Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
453 declaraciones · página 6 de 16
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Miren, nosotros no vamos a insistir en la inverosimilitud de su propuesta, porque el diputado que me ha precedido en el uso de la palabra lo ha dejado meridianamente claro. Ahora bien, sí tengo que decirles que, entre otras cosas, Junts per Catalunya está aquí para velar por el modelo catalán de protección civil y emergencias. Estamos aquí para evitar las injerencias estatales y para plantar cara a los intentos uniformadores y recentralizadores continuos de unos y otros, también en el ámbito de la protección civil y de las emergencias. También estamos aquí para revertir estas injerencias que ya se han producido. Por ejemplo, para revertir y volver a situar al Servicio Meteorológico de Cataluña como instituto de referencia para la toma de decisiones ante situaciones de riesgo meteorológico y de activación de planes de emergencia. Esto dependerá únicamente de la Generalitat de Catalunya y no, como ocurre ahora, de la AEMET. Hoy, en Cataluña, nosotros, pero también muchos Gobiernos catalanes durante décadas, no hemos puesto límite al autogobierno. Han legislado los Gobiernos y han creado estructuras pensando en grande, con una mentalidad de Estado. Y el Servicio Meteorológico de Cataluña fue una de esas estructuras. Y nosotros, en Junts per Catalunya, estamos en ello. Muchas gracias, señorías.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Mirin, no insistirem en la inversemblança de la seva proposta, perquè el diputat que m'ha precedit ho ha deixat meridianament clar, però sí que els haig de dir que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per vetllar pel model català de Protecció civil i Emergències. Som aquí per evitar les ingerències estatals i per plantar cara als continuats intents uniformitzadors i recentralitzadors d'uns i altres, també en l'àmbit de la Protecció civil i les Emergències. I també som aquí per revertir aquelles que ja s'han produït, per exemple, per revertir i tornar a situar el Servei Meteorològic de Catalunya com a institut de referència pel que fa a les preses de decisions davant situacions de risc meteorològic o d'activació de plans d'emergència, fent que això només depengui de la Generalitat de Catalunya i no, com passa ara, de l'AEMET. Perquè a Catalunya nosaltres, avui, però molts governs catalans durant dècades no han posat límit. No hem posat límit a l'autogovern i hem legislat i creat estructures pensant en gran, pensant amb mentalitat d'estat. I el Servei Meteorològic de Catalunya fou una d'aquestes estructures. I nosaltres, Junts per Catalunya, en això estem, senyories.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Segunda, la incorporación de todas las enmiendas denominadas lingüísticas. Aquellas modificaciones que trabajamos en Plataforma por la Lengua y que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes; unas modificaciones que han permitido poner el foco de los derechos en los ciudadanos y no en las empresas que prestan los servicios o venden sus productos. Para entenderlo de manera fácil; el derecho a utilizar el catalán vendrá dado por el lugar en donde esté ubicado o viva el cliente de una empresa, y no por la buena voluntad de la empresa ni por dónde sea la sede de la misma. Eso, que un catalán pueda dirigirse en catalán a una empresa de Galicia que le ha vendido un servicio o producto y que esta tenga la obligación de contestarle en catalán, eso -sea dicho de paso también- les hizo explotar la cabeza a la derecha y la extrema derecha, rasgándose las vestiduras por atrevernos a proteger así el catalán. Pero, escuchen una cosa, una empresa ha de entender que, si quiere vender sus servicios o productos para tener los dineros de los clientes catalanes, han de dirigirse a ellos en catalán. Y si no quieren hacerlo, no pasa nada, pero que renuncien a tenernos de clientes; sencillamente, o en catalán o sin nuestro dinero.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Tercero, esta era una ley nada respetuosa con lo que nos caracteriza en Cataluña y nos hace singulares. En este caso, esta era una ley nada respetuosa con el uso del catalán. El texto original de la ley dejaba los derechos lingüísticos de los catalanes completamente desprotegidos y, en todos los trámites que hiciésemos los ciudadanos ante las empresas, solo se garantizaba el uso del castellano. De hecho, se imponía siempre el uso del castellano. Por tanto, una propuesta, como nos encontramos siempre con las iniciativas del Gobierno, sin ningún tipo de respeto por el catalán y un desprecio continuado hacia los ciudadanos de Cataluña. Por eso, durante el trámite de la ley, pusimos sobre la mesa los elementos necesarios para corregir todas estas carencias e introducir las modificaciones necesarias para eliminar estas amenazas que había en ella para el catalán y para Cataluña. La primera es la incorporación de la disposición adicional Cataluña; una disposición que establece que la ley del servicio de atención a la clientela actuará, en Cataluña, en lo que no suponga y no se oponga al régimen competencial del Estatuto de Cataluña. Por tanto, primero el Estatuto, primero Cataluña y, después, esta ley.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«És per això que durant el tràmit de la llei vam posar a sobre de la taula els elements necessaris per corregir totes aquestes mancances i introduir les modificacions necessàries per eliminar aquestes amenaces que hi havia pel català i per Catalunya. La primera, la incorporació de la disposició addicional Catalunya, una disposició que estableix que la Llei del Servei d'Atenció a la Clientela actuarà a Catalunya en allò que no s'oposi en el règim competencial de l'Estatut de Catalunya. Per tant, primer l'Estatut, primer Catalunya i després aquesta llei. La segona, la incorporació de totes aquelles esmenes anomenades lingüístiques, aquelles modificacions que vam treballar amb Plataforma per la Llengua i que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. Unes modificacions que han permès posar el focus dels drets en els ciutadans i no en les empreses que presten els serveis o venen els seus productes. Per entendre-ho de manera fàcil, el dret a utilitzar el català vindrà donat pel lloc on estigui ubicat, on visqui el client d'una empresa i no pas per la bona voluntat de l'empresa ni per on és la seu de la mateixa. Això, que un català es pugui adreçar en català a una empresa de Galícia que li ha venut algun servei o algun producte i que aquesta tingui l'obligació de contestar-li en català, això, tot sigui dit de passada, va fer explotar el cap de la dreta i de l'extrema dreta, estripant-se les vestidures per atrevir-nos a protegir així el català. Però escoltin una cosa, una empresa ha d'entendre que, si vol vendre els seus serveis o productes per tenir els diners dels clients catalans, han d'adreçar-se a ells en català. I si no vol fer o no passa res, però que renunciï a tenir-nos de clients. Ras i curt, o en català o sense els nostres diners.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Gràcies, presidenta. Un total de 469 dies per començar el tràmit parlamentari amb la constitució de la ponència. Seixanta-set setmanes d'espera per no entendre que, sense majoria absoluta, fan falta acords. Segon, una llei recentralitzadora. La proposta inicial de la llei atemptava directament contra les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum, d'acord amb l'establert en l'article 123 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant, com deia, aquesta era una llei recentralitzadora. De fet, com totes les lleis que impulsa el Govern mitjançant l'excusa de coordinar millor l'acció política, l'excusa de crear una agència estatal, un programa nacional o l'enèsim observatori sectorial, l'excusa d'homogeneïtzar els tràmits que han de fer els ciutadans, l'excusa de mobilitzar recursos econòmics de diferents administracions o directament l'excusa d'establir el millor criteri de l'Estat en aquella matèria per sobre del criteri que pugui tindre la Generalitat de Catalunya. Tercer, aquesta era una llei gens respectuosa amb allò que ens caracteritza a Catalunya i ens fa singulars. En aquest cas, aquesta era una llei gens respectuosa amb l'ús del català. El text original de la llei deixava els drets lingüístics dels catalans completament desprotegits i en tots els tràmits que féssim els ciutadans davant de les empreses només es garantia l'ús del castellà. De fet, s'imposava sempre l'ús del castellà. Per tant, una proposta com ens trobem sempre amb les iniciatives del Govern, sense cap mena de respecte pel català i amb un menyspreu continuat cap als ciutadans de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Y la lista es muy larga: pagar a los catalanes, cumplir con Cataluña. Cumplir con los acuerdos es hacer política en mayúsculas, y ustedes han hecho todo lo contrario. El problema de los catalanes nunca han sido las promesas; son y eran los incumplimientos. Usted no ha cumplido y dice que sí que lo ha hecho. Tenga ahora el valor de volver a salir aquí y decir que usted ha cumplido los acuerdos que teníamos pactados. Algunos pretenden ahora que toda la presión recaiga sobre Junts. Pretenden que normalicemos los incumplimientos con Cataluña. Lo pretenden. Lo pretenden aquellos que no tienen ni idea de quiénes somos. Pero le recuerdo que, a pesar de toda esta presión y estos insultos, solo tres de cada diez catalanes creen que usted ha cumplido. Porque yo me pregunto cuántos autónomos catalanes que nos pueden estar escuchando ahora consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que les quiere apoyar la cuota cada año; cuántos catalanes que cogen el tren cada mañana consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que no hace nada para evitar que cada día lleguen tarde a los trabajos, a las escuelas o a las universidades. Me pregunto cuántas familias catalanas consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que se esconde y no se planta cuando en Europa dicen que nuestros pescadores no pueden salir a pescar, mientras otros Gobiernos de la Unión Europea se han plantado a favor de sus pescadores. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callarnos y dar apoyo a un Gobierno que no hace vivienda pública, que no hace vivienda accesible. Un Gobierno secuestrado por los supuestos progresistas españoles y que aplica medidas y políticas que están haciendo que cada día sea más difícil acceder a una vivienda. De hecho, me pregunto cuántas de las 400 000 familias catalanas que son pequeños propietarios consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno, y a sus socios, que los criminalizan cada día y que proponen leyes para que paguen aún más impuestos, cuando el mismo Gobierno es incapaz de hacer vivienda pública. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que permite ocupaciones delincuenciales como forma de acceso a la vivienda. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno español que invierta 128 euros por catalán y casi el triple por madrileño. Y esto no es exclusivo de las izquierdas españolas, sino de todos los partidos españoles. Gobierne quien gobierne en España, Cataluña siempre pierde. La política útil no es hacer de muleta al PSOE o a cualquier partido español, aunque sea por miedo, por incapacidad o por vaguería. No es opción ser la muleta de un partido español a cambio de nada, y que además no cumple los acuerdos a los que se llegan. La política que hacen ustedes es útil para ustedes porque se mantienen en el poder, pero no es útil para los catalanes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«La izquierda española ha acabado haciendo lo que ya hacía la derecha española y, por supuesto, ninguno de ustedes, ni unos ni otros, tiene ningún proyecto para Cataluña fuera del expolio y de seguir vaciando los bolsillos de los ciudadanos de Cataluña. Aprovecho para recordarles algunas cifras: en 2023, usted invirtió 128 euros por catalán, mucho más para los madrileños. En 2022 invirtió 122 euros por catalán y 281 por cada madrileño. En 2021, 195 euros por catalán, 309 para madrileños, y podría seguir así año tras año. ¿Han pagado ustedes los alquileres no cobrados y los destrozos hechos por okupas en pisos de pequeños propietarios, tal y como se aprobó aquí con una propuesta de Junts? No, y esto era un acuerdo y ustedes no lo han cumplido. ¿Tiene la pequeña y mediana empresa catalana voz y voto para poder influenciar en las políticas que ustedes hacen y que les afectan? No, y esto estaba acordado, ustedes no han cumplido y dependía exclusivamente de ustedes. ¿Han publicado la cantidad de dinero que pagan los ciudadanos de Cataluña en impuestos y que se queda en Madrid y no vuelve? No, y esto estaba acordado en balances fiscales y solo dependía de ustedes. ¿Han publicado cuánto dinero ha llegado a Cataluña del que tenía que llegar por la ley de presupuestos? No, y esto estaba acordado y solo dependía de ustedes. ¿Han puesto cajeros automáticos en los pueblos de Cataluña en los que no hay -que son casi la mitad de los municipios- para que todo el mundo en todas partes y cuando quiera pueda sacar dinero? No, y esto estaba acordado y dependía exclusivamente de ustedes. ¿Tenemos los catalanes el derecho a ser atendidos en catalán en el sistema ferroviario de Cataluña que depende del Estado español? No, y esto estaba acordado y dependía exclusivamente de ustedes. ¿Cataluña tiene representación en la Organización Mundial del Turismo o en la Unesco? No, y esto estaba acordado y solo dependía de ustedes. ¿Han desclasificado todos los documentos de los atentados del 17 de agosto? No, y esto estaba acordado y solo dependía de ustedes. ¿Los jueces de paz catalanes han recuperado las competencias que ustedes les sacaron para poder casar? No, y esto estaba acordado y solo dependía de ustedes. ¿Han devuelto a Cataluña las competencias de secretarios e interventores que el PP nos robó en 2012? No, y esto estaba acordado y solo dependía de ustedes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I la llista és molt llarga. Pagar els catalans, complir amb Catalunya, complir amb els acords és fer política en majúscula. I vostès han fet tot el contrari. El problema dels catalans mai han estat les promeses, són i eren els incompliments. Vostè no ha complert i vostè menteix quan diu que sí que ho ha fet. I ara tingui el valor de sortir aquí i tornar a dir que vostè ha complert els acords que teníem tancats. Alguns pretenen ara que tota la pressió recaigui sobre les espatlles de Junts. Pretenen que normalitzem els incompliments amb Catalunya. Ho pretenen aquells que no tenen ni idea de qui som. Però li recordo que, malgrat tota aquesta pressió i insults, només tres de cada deu catalans creu que vostè ha complert. Perquè jo em pregunto: Quants autònoms catalans que ens puguin estar escoltant ara consideren que hem de callar i donar suport a un govern que els vol apujar la quota cada any? Quants catalans que agafen el tren cada dia consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa res per evitar que cada dia arribin tard a les feines, a les escoles, a les universitats o a les cites? Em pregunto quantes famílies catalanes consideren que hem de callar i donar suport a un govern que amaga el cap i no es planta quan des d'Europa diuen que els nostres pescadors no poden sortir a pescar mentre altres governs de la Unió Europea s'han plantat en favor dels seus pescadors. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa habitatge públic, que no fa habitatge accessible, un govern segrestat pels suposats progressistes espanyols i que aplica mesures i polítiques que estan fent que cada dia sigui més difícil accedir a un habitatge. De fet, em pregunto quantes de les 400 000 famílies catalanes que són petits propietaris consideren que hem de callar i donar suport a un govern i als seus socis que els criminalitzen cada dia i que proposen lleis perquè paguin encara més impostos quan el mateix govern és incapaç de fer habitatge públic. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que permet les ocupacions delinqüencials com a forma d'accés a l'habitatge. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern espanyol que inverteix 128 euros per català i gairebé el triple per madrileny. I això no és exclusiu de les esquerres espanyoles, sinó de tots els partits espanyols. Governi qui governi, a Espanya, Catalunya sempre hi perd. La política útil no és fer de crossa al PSOE o a qualsevol partit espanyol, encara que sigui per por o per incapacitat o per ganduleria. No és opció fer de crossa d'un partit espanyol a canvi de res i que no compleix els acords als que s'arriben. La política que fan vostès és útil per a vostès, perquè es manté en el poder, però no és útil per als catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«L'esquerra espanyola ha acabat fent allò que ja feia la dreta espanyola i, per descomptat, cap de vostès, ni uns ni altres, tenen cap projecte per a Catalunya, fora de l'espoli i seguir buidant les butxaques dels ciutadans de Catalunya. I aprofito per recordar-li alguna dada. Al 2023, vostè va invertir 128 euros per català, 365 per madrileny. Al 2022, vostè va invertir 122 euros per català, 281 per madrileny. Al 2021, vostè va invertir 95 euros per català, 309 per madrileny. I podria seguir així any rere any. Han pagat vostès els lloguers no cobrats i les destrosses fetes pels okupes als pisos dels petits propietaris, tal com es va aprovar aquí a proposta de Junts? No. I això era un acord i vostès no han complert. Té la petita i mitjana empresa catalana veu i vot per poder influir en les polítiques que vostès fan i que els afecten a ells? No. I això estava acordat i vostès no han complert i depenia exclusivament de vosaltres. Han publicat la quantitat de diners que paguen els ciutadans de Catalunya cada any en impostos i que es queden a Madrid i no tornen? No. I això estava acordat, es diuen balances fiscals i només depenia de vostès. Han publicat quants diners han arribat a Catalunya dels que havien d'arribar per la llei de pressupostos? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han posat caixers automàtics als pobles de Catalunya on no n'hi ha, que són gairebé la meitat dels municipis, perquè tothom a tot arreu i quan vulgui, pugui treure diners? No. I això estava acordat i depenia exclusivament de vostès. Tenim els catalans el dret a ser atesos en català al sistema ferroviari de Catalunya que depèn de l'Estat espanyol? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Catalunya té representació a l'Organització Mundial del Turisme o la UNESCO? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han desclassificar tots els documents dels atemptats del 17 d'agost? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Els jutges de pau catalans han recuperat les competències que vostès els van treure per poder casar? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han retornat a Catalunya les competències de secretaris i interventors que el PP ens va robar al 2012? No. I això estava acordat i només depenia de vostès.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«En cuanto a las competencias, hay que recordar que en Cataluña ejercen sus competencias las ejecutivas en materia de tránsito a través del Servicio Catalán de Tránsito, que sufre una dependencia estructural del Estado, que es quien legisla y fija las sanciones. Y desde Junts defendemos que Cataluña debería poder adaptar estas normas a su realidad social y territorial. Es una cuestión de respeto. Por eso queremos que se garantice la capacidad de decisión y de adaptación desde Cataluña y desde los municipios especialmente. Tampoco podemos ignorar el vacío legal que afecta a las zonas privadas de uso público, como aparcamientos de hospitales, equipamientos deportivos o equipamientos comerciales, donde la ley actual no tiene ningún efecto. Si realmente se quieren proteger los derechos de las personas con discapacidad, habrá que hablar con el sector privado y con los municipios. En Junts sabemos que defender y ampliar los derechos de las personas con discapacidad nos dignifica como sociedad; que una sociedad que cuida y que hace accesibles los espacios, los servicios y la movilidad es una sociedad más justa, más democrática y más humana; que garantizar la autonomía de una persona con discapacidad no es solo un acto de justicia individual, sino una expresión de civilización colectiva, porque la manera en que tratamos a los colectivos más vulnerables define el nivel moral y político de una sociedad; pero también sabemos que multar no es suficiente ni mucho menos. La sanción es necesaria, pero si queremos que tenga efectos reales, hay que educar, sensibilizar y tener presencia policial. Presencia de los agentes municipales y campañas sostenidas. Y hay que hacerlo ampliando el apoyo a los ayuntamientos -es la única manera-, que son los que sostienen el día a día de las políticas públicas mientras esperan que Madrid cumpla con lo que les promete. O sea, que si el Gobierno español quiere continuar gobernando sin cumplir, sin escuchar a Cataluña y -permítanme decirlo- también sin el apoyo de Junts, quizá tendrá que empezar a pensar cómo lo hará. Nosotros, mientras tanto, seguiremos defendiendo lo que siempre hemos defendido, los derechos, la dignidad y la autonomía de las personas con discapacidad; y, a la vez, los derechos, la dignidad y el autogobierno de nuestro país, de Cataluña. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«También ha dicho usted: Para que los precios bajen hay que ser valiente y solo hay una opción, que es actuar contra la propiedad. Pues yo creo que no, porque hay una medida -que no hemos hablado de ella porque ya se aplica- y es la de poderse desgravar el 90 % de las rentas que se perciben (el señor Pisarello Prados está hablando con la señora Vidal Sáez) -bueno, ya me escuchará en otro momento- cuando se reduce un 5 % el alquiler, cuando el propietario voluntariamente decide reducir el alquiler un 5 %. Esta es una medida que vemos muy útil y que el propietario que no la utilice quiere decir que está muy mal asesorado, porque efectivamente tiene que tener mucha trascendencia. Y eso no es ir contra nada ni contra nadie. No es actuar contra ningún propietario. No es hacer la guerra a nada, es dar una opción. Nos habíamos quedado con el bono joven -voy con usted, señora ministra-. No pongan una cantidad fija; intenten poner un porcentaje y será mucho más equitativo y justo para los jóvenes de los diversos territorios. Respecto al tema de los pisos turísticos, estamos de acuerdo y votamos a favor de que se regule y se intente evitar el fraude en las plataformas que gestionan los pisos turísticos y, por eso, votamos a favor, porque es lo que persigue la ley que presentó Bildu. ¿Regular aquí los pisos turísticos? De ninguna manera. ¿Evitar el fraude? Sí, siempre. Ya lo haremos desde Cataluña; lo haremos desde el Parlamento catalán, que es quien tiene las competencias. Por lo tanto, nosotros no aceptaremos nunca que se conculquen nuestras competencias y que se legisle aquí, por ejemplo, en temas de más regulaciones de pisos turísticos, como tampoco del derecho de habitaciones o de alquiler o uso de habitaciones -no sé cómo se pensaría legislar- porque es materia exclusiva no ya de vivienda, es de derecho civil catalán, que es intocable. Los que queremos nuestro derecho, que es el principal tesoro que tenemos en Cataluña -el derecho civil catalán-, no permitiremos que se toque y, por lo tanto, en este tema del derecho de habitaciones, nosotros no estaremos ahí. Lo digo porque van diciendo que si se reanuda. Pues en este aspecto no tendrán nuestro apoyo.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Por eso, por enésima vez, nos hallamos frente a una proposición de ley uniformadora y recentralizadora, que tampoco respeta la distribución competencial y territorial de Cataluña, en la que se configuran los organismos públicos de las Administraciones locales, a las que, por cierto, también se otorgan funciones de protección, apoyo y ayuda a las familias; funciones estas protegidas legalmente y que los populares, deliberadamente, hoy también se pasan por el forro. Estamos, una vez más, ante una propuesta de una legislación estatal transversal, en este caso omnicomprensiva en materia de familia, para favorecer en cualquier situación a la legislación estatal en contra de la autonómica. Este es, a nuestro entender, un impedimento y un peligro para la pluralidad política que el sistema de las autonomías reconoce y protege. Además, esta práctica legislativa crea confusión, tanto sobre la norma a aplicar como también sobre la normativa a la que se aplica o modifica, porque ensucia la claridad y desdibuja el sistema de reparto de competencias entre el Estado y las comunidades autónomas. Y sabemos muy bien que eso no es más que el paso previo a la eliminación de competencias propias del sistema legislativo catalán. Y ustedes ya saben que, entre otras cosas, Junts per Catalunya está aquí para hacer justo lo contrario de lo que desde aquí pretenden hacer de forma reiterada hoy los populares, pero, en tantas otras ocasiones, también los socialistas. Nada más. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per enèsima vegada ens trobem davant una proposició de llei uniformadora i recentralitzadora que tampoc respecta la distribució competencial i territorial de Catalunya, en la que es configuren els organismes públics de les administracions locals, a les que, per cert, també s'atorguen funcions de protecció a les famílies i suport i ajuda a les mateixes. Funcions aquestes protegides legalment que els populars deliberadament avui també es passen per la piconadora. Estem un cop més, davant una proposta d'una legislació estatal transversal. En aquest cas, omnicompressiva en matèria de famílies, per afavorir en qualsevol situació a la legislació estatal en contra de l'autonòmica. És aquest, al nostre entendre, un impediment i un perill a la pluralitat política que el sistema de les autonomies reconeix i protegeix. A més, aquesta pràctica legislativa crea confusió tant sobre la norma a aplicar com també sobre la normativa a la que aplica o modifica, perquè embruta la claredat i desdibuixa el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. I això, sabem molt bé, que no és res més que el pas previ a l'eliminació de competències pròpies del sistema legislatiu català. I vostès ja saben que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per fer just el contrari del que des d'aquí pretenen fer de forma reiterada. Avui els populars, però en tantes altres ocasions, també els socialistes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Además, se ha planteado por parte del PNV una duda sobre hasta dónde se extiende este texto, y yo coincido aquí. Estamos hablando, literalmente, de viviendas de corta duración remuneradas; de eso se habla. Esos son alquileres temporales, no son los turísticos. También lo son, pero son los temporales. Y aquí no vamos a entrar de ninguna de las maneras. Ya hemos hablado sobradamente de este tema y aquí lo están colocando con una regulación un poco encubierta y nosotros aquí no estaríamos de acuerdo. Esta proposición, en nuestra opinión, invade competencias catalanas -ya lo he dicho- en materia de turismo y consumo, pero, como estoy diciendo ahora, también en materia de derecho civil catalán y en materia de vivienda. Y es cierto, lo hace de forma sutil, pero, por ejemplo, da más protagonismo a un registro único estatal que sí, ya existe -ya sé que no lo crean ustedes- porque quieren establecer una verificación previa de licencias. No sé, más trámites, más burocracia, un régimen sancionador cerrado e incluso una unidad de inspección estatal que sustituiría las funciones ejecutivas de la Generalitat. No nos acaba de gustar porque eso no es coordinación; parece una recentralización, que, viniendo de ustedes, no es así, sin duda, pero habría que hablar mucho.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Esta proposición establece un régimen bastante completo de publicidad, pero también de contratación, de verificación previa de licencias y de sanción. Todos estos ámbitos ya están regulados en Cataluña, con normas propias que funcionan -debo decir- con algunos desajustes que tienen que ser solucionados por el propio Parlament català y que, además, se han visto convalidados, en cuanto a si eran competencias exclusivas propias o no de Cataluña, por el propio Tribunal Constitucional. Así que no hay duda de que son competencias exclusivas. En Cataluña, hace décadas -iba a decir años, pero no, son décadas- que legislamos en materia de vivienda y de turismo, desde el Decreto 75/2020, de turismo, que ya define qué es vivienda de uso turístico, regular requisitos, la inscripción en el registro de turismo y el régimen sancionador. En materia de publicidad, el código de consumo, que ya garantiza también la comprobación de la publicidad veraz y que permite sancionar a plataformas, como buscan ustedes con esta propuesta legislativa. O la Ley 13/2002, de Turismo de Cataluña, que ya establecía la obligatoriedad de la licencia y el régimen sancionador correspondiente. Nos preocupa el régimen sancionador.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«I a més, sí, s'ha plantejat per part de la companya del PNB un dubte sobre fins on s'estén aquest text i jo hi coincideixo. És a dir, literalment parlen d'arrendaments de curta durada remunerats. Això son els lloguers temporals. Això no són els turístics, és a dir, també ho són, però també són els temporals. Aquí no hi entrarem de cap de les maneres. És a dir, ja n'hem parlat sobradament d'aquest tema. I aquí ho estan com col·locant com en una regulació una mica encoberta. I nosaltres, doncs òbviament, aquí no hi estaríem d'acord. Aquesta proposició, al nostre entendre, envaeix competències catalanes -ja ho he dit- en matèria de turisme i de consum, però també, com estic dient ara, en matèria de dret civil català i d'habitatge. I és cert que ho fa de forma subtil, però, per exemple, dona més protagonisme a un registre sí, que ja existeix. Ja sé que òbviament no el creen vostès, ja existeix el registre únic estatal, però li donen més protagonisme perquè volen establir una verificació prèvia de llicències. No sé, més tràmits, més burocràcia? Un règim sancionador tancat i fins i tot una unitat d'inspecció estatal que substituiria les funcions executives de la Generalitat? No, no ens acaba d'agradar, perquè això no és coordinació, no? Sembla una mica de recentralització que venint de vostès, no, no és així, segur. Però se n'hauria de parlar molt.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Parlament fue una muestra más de la recentralización y el menosprecio a la soberanía catalana. Por tanto, la derogación de la Ley 18/2013 permitiría recuperar la capacidad de decidir en Cataluña sobre la vigencia o no de las corridas de toros, un espectáculo que perjudica psicológicamente a los menores que asisten a ellos. Desde 2018, el Comité de los Derechos del Niño de la ONU pide al Estado español que no permita que los niños y los adolescentes participen y asistan a estos eventos taurinos caracterizados por la violencia extrema, y considerar los toros como patrimonio cultural no deja de ser una traba en este sentido. Para terminar, diré que en 2021 el Congreso dejó de considerar a los animales como cosas en la Ley Hipotecaria y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, como hizo en el año 2006, hace ya casi veinte años, el Código Civil catalán. Por tanto, esta sensibilidad existe, solo hay que encontrarla, y lo tenemos que hacer en memoria de activistas como Jane Goodall y recordando que en tiempos de guerra y de crueldad extrema solo nos salvará de nosotros mismos la capacidad de ponernos en el lugar de los demás. Por tanto, hagamos como ella, inspiremos esperanza y transformémosla en acción. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«En el año 2010, Cataluña, pionera en el Estado en la defensa de los derechos de los animales, aprobó una ley que prohibía las corridas de toros. La extrema derecha y la derecha la llevaron al Tribunal Constitucional y promovieron, como respuesta, una iniciativa legislativa popular para considerar las corridas de toros como bien de interés cultural. Fue una ILP que quedó muy lejos de la que tenemos hoy, pero que, desafortunadamente, hizo su trabajo, porque en 2016 el Tribunal Constitucional hizo servir ese blindaje jurídico del patrimonio cultural para anular la prohibición catalana, una prohibición que salió, recordémoslo, del Parlamento de Cataluña, donde reside la soberanía del pueblo catalán. En Cataluña, sin embargo, las plazas de toros ya se habían convertido en escenario de conciertos o en centro comercial y, por tanto, no pudieron revertir el efecto de la ley catalana, pero sí pudieron lesionar nuestras competencias en materia de cultura y espectáculos públicos del artículo 141 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, por eso estamos a favor de esta iniciativa: porque queremos que las competencias vuelvan plenamente a la Generalitat y a los municipios. Queremos decidir nosotros y no que decidan sobre nuestra cultura o sobre los derechos de los animales en Cataluña desde Madrid. No queremos que el Estado pueda invocar el interés cultural para bloquear decisiones autonómicas en este ámbito. La anulación de lo que aprobó el»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hace un rato nuestra portavoz ha explicado que Cataluña es un país de inmigración, que ha sido y es un país de inmigración. En el último pleno yo hice referencia, en nombre de mi grupo, y les interpelaba a ustedes sobre si todo este fenómeno se está gestionando de forma rigurosa, correcta y, sobre todo, justa y equitativa para todo el mundo, y si el sistema público terminara siendo un sistema equitativo para todo el mundo. Y en la pregunta en el último Pleno hicimos referencia a algo que siente todo el sector agrícola catalán y que traemos hoy aquí, en forma de propuesta, para corregir una situación que entendemos que no es ni justa ni equitativa. Lo hacemos en un contexto. En el anterior Pleno también apareció esta cuestión, lógicamente, y hoy la uso como elemento de contexto, el contexto de querer reducir la jornada laboral de treinta y siete horas y media, de la que gozan la mayoría de los trabajadores del Estado español. Junts dijimos entonces, sí, nosotros también lo queremos; estamos de acuerdo. Pero dijimos también que muchas pequeñas empresas -peluquerías, talleres, pequeños negocios, pequeños comercios, gestorías, autónomos y también pequeños agricultores y ganaderos- no soportarían el coste de esta medida. Muchos tendrían que cerrar, y esta medida provocaría desempleo, más costes laborales e inflación. Muchos de estos, y sobre todo los pequeños agricultores y ganaderos, hartos de un sistema que parece que quiera que cierren, y que solo queden grandes empresas, burocracia, controles fiscales y laborales constantes y exhaustivos y costes crecientes.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d'immigració, que ha estat i és un país d'immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s'està gestionant d'una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context -en el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context- el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l'Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d'acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses -perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders- dèiem, no suportarien el cost d'aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d'aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivencia de nuestra identidad no se garantiza, sobre todo por el enorme impacto que este fenómeno tiene en la lengua catalana que, como todos ustedes saben, es un factor de cohesión y de integración social absolutamente extraordinario. Hace veinte años, el 46 % de los ciudadanos de Cataluña tenía la lengua catalana como lengua habitual; hoy solo un 32,6 % la tiene. En Barcelona ciudad tenemos distritos en los que en los últimos años el uso del catalán ha caído por debajo del 20 % de la población. Hay mucha demagogia, mucho ruido, muchas mentiras, muchos intereses electorales, pero no hay ni una sola propuesta encima de la mesa. La única, esta ley que se vota hoy. Así que, si les importa un poquito Cataluña, si les importa un poco la gente y se les importa un poco el bienestar de los ciudadanos, no la malgasten. La ley que se debate hoy es clara, y lo explico de nuevo porque parece que para algunos no ha quedado suficientemente claro cuál es el debate de hoy. Este no es un debate sobre las políticas concretas que hay que aplicar en materia de inmigración: si los CIE se cierran o no, si las políticas son más o menos duras... Todo eso lo van a decidir los catalanes, ni ustedes ni hoy ni aquí. El debate de hoy, estimadas señorías de VOX, de Podemos y del Grupo Popular, es si Cataluña debe disponer de las competencias en materia de inmigración. Sí. Lo que estamos proponiendo es más autogobierno, más poder político para Cataluña, que es exactamente lo que prevé el artículo 150.2 de su Constitución, la posibilidad de delegar competencias. Hablamos de que Cataluña tenga competencias para gestionar todos los permisos de residencia y de trabajo, estancias académicas, residencia temporal y de larga duración, renovaciones y extinciones, otorgar residencia temporal si se cumplen los requisitos, iniciar y finalizar procedimientos de expulsión, gestionar permisos de trabajo, contratar en origen, tener el control desde la llegada hasta la inserción en el trabajo. En materia de seguridad, la Generalitat va a asumir competencias en régimen sancionador y de expulsiones, y la Generalitat resolverá casos ordinarios y la Junta de Seguridad de Cataluña los casos de delitos graves. Hablamos también de un aumento de 1800 efectivos de los Mossos d'Esquadra para asumir funciones que hoy realizan la Policía Nacional española y la Guardia Civil. También control de fronteras en inmigración, tráfico de personas, competencias en los CIE, entrega de documentos NIE y TIE. Se incluye un traspaso de servicios, funcionarios y recursos y la posibilidad de que los ayuntamientos tengan un papel clave en el proceso de acogida y de integración. Es decir, que las competencias que ahora tiene España las pase a tener a Cataluña. Los deberes y los valores serán los catalanes, y el estatut y el catalán como referencia. Me gustaría preguntar al señor Iglesias si cree que la gente de Esquerra Republicana de Catalunya es racista por querer que Cataluña tenga las competencias, si lo es también la gente del PNV, si lo es la gente de SUMAR que va a votar a favor o si lo es el Partido Socialista por haber negociado, cerrado, registrado y defendido hoy esta delegación de competencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Consideramos que hay escenarios que son interesantes y que valdría la pena tener presentes. Yo mismo me expresaba en ese sentido hace dos meses y medio, en un coworking en Barcelona sobre infraestructuras. Para Cataluña, la posibilidad de crear una filial de AENA que incorporara todos sus aeropuertos -Girona, Reus, Barcelona y Sabadell- permitiría desarrollar el modelo aeroportuario catalán; permitiría conectar las estrategias de aeropuertos que ya tienen las competencias de la Generalitat de Cataluña: el de Alguaire y el de la Seu d'Urgell, que también tiene pasajeros y con una importancia estratégica en su territorio; permitiría tener, como usted ha dicho -hago un paralelismo- una fuerte presencia de la Generalitat y también de los agentes económicos del territorio, lo cual hoy no sucede; permitiría corregir las desviaciones de una gestión centralizada que ha perjudicado al aeropuerto de Barcelona, impidiendo que se pudieran cerrar determinadas rutas internacionales de primer nivel, estratégicas para nosotros, pero también impidiendo que se perjudicara a los aeropuertos de Girona y Reus concentrando toda la circulación en el aeropuerto de El Prat de Barcelona.»