Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 51 de 61
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Haurien de preocupar-se tots vostès una miqueta més per la vida de la gent i una miqueta menys per les cadires, les poltrones, les enquestes i els titulars. Més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes. I això que fan vostès amb els nostres diners no ha estat mai just. Li pregunto, senyor Sánchez, els catalans només ens mereixem els diners que ens corresponen, si vostè aconsegueix colar a Illa al govern de Catalunya? I, si no, què? Que ens bombin a tots perquè això és exactament el que vostès estan dient. I acabo. Si el seu partit i el meu estem negociant fora de l'Estat espanyol i amb una mediació internacional, no és per caprici nostre, és perquè vostès han demostrat que no són de fiar. I no es confonguin, la nostra feina aquí no és fer que a vostè, o a un partit polític espanyol, li vagi millor. Li recordo que nosaltres som aquí per Catalunya i els catalans. La pregunta habla de actualidad política, y la actualidad política la marca usted con la entrevista del domingo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«La pregunta parla d'actualitat política i l'actualitat política la marca vostè amb la seva entrevista del diumenge. Vostès haurien de deixar de parlar de finançament singular per Catalunya, com si això fos un privilegi. No necessitem cap favor ni cap tracte especial com tots vostès aquí del primer a l'últim estan venent de manera irresponsable, perquè no és cap privilegi que se'ns pagui allò que ens correspon. La gent de Catalunya, independentistes i no independentistes, no demanen finançament singular. Volen i necessiten un finançament just. Volem que es pagui als catalans allò que correspon als catalans, no el que vostè li sembli o el que vostè li convingui. O és que s'ha pensat que els diners són seus i amb ells pot fer el que vulgui? Que cada català perdi 2700 euros anuals pel sol fet de formar part de l'Estat espanyol i que un extremeny en guanyi 3200, o que un castellanolleonès en guanyi 1800, no és cap privilegi. Almenys no ho és pels ciutadans de Catalunya. I, a més, certifica allò que molts ja sabem i defensem, i és que el millor finançament per Catalunya el tindrem sent un estat independent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Avui, el finançament dels catalans depèn dels pressupostos generals i no pas d'una investidura. I li recordo perquè llegint les seves darreres declaracions, sembla ben bé que vostè se li ha oblidat. Senyor Sánchez, creu que els ciutadans de Catalunya ens mereixem un finançament just? Gràcies. Hoy, la financiación de los catalanes depende de los presupuestos generales y no de una investidura. Se lo recuerdo porque, leyendo sus últimas declaraciones, parece que a usted se le ha olvidado, señor Sánchez. ¿Cree que los ciudadanos de Cataluña nos merecemos una financiación justa? Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Por otro lado, no se puede ayudar a transformar el sector turístico legislando y planificando a centenares de kilómetros. No se puede. Nada tiene que ver la realidad de Madrid con la de Barcelona o con la de las Islas Baleares, o Canarias con la Costa Brava, la Costa Daurada o las Tierras del Ebro. Nada tienen que ver, nada de nada. Además, el Estatuto de Cataluña establece que muchas de las cuestiones que se plantean en esta moción son competencia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Es por ello que no es asumible que el Gobierno del Estado pretenda centralizar las decisiones, teledirigir la asignación de recursos y ocupar nuestras competencias. No funcionará, como no funciona la gestión de cercanías, como no funciona la gestión del sistema aeroportuario o como no funcionan los fondos europeos Next Generation, que se gestionan también en Madrid. No funcionará, porque unos en la oposición o una parte del mismo Gobierno criminalizan al sector por pretender sacar algún resultado político migrado, como se ha dicho de paso, como se ha demostrado últimamente, y porque los otros, al otro lado del Gobierno, intentan centralizarlo todo y pierden así la oportunidad de dejar actuar según las necesidades de cada destino. Es por ello que le repito que así no funcionará. Muchísimas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Per altra banda, no es pot ajudar a transformar el sector polític pel sector turístic legislant i planificant des de centenars de quilòmetres. No es pot. La realitat de Madrid no té res a veure amb la de Barcelona, ni la de les illes Balears o de les illes Canàries té a veure amb la Costa Brava, la Costa Daurada o les Terres de l'Ebre. No tenen res a veure, res de res. I, a més a més, l'Estatut de Catalunya estableix que moltes de les qüestions que es plantegen en aquesta moció són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per això no és assumible que, des del Govern de l'Estat, es pretengui centralitzar les decisions, teledirigir l'assignació de recursos i ocupar les nostres competències. No funcionarà. No funcionarà com no funciona la gestió de Rodalies, com no funciona la gestió del sistema aeroportuari, com no funcionen els fons europeus Next Generation, que també es gestionen des de Madrid. No funcionarà, perquè uns, des de l'oposició o des d'una part del mateix Govern, criminalitzen el sector per pretendre treure'n algun resultat polític migrat, tot sigui dit de passada, com s'ha demostrat darrerament, i perquè els altres, des de l'altra part del Govern, intenten centralitzar-ho tot, perdent l'oportunitat de deixar actuar segons les necessitats de cada destinació. Per això els hi repeteixo: així no funcionarà. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«La pregunta, però, és si això es pot fer a qualsevol preu, i és evident que no. Cal actuar en aquelles qüestions que, en algunes destinacions turístiques, són un problema? I tant que sí. Cal transformar el turisme en una activitat sostenible mediambientalment? Totalment. Cal habilitar que el turisme sigui compatible amb la vida diària dels residents? Absolutament. Cal incentivar l'activitat turística encaixant-la, però, amb el desenvolupament d'altres sectors econòmics? Evidentment que sí. Però per poder incidir en tots aquests aspectes i resoldre les externalitats negatives que pot causar el turisme, primer cal acceptar com n'és de clau, el sector, pel nostre país. A Catalunya ens visiten 38 milions de turistes anualment, que generen 26 000 milions d'euros d'ingressos. Això implica que el turisme representa un 12 % del producte interior brut de Catalunya i dona feina a 475 000 persones, que equival al 13 % del total d'ocupats. Per tant, sense cap mena de dubte, el turisme és un dels pilars fonamentals de la nostra economia, i cal actuar-hi per facilitar la transformació que deia abans. Però aquesta transformació no s'aconseguirà fent una acusació demagògica del sector, allunyada de la realitat, perquè alguns ens tenen acostumats a un procés de constant criminalització del fet de fer turisme, sense preocupar-se pels danys que això causa en un sector clau per moltíssimes famílies del nostre país; sovint criminalitzant el turisme amb una mà mentre, amb l'altra mà, actualitzen el seu Instagram ple de fotografies d'ells mateixos viatjant. Són els mateixos que sovint es queixen d'un tipus de turisme que ells mateixos han propiciat en desenvolupar uns models de ciutat on el desordre, l'incompliment de les normes, l'expulsió del turisme de qualitat i la pèrdua d'identitat dels veïns de tota la vida ha estat a l'ordre del dia per culpa de les seves polítiques.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Tant se val si a Catalunya ja no podem suportar un dèficit fiscal de més de 20 000 milions cada any, que té contra les cordes la nostra sanitat i les prestacions als més vulnerables. Però no ens enganyem. Aquesta iniciativa no la inspira la catalanofòbia històrica que patim, sinó el retrocés en drets que s'està vivint a tot l'estat respecte dels col·lectius LGTBI, als quals se'ls retiren, ja ho han dit, les seves banderes. L'inspira l'eliminació d'ajudes a entitats que vetllen pels drets de les minories, cert, o la supressió de regidories o de conselleries que treballaven per la diversitat i la igualtat. Mentre nosaltres parlem de discursos d'odi i patim els discursos d'odi, on eren vostès? En la lluita contra l'odi, deia el diputat socialista, no sobra ningú. Els tornem a preguntar: on eren vostès? Els hem trobat a faltar. Divendres 28 de juny és el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI i, com sempre, Junts serà al costat d'aquest col·lectiu i de tots aquells que pateixen discursos d'odi, sense mirar a un altre costat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Deia el magistrat Martín Pallín l'altre dia que el que està passant és un escàndol inèdit en la història de la judicatura. I també denunciava com tergiversen el text de la sentència ferma del Tribunal Suprem per justificar la seva rebel·lia. No hi ha fons europeus implicats en el referèndum, com prova la sentència, ni afany de lucre personal. Els que volien aplicar-li rebel·lió als presos polítics de l'1 d'octubre són ara els rebels, però ves per on, aquesta vegada s'han quedat sense causa, sense causa processal. Com deia el nostre secretari general, Jordi Turull, fa una estona, bon vent i barca nova. Però si ho intenten és perquè se saben forts, i aquesta fortalesa l'han descobert ara els socialistes. Ara s'adonen que ells només són els masovers del Govern, però que l'Estat profund té un altre amo. L'odi a l'independentisme català és una mena d'algoritme que porta més de 40 anys instal·lat en el programari de l'estat espanyol, i que no és res més que l'actualització 4.0 de la catalanofòbia que impera a Espanya des de fa segles. Ha estat parlar de finançament singular per Catalunya, que és una qüestió de simple justícia fiscal, i s'ha desencadenat un nou atac coordinat i plural contra els catalans, tristament, també per part d'alguns que, des de l'esquerra, diuen defensar els drets de les persones i la justícia social. Qui l'ha vist i qui el veu, senyor Baldoví.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Sí, els independentistes som un grup objectivament identificable, una minoria nacional dins d'un estat que segueix cridant-nos 'A por ellos' cada cop que reclamem els nostres drets. El nivell d'odi que patim és inversament proporcional a la nostra capacitat de refermar la nostra identitat o de defensar la nostra llengua. I es dispara cada cop que algú anuncia un tracte singular per Catalunya. Una Catalunya diversa, recordem-ho, formada amb un 70 % de persones que no tenen origen català, que segurament tenen el mateix origen dels que ens criden 'A por ellos'. Per això era important que el concepte GOI, Grup Objectivament Identificable, fos present a la Llei d'amnistia, perquè l'independentisme ha patit un delicte d'odi continuat que no s'acaba amb la publicació d'aquesta llei al BOE, com hem vist, perquè els que manen a l'Estat profund saben molt bé, molt bé, com moure les masses des dels mitjans i les xarxes socials per continuar falsejant la informació, manipulant l'opinió, vulnerant el dret a la veritat. I saben encara millor com moure els fiscals del Suprem per, des del seu odi, intentar impedir l'aplicació de la Llei d'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Gràcies, presidenta. Senyories, saben com comencen tots els discursos d'odi? Amb un 'A por ellos'. Els independentistes ho sabem molt bé. El vàrem sentir els dies previs a l'1 d'octubre, quan a pobles i ciutats de tot l'estat acomiadaven els guàrdies civils i els policies nacionals que anaven a Catalunya a intentar evitar el referèndum. Però l'Audiència Nacional no ho va considerar un delicte d'odi. És clar, el mateix tribunal que jutjava els CDR com a terroristes. Com no havien de fer-ho si el 3 d'octubre el monarca espanyol va entonar el seu propi indigne 'A por ellos'? Com no havien de fer-ho si fins i tot a les directives de seguretat de l'Estat, fins fa quatre dies, ens consideraven terroristes? A por ellos. Com s'estudia en psicologia, l'odi neix en la concepció de l'altre com a diferent. Ho va explicar magistralment el periodista Antoni Bassas. Els deia: no sé si no s'adonen que vostès mateixos estan dient que hi ha un 'ellos', que no són vostès, que no són com vostès, i no deixa de ser curiós que els que proclamen que tots som lliures i iguals resulta que consideren que hi ha un 'ellos' als quals es pot tractar com una molèstia, com a ciutadans de segona, com a estrangers, només pel fet d'anar a votar.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Esa es la cuestión, señorías, la coherencia y el respeto. Alimentar el juego sucio, premiar a los jueces prevaricadores, confundir la sala de vistas del Supremo con la sede nacional del Partido Popular porque hoy ya nos viene bien, eso es vandalismo democrático. ¿Dónde queda la pulcritud pública? Nosotros, Junts per Catalunya, defendemos la civilidad en todos los espacios públicos y también en la política. No queremos vandalismo contra el patrimonio histórico, evidentemente, pero tampoco queremos vandalismo político contra la democracia y contra Cataluña. Señorías, ahora ya lo saben. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Pero, dicho esto, queremos ampliar aquí el debate. Primero. Evidentemente desde Junts somos contrarios a cualquier forma de vandalismo contra el patrimonio histórico, aquí y en todas partes. Pero le recordamos, señora del PP, diputada, que las lenguas también son patrimonio y que, a menudo, es el Partido Popular quien practica vandalismo político contra la lengua, la cultura y la memoria de Cataluña. Hay vándalos que, sin duda, rasgan cuadros, y lo criticamos, lo censuramos, pero mentir abiertamente sobre la realidad lingüística y social de Cataluña y hacerlo en este mismo Congreso también es vandalismo. Segundo. Cataluña tiene una ley propia de patrimonio aprobada, como seguro sabe, señora diputada, en 1993, así que cuidado con invadir competencias. Las cosas son bien claras: la Generalitat de Catalunya, según el artículo 9 del Estatuto de Autonomía, tiene competencia exclusiva en esta materia. Por lo tanto, una vez más aviso a navegantes, a todos los navegantes: no se sienten a cenar en la mesa del vecino si no han sido invitados. Tercera reflexión. Claro que hay que proteger el patrimonio histórico, faltaría más, pero todo esto es mucho más profundo. Nuestra sociedad ha debilitado los aprendizajes elementales. Nos cruzamos por la calle y no nos decimos buenos días. Se ha perdido el sentido de pertenencia responsable a la comunidad. Tenemos valores básicos que están en la uci. Les hablo de entender, por ejemplo, que las cosas de todos son de todos, que las calles, los parques, los trenes, las farolas, los museos, que todo es un poco mucho de cada uno de nosotros. Hemos olvidado que las cosas de todos deben cuidarse como las cuidamos en casa, porque si no el espacio común, la plaza, el ágora dan literalmente asco.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Senyories, aquesta és la cruïlla, la coherència i el respecte. Alimentar el joc brut, premiar els jutges prevaricadors, confondre la sala de vistes del Suprem amb la seu nacional del Partit Popular, perquè avui ja ens va bé, és vandalisme democràtic. On queda la pulcritud pública? Nosaltres, Junts per Catalunya, defensem la civilitat en tots els espais públics i també en la política. No volem vandalisme contra el patrimoni històric, evidentment, però tampoc volem vandalisme polític contra la democràcia i contra Catalunya. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Grupo Popular nos plantea aumentar las sanciones para quienes atenten contra el patrimonio histórico, y hasta aquí todo bien. Se quiere terminar con el vicio de mirar hacia otro lado cuando el incívico de turno quiere ser un héroe planetario gracias al eco de las redes y la televisión. Si esto lo pasamos por la traductora, lo que se quiere aquí es castigar a los que vandalizan, por ejemplo, el baluarte de Migdia o la Iglesia del Pi en la Barcelona de Ada Colau, actitudes que casi eran premiadas por la alcaldesa que ya no está, y también se quiere sancionar a los activistas que entren en el Museo del Prado para echar tomate contra un cuadro.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Segon: Catalunya té una llei pròpia de patrimoni aprovada, com vostè deu saber, senyora diputada, el 1993 i, per tant, alerta amb envair competències. Les coses són molt clares. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria. Per tant, una vegada més, avís a navegants, a tots els navegants, no s'asseguin a sopar a la taula del veí quan no se'ls ha convidat. Tercera reflexió: clar que s'ha de protegir el patrimoni històric. Només faltaria. Però tot això és molt més profund. La nostra societat ha debilitat aprenentatges elementals. Ens creuem pel carrer i no ens diem 'bon dia'. S'ha perdut el sentit de pertinença responsable a la comunitat. Tenim valors que són bàsics ingressats a l'UCI. Els parlo d'entendre, per exemple, que les coses de tots són de tots, que els carrers, els parcs, els trens, els fanals, els museus, que tot és una mica molt de cadascú de nosaltres. Hem oblidat que les coses de tots s'han de cuidar com les cuidem a casa perquè, si no, els espais comuns, la plaça, l'àgora, fan literalment fàstic. Avui parlem de normes. Sí. Avui també critiquem els discursos polítics que es basen en el tot s'hi val, el campi qui pugui en l'espai públic; discursos polítics que irresponsablement s'han convertit en idea política. I avui, de retruc, també alertem de la infinita debilitat de l'auctoritas. I posats a estirar aquest fil, també denunciem la pèrdua de respecte cap a la figura dels ensenyants, com d'important és tenir bons mestres i mestratges. Aquest és el debat. D'acord, aquesta és part del debat, dir no a l'incivisme i aturar, també, la dictadura del políticament correcte.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens planteja augmentar les sancions pels que atemptin contra el patrimoni històric. Fins aquí anem bé. Es vol acabar amb el vici de mirar cap a una altra banda quan l'incívic de torn vol ser un heroi planetari gràcies al ressò de les xarxes i la televisió. Passat per la traductora, es vol castigar els que vandalitzen, per exemple, el Baluard de Migdia o l'església del Pi a la Barcelona d'Ada Colau, actituds que gairebé eren premiades per l'alcaldessa, que ja no hi és. I, naturalment, també es vol sancionar els activistes que entren, o que entrin, al Museu del Prado per tirar tomàquet contra un quadre. Però, dit això, volem ampliar el debat. Primer: evidentment, des de Junts, som contraris a qualsevol forma de vandalisme contra el patrimoni històric, aquí i a tot arreu. Però els recordem, senyora del PP, diputada, els recordem que les llengües també són patrimoni, i que sovint és el Partit Popular qui practica vandalisme polític contra la llengua, la cultura i la memòria de Catalunya. Hi ha vàndals que, efectivament, esquincen quadres. Ho critiquem. Ho censurem. Però mentir obertament sobre la realitat lingüística i social de Catalunya, i fer-ho en aquest mateix Congrés, també és vandalisme.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En caso de que prospere esta toma en consideración, desde Junts per Catalunya ya les anunciamos que velaremos para que esta modificación, primero, no desvirtúe el modelo penitenciario catalán; en segundo lugar, que no represente una centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat, y, tercero, que no sea un lastre económico para el Govern de Catalunya, porque, como ha pasado tantas veces, la mala financiación de su aplicación, si no está a la altura del aumento de coste que va a representar, generará un problema. Por lo tanto, en la tramitación legislativa -en caso de que prospere- negociaremos una vez más la cláusula catalana y presentaremos las correspondientes enmiendas para que no pase nada de lo que les acabo de anunciar y esta iniciativa acabe siendo una verdadera mejora. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En este sentido, es imprescindible que el régimen previsto en el artículo 80 sea compatible con la creación de un cuerpo especial de funcionarios penitenciarios de la Generalitat de Catalunya, donde se asegure la necesaria vinculación de derechos y deberes, porque es evidente que nuestro modelo descansa en gran parte en los servidores públicos, que en las últimas cuatro décadas han demostrado su compromiso. En el último periodo en que Junts tuvo responsabilidades en el Gobierno de la Generalitat, la consejera Ciuró -que anteriormente había sido diputada en esta Cámara- lideró desde el Departamento de Justicia la priorización de la formación, la estabilización y el diálogo con los funcionarios penitenciarios, así como sus representantes sindicales. Y lo hizo buscando soluciones en temas tan relevantes como la jubilación anticipada de los funcionarios de prisiones, la renovación de las condiciones laborales y, obviamente, la demanda de la condición de agentes de la autoridad; una condición que entonces, como ocurre hoy, desde Junts per Catalunya valorábamos y seguimos viendo como un reconocimiento a estos funcionarios; un reconocimiento que les igualaría a los docentes, agentes rurales, bomberos o al personal médico de la sanidad pública. Y, por qué no decirlo, daríamos así también respuesta a una de las principales reivindicaciones de las movilizaciones que se produjeron el pasado mes de marzo, después de que un preso asesinara a Nuria López, cocinera de Mas d'Enric.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, en la tramitació legislativa, en cas de prosperar, negociarem un cop més la clàusula catalana, i presentarem les corresponents esmenes perquè no passi res del que els acabo d'anunciar i aquesta iniciativa acabi sent una veritable millora. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Se ha iniciado este Pleno con el debate de la toma en consideración de la modificación de la Ley 1/1979, para reconocer a efectos legales el carácter de agentes de la autoridad a los funcionarios de prisiones. Como han dicho ya todos los grupos que han intervenido antes de mí, esta no es la primera vez que se tramita una modificación en este sentido. Durante la anterior legislatura, una proposición del mismo grupo, con un texto prácticamente calcado, ya fue tomada en consideración en esta misma Cámara con el voto favorable de Junts per Catalunya, defendido con gran rigor por nuestro compañero y entonces diputado Josep Pagès. Hay que decir que en nuestro programa electoral del 23-J, en el punto relacionado con las mejoras de las condiciones laborales de los funcionarios y el personal laboral de prisiones, recogíamos como medida destacada la de promover las modificaciones legislativas necesarias para reconocer al colectivo de los funcionarios de prisiones catalanes la condición de agentes de la autoridad. Más allá de nuestro programa, personas con responsabilidades penitenciarias en la Administración de Justicia de la Generalitat de Catalunya en distintos momentos han hecho valoraciones positivas de las iniciativas que han perseguido esta finalidad que hoy volvemos a tener sobre la mesa. Personas muy cercanas políticamente a un servidor, como Sergi Blàzquez, que fue secretario de Medidas Penales y a quien agradezco la colaboración y las aportaciones que me ha hecho en la preparación de esta intervención. Pero otros, también vinculados a opciones políticas, a menudo no han visto la medida con buenos ojos, como el actual secretario de Medidas Penales, Reinserción y Atención a la Víctima, el señor Amand Calderó, lo que ratifica la transversalidad de dicha iniciativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Mirin, en el darrer període que Junts vam tenir responsabilitats en el Govern de la Generalitat, la consellera Ciuró, que anteriorment havia estat diputada d'aquesta cambra, va liderar des del Departament de Justícia la priorització de la formació, de l'estabilització i el diàleg amb els funcionaris penitenciaris i amb els seus representants sindicals. I ho va fer buscant solucions en temes tan rellevants com la jubilació anticipada dels funcionaris de presons, la renovació de les condicions laborals i, evidentment, la demanda de la condició d'agents de l'autoritat, una condició que llavors, com passa avui, des de Junts per Catalunya, vèiem i continuem veient com un reconeixement a aquests funcionaris, un reconeixement que els igualaria als docents, els agents rurals, els bombers o el personal mèdic de la sanitat pública. Donaríem també, per què no dir-ho, resposta a una de les principals reivindicacions de les mobilitzacions que es van produir el passat mes de març, després que un pres assassinés la Núria López, cuinera de Mas Enric. En cas que prosperi aquesta presa en consideració, des de Junts per Catalunya ja els anunciem que vetllarem perquè aquesta modificació, primer, no desvirtuï el model penitenciari català; segon, no representi una centralització encoberta que afecti a les competències de la Generalitat, i tercer, perquè no sigui un llast econòmic pel Govern de Catalunya. Perquè, com ha passat tantes vegades, el mal finançament de la seva aplicació, si no està a l'alçada de l'augment de cost que representarà, doncs generarà un problema.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En aquest debat, també cal tenir present que nosaltres sempre fem referència al sistema de presons de Catalunya d'acord amb les competències que en matèria penitenciària vam assumir el 1984 i que han configurat un model singular en relació a la resta de l'estat. Un model d'execució basat en els principis de rehabilitació i reinserció, on qui persegueix el delicte no és qui s'encarrega del compliment de la pena. Així, qui assumeix l'execució penal i la rehabilitació no és la Conselleria d'Interior, sinó la Conselleria de Justícia. Aquest sistema, el català, és referent, com els deia, per això mateix, per centrar l'execució penal en la rehabilitació i la reinserció, minimitzant la intervenció coercitiva i afavorint els tercers graus i la llibertat condicional. I aquest fet no ha d'estar, en cap cas, renyit amb el que es proposa avui. Les mesures que els deia han comportat i comporten un retorn social constatat en una menor reincidència. Però també és cert que, alhora, exigeixen una major inversió, especialment pel tractament individualitzat que es fa dels presos i les preses. En aquest sentit, és imprescindible que el règim previst a l'article 80 sigui compatible amb la creació d'un cost especial de funcionaris penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, on s'asseguri la necessària vinculació dels drets i deures. Perquè és evident que el nostre model descansa, en bona part, en els servidors públics que durant aquestes quatre dècades han demostrat el seu compromís.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Hem iniciat aquest ple amb el debat de la presa en consideració de la modificació de la Llei 1/1979 per reconèixer a efectes legals el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris de presons. Com han dit, jo crec, tots els grups que han intervingut abans que jo, aquesta no és la primera vegada que es tramita una modificació en aquest sentit. Així, durant l'anterior legislatura, una proposició del mateix grup, amb un text pràcticament calcat, ja va ser presa en consideració en aquesta cambra amb el vot favorable de Junts per Catalunya, defensat amb gran rigor pel nostre company, el diputat llavors, Josep Pagès. Val a dir que, en el nostre programa electoral del 23-J, en el punt relacionat amb les millores de les condicions laborals dels funcionaris i el personal laboral de presons, recollíem com a mesura destacada la de promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d'agents de l'autoritat. Més enllà del nostre programa, persones amb responsabilitats penitenciàries a l'Administració de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en diferents moments, han fet valoracions positives de les iniciatives que han perseguit aquesta finalitat que avui tornem a tenir sobre la taula, persones molt properes, políticament, al que els parla, com en Sergi Blàzquez, que va ser secretari de Mesures Penals, i a qui agraeixo la col·laboració i les aportacions que m'ha fet per preparar aquesta intervenció. Però també d'altres vinculades a opcions polítiques que sovint no han vist la mesura amb bons ulls, com l'actual secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, el senyor Amand Calderó, el qual ratifica la transversalitat de la iniciativa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que es asumible la situación en la que se encuentran los jóvenes?
«En definitiva, a diferència de les anteriors generacions, els joves d'avui es troben que l'ascensor social no funciona, i no funciona perquè vostès no només l'han espatllat, sinó que, a més a més, l'han desmantellat i l'han venut a peces, perquè sagnar econòmicament Catalunya amb impostos i no proveir-la dels pressupostos que ens pertoquen, any darrere any, és precisament això: desmantellar l'ascensor social i vendre's a peces el futur dels joves en benefici d'altres. Nosaltres tenim molt clar com garantir un futur digne als joves: invertir en el seu futur; invertir en ells; invertir perquè tinguin el millor sistema educatiu amb escoles adequades i mestres i professors ben retribuïts; invertir perquè tinguin habitatge assequible; invertir perquè tinguin treball digne que els satisfaci. Per tant, treguin les mans dels diners dels catalans i deixen que nosaltres exercim les nostres competències. Senyora ministra, de veritat, creu que és assumible la situació en què, per culpa de vostès, es troben els joves de Catalunya? Moltes gràcies. Señora ministra, no sé si he oído bien lo que ha dicho usted y si es consciente de la distancia entre lo que dicen ustedes y la realidad de los jóvenes. Todos los indicadores de juventud, todos, como tener el peor paro juvenil en la Unión Europea, indican que los jóvenes viven una crisis sin precedentes y que el culpable es el Estado español, que actúa como un verdadero depredador del futuro de estos jóvenes. Si la juventud es una época de sueños e ilusión, su gestión -la del PSOE y la del PP- ha conseguido eliminar estos sueños, porque por culpa de ustedes los jóvenes no tienen las oportunidades que se merecen: no tienen un sistema educativo que los pueda formar como es necesario; no pueden emanciparse porque no encuentran vivienda; no pueden encontrar empleos dignos porque los contratos temporales, sueldos miserables y condiciones de trabajo precarias son el pan de cada día, y no pueden moverse en transporte público porque es un absoluto desastre. Si no se lo cree, acompáñenos una mañana con cercanías en Cataluña y verá cómo llegan tarde a la facultad o a trabajar. En definitiva, a diferencia de las anteriores generaciones, los jóvenes de hoy en día se encuentran con que el ascensor social no funciona, y no funciona porque ustedes no solo lo han estropeado, sino que, además, lo han desmantelado y lo han vendido a piezas, porque desangrar económicamente a Cataluña, a base de impuestos, y no proveerla de los presupuestos que nos tocan año tras año es precisamente esto: desmantelar el ascensor social y vender a piezas el futuro de los jóvenes en beneficio de otros. Nosotros tenemos muy claro cómo garantizar un futuro digno a los jóvenes: invertir en su futuro y en ellos; invertir para que tengan el mejor sistema educativo con escuelas adecuadas y maestros y profesores bien retribuidos; invertir para que tengan una vivienda asequible, para tener un trabajo digno que los satisfaga. Así que, quite las manos del dinero de los catalanes y deje que nosotros ejerzamos nuestras competencias. Señora ministra, de verdad, ¿cree que es asumible la situación en la que, por culpa de ustedes, se encuentran los jóvenes de Cataluña? Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que es asumible la situación en la que se encuentran los jóvenes?
«Senyora ministra, no sé si he escoltat bé el que vostè ha dit i si és conscient de la distància entre el que vostè diu i la realitat que viuen els joves. Tots els indicadors de joventut, tots, com ara tenir el pitjor atur juvenil de la Unió Europea, diuen que els joves viuen una crisi sense precedents i que el culpable és l'Estat espanyol, que actua com un veritable depredador dels futurs d'aquests joves. Si la joventut és una època de somnis i il·lusió, la seva gestió, la del PSOE i la del PP, ha aconseguit eliminar aquests somnis, perquè per culpa de vostès els joves no tenen les oportunitats que es mereixen; no tenen un sistema educatiu que els pugui formar com cal; no poden emancipar-se perquè no troben habitatges; no poden trobar feines dignes perquè els contractes temporals, els sous miserables i les condicions de treball precàries són el pa de cada dia i no poden moure's amb transport públic perquè és un absolut desastre. I si no s'ho creu, acompanyi'ls un matí amb Rodalies a Catalunya i veurà com arriben sistemàticament tard a la facultat o a treballar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«Termino con las palabras de Espriu que siempre nos recuerda el actual presidente del Parlamento de Cataluña, Josep Rull, y que resumen muy bien lo que muchos de nosotros seguiremos haciendo: Vamos a mantenernos fieles. Por siempre más al servicio de este pueblo. Y con el independentismo unido, volverán las mayorías a Cataluña. Muchas gracias. Y viva Cataluña. ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«I acabo amb les paraules d'Espriu, que sempre ens recorda l'actual president del Parlament de Catalunya, en Josep Rull, i que resumeix molt bé el que molts seguirem fent: 'Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble', i amb l'independentisme unit tornaran les majories a Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Durante mucho tiempo ustedes han repetido y han hecho creer a muchos ciudadanos que defender ideas legítimas es ilegal, que meter en la cárcel por votar era normal y que meter en la cárcel al Parlamento también era normal. Mientras tanto, estamos oyendo un montón de tonterías fascistas cada día y nadie se mueve. Si hablamos catalán, ni siquiera tienen ustedes la decencia de querer entendernos, simplemente por el hecho de ser catalanes. Han hecho creer ustedes que defender una Cataluña independiente, una Cataluña Estado que forme parte de la Unión Europea para poder defender aquellas políticas que creemos que deben tener nuestros ciudadanos y nuestras ciudadanas es ilegal y merece la cárcel, el exilio y sanciones. Han hecho creer a los ciudadanos que manifestarse y luchar pacíficamente por aquello en lo que creemos -y si vives en Cataluña, más- es terrorismo. Han hecho ustedes creer a los ciudadanos que amenazar al pueblo, hacernos pasar miedo es normal en una democracia. También han hecho ustedes creer a los ciudadanos que los jueces pueden hacer política y que pueden ser parciales. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y además han hecho creer a la ciudadanía que tener un servicio de cercanías nefasto y dejado es lo normal. Han hecho creer a los ciudadanos que no invertir durante años en Cataluña es normal. Y han hecho creer a los ciudadanos que vivir como ciudadanos de segunda, cuando estamos pagando como ciudadanos de primera, es normal. Y desde luego que no es normal, nada de esto es normal, como tampoco es normal que casi la mitad de la población tenga dificultades para llegar a fin de mes, mientras ustedes cada año nos sacan dinero, unos y otros, y nos toman el pelo. Porque algo no funciona en su país cuando es el Parlamento de Cataluña quien adopta leyes pionera y es el Estado español quien lleva estas leyes ante un juez para tumbarlas. Porque alguna cosa no funciona en su país cuando ninguno de ustedes, ni PP ni PSOE, han hecho nunca ni han pedido que se cumplan los presupuestos con Cataluña o que se pague a los catalanes aquello que les corresponde. Pero la realidad es tozuda y los catalanes somos tozudos también. Tenemos una gran capacidad de remontar y de corregir aquellos errores que cometemos, y la unidad es uno de esos tesoros enormes que tenemos y que casi nos cargamos. Pero las dificultades han terminado haciendo que nos volvamos a situar allí donde nos corresponde y aparquemos nuestras miserias. Estamos mentalmente fuertes. Podemos hablar aquí mientras todos ustedes hablan de otras cosas. Estamos mentalmente muy fuertes y estamos, además, determinados a recuperar aquello que casi habíamos perdido, aquello que casi nosotros mismos dejamos que se perdiera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«No legitimar la democràcia és i ha estat un error. I això va pel PP, va per la diputada del PP que ha fet la presentació i que no escolta els ponents, i va també pel Partit Socialista. No volem ser un país, com tants d'altres, on l'extrema dreta es menja la democràcia, i el PSOE i els partits espanyols d'esquerra han demostrat que no són capaços d'aturar l'extrema dreta. De fet, els independentistes, a qui vostès tots han pintat com a dimonis escuats, som els únics que hem tingut els nassos de plantar cara a l'extrema dreta, els únics que hem plantat cara als jutges, als policies i als mitjans patriòtics espanyols. Els únics que hem demostrat que res, ni la por ni les cadires, fan que renunciem a allò que defensem. A alguns els agradaria que aquesta lluita nostra s'hagués acabat i parlen de girar full. Però les coses no són com a vostès els agradaria que fossin, per molt que ho repeteixin una vegada i una altra. I és per això que vostès no entenen per què a Catalunya seguim aguantant i per què a Catalunya, quan caiem o quan ens tiren i ens fan caure, sempre ens tornem a aixecar. I no ho entenen perquè s'han acabat creient les seves pròpies mentides, com la mentida que fa mesos que repeteixen, que és 'el procés se ha acabado'. Mentre no es reconegui la nació catalana, mentre no es respecti el poble de Catalunya i mentre Catalunya no sigui un estat independent, el conflicte seguirà, perquè nosaltres hi som i nosaltres seguirem sent-hi, per molt que repeteixin uns i altres que estem liquidats.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«Gràcies, presidenta. Durant molt de temps, vostès han repetit i han fet creure a molts ciutadans que defensar idees legítimes és il·legal, que empresonar per posar urnes era normal i que empresonar per permetre al Parlament de Catalunya debatre també era normal. Mentrestant, aquí escoltem bajanades feixistes cada dia i ningú es mou. De fet, si els parlem català, no tenen la decència ni de voler entendre'ns pel fet de ser catalans. Han fet creure que defensar una Catalunya independent, una Catalunya Estat que formi part de la Unió Europea per poder defensar aquelles polítiques que creiem que han de tenir els nostres ciutadans, és il·legal i es mereix presó, exili i sancions. Han fet creure als ciutadans que manifestar-se i lluitar pacíficament per allò que creiem -i si vius a Catalunya més- és terrorisme. Han fet creure als ciutadans que amenaçar el poble i fer-nos passar por és normal en una democràcia. Han fet creure als ciutadans que els jutges poden fer política i poden ser parcials. I han fet creure als ciutadans que tenir un servei de Rodalies nefast i deixat és normal. Han fet creure als ciutadans que no invertir durant anys a Catalunya és normal, i han fet creure als ciutadans que viure com a ciutadans de segona quan estem pagant com a ciutadans de primera és normal, i no és normal, res de tot això és normal, com tampoc és normal que gairebé la meitat de la població tingui dificultats per arribar a finals de mes, mentre vostès ens foten la cartera cada any, uns i altres. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan és el Parlament de Catalunya qui fa lleis pioneres i és l'Estat espanyol qui porta aquestes lleis davant d'un jutge per tombar-les. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan cap de vostès, ni PP ni PSOE, no han fet mai ni han demanat mai que es compleixin els pressupostos amb Catalunya o que es pagui als catalans allò que correspon als catalans. Però la realitat és tossuda, i els catalans també som tossuts. I, a més, tenim una gran capacitat de remuntar i de corregir aquells errors que cometem. I la unitat és un d'aquells grans tresors que tenim que gairebé ens carreguem, però les dificultats han acabat fent que ens tornem a situar allà on ens toca ser i aparquem les misèries. Estem mentalment forts. Podem parlar aquí mentre tots vostès parlen d'altres coses. Estem mentalment molt forts i estem determinats a recuperar allò que quasi perdem, allò que quasi nosaltres mateixos ens deixem perdre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«Vostès proposen que l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial sigui la competent en aquesta matèria, però nosaltres no veiem la conveniència de l'existència d'aquesta agència tal com l'han concebut. I per què? Perquè el Reglament de la Intel·ligència Artificial i la DCA hauran de conviure, i és molt millor a nivell regulatori que ho porti una mateixa agència. I, si a hores d'ara, és la CNMC la que n'és competent, com a mínim de l'aplicació de la DCA, tindria més sentit que incorporessin tot el que té a veure amb el control dels algoritmes creats per intel·ligència artificial. A més, des de Catalunya, i com hem fet en altres ocasions respecte de la llei general de la comunicació audiovisual, per exemple, de la competència o de les normatives de protecció de dades, demanem que hi hagi un treball col·laboratiu entre organismes estatals i les diferents comunitats autònomes. Tenim dret a controlar i corregir els riscos que afecten els nostres nens, nenes, adolescents o qualsevol persona vulnerable. Aquí cal precisar, i acabo ja, que l'article 70 del Reglament d'Intel·ligència Artificial no determina que sigui requisit crear una nova agència. El que diu és que cada estat membre haurà de designar, com a mínim, una autoritat per supervisar l'aplicació del reglament i que aquesta agència haurà de ser independent. Per tant, per què no apostem -és la nostra proposta- per un model regulatori que garanteixi l'eficàcia de la norma? Pensem que, d'aquesta manera, serem molt més eficients.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Respecte de la iniciativa, insistim, el nostre compromís amb la protecció dels menors l'exercim per terra, mar, aire i al ciberespai, però és important que aquesta competència sigui respectada i reforçada quan parlem del nostre país, Catalunya, i, per descomptat, també a nivell autonòmic, en general. Per això, els hem proposat una sèrie d'esmenes que condicionen el nostre suport. Grosso modo, el que demanem és que es respectin les nostres competències i que s'incorporin, amb competències i recursos, en aquesta feina de control i protecció dels menors en l'àmbit digital aquells organismes de control que tenim a Catalunya, com l'Autoritat de la Competència o el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, fent extensiva, lògicament, aquesta proposta als altres organismes homòlegs de la resta de comunitats autònomes. Volem un marc normatiu basat en la cooperació, perquè el problema és tan gran que hem de sumar esforços. Tots som conscients de la dificultat tecnològica a l'hora d'aplicar les pretensions que recull aquesta iniciativa. Per exemple, la comprovació de si l'usuari d'un dispositiu és menor o no implica sistemes en què el dispositiu podria fer fotos per comprovar la identitat de la persona o tenir una identificació digital molt robusta que podria interferir greument en la privacitat de les persones.»