Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
353 declaraciones · página 6 de 12
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados. Buenas tardes, diputadas. Es interesante hacer esta discusión justo después de haber debatido un posible traslado o traspaso de competencias desde el Gobierno central a una comunidad autónoma, que previsiblemente será rechazado, incluso teniendo en cuenta que va a parar al núcleo de nuestra sociedad actual, que es la inmigración. Lamentablemente, parece ser que no va a sacarse adelante. Hoy el PNV, el Partido Nacionalista Vasco, nos trae una propuesta legislativa para articular una nueva vía procesal para acceder al Tribunal Constitucional, con el objetivo de hacer cumplir los acuerdos de las comisiones mixtas de transferencias o de las juntas de seguridad. Ya lo han dicho, parece una cuestión técnica procesal y es un debate un poco farragoso, pero ilustra bastante bien la esencia misma del Estado. La arquitectura constitucional del Estado crea unas vías de negociación de transferencias competenciales, las comisiones mixtas de transferencias. Ahí, teóricamente, hay que negociar lo que ya se ha traspasado y pactar materia por materia, técnicamente, cómo se hacen esos traspasos. Pero hay algo más. Dejando de lado que eso ocupa bastante el espacio público de discusión -no como aquí, pues aquí son negociaciones, debates y explicaciones que se hacen bajo luz y taquígrafos-, tengan en cuenta que, de alguna forma, es un poco humillante, porque acabas pactando un traspaso de competencias y, después, hay que hacerlo efectivo, pero no lo consigues, porque el Gobierno no cumple y no traspasa. El Estado impone una determinada política social o de vivienda que contraviene lo que has pactado con el Gobierno o con la mayoría, y aquí no pasa nada; no hay la financiación que es necesaria, y aquí no pasa nada; y los pactos continuamente no se cumplen, y aquí no pasa nada. Por tanto, se articula una vía, este recurso subsidiario, que será útil, y cuando pasemos a la negociación y pasemos a ponencia, si es que hoy se aprueba, lo podremos discutir, porque creo que está bastante arraigado en el procedimiento constitucional y, por lo tanto, es bueno. Pero, por otro lado, sustrae la última palabra a la jurisdicción ordinaria y, en este caso, también creemos que es bueno. Por lo tanto, déjenme decirles que vamos a votar a favor de esta propuesta.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«El sistema aeroportuario sigue, sin embargo, siendo algo pensado para Madrid y por Madrid, porque esta ley, no nos engañemos, no resuelve el problema de fondo. El superávit de El Prat continúa sirviendo para subvencionar otros aeropuertos deficitarios en lugar de revertir en la mejora de las infraestructuras. El debate real, hoy por hoy, no es si vamos a ampliar o no El Prat, sino si lo vamos a gestionar o no desde Cataluña, y nosotros lo tenemos claro: la Generalitat debe gestionar El Prat, Girona y Reus para que sean más útiles, más eficientes y estén al servicio de nuestro tejido económico y social. En definitiva, esta es una ley con luces y sombras. Hemos conseguido mejoras concretas, hemos logrado competencias, blindándolas, y hemos introducido nuevas mejoras, pero sigue siendo, como decía, centralista e insuficiente. Y por eso seguiremos trabajando en una política aérea que sea más eficiente, más verde, más descentralizada y más adaptada a las necesidades de nuestro territorio y de nuestra economía. Añadiendo esto: el futuro del sistema aeroportuario no depende solo de la cuestión de los precios, sino que también depende de otras cuestiones, y en Esquerra Republicana defendemos un aumento de tasas que creemos que se deberían haber aplicado hace mucho tiempo, pero estructurándolas con criterios de equilibrio territorial. No tienen que ser simétricas, se pueden establecer tarifas más altas a El Prat para contener el efecto de las low cost y a la vez favorecer aeropuertos como el de Reus y Girona. El futuro pasa porque haya más equilibrio, más sostenibilidad y más autonomía para los aeropuertos secundarios. Y sí, Girona y Reus podrían ser viables fuera del monopolio de AENA si se nos permitiera esta gestión individualizada. En cualquier caso, vamos a seguir trabajando en ello. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«En definitiva, aquesta és una llei amb llums i ombres. Hem aconseguit millores concretes, hem blindat competències i hem introduït garanties. Però el model, repeteixo, continua sent centralista i insuficient. Per això, continuarem treballant per una política aèria més eficient, més verda, més descentralitzada i més adaptada a les necessitats del nostre territori i de la nostra economia. I afegeixo, el futur del sistema aeroportuari no depèn només de la qüestió de preus. Depèn també de la qüestió del model. I des d'Esquerra Republicana defensem increment de taxes que fa anys que s'haurien d'haver aplicat, però dissenyades amb criteris d'equilibri territorial. No cal que siguin simètrics. Es poden establir tarifes més altes al Prat per contenir l'efecte low cost i, alhora, afavorir aeroports com Reus i Girona. El futur passa per més equilibri, més sostenibilitat i més autonomia pels aeroports secundaris. I sí, Girona i Reus podrien ser viables fora del monopoli d'Aena, si se'ns permetés aquesta gestió individualitzada. En tot cas, continuarem treballant-hi. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Creo que vamos a ser breves. En Esquerra Republicana, como han comentado los compañeros que me han precedido en el uso de la palabra, esta ley la abordamos desde una mirada crítica, porque no compartimos esa mirada centralista del aeropuerto y de la navegación aérea que plantea este proyecto, impulsado a partir de unas leyes antiguas, como ya se ha dicho. En cualquier caso, aunque no lo compartimos, lo hemos trabajado a fondo, como hacemos siempre, para frenar la enésima tentativa de invasión competencial y para proponer medidas de mejora que faciliten el autogobierno y la participación de las instituciones catalanas en cuestiones que nos afectan directamente.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«És un primer pas, però continuarem exigint que les decisions sobre tarifes i inversions no es puguin prendre unilateralment. A partir d'ara, les infraestructures aeroportuàries de competència autonòmica podran ser d'inspecció directa per part de la Generalitat mitjançant mecanismes de cooperació; un avenç en clau de sobirania operativa també. I trenquem la visió centralista del sistema aeroportuari i comencem a forçar l'Estat a adaptar el règim duaner a la diversitat territorial. D'aquesta manera, es permet que aeroports com Girona-Costa Brava, Reus, Sabadell, la Seu o Lleida-Alguaire puguin esperar operar en règim internacional, si es compleixen les condicions tècniques i de seguretat. També hem defensat i aconseguit que, abans de subhastar aeronaus abandonades, es posin a disposició d'institucions educatives o culturals amb vincles aeronàutics, un ús social i pedagògic del patrimoni públic, uns diners pagats amb fons públics que puguin revertir en l'educació pública també. El sistema aeroportuari continua, però, pensat des de Madrid i per Madrid, no ens enganyem, perquè aquesta llei no resol el problema de fons. El superàvit del Prat continua servint per subvencionar Barajas i altres aeroports deficitaris en lloc de revertir en la millora de les infraestructures. El debat real ara mateix no és si ampliem o no ampliem el Prat, sinó que el gestionem des de Catalunya. I nosaltres ho tenim clar: La Generalitat ha de gestionar el Prat, Girona i Reus per fer-los més útils i eficients al servei del nostre teixit econòmic i social.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Realmente, las cosas en esta legislatura, cuando algunos tienen la posibilidad de legislar y de ser decisivos, son muy claras. Podemos afirmar que las votaciones cruciales en esta legislatura de Junts, PP y VOX son el brazo político de la patronal española en Europa. Y mientras ustedes reciben los aplausos de la CEOE y de Foment, los aplausos de los patriotas catalanes que se fueron el primero de octubre de sus empresas en la primera de cambio, los inefables Sánchez Llibre... ¿Saben ustedes quién estará triste? Estarán tristes personas como mi madre, Francisca Duch Clarasó, que lleva toda su vida trabajando en Carrefour, entrando a las dos de la tarde y saliendo a las diez de la noche. Y que después tenía que hacer caja, cambiarse de ropa, coger el transporte y llegar a casa a las once de la noche para continuar con la carga doméstica, con las piernas hinchadas y llenas de varices. Así hasta los 65 años. Por ella votaré que sí a esta reforma de la jornada laboral. (Aplausos). Porque para ella sí era importante esa media hora de trabajo. Para muchos otros no, no lo era ni lo será nunca, pero para ella sí y, como ella, para miles y miles de madres y padres de este país, que hoy van al trabajo cuando es de noche y vuelven a casa cuando es más de noche y más oscuro aún. No hace falta que les diga que si van con rodalies o Cercanías, como dicen ustedes, ya la media horita para volver a casa queda muy escasa. No hace falta que se lo diga. ¿Saben quiénes están tristes también? Las cajeras, las camareras de piso, los dependientes de comercio, los trabajadores de la construcción, las enfermeras y las cuidadoras. Toda esta gente estará muy triste. Todos estos que sufren jornadas infinitas, sueldos bajos y estrés permanente mientras ven como las grandes empresas trabajan más horas, etcétera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Per tant, quan Junts diu que defensa Catalunya o VOX i PP defensen Espanya és mentida. És absolutament mentida. A Catalunya hi ha més de quatre milions d'assalariats. El 80 % de la població catalana ?que no són extraterrestres- el 80 % de la població catalana està a favor d'aquesta llei i vostès no permeten ni debatre-la, per què? Ni debatre-la. Per què? Per què? Perquè han estat i continuen estant al servei de la patronal espanyola, de la banca i dels grans lobbies energètics. Defensar Catalunya és defensar la seva gent, la gent que treballa, la gent que aixeca la persiana, la que paga autònoms, la que s'aixeca el país cada matí. I aquesta és la gent que nosaltres defensem. Perquè per a nosaltres no hi ha drets nacionals sense drets socials i no hi ha drets socials sense drets nacionals. Visca la lluita de la classe treballadora! I avui, doncs bé, avui patim una petita victòria en vots, però una gran victòria moral i ètica per continuar lluitant pels nostres drets.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Realment les coses en aquesta legislatura, quan alguns tenen la possibilitat de legislar i ser decisius, són molt clares. Podem afirmar que les votacions crucials en aquesta legislatura de Junts, PP i VOX, podem afirmar que són el braç polític de la patronal espanyola més rància d'Europa. I mentre vostès reben els aplaudiments de la CEOE i de Foment, els aplaudiments dels patriotes catalans que van marxar el primer d'octubre amb les seves empreses a la primera de canvi, els inefables Sánchez Llibre, sabran vostès qui estarà trist? Sabran vostès qui estarà trist? Estaran tristes com persones com la meva mare, Francisca Duch Clarassó, que va deixar la seva vida treballant a Carrefour, entrant a les dues de la tarda i sortint a les deu de la nit. Llavors havia de fer caixa, canviar-se de roba, agafar el transport i arribar a casa a les onze de la nit per continuar amb la càrrega domèstica, amb les cames inflades i plenes de varius. I així fins als 65 anys. Per a ella votaré que sí a aquesta reforma de jornada de treball, perquè per ella sí que era important aquesta mitja hora de treball. Per a molts altres no ho era, ni ho és ni serà mai. I com ella, milers i milers de mares i pares d'aquest país que encara avui van cap a la feina quan és fosc i tornen a casa quan es fa més fosc encara. I no cal que els digui que si van en rodalies o cercanías, que diuen vostès, ja han de tornar a casa, ja la mitja hora els queda molt escassa. Saps qui estaran tristes també? Les caixeres, les cambreres de pis, els dependents de comerç, els treballadors de la construcció, les infermeres, les cuidadores del SAD... Tota aquesta gent estarà molt trista. Tots aquells que pateixen jornades infinites, sous baixos i estrès permanent, mentre veuen com les grans empreses treballen més hores, etcètera, etcètera.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Aquest mateix dilluns, La Vanguardia publicava que un de cada quatre ascensors i escales mecàniques de Rodalies continua avariat. És a dir, uns 60 dels prop de 250 dispositius continuen avariats. I això, val a dir també, que fa pocs mesos es va canviar d'empresa de manteniment. Tot i que el març d'enguany la situació era encara pitjor, amb gairebé la meitat dels equips fora de servei, avui encara hi ha estacions on les avaries, avaries, repeteixo, d'accessibilitat, s'allarguen mesos, com per exemple Bellvitge o com per exemple a Arenys de Mar. Renfe promet que al setembre el percentatge baixarà al 20 % i anuncia noves instal·lacions en estacions com El Prat, en estacions com a Vic o Vilanova i la Geltrú. Però la realitat és que mentre això no arriba i, val a dir, no arriba, milers d'usuaris continuen trobant-se amb greus dificultats per accedir al tren. Tot plegat, senyories, és el reflex d'una manca crònica d'inversió. Crònica, vull dir que fa molt temps, independentment dels governs que han gestionat el destí de l'Estat espanyol. Una manca de planificació i una manca també de respecte pels usuaris catalans.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Dos: encara estem esperant la creació de la nova Comissió Nacional d'Energia, vicepresidenta, o l'aprovació de mecanismes que millorin la coordinació i, sobretot, la transparència del sector que tantes vegades es parla. Tres: tot i els avanços del sistema de gestió de capacitat a la xarxa, aquest sistema continua sent competitiu, opac i dominat pels grans productors que, malauradament, bloquegen una i altra vegada nodes amb macroprojectes especulatius, marginant també i deixant fora iniciatives petites, locals o ciutadanes, i aquest per a nosaltres no és el camí. I quatre: no s'estableixen reserves de capacitat per a projectes locals, per a projectes públics, per a projectes cooperatius, i això contradiu de manera flagrant la directiva europea de renovables i alhora no es penalitza tampoc l'aparcament especulatiu de capacitat, i això perpetua l'oligopoli i el centralisme energètic. En definitiva, l'accés a la xarxa que tantes i tantes vegades es parla des d'aquest faristol, l'accés a la xarxa continua sent el gran mur entre la teoria de la transició energètica democràtica i la seva pràctica real. Aquest és el mur a vèncer.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Sé que el Partido Popular -por cierto, de la mano de Junts, porque sigue sin contestarme-, usted no va a derogar la ley de amnistía. El Partido Popular va a gobernar este país de la mano de Junts, sí, lo va a hacer. La única duda es si usted será el presidente. Es la única duda que tengo. Per cert, senyora Nogueras, vostè continua dient allò de que no són de cap bàndol. Bé, quan algú diu això, ni d'esquerres ni de dretes, que són més de dretes que en fi, i vostè diu això de que no ve aquí a Madrid ni a fer amics ni a fer birres. Home, que trist, no? No passa res per fer amics i fer-te una birra a Madrid. O fa d'espanyol, fer-te una birra a Madrid? També hi ha cervesa a Catalunya. Em pot mirar, no passa res, senyora Nogueras, no, no li passarà res, però sí que vostè ha fet amics aquí; segons les votacions de l'últim any, el senyor Feijóo i el senyor Abascal.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Señorías, esto no es un debate político, esto es un debate moral, porque antes de la corrupción económica llega la corrupción moral. De hecho, esto no es un debate sobre corrupción, es un debate -no nos engañemos- sobre la continuidad o no de la legislatura. Y yo hoy aquí solamente tengo dos o tres preguntas para usted, señor presidente. La primera es por qué ustedes se instalaron -creo que hoy lo han dejado- en el 'y tú más'. Usted, señor presidente, ¿no cree que la gente sabe que los de enfrente, que esta gente (señalando hacia los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso) tiene al amigo de un narco? ¿Ustedes no creen que la gente sabe que Aznar -el señor de la guerra, Aznar- tuvo a nueve ministros imputados? ¿Ustedes no creen que la gente sabe que Ayuso benefició a su entorno más próximo con mordidas durante la pandemia? (Rumores). ¿Ustedes no saben que la gente sabe que Aguirre es una caradura, con casi la mitad de su gente en prisión? ¿Ustedes no creen que la gente sabe que Rajoy es el M. Rajoy de la Gürtel y que su ministro del Interior destruyó y creó pruebas contra según qué partidos? ¿Ustedes no confían en que la gente sabe que hay un inútil, un mentiroso como Mazón gobernando el país valencià (rumores), con doscientos y pico muertos sobre la mesa mientras él estaba de pacharanes en El Ventorro? (Aplausos). ¿Ustedes no creen que la gente sabe que cuando esta gente (señalando hacia los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso) plantea aquello de mafia o democracia -mafia o democracia-, simplemente están diciendo: aquí los que robamos profesionalmente somos nosotros, los que sabemos somos nosotros? (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Señor Feijóo, ¿qué tal el congreso nacional? (Rumores). ¿Bien? Ha escogido usted gente negociadora, gente diplomática. (Risas). El señor Tellado, la señora Ester Muñoz, gente que está para negociar. Supongo que no tiene ningún hueco para un tal Page; lo podría tener. De todo lo que ha dicho, solamente le voy a hacer una pregunta. Sigue usted criticando la ley de amnistía. ¿La va a derogar? (Rumores.-Varios señores diputados: ¡Sí!-Protestas). ¿Va a derogar la ley de amnistía cuando gobierne? (Continúan los rumores.-Varios señores diputados: ¡Sí, claro!). ¿Sí? Díganlo más veces. (Continúan los rumores). ¿Sí, la van a derogar? ¿Sí? Usted ha hablado de todos los socios menos de uno: Junts, por lo que sea. Se lo digo yo: ¿ustedes van a gobernar? Sí. ¿Va a ser el señor Feijóo? No lo sé (rumores), pero no van a derogar la ley de amnistía. No lo van a hacer; se van a beneficiar de esa ley, igual que han criticado un montón de leyes estos últimos cuarenta y seis años y se han beneficiado después. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Por cierto, nuestro Grupo Republicano ya se lo dijo: cualquier aumento de este tipo en el gasto para la OTAN no solo es una locura, sino que además es insostenible, en lo que tiene que ver con pureza financiera del Estado. Eso lo han dicho los expertos. No se puede dar ese salto. España no va a soportar ese salto de gasto. Y diré algo también pensando en las señorías del PP: el PP, si estuviera gobernando, tampoco suscribiría este salto, porque PP y PSOE se parecen en algo, saben que la sociedad española no compra este tipo de emplazamientos, porque la cultura política que tenemos es la de una contención del gasto militar, y eso es transversal, a izquierda y derecha. Por tanto, amigo Fabra, usted puede decir lo que quiera, pero usted tampoco cambiaría eso. Señorías, nosotros, el Grupo Republicano, estamos a favor de la transparencia en el gasto militar. Queremos votar todo en sede parlamentaria, cualquier propuesta de rearme. Queremos votar en sede parlamentaria cualquier posicionamiento sobre el papel que ha de tener Europa en un mundo en el que cada país ya solo mira por sí mismo. Ya no es multipolar. No olvidemos tampoco lo que ocurre en Ucrania. El foco de Irán está desviando el foco de Ucrania, y corremos el grave peligro de tener en suelo europeo una derrota terrible para los ucranianos. Tampoco olvidemos otra cosa: los crímenes de Netanyahu en Gaza, donde continúan la barbarie y los crímenes, para vergüenza de todos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Per cert, el nostre grup republicà ja els va dir que qualsevol augment d'aquest tipus en la despesa de l'OTAN no només és una bogeria, sinó que és insostenible en termes de puresa financera de l'Estat. Això ho han dit els experts. No es pot fer aquest salt. Espanya no suportarà aquest salt. I, a més, diré una cosa que saben les senyories del PP. El PP, arribat a governar, tampoc subscriuria aquest salt, perquè en una cosa s'assemblen molt el PP i el PSOE: Saben que la societat espanyola no compra aquest tipus d'emplaçament. No el compra perquè la cultura política que tenim és la de una contenció en la despesa militar i això és transversal a dreta i esquerra. Per tant, amic Fabra, vostè pot dir el que vulgui, però tampoc ho canviaria, això. Senyories, nosaltres, com a grup republicà, estem a favor de la transparència en la despesa militar. Volem votar tot en seu parlamentària, qualsevol proposta de rearmament. Volem debatre en seu parlamentària qualsevol posicionament respecte al rol que ha de tenir Europa en un món que no és que sigui multipolar, és que és G0, on cada país només mira per ell mateix. President, acabo. En aquesta hora, no oblidem el que està passant a Ucraïna. El focus de l'Iran està tapant el que passa a Ucraïna i correm el greu perill, el greu perill de tenir en sòl europeu una derrota, una derrota terrible dels ucraïnesos. I, no ho oblidem Gaza tampoc, on els crims de Netanyahu continuen i on la barbàrie continua per vergonya de tots.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyories, torna tota aquesta brossa. Torna tota aquesta podridura amb la simpatia d'alguns mitjans i d'algunes elits irresponsables. Però permetin-me que continuï fent preguntes des d'aquest faristol. Quant de franquisme ja no som ni capaços d'identificar en la nostra vida pública? Perquè l'hem normalitzat. Hi ha molt de franquisme que ja no el veiem perquè el donem per descomptat. I això no és una desgràcia, això és una tragèdia. I més preguntes, senyories. Quant de la cultura política actual espanyola beu directament de les inèrcies de la dictadura però no en som conscients? Quant de la nostàlgia malaltissa, quant de l'oportunisme populista i quant de la ignorància criminal se sumen en la legitimació del règim que va construir el Valle de los Caídos? Ja sé senyories del PP que no m'escolten i que són assumptes incòmodes, no els agraden. Presidenta, señorías, buenos días. Como comentamos el pasado mes de abril en esta misma Cámara y lo repetimos hoy, esta proposición de ley pretende modificar la ley de asociación porque -atención- la democracia debe ser flexible, pero no puede ser frágil. Repito, la democracia debe ser flexible, pero no puede ser frágil. No podemos perder de vista que los enemigos de la democracia acostumbran a valerse de las libertades para atacarla desde dentro. Es lo que hizo el fascismo hace muchas décadas, y así lo hacen hoy los herederos y continuadores de ese mismo fascismo. Ellos quieren una democracia que se pueda romper fácilmente, quieren una democracia hecha a su medida. Señorías, es muy pronto, pero debemos hacernos algunas preguntas, aunque es tan pronto. ¿Cuánta apología del franquismo puede soportar la democracia española? Repito. ¿Cuánta apología del franquismo podemos soportar? Lo pregunto, sobre todo, a las señorías del Grupo Popular, que creo que son la barricada de esta cuestión. Las señorías del Grupo Popular son quienes han de decidir cuál es el interruptor contra el fascismo, lo pueden encender o apagar, es una responsabilidad de una derecha que yo quiero pensar que es democrática, aún quiero pensarlo. Señorías del Grupo Popular, tienen ustedes una responsabilidad histórica, y creo que lo saben. Esta no es una pregunta meramente académica o recreativa, ustedes saben que vuelven viejas banderas y viejos saludos, gritos, lemas y canciones de aquellos que provocaron un golpe de Estado en 1936, de los que ganaron la Guerra Civil y de los que instauraron un régimen criminal y represor autocrático y corrupto, porque, como dijo el señor Miquel Roca i Junyent, padre de la Constitución de 1978, una democracia puede tener corrupción, pero una dictadura siempre es en esencia un régimen corrupto, digámoslo alto y claro. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«Senyories de VOX, de quins valors parlen? De la llibertat religiosa? No saben què vol dir. La igualtat de tots els ciutadans tampoc es negocia, la dignitat humana està per damunt dels deliris identitaris de la ultradreta, sigui catalana o sigui espanyola. Els diferents pobles de l'Estat són societats plurals. Ho sento, però serà així, és i serà així. I a nosaltres no ens fa cap por. Estem acostumats perquè sempre hem viscut en societats plurals. I ho continuarà sent malgrat VOX o malgrat Aliança Catalana. Nosaltres votarem no a la moció de la intolerància. I sí a un món de pobles lliures, on la diversitat es viu amb normalitat cada dia. Moltíssimes gràcies. Vamos a ver. VOX sigue su cruzada eterna contra el islam, una cruzada que viene ya de lejos. Empecemos por una distinción. Una cosa es la confesionalidad de la escuela y otra muy distinta es la cultura religiosa. Lo que debe quedar fuera de la escuela, de cualquier escuela, financiada con fondos públicos es el proselitismo, la catequesis, pero jamás el conocimiento, eso que ustedes tanto odian. Explicar en una escuela qué es el Ramadán o qué fiestas celebran otros pueblos no es adoctrinar, es educar, es formar alumnos con las herramientas que les permitan comprender el mundo. Sin la dimensión religiosa, nuestro mundo sería incomprensible, de cualquier religión, si es que ustedes quieren entender cualquier cosa. Decir que explicar el Ramadán o según qué tradiciones es islamizar las escuelas es tan estúpido como decir que explicar los dioses griegos en la clase de Historia o Filosofía, la mitología griega, es crear fieles o seguidores de Zeus. Es que es algo absolutamente ridículo, sinceramente.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Me cuesta entenderlo. A veces, parece que ustedes bajan de un platillo volante. Anem a veure, VOX continua la seva croada eterna contra l'islam. Bé, això de la croada ja ve de lluny. Comencem per fer una distinció que una persona mínimament amb cultura sabria fer. Una cosa és la confessionalitat a l'escola i una altra molt diferent és la cultura religiosa. El que ha de quedar fora de l'escola, de qualsevol escola finançada amb fons públics, és el proselitisme, la catequesi, però no el coneixement, mai el coneixement. Això que vostès tant odien. Explicar en una escola què és el Ramadà o quines festes celebren altres pobles no és adoctrinar. No és adoctrinar. És educar, és formar alumnes amb eines per comprendre el món. Sense la dimensió religiosa, el nostre món seria incomprensible, de qualsevol religió, si és que vostès volen entendre qualsevol cosa. Dir que explicar el Ramadà o explicar segons quines tradicions és islamitzar les escoles és tan estúpid com dir que explicar els déus grecs a la classe d'història, de filosofia, de mitologia grega és crear fidels o seguidors de Zeus. És que és ridícul. És que és absolutament ridícul, sincerament.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat. I els recordo també, que ja ho he fet en més d'una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l'esperit d'aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d'acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l'accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l'estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital. I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El nostre compromís amb els drets humans no pot tenir fronteres ni excuses. Exigim que el Congrés enviï aquesta delegació que està demanada per anar a la manifestació de l'Orgull a Budapest. Una delegació que acabem de saber de manera informal que sembla que se'ns ha denegat. I exigim alhora també a la Unió Europea que actuï amb determinació, que imposi cessions, que congeli fons, que aïlli els governs que legislen contra la llibertat. Perquè davant de vulneracions d'aquestes característiques tan greus de drets, ni Brussel·les ni el Govern espanyol, senyories del PSOE, poden continuar mirant cap a una altra banda, per més PNL que presentin. I és aquí on cal preguntar-se quin paper juga el Govern espanyol davant d'aquesta ofensiva contra els drets fonamentals? Crec que la pregunta és adient i el Ministeri d'Igualtat, liderat per Ana Redondo, què fa exactament? Perquè per a nosaltres la resposta és clara, es diu inacció. La ministra ha mostrat una manca alarmant d'iniciativa, especialment en matèria LGTBI. Cap llei rellevant a dia d'avui, cap compareixença amb substància, cap lideratge real. El Ministeri d'Igualtat ha passat de ser un espai d'impuls transformador a una gestoria discreta. És veritat, hi ha un contrast amb la gestió d'Irene Montero. Ho hem de dir, ella va aprovar la llei trans, enmig de l'oposició del seu propi Govern. Va fer política valenta, no gestió inerta. I aquest viratge queda encara més clar quan recordem que fa només uns mesos, en el seu 41è Congrés Federal, el PSOE va esborrar la lletra Q de les sigles LGTBIQ+, excloent el seu llenguatge institucional. Sí, sí, sí, això és així, per les identitats queer, no binàries i dissidents. No és un matís. Això no és un matís, és una exclusió deliberada, és una cessió al sector més conservador del partit. És així, quan es deixa de dir, senyores i senyors, es deixa de protegir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos. A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas. A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear -hay que decirlo- ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO2 de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante. La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Esta moción que presenta hoy el Grupo de Esquerra Republicana es una forma de poner negro sobre blanco algunas propuestas que salieron hace algunos días en la interpelación sobre temas de vivienda. Es la crisis social más importante que nos afecta en estos tiempos. Un hogar es calma, seguridad, refugio, y sin tener la seguridad de saber que disponemos de un techo que nos cobije de noche es imposible desarrollar ningún tipo de proyecto de vida ni personal ni familiar ni profesional. Ante la oleada reaccionaria de la derecha y la extrema derecha, que continúa intentando mercadear con un derecho básico, que es la vivienda, nuestra obligación es generar esperanza para todas aquellas personas que no pueden hacer frente a un alquiler desproporcionado, para todas aquellas personas que ni siquiera encuentran una vivienda de alquiler en sus barrios, pueblos o ciudades y para aquellas personas que ni siquiera pueden plantearse comprar una vivienda, simplemente porque el precio está totalmente fuera de mercado y solo pueden acceder a esos precios aquellos que quieren sacar una renta de esta inversión.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«És per això que avui presentem una moció que fa propostes de passar de l'acció immediata. Propostes concretes i clares, basades algunes d'elles en proposicions de llei ja portades a aquesta cambra. Aprovar la Llei de limitació dels preus de lloguer i de temporada i habitacions. Crear un nou impost a l'acumulació d'habitatges com a complement de l'IVA. Derogar els beneficis fiscals de les SOCIMIS. Aplicar el 4 % d'IVA a les persones joves que vulguin adquirir el seu primer habitatge. Facilitar als ajuntaments que puguin pujar l'IBI a pisos buits turístics o en mans de grans tenidors. Fixar immediatament l'IVA al 21 % dels habitatges d'ús turístic, tal i com vam acordar fa ja mesos. Impulsar l'habitatge cooperatiu amb les reformes legals que calgui fer i respectar la competència civil per regular el contracte d'arrendament urbà d'aquelles comunitats autònomes amb competències en matèria d'habitatge, règims civils, forals o especials. Avui tenim l'oportunitat de fer realitat aquella expressió tan nostrada del català, dels fets i no paraules. El Partit Socialista no es pot continuar amagant darrere de grans titulars. Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d'habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d'habitatge públic.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En Cataluña tenemos ochenta y seis clubes náuticos en toda la costa, entidades que durante décadas han estado en la base de las disciplinas marítima; han ofrecido espacios para la práctica deportiva, se han convertido también en motores de innovación y conservación del patrimonio marítimo y -muy importante también- de integración social. Los deportes de mar son una escuela de vida que enseñan a nuestros jóvenes a conocer y a respetar el medio natural, a desarrollar actividades físicas en condiciones a veces cambiantes e imprevisibles -es algo que a nuestros jóvenes les viene muy bien aprender-, pero sobre todo esas actividades inculcan unos valores, si me lo permiten, que no tienen precio, como el de la superación personal. En este mundo son valores importantes el de la perseverancia, la responsabilidad ambiental -también, señorías del Partido Popular y de VOX- y también el de la convivencia -eso va por todo el hemiciclo-. En definitiva, son espacios de formación y de conexión con el territorio. Estas instalaciones deportivas náuticas federadas para desarrollar su actividad tienen que ocupar un espacio considerable, eso es evidente, y todo eso no se puede hacer con la magia. Yo creo que hoy el Grupo Popular pierde una oportunidad, porque la modificación que nos propone pone en riesgo la continuidad de ese patrimonio tan necesario. Por lo que se refiere al espacio máximo de ocupación, que ustedes limitan a esos 700 metros, nosotros creemos que eso parte de un principio normativo que contradice directamente la lógica del urbanismo funcional, porque hablar de 700 metros cuadrados sin tener en cuenta la actividad concreta y el número de usuarios -permítanme que lo diga así- no tiene ningún tipo de sentido. Eso requiere, por lo tanto, un debate serio, sentarse a analizar las cosas e intentar entender cada uno de estos territorios; de hecho, demuestra la necesidad imperiosa de reflexionar desde un punto de vista también jurídico, pero sobre todo técnico y operativo. Y la propuesta de ubicar las instalaciones preferentemente en los extremos de la playa o adosadas a su límite pues parte de una concepción estética y teórica que ignora por completo las condiciones técnicas de navegación: los vientos dominantes, las corrientes marinas, la seguridad de acceso al mar, la propia orografía. Es que, si me lo permitan, es de cajón.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Aquestes instal·lacions esportives nàutiques federades perquè han d'ocupar, per desenvolupar la seva activitat, un espai considerable, evidentment. Tot això no es pot fer amb la màgia, no? Jo crec que avui el Partit Popular perd una oportunitat. La modificació que ens proposa continua posant en risc la continuïtat d'aquest patrimoni tan únic com necessari, tant pel que fa al límit màxim d'ocupació, que vostès limiten en aquests 700 metres. Nosaltres considerem que això parteix d'un principi normatiu que contradiu la lògica de l'urbanisme funcional directament, perquè parlar de 700 metres quadrats sense tenir en compte l'activitat concreta ni el nombre d'usuaris, permetin-me, no té cap mena de sentit. I això el que requereix és de debat seriós, de seure, d'analitzar i d'intentar entendre cada un d'aquests territoris. De fet, demostra la necessitat imperiosa de reflexionar, com deia, des d'un punt de vista també jurídic, però sobretot tècnic i operatiu. I la proposta d'ubicar les instal·lacions preferentment als extrems de la platja o adossades al seu límit, doncs, home, parteix d'una concepció estètica i teòrica que ignora completament les condicions, però completament, les condicions tècniques de navegació: els vents dominants, les corrents marines, la seguretat d'accés al mar, la pròpia orografia. I és que és una mica, si em permeten, de calaix.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el modelo no funciona, no protege, no redistribuye, no da alternativas, solo castiga. Y, mientras se desahucia a familias que no pueden pagar el alquiler -uno de cada cuatro desahucios del Estado es en Cataluña-, ustedes solo actúan cuando ven en peligro su imagen pública, o cuando grupos como el nuestro pone el foco y se conjura para acabar con el problema. Tienen la tentación con demasiada frecuencia de ceder a los chantajes y a los privilegios de la derecha de esta Cámara, fallando a la palabra y a su compromiso con la ciudadanía y en muchas ocasiones, como la semana pasada, de forma absolutamente explícita. Por eso, se hace imprescindible que formaciones como Esquerra Republicana, que están a su izquierda, tengan suficiente fuerza para arrastrarlos a ustedes al lado correcto de la historia, el lado que garantiza los derechos de la gente y que vela por que no se conviertan en privilegios para los ricos. Ha llegado la hora de la verdad. No se pueden esconder más. No pueden continuar haciendo teatro. Se les han caído las máscaras. Tienen que decidir ahora: ¿Están con la gente o con quienes hacen negocio con la miseria de la gente? Digámoslo bien claro. Si lo quieren, la ley que regula las viviendas de temperada puede estar regulada en pocas semanas. Hay consenso social, solo hace falta voluntad política. No queremos más demoras, no queremos más excusas, no queremos más chantajes de la derecha para esta tramitación. Si bloquean la ley una vez más, ahora ya lo harán a cara descubierta totalmente y tendrán que apechugar con las consecuencias. Si hay algo que resume este modelo de ciudad que expulsa y que es especulativa, es el de los pisos turísticos: Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o L´Escala tienen un porcentaje de pisos convertidos en pisos turísticos que es tan alto que lleva a romper el equilibrio social y demográfico de los barrios. Expulsa a los vecinos y convierte los barrios enteros en parques temáticos sin escuelas, sin mercados, sin tiendas, sin niños que jueguen en las plazas. Mientras miles de familias buscan un piso donde vivir, las plataformas de alquileres turísticos acumulan propiedades que después alquilan a 200 euros la noche, y ustedes lo permiten y lo dejan correr. Es escandaloso y, mientras tanto, los municipios no tienen ninguna herramienta efectiva para frenar esto. ¿Y cuál es el resultado? El derecho a vivir en nuestros barrios ha quedado secuestrado por el beneficio privado, y nosotros ya estamos hartos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el model no funciona, no protegeix, no redistribueix, no dona alternatives, només castiga. I mentre es desnonen famílies perquè no poden pagar el lloguer, un de cada quatre desnonaments de l'Estat a Catalunya, vostès actuen només quan veuen que la seva imatge pública està en perill o quan grups com el nostre posen el focus i es conjuren a acabar amb aquest problema. Tenen la temptació massa sovint de concedir privilegis a la dreta d'aquest hemicicle, de cedir als seus xantatges, faltant a la seva paraula i al seu compromís amb la ciutadania. I moltes vegades, com ho vam veure la setmana passada, de forma absolutament explícita. I és per això que es fa imprescindible que formacions com Esquerra Republicana, formacions de la seva esquerra, tinguem prou força per arrossegar-los de nou al costat correcte de la història, al costat que garanteix els drets de la gent i que vetlla perquè no es converteixin en privilegis per als més rics. Ara ha arribat l'hora de veritat. Ja no poden amagar-se més. Ja no poden continuar fent teatre. Han caigut les caretes. Ara han de decidir. Estan amb la gent o estan amb els qui fan negoci, amb la misèria de la gent? Ho diem ben clar: si volen, la llei que regula els lloguers de temporada i habitacions pot estar aprovada en molt poques setmanes. Els textos estan redactats, hi ha consens social i només cal voluntat política. No volem més dilacions. No volem més excuses. No volem més xantatges de la dreta que para aquesta tramitació. Si bloquegen la llei un cop més, ara ja ho faran a cara descoberta i hauran d'assumir-ne les conseqüències.»