Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 5 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«O potser la farà el sector nuclear? Aprofito també per parlar-ne un moment. L'energia nuclear ha estat durant dècades una part fonamental també del sistema elèctric espanyol, malgrat la majoria de les centrals, no cal dir-ho, són el meu país, són a Catalunya. De fet, són al sud del meu país. Han garantit subministrament de manera constant i ho han fet amb emissions, també cal dir-ho baixes en CO2. Però avui ja no podem ignorar els límits i els riscos que tenen: residus radioactius, envelliment de les instal·lacions, dependència absoluta tecnològica externa i una competitivitat decreixent davant de les renovables. L'energia nuclear no té futur. L'energia nuclear no és el futur. Som plenament conscients, però, que al voltant d'aquestes centrals, totes elles a Catalunya, la majoria, hi ha territoris amb una forta dependència econòmica i laboral. No defensem, doncs, un tancament precipitat ni desordenat, però tampoc pensem que es pugui justificar allargar-ne la vida útil com si res, perquè ho diuen les senyories del PP i les senyories de VOX, per uns altres interessos, segurament. Les centrals nuclears han de tancar, sí, però cal fer-ho amb responsabilitat, cal fer una planificació i cal fer-ho amb compromisos amb el territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tot aquest esforç del Govern, tot aquest esforç, no només del Govern, també de la Conselleria que vaig tenir l'honor de presidir, mal m'està dir-ho, però sobretot també tot aquest esforç de la Direcció General d'Energia per posar, o per disposar d'un mix elèctric 100 % renovable, no serveix absolutament de res si al final l'electricitat només representa un 25 % de la demanda energètica del país. I això està passant. Perquè la resta, el 75 % depèn de combustibles fòssils. Així és impossible. Així no farem la transició energètica ni la setmana dels tres dijous, que diria la meva àvia al cel sia, ni la setmana dels tres dijous, que es poden imaginar que no existeix. Perquè hi torno, la volem fer, oi, la transició energètica? La volem fer? O estem esperant que la faci l'oligopoli elèctric que van privatitzar uns i altres? PP i PSOE. Aquest oligopoli que almenys 24 exministres han tingut càrrec a les seves principals empreses energètiques i almenys, si no m'he descomptat, 19 secretaris d'Estat hi han estat directament vinculats. Ells faran la transició energètica?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A més, cal revisar amb urgència el sistema de fixació de preus de l'electricitat. Aquesta és una altra. No podem continuar amb un model on, en determinats moments, es produeix l'electricitat pràcticament a cost zero. I això passa. Aquesta situació genera disfuncions. I no només genera disfuncions, sinó que el que fa és desincentivar la inversió en renovables i comprometre seriosament la viabilitat a llarg termini del sistema. Cal un mecanisme, vicepresidenta, que doni senyals clars, estables i justos per a tothom. A Catalunya, avui Red Eléctrica Española està construint la línia elèctrica més llarga de totes les que s'estan fent a l'Estat. El 2023, el Govern de la Generalitat va autoritzar la línia d'alta tensió de 200 quilowatts de Mangraners a Begues, després d'una dècada, val a dir, de bloqueig, és a dir, estava bloquejada. Més de deu anys, aquesta línia estava bloquejada. Ara, avui, gràcies al Govern anterior, el Govern republicà, està en construcció. Són uns 150 quilòmetres i 30 municipis afectats. Sense aquest eix elèctric, Catalunya no hauria pogut avançar en descarbonització ni tampoc hauria pogut avançar en reindustrialització. També calia avançar en emmagatzematge hidroelèctric i en bateries. Importantíssim. Per això es va treballar en una nova central reversible a Riba-roja i una altra a la Baells. També es va col·laborar, en aquest cas, amb Endesa, per accelerar l'ampliació de la central de Moralets, un projecte fàcilment executiu, ja que moltes infraestructures ja existien, cosa també molt important: no cal destrossar el territori per fer la transició energètica, cal aprofitar aquelles infraestructures que ja existeixen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Jo li parlaré un moment també de Catalunya i del Govern de Pere Aragonès. Al meu país, almenys la legislatura passada, més enllà de crear una estructura destat important que sestà consolidant a marxes forçades, que és l'Energètica Pública de Catalunya, teníem clar que les energies renovables han d'anar acompanyades d'un nou ecosistema i que és imprescindible implantar energia solar i eòlica de manera planificada, planificada per poder-ho desenvolupar. També teníem claríssim que cal una gestió o una integració eficient de les energies renovables en la xarxa, i això passa sí o sí per reforçar allò que deia al principi, els sistemes d'emmagatzematge, que són claus. Fer-ho amb bateries, amb centrals hidroelèctriques reversibles i també amb molt millor interconnexió. No es tracta només de produir, sinó que es tracta també de garantir la capacitat de gestionar, de traslladar i d'aprofitar bé aquesta energia en tot moment. Això és clau. La xarxa elèctrica, i vostè ho sap, vicepresidenta, la xarxa elèctrica és un dels colls d'ampolla a dia d'avui de la transició energètica. Ho és per la nova generació renovable, que cada vegada té més dificultats per trobar punts de connexió amb prou capacitat d'evacuació. Aquesta és una realitat, i ho estem dient cada vegada que tenim l'oportunitat, no només aquest Grup parlamentari, n'hi ha algun altre que també ho diu. I ho és també per la nova indústria. Ho és per les infraestructures de recàrrega dels cotxes elèctrics, si és que també volem descarbonitzar-ho. Ho és per les dessaladores. Ho és pels centres de dades. Ho és per les fàbriques de bateries. Ho és pels superconductors. Ho és pels sistemes d'emmagatzematge i fins i tot pels nous creixements residencials. És que ho és per tot. Perquè mirin, podem redactar moltes estratègies de descarbonització, podem reclamar objectius de reducció d'emissions i ho podem fer any rere any, un dia rere un altre. Però si obviem el problema, no trobarem la solució.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Aquests són, doncs, els dos titulars sobre els quals Esquerra Republicana treballa: la desconnexió de l'oligopoli, l'energia pública i la descentralització a favor de la distribució. La realitat, però, i els titulars, malauradament, no són aquests, són uns altres. I això s'explica perfectament quan almenys 24 exministres han tingut càrrecs a les sis principals empreses energètiques espanyoles o quan fins i tot 19 secretaris d'Estat han estat directament vinculats a aquestes energètiques. Aquest, malauradament, és el titular. En resum, i acabo, president, el pastís energètic es reparteix en poques mans i això és el que explica la relació fluida, deixin-m'ho dir així, i directa entre els governants del bipartidisme espanyol i els dirigents empresarials del negoci energètic. I això, diputades i diputats, és el que també explica, això també és el que explica les traves administratives. Això és el que explica l'absurd burocràtic, la manca de normatives valentes, la paranoia absoluta de marcar objectius inassolibles, la poca transparència i, sobretot, l'absurd d'exigir i demanar als qui porten anys cobrant desmesurats beneficis amb connivència dels governants que aconsegueixin descarbonitzar-nos i que aconsegueixin fer una transició verda, neta i justa, posant la ciutadania al centre. Tot plegat, creguin-me, una comèdia dramàtica de les autènticament dolentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«I si no, fem una mica de memòria. L'impost al sòl, els canvis legislatius sobre les primes a les renovables, les traves a les instal·lacions d'autoconsum, el bloqueig permanent d'instal·lacions petites i mitjanes que són evidentment menys exigents econòmicament i, per tant, són més assumibles per la ciutadania amb una propietat distribuïda i, per tant, val a dir, infinitament més democràtiques. Cal, sens dubte, plantar cara a l'oligarquia de les elèctriques i recuperar el control sobre els nostres recursos. Cal, senyories, també molt important, cal legislar directament, actualitzar les normatives a favor de l'autoconsum, ja sigui individual, ja sigui col·lectiu, industrial. Cal treballar amb, i cal treballar per les comunitats energètiques. Segon titular. Sí, l'energia ha de ser pública, nosaltres això ho tenim molt clar. De fet, deixin-m'ho dir així, ho tenim claríssim. Volem que la ciutadania tingui veu. Volem que la ciutadania pugui decidir sobre l'energia. Això justament és sobirania energètica. Això és sobirania energètica ben entesa. Això i cap altra cosa, perquè aquí tothom s'omple la boca parlant de sobirania energètica i aquesta és l'autèntica sobirania energètica. I, a més a més, justament ho és perquè l'energia és un bé comú i perquè totes i tots tenim dret d'usar-la, i perquè totes i tots tenim el deure també de fer-ne un bon ús. I per això a Catalunya vàrem crear l'Energètica Pública. L'Energètica Pública de Catalunya és un instrument, és una estructura d'estat que neix per accelerar la transició energètica al meu país, que neix per garantir que això justament es fa amb respecte, amb respecte al territori, i sobretot perquè ningú, ningú es pugui quedar enrere. I avui aquesta estructura d'estat té el consens de la majoria del Parlament de Catalunya i ha demostrat, òbviament, ser una eina absolutament útil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Molt bona tarda a totes i a tots, senyories del Partit Socialista. Davant la crisi climàtica no n'hi ha prou amb grans titulars ni amb adhesions simbòliques. La ciutadania necessita d'una vegada per totes decisions valentes i urgents. Espanya manté un model energètic i polític que ens allunya absolutament dels compromisos europeus. El temps de la inacció s'ha esgotat i aquesta cambra ha de triar entre ajornar decisions, important, entre ajornar decisions o actuar amb responsabilitat. Són molts els que sabem que el planeta se'ns està desfent a les mans, que no hi ha planeta B, que qui realment està en risc no és el planeta, perquè el planeta seguirà girant, sinó qui està en risc som precisament nosaltres, l'espècie humana. Que hem d'assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar els recursos que ens hem pensat deliberadament que eren absolutament infinits. La ciència i la realitat quotidiana ens ho demostren cada dia. Cal que actuem amb urgència. Aquesta legislatura justament començava, justament i casualment, després de la presidència espanyola del Consell d'Europa i de la Cimera del Clima als Emirats Àrabs. Una cimera que, per primera vegada a la història, posava per escrit l'obligació de deixar enrere els combustibles fòssils amb l'objectiu de zero emissions l'any 2050. Tanmateix, Espanya avui va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, Espanya no és que les hagi reduït menys, és que les ha augmentat un 1,4 %. Dinamarca i Suècia, per exemple, superen el 45 % de reducció, i aquí seguim infinitament molt lluny dels objectius marcats per al 2030. Les emissions per càpita són de 6,8 tones per sobre de la mitjana comunitària, aquí a l'Estat espanyol. El transport, per exemple, representa el 30 % del total, fruit, evidentment, de la dependència del vehicle privat i la manca d'una planificació verda, també inclosa en el Pacte Verd Europeu. Tot i que el 51 % de l'electricitat és d'origen renovable, aquestes només cobreixen el 24,9 % del consum final. El petroli encara representa un 48,2 % del mix i la dependència energètica global és del 68,4 %, molt per sobre de la mitjana europea. Aquesta és la realitat. És un model ineficient. És un model contaminant. És, senyories, un model absolutament feble.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Tenim, doncs, una immensa oportunitat, una oportunitat històrica. Una oportunitat històrica que passa per canviar la lògica del sistema actual i situar, com deia abans, la ciutadania al centre del model energètic fent-la, protagonista i fent-la alhora copropietària molt important, copropietària de la generació energètica. Tenim l'oportunitat de democratitzar l'energia, d'aprofitar les xarxes de distribució que ja estan desplegades pel territori. I també tenim l'oportunitat d'acabar amb l'statu quo del negoci energètic tradicional en aquest estat i entrant de manera molt ràpida en tres consideracions respecte a la PNL, parlen d'aquest Pla Nacional de Seguretat de Subministre Energètic. I això, evidentment, és una fal·làcia, una fal·làcia, si tenim en compte que a l'Estat espanyol existeix el PNIEC, el Pla Integral Nacional d'Energia i Clima, i evidentment, totes aquelles inversions que s'han fet durant els últims vuit anys i que han tingut en compte o han seguit aquest full de ruta, és obvi que vostès els envien directament a la ruïna. Una segona consideració: aquest codi nacional de neutralitat tecnològica és una bestiesa. El que hauríem de ser justament és no neutrals tecnològicament en matèria d'energia, perquè seria la manera d'afavorir fonts d'energia que ens apropin a la sobirania energètica i que abarateixin els preus de l'electricitat. I per últim, des d'un punt de vista fiscal, sí que és veritat que a nivell d'impostos, en aquests moments tots aquells que recauen en el sector elèctric, que és un sector que no contamina, que abarateix els preus i que proporciona sobirania energètica, són desorbitants.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Gràcies, president. Molt bona tarda. Fa una setmana i un dia que l'Estat Espanyol es va registrar un zero energètic que ens va deixar absolutament a les fosques, a les fosques en tots els sentits. Fruit d'aquest apagón, val a dir també un apagada sense precedents, han estat moltes les veus que han aprofitat justament aquesta ocasió per carregar la responsabilitat sobre les renovables i reobrir el debat sobre si cal apostar o no per l'energia nuclear. Aprofitant aquesta PNL del Partit Populares d'Esquerra Republicana volem deixar clar que en cap cas les renovables varen ser la causa de la caiguda de la xarxa elèctrica, sinó que la desconnexió de les plantes renovables fou una conseqüència, en aquest cas directe, del zero de xarxa. És una irresponsabilitat extrema aprofitar una situació tan greu per vomitar falsedats i generar desinformació, especialment en un context, val a dir, molt complex per a tota la població que en va ser afectada. Diputades, diputats, el percentatge renovable i la flexibilitat de tecnologies com la hidràulica van permetre justament reaccionar i recuperar el sistema més ràpid. O dit d'una altra manera, si en aquest estat no hagués tingut capacitat renovable, la tornada a la normalitat de la xarxa, sens dubte hauria estat molt més lenta. Ens reafirmem, doncs, sense cap mena de dubte, en la necessitat d'avançar cap a un sistema 100 % renovable. I encara més en moments com l'actual, moments marcats per una alta variabilitat geopolítica i també climàtica. Davant dels desafiaments que ens arriben de l'altre cantó de l'Atlàntic, la millor defensa i la millor garantia de seguretat és, sens dubte, la descarbonització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«I aquesta proposició de llei arriba també després que el Govern hagi dinamitat no per una, sinó per dues vegades una esmena del meu grup parlamentari, transaccionada amb altres grups d'aquest hemicicle per primer cop al Congrés, per segona vegada el Senat. També s'ha explicat la història. L'esmena sobre la cogeneració, una mesura de justícia econòmica, una mesura de justícia industrial i, val a dir, una mesura de justícia ambiental també. La cogeneració de gran eficiència ha estat i és una eina fonamental per garantir la competitivitat de la indústria, la reducció d'emissions i una millor eficiència energètica. I aquesta és la realitat, que vostès no fan ni deixen fer. Són conscients que el retard en el nou marc retributiu a través de les subhastes previst en el PNIEC i paralitzat per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna ha deixat fora de joc més d'un centenar d'instal·lacions que han esgotat la seva vida útil reguladora sense la possibilitat de renovar el seu cicle d'inversió? En som conscients d'això? Perquè la setmana passada parlàvem de les plantes de cogeneració de tractament de purins i dels ramaders del Segrià i dels ramaders d'Osona. Però avui parlem de moltes altres indústries, de moltes. Una situació que no només perjudica el teixit industrial i el sector primari, sinó que també incrementa les emissions, important, incrementa les emissions i suposa, evidentment, un retrocés important en els objectius de descarbonització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Aquesta és la realitat. És evident, doncs, que aquesta incapacitat per reduir emissions reflecteix una desconnexió brutal, estructural, entre els objectius declarats i les polítiques efectivament desplegades. No funcionen, no funcionen gens. Jo voldria parlar-los d'un dels sectors més contaminants de l'Estat espanyol, que és el del transport. Un sector que concentra el 30 % del total d'emissions a l'Estat espanyol, el 30 %, una proporció molt superior a la d'Alemanya, per exemple, o la de Suècia, i que reflecteix una elevada dependència del vehicle privat i una escassa, per no dir nul·la, aposta per la mobilitat sostenible. Conclusió: avui el Partit Socialista ens planta una proposició de llei que, a banda d'arribar tard i malament, evidencia vàries realitats. El Govern espanyol, ho he dit, actua amb absoluta impunitat. El Govern espanyol no ha reduït els nivells globals d'emissions, no hi és i gairebé es pot dir que no se l'espera. I 3: el Govern espanyol manté patrons de consum altament contaminants i altament ineficients. Aquesta presa en consideració d'avui arriba en el mateix moment en què les dades ens dibuixen un escenari de veritat molt preocupant. Espanya avança en la transició ecològica de manera lenta, de manera desigual i de manera insuficient, amb una incapacitat extrema de reduir emissions i de transformar profundament un model que cal transformar, que és el nostre model energètic. Sense un canvi radical en les polítiques públiques, sense una inversió decidida en renovables, mobilitat neta i eficiència energètica, no se'n sortiran, no ens en sortirem. I sense una reducció real de la dependència dels combustibles fòssils, tampoc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Per altra banda, celebrem que avui s'aprovi també la reforma de la representativitat agrària a la llei que estem a punt d'aprovar. Celebrem l'acord arribat per fixar les condicions mínimes i les condicions objectives de representativitat per poder accedir a les taules i als òrgans de negociació i, òbviament, de decisió. Celebrem, senyores i senyors diputats, que aquí, almenys la democràcia arribi a la pagesia i a la ramaderia de tots els territoris de l'Estat, recordant que a Catalunya celebrem eleccions agràries des de 1994, 20 anys després del manifest fundacional d'Unió de Pagesos, nascuda quan el franquisme ja agonitzava, bé, quan Franco agonitzava, perquè això de que el franquisme ja no existeix, això és un altre tema. Avui, el meu país, les eleccions agràries, val a dir, deixem-ho dir, es celebren cada cinc anys i, a més a més, aquestes últimes les hem celebrat ja telemàticament. Ja les hem fet telemàticament. I ara sí que acabo president, amb la ferma voluntat que es facin eleccions agràries arreu, perquè aquest és l'objectiu. Avui estem contents que amb aquesta reforma tothom se senti més o menys representat. Acabo. Tindrem una llei que, malgrat quedar ser curta des del nostre punt de vista, esperem que ajudi i esperem sobretot, que contribueixi a difuminar una de les grans paradoxes de la societat actual i un titular demolidor: el malbaratament d'aliments creix i ho fa sense mesura. I que això passi mentre al món més de 828 milions de persones pateixen gana al món és, si més no, deixem-ho dir, patètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, president. Una salutació a les organitzacions agràries que avui ens acompanyen, així com també a les entitats i associacions que han participat activament en la Llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, que avui esperem s'aprovi definitivament després. Val a dir també d'un llarg periple parlamentari, ja que recordo que aquesta llei va arrencar la legislatura passada. Abans d'entrar en matèria, des d'Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que expressar una vegada més des d'aquest faristol, el nostre rebuig frontal al veto que el Govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats. Un veto, s'ha dit, reiteradament, a una esmena inclosa en la llei que avui debatem i que feia referència a allargar la vida útil a les plantes de cogeneració, sobretot les que afecten el sector porcí català. En aquest cas la d'Alcarràs i la de Masies de Voltregà, al Segrià i a Osona, respectivament. Volem denunciar des d'aquest faristol, una vegada més, una profunda arbitrarietat en la decisió, en aquest cas del Partit Socialista, a l'hora de vetar aquesta esmena. Avui se'ns estan vulnerant els drets, se'ns estan vulnerant els drets democràtics. Avui la mesa d'aquesta cambra no està permetent que sigui el poder legislatiu el que decideixi sobre aquest fet. De fet, no sabem si és que ens estem perdent alguna cosa o és que a partir d'ara la Cambra de Representants de l'Estat espanyol només es podrà votar, només es podrà debatre, només es podrà deliberar sobre allò que li interessi el govern espanyol. No ho sabem, no ho sabem. De debò que això anirà així? Volen que parlem de la separació de poders? Perquè en podem parlar també. El que ha passat aquestes 48 hores ho trobem inacceptable, inacceptable del tot. Per això, tant des del Senat com des del Congrés, el que ha fet el nostre grup parlamentari és demanar la compareixença del ministre Planas. Perquè la pregunta és també per al ministre Planas, membre d'aquest Govern, i pel conseller Ordeig, el conseller d'Agricultura i Ramaderia del govern del meu país. Ells dos saben, espero, que la cabana porcina a Catalunya ha incrementat un 21 % des de l'any 2013 i, de fet, que les previsions diuen que fins l'any 2035, aquesta cabana augmentarà un 11 % de manera addicional. Tot plegat, s'acaba traduint en tenir, més o menys, un milió i mig de tones de purí excedent cada any. I a Catalunya, per si algú no ho sap, tenim el 40 % de la superfície del territori, zona vulnerable per nitrats. Portem molts anys fent els deures, molts anys des del govern de la Generalitat i, de fet, també una notícia, una informació si algú no la sap, el sector ramader tantes vegades assenyalat són els primers justament interessats a no contaminar els aqüífers i a fer bé les coses. Jo crec que no és tan difícil. I no sé, volem saber què pensa el Ministeri d'Agricultura al respecte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«Sí, moltes gràcies, president. Bon dia a totes i a tots. A nosaltres ens agradaria, després d'haver escoltat els diferents posicionaments, superar per elevació una mica aquest espectacle que considerem bastant dantesc entre els dos grups majoritaris de la Cambra, perquè al final el que comença malament sol acabar malament, i això justament ja va començar malament. I aquí estem assistint a una pugna entre el Partit Popular i el Partit Socialista, on malgrat que avui a la Junta de Portaveus s'ha parlat que tot plegat també és per no crear un precedent i respectar als grups minoritaris, aquí qui hi surt perdent són els grups parlamentaris petits, perquè bàsicament als grups parlamentaris petits, en aquest cas hem estat capaços de transaccionar una esmena en defensa del sector ramader català. I va d'això al final, perquè avui, entre uns i altres, el que passarà és que perdrem l'oportunitat de debatre allò que una majoria parlamentària ha acabat fent possible i que avui havia d'arribar en el debat del punt 29 de l'ordre del dia. I això és el que no passarà. I el que no passarà és que 200 famílies de ramaders del meu país, d'Alcarràs i de les Masies de Voltregà, avui també veuran vulnerats els seus drets. I això vol dir llocs de treball. I això vol dir un problema mediambiental de primer ordre, perquè no sé què farem amb un milió i mig de tonelades d'excedents de purins cada any.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para la...
«Bon vespre, diputades i diputats. El País Valencià ha patit una riuada devastadora, una riuada provocada per la dana. Això és evident, està clar. El que també està clar és que vostès, senyories de VOX, poden seguir negant que la terra sigui rodona o que el canvi climàtic sigui, avui per avui, un dels principals problemes polítics, econòmics i socials als quals ens enfrontem. Però saben realment el que no necessita el País Valencià? D'entrada, el que no necessita el País Valencià és negacionistes com vostès, que deixin desemparats els camps i els pobles del país. El que no necessita el País Valencià és especuladors com vostès, que es dediquen a mercadejar amb els diners de les ajudes per atorgar contractes per a la recuperació d'empreses involucrades en el cas Gürtel o en el cas Taula. I, quan dic vostès, parlo de Mazón, sí, de Mazón i de la seva sucursal al País Valencià. També parlo de VOX, que fa dos dies signava un acord pel qual donarà suport als pressupostos del País Valencià, a canvi, a canvi de carregar-se la normativa ambiental europea, a canvi d'arraconar la població migrant i a canvi de malmetre la llengua. I tot això el mateix dia que les dades d'Eurostat ens diuen que l'Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana europea en l'ús de petroli i dels seus derivats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Més coses. Volem parlar també dels informes previs que assenyalen al País Valencià com un dels territoris d'alt risc d'inundació de l'Estat. Volem parlar també de la modernització de les xarxes de drenatge i la creació de noves infraestructures per prevenir els efectes de les pluges intenses, que s'han demostrat evidentment insuficients. Val a dir que Esquerra Republicana porta dècades denunciant aquesta manca d'inversions i reivindicant-les sempre en cada negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat. També volem parlar de les retallades impulsades pel Consell Valencià. Unes retallades que, segons els experts, han limitat la capacitat operativa dels cossos de bombers i de protecció civil. Retallades que s'han traduït en menys personal disponible, menys recursos materials en una reducció general de l'efectivitat dels equips de rescat. Mentrestant, al País Valencià s'esmercen diners, per exemple, en corrides de bous. Aquesta és també la realitat, senyories del PP i de Vox. I molts més exemples que també volem, doncs, que hi entri llum. Volem que s'hi faci claror. En definitiva, senyores i senyors del Partit Popular, senyores i senyors, també del Partit Socialista: el que volem és deixar palès que al País Valencià, els seus ciutadans són uns ciutadans que tenen drets, que tenen els mateixos drets que totes i tots vostès. Uns drets, val a dir, també contemplats en aquesta Constitució que sempre tant defensen com el dret a la vida, el dret a l'habitatge, el dret a la seguretat. Aquests són els drets que tenen els ciutadans i ciutadanes del País Valencià. Drets que en el cas que ens ocupa han estat absolutament vulnerats. I això és així i és així, senyories del Partit Popular, encara que tot el seu partit, que tot Gènova segueixi donant suport al Partit Popular del País Valencià.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Volem esclarir cada una d'aquestes històries, d'aquestes morts, que sí, unes morts que s'haurien pogut evitar. Volem parlar del que va passar i també del que encara passa a les zones afectades. Volem, senyories, parlar de la Ribera. Volem parlar de l'Horta Sud, de la Foia de Bunyol, del Camp del Túria i de la Plana d'Utiel-Requena. I també volem parlar del futur. Volem parlar de futur, de polítiques serioses, de polítiques valentes. Volem parlar d'adaptació, volem parlar de resiliència davant els futurs desastres. Diputades i diputats, la DAN A no és sinó un altre símptoma d'un clima cada vegada més extrem. I el que ens revela aquesta gota freda és que les respostes legals han d'anar més enllà de la immediatesa, molt més enllà, que sí o sí s'ha d'apostar per solucions anticipades i estructurals que enforteixin la resiliència davant els futurs desastres. Perquè cap dels aquí presents, cap, de fet, ningú, tampoc de fora podrà evitar que les temperatures més càlides de l'aigua i els canvis en els corrents atmosfèrics ens portin més DANAs. I si d'això també en volem parlar, igual que volem parlar de la manca d'inversions en infraestructures, perquè aquesta justament ha estat una de les causes principals de l'impacte devastador de la Dana. Aquesta és la raó de fons. Un país espoliat com el País Valencià, malgrat no ser una comunitat rica, a vegades paga com si ho fos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«El Partit Popular també ens proposa actualitzar les transferències a les comunitats autònomes i a les entitats locals amb l'estimació de recaptació per a l'any 2025. Deixi-m'ho dir: no s'entén com un govern progressista encara no ha dut a terme aquesta proposta. Ja dol. Ja em dol haver de donar la raó, en aquest cas al Partit Popular, però és que no s'entén. Senyories del Partit Socialista i de SUMAR, si volen finançar un estat del benestar, entenent que com nosaltres volen un estat del benestar digne, les comunitats autònomes i els ajuntaments necessiten més recursos. La solució estructural jo crec que és molt clara. Crec que és claríssima: sobirania financera perquè la Generalitat, en aquest cas, pugui per fi fer ús d'allò que recapta, d'allò que és dels ciutadans i ciutadanes d'allà on ho recapta. Però mentrestant, tota mesura és poca per millorar un marc fiscal dissenyat per vostès. Perquè aquest marc fiscal el vam dissenyar vostès i que de ben segur, els alcaldes i regidors i regidores del Partit Socialista també volen canviar, sospito.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«També es mostra només una part de la foto de l'IRPF, en aquest cas, que és evident que hem de fer més progressiu restant pressió sobre els treballadors amb salaris baixos i augmentant les seves rendes altes i, evidentment, sobre rendiments del capital. Però em temo que per aquí no és ben bé per on va el Partit Popular veient com les comunitats autònomes on governa, aposta per altres coses. Aposta, per exemple, per desregular; aposta per rebaixar impostos als rics o aposta directament per desmantellar l'estat del benestar. Arribats fins aquí, ens trobem també amb una sèrie de propostes del Partit Popular en aquesta moció. Val a dir, molt evidents. El dia que es va fer pública la intenció de mantenir la tributació per IRPF als perceptors del salari mínim interprofessional, des d'Esquerra Republicana no vàrem quedar callats. Vàrem sortir de manera immediata a criticar aquesta posició del govern. És preocupant. És preocupant com el govern espanyol hagi enterrat el debat públic, que amb raó va generar i que hagi tirat endavant aquest despropòsit. Això a nosaltres ens preocupa i ens preocupa molt. La nostra crítica, però, no és una crítica feta per oportunisme, sinó perquè, com sempre, el que busca el grup republicà és una política fiscal justa que no perjudiqui els treballadors dels Països Catalans. I també ho fem perquè mesures com aquesta treuen utilitat real el salari mínim com a instrument de política pública. De fet, li treuen tota la utilitat. PSOE i SUMAR estan jugant amb foc i donant ales a qui critica realment la utilitat del salari mínim. Un instrument, per cert que, com hem reivindicat moltes vegades, s'hauria de descentralitzar. No té cap sentit que a Catalunya no el pugui adaptar a un cost o el cost de la vida que té realment, en aquest cas Catalunya, o altres territoris de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, la moció que avui ens porta el Partit Popular, val a dir que és una barreja, és una mica una escudella o si m'ho permeten, un potaje si ho prefereixen, un còctel al final de populisme fiscal i d'aprofitar-se. També, val a dir-ho, de la falta de valentia en la política econòmica del Partit Socialista i de SUMAR. Això també és una evidència. La veuen, la detecten i fan bé, se n'aprofiten. La moció, però, comença a exposar amb dades que com a molt són mitja veritat o, deixeu-m'ho dir clar: pràcticament són mentida. Per començar, la pressió fiscal a Espanya segueix sent de les més baixes d'Europa. On sí que hi ha una recaptació a la línia de la mitjana europea és al meu país, és a Catalunya, però sense sobirania fiscal, doncs aquesta recaptació no ens permet finançar com mereixeria l'estat del benestar. El text també conté mantres molt habituals de la dreta sobre la política fiscal, atribuint, per exemple, els impostos, l'única responsabilitat. Els impostos són l'única responsabilitat o són els responsables de l'augment de preus, obviant, per exemple, que durant la COVID, o durant el recent episodi d'inflació, les rebaixes d'impostos han conduït no a preus més baixos, sinó a majors marges de benefici. Una dada que crec que és rellevant i important.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para evitar que el...
«Molt bona tarda, diputades i diputats. Deixi'm començar amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. No sé amb quina s'acostuma a començar. Jo començaré per la dolenta. És innegable que no estem complint amb els compromisos de lluita contra el canvi climàtic. De fet, el mes de gener d'enguany, les dades del Servei de Canvi Climàtic de la Unió Europea van revelar un panorama si més no alarmant. I és que el 2024 es va superar en 1,6 graus el nivell de l'era preindustrial, i aquesta xifra el que feia era marcar el primer any en què s'excedia d'un grau i mig el llindar fixat pels Acords de París per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Això és una realitat. Els darrers deu anys han estat els més càlids registrats i els rècords s'estableixen a un ritme imparable. I per molt que els diputats i les diputades de VOX neguin cada cop que respiren ¿per cert, el mateix aire que tots¿, les evidències científiques ens diuen que ens acostem a una situació irreversible. I, en aquest context, justament en aquest context, les polítiques per mitigar el canvi climàtic han de ser europees i han de ser globals, ja que ningú se'n salva en un món interconnectat. Els incendis de Los Angeles, la DANA del País Valencià, la sequera de l'Amazones o les inundacions de l'Àfrica Oriental són exemples claríssims dels efectes d'aquest fenomen a escala evidentment planetària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«A la vegada, proposen retallades d'ingressos per tot arreu. Volen acabar amb la progressivitat de l'IRPF i que qui hereta i té majors fortunes, doncs acabi no pagant res. Tanta paraula buida sobre els treballadors i l'única cosa que fan és estar al servei d'un ordre absolutament reaccionari internacional que els dicta, els dicta exactament el que han de fer i a quins grans patrimonis han d'afavorir. Mirin. D'això se'n diu no saber què es vol. Més enllà del que segur que no es vol i el que segur que no volen vostès és diversitat. El que segur que no volen vostès és convivència. En definitiva, el que no volen vostès és un estat del benestar fort que permeti el més important de tot, que és conciliar de veritat. Davant de tanta diarrea discursiva, deixi'm dir-ho així, Esquerra Republicana som on hem estat sempre. Som al costat d'una fiscalitat justa per poder tenir polítiques públiques, dignes, polítiques públiques de qualitat que permetin a tots els ciutadans viure millor, senzillament viure millor i decidir qualsevol cosa, decidir-la lliurement.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«I encara avui, si parlem d'energia, crec que continua sent obligatori parlar, a més a més de transparència, parlar també de democratització. I, en aquest sentit, hem presentat tres esmenes en aquesta moció. La primera, per a reclamar més ampliació en el radi d'autoconsums compartits. El nostre objectiu, ho hem dit manta de vegades, són arribar als 20 quilòmetres. És fàcil d'entendre: quanta més distància, més consumidors poden aprofitar-se d'aquesta tecnologia. Estendre aquest autoconsum col·lectiu a més polígons industrials o a més urbanitzacions, especialment, val a dir, al món rural, on les distàncies òbviament són més llargues és, per a nosaltres, vital. És permetre que qui no gaudeix de poder tenir una infraestructura per a instal·lar, per exemple, plaques solars pròpies -que és la majoria de la població- pugui accedir també a l'autoconsum. Per tant, és una mesura que avança cap a la sostenibilitat i també cap a la democratització de l'energia. Una segona esmena que plantegem en aquesta moció és per impulsar totes aquelles modificacions normatives necessàries per a garantir que en el moment que l'Estat tramiti una autorització administrativa relacionada amb les esteses elèctriques, ja siguin aèries o ja siguin soterrades, s'exigeixi com a condició vinculant l'informe favorable de biodiversitat de les comunitats autònomes que, en aquest cas, siguin afectades. Amb aquesta esmena, evidentment, no ho amaguem, el que busquem, i serveix òbviament per a tots els territoris de l'Estat, el que perseguim, el que busquem és evitar situacions com les que vam viure o hem viscut o vivim encara a Catalunya en relació amb les línies de molt alta tensió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dit això, entro a la proposició no de llei del Partit Popular. De fet, des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que és evident que cal respectar els principis d'autonomia municipal. I sent nosaltres un partit que ens ho creiem, un partit profundament municipalista, compartim que no s'ha d'establir, que no s'han d'establir càrregues fiscals inassumibles per a la ciutadania, això sí, però també cal ser curosos amb el compliment dels objectius mediambientals marcats, en aquest cas, per la Comissió Europea, en un context, senyories del Partit Popular, d'emergència climàtica, al qual hem de respondre urgentment. I no em facin parlar, perquè no tinc temps, del que ha passat al País Valencià. També cal remarcar que si ara estem debatent l'entrada en vigor de l'obligatorietat d'aplicar la taxa de residus al cent per cent dels municipis és perquè no s'han fet els deures fins a dia d'avui. De fet, falta molt per a complir els deures. És evident que una taxa municipal, per definició, ha de cobrir el cost del servei i, per tant, també que cal complir amb el principi de que qui genera residus paga. I per una raó o per una altra, els deures que sí, repeteixo, que s'han fet al meu país, que sí que s'han fet a Catalunya, que sí han fet i han pagat els catalans i catalanes, sembla que no s'han fet -de fet, no sembla- no s'han fet a la resta de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Molt bona tarda a totes i a tots de nou. Permeti'm abans que res, contextualitzar. A l'Estat no s'estan complint de cap manera els objectius marcats per la Comissió Europea en matèria de residus. Dels tres indicadors claus per al 2025 i el 2030 només s'han superat el nivell marcat en matèria de reciclatge d'envasos, segons dades del propi Estat espanyol. Per contra, l'Estat incomplirà els objectius marcats en reciclatge i en quantitat de residus que van a parar als abocadors municipals. Aquest incompliment es produeix perquè no existeix al conjunt de l'Estat una aposta ferma per una política justa, econòmica i socialment en l'àmbit de residus, malgrat que a Catalunya fa anys que sí. Fa anys que s'ha fet aquesta aposta, una aposta que, evidentment, contribueix -i ho fa amb escreix- a millorar les dades del conjunt de l'Estat. De fet, a Catalunya ja fa un parell d'anys que es va celebrar el 25è aniversari, és a dir, dues dècades i mitja de l'inici de la recollida de fracció orgànica de residus. També superen ja els 300 municipis on s'apliquen sistemes d'alta eficiència de recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents o models mixtes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Nosaltres volem dir que estem completament d'acord a favor de qualsevol proposta d'implicació dels serveis públics en la reconstrucció del País Valencià. Nosaltres som els qui creiem en un estat del benestar ben finançat, un estat capaç d'invertir de veritat per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Som els qui defensem obertament una fiscalitat verda, per exemple, desplegant a Catalunya la llei catalana del canvi climàtic, establint impostos als grans vaixells o impostos, per exemple, al querosè. També som aquells que volem establir un impost a les grans energètiques, que bonifiqui inversions en descarbonització en base a aquesta mateixa llei de canvi climàtic de Catalunya, com hem defensat sempre. Però ja han passat quatre setmanes, 29 dies terribles i el que calen són propostes concretes, amb calendari, amb pressupost. Seguint, doncs, aquesta premissa, nosaltres hem desplegat i ho hem explicat, una bateria de propostes amb molta més profunditat, alguna d'elles ja recollida en el decret del govern i d'altres que seguim exigint i reivindicant. La setmana passada el meu company Jordi Salvador ho feia des d'aquest faristol. Ampliar ajuts als autònoms per sobre dels 5000 euros previstos en el primer Reial decret llei. Incrementar la dotació per reparació d'habitatges per sobre dels 60 000 euros anunciats. Regularitzar persones migrants en situació irregular, víctimes, òbviament, de la DANA. O suspendre l'execució immediata de desnonaments per precari o per impagament de lloguer o de préstec hipotecari en zones òbviament afectades per aquesta catàstrofe.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«La inacció política ha estat una decisió nefasta perquè sí, s'ha decidit no fer res, s'ha decidit no actuar. Igual que al País Valencià amb el que acabo de denunciar. I això ha condemnat i està condemnant al Delta de l'Ebre a la seva -deixi'm-ho dir així- desaparició. Dins del context d'emergència climàtica que estem vivint, el Delta de l'Ebre s'ha vist o han vist les dues cares de la mateixa moneda. Per una part, la gota freda; per l'altra part, la sequera. La gota freda, coneguda com la DANA, que castiga sense cap mirament el delta de l'Ebre, ja que destrueix el seu litoral i destrueix els seus espais, tant de conreu com a espais naturals. Uns espais dels quals es presumeix, però que no han rebut cap mena d'ajut efectiu per preservar-los. I per l'altre, com deia la sequera, l'any passat, per si algú no ho recorda, parlàvem de sequera. Ara parlem d'aigua. L'any passat parlàvem de sequera. Es va retallar l'aigua al 50 %. Es va retallar l'aigua al 50 % en una zona humida, com és el delta de l'Ebre, deixant desemparat -i deixem-ho dir així també- i ple de patiment. Un ecosistema on els arrossers i les arrosseres són els seus grans cuidadors i que, per cert, encara estan pagant les conseqüències d'aquella retallada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Estem parlant de que la Rambla del Pou, un riu que travessa múltiples poblacions i el seu màxim aforament va ser de 1200 metres cúbics el setembre del 89, va patir una pujada de gairebé 2300. Això vol dir 4 vegades el cabal del riu Ebre. Per tant, per tant, senyora vicepresidenta, és molt urgent una revisió de les canalitzacions no dimensionades, perquè, com hem pogut veure, les obres hidràuliques que no són dimensionades acceleren la velocitat de les inundacions. Senyora ministra, també vull aprofitar aquesta compareixença per parlar-li de les Terres de l'Ebre, per parlar-li en concret del Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre és en aquests moments una de les zones més vulnerables, vostè ho sap, de tot l'Estat. I ho és perquè des d'aquest congrés -també ho vull dir- i des de fa molts anys no s'ha fet la feina que tocava, una feina que hagués evitat arribar a l'actual situació. I l'actual situació del Delta de l'Ebre és senzillament una situació de fragilitat i d'agonia.»