Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 58 de 61
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Este era un tema que no tiene nada que ver con las observaciones que quiero hacer ahora al Partido Popular, porque ha empezado y el último portavoz también lo ha hecho, pero sobre todo la señora Álvarez de Toledo. Nos interpela constantemente que si confiamos o no confiamos en el PSOE. Nosotros lo hemos dicho muchísimas veces. (La señora Álvarez de Toledo Peralta-Ramos pronuncia palabras que no se perciben). Sé que me entiende usted perfectamente el catalán, estoy muy tranquila porque sé que me entiende. Lo hemos dicho muchísimas veces, nosotros no somos de ningún bloque. Junts per Catalunya no somos ni del PP ni del PSOE, y no tenemos servidumbres ni con el PP ni con el PSOE, solo las tenemos con la ciudadanía de Cataluña, con el pueblo de Cataluña, y haremos todo lo que sea beneficioso y daremos apoyo a todo aquello que pueda beneficiar a la ciudadanía de Cataluña. En definitiva, al Grupo Popular le tengo que decir que la ciudadanía -y ahora me voy a referir a Cataluña, porque yo estoy aquí en nombre de los ciudadanos catalanes que me han apoyado- (la señora Álvarez de Toledo Peralta-Ramos: De una parte, de otra no) en Cataluña es sabia, y la ciudadanía en Cataluña -seguro que aquí también- es madura, y no debe ser casualidad que tengan esta representación tan menor en Cataluña el Grupo Popular, es por discursos como los que acaban de hacer ustedes ahora, envenenados. Y, vamos, que no tienen en cuenta lo que quiere Cataluña, lo que es Cataluña y lo que ha significado todo el procés; y los ciudadanos ya les darán la respuesta, no hace falta que se la dé yo, en Cataluña.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però aquest tema era una apreciació que no té res a veure amb les que faré ara al Partit Popular i, sobretot... Perquè ha començat, però ara amb l'últim portaveu també ho han fet, però sobretot amb la senyora Álvarez de Toledo, que ens interpel·len contínuament, que si confiem o no confiem en el PSOE. És que nosaltres ho hem dit manta vegades. Ja sé que m'entén en català perfectament la senyora... Sí, sí, però això estic tranquil·la que m'entén. Ho hem repetit manta vegades que nosaltres no som de cap bloc. Junts per Catalunya no som ni del PP ni som del PSOE, i no tenim servituds ni amb el PP ni amb el PSOE. I nosaltres només tenim servituds amb la ciutadania de Catalunya, amb el poble de Catalunya, i farem tot el que sigui beneficiós i donarem suport a tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya. I, en definitiva, al Grup Popular els he de dir que la ciutadania -ara em referiré a Catalunya, perquè jo estic aquí en nom dels ciutadans catalans que m'han donat suport-, la ciutadania a Catalunya és sàvia, i la ciutadania a Catalunya -segur que aquí també- és madura. I no deu ser pas casualitat que tingui aquesta representació tan menor a Catalunya el Grup Popular. És per discursos com els que acaben de fer vostès ara, enverinats, només fan que dir falsedats respecte a què és Catalunya, què vol Catalunya i què ha significat tot el procés. Per tant, era aquesta segona apreciació, que els ciutadans ja els donen la resposta, no cal que els doni jo, a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Termino con el tema constitucional. Quiero abordar esta Constitución que, efectivamente, la mayoría de los catalanes no sentimos como propia, y hoy vemos ejemplos de ello. No compartimos muchísimas de las cosas y de los conceptos que están contemplados en la Constitución. Ya no nos representa ni a la sociedad actual ni a cómo creemos que hay que regular, aunque sea territorialmente, el Estado español; no la compartimos. A veces tienes la tentación de decir: bueno, que hagan lo que quieran con su Constitución, pero todavía nos afecta. El mundo evoluciona, Cataluña evoluciona y la Constitución sigue inamovible, permanece quieta. Hoy hemos visto un ejemplo de ello y lo lamentamos, porque nosotros, obviamente, habríamos apoyado todas estas propuestas que han aportado diversos grupos del Congreso. Pero cuando estaba pensando en esto, en que se mantiene inamovible, he pensado que no es cierto, porque es cierto que se modifica, y más de lo que pensamos. Hay doce personas que no sabemos qué sensibilidad tienen en términos de feminismo, de LGTBI o del tratamiento de la inmigración, da igual, que son los doce miembros del Tribunal Constitucional. Todos los que son juristas saben que hacen interpretaciones evolutivas, que quiere decir que lo adaptan a cómo está la Constitución según su intuición, según su manera de verlo. Estas personas sí están modificando la Constitución y lo hacen a menudo, y son personas que no han sido elegidas democráticamente, como sí lo hemos sido nosotros. ¿Tiene sentido que los representantes escogidos democráticamente por la ciudadanía no podamos modificar un texto y que doce personas, cuya sensibilidad no conocemos, si puedan? Junts per Catalunya cree que no. Obviamente, votaremos a favor de esta propuesta porque es una cuestión de dignidad. Y, obviamente, volvemos a poner de manifiesto que la Constitución, a nosotros, en Cataluña, no nos representa, y es perentorio que se pueda modificar. Señor Legarda, sí, se está implementando la ley mordaza en este Congreso. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«El otro día hablábamos de salud mental, que es un tema que en Junts per Catalunya nos preocupa muchísimo. Y nos preocupa porque, además de estas dificultades que tienen las personas, de las enfermedades que tienen, están más estigmatizadas y sufren una sobrediscriminación también en términos de libertad, y aquí también hay que legislar. Todos conocemos que hace muy pocos meses los expertos referentes en Europa se encontraron en Riga en una convención precisamente para hablar de un derecho tan fundamental como es el de la libertad, que se estaba conculcando en el Estado español de manera sistemática con, por ejemplo, estos ingresos forzados que tienen que desaparecer. Ya han recomendado que tienen que desaparecer y aquí, lamentablemente, en el Estado español, todavía se están aplicando. Tendríamos que poner la mirada en proyectos muy interesantes. Soy de Girona y hablaré del proyecto piloto de salud mental que se está desarrollando en Girona, que aporta unos datos extraordinarios sobre el no retorno, el no reingreso, en cifras de un 90 %, de las personas tratadas fuera de las instituciones. Es decir, hay que desinstitucionalizar todo el tema de la discapacidad y que todas las personas puedan tener esa aportación por parte de los Estados, concreta, la que necesiten ellos, no de una forma que algunos hemos conocido como 'café para todos'.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Òbviament votarem a favor d'aquesta proposta, que és una qüestió de dignitat. I òbviament, tornem a posar de manifest que la Constitució a nosaltres, a Catalunya, no ens representa i que és peremptori que es pugui modificar. Senyor Legarda, sí, s'està continuant implementant la llei mordassa en aquest Congrés. Moltes gràcies. Muchas gracias, vicepresidente. Presidentes, ministros, señorías, muy buenos días a todos. La señoría que me ha precedido hablaba de dignidad y, efectivamente, hoy estamos haciendo todos juntos un acto de dignidad. Estamos eliminando del texto conocido como Carta Magna un concepto realmente ofensivo. Hacía veinte años que el colectivo de personas con discapacidad lo estaba reclamando y quince que la convención exigía que estos fueran los términos que se utilizaran, pero hemos tenido que esperar casi dos décadas para que esto vea la luz. Decía el otro día que el lenguaje es importante. Las palabras son importantes, pero los hechos todavía lo son más. Las barreras que las personas con discapacidad todavía tienen delante para desarrollar su vida de forma libre, como ellas querrían vivirla, estas barreras que existían el martes, hoy, a las tres de la tarde, aunque aprobemos este texto, continuarán absolutamente vigentes, se seguirán encontrando exactamente con las mismas barreras.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Acabo amb el tema constitucional. Vull abordar, ni que sigui un moment, aquesta Constitució que, efectivament, la majoria dels catalans no ens sentim pròpia. I avui veiem exemples, és a dir, no compartim moltíssimes de les coses o creiem que moltíssims dels conceptes que estan previstos en la Constitució ja no representen la societat actual ni com creiem que s'ha de regular ni que sigui també territorialment a l'Estat espanyol. No la compartim, i a vegades tens la temptació de dir: 'Escoltin, facin el que vulguin amb la seva Constitució', però vaja, encara ens afecta, i el món evoluciona, Catalunya evoluciona i la Constitució roman inamovible, quieta. I avui n'hem vist un exemple, i ho lamentem, perquè nosaltres, òbviament, haguéssim donat suport a totes aquestes propostes que s'han dut a terme per diversos grups del Congreso. Però quan estava pensant això, que es manté inamovible, he pensat que no és cert això. I tant que es modifica, i més sovint del que ens pensem. Hi ha dotze persones que no sabem quina sensibilitat tenen en termes de feminisme o LGTBI, o és igual, o del tractament de la immigració, que són els dotze membres del Tribunal Constitucional, que tots aquells que són juristes saben que poden i fan interpretacions evolutives, que vol dir que ho adapten a com està la Constitució, que segons la seva intuïció, segons la seva manera de veure-ho, aquestes persones sí que estan modificant la Constitució i ho fan sovint persones que no han estat escollides democràticament, com sí que ho hem estat tots nosaltres. Té sentit que els representants escollits democràticament per la ciutadania no puguem modificar un text que dotze persones de les quals no coneixem la seva sensibilitat sí puguin? Junts per Catalunya creiem que no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I no el resolem perquè és cert que en llocs, en territoris nacionals com Catalunya no tenim el finançament necessari, el finançament amb els recursos que nosaltres mateixos generem, que van a Madrid i que no tornen. És importantíssim que puguem recuperar aquests recursos per donar a cadascuna de les persones amb discapacitat exactament tots aquells recursos directes que necessiten per dur a terme i desenvolupar la seva vida amb llibertat, tal com hauria de ser. Quan l'altre dia parlàvem de salut mental, que és un tema que a Junts per Catalunya ens preocupa moltíssim, i ens preocupa perquè a més és d'aquestes dificultats que tenen les persones, malalties que tenen les persones, la que està més estigmatitzada, i pateixen una sobrediscriminació, també en termes de llibertat. I aquí també cal que legislem perquè tots coneixem que fa molts pocs mesos els experts referents a Europa que es van trobar a Riga, en una convenció precisament per parlar del dret, aquest dret tan fonamental com és el dret de la llibertat, s'estava conculcant l'Estat espanyol de manera sistemàtica en, per exemple, aquests ingressos forçats, que han de desaparèixer i que ja han recomanat que han de desaparèixer i que aquí, lamentablement, a l'Estat espanyol encara s'estan aplicant. Hauríem de posar la mirada en projectes molt interessants. Soc gironina, permetin-me que parli del projecte pilot de salut mental que s'està desenvolupant a Girona, que aporta unes dades extraordinàries sobre el no retorn, el no reingrés en xifres d'un 90 % de les persones tractades fora de les institucions. És a dir, s'ha de desinstitucionalitzar tot el tema de la discapacitat i que totes les persones puguin tenir aquella aportació per part dels estats concreta, la que necessitin ells, no d'una forma com alguns hem conegut com el café para todos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Aun así, no puedo dejar de apuntar dos cuestiones capitales para Junts per Catalunya. La primera, en términos de salud mental. La salud mental, que es la más estigmatizada de las enfermedades, sigue adoleciendo de un enfoque demasiado paternalista. Faltan disposiciones basadas en los derechos humanos y no existen estrategias específicas para garantizar la protección ante la discriminación y el maltrato. En las Cámaras, los discursos son siempre impecables. Hoy lo están siendo. Sería necesario que la obra legislativa y de Gobierno también lo fueran. Además, tal y como critica el mismo Comité sobre los derechos de las personas con discapacidad de las Naciones Unidas en su último informe periódico sobre España, todavía existen políticas que se basan en modelos biomédicos cuando la convención, de hecho, refiere a un modelo social; es decir, que reconoce las discapacidades en relación con los impedimentos y las barreras del entorno social y, especialmente, en relación con la discapacidad derivada de la comúnmente conocida como enfermedad mental. Y esto debe cambiar. Pero vamos a coincidir en que para extender resultados exitosos, como el modelo pionero que se está desarrollando en Gerona y que hoy no tengo tiempo de explicar, hacen falta recursos, recursos que los catalanes generamos pero que se van a Madrid y no vuelven. Esta es la segunda cuestión a la que quisiera referirme. Los gobiernos españoles no cumplen nunca con Cataluña, ni siquiera en lo que determinan sus propias leyes. Hoy me estoy refiriendo a la ley de dependencia, que además de ser inconstitucional, porque invade competencias de Cataluña, no determina la financiación adecuada para poder aspirar a un sistema real de inclusión e igualdad de oportunidades para los catalanes con discapacidad. Es imprescindible que el Gobierno cumpla, como mínimo, con el espíritu de la ley de dependencia de sufragar por mitades España-Cataluña las necesidades íntegras de este colectivo. En cambio, el Estado solo financia el 18 % de las políticas para la dependencia en Cataluña ante el 82 % que asume el Gobierno catalán. Esto no es admisible porque, obviamente, constituye un agravio para las administraciones catalanas pero, ante todo, es una vergüenza y una injusticia para con todos los catalanes con discapacidad. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Hoy, sin embargo, corresponde hablar de las personas con discapacidad y de cómo debe abordarse esta circunstancia para que todos estos ciudadanos, todas las personas con una discapacidad, puedan vivir en una sociedad inclusiva, sin barreras, donde puedan desarrollar sus proyectos vitales y profesionales de forma independiente, participar plenamente en todos los aspectos de la vida y en sus comunidades, y que tengan asegurada la igualdad de derechos, de oportunidades y de participación plena. Y no podemos abordar este asunto sin referirnos a uno de los intelectuales y políticos catalanes más relevantes del siglo XX, el señor Ramón Trías Fargas. La Generalitat de Catalunya determinó que 2022 sería el año Trías Fargas, para conmemorar el centenario de su nacimiento y también el cuadragésimo aniversario de la aprobación de la LISMI, de la que él, en calidad de diputado de esta Cámara, el Congreso, fue el precursor. Hombre sarcástico, según su hijo Andy -que hoy debía acompañarnos pero no le ha sido posible-, rígido y de gran temperamento, que defendía que debía situarse la eficacia económica al servicio de la justicia social y la solidaridad. Destinó parte de su compromiso político a la protección de las personas más vulnerables. Con el nacimiento de Andy, su hijo pequeño con síndrome de Down, él y su esposa Montserrat decidieron que como familia aceptaban el diagnóstico, pero no el pronóstico. En aquellos momentos las personas con discapacidad estaban condenadas a vivir una vida estigmatizada, dirigida por los demás, oscura y falta de oportunidades, con unas exiguas políticas basadas en un modelo caritativo, asistencial y paternalista. No existía un marco jurídico que permitiera el despliegue del acompañamiento a las personas con discapacidad. Trías Fargas decidió, recogiendo todas las demandas de personas y colectivos afectados, impulsar la pionera en aquel entonces LISMI y, dos años más tarde, la Fundación Catalana Síndrome de Down; ley y fundación, dos iniciativas que contribuyeron ante todo a crear conciencia colectiva, a visibilizar que las personas con discapacidad pueden y además tienen el derecho de vivir una vida con igualdad de oportunidades. La LISMI supuso un punto de inflexión en cuanto al cambio de mentalidad con la que se abordaba esta materia. Trías Fargas consiguió que todo el discurso se centrara por primera vez en la necesidad de integración de las personas con discapacidad: integración a través del trabajo, la educación, la salud y la accesibilidad. Aquellos primeros instrumentos, que a lo largo de estas cuatro décadas han ido evolucionando, nos han llevado hoy a las puertas de la inclusión. Y hoy, con prioridad, hay que situar a las personas con discapacidad en la esfera de la libertad, de la capacidad de escoger. Ninguna sociedad que desee considerarse a sí misma como una sociedad digna puede permitir que las personas con discapacidad vean pasar la vida a través de una ventana. No, lo que debemos hacer como sociedad es asegurar que puedan vivir su vida tal y como ellas quieren libremente vivirla. Y en este sentido, y como homenaje también a la excepcional figura de Trías Fargas y a sus aportaciones para un nuevo contexto en este ámbito, hoy vamos a emitir nuestro voto positivo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Junts per Catalunya no volverá a repetir en este atril la denuncia que ya trasladamos en forma de enmiendas a la propuesta, como la que hoy nos ocupa, dirigida a la necesidad de modificar la Constitución en otros ámbitos y que ya propusimos hace justamente un año. Principalmente, en ese momento, en Junts per Catalunya pretendíamos asegurar la separación de poderes, proponiendo, por ejemplo, la remoción de los vocales del Consejo General del Poder Judicial cuando caduque su mandato; que el Tribunal de Cuentas actúe únicamente como instructor y que, cuando detecte infracciones, tenga que apartarse y remitir el expediente a los tribunales ordinarios o que el Tribunal Constitucional no pueda conculcar la inviolabilidad parlamentaria, como ya ha hecho en varias ocasiones. La vocación de Junts per Catalunya es Cataluña y nosotros no lo olvidamos. A quienes debemos rendir cuentas es a los ciudadanos de Cataluña, y no lo olvidamos tampoco. Fortalecer la Constitución española no es el objeto de nuestra acción política, precisamente porque es el corsé de nuestra voluntad política. Cualquier constitución que erosione, frene y limite los derechos del pueblo de Cataluña no va a contar con nuestra complicidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Muchas gracias, señora presidenta y señores ministros. Hoy abordamos una reforma de la Constitución española, la tercera en cuarenta y cinco años, que nos propone una modificación que, ya les anuncio, contará con el apoyo de Junts per Catalunya, pero que todo el hemiciclo sabe que llega muy tarde. Apenas ahora, en 2024, vamos a eliminar uno de tantos aspectos rancios contemplados en el texto constitucional que determina que sea una ley decrépita que ya no capta el pulso de la sociedad actual, como acredita el hecho de que dos tercios de los ciudadanos españoles crean que la Constitución debería modificarse en muchos y diversos ámbitos. Precisamente, porque llega con tanto retraso, posiblemente hoy sería el momento adecuado para hablar del encorsetamiento del texto del 78, al que nos abandonaron los legisladores de hace ya cuarenta y cinco años. Paradójicamente, lo perpetraron con un procedimiento sustancialmente menos exigente que el que se decidió exigir para las futuras modificaciones constitucionales. De hecho, muchos constitucionalistas consideran que se dispuso su blindaje de facto.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Però coincidirem que per estendre resultats exitosos com el model pioner que s'està desenvolupant a Girona i que no tinc temps d'explicar-los, calen recursos. Recursos que els catalans generem però que se'n van a Madrid i no tornen. I aquesta és la segona qüestió a la qual em volia referir. Els gobiernos espanyols no compleixen mai amb Catalunya, ni tan sols en allò que determinen les seves pròpies lleis. Avui m'estic referint a la Llei de dependència que, a banda de ser inconstitucional perquè envaeix competències de Catalunya, no determina el finançament adequat per poder aspirar a un sistema real d'inclusió i d'igualtat d'oportunitats per als catalans amb discapacitat. És imprescindible que el Gobierno compleixi, com a mínim, amb l'esperit de la Llei de dependència de sufragar per meitats a Espanya i Catalunya les necessitats integrals d'aquest col·lectiu. En canvi, l'Estat només finança el 18 % de les polítiques per a la dependència a Catalunya, davant del 82 que assumeix el Govern català. I això no és admissible perquè, òbviament, és un greuge per a les administracions catalanes, però sobretot és una vergonya i una injustícia cap a tots els catalans amb discapacitat. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Amb tot, no puc deixar d'apuntar dues qüestions cabdals per a Junts per Catalunya. La primera, en termes de salut mental. La salut mental, que és la més estigmatitzada de les malalties, encara suporta un enfocament massa paternalista. Manquen disposicions basades en els drets humans i no existeixen estratègies específiques per garantir la protecció vers la seva discriminació i el maltractament. A les cambres els discursos són sempre impecables. Avui ho estan sent. Seria necessari que l'obra legislativa i de Govern també ho fos. A més, tal com critica el mateix Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides en el seu darrer informe periòdic sobre Espanya, encara hi ha polítiques que es basen en models biomèdics, quan la Convenció, de fet, fa referència a un model social, és a dir, que reconeix les discapacitats en relació amb els impediments i les barreres de l'entorn social, i especialment en relació amb la discapacitat derivada de la comunament coneguda com a malaltia mental. I això ha de canviar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Junts per Catalunya no tornarem a repetir en aquest faristol la denúncia que ja vam fer en forma d'esmenes de la proposta com la que avui ens ocupa, dirigides a la necessitat de modificar la Constitució en d'altres àmbits i que ja vam proposar ara fa justament un any. Principalment en aquell moment, Junts per Catalunya preteníem assegurar la separació de poders, per exemple, proposant la remoció dels poders dels vocals del Consell General del Poder Judicial quan caduqui el mandat; o que el Tribunal de Cuentas actuï únicament com a instructor i que quan detecti infraccions s'hagi d'apartar i remetre l'expedient als tribunals ordinaris; o que el Tribunal Constitucional no pugui conculcar la inviolabilitat parlamentària, com ja ha fet en diverses ocasions. La vocació de Junts per Catalunya és Catalunya, nosaltres no oblidem. A qui hem de retre comptes és als ciutadans de Catalunya, i tampoc oblidem. Esmenar la Constitució espanyola no és l'objecte de la nostra acció política, precisament perquè és la cotilla de la nostra voluntat política. Tota Constitució que erosioni, freni, limiti els drets del poble de Catalunya no tindrà la nostra complicitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors ministres, senyories. Avui abordem una reforma de la Constitució espanyola, la tercera en 45 anys. Se'ns proposa una modificació que ja anuncio que tindrà el suport de Junts per Catalunya, però que tot l'hemicicle sabem que va molt tard. Tot just ara, el 2024, eliminarem un de tants aspectes rònecs que es preveuen en el text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita que ja no copsa el pols de la societat actual, tal com acredita el fet que dos terços dels ciutadans espanyols creuen que la Constitució s'hauria de modificar en molts i diversos àmbits. Precisament perquè va tan tard, possiblement avui seria el moment adequat per parlar de l'encotillament del text del 78 a què ens van abandonar els legisladors d'ara fa 45 anys. Paradoxalment, ho van perpetrar amb un procediment substancialment menys exigent que el que es va decidir exigir per a les futures modificacions constitucionals. De fet, molts constitucionalistes consideren que es va disposar el seu blindatge de facto.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Finalment, també resulta significatiu que en el text que ens presenten facin referència o acompanyin tot plegat de l'amenaça d'un procediment d'incompliment. Ho fan agafant de referència una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 15 de juliol del 2021, talment com si això fos Polònia. Segurament no és casualitat que s'hagin fixat amb aquesta sentència. Segurament Espanya i Polònia comencen a ser perillosament semblants. Junts no donarà suport a cap de les dues esmenes a la totalitat. Per a nosaltres, com per a tots els demòcrates, el Codi Penal mai serà el camí per resoldre el conflicte polític i històric entre Catalunya i Espanya. El nostre terreny de joc, senyories, són els parlaments, no els tribunals. La nostra via és la negociació política i no la submissió judicial. I la nostra solució per al nostre futur, per al futur de Catalunya, sempre serà la independència. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Debatimos las enmiendas a la totalidad presentadas por VOX y el Grupo Popular a la proposición de amnistía del Grupo Socialista, tomada en consideración el pasado 13 de diciembre. De hecho, hablar de enmiendas a la totalidad es un decir, porque unos y otros lo que hacen es utilizar este mecanismo para proponer una reforma legal que poco tiene que ver con lo que hoy tendríamos que estar haciendo aquí. Así, la derecha y la extrema derecha abusan de la enmienda a la totalidad como abusa el Gobierno de los reales decretos leyes trampa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La veritat és que amb el que hem sentit avui i amb el que va matisar ahir el senyor Feijóo els independentistes podem estar una mica més tranquils. Però saben quins haurien de ser els primers acusats per deslleialtat constitucional? Ho saben? Haurien de ser vostès, els que es van carregar el pacte constitucional, aquell pacte imposat del 78, aquell pacte que vostès van dinamitar recollint firmes contra l'Estatut de Catalunya. Ens diu el PP que l'amnistia proposada constitueix una esmena a la independència de la totalitat del poder judicial. I jo els dic que la totalitat del poder judicial no, en cap cas. Junts som ben conscients que hi ha centenars de jutges i jutgesses que exerceixen amb absoluta professionalitat. En tot cas, l'amnistia vol ser una esmena a l'extrema parcialitat i politització de les cúpules judicials, perquè quan vostès parlen de garantir la independència del poder judicial realment estan parlant de no perdre la capacitat d'incidir en la política de forma parcial i interessada, com han fet els darrers quaranta anys i molt especialment els últims deu. I el que realment cal és garantir la imparcialitat judicial, perquè sense imparcialitat les garanties previstes en el 117.1 de la seva Constitució perden tot el seu sentit. Així que ara que estan disposats a modificar-la per ajustar-ne l'article 49, aprofitin, exerceixin de demòcrates i reformin també el 117 per afegir-hi la garantia d'imparcialitat. Perquè un poder judicial ja pot ser molt independent, tan independent com vostès el pregonen, però això no serveix de res si la seva anacrònica ideologia afecta cada vegada la seva imparcialitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Pero eso no es todo. La situación es más compleja. Cuando hay mecanismos extraordinarios de financiación, como puede ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, ustedes, ante estos mecanismos, se quedan con toda la capacidad de gestión de estos mecanismos de decisión y solo transfieren a la Generalitat de Catalunya la tarea administrativa, convirtiéndola en una mera gestoría de estos fondos, sin posibilidad de intervención real y de mejora real sobre los ciudadanos de Cataluña. Y, finalmente, toda esta cuestión que les dibujo aún la complican más cuando ustedes permiten y facilitan el dumping fiscal de determinados territorios del Estado respecto a Cataluña, dificultando todavía más el desarrollo económico y social de nuestro país. En todo este contexto, ustedes vienen y, sin entrar siquiera a negociar, pretenden que votemos a favor de sus propuestas de cumplir una distribución interna de los objetivos de estabilidad presupuestaria que, además, penaliza totalmente a la Generalitat de Catalunya y a las administraciones locales. Y me explicaré con datos en este último punto. En el año 2014, el objetivo de estabilidad presupuestaria fijado por la Unión Europea era del 5,8 % para España. Aquel año, el Estado se quedó un 63 % de aquel objetivo de estabilidad presupuestaria. A las comunidades autónomas, aquel 2014 se les permitió hasta un 17 % de aquel objetivo de déficit. Pues ahora, para este 2024, diez años después, ustedes proponen quedarse el 90 % de los recursos provenientes del déficit autorizado y asignar a las comunidades autónomas no un 33 %, como hace diez años, sino un ridículo 3,3 %. ¿De verdad que con todo esto que yo les cuento -este dibujo generalizado- no entienden nuestro posicionamiento? ¿De verdad se sorprenden de que no nos sintamos parte de este Estado y que queramos ser un país libre e independiente? ¿De verdad que no entienden en qué momento nos encontramos y que, para obtener nuestro apoyo, las cosas tienen que hacerse de forma diferente en política desde el Gobierno del Estado? Este punto de hoy quizá solo es el primer trámite para debatir dentro de unas semanas los presupuestos generales del Estado, pero con todo lo que les he contado es evidente que, si no hacen las cosas diferentes, nuestro voto para los presupuestos no lo obtendrán. Nosotros no formamos parte de ningún bloque español. Hemos sido sinceros y se lo hemos dicho desde el primer día: a diferencia de otros, no nos tienen cautivos y nuestro voto no está a su disposición, solo está a disposición de los ciudadanos de Cataluña. Por lo tanto, hagan política y negocien de verdad; hagan política sin querer perjudicar siempre de un modo u otro a Cataluña. Si lo hacen de esta manera, en positivo, nos encontrarán ahí. Muchas gracias y visca Catalunya!»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Quizá si entendiesen eso que ahora les explico, sería posible hacer una política que no fuera en contra de Cataluña, entenderían el porqué de nuestro posicionamiento en defensa de los ciudadanos de Cataluña y por qué no nos sirve que nos apliquen lo que tanto les ha funcionado en los últimos mandatos. Eso que les explico es sencillo, pero a veces, de tan fácil que es una situación, algunos, ustedes concretamente (señalando los escaños del Grupo Parlamentario Socialista), quizá no lo saben leer bien y se equivocan en la estrategia cuando hablan y negocian con Junts. Por lo tanto, me explicaré un poco más a fondo. Como decía, en Cataluña nos aplican un déficit fiscal de 20 000 millones de euros, pero que equivale al 8 % anual del PIB de Cataluña. En consecuencia, tenemos una Generalitat de Catalunya con una financiación claramente insuficiente para atender las necesidades de los ciudadanos. Además, ustedes nos agravian esta infrafinanciación centrifugándonos los costes de las decisiones que han adoptado desde aquí, desde el Estado. Y además, incumplen estos compromisos de financiación que anteriormente habían aprobado, como serían los casos de la disposición adicional tercera o de la ley de dependencia, que perjudica a uno de los colectivos más desfavorecidos de nuestra sociedad. Y por si eso fuese poco, cuando ustedes elaboran los presupuestos para Cataluña, solo le asignan un 9 % del total de los recursos económicos de los presupuestos generales del Estado cuando en Cataluña vive un 16 % de la población del Estado y se genera un producto interior bruto del 19 % del PIB del Estado; un 9 % de recursos, cuando debería ser un 16 o un 19 %. Si además miramos qué parte prevista inicialmente es la que después se ejecuta, solo se acaba materializando un ridículo 35 % de lo que se presupuesta. Y alguno nos podría decir: hombre, esto debe pasar en todas partes, deben ser las dificultades de los presupuestos, del procedimiento administrativo. Pues no. Sin ir más lejos, aquí, en esta tierra, en Madrid, se ejecuta un 184 % de lo que se presupuesta, que implica que en Cataluña se destinen 94 euros de los presupuestos generales del Estado para cada ciudadano cuando en Madrid se dedican 307 euros para cada ciudadano: 94 euros frente a 307, año tras año, presupuesto tras presupuesto, castigando a los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Aquest punt d'avui potser només és el primer tràmit per debatre d'aquí unes setmanes els Pressupostos Generals de l'Estat, però és evident, amb tot el que els he explicat, que si no fan les coses diferents el nostre vot per als pressupostos no l'obtindran. Nosaltres no formem part de cap bloc espanyol. Com deia abans, hem estat sincers i els ho hem explicat des del primer dia. A diferència d'altres, el nostre vot no el tenen captiu i a la seva disposició, només està a disposició dels ciutadans de Catalunya. Per tant, facin política, negociïn de veritat, facin política sense voler perjudicar sempre d'una manera o altra Catalunya, perquè si ho fan d'aquesta manera, en positiu, ens hi trobaran. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Diputadas, diputados, muy buenos días a todos, muy buen mediodía a todos. Nos encontramos de nuevo ante lo que podríamos denominar una propuesta típica del Gobierno del Estado en esta Cámara. Típica en tres aspectos fundamentales: en lo que respecta al contenido de la propuesta, en cuanto a su efecto respecto a Cataluña y, finalmente, en lo que se refiere a la forma en que esta propuesta se ha llevado a aprobación en esta Cámara por parte del Gobierno del Estado. Y empezaré precisamente por este último aspecto, porque no deja de ser sorprendente que el actual Gobierno del Estado se empeñe en no entender que esta legislatura no será como la anterior. Su planteamiento de los últimos años de reclamar apoyos a los otros grupos a cambio de nada no puede formar parte de la relación del Gobierno con el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya. Esta estrategia con nuestro partido, señora ministra, no les funcionará. Les hemos advertido desde el primer día. Hemos sido sinceros desde el primer día advirtiéndoles de que esta estrategia no funcionaría. Pretender hacer ver que dialogar es negociar en este mandato no les servirá. Y querer obtener los apoyos necesarios aplicando constantemente una política de hechos consumados y trasladarnos así la presión a nosotros, con nosotros eso no dará resultado. Mientras quieran hacerlo así, ustedes están abocados a lo que ha pasado estos días. Vivir en la incertidumbre hasta el último momento, no nos equivoquemos, rima con la palabra en catalán feblesa, o sea, debilidad, ser castigados permanentemente por la derecha y pasar la vergüenza de tener que pedirles auxilio a ellos, precisamente por aprobar sus medidas y, en consecuencia, reforzar el papel de aquella derecha que, paradójicamente, ustedes siempre presumen querer detener.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l'estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m'explicaré una mica més a fons d'això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d'euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d'aquí, des del Govern de l'Estat. Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l'Estat i s'hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l'Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s'ha previst inicialment en els pressupostos després s'executa, només s'acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s'ha pressupostat. I algú ens podria dir: 'Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d'execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.' Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s'executa un 184 % d'allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I és que vostès han d'entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s'hi entestin, no ho provin més. A dia d'avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l'alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se'ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d'entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d'anar contra Catalunya, entro en el fons d'aquest punt d'avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l'empara que són un mandat europeu. I és cert. Europa fixa com a objectiu d'estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l'any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l'Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l'esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals. I paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d'un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Y acabo. Ustedes han complicado mucho una negociación que era muy sencilla. Solo hacía falta hablar, negociar y pactar, y algunos han confundido dialogar con negociar y pactar, o quizás los teníamos muy bien acostumbrados. Pero, como dijimos el primer día, las cosas no volverán a ser como habían sido hasta ahora. Las políticas españolas de los últimos años, que se han hecho de espaldas a Catalunya, políticas que defienden el PSOE, el PSC, Comuns y SUMAR, están matando a nuestro país, y nos sorprende el silencio y la conformidad de algunos. Catalunya no es más fuerte con sus propuestas. Si quieren los votos de Junts tiene que ganar Catalunya. ¡Visca Catalunya lliure! Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Continúo con más enmiendas. En materia de justicia, los fondos están distribuidos de manera no equitativa y, por lo tanto, esto tiene que poder cambiarse. Hemos propuesto incrementar la asignación de los recursos impuestos a la conferencia sectorial del 27 de mayo de 2022. ¿Pedimos todo esto para tocar las narices? Pues no. Todo esto lo pedimos porque es lo que le corresponde a Catalunya, porque Catalunya representa más del 16 % y porque en Catalunya tenemos competencias propias que no tienen otras comunidades autónomas, como son, por ejemplo, los servicios penitenciarios y los Mossos d'Esquadra, y esta singularidad no se tiene en cuenta en los repartos y se ha de tener en cuenta en los repartos. Y no pueden decirnos que nosotros dejamos perder 10 000 millones de euros, porque esta es su responsabilidad y porque a nosotros, en Catalunya, todos los años, nos quitan 20 000 millones de euros, y no les importa en absoluto. Si ustedes no cuentan con Catalunya para tomar decisiones que afectan a Catalunya, ustedes no pueden pensar que cuentan con los votos de Junts. Las propuestas de Junts han sido modestas y razonables. Respeten las competencias de la Generalitat de Catalunya y tendrán los votos de Junts per Catalunya. Respeten también y paguen lo que le corresponde a Catalunya y tendrán nuestros votos. Hagan el trabajo bien hecho. Asuman que no tienen una mayoría, pacten con Junts y tendrán los votos de Junts. Si no están dispuestos a ello, tienen un problema, tienen a la derecha cogida de la mano de la ultraderecha. Recuerden que nosotros estamos aquí por Catalunya, no estamos aquí por ustedes ni por el Reino.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les daremos algunas de las razones que ustedes tienen desde hace semanas encima de la mesa, porque hay que enmendar los reales decretos y hacer que el trabajo se haga de manera consensuada, porque ustedes no tienen mayoría. Con estos reales decretos se retrocede a nivel de financiación y se consolida el café para todos. Y no parece que ustedes estén dispuestos a negociar mejoras para Catalunya sin haberlas hecho extensivas al resto de las comunidades autónomas, obviando así la singularidad y las necesidades específicas de Catalunya. Estamos aquí para cambiar la relación entre Catalunya y España, no para perpetuarla, y ustedes saben perfectamente que nuestros votos están al servicio de los ciudadanos de Catalunya y al servicio del progreso de nuestro país. No están ni a su servicio ni al servicio del reino. Sigo. Lo que no pueden hacer ustedes es vender a los ciudadanos que presentan un real decreto con medidas sociales y esconder las trampas, por ejemplo, cuando siguen compensando por detrás a las grandes eléctricas españolas y condicionado los presupuestos generales del Estado con una partida de 100 millones de euros. Algunas de las propuestas que les hemos hecho en Junts, por ejemplo, es no subir la factura de la luz ni del gas, porque no se puede seguir apretando ni a las familias ni a las pymes. También hemos propuesto que la patronal catalana, por tanto, el tejido empresarial y productivo de Catalunya, esté representada en la toma de decisiones que nos afectan, como, por ejemplo, las medidas del Real Decreto 7/2023, que acaba de defender la vicepresidenta. Hoy, no se contempla la representación catalana. En cambio, sí que están representadas otras comunidades autónomas. Junts hemos propuesto también que no se incremente el impuesto especial sobre la electricidad, porque todos estos incrementos quienes los acaban pagando son las familias y las pymes. En 2017, el Partido Popular intentó, otra vez, perjudicar la economía catalana con un real decreto y con la ayuda del rey. Fueron pocas empresas, es cierto, pero hay que dejar constancia de que lo que se hizo de mala fe en 2017, ahora se revierte, ahora se repara. Por lo tanto, hay que reforzar los artículos 9 y 10 de la Ley de Sociedades de Capital, que dicen que las empresas han de tener su sede allí donde tienen la actividad mayoritaria. Hay que garantizar que se cumpla la ley. Aquellas empresas catalanas que cumplan la ley deben poder tener incentivos fiscales, porque ya toca que se dediquen fondos a las pequeñas y medianas empresas catalanas que, hasta ahora, han estado muy apretadas. Junts también ha puesto sobre la mesa que, si el transporte público tiene que continuar siendo bonificado, quien lo tiene que pagar no es Catalunya y el Estado español, sino que lo tiene que asumir de manera íntegra el Estado español. Y se tiene que pagar porque, a pesar de meses de grandes titulares, hoy en día ustedes no han pagado la bonificación de 2023, y eso no puede continuar haciéndose así.»