Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
670 declaraciones · página 6 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Això és literalment, dèiem, el que diu la proposició de llei de Junts per Catalunya. Aquest és el punt de partida ineludible en tota societat democràtica avançada per regular la utilització en l'espai públic de peces o elements que cobreixin el rostre impedint la identificació de les persones. No podem acceptar que als nostres carrers hi hagi persones invisibilitzades, esborrades, cosificades, per una pràctica que és submissió, humiliació i esclavatge. Alguns irresponsables ens tornaran a dir que som racistes. Ens és igual. Els drets humans, la dignitat de la persona, la igualtat efectiva entre homes i dones, la convivència democràtica i la seguretat pública són més importants que el que puguin dir uns indocumentats, més preocupats per la supervivència de les seves organitzacions i per rebre subvencions que per les amenaces al model de societat oberta i plural que compartim. El marc de la proposta de Junts el va fixar clarament la nostra portaveu, Míriam Nogueras fa unes setmanes: ni burca ni VOX. D'aquest marc no en sortirem ni un mil·límetre. No permetrem que en la nostra societat vulnerar els drets de les dones no tingui conseqüències. Però no acceptarem que això es faci des del racisme. Ho farem des dels principis i valors democràtics que ens són propis. Abordar una qüestió sensible i profundament política en el millor sentit de la paraula, perquè estem parlant de la convivència en la nostra societat, abordar una qüestió d'aquesta complexitat no es pot fer des de la irresponsabilitat política. No es pot fer des del racisme dels uns, ni es pot deixar de fer per por a la demagògia i al populisme dels altres. No es pot fer des de menyspreu ni des de la voluntat expressa de trencar la convivència. No es pot fer des del racisme de l'extrema dreta, ni el de VOX, ni el dels imitadors de VOX, que surten com bolets també a Catalunya. No podem permetre que un debat que tracta directament de la convivència i la seguretat en la nostra societat se l'apropiï la ultradreta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«I el resultat d'aquesta feina és l'acord assolit fa mesos per Junts per Catalunya amb el Ministerio i amb els grups del Gobierno. Un acord, el de Junts, per aturar i revertir la invasió competencial, un acord amb la finalitat de poder decidir i fer des de Catalunya les millors polítiques també en aquest àmbit, en el de l'economia social. Un acord, val a dir, previ al trencament amb els partits del Gobierno, un acord que avui mantindrem, malgrat el canvi de situació en la relació amb el Gobierno i la pujada de to i l'ús reiterat i mai gratuït de l'insult i la mentida d'aquells que, si volen fer alguna cosa aquesta legislatura, s'ha demostrat que necessiten sí o sí els nostres vots, perquè per molt que s'esforcin per encasellar-nos en el bloc que més convé a uns i als altres, nosaltres deixem clar que no som ni de l'un ni de l'altre. El nostre bloc és el de Catalunya, i ho saben. Durant la tramitació al Senat, des de Junts i malgrat l'acord, vàrem presentar dues esmenes. La primera, que reproduïa també un acord, un acord signat fa més d'un any amb el ministeri de la vicepresidenta segona per a la creació de les empreses d'ocupació. I la segona, una esmena per revertir la Llei 2/2015, de desindexació, perquè les empreses de l'economia social que tenen un contracte amb l'administració amb les clàusules socials pertinents, no es veiessin forçades a assumir amb els seus balanços els increments generats per la pujada de l'IPC d'un any respecte a l'anterior. Les dues esmenes van ser vetades pel Gobierno, però avui ens serveixen per posar en evidència les polítiques i les maneres de fer d'aquest executiu. Un executiu que, en aquest cas representat per vostè, per la vicepresidenta segona, arriba a acords que no compleix malgrat que el cost sigui tenir aturada la transposició d'una directiva europea de condicions laborals transparents. La mateixa vicepresidenta que, en el debat parlamentari, mostra uns papers i diu que recullen la fi de la desindexació de preus i ens diu que era una de les mesures que havia ofert a Junts per donar suport al seu projecte de legislatura. Sap que no és veritat, però sí que li serveix per intentar culpabilitzar-nos de que això hagi passat. Doncs nosaltres li volíem donar l'oportunitat que ho fes, que amb la segona esmena del Senat, vostè posés fi a la desindexació, i més en el cas de l'economia social. No ha de ser aquesta objecte de xantatge, sinó que hauria de ser una prioritat per a un gobierno que es ven com a progressista.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I, escoltin, quan alguns ens assenyalen perquè treballem per millorar la seguretat, intentant que això ens defineixi ideològicament, s'equivoquen. El que fan és definir-nos com a diputats responsables i, de passada, fent-nos un favor, perquè probablement no ho pretenien fer, això. Perquè al final, més enllà de discursos i etiquetes, tot és molt més evident del que alguns voldrien. La gent no en vol saber res, de debats artificials ni d'excuses. Demana poder viure en tranquil·litat. I davant d'això, només hi ha dues opcions: continuar mirant cap a una altra banda o fer el que cal. I Junts per Catalunya, amb la nostra llei contra la multireincidència fem el que cal. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todo el mundo. Hay 510 000 delitos cada año en Cataluña. Según los Mossos cuatro de cada diez son hurtos. 15 270 detenidos, más de mil lo han sido entre cuatro y seis veces y más de seiscientos, más de siete vegadas. La multirreincidencia se ha multiplicado. No es casual, es consecuencia de un sistema que no funciona. Ante esta realidad, algunos de ustedes se encuentran mucho más cómodos cuestionando a los que actuamos que no afrontando lo que ocurre cada día en nuestras calles.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Aquesta llei arriba per canviar això amb rigor, sense eslògans, amb tècnica jurídica i sentit comú. Es dota d'eines als jutges perquè puguin condemnar per furts i estafes multireincidents, per furts de mòbils i ordinadors, per connexions elèctriques fraudulentes. Es protegeix el món agrari dels furts que arrasen amb les seves collites. Es permetrà allunyar la multireincidència d'algunes zones o municipis concrets. Es donarà capacitat d'actuació als ajuntaments per impulsar aquests processos i es reforma el sistema judicial amb més jutges. Eines concretes per ajudar jutges, fiscals i policies, perquè puguin actuar, per evitar la reiteració, per posar límits als que han convertit el delicte en una forma de vida i malgrat això, alguns insisteixen a portar-ho al terreny ideològic i s'equivoquen. La seguretat no és de dretes ni d'esquerres. Dir que defensar la seguretat és d'extrema dreta és una simplificació tan incoherent com irresponsable. Deixin d'abonar d'una vegada l'extrema dreta amb els seus arguments simplistes i abdicant de donar respostes que la gent reclama. La seguretat no és una ideologia, és un dret fonamental. És un dels drets reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans en l'article tercer, que parla de tres drets essencials al mateix nivell: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la seguretat. La Declaració Universal dels Drets Humans és de dretes? No, és la base sobre la qual es construeix qualsevol societat lliure i democràtica. Sense seguretat, les restes dels drets són paper mullat. La llibertat es converteix en pura teoria i la igualtat, en un privilegi reservat a qui es pot protegir a si mateix, abandonant a qui no.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I la veritat és que tot plegat és irònic al final, perquè aquesta llei no diu res, absolutament res, sobre l'origen de ningú. No hi ha ni una sola línia que faci distincions per procedència i per identitat, ni una. I tot i així, alguns han decidit veure-hi això, sorprenent, absolutament sorprenent. Perquè quan algú veu racisme en un text que no en conté ni una sola lletra, potser el problema no és del text. Potser el problema és la seva mirada plena de prejudicis. Nosaltres no parlem d'orígens ni hem entrat en aquest debat. Parlem de conductes, de conductes delictives i reiterades, sigui qui sigui que les ha comès. Però alguns necessiten portar-ho aquí perquè és més fàcil fer acusacions buides, repetides mecànicament, com solen fer amb els seus mantres que argumentar. Assumir amb responsabilitat la complexitat ha desaparegut dels seus paràmetres. Prefereixen les reduccions simplistes, narracions emotives que desplacen qualsevol criteri racional. Mentrestant, la realitat continua. Es pot delinquir una vegada i una altra, un dia, un mòbil, l'altre un patinet i l'altre la collita d'un pagès i no passa res. I tots ho sabem. Els jutges no tenen les eines que necessiten, per tant, no hi ha conseqüències. No hi ha límits, només hi ha impunitat, i això té efectes molt reals. I sí, la gent ho sap, la gent ho sap. Potser alguns de vostès volen fer veure que no passa res, però la gent ho veu: gent gran amb por quan va al caixer a treure diners o que els estafen amb trucades fent-se passar pel seu banc; comerciants que pateixen furts constants; pagesos que perden collites senceres, eines i instal·lacions; joves que surten de festa amb el mòbil i tornen sense i, sobretot, una sensació creixent que el sistema no respon. Alguns de vostès haurien de tocar més carrer i sortir del debat teòric. Els recomano que parlin amb els seus alcaldes, alguns eren aquí. Preguntin als que han de donar la cara cada dia davant dels seus veïns, perquè són ells, els nostres alcaldes, els que reben les queixes i escolten les pors, els temors i no els poden donar cap resposta. Preguntin-los si això és un debat ideològic o artificial o si necessiten eines reals per poder afrontar un problema ben real. Perquè quan s'és a peu de carrer, quan s'ha de respondre a la gent, les tonteries i els debats estèrils s'acaben ràpid.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. 510 000 delictes cada any a Catalunya. Segons els Mossos, quatre de cada deu són furts; 15 270 detinguts, més de 1000 ho han estat entre quatre i sis vegades i més de 600, més de set vegades. La multireincidència s'ha multiplicat. No és un fet puntual, és conseqüència d'un sistema que no funciona. I, davant d'aquesta realitat, alguns de vostès es troben molt més còmodes qüestionant els qui actuem que no pas afrontant el que passa cada dia als nostres carrers. Aquesta llei és necessària, perquè la realitat no desapareix per molt que alguns de vostès decideixin ignorar-la. Aquesta no és una llei improvisada. S'ha treballat amb magistrats, fiscals, advocats i policies, amb el món local, col·legis professionals i associacions. A més, tots vostès saben que ha estat avalada per la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya i això no és menor. És la millor garantia que es tracta d'una norma rigorosa, ponderosa i respectuosa amb els drets fonamentals. Però malgrat això, alguns prefereixen desacreditar-la, no rebatent el seu articulat ni millorant-la, directament desacreditant-la, que si feia tuf racista, 'tufillo racista' en castellà com parla sempre, deia el senyor Rufián. Avui no hi és, no m'hi puc dirigir. Però una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Nosaltres no ho faríem. Que si era d'extrema dreta, veritat? Tampoc hi és, el senyor Iñarritu, ens ho va dir a l'última intervenció. Senyora Velarde, diuen que el que cal és una llei 'para los de guante blanco, para los poderosos'. Doncs la facin, treballin, treballin i la registrin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Mirin, nosaltres no hem presentat esmenes a la present tramitació. Les ha presentat el PNB i altres partits. Hem cregut que no era el moment de presentar-ne, però ells sí. I si això és una democràcia, tenen tot el dret de presentar-les i tenen també tot el dret de què aquestes esmenes es puguin debatre. Si s'obre el meló de la reforma de la Constitució, el meló queda obert i vostès no són qui per dir què es pot debatre i què no. Però insisteixo, la Mesa ho ha impedit, ha fet saltar el dret a la iniciativa legislativa i el dret d'esmena dels representants electes de la ciutadania, que som tots nosaltres, i això és un frau democràtic il·legal. El reglament d'aquesta cambra no exigeix coherència ni homogeneïtat en les esmenes. No hi ha cap objecció parlamentària. És més, és el que passa en cada tramitació legislativa i en una reforma de la Constitució hauria de ser exactament igual, perquè les normes que les regeixen són les mateixes que en la tramitació legislativa. Si es reformo l'article 69, per què no puc discutir el 155? No té cap sentit. Però encara més, vostès recorden què va passar el desembre de l'any 2022? Doncs que el PSOE, en la reforma del Codi Penal de la sedició, va presentar esmenes a la Llei Orgànica del Poder Judicial per canviar les majories del Consell General del Poder Judicial per escollir els magistrats del Tribunal Constitucional. És així de complicat, però en aquest cas la Mesa no va dir res. No va dir absolutament res. Qui ho va dir, per cert, va ser el Tribunal Constitucional, quan va suspendre el tràmit legislatiu; un altre episodi de vergonya democràtica, per cert, d'uns i d'altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Altres països del nostre entorn han afrontat aquest dilema de manera diferent. En alguns casos s'ha reconegut explícitament la legitimitat de la resistència armada contra règims autoritaris, com ho va ser aquí el de Franco. En altres s'ha optat per reconèixer el patiment d'aquestes persones sense negar la complexitat de les seves trajectòries. No estem dient, en cap cas, que s'hagi de legitimar tota forma de violència. La qüestió és si podem construir una memòria democràtica que exclogui aquells que van lluitar contra la dictadura, sovint en condicions molt extremes. Reconèixer els guerrillers no significa glorificar la violència. Significa entendre el context en què es van produir i reconèixer que, en absència de llibertats, la resistència pot adoptar formes que avui, en una democràcia, ni nosaltres ni els que la van utilitzar no consideraríem de cap manera acceptables. Però encara és més inadmissible, ministre, que, per una banda, a la lletra I del punt 1 de l'article 3 de la Llei de Memòria Democràtica 2022 s'inclogui com a víctimes antifranquistes els membres de la guerrilla i els que els van donar suport. I, per contra, aquest reial decret llei posterior reculi i els exclogui. Una memòria democràtica madura no ha de tenir por a la complexitat, ministre. Al contrari, ha d'incorporar-la per ser més justa, més completa i més fidel a la realitat històrica de la lluita per la llibertat. Mirin, a Junts volem una memòria democràtica, democràtica, àmplia i oberta i no ancorada a les voluntats del règim del 78.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Parlem d'homes i dones que van continuar lluitant contra la dictadura de Francisco Franco, quan tota l'oposició política havia estat escombrada violentament, havia estat literalment aniquilada. Parlem de persones que van assumir riscos extraordinaris per combatre un règim feixista i autoritari i per defensar valors que avui reconeixem com a democràtics. Per això, considerem legítim preguntar-nos si pot una democràcia negar el reconeixement a aquells que van contribuir, encara que fos per mitjans armats, a combatre una dictadura. La llei opta per fer una definició restrictiva de víctima, excloent aquells vinculats a accions violentes contra el franquisme. Però aquesta definició aparentment neutra simplifica una realitat històrica molt més complexa. En contextos de dictadura la frontera entre víctima i resistent no sempre és clara. Molts maquis, per exemple, van ser simultàniament combatents i víctimes, perseguits, torturats, executats o obligats a anar a l'exili. Avui encara n'hi ha un de viu, en Joan Busquets, el Senzill. Ministre, també demana reparació. L'haurien d'escoltar, o almenys llegir el que diu. I els que sovint donen lliçons podran veure que ignorar la complexitat no només empobreix la nostra comprensió del passat, sinó que condueix a una memòria incompleta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Un avenç que, malgrat haver-hi majories, va quedar insuficient. I aquí s'evidencia l'engany i es planteja un dels interrogants profunds que nosaltres no vàrem ni volem ignorar i que aquest reial decret llei no resol perquè diu que vol donar resposta a les persones mortes o amb lesions incapacitats per la seva activitat en defensa i reivindicació de la democràcia, víctimes d'una dictadura repressiva violenta, però no ho fa com es podria fer. Ho fa fent un salt endarrere, recuperant el punt 1 de l'article 10 de la Llei 52/2007 per ampliar terminis. Però no només toquen els terminis, hi fan un afegitó. Hi fan un afegitó que el ministre ha obviat i han obviat tots els portaveus que m'han precedit -i n'hi ha alguns que sempre ens volen donar lliçons de democràcia i de progressisme. Hi fan un afegit per excloure les persones que hagin format part de bandes armades, fent ús de la mateixa terminologia franquista per condemnar els opositors. Així, de facto, s'assenyalen i s'exclouen persones que van formar part de la resistència; certament, de la resistència armada, per combatre la violència del franquisme i defensar els valors democràtics. El gruix d'aquestes persones, doncs, resulten doblement exclosos: per la data i per ser guerrillers de moltes i variades ideologies antifranquistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, senyories. Bon dia, ministre. Debatem en aquest punt la convalidació del Reial decret 6/2026. que modifica la Llei de Memòria Democràtica -ens diuen- per millorar el reconeixement i la reparació econòmica de persones que van morir o que van patir lesions greus en defensa de la democràcia. Modifiquen una llei de memòria democràtica que el 2022 Junts per Catalunya no vàrem votar. La vàrem votar en contra, perquè consideràvem que era insuficient, que era continuista i incapaç de garantir justícia real per a les víctimes del franquisme. Així, la llei avui vigent, al nostre entendre, manté la impunitat dels crims franquistes i serveix per legitimar el sistema polític espanyol actual. Des de Junts en el seu moment, vàrem expressar i intentar esmenar les mancances i importants limitacions d'aquell text. Ho vàrem fer sense èxit, però ja ho sabem, va prosperar perquè els socis de govern d'aquell moment i els d'avui van conformar-se, dient que malgrat la norma era imperfecta, hi havia un avenç en el reconeixement de les víctimes del cop d'estat, de la guerra i de la dictadura.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son los temas clave en los que está trabajando el Ministerio de Agricultura para ayudar en la...
«Jo no vull parlar de les mesures per la guerra, que són totalment imprescindibles i extraordinàries. El que vull parlar és que els petits pagesos, ministre, i ramaders tenen cada dia una guerra de supervivència. I són precisament els que viuen en aquelles zones del territori que tenen despoblació els que gestionen el territori i que eviten incendis. O pagesos o foc. I no em surti amb grans xifres -que és el que fa sempre- macroeconòmiques, perquè tothom sabem que al darrere d'això el que amaga és una realitat: l'envelliment de la pagesia, la manca de relleu de joves, la penetració de fons d'inversió en aquelles explotacions que no tenen continuïtat i la manca de rendibilitat econòmica de les petites explotacions, que és la mare dels ous. I el seu ministeri que fa per ajudar-los? Miri, durant 18 anys les comunitats de regants han hagut de pagar al terme de potència elèctrica el preu dels mesos d'alta demanda. Quan reguen molt més cara, també els mesos que no reguen. Ho hem resolt amb una esmena de Junts a la llei de malbaratament alimentari, la mateixa llei on vostès imposaven un nivell de burocràcia i exigències administratives totalment insuportables per a les petites i mitjanes explotacions. També ho vam resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya. I tantes coses que estan pendents de resoldre, i que fa anys, i que vostès no mouen un dit.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«I saben què ens torna a dir la gent pel carrer? Marxem d'Espanya, aquí no funciona res. I ens diuen: 'Això se'n va a la merda'. I és així. La Catalunya governada per vostès avui és un caos, no funciona Rodalies, anuncien diners que no acaben d'arribar mai, els mestres estan al límit, els metges estan al límit, els autònoms estan al límit, els pagesos estan al límit, els pescadors estan al límit, les famílies estan al límit. I on és el president Illa? Perquè la sensació és que som aquí 7 diputats fent la feina que hauria d'estar fent el Govern de Catalunya, o que haurien d'estar fent els 19 diputats del PSC, i no la fan. Tot i tenir aquí a Madrid a 330 analistes i un equip de més de 700 a la Moncloa. Algun dia hauran d'explicar qui està pagant tot això. Perquè digui'm, qui ha aconseguit la llei contra la multireincidència? Els socialistes? No, ho ha aconseguit la diputada de Junts, Marta Madrenas. Qui ha aconseguit la llei ELA? Els comuns? No. La diputada de Junts, Pilar Calvo. Qui ha aconseguit que aquí es parli català? El Rufián, que mai el parla? El senyor Illa, que està espanyolitzant les carreteres catalanes? No, ho ha aconseguit junts. Qui ha aconseguit que es constituís la comissió d'investigació dels atemptats terroristes perpetrats a Catalunya el 17 d'agost? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit que no s'apugi la quota dels autònoms? Junts. Qui ha aconseguit que es rebaixi l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses i cooperatives? Junts. Qui ha evitat que, en un context de crisi, SUMAR imposi una reducció de la jornada laboral? Junts. Qui ha aconseguit que no es perdi una inversió de 1300 milions d'euros a la demarcació de Barcelona? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cruset. Qui ha aconseguit que el repartiment de menors no acompanyats deixi de recaure només a Catalunya? Els comuns? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cervera. Qui ha aconseguit recuperar les competències de secretaris i interventors? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Pagès. Qui ha aconseguit una subvenció per al transport públic urbà de 19 ciutats mitjanes de Catalunya? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Gavín. Qui ha aconseguit que els ajuntaments tinguin més diners per poder invertir, entre altres coses, en habitatge públic? Junts. Qui ha aconseguit que Sant Cugat tingui partit judicial i, per tant, que pugui tenir els seus jutjats? Junts. Qui ha aconseguit excloure els petits pagesos de l'afectació de la llei de malbaratament alimentari? Junts. Qui ha aconseguit l'eliminació de la pujada dels impostos als ciutadans que tenen mútua? Junts. Qui ha aconseguit la transferència de la recaptació de l'impost de la banca a les comunitats autònomes en funció del PIB? Junts. Qui ha aconseguit que un canal espanyol es faci en català a Catalunya? Junts. Qui ha aconseguit millorar les condicions de jubilació del personal mèdic d'emergències aèries? Junts. Qui ha aconseguit l'aprovació com a esdeveniment d'excepcional interès de la Barcelona Music Lab, del Festival de Cultures del Pirineu, de l'Ironman de Calella, del Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols? Junts. Qui ha aconseguit incloure els drets dels clients a utilitzar el català en les seves queixes, reclamacions i peticions d'informació, independentment d'on estigui la seu de l'empresa? Junts. Qui ha aconseguit el pagament de la indemnització als veïns de l'Illa pels danys del túnel?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«El problema no és només el petroli o la llum o el gas. El petroli és també tenir aquí i a Catalunya un Govern que prioritza la propaganda a protegir a la gent. I deixin-me que els posi un exemple que, a més a més, és d'actualitat, i algun diputat ja n'ha fet referència. Què és això sinó propaganda? Han aprovat un Reial decret, el Reial decret de la senyora Díaz i dels seus socis, que inclou una pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que està tan mal feta, feta amb tan poc rigor, que acaba beneficiant a qui no hauria de beneficiar. Gràcies a aquesta mesura seva, els grans tenidors poden allargar el contracte durant dos anys més i continuar cobrant la quota antiga, que evidentment és més alta. I també perjudica el petit propietari, que, si vol recuperar la seva propietat, no pot, i no pot perquè vostès no han fet bé la feina. Vostès no han fet bé la feina. El propietari podria, si vostès haguessin fet la llei pensant en el rigor i pensant en les persones, i no pensant en el titular. Però no ho han fet. Amb vostès i amb les seves polítiques, les famílies i les empreses estan pagant la crisi, mentre el Govern es dedica a construir i a fabricar titulars.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Per a les famílies i la classe mitjana i treballadora, cal implantar les mesures per evitar que segueixin castigats per les polítiques del Govern, moltes d'elles, com dèiem abans, incorporades en el Reial decret llei a instàncies de Junts per Catalunya; però d'altres que el Govern no ha incorporat i que són del tot necessàries: eliminar l'impost de successions i donacions, ajustar els trams de l'IRPF a l'evolució de la inflació, augmentar el mínim exempt de l'IRPF, reequilibrant l'IRPF de les classes mitjanes i reduint l'IVA dels aliments, facilitant també l'accés a l'habitatge per a les famílies. I també per als petits empresaris i emprenedors, cal activar els mecanismes necessaris per facilitar i fer créixer la seva activitat, impulsant un procés de reducció burocràtica i simplificació administrativa, establint una fiscalitat específica que fomenti el creixement de les microempreses i les pimes, i permetent reduir-se l'impost de societats al que les pimes paguin d'IAE. I finalment, per a les persones dependents, cal impulsar aquelles accions que els dignifiquin la vida i millorin el seu dia a dia, garantint la transparència de la Generalitat de Catalunya com a mínim del 50 % dels recursos per aplicar la Llei de dependència a Catalunya, garantint que sigui compatible el complement de gran invalidesa amb les prestacions del grau de dependència extrema o la pensió no contributiva per invalidesa, i aplicant un tipus reduït del 4 % a tots els productes de suport o ajuda tècnica a la discapacitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Per als mestres, cal dotar els recursos necessaris per garantir la qualitat del sistema educatiu, incrementant el pressupost d'Educació fins a un 6 % del producte interior brut i transferint-lo a Catalunya, donant més personal de suport, reduint ràtios a les aules, així com actualitzant els mòduls de l'escola concertada als costos reals. Per als metges, cal atendre les seves reivindicacions per poder garantir així un sistema sanitari adequat, garantint l'estatut mèdic propi català, evitant les guàrdies de 24 hores i millorant la qualitat assistencial, i garantint l'accés dels estudiants catalans a la Facultat de Medicina, mentre es tramita la modificació de la Llei orgànica del sistema universitari impulsada per Junts, per a l'establiment d'un districte universitari propi per Catalunya. Per als autònoms, cal fer una llei de la reforma integral que els protegeixi com un dels actors fonamentals del teixit productiu, i per això l'estem impulsant des de Junts per Catalunya. A part de tot el que hem explicat en la proposició no de llei anterior, cal introduir un nou model de cotització que elimini el problema actual de fer-ho segons ingressos reals, ajustant les escales impositives a la inflació i augmentant el percentatge aplicable de les despeses de difícil justificació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«El Reial decret llei també soluciona un tema que preocupa, i molt, als promotors de renovables. A Catalunya tenim a prop de 1500 megawatts judicialitzats, megawatts que depenen d'una decisió judicial per poder seguir la seva tramitació. Els temps de la justícia, ho sabem tots, són lents i sovint aquestes instal·lacions es queden pel camí amb grans pèrdues pels promotors. Ara s'allargarà automàticament el termini, i això és positiu. Pel que fa al pla del biometà que posen en marxa, és una mesura de futur, sí, però que no resol el present dels ramaders, que segueixen patint l'eliminació de les ajudes de la cogeneració per poder tractar els purins. Ja els vàrem dir que moltes granges petites i mitjanes de Catalunya del sector porcí estan al límit, al límit, en risc de tancament... Muchas gracias, presidente. Quiero comentar que la propuesta del PNV es oportuna y coincide con muchas de nuestras demandas históricas, algunas de ellas en defensa de la base industrial europea, ya sea ante la competencia desleal, costes energéticos abusivos o la amenaza de la deslocalización. Votaremos, por tanto, a favor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«On tampoc podem estar d'acord és en com fan les coses. Publiquen el Reial decret llei divendres amb mesures que s'han de començar a aplicar diumenge. Res no impedia que es publiqués dilluns i que avui la presidenta del Congrés convoqués, com ha fet, per dijous, un ple extraordinari per debatre aquest reial decret llei i per votar-lo. De nou, no es posen en el lloc dels qui han d'aplicar les seves mesures. Hem vist com els clients de les gasolineres dissabte feien consultes sobre la rebaixa de l'IVA, que els treballadors de les mateixes gasolineres no sabien què contestar, perquè vostès fins dilluns no han publicat el comunicat. Per no parlar de la comptabilitat. S'ha hagut de fer front als canvis sense assessorament fiscal, sense suport informàtic o havent de contractar-lo en horaris intempestius. Això no és manera de fer les coses. Una mesura que trobem positiva, però insuficient, és la que amplia a cinc quilòmetres la distància entre generació i autoconsum d'electricitat verda. Almenys, almenys ara sí aquesta distància es pot aplicar en instal·lacions a terra, i no només en teulada. Nosaltres, i ho sap molt bé el company Isidre Gavín, volem ampliar a deu i vint quilòmetres la distància en polígons, en zones rurals per aprofitar, per promoure l'autoconsum. Però s'ha de reconèixer que augmentar a cinc quilòmetres és un avenç, que costa molt d'entendre que hagi trigat tant. També ho hem de dir. Perquè aquesta mesura facilita compartir electricitat verda, i a millor preu, entre els habitants de molts pobles petits. Si estem en crisi de preus de l'energia, benvingudes siguin les mesures que afecten positivament la butxaca de la gent i democratitzen l'energia. I donat que avui parlem d'indústria, evidentment, ampliar distàncies també els facilita a la gent del sector industrial l'autoconsum.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Gràcies, president. Comentar que la proposta del PNB és oportuna i coincideix amb moltes de les nostres demandes històriques, algunes d'elles en defensa de la base industrial europea, ja sigui davant de la competència deslleial, els costos energètics abusius o l'amenaça de la deslocalització. Votarem, per tant, a favor. S'ha de dir, però, que el darrer Reial decret llei del Govern espanyol ja inclou-ens ha passat el mateix a nosaltres amb la nostra moció,- alguns dels punts dins de les mesures davant dels efectes socioeconòmics de la guerra d'Orient Mitjà. Aprofito, per tant, per comentar aquest Reial decret llei que es vota dijous en ple extraordinari. Inclou la bonificació del 80 % dels peatges per a la indústria electrointensiva, que nosaltres també reclamàvem. I, en l'àmbit energètic, que adapta moltes de les propostes de Junts, per exemple, les reduccions de l'IVA de l'electricitat o del gas. On no estem d'acord, i ja ho avancem, és en la manera en què tornen a eliminar només temporalment, com van fer en la crisi per la guerra d'Ucraïna, l'impost al valor de la producció d'energia elèctrica. El Govern espanyol ha decidit no aprofitar l'ocasió per eliminar un impost injust, que no paga cap altre ciutadà de la Unió Europea i que té repercussió en la factura elèctrica de cada mes. Un impost que penalitza l'electricitat, mentre Europa urgeix la descarbonització. Eliminen l'impost només el proper trimestre perquè pensen que en pocs mesos s'acabarà la guerra de l'Orient Mitjà? Si prenem de referència la guerra d'Ucraïna, ja portem quatre anys de guerra. I si fem cas dels anuncis de final de guerra de Trump, bé, jo crec que molta confiança amb el que digui Donald Trump en aquest sentit no podem tenir. En qualsevol cas, ara que la principal defensora de l'impost, la vicepresidenta Montero, deixa el Govern per anar a Andalusia, tenen l'oportunitat, aprofitin-la, aquesta oportunitat per acabar amb aquesta injustícia. Els ciutadans paguen per consumir electricitat, els ciutadans paguem per generar electricitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Pagar impostos, però, en si mateix no està malament, no hauria de ser un problema, tot el contrari. El problema, però, està en el fet que els serveis públics que rebem no estan a l'alçada dels enormes impostos que paguem. El problema està en el fet que els sous no estan a l'alçada dels impostos que paguem. I el problema està en el fet que, en lloc de cuidar a qui aporta a l'estat del benestar, vostès, des del Govern, es dediquen a assenyalar-los i a criminalitzar-los cada vegada més. I tot això sense considerar que a Catalunya el cost de la vida és molt superior que a la resta de l'Estat i, per tant, el total que paguem dels impostos és més gran i el total del que rebem és proporcionalment més petit. Per això aquesta proposició no de llei, justament amb la moció que veurem després més tard per aportar mesures concretes i resolutives per resoldre les dificultats del dia a dia de la gent. Rebaixar, per exemple, l'IVA dels hidrocarburs, que gràcies a Junts ja s'ha incorporat en el Reial decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Iran. Rebaixar també l'IVA de l'electricitat i el gas natural, que gràcies a Junts també s'ha incorporat en el Reial decret llei. Ajustar l'IRPF a la inflació, eliminar l'impost de successions, eliminar l'impost de donacions, mesures també per millorar el mercat de l'habitatge i mesures també per millorar els autònoms. Des de Junts proposem que els autònoms puguin decidir facturar sense IVA, si no superen els 85 000 euros anuals. De fet, Espanya és l'únic país de la Unió Europea que no aplica aquesta directiva, i per això no entendríem que vostès no votin a favor d'aquesta proposta de Junts per Catalunya. I finalment, també proposem que es consideri el cost real de la vida a Catalunya en el moment d'establir les pensions, el salari mínim interprofessional i l'ingrés mínim vital, per evitar així la pèrdua efectiva del poder adquisitiu a causa del major cost de la vida a Catalunya. En definitiva, els posem a votació tota una bateria de mesures concretes per ajudar a la gent i superar les dificultats actuals. Òbviament, una votació que servirà també per veure on se situa cadascú dels aquí presents: si al costat de la gent o al costat dels que diuen que tot va bé i es dediquen a aixecar cortines de fum perquè no es noti la realitat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, avui ens porten aquesta proposta per tal que es discuteixi, per tal que es prengui en consideració un document en relació amb la possibilitat d'establir assegurances agràries a l'estabilització de la renda. Jo voldria fer una primera consideració prèvia, que és la següent: aquesta proposta, i altres semblants d'altres grups d'aquesta cambra, el que demostren és que tenim un Ministeri d'Agricultura i un Govern en relació amb polítiques agràries que està paralitzat. A veure, algú que m'expliqui quantes iniciatives ha portat el Govern o els partits del Govern durant aquest mandat, en el sentit de fer propostes per millorar, per refer, per perfeccionar o per explorar nous camins per ajudar el sector agrari. Pràcticament cap, una llei. Un Govern que no proposa lleis, una amb tot el mandat; un Govern que no proposa iniciatives, un Govern que no compareix. Nosaltres vam demanar la compareixença per Mercosur, que és una amenaça greu als petits i mitjans agricultors i ramaders, però altres grups també ho han demanat, que es comparegui per Mercosur, i aquí no hi ha cap perspectiva, cap compareixença. I un Govern que no resol problemes. La majoria d'iniciatives en relació amb aquest àmbit, i no només del PP, també d'altres grups de la cambra, han vingut dels grups parlamentaris.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Per a mi, aquesta llei serà la llei Boan, i no per simbolismes, sinó perquè hi ha una vida concreta darrere d'aquest canvi, i perquè hi ha una mare que ha decidit que aquesta vida no quedi en el buit. Tal com ella defensa, si aquesta reforma aconsegueix que una sola persona aixequi el peu de l'accelerador abans d'entrar en una corba, haurà valgut la pena. I això és el que avui hem de protegir. Perquè cada vegada que algú s'asseu al volant pren una decisió que no és només seva, decideix per tots els que es creuaran en el seu camí. Aquesta reforma és una advertència jurídica. Hi ha conductes individuals que no són acceptables i que no podem tolerar. Perquè cap societat digna pot assumir com a inevitable que algú decideixi posar en risc voluntàriament la vida dels altres. Avui fem un pas petit, és cert, però és un primer pas perquè això deixi de ser així. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Como dijo la periodista Rosa Prieto, las peores heridas son las del alma; no se curan, no desaparecen; se convive con ellas. Lo escribió cuando explicaba que el 9 de agosto de 2020, en una carretera de umbría, un coche que circulaba a 116 kilómetros/hora, en una curva limitada a 70, embistió la moto de Josep. Sus padres iban detrás y lo vieron todo, lo vivieron todo. En un instante, veinte años de vida quedaron en el asfalto. Todo sucedió por una sola cosa: una maldita decisión al volante. No fue una fatalidad. Tal vez hablar de accidente nos tranquiliza a todos porque parece algo inevitable, pero no lo es.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, miri, no. A aquestes alçades ja coneixem prou bé la seva manera de fer. Vostè avui surt aquí i torna a venir carregada de tòpics i tirant del manual de les excuses, negant la realitat, sense aportar cap contradada de les que jo els donava, sense adonar-se que fent això en realitat el que fa és estar donant-me la raó al que jo li deia abans: el Govern no accepta la realitat del que viuen les famílies i la gent a casa seva i, en conseqüència, fa polítiques contràries al benestar dels ciutadans. I per mostra el que em deia vostè. Vostè deia que no comprèn el que expliquem i no sé si em preocupa més les polítiques que fan o que em digui que no comprèn el que nosaltres li estem dient. Perquè li he parlat d'autònoms, li he parlat d'empresaris, li he parlat de treballadors, li he parlat de gent que pateix la no-existència de la llei de la dependència, li he parlat de metges, de mestres, li he parlat de la gent del carrer. I, per tant, només cal que miri qui està fent vaga en aquests moments a Catalunya per saber que el que jo li trasllado s'ajusta molt a la realitat del que pateix la gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I parlem de dificultats. A casa esteu esperant l'ajuda de la dependència? Després de tota una vida de treballar, d'esforç, de dedicació, de sacrifici, resulta que ara ets dependent i necessites l'ajuda per poder seguir tenint una vida digna. La millor economia del món et deixa patir mesos i mesos a la llista d'espera de la llei de dependència. Agafem dades de Catalunya. A Catalunya hi ha 70 000 persones en llista d'espera. El darrer any han mort 10 000 catalans a aquesta llista d'espera. Des del 2017, 103 000 catalans han perdut la vida a la llista d'espera de la dependència. Aquesta és la millor economia del món? Aquest és el país del qual presumeix el Govern socialista? S'adonen, senyora vicepresidenta, que cada vegada el Govern és més feble i la gent els gira més l'esquena? Vostès fan el contrari del que els ciutadans necessiten. Però no es conformen només amb això, amb les seves polítiques, senyora vicepresidenta, encara compliquen més la vida dels ciutadans. En el moment de màxima recaptació, pitjors transports públics. Amb les seves polítiques han aconseguit destrossar el mercat de l'habitatge. I ara, a més a més, pretenen regularitzar més d'un milió de ciutadans que, amb l'efecte crida que generaran, tensionaran encara més el mercat de l'habitatge, els serveis públics i el sistema de pensions. Per tot això, des de Junts per Catalunya fa temps que els estem desemmascarant. Fa temps que estem explicant quines són les conseqüències de les seves polítiques bonistes i que, en lloc d'acceptar la realitat, el Govern el que fa és no voler-la encarar. La realitat és que vostès no tenen majoria absoluta, i la seva reacció, en lloc d'adequar-se a aquesta realitat i entendre que cal treballar en favor dels ciutadans, resulta que és jugar encara més amb el patiment de la gent per fer-nos xantatge a nosaltres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que su Ministerio ayuda a los autónomos?
«Miri, si tinguéssim temps de seguir, la resposta sempre seria no, no i no. No compleixen amb Catalunya, no compleixen amb els autònoms, no els ajuden, no els acompanyen. Doncs no pateixin, ja ho farem nosaltres. Ho farem amb la nostra llei de reforma integral del treball autònom. Respuesta reiterativa e insuficiente, ministra. ¿Usted habla con su peluquero, con la mujer de la tienda de la esquina o con el mecánico que le arregla el coche? ¿Habla con el presidente y con sus compañeros ministros de lo que dice la gente por la calle, de lo que dicen los autónomos por la calle? Porque les escuchan, ¿verdad? Nosotros sí, y ¿sabe que nos dicen? Que todos los días hay más presión, que cada día están más asfixiados y empobrecidos por sus políticas, que cada vez están más atrapados por su burocracia. Y también nos dicen que desde el irresponsable 'que se forran' de su vicepresidenta segunda están más estigmatizados que nunca. Y ustedes callados, aprovechando la salida de tono de la amortizada vicepresidenta y candidata para hacer pasar a los autónomos por ricos y apretarles todavía más con los impuestos. ¿Qué han hecho desde la última vez que les pregunté, señora ministra? ¿Ha reducido la presión fiscal a los autónomos? No. ¿Les han simplificado los trámites? Tampoco. ¿Han mejorado la protección social a la que están sujetos? No. ¿Han hecho algo para que se puedan deducir todos los gastos? No. ¿Les han quitado el IVA a los que facturan menos de 85 000 euros, como se permite en Europa? No. Mire, si tuviéramos tiempo de seguir, la respuesta sería siempre no, no y no. No cumplen con Cataluña, no cumplen con los autónomos, no les ayudan y no les acompañan. Pues, no se preocupen, ya lo haremos nosotros. Lo haremos con nuestra ley de reforma integral del trabajo autónomo.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Però l'aconfessionalitat també comporta una responsabilitat molt clara: preservar els valors universals que sostenen la nostra convivència democràtica. A Catalunya defensem que hi ha principis que no poden ser relativitzats ni vulnerats en nom de cap tradició cultural ni religiosa. Entre aquests principis hi ha la dignitat de la persona, la llibertat de consciència, la igualtat de la llei i també la igualtat plena entre homes i dones. La llibertat religiosa no pot convertir-se en un pretext per limitar drets fonamentals. En nom de cap religió, no es pot justificar la discriminació de les dones ni la seva invisibilització o subordinació, per exemple. I és precisament per això que aquí les administracions públiques han de tenir un paper actiu per garantir que l'exercici de la llibertat religiosa es produeix sempre dins del marc dels drets humans i dels valors democràtics compartits. Tots som conscients que, en diversos conflictes actuals, la persecució de comunitats religioses -especialment les cristianes, és cert- està vinculada a moviments de radicalisme religiós que utilitzen la fe com a instrument de violència i d'intolerància.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«La seva proposició parteix d'una realitat innegable: la persecució de comunitats cristianes és gravíssima i persistent en moltes regions del món. Precisament per això creiem que la resposta ha de situar-se en un marc més ampli i més coherent: la defensa universal de la llibertat religiosa. També perquè la persecució religiosa afecta moltes altres comunitats en diferents contextos del món. Ho veiem en les comunitats jueves que pateixen antisemitisme i violència en diverses regions. En els budistes tibetans, sotmesos a restriccions severes a la seva llibertat religiosa o en minories com la fe bahaí, durament perseguida en alguns països. La defensa dels drets humans exigeix congruència i universalitat, i aquest enfocament és especialment coherent amb el model de societat que defensem. Catalunya és una societat diversa i oberta. Una societat on conviuen persones amb moltes tradicions religioses diferents, però també moltes persones que es defineixen com a atees o no religioses. Aquesta diversitat forma part de la nostra realitat social, i és precisament per gestionar-la amb respecte que les institucions públiques són aconfessionals. L'aconfessionalitat és la garantia que totes les creences, i també les no-creences, són respectades per igual per les institucions públiques. Implica que les institucions no s'identifiquin amb cap confessió concreta i que garanteixin la igualtat de tothom davant la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Seguim parlant de llibertats. Vostès, els que critiquen l'algoritme d'X i busquen el focus mediàtic provocant Elon Musk, són els mateixos que volen convertir-se en el Big Brother, el gran germà, de tots els ciutadans de l'Estat, aplicant l'algoritme del poder, en una expressió molt encertada de Gonzalo Boye, per fiscalitzar des de l'Agència Tributària els regals de boda, els bízums de pares a fills, cada euro gastat. Fan servir la iniciativa d'avui per denunciar la persecució de Trump a alguns mitjans públics de gran prestigi, com la BBC. No serem nosaltres qui defensem Trump, però els atacs socialistes responen a les recomanacions de l'equip de 700 assessors i analistes de Pedro Sánchez -que, per cert, volem saber què costa tot aquest equip- per tapar la mala gestió i el bloqueig dins de l'Estat amb aquest All that jazz internacional. Junts defensa els mitjans públics, per descomptat, jo mateixa hi he treballat en ells 25 anys, a Catalunya Ràdio, a Televisió de Catalunya i també a Televisió Espanyola. Però utilitzar-los al seu favor, a favor del Govern de torn, també va en contra de la llibertat d'expressió. I en poso un exemple, manipulat de manera vergonyant la informació que es va donar sobre el desplegament de la Llei ELA a Catalunya. Ni el Parlament ni els informatius 3Cat van explicar que la pràctica eliminació del copagament de les prestacions que ara tindran els malalts que estiguin amb dependència extrema a Catalunya ha estat gràcies a la moció que va presentar i aconseguir aprovar Junts al Parlament. I em sap greu, personalment i professional, perquè, si els mitjans públics fan seguidisme de qui mana, què ens queda? Que puguin seguir informant de manera veraç i contrastada és responsabilitat de tots nosaltres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistim, impulsen lleis que apliquen restriccions incompatibles amb el dret de la Unió Europea i que van en contra de drets fonamentals, perquè la seva llibertat d'expressió acaba allà on comencen les opinions contràries als seus interessos. Denuncien que l'extrema dreta vol ofegar econòmicament els mitjans públics o posar-los al seu servei quan arribi al poder. Nosaltres també ho denunciem. Però vostès, vostès que fan campanyes electoralistes de propaganda amb els diners de tots els catalans, com la de liderar, que el Govern d'Illa va fer i que van haver de retirar quan Junts la va denunciar davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Vostès, els de la llibertat d'expressió, són els mateixos que aplaudien amb les orelles quan l'exministre Borrell deia que calia desinfectar Catalunya després de l'1 d'octubre. En un exemple, com recordava fa uns dies el president Puigdemont de discurs d'odi, de catalanofòbia, aquesta expressió que cridava a la desinfecció hauria fet saltar els detectors de la seva nova plataforma Hodio -amb hac de hater- D'aquesta plataforma destinada a rastrejar mitjançant intel·ligència artificial els discursos d'odi a les xarxes socials? La resposta: 155 vegades 'no'. Perquè són vostès mateixos els que determinen què és discurs d'odi i què no ho és. A la pàgina del ministeri competent diuen que ho fan sota criteris acadèmics i estàndards internacionals. Aquesta és la teoria. Ja sabem tots quina és la pràctica. Mirin, no discutim que cal defensar els professionals dels mitjans de comunicació quan són víctimes de campanyes d'assetjament a les xarxes socials per part dels fatxendes. Ho fem. Ho farem. Però també qualsevol ciutadà que pateix l'odi només pel fet de ser català. A més, la fiscalia ja pot actuar llei en mà contra els assetjadors dels professionals de la informació o contra qui publica o difon notícies falses.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Gràcies, presidenta. Bé, avui els socialistes es presenten com a defensors de la llibertat d'expressió. Vostès, els mateixos que han presentat dos projectes de llei -el de governança dels serveis digitals i mitjans de comunicació, i el de protecció dels menors en els entorns digitals- que pretenen eliminar continguts o tancar plataformes o perfils a les xarxes socials, atenció, sense intervenció judicial. Projectes que amenacen amb sancions molt importants els mitjans de comunicació que publiquin continguts lesius per a la població. El que no expliquen és que lesius és, sota el seu criteri, és clar. Mirin, l'àmbit sancionador no pot funcionar sense control judicial. Això provoca l'autocensura que, segons diuen, volen evitar. Què creuen que passarà si un organisme sancionador decideix que una notícia és lesiva per a la població i posa 300 000 euros, per exemple, de multa al mitjà? Doncs que mitjans, creadors de continguts i plataformes preferiran eliminar continguts per no assumir riscos sancionadors. És un model, per tant, molt perillós, que pot acabar utilitzant-se per limitar la dissidència política o els discursos crítics contra aquest Govern o contra qualsevol altre. Això és defensar la llibertat d'expressió? A més, si ho analitzem en retrospectiva, pensant en situacions del passat que es podrien repetir en un futur, ens preguntem: vostès haurien eliminat continguts, sancionat o tancat qualsevol mitjà que informés sobre el referèndum de l'1 d'octubre? La resposta és 155 vegades 'sí'.»