Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 52 de 61
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Todos ustedes saben bien, porque lo repetimos siempre que tenemos la oportunidad, que la gente de Junts per Catalunya nos creemos aquella premisa democrática que ayer de forma tan solemne recordaba el flamante nuevo presidente del Parlamento de Cataluña, el molt honorable Josep Rull i Andreu, citando a la presidenta Forcadell cuando dijo que en un parlamento tiene que poderse hablar de todo. Es por esto también, porque tiene que poderse hablar de todo, por lo que hoy votaremos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, aunque la propongan los promotores de la prisión por hablar de libertad en el Parlamento de Cataluña. Sí, a pesar de esto votaremos a favor, y lo haremos con la mirada puesta en nuestra propuesta, que, como les decía, entendemos que dará mejores herramientas para responder al problema de la multirreincidencia. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Ante esta situación, el responsable de la Policía de Cataluña ha manifestado en varias ocasiones en los últimos meses que es necesario actuar en diversos frentes para evitar la inseguridad generada ante esta situación. Uno de estos frentes es el de la reforma del Código Penal, porque, en palabras suyas, con el anterior no se han obtenido los resultados esperados en cuanto a la lucha contra la multirreincidencia. En Cataluña vemos el derecho a la seguridad como un derecho fundamental de las personas vinculado a los conceptos de dignidad y libertad. Además, estamos convencidos de que, si no tratamos con rigor el fenómeno de la multirreincidencia, lo que hacemos es armar el discurso y los postulados de la extrema derecha, que sabemos que son un peligro para cualquier sociedad que se considere democrática y de progreso. De ahí que en los últimos meses en Junts per Catalunya hemos abordado con profundidad el fenómeno de la multirreincidencia con la finalidad de encontrar soluciones, tanto en términos de seguridad como de salud democrática. En ese sentido, el pasado mes de diciembre nuestro portavoz adjunto en esta Cámara, el diputado Cruset, ya advirtió en sesión de control de la problemática al ministro Bolaños, que, por cierto, haciendo gala de su lejanía de lo que sucede en la calle, negaba la problemática. Pero esto no nos detuvo y a principios de abril nuestro grupo registró una proposición, trabajada a fondo y a conciencia por nuestra diputada Marta Madrenas, que en cuanto a multirreincidencia pensamos que da una respuesta más amplia que la que nos presentan hoy los populares, y lo hace porque va más allá de la modificación del Código Penal, contemplando también la mejora de los recursos judiciales a nivel humano y de registros administrativos, así como estableciendo la posibilidad de que las administraciones locales puedan ejercer la acción penal en los casos de multirreincidencia, se entiende que sin perjuicio de la que corresponde al Ministerio Fiscal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Saben bé tots vostès, perquè ho repetim sempre que en tenim l'oportunitat, que la gent de Junts per Catalunya ens creiem aquella premissa democràtica que ahir de forma tan solemne recordava el flamant nou president del Parlament de Catalunya, el molt honorable Josep Rull i Andreu, citant a la presidenta Forcadell quan va dir que en un Parlament s'ha de poder parlar de tot. És per això també, perquè s'ha de poder parlar de tot, que avui votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició, malgrat que la proposin els promotors de la presó per parlar de llibertat en el Parlament de Catalunya. Sí, malgrat això, votarem a favor, i ho farem amb la mirada posada a la nostra proposta que, com els deia, entenem que donarà millors eines a l'hora de respondre a la problemàtica de la multireincidència. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy abordamos la toma en consideración de una proposición de ley en materia de multirreincidencia en delitos de hurto y estafa para adaptarlo a las sentencias del Supremo 481/2017 y 684/2019 y así intentar solucionar lo que las reformas de 2015 y 2022 no supieron recoger bien.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Davant aquesta situació, el responsable de la Policia de Catalunya ha manifestat en vàries ocasions els darrers mesos que cal actuar en diversos fronts a l'hora d'evitar la inseguretat que genera aquesta situació. Un d'aquests fronts és el de la reforma del Codi Penal, perquè, en paraules seves, amb l'anterior no s'han obtingut els resultats esperats pel que fa a la lluita contra la multireincidència. A Catalunya veiem el dret a la seguretat com un dret fonamental de les persones lligat als conceptes de dignitat i llibertat. A més, estem convençuts que no tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència el que fa és armar el discurs i els postulats de l'extrema dreta, que, sabem, són un perill per qualsevol societat que es vulgui democràtica i de progrés. Per això, els darrers mesos, a Junts per Catalunya hem abordat amb profunditat el fenomen de la multireincidència amb la finalitat de trobar-hi solucions, tant en termes de seguretat com en termes de salut democràtica. I en aquest sentit, el passat mes de desembre, el nostre portaveu adjunt en aquesta Cambra, el diputat Cruset, ja advertia en sessió de control de la problemàtica al ministre Bolaños, que, per cert, fent gala de la seva llunyania del que passa al carrer, negava la problemàtica. Però això no ens aturà, i a començaments d'abril, el nostre grup registrà una proposició, treballada a fons i a consciència per la nostra diputada Marta Madrenas, que, pel que fa a multireincidència, entenem, dona una resposta més ampla a la que els populars avui ens presenten. I ho fa perquè va més enllà de la modificació del Codi Penal, i contempla també la millora dels recursos judicials a nivell humà i de registres administratius i estableix la possibilitat que les administracions locals puguin exercir l'acció penal en els procediments de casos de multireincidència, s'entén, sense perjudici de la que correspon al Ministeri Fiscal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Encarem avui la presa en consideració de la proposició del grup popular per la modificació del Codi Penal en matèria de multireincidència en els delictes de furt i estafa per adaptar-lo a les sentències del Suprem 481/2017 i 684/2019 i així mirar de solucionar el que les reformes del 2015 i les del 2022 no van saber recollir prou bé. Mirin, a nosaltres no se'ns escapa que molts pobles i ciutats de Catalunya, però també en l'àmbit rural i en el de les vies ràpides, la multireincidència hi és present, i no només hi és present, sinó que, a més a més, és percebuda com un dels problemes més importants en matèria de seguretat pública per la ciutadania i, per tant, també per molts alcaldes i alcaldesses del nostre país. Aquesta percepció de la ciutadania la confirmen les dades policials que identifiquen individus, però també grups organitzats, que viuen de la pràctica sistemàtica del furt, sabent-se impunes. Així, el passat mes de febrer d'enguany, el comissari en cap de la Policia catalana, Eduard Sallent, advertia que la delinqüència havia crescut un 8 % a Barcelona i un 6 % en el conjunt de Catalunya. S'ha detectat, entre d'altres, un increment significatiu de la multireincidència en els furts. En el mateix sentit, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona feien públic ara fa més d'un any l'informe de valoració del Pla Tremall, el pla d'acció contra la multireincidència de l'any 2022, que es va tancar amb la detenció de 283 persones multireincidents detingudes 2270 vegades i que acumulaven 5602 fets delictius, principalment furts. El 2023, el mateix informe del Pla Tremall elevava a 526 els delinqüents multireincidents a Barcelona, 526 multireincidents responsables de 6169 delictes, la majoria, un cop més, furts, però també robatoris violents. Més enllà de la capital del nostre país, des del 2021, el món local català ha posat de manifest i ha denunciat en nombroses ocasions l'alarma social i la inseguretat que generen en molts dels seus municipis un reduïdíssim grup de persones, autores d'onades de delictes poc greus, especialment furts. Parlem de persones identificables i recurrentment detingudes pels cossos policials, però que un cop posades a disposició judicial, recuperen amb immediatesa la llibertat i, amb aquesta, l'activitat delictiva amb total impunitat. Augmenten així la indignació, però sobretot la por i la sensació de vulnerabilitat de la ciutadania.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Muchas gracias. ¡Viva Cataluña libre! Si me permite, presidenta, no quisiera retirarme sin que constara en el Diario de Sesiones nuestro más sincero agradecimiento, de parte de Junts per Catalunya, a tres personas que han trabajado mucho por esta ley, Gonzalo Boye, Josep Pagès y el diputado Josep Maria Cervera. Muchas gracias a todos los que vais a votar que sí hoy a esta ley. Gracias, presidenta Forcadell. Gracias, conseller Turull. Gracias, vicepresidente Junqueras. Gracias, consejera Bassa. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. I si em permets, presidenta, no voldria retirar-me sense que constés en el Diari de Sessions el nostre més profund agraïment, de part de Junts per Catalunya, a tres persones que han treballat molt per aquesta llei: en Gonzalo Boye, en Josep Pagès i el diputat Josep Maria Cervera. Moltes gràcies a tots els que avui votareu que sí a aquesta llei. Gràcies, presidenta Forcadell. Gràcies, conseller Turull. Gràcies, vicepresident Junqueras. Gràcies, consellera Bassa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy es un día histórico en toda la amplitud del término. Hoy no se perdona, hoy se gana; se gana una batalla del conflicto que hace siglos existe entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. Esta ley no es perdón ni es clemencia, es victoria, una victoria democrática y colectiva en la cual ciertamente todos tenemos determinada responsabilidad. Pero no nos confundamos, nunca deberíamos haber llegado a necesitar esta ley. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera hecho una transición democrática real, especialmente en las cúpulas judiciales. Nunca habríamos llegado a este extremo si se hubiera roto con el atado y bien atado del dictador y si el Estado español se hubiera movido en los estándares europeos en términos de justicia y de libertad. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera sido coherente con los tratados internacionales que firma y que respeta cuando se trata de terceros países, pero que niega categóricamente cuando se trata de Cataluña. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Gobierno español hubiera aplicado, por ejemplo, las resoluciones del grupo de trabajo de Naciones Unidas sobre los exiliados y los presos políticos catalanes. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Partido Popular y el PSOE no hubieran promovido ni hubieran participado activamente de la represión.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I acabo. Ens van dir que no es podia parlar el català en seu parlamentària, i el parlem perquè els hem forçat. Ens van dir que el Govern espanyol no podia fer la sol·licitud de l'oficialitat del català a Europa, i l'ha fet perquè els hem forçat. Ens van dir que no es podia fer una comissió d'investigació dels atemptats terroristes de Cambrils i Barcelona del 17 d'agost del 2017, i s'ha constituït la comissió d'investigació perquè els hem forçat. Ens van dir que la patronal catalana, la petita i la mitjana empresa, no podia ser als llocs de presa de decisió, i avui hi són i tenen veu i vot perquè els hem forçat. Han insultat amenaçat, perseguit i demonitzat el president Carles Puigdemont, van dir que no es podia negociar amb ell, i avui el necessiten. Avui hi negocien perquè els hem forçat. Ens van dir que no hi hauria amnistia, i avui tindrem amnistia perquè els hem forçat. I ens diuen que no hi haurà independència, i avui tenim més clar que mai que de vostès és de qui menys depèn. Depèn del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui s'aprova una llei d'amnistia per què els hem forçat, perquè hem mantingut la posició, perquè el debat és tan real que mantenir la posició era i és la decisió més difícil, més criticada, més jutjada, segurament també la més arriscada, però l'única que ens porta a avançar en aquell objectiu nostre tan meravellós que és la llibertat, la llibertat definitiva. És exactament això el que defensem, senyores i senyors diputats. La dignitat, el respecte, la democràcia, la llibertat. És exactament això el que defensem, senyors de la cúpula judicial espanyola. Senyors que, per cert, a partir d'avui tenen l'oportunitat de situar la Justícia espanyola al carril dels estàndards europeus. No som terroristes, no som delinqüents. Aquesta és la realitat, i tots vostès ho saben. I ara a nosaltres ens toca reconstruir, ens toca reconstruir-nos, fer autocrítica, perquè el que està en joc és el nostre país, és la nostra nació i, per tant, és el futur dels nostres fills. I això val molt la pena. Com deia el president Carles Puigdemont a la seva conferència del cinc de setembre, que ningú no s'enganyi: amb l'acord d'investidura i amb l'amnistia no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya. Seguim aquí. I mentre els catalans no assolim la plena llibertat, seguirem lluitant.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però amb aquesta llei que l'independentisme català us ha forçat a fer, això no s'arregla. Amb un PSOE i amb uns partits espanyols acomplexats, això no s'arregla. Aquesta llei no és de pacificació, com alguns pretenen presentar-la. És de reparació d'una part de les injustícies comeses en aquests anys de persecució a l'independentisme català, i és fruit de la força negociadora que els ciutadans de Catalunya, amb els seus vots, ens han donat. Cap unionista està acusat o perseguit pel sol fet de ser-ho. I molts catalans ens sentim catalans, només catalans. I com a ciutadans, el fet de no sentir-nos espanyols, o el fet de defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura; o defensar el benestar dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya; o defensar les nostres empreses i la nostra economia; defensar la independència de Catalunya o anar a manifestacions, i fer-ho de manera pacífica i democràtica, ens ha portat a l'exili. Ens ha portat a la presó. Ha fet que ens asseiem davant de tribunals polititzats. Ha fet que entrin a les nostres cases amb violència i davant els nostres fills. Han fet que entrin a les nostres feines. Que ens vexin insultin, detinguin i peguin. S'ha faltat al respecte a tot un poble. Vostès han faltat al respecte a tot un poble i ho havien de reparar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Avui és un dia històric en tota l'amplitud del terme. Avui no es perdona: avui es guanya. Es guanya una batalla del conflicte que existeix des de fa segles entre les dues nacions: la nació catalana i la nació espanyola. Aquesta llei no es perdó, ni és clemència. Es victòria. Una victòria democràtica i col·lectiva en la qual, certament, tots hi tenim determinada responsabilitat. Però no ens confonguem. Mai hauríem d'haver arribat a necessitar aquesta llei, i mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués fet una transició democràtica real, especialment a les cúpules judicials. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si s'hagués trencat amb l'atado y bien atado del dictador, i si l'Estat espanyol s'hagués mogut en els estàndards europeus en termes de justícia i de llibertat. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués estat coherent amb els tractats internacionals que signa, i que respecta quan es tracta de tercers països, però que nega categòricament quan es tracta de Catalunya. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Govern espanyol hagués aplicat, per exemple, les resolucions del grup de treball de Nacions Unides dels exiliats i dels presos polítics catalans. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Partit Popular i el PSOE no haguessin promogut i haguessin participat activament de la repressió.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors i senyores diputats. No deixa de ser, de nou, sorprenent, com passava en el primer punt d'aquest plenari, que vostès, des del grup del Partit Popular, després de tant de temps al capdavant del Govern de l'Estat adoptant mesures perjudicials pels joves, avui ens portin aquesta proposta, com si la precària situació que viuen molts d'aquests joves no fos responsabilitat, també, de vostès. Per exemple, quan vostès, des del seu Govern, van ser els primers en limitar la capacitat d'emancipar-se dels joves amb accions com la supressió de la bonificació del tram estatal de lloguer dels joves menors de 30 anys. I ara venen i proposen implementar una sèrie d'accions, entre elles algunes tan excepcionals i innovadores com fer una pàgina web oficial pels joves. Una pàgina web. Veure-ho, realment, per a creure-ho. Mirin, saben què els preocupa als joves? Doncs ja els hi explico jo. Els preocupa ser la generació més formada de la història, però la precarietat en el mercat laboral que vostès, uns i altres, han propiciat els porti a ser igualment la generació que més tard abandona el nucli familiar per independitzar-se. Els preocupa ser la generació més formada de la història i que per culpa de les polítiques miops que han fet vostès, uns i altres, molts d'ells no podran desenvolupar una carrera professional en el seu país i hauran d'anar a treballar a fora. Els preocupa que per la intencionalitat i l'intencionat infrafinançament dels serveis públics que vostès gestionen, uns i altres, com ara l'indigne servei de Rodalies que patim a Catalunya, s'hagin de moure els joves més aviat com si fossin bestiar en un tren de mercaderies, i no pas com persones en un tren d'un país de la Unió Europea. I, evidentment, els preocupa que això els fa arribar tard sistemàticament a la feina, a risc de poder-la perdre, o sistemàticament a casa, a risc de no poder conciliar familiarment. Els preocupa, també, ser la generació que ha nascut i ha crescut en el miratge que vostès han construït d'igualtat. I, en canvi, la bretxa salarial de les dones front als homes no ha sofert cap disminució significativa en els darrers anys. Els preocupa que, tot i ser la generació més forta i més ben preparada, vostès els hagin portat a ser la generació que té un major índex de problemes de salut mental derivats de la pressió social, econòmica i laboral a la qual els han sotmès des dels respectius governs. I els preocupa ser la generació que, per culpa de les seves polítiques contra les nostres terres, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l'ascensor social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«I és amb aquesta finalitat que presentem la nostra esmena, que entenem millora el context estatal en aquest àmbit, alhora que ajuda a donar resposta a la singularitat laboral i empresarial del nostre país, de Catalunya. Així que amb aquesta intervenció donem per defensada l'esmena en els termes que es recullen en el text de la mateixa, a la part dispositiva on modifiquem el punt 1 de la PNL i en la qual afegeix dos apartats nous en el punt 2, el darrer, en el sentit final de la nostra autocorrecció. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes señorías. El Grupo Plurinacional SUMAR con esta PNL nos propone la creación de un sistema de información económica a partir de los registros administrativos oficiales de la Tesorería General de la Seguridad Social y de la Agencia Estatal de la Administración Tributaria, y lo hace para mejorar y hacer más eficiente, dicen, la negociación colectiva. Diría que no es la primera vez que se habla de esto y, como ha pasado en otras ocasiones, hoy SUMAR nos trae una medida recogida en su acuerdo de Gobierno con los socialistas y buscan la validación de esta Cámara. A pesar de esto, la complejidad del sistema propuesto mal aplicado podría suponer un cambio de modelo que pondría en riesgo el principio de autonomía de las partes en el diálogo social. A pesar de todo esto, y con una visión constructiva de Junts, hoy podemos llegar a compartir de salida buena parte de lo que se dice en la exposición de motivos. En la era de los datos, los datos registrales sin duda permitirían mejorar la información que disponen los negociadores de convenios colectivos, así como el universo de empresas y personas trabajadoras afectadas por la aplicación de cada convenio.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«A veure. A veure. A aquesta hora, l'Espanya política té res més important a fer per l'estabilitat política, per la llibertat, per la mateixa prosperitat de la gent, l'Espanya política té res més urgent a fer que aturar aquesta obscenitat? Presó i exili, se n'ha parlat. S'han volgut carregar Catalunya, han violat les nostres comunicacions... Presidente, señorías, buenas tardes. El primer paso para que la corrupción triunfe es la indiferencia. Por lo tanto, escuchen. Corrupción la hay de muchos tipos y España ha despuntado en todos. La monarquía, la del 3 de octubre, es un buen ejemplo de la corrupción clásica, la del dinero y de la corrupción política. Todo en uno. En cuanto a la corrupción a la española, que es la corrupción de Estado pensada para frenar a Cataluña, España también ha sobresalido en ello. ¿Qué decir de la monarquía que no sepan? Hacen política y no les toca. El rey, señorías, no solo va desnudo, sino que va sucio y hecho un pingo. La monarquía española es El Corte Inglés de las malas prácticas. Planta 1, Felipe VI; planta dos, los sobrinos; plantas 3 y 4, las cosas del emérito.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«I del diputat Feijóo, home, què se'n sap? Al líder de l'oposició li fa pànic escoltar com parlem de policia i de jutges patriòtics. Reaccionin, si us plau. La democràcia està amenaçada pel triple càncer de la corrupció, del joc brut i de les clavegueres. Si hi ha policies capaços de dissenyar proves prêt-à-porter, si el Ministeri de l'Interior és la Disneylandia del joc brut, si el poder judicial actua de part i si ara, per acabar-ho d'adobar, hi ha jutges disposats a boicotejar les lleis que no els agraden, no em negaran que és hora de fer la bugada. I alerta, aquests franquistes amb toga són més chic, més cool, més elegants, han llegit més que Tejero, és veritat, però aquest sistema judicial és una gran amenaça. Com escrivia Jordi Barbeta, se'n diu cop d'Estat encobert. Quan tot l'Estat és una mentida, aleshores la desfeta democràtica és absoluta i s'ha de fer dissabte. En volen una prova? Fa quatre dies, quatre dies, l'exministre de la COVID Salvador Illa va tenir els sants nassos de dir que tothom tranquil, que l'espionatge són coses que passen, i es va quedar tan panxo. Algú que vol ser president de Catalunya, i els diputats d'Esquerra, senyor Rufián, n'haurien de prendre nota, algú que vol sumar suports diu que fer la guerra bruta contra vostès, contra nosaltres, contra Catalunya és normal. És molt gros. L'estat espanyol és com l'orquestra del Titanic: que la música no pari encara que el sistema s'enfonsi.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n'hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d'octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l'espanyola, que és la corrupció d'Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l'emèrit. Pel que fa a la corrupció d'estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L'expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se'n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Senyories. Gràcies, presidenta. Bé, també volem donar la benvinguda a les associacions de trasplantats de donacions. Venim d'un país, de Catalunya, on hi ha una gran conscienciació sobre la importància de les donacions dels trasplantaments, una gran conscienciació social. De fet, cada any es bat el rècord. Aquest any es va batre el rècord. El 2023 es va batre el rècord. Hi va haver 1393 transplantaments d'òrgan, 1393. Per tant, estem molt d'acord amb tot allò que serveixi per visibilitzar l'altruisme dels donants, per visibilitzar la seva importància respecte del seu paper social. Aquesta iniciativa té per objecte modificar la llei perquè els donants vius de ronyó o de part del fetge tinguin dret, per exemple, a situacions d'incapacitat laboral temporal. Per tant, com ja s'ha dit, va més enllà de la cobertura per malaltia comuna. Equipara les condicions sociolaborals d'aquests donants que avui no tindrien la mateixa consideració, perquè un trasplantament de ronyó o de lòbul del fetge, per exemple, no està considerat de gran risc, malgrat que requereix una intervenció quirúrgica, per tant, un preoperatori i també un postoperatori. És a dir, que la iniciativa fomenta la igualtat entre donants vius.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«En definitiva, unos y otros muestran un desprecio claro hacia lo que debería ser la rendición de cuentas en esta Cámara, que una vez más, cuando unos u otros están en el Gobierno, les preocupa bien poco. Un menosprecio que se evidencia cuando sistemáticamente se incumple, por ejemplo, lo que dicta la Ley 8/1994, en la que se establece que el Gobierno del Estado debe remitir un informe a las Cámaras con anterioridad a la celebración de cada Consejo Europeo ordinario; un informe con la evolución de los distintos temas de interés general que en ese momento se van a tratar en el Consejo Europeo. Este hecho, que es obligatorio, no se cumple mande quien mande, gobierne quien gobierne en cada momento. Así pues, dada la falta de transparencia de la acción exterior de unos y otros a día de hoy en este Gobierno, puesto que históricamente la acción exterior del Gobierno del Estado se ha instrumentalizado para ir también en contra de los catalanes y de nuestras legítimas reivindicaciones, y puesto que cuando se elaboró esta ley que ahora ustedes quieren modificar se hizo con una voluntad claramente recentralizadora y una voluntad de amputar la acción exterior de la Generalitat de Catalunya y limitar la voz de los catalanes, si esta propuesta prospera y sale adelante la toma en consideración, aprovecharemos para poner sobre la mesa otras cuestiones adicionales planteadas a las que hacía referencia y que no están, obviamente, en esta propuesta inicial que ustedes someten, vinculadas a la acción exterior de la Generalitat de Catalunya y a la persecución que esta ha sufrido y que, por tanto, hay que revertir. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Així doncs, donada la manca de transparència de l'acció exterior d'uns i d'altres a dia d'avui d'aquest Govern, i donat el fet que, històricament, l'acció exterior del Govern de l'Estat s'ha instrumentalitzat per anar també en contra dels catalans i les nostres legítimes reivindicacions, i donat que quan es va elaborar aquesta llei, que ara vostès volen modificar, es va fer amb una voluntat clarament recentralitzadora, amb una voluntat d'amputar l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i delimitar la veu dels catalans, si aquesta proposta prospera i es tira endavant la presa en consideració, aprofitarem també per posar a sobre de la taula altres qüestions addicionals plantejades, a les quals jo feia referència i que no estan, evidentment, en aquesta proposta inicial que vostès porten a terme, vinculades a l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i la persecució per aquesta que ha patit i que, evidentment, cal revertir. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, no deja de ser destacable que quienes propusieron una ley cuando estaban en el Gobierno, aprobándola mediante el rodillo de la mayoría absoluta y sin tener en cuenta ninguna de las observaciones que en ese momento se le realizaron, hoy propongan una modificación sobregesticulando y destacando unas carencias que en ese momento para ustedes resultaron virtudes. Para el señor García Margallo, que propuso su aprobación en 2014, quedó claro que no solo le importaba poco la participación de esta Cámara en la acción exterior, sino que quería, además, limitar su participación y priorizar el papel del Gobierno del Estado. Gobierno, Gobierno y Gobierno era lo único que les preocupaba en ese momento, porque después ejercían esa función y, por razones obvias, hoy quieren revertir esa situación.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. No deixa de ser remarcable que aquells qui van proposar una llei quan eren al Govern, aprovant-la mitjançant el rodet de la majoria absoluta i sense prendre en consideració cap de les observacions que llavors se'ls va fer, ara en proposin una modificació sobregesticulant i destacant-ne unes mancances que, llavors, per vostès eren virtuts. Quan el senyor García-Margallo va promoure la seva aprovació el 2014, va quedar clar que no només li importava poc la participació d'aquesta cambra en l'acció exterior, sinó que se'n volia limitar clarament la seva participació i prioritzar el paper del Govern de l'Estat. Govern, govern i govern. Era l'únic que llavors els preocupava perquè, evidentment, vostès exercien aquesta funció, i que per raons òbvies avui volen revertir. Una llei que, a més a més, va néixer amb el rerefons de controlar també l'acció exterior de les comunitats autònomes i, més concretament, la que portava a terme de manera exitosa en aquells moments la Generalitat de Catalunya; una acció exterior que els desesperava per l'interès que aixecava quan es portava a terme allí on es feia i, per aquesta raó, van desplegar-ne tota la persecució posterior als seus membres. Una llei que van impulsar en un moment en què la seva voluntat d'assetjar el Govern de Catalunya ja era clarament obsessiva i creixent en el dia a dia. Per tant, està clar que ara, quan vostès s'ho miren des de l'oposició, les coses les necessiten diferents i, per tant, ens proposen aquesta modificació, no pas perquè, de sobte, s'hagin tornat els més transparents de la cambra o pensin diferent, sinó perquè avui vostès són oposició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Tras haber dicho esto, ahora digan otra vez, como hacían ayer en la sesión de control, que ustedes son los grandes garantes de la colaboración y de la concordia en Cataluña. No sufran, el tiempo siempre, siempre, lo acaba poniendo todo en su sitio. Y les voy a dar un ejemplo. En este Pleno, el martes, perdieron ustedes la votación de una ley que habían declarado como fundamental, importante y estratégica para el Gobierno del Estado. Ayer, en la sesión de control, Junts per Catalunya les decíamos que ustedes hablan y quieren hacer como si tuvieran una mayoría absoluta que no tienen. Les dijimos que tenían que rebajar dos marchas su actitud. Hoy, veinticuatro horas después, han tenido que retirar una nueva ley fundamental, importante y estratégica para el Gobierno -según decían ustedes- porque, una vez más, iban a un estrepitoso fracaso. Sí, el tiempo siempre pone a todo el mundo en su sitio y su sitio es que ustedes no tienen mayoría absoluta aquí, en el Congreso de los Diputados, como el señor Illa no tiene mayoría absoluta en Cataluña. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No está nada mal la lista de salvedades y de incumplimientos, y tampoco está nada mal para un Estado que con frecuencia presume de ser ejemplar en todo lo que lleva a cabo. Más allá del informe, no puedo dejar pasar la comparación con la reunión que celebramos ayer en la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, donde veíamos un informe parecido de este organismo en el que se rendía cuenta de la misma fiscalización, pero en este caso de la acción exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2011 y 2017, y que, a diferencia de lo que había dicho el Tribunal de Cuentas en el año 2016 sobre las mismas acciones que se fiscalizaban en este informe de 2019, en el de ayer todo eran anomalías parecidas a las que ahora exponía el informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el de ayer, en el que, aunque se fiscalizaban unas acciones de unas cifras infinitamente menores de las de hoy en la cuenta general del Estado, se utilizó para abocar a algunos dirigentes políticos catalanes a ser perseguidos judicialmente. Un informe, el de ayer, que, a pesar de establecer unas acciones de gobierno mucho más reducidas de lo que estamos viendo ahora en este punto y a pesar de que había un voto particular de una consejera del Tribunal de Cuentas que de manera contundente decía que no existía una extralimitación en la acción exterior ejercida por la Generalitat de Catalunya en el ámbito que le corresponde, este informe -el de ayer- fue utilizado para perseguir a gobernantes de la Generalitat de Catalunya escogidos democráticamente: el presidente Puigdemont, el señor Mas, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa Toni Comín y decenas más de cargos de la Generalitat de Catalunya a quienes se ha querido de manera intencionada arruinar económicamente, a ellos y a sus familias. En definitiva, comparar ambos informes, su alcance y sus consecuencias hace aflorar una evidencia más de la instrumentalización que generalmente se hace de los órganos del Estado para perseguir a los políticos catalanes y sus ideas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«I dit això, i evidenciat això, ara vinguin vostès i tornin a dir, com feien ahir en la sessió de control, que vostès són els grans garants de la col·laboració i la concòrdia a Catalunya. Doncs no pateixin. El temps sempre, absolutament sempre, acaba posant tothom al seu lloc. Fixin-se, els hi poso un exemple. En aquest mateix Plenari, dimarts, vostès van perdre la votació d'una llei que havien declarat que era fonamental, important i estratègica pel Govern de l'Estat. Ahir, en la sessió de control, des de Junts per Catalunya els dèiem que vostès parlen i volen fer com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, i els advertien que baixessin dues marxes en la seva actitud. Avui, només vint-i-quatre hores després, han hagut de retirar una nova llei fonamental, important i estratègica pel Govern, segons deien vostès, perquè anaven de nou a un clar i estrepitós fracàs. Perquè sí, el temps sempre acaba posant tothom al seu lloc, i el seu lloc és que vostès no tenen majoria absoluta aquí, en el Congrés dels Diputats, com el senyor Illa no té majoria absoluta a Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No està gens malament, el llistat de mancances, 'salvetats' i incompliments, i no està gens malament per un Estat que sovint presumeix de ser exemplar en tot allò que porta a terme. Doncs més enllà de l'informe, no puc deixar passar la comparació amb la reunió que fèiem ahir a la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, en què veiem un informe similar d'aquest organisme en què es donava compte de la mateixa fiscalització, però en aquest cas de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017, i que, contràriament al que el mateix Tribunal de Cuentas havia dit l'any 2016 sobre les mateixes accions que es fiscalitzaven en aquest informe del 2019, en aquest d'ahir tot eren anomalies similars a les que relatava ara, al que hem trobat en l'informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el d'ahir, en què, tot i que es fiscalitzaven unes accions d'unes xifres infinitament menors d'aquestes d'avui, de la cuenta general de l'Estado, aquell es va fer servir per abocar diferents dirigents polítics catalans a ser perseguits judicialment. Un informe, el d'ahir, que, malgrat auditar unes accions de Govern extremadament més reduïdes que aquestes que avui estem veient en aquest punt, i malgrat contenir un vot particular d'una consellera del propi Tribunal de Cuentas, en què de manera clara i contundent deia que no existia una extralimitació en l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació al seu àmbit, que li correspon, aquell informe, el d'ahir, va ser utilitzat per perseguir governants de la Generalitat de Catalunya escollits democràticament. El president Puigdemont, el president Mas, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i desenes més d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya als qui s'ha volgut intencionadament arruïnar econòmicament, a ells i a les seves famílies. En definitiva, comparar els dos informes, el seu abast i les seves conseqüències fa aflorar una evidència més de la instrumentalització que habitualment es fa dels òrgans de l'Estat per perseguir els polítics catalans i les seves idees.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Resumeixo, per anar acabant. A la seva Espanya, a l'Espanya política, sempre fan la mateixa pel·lícula, i al catalanisme polític aquesta pel·lícula no ens agrada. Per a o per be, l'Estat sempre acaba dient 'no' a les altres mirades de la realitat, es parli de l'organització fallida de l'Estat o de qualsevol article d'una llei merament sectorial. La realitat és que Catalunya és nació i que a Espanya li costa Déu i ajuda respectar la diferència. Catalunya té dret a decidir, però Espanya és qui decideix. Ho veiem també cada vegada que fem una llei. Tots volem decidir, és normal. Nosaltres perquè Catalunya és nació, és el país, és casa nostra, i perquè defensem la prosperitat, la plenitud de la nostra gent. I Espanya, l'Espanya política, perquè s'ha cregut la mentida que Catalunya és seva i que això els dona el dret a decidir per nosaltres. Mirin si és fàcil d'explicar. La qüestió d'aquest problema, certament, és una equació de tercer grau. És complicat com una derivada neperiana que encara està per resoldre. I la solució? La solució, res de nou, passa per la democràcia i passa pel respecte.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Insisteixo: per molt que els dimecres, i ahir ho vam veure, el PP i el PSOE es discuteixin com els fanfarrons al pati de l'escola, a veure qui està més enfangat -per cert, la comèdia Feijóo-Sánchez és pèssima-, al final vostès comparteixen la mateixa mirada, aquest sempre és el final. Una mirada que, sense l'obligada pedagogia dels set diputats de Junts, no ajuda, no respecta, no potencia, no juga a favor de Catalunya. És, de fet, un mecanisme automàtic i, per si un cas, Espanya sempre pensa: 'Saps què? Primer, envaïm competències, no fos cas que Catalunya i les altres nacions de l'Estat puguin decidir massa coses, encara que siguin les seves coses'. Així vostès, l'Estat profund, dominen un càlcul que ha de ser complicadíssim, però el dominen. Un càlcul que no ha de ser gens fàcil. U: fan que les lleis s'aprovin, tirin endavant, és veritat, és un mèrit; i dos: fan que després puguin tenir una interpretació restrictiva i que, quan ho fan, no s'hagin de posar massa vermells. Això és la norma, i nosaltres hi posem l'stop.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Al final, fins i tot en la redacció d'una llei com aquesta, i al Senat es va veure aquesta llei d'ensenyaments artístics, fins i tot quan parlem d'ensenyaments artístics s'acaba discutint sobre qui decideix, qui aprova, qui mana i, en aquest cas, sobre qui dona el vistiplau als plans d'estudi, a les escoles, als ensenyants, qui els vigila -quina obsessió amb l'ANECA!-, qui marca prioritat, qui diu el que està bé i el que no ho està. En la discussió d'aquesta llei, el fet que Catalunya tingui un extraordinari bagatge d'estudis, de centres d'ensenyament artístics, ha sigut, jo diria, que una pura anècdota. És igual si Catalunya està feta de creativitat o no. Tot això, al final, no interessa. La clau sempre acaba sent la mirada centralista, que sempre ha de ser més que la resta, es parli de cinema, de pagesia, de ports, de platges, de trens o de pressupostos, naturalment. És com una mena de miracle. A veure si m'explico: el Madrid-Estat -i al Madrid-Estat hi participen diputats de qualsevol comunitat- ha decidit, tocat pels déus del poder, que sempre és més important que la resta. I fent honor a la veritat, també és cert i vull que consti en acta, la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics s'ha fet de manera educada, i els ho agraeixo. Però vostès, tots, quan agafen l'ordinador i es posen a redactar... Noi, quina mania! PSOE i PP tenen tendència a menystenir allò que Catalunya els pugui aportar. I alerta, aquesta no és una denúncia resignada, no s'ho pensin, al contrari. Espanya sempre ens acaba recordant, al catalanisme, sempre ens confirma que anem bé. Anem bé perquè, al final, sempre estem al cap del carrer. Quin és el cap del carrer? La mirada catalana de les coses no és la mirada espanyola de les coses. Els uns, el PP, des del bressol es pensen que l'Estat és seu, Espanya és seva; i els altres, el PSOE, arriben al poder, entren als ministeris, queden engolits pel com s'ha fet sempre i, aleshores, acaben fent el de sempre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Tots aquests drets són recollits a la Convenció sobre els Drets del Nen de Nacions Unides, ratificada per Espanya el 1990, però també a la Carta Europea dels Drets del Nen de 1992. Drets que estan imbricats a la legislació estatal, però també a l'Estatut de Catalunya, o a les lleis de protecció del menor sortides del Parlament. Sabem, però, que els nens, les nenes o els adolescents no entenen de lleis ni de drets. Com se li explica a un nen, a una nena, a un adolescent, que no pot competir al costat dels seus companys i amics perquè és estranger? Com se'l protegeix del dany psicològic que representa haver de veure i viure els partits des de la grada, apartat del grup, quan no ha fet res per merèixer aquesta situació? Quina manera és aquesta de fomentar la vida saludable que tenen dret a tenir? Com pot ser que el món dels adults ignori les seves necessitats físiques i mentals? A mitjans d'abril li vaig preguntar al president del CSD què pensava fer en defensa dels drets d'aquests menors extracomunitaris que venen a estudiar, a vegades amb els seus pares, o d'aquells que estan demanant asil polític, protecció internacional. Rodríguez Uribes ens va contestar que s'havia reunit amb el Defensor del Poble i que havia enviat una carta a la Reial Federació Espanyola de Futbol recordant que primer estan els drets del menor i, després, el que digui la normativa federativa internacional. Per tant, defensant que només s'actuï quan hi hagi un cas flagrant de cosificació de tràfic de menors esportistes per part de les màfies que s'hi dediquen. Però saben què ha passat? Saben què ha passat amb aquesta carta? Em diuen que la Reial Federació Espanyola de Futbol no ha reenviat aquesta carta a les federacions autonòmiques perquè no volen fer res en contra dels interessos de la UEFA o de la FIFA. Pregunto de nou: els han amenaçat amb alguna acció, com per exemple posar en risc el Mundial de Futbol d'Espanya si no s'aplica la normativa FIFA?»