Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.307 declaraciones · página 5 de 44
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitució atribueix a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, però no l'ordenació de les professions sanitàries en el seu exercici quotidià ni la regulació de les especialitats quan aquestes s'exerceixen dins del sistema sanitari, per exemple, català. I aquesta iniciativa no es limita a reconèixer els biòlegs o els treballadors socials com a professions sanitàries. Va molt més enllà. Determina amb detall què poden i què no poden fer. Estableix un autèntic catàleg de funcions. I aquí és on es traspassa clarament la línia vermella. Perquè una cosa és establir les bases de l'ordenació de les professions sanitàries i un altra determinar exhaustivament com s'organitzen funcionalment els professionals dins dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma. És una clara ingerència que oblida que la Generalitat té competència en sanitat i ordenació de les professions. En segon lloc, el model de professió sanitària que proposen no respecta la realitat multiprofessional catalana. A Catalunya, els biòlegs, especialment en laboratoris clínics, genètica, microbiologia i reproducció assistida, i els treballadors socials sanitaris ja estan integrats des de fa anys en equips assistencials. La proposició vincula el reconeixement del biòleg a l'obtenció del títol d'especialista en Ciències de la Salut sense preveure vies de regularització, per exemple per als professionals que ja estan exercint amb qualificació i experiència i, per tant, amb un molt bon rendiment a Catalunya. A més, deixa el desenvolupament reglamentari del treball social sanitari en mans d'un Reial Decret estatal, en lloc de permetre que a Catalunya estableixi els seus propis requisits adaptantlos a la realitat del SISCAT del sistema català. Això genera inseguretat jurídica i pot acabar imposant un model rígid contraposat a l'organització catalana. Estem parlant de l'ICS, de centres concertats, de model, d'atenció integrada, social, sanitària i, per tant, d'una realitat catalana multifactorial.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Segueixo una mica amb lo del Consell General del Poder Judicial i la seva funció sancionadora. Mirin, arriben de l'ordre d'unes 18 000 queixes, entre 18 000 i 20 000 queixes. El Consell General del Poder Judicial, moltes d'elles tenen queixes de la ciutadania i, per tant, van per la banda més administrativa. Arriben aproximadament pel que jo he estat veient de les pròpies memòries del Consell General del Poder Judicial. Arriben a això unes 20, més o menys. Es tramiten i finalment 4 poden acabar en sanció. Home, entre el total de jutges que hi ha o són molt perfectes o no cometre cap error amb conseqüències de la seva pròpia funció jurisdiccional. A mi em sembla que no s'aguanta per enlloc. Per tant, dit això, ara mateix els meus ulls i els ulls del meu partit, el Consell General, no és que no tingui prestigi, és que no té cap credibilitat. El Consell General és simplement una peça més del joc polític que vostès han decidit tirar endavant per acabar amb la mínima credibilitat democràtica que tenia aquest estat. I sap què passa? Que de credibilitat en tenia molt poca. I en tenia molt poca, perquè la transició en realitat va ser una farsa. I per això un dels poders que no va democratitzar va ser, a part del militar, que potser ho va fer fins i tot més a part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, va ser precisament al judicial i a l'àmbit judicial. Vostès estan jugant la partida del poder? I en l'àmbit del poder judicial igual la guanyaran. Però darrere de guanyar la deixaran el seu estat sense cap. En castellà dirien vista de credibilitat democràtica. És el joc que vostès fan. Nosaltres ho portem denunciant des de fa molts anys i creiem que amb les seves actuacions s'estan donant la raó.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Llavors, dit això, a mi el que em sembla més important de tot plegat és el desastre reputacional que està tenint la justícia a través de la manipulació que els uns i els altres, però en una mesura més petita fan dels seus lacais amb toga. I els hi dic perquè una de les funcions essencials del Consell General del Poder Judicial, a part de ser l'òrgan de Govern, és el tema sancionador. Miri, fa molta vergonya quan llegeixes que el 91 % de les denúncies contra jutges han estat arxivades, que si es jutja i se impune en la teva feina és gairebé equivalent. Perquè això el que fa és que ningú cregui que cap actuació contra la justícia pugui tenir un bon recorregut. Que un jutge condemna algú en condemna? Algú no disposa presó provisional per a algú durant dos anys? I després la absolen? Aquí no ha pasado nada. Se li posa una querella, però el Consejo General del Poder Judicial considera, en aquest cas va ser el Tribunal Suprem president del qual és també president del Consell General del Poder Judicial. Bé, considera que no hi va haver mala fe. És que es va equivocar de veritat. Vostès creuen que això es pot aguantar en un estat que es diu democràtic i de dret, que no hi hagi cap conseqüència per decisions en l'exercici de la funció jurisdiccional que trenquen absolutament vides? Vostès realment creuen que això dona alguna mesura d'una justícia no independent? No. Perquè s'obliden de la paraula essencial, imparcial, que no prejutja en funció de la identitat dels intervinents. Quin serà el resultat? I sap què passa? Que ho deien abans, però provenint com provenim d'una aplicació absolutament total del dret penal de l'enemic. Els independentistes, doncs home, la imparcialitat ni hi és ni se l'espera. Per tant, no ens faci entrar a parlar d'aquests temes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. La veritat és que tinc la diputada, la senyoria Cuca Gamarra com a diputada intel·ligent i una diputada molt, molt, molt contundent i molt sòlida. Vam coincidir a Sanitat durant la pandèmia i això sempre deixa una mica de petjada, però avui la càrrega de cinisme que ha fet aquí explicantnos la seva proposta, a mi em sembla fins i tot excessiva i sorprenent després de set anys de ser diputada d'aquesta cambra. És a dir, que algú del PP pugui pujar aquí i omplirse la boca d'independència, de no politització de la justícia i parlar dels jutges i dels magistrats i dels fiscals com si fossin éssers de llum. Que los malvados políticos manipulen. Em sembla que insulta bastant la nostra intel·ligència. Per tant, no entraré en el model i no entraré en el model per tres motius. El primer motiu és perquè voldria recordar en aquesta cambra que quan es va fer l'Estatut d'Autonomia, abans de ser passat pel ribot del infumable senyor Guerra, s'hi recordaran. Contenia uns apartats de justícia, un consell general propi i una administració de justícia pròpia. Aquell és el meu model. Per tant, parlant del model que ha de ser el Consell General del Poder Judicial espanyol. La veritat és que crec que com a independentista no em pertoca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per això, des d'una perspectiva catalana independentista, no ens posem al costat ni dels uns ni dels altres. Abominen de l'acord del 2024 entre els uns i els altres, perquè sota la disfressa d'un pacte d'Estat i d'un consens institucional, el que van fer va ser resetejar durant uns anys més de marge a un règim, a un repartiment de quotes que fa olor de corporativisme podrit. Mirin, si volen una reforma de veritat del Consell General, nosaltres els proposem ara mateix que els seus membres perdin el càrrec i que deixin de cobrar quan acaba el mandat. Això també ho ha dit algun magistrat del Tribunal Suprem i que els nomenaments no es facin per afiliació política i mercadeig de favors i que es regeixin per criteris objectius i transparents. A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són pura ficció. I els partits del bipartidisme, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE són els que mantenen aquesta afició. Aquesta ficció, els encarregats de mantenir aquesta ficció també davant de les autoritats europees i fins i tot a vegades aconsegueixen enganyarlos i tot. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el del seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar, manifestarse, exercir el dret de representació que donen les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, els persegueix i per això hem hagut d'anar a Europa i els tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat espanyol ens ha negat, que l'Estat espanyol es nega a donarnos. I per cert, hem anat a Europa, hem anat als tribunals internacionals amb bastant èxit, com podem veure, per exemple, en les sentències del Tribunal de Justícia de juliol passat que amb la mà plana retornen a la justícia espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Sota l'aparença de proposta de consens avalada per Europa, el que tenim en realitat és, una vegada més, molt postureig i molt poques ganes d'entrar al fons del problema de la justícia a l'Estat espanyol, perquè el model de justícia mereix ser tractat amb seriositat. Nosaltres voldríem entrar en aquest debat perquè ens hi van els nostres drets i llibertats, però al final, quan parlem de justícia, sempre anem a parar allà mateix, a una confrontació estèril i retòrica entre els dos bàndols, el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la dreta judicial i del Partit Popular, i el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la progressia judicial i del PSOE. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensen una justícia independent i imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis. Bolaños, on en lloc de plantejar solucions estructurals, sota l'aparença de mesures modernitzadores, promou mesures partidistes que, per defensarse en la batalla amb la dreta judicial tampoc. Naturalment, el PP defensa una justícia independent, imparcial i europea. Sí que fa servir aquesta retòrica, però ho fa amb la mateixa finalitat que el senyor Bolaños i companyia per defensar mesures favorables al seu interès parcial. Això és exactament el que passa amb la proposició de llei del Partit Popular que ens ocupa, que a més a més, és un exemple perfecte de com ferse trampes al solitari perquè s'empara en una concatenació d'arguments fal·laç per arribar a la conclusió que li interessa. Primer comencen amb un autoengany amb la Llei Orgànica 3/2024, una tapadora que ningú es va creure i que només servia per disfressar de consens institucional un dels espectacles més repugnants que ha viscut el bipartidisme espanyol. Ni més ni menys que el repartiment de llocs al Consell General que van pactar Bolaños i González Pons en un quarto fosc de Brussel·les per posar fi a un bloqueig de més de cinc anys. El famós acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial y el Estatuto Fiscal de juny de 25 de juny de 2024. Un acord on el tema no era cap reforma del poder judicial. El tema, com tothom sap, era molt més prosaic. El tema era el repartiment de càrrecs en el Consell General del Poder Judicial, que figurava a l'annex 2 de l'acord 10 pels uns i 10 pels altres. Perquè, naturalment, per molt que ho digués la Llei 3/2024, no hi ha hagut cap proposta de consens del Consell General del Poder Judicial per reformar el Poder Judicial. El que hi ha hagut, lògicament, són dues propostes, una per cada bàndol obedientment signades pels membres de cada quota partidista. Per tant, la pretensió del PP de treure les conseqüències que li interessen dels informes del Consell General de la Comissió Europea, del Greco i de la Comissió de Venècia no té cap justificació. Si hi ha un òrgan polititzat, per definició, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan format per quotes partidistes la principal funció del qual és designar jutges d'acord amb quotes partidistes. Un òrgan on el que preval és la fidelitat política. Un òrgan que funciona a base de consignes i qui no les segueix per la cadira és un òrgan disfuncional fins a la medul·la que, en lloc de fer de govern del poder judicial, que és el que hauria de fer, fa de controlador polític del poder judicial. I la proposta del PP no pretén canviar. Això pretén només perpetuar el seu predomini i el dels seus acòlits en aquest òrgan, amb el tòpic fals i suat de que siguin els jutges els que elegeixin els jutges.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Senyories del Partit Socialista, posem aquestes xifres en perspectiva. Si calculem tres persones per habitatge a comarques gironines, aquests pisos poden donar resposta a 15 persones entre més de 830 000 habitants. Això dona un 0,0018 % de la població a Barcelona. 75 entre gairebé 6 milions. Un 0,0013 %. A Lleida, 21 persones, un 0,0046 % i a Tarragona, que és on més habitatges han posat a disposició a 168 persones, que és un 0,019 % de la població. I una pregunta més important que els fai: el Govern parla d'arribar a un parc procedent de la Sareb. De 120 000 habitatges. Si prenem com a referència els més o menys 800 habitatges posats a disposició en aquests nou mesos, el ritme seria de 89 habitatges al mes. Aquest ritme dona 112 anys per posar els 120 000 pisos a disposició. És més d'una vida sencera. I mirin, ara l'esperança de vida és llarga. I per anar acabant, no puc parlar de parc públic de la Sareb sense dir que portem anys preguntant quin és exactament el patrimoni que hi ha localitzat, on es troba i que es pot mobilitzar. Ara ens diuen que a Casa47 hi ha incorporat 42 000 habitatges de la Sareb. Diguinnos on estan.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ara bé, que el Partit Popular s'equivoqui quan diu que regular no funciona, no significa que nosaltres considerem que regular n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Necessitem molt més parc públic i això és responsabilitat del Govern, que, evidentment, no està fent bé ni de llarg la seva feina. Aquesta setmana, sense anar més lluny, han presentat el nou portal de Casa47, que vull recordar perquè ens diran que té nou mesos, que és la transformació de CPS que està creada el 30 d'octubre del 1981. Per tant, una entitat que porta 45 anys d'història. Això sí, 9 mesos després de la seva transformació, el Govern ens parla de més de 42 000 habitatges i 2500 solars procedents de la Sareb i incorporats a Casa47. Però quan la ciutadania entra al portal no arriba a 800 a tot l'Estat, a Catalunya, d'aquests ens en toquen 93: 5 a Girona, 7 a Lleida, 25 a Barcelona i 56 a Tarragona. Només a Lleida, a la capital, la resta de municipis que no són la capital de província.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Mirin, l'any 2024, després de cinc dies de reflexió del president Sánchez per condicionar les eleccions al Parlament de Catalunya, el seu Govern va presentar el Plan de Acción por la Democracia. Trentauna mesures de regeneració democràtica, ens deien. Ja preveien llavors reformar el reglament de les Corts Generals en relació a les declaracions dels diputats i senadors. Parlem del 2024. Som al 2026. Què han fet durant aquests dos anys? Han culminat aquella reforma? I quina és la gran novetat que ens presenten avui? Només assenyalar específicament al cap de l'oposició, senyories socialistes, s'han d'esforçar una mica més i fer normes que vagin més enllà dels càrrecs a qui els ocupa. Perquè la transparència ho és per a tothom o deixa de ser un principi per convertirse en una arma partidista. I una última consideració. Avui és gairebé obscè que el PSOE pretengui donar lliçons de transparència quan arrosseguen Koldo, Ávalos, Cerdán, Aldama, després Leire Díez i fins i tot el seu far moral, Zapatero. Un Zapatero que 180 dies després de trobar una caixa forta plena de joies, encara ens ha d'explicar d'on han sortit. És aquesta la seva transparència, senyories socialistes?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Per això nosaltres hem reclamat transparència reiteradament. Ho hem fet sobre els atemptats de l'agost del 2017, forçant una comissió d'investigació i reclamant aclarir l'abast de les relacions entre el CNI i l'imam EsSatty, perquè les víctimes i la societat catalana també tenen dret a saber. Això també és transparència. Senyories socialistes, com ho és el que té a veure amb Pegasus. Saber qui va decidir espiar els representants independentistes. Qui ho va autoritzar? Amb quina cobertura? I amb quins recursos públics es va pagar? O amb l'operació Catalunya? Volem saber què van fer les clavegueres de l'Estat quan governaven els populars, però també què va passar després quan ja governaven vostès. I per posar un darrer exemple, des de fa uns mesos reclamem investigar els abusos i les morts durant el servei militar obligatori. Parlem de joves que estaven sota la responsabilitat de l'Estat espanyol i de famílies que dècades després encara intenten saber què va passar. Mirin, el dret a saber no el té només el ciutadà que vol conèixer el patrimoni i els interessos del cap de l'oposició. També el té una mare, un pare que fa 30 o 40 anys que intenten saber en quines circumstàncies va morir el seu fill mentre feia la mili. Això obliga a l'Estat a explicarse. També és transparència i saben que no és transparència el que fan vostès, senyories, el que fan els socialistes que setmana rere setmana voten amb el PP i VOX en contra de la creació d'una comissió d'investigació sobre les morts durant el servei militar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Gràcies, president. Senyories, la transparència en política hauria de ser obligada per a tothom. Vostès mateixos diuen que els ciutadans tenen dret a disposar d'una informació veraç i completa. Però avui ens porten una iniciativa que, ja els ha dit el diputat Legarda, és surrealista en el fons i en la forma. I que consti que nosaltres no tenim cap problema a elevar els estàndards de transparència per als responsables polítics. Però per a tots. I si el que volen és parlar de transparència, parlemne. Perquè Junts per Catalunya fa molts anys que reclamem transparència. Transparència per saber què ha fet i què fan els governs i l'Estat espanyol. Una transparència que sovint incomoda tant a la bancada de la dreta com a la bancada de l'esquerra. I és aquí, senyories socialistes, on comencen les seves contradiccions. Perquè, què han fet vostès per revertir de veritat la cultura del secret d'Estat que arrosseguem des del franquisme? Amb vostès continua haventhi moltes dificultats per desclassificar documentació. Amb vostès continuen haventhi molts episodis de la nostra història esperant que hi posem llum.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Mirin, nosaltres el que pensem és que vostès ara volen aprofitar una causa justa i la nostra bona predisposició amb les causes justes per donar una mica d'oxigen a aquesta legislatura. Perquè això sembla que és l'únic que els interessa. I si és per això, senyories del PSOE, no comptin amb nosaltres. El Regne d'Espanya, maltractat històricament. El poble sahrauí com a potència colonial, no va fer el que tocava i va deixar a les mans del Marroc el seu futur. Més de 50 anys després dels acords de Madrid de l'annexió del Sàhara Occidental pel Marroc i Mauritània i de l'inici del conflicte armat entre el Front Polisario i el Marroc. Més de trenta anys després de l'alto el foc promogut per les Nacions Unides, el poble sahrauí continua sent un poble abandonat per l'Estat espanyol, que, a més, sota el govern socialista de Pedro Sánchez, s'ha decantat clarament pels interessos de la dictadura marroquí. Com dèiem abans, Pedro Sánchez, per carta personal, sense passar per aquesta cambra, sense passar pel Consell de Ministres, va abandonar a la seva sort, canviant pel seu compte i risc 50 anys de posició d'Estat sobre el Sàhara Occidental, una posició d'estat obligada, segons recordava l'ONU el 2022 per la seva condició d'única potència administradora del territori no colonitzat com és el Sàhara Occidental. Una posició basada en el dret d'autodeterminació del poble sahrauí, reconegut per les Nacions Unides i ratificat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2024. Un canvi que algú algun dia ens haurà d'explicar. En tot cas, un canvi que ha donat a la dictadura alauita la sensació d'impunitat que hi ha darrere de l'augment de la repressió contra el poble sahrauí, amb les vagues de fam dels presos polítics Gaspar i Mohamed Lamine a dir què hi ha darrere de l'escalada de les autoritats militars dels darrers mesos per part del Marroc, com l'assassinat amb drons de diversos membres del Front Polisario o, naturalment, què hi ha darrere del cop geopolític viscut a Ceuta el passat mes de juliol?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Quan la llegíem, el motiu d'exposicions d'aquest Reial Decret ens feia patir que no tinguessin la temptació de vincularho tot al fet que l'Estat declari l'emergència d'interès nacional, recentralitzar encara més la gestió de les emergències. Però malgrat el que es podia desprendre de la part expositiva i, sobretot, del que ha fet aquest Govern en els darrers anys, en tantes ocasions en què han aprofitat qualsevol situació excepcional per mossegar competències a Catalunya i erigir l'Estat com l'únic referent en molts àmbits, ara, sorprenentment, s'han limitat a adoptar mesures immediates i puntuals, essencialment en aspectes de competència estatal. Nosaltres vetllarem perquè les apliquin sense interpretacions posteriors i amb els automatismes adients perquè els treballadors, les empreses, els autònoms i tots els afectats no hagin de convertirse en experts en burocràcia ni superar un laberint de tràmits per accedir a aquests drets reconeguts. Mirin, saben bé, malgrat la llarga presentació que ha fet la vicepresidenta segona, que aquest Reial Decret Llei no deixa de ser un pedaç a una de les pertorbacions més importants que pateix la nostra societat. I en aquest sentit, voldria aprofitar que parlem d'incendis forestals per posar en valor que en aquest àmbit tenim en el nostre país, Catalunya. Experts de talla mundial com el mateix Marc Castellnou, analista en cap dels Bombers de la Generalitat, que fa temps que ens diu que els incendis forestals no són un problema en si mateix, que els grans incendis forestals són un símptoma del desequilibri de tenir uns boscos adaptats a un clima que ja no existeix i que la conseqüència d'això és irreversible. La conseqüència és que el paisatge canviarà sí o sí, i la decisió que podem prendre és si el canvi el gestionem nosaltres o el deixem com fins ara en mans dels grans incendis.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Tot plegat, vicepresidenta, sembla prou lògic, però la pregunta és per què per tenir aquests drets hem hagut d'esperar que es declarés una emergència d'interès nacional? És que als incendis forestals dels darrers anys, no hi ha hagut moltes persones evacuades de casa seva que van haver de triar entre atendre la família o anar a treballar? Que no hi va haver autònoms obligats a aturar la seva activitat per un incendi forestal o empreses que no van poder funcionar amb normalitat perquè els seus treballadors o les seves instal·lacions estaven afectades per aquests incendis. És evident que fa anys que passava el mateix que ha passat aquest estiu, com és evident que fins ara els afectats no han disposat dels mecanismes extraordinaris que avui proposen. Per tant, vicepresidenta, el que es torna a evidenciar avui és que un cop més aquest Govern va tard i que en aquest cas tampoc ha estat capaç d'anticiparse. Mirin, no se'ns escapa que aquesta norma neix després que el Govern espanyol declarés el 23 de juliol l'emergència d'interès nacional per als incendis de Madrid i Àvila i posteriorment ampliada a Toledo. L'exposició de motius en fa reiterada referència, com també els ha fet vostè vicepresidenta segona. Per cert, vicepresidenta, un parèntesi: el consens de tots els agents socials i el diàleg social del que ha fet gala a l'hora d'elaborar aquest Reial decret, estaria bé que també el fes extensiu a la reforma dels contractes laborals. Li ho dic perquè després no tingui sorpreses i torno al motiu d'exposicions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Gràcies, presidenta. Gràcies, vicepresidenta., benvinguda. Gràcies per la seva exposició. Per segon any consecutiu venen amb l'anuncipetició d'un gran pacte d'Estat contra el canvi climàtic, però acaben de parlar, ara fa uns moments, de coordinació. Nosaltres sí que entenem que, en el llenguatge administratiu, la coordinació vol dir ordenar, vol dir dirigir. Nosaltres no volem coordinació, volem col·laboració. Per tant, no ens refiem dels seus pactes d'estat perquè acaben convertint aquesta col·laboració en coordinació, amb direcció i amb ordre i trepitjant les competències, perquè, per exemple, el seu pacte d'Estat té la intenció de fer una agència estatal de protecció civil i la protecció civil és competència de la Generalitat de Catalunya, per posar un exemple. Per tant, com li vàrem dir al 2025, necessitem menys titulars de pactes d'estat i més recursos per millorar la prevenció i la capacitat de gestió a Catalunya, quan parlem, per exemple, d'incendis. El canvi climàtic agreuja el risc, especialment pels continus pics de calor que hem patit, però també hi ha una dada incontestable i és que més del 65 % dels incendis provenen de negligències, accidents i de focs intencionats i, per tant, nosaltres volem parlar de prevenció, però també de càstig que qui la fa, la pagui. Especialment, els piròmans que calen foc a la natura, que no tenen cap respecte per la biodiversitat, la fauna, els espais protegits o, encara pitjor, que posen en risc la vida de veïns, bombers o de la resta de personal d'emergències, malgrat exposarse a penes de fins a 20 anys de presó. Volem aprofitar per agrair a bombers i a personal voluntari i d'emergències tot el què fan per salvarnos, per salvar els nostres paisatges, el patrimoni natural o les llars de milers de famílies. I de la mateixa manera, lògicament, també volem recordar de manera molt sentida a tots aquells que han perdut la vida lluitant contra el foc.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I vaig acabant, és una peça clau per al nostre teixit industrial. En som conscients. Hem d'accelerar aquesta transició cap a energies renovables per assegurar un subministre que sigui segur, que sigui net i que alhora també sigui econòmic per a les nostres fàbriques, per a la nostra indústria. El PNIEC fixa, com vostè sap, perfectament per al 2030, un sistema molt més electrificat i renovable en un món que electrificar a marxes forçades. Però anem tard, és que anem molt tard. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle no han baixat prou el 2024. Vostè n'ha fet referència i el 2025 tampoc, i difícilment assolirem els objectius marcats per al 2030. Atenció que falten quatre anys. Falten quatre anys pel 2030. Nosaltres pensem que han de fer la feina i que és urgent. Renovables amb respecte al territori. Xarxa de generació distribuïda, vicepresidenta, emmagatzematge, interconnexions, autoconsum, comunitats energètiques i flexibilitat. No només grans projectes per als de sempre i facin també els deures normatius que permeten complir aquest calendari. La reforma de comerç de drets d'emissió ha arribat al Congrés amb més de dos anys de retard i encara arrosseguem desplegaments sobre xarxa com emmagatzematge, autoconsum, comunitats energètiques. Ho diem perquè té una causa directa. Cada tramitació que s'encalla avui en són unes quantes. Es converteix automàticament demà en una excusa per ajornar, per exemple, el tancament nuclear. La transició ha de protegir les llars vulnerables, ha de donar certesa als sectors i ha d'arribar a temps i facin, vicepresidenta, una transició justa de veritat. Els territoris nuclears amb calendari, amb pressupost i amb projectes productius abans del tancament, no amb una oficina a un fulletó i promeses quan ja s'ha apagat el reactor, Ascó i Vandellòs, però també tot el Camp de Tarragona, necessiten alternatives industrials, necessiten ocupació, necessiten ocupació qualificada, evidentment retorn fiscal i necessiten també infraestructures. I les necessiten ja.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Li pot donarles per reproduïdes exactament el mateix el que li deia la Fundació Pau Costa. Exactament el mateix li hauria de repetir i no caiguin en falsos debats. Hem d'actuar. Clar que hem d'actuar per mitigar el canvi climàtic. Clar que hem d'actuar per prevenir i gestionar les mesures forestals i el medi agrari. I clar que hem de dotar millor als nostres mitjans d'extinció, les tres coses a la vegada. No caiguem en el fals debat de fer grans estratègies i alhora no actuar damunt el territori. Això és el que ens demana la gent. Ens demana mesures concretes com per exemple gestionar cada any l'1 % del territori forestal, posar 1000 milions entre l'Estat i les comunitats autònomes per fer el possible, protegir totes les urbanitzacions, protegir tots el nuclis rurals, mesures concretes i reals que ens estan demanant. Demanàvem a la societat un gran canvi de model. Demanàvem avançar davant d'una emergència que ha declarat entre tots la llei de residus. N'era un bon instrument. Però com ha acabat aquest instrument? Per novembre s'hauria d'entrar en funcionament el sistema de devolució i retorn. Ministra, quina és la nova data? Perquè està clar que no arribarem o teníem que tenir els productes frescos de fruita i verdura no plastificats. I fa dos anys i mig que esperàvem la llista dels productes que així estiguin, o havíem de tenir la garantia que els envasos d'aigua no hi hauria bisfenol A on hauria estelats, que algú comprava, que algú en fa el seguiment. I ara vostès, en lloc d'aplicar tot això, ens proposen una nova llei de residus, una nova llei de residus que demanen l'opinió sobre mesures fiscals quan encara no hem aplicat les que teníem en marxa. Però, és clar, davant tot això, davant la transformació, els impactes viscuts en el territori, una de les grans esperances d'aquesta legislatura era el Pla de Restauració d'Hàbitats. Era la gran esperança que teníem. Era un instrument clau, com vostè ha dit, i lesperàvem, però les entitats ecologistes i nosaltres mateixos no hem participat, no el coneixem, no hi ha hagut una informació pública. Se'ns ha escoltat? Sí, però escoltar no és participar. Participar és decidir conjuntament i noltros no hem participat en aquest procés. I clar, quines accions té aquest pla? Quina superfície afecta? Quins hàbitats protegirà i restaurarà? Perquè les dades que han arribat a mitjans de comunicació sols parla de 298 a 288 quilòmetres quadrats d'àrees marines. I no sols això, el mar sempre el gran oblidat. Sols el que farà la protegirem un poc més perquè hi hagi una restauració passiva. Això és importantíssim i aquí hem de destinar moltíssims esforços. I aquí ens hi trobarà. Seran demà. Val a dir que hem arribat al rècord a la Dragonera. Ens ha marcat 33 graus de temperatura aquest estiu. Un escàndol. Una temperatura que ens durà tempestes com les que s'estan produint ara mateix a les Illes Balears, amb una alerta com les que tenim. I esperem que totes les administracions hagin après la lliçó que s'ha d'actuar i s'ha de prevenir. I avui és una situació de risc, però l'endemà vàrem anunciar a bombo i platillo, si em permeteu l'expressió, que incrementaria la protecció del Mediterrani. Quin és el percentatge? Que hem arribat? Hem arribat al percentatge que ens varen marcar? O la protecció estricta?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Tiene control sobre su policía?
«A Elx tots vam veure les imatges. Un menor del Barça reduït i brutalment colpejat per la Policia Nacional només per portar una estelada. I ara, Alcorcón. Un jove de l'Europa, de 20 anys, els separen dels seus companys, l'agafen pel coll, el tiren a terra i el colpegen i fan el possible perquè ningú no ho vegi. Dos casos, dos joves, una mateixa obsessió. L'estelada per ser independentista no és delicte i portar una estelada tampoc. Un jutjat espanyol ja ho va dir fa nou anys: retirarla vulnera la llibertat ideològica. Però si hi ha seguidors del Nàstic i del Girona i de tants clubs catalans perseguits i vostè ha estat incapaç de donar una instrucció elemental a la policia, les estelades no es toquen mai i a ningú. I miri, posi càmeres personals als agents. A Elx ho vam saber perquè hi havia imatges a Alcorcón. Van apartar qui ho podia gravar. Una policia democràtica no ha de témer ser fiscalitzada i qui s'excedeixi, que ho pagui. I aquest no és l'únic escàndol sota el seu comandament. Policies infiltrats en moviments independentistes amb identitats falses i amb relació de parella amb activistes. El Regne Unit, en un cas similar. Disculpes públiques i investigacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I a veure si jo ho he entès bé. Vostès, els socialistes, volen una Catalunya de 10 milions de persones, però pacten mantenir durant 20 anys més un finançament que avui ja és clarament insuficient. Vostès han pactat amb Esquerra un finançament que no dona per pagar, per exemple, la sanitat que necessita la Catalunya d'avui, la dels vuit milions de persones. El que volem nosaltres no és cap privilegi. Nosaltres volem totes les competències, les competències en immigració, les competències econòmiques. Per què? Perquè volem fer exactament el que estan fent la resta de països de la Unió Europea menys Espanya. I què fan? Controlar quanta gent entra i per quines vies ho fa. Ordre. Avui els que parlen dordre voten en contra de lordre. Voten desordre, però avui parlen dordre. Què més fan a Europa? Garantir la integració, llengua, feina, valors, catalanitat, deures i drets. I quan calgui, executar amb rapidesa les ordres d'expulsió, ho fa Alemanya, ho fa Dinamarca, ho fa Itàlia, ho fa França. Governs conservadors, governs socialistes, governs de coalició i ningú els diu racistes, perquè aquest no és un tema de dretes o d'esquerres. Es tracta de votar si Catalunya ha de tenir les competències que ara té Madrid o no. I nosaltres volem que sí que les tingui Catalunya, perquè és que si no les té Catalunya, a Catalunya no podem fer res, ni control, ni integració, ni ordre, ni català, ni feina. Hi ha qui voldria que Junts es posicionés en un dels dos extrems. A un extrem ens diuen que parlar de deures, de llengua i de capacitat real d'acollida és racisme. A l'altre extrem ens diuen que no podem parlar de drets i que tots fora com si la immigració fos un interruptor que s'apaga amb un tuit. Però els dos extrems tenen una cosa en comú: alimenten el problema però no el resolen. Es necessiten mútuament per continuar existint i xuclant d'aquest malestar de la gent. Les dades, la veritat, la realitat, els importa un pito.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Sí, moltes gràcies, senyora presidenta. Junts votarem a favor d'aquesta proposta i el nostre vot no és per l'argumentari del PP. Junts no perdrem cap oportunitat per visibilitzar les pràctiques més tèrboles de l'Estat i la seva podridura més profunda. I perquè, lamentablement, els independentistes catalans fa molts anys que sabem què passa quan les clavegueres de l'Estat es posen al servei dels interessos polítics. Ho hem patit en primera persona. Encara ho estem patint. Hem vist independentistes espiats, perseguits, hem vist policies buscant draps bruts contra adversaris polítics i fabricant acusacions contra dirigents independentistes. Hem vist, en definitiva, estructures de l'Estat utilitzades per combatre el moviment polític democràtic legítim. I ho hem denunciat moltes vegades i jo també, jo mateixa també des d'aquest faristol. Per això, però, en tot cas, tampoc no puc deixar passar de destacar l'enorme cinisme del PP, que ara ens haurem de creure que obren ara els ulls i estan escandalitzats davant la possibilitat que s'hagin produït actuacions irregulars dins la Guàrdia Civil quan les clavegueres funcionaven contra l'independentisme amb Jorge Fernández Díaz al Ministeri de l'Interior. El PP no semblava preocuparli gaire, per no dir res, com funcionaven els engranatges més foscos del poder estatal. En fi, però el PSOE tampoc pot presumir de res. Pedro Sánchez va arribar prometent regenerar les institucions i avui tenim la directora general de la Guàrdia Civil i el seu màxim comandament operatiu, investigats per diverses diversos possibles delictes.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«A mi em sembla rellevant que en aquest punt hem tingut una certa inflexibilitat del Govern. Ha sigut molt difícil treballar amb ells. Jo soc conscient de la feinada dels diputats de davant del govern, dels diputats del Partit Socialista davant del govern, insistint i insistint i insistint i insistint. En soc conscient. Soc conscient també que nosaltres els hem apretat molt. I soc conscient també que no hem obtingut els resultats que tots voldríem. Però és que em sembla rellevant explicar que hi ha partits que, teòricament, pensen molt diferent, quan arriben al Govern es comporten relativament igual. A hores d'ara no hem aconseguit l'auditoria de la Seguretat Social. Està inclosa en una llei i fa ja dos o tres anys que aquesta auditoria s'hauria d'haver fet. Per tant, venen i ens diuen és que la Seguretat Social no ho aguantaria. Bé, és que tenen una bola? Perquè les dades no ens les han donat i les hem reclamat 40 000 vegades. Per tant, aquesta decisió de si el sistema aguanta o no aguanta és una decisió que es pren sota criteris foscos. No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguinli com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d'impressions. Quina és la nostra? Doncs bastant fàcil si algú se l'ha obligat, legalment parlant, a fer una actuació administrativa de Seguretat Social, la que sigui obligatòria, després no el pots deixar descobert. No pots, perquè això se suposa que és un estat social i democràtic de dret i, per tant, l'element social és un element fonamental en la seva definició.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Benvingudes, ben saludades, ben trobades de nou. Aquest punt de l'ordre del dia l'hauríem hagut de resoldre ja fa unes setmanes. Tornem a estar aquí perquè jo crec que s'imposa una reflexió. És a dir, si tu planteges unes esmenes i no ho fas perquè realment les creus, sinó que és un sistema tàctic i després quan te les aproven, has d'anar al Senat i autorratificarte perquè en realitat no volies que s'aprovessin, tens un problema com a partit polític. I això és el que estem fent avui, arreglant un desastre d'una esmena presentada que en realitat només era per poder dir que s'havia presentat perquè no es volia que s'aprovés. Va i s'aprova, que també sembla que no sapiguem votar. I estem tots aquí intentant resoldre la desgràcia que vam fer fa unes setmanes. Per tant, és que a mi em sap greu, perquè quantes vegades he pujat aquí i he explicat el nostre posicionament respecte de la passarel·la i he demanat disculpes. Hem treballat intensament, s'ha aconseguit pel resultat de la tenacitat i les ganes de tirar això endavant de les persones afectades, que a més, com que és un tema una mica complex, per sort eren persones molt formades i han pogut conduir el debat tècnic. Però el que és cert és que no hem acabat obtenint, almenys el que jo com a partit o nosaltres com a partit, veiem clar. És a dir, ara fa un moment deien: 'el manteniment de l'alternativitat.' Miri, perdoni, però és que el manteniment de l'alternativitat és una desgràcia i és una desgràcia perquè ens tornarem a trobar igual d'aquí a un temps. I Papá Estado haurà de tornar a posar damunt de la taula la seva bossa perquè no es pensin vostès que les mutualitats, posaran tot el capital que haurien de posar per fer aquesta transferència, perquè això no passarà. Doncs escolti'm, és que hi ha sistemes d'assegurances i sistemes de previsió social particulars que no en forma mutualitat ja funcionen si es volen dedicar a aquest sector de l'economia que ho facin. Però el que és evident és que l'assegurança és que la xarxa de seguretat és la pública, és la de Seguretat Social i, per tant, no té cap sentit que donem més possibilitats que es tregui d'aquesta xarxa, que és la que ens asseguren a tots els ingressos pertinents. Abans era obligatori. Ara ho hem resolt, però hem de deixar aquesta porta oberta? Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se'n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social? Aquests tampoc, perquè al final tampoc tenim el conveni? Doncs, que volen que els digui, hem fet bastant un desastre. Un desastre, amb el benentès que una part funcionarà i que, per tant, molta gent sortirà d'aquesta situació complicada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Fa més de dos anys que aquesta Cambra ja va instar al Govern a buscar solucions escoltant a totes les parts per donar resposta a la reivindicació d'advocats i procuradors a la que s'havien afegit altres professionals com els enginyers, aparelladors o arquitectes. En definitiva, persones que s'han vist o es veuran abocades a pensions de jubilació irrisòries després d'anys d'aportació a un sistema avalat per l'Estat. Solucions que el grup socialista va plantejar unilateralment. Primer, amb una esmena a una altra llei i, després, presentant aquesta proposició. Una proposició, senyories, quan tots sabíem que allò adient per arribar a la tramitació, amb tota la informació sobre la taula i per a tothom i part de la feina feta era fer o via projecte de llei. Van seguir vuit ampliacions del termini d'esmenes amb l'excusa, bé, no amb lexcusa, no, amb la mentida que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la. I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d'una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenarse com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats. En definitiva, xantatge pur, emparat només amb la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que la majoria, i almenys nosaltres hem tingut. I és que davant la seva incapacitat, per als socialistes sempre és més fàcil repartir responsabilitats que arremangarse.»