Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
289 declaraciones · página 6 de 10
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«L'any passat, la regularització més àmplia de la població estrangera que va fer el Govern espanyol la van fer a Catalunya. Segons les dades que vostès publiquen, el Govern espanyol, més del 40 % dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d'ells han de rebre ajudes socials per poder viure. Hi ha escoles on l'alumnat nouvingut o de pares immigrants representa gairebé la meitat dels alumnes. Per exemple, en els últims anys i cada any a Vic s'incorporen entre 200 i 300 nous alumnes migrats un cop el curs ja està iniciat. No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres, i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d'acollida que permetin l'anivellament dels alumnes i el coneixement suficient de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n'està ressentint. A la comarca del Vallès Occidental, una de les més poblades de Catalunya, el 50 % dels beneficiaris d'ajuts de menjador són nouvinguts. A ciutats com Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia va entre el 55 i el 70 %. A la ciutat de Barcelona, entre el 45 i el 60. Però les classes populars i mitjanes que han tancat tota la vida, que han pagat impostos tota la vida, avui no reben els serveis públics que necessiten. El sistema ha gripat i és evident que cal també un model econòmic que reverteixi l'actual economia dels sous barats de la mà d'obra poc qualificada i que aturi l'empobriment en el que s'està expandint.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Els grans incendis que s'han produït aquest estiu no són fruit de la casualitat -s'hi han referit molts diputats, vostè també- són fruit de la causalitat. En primer lloc, algunes en què no hi podem fer més i és que tenim extensa superfície forestal. A Catalunya, gairebé un 64 % del nostre territori és superfície forestal. A Espanya és menor, però 57 %, Déu n'hi do! També tenim un clima, aquí tampoc sembla que hi puguem fer res, amb estius extremadament calorosos, secs, agreujats per l'actual crisi climàtica global. Però també l'agricultura i la silvicultura cada vegada són menys rentables i, en termes burocràtics, se'ls està inundant de traves i dificultats administratives que, al final, ha provocat que molts pagesos, que molts ramaders abandonin. Quan hi ha menys pagesos i gestors del bosc, el bosc creix sense control i s'acumula aquest combustible dels grans incendis. Aquí sí que s'hi pot fer. L'abandonament agrari de les administracions ha fet desaparèixer aquell mosaic agroforestal que actuava com a tallafocs natural i cal canviar-ho, això. Cal deixar de pensar en aquests sectors, en els nostres pagesos, en els nostres ramaders, només en paràmetres de productivitat i assumir-los també com unes mesures ingents de prevenció d'incendis forestals, de manteniment del paisatge, de creació de tallafocs i d'ordenació del territori.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyor ministre. Avui torna a comparèixer -ja ho va fer fa res, molt pocs dies -gràcies- a la Comissió d'Interior- arran d'aquests gravíssims incendis, grans incendis forestals d'aquest agost que, per la seva enorme magnitud, han esdevingut una autèntica tragèdia humana i ambiental. I òbviament, des del nostre grup traslladem les nostres condolences i suport a totes les persones que han resultat damnificades. Incendis que, efectivament, han estat absolutament devastadors per a les persones, per als seus habitatges, per les explotacions agrícoles i ramaderes, pel món rural en general, i també pel medi, amb boscos sencers, ecosistemes destruïts, tones de CO2 alliberades, sòl erosionat durant anys, reducció de l'aigua disponible, etcètera. Les zones arrasades pels grans incendis forestals han quedat tocats en la vida, la fauna, la natura i també l'economia. Fa pocs dies vostè ja va comparèixer a la Comissió d'Interior i, com sol ser usual en aquest hemicicle i en algunes de les comissions, ens trobem amb els principals grups d'aquest parlament, doncs, convertint tragèdies gravíssimes en instruments molt lamentables dels seus propis jocs polítics d'una manera molt irresponsable, per altra banda, perquè alguns són els que tenen les competències i sembla que vulguin traslladar-les a d'altres, no? I ja vam dir llavors, i ho repetim avui, que el que cal davant d'aquestes situacions és responsabilitat i rigor, per una banda, i avaluació i planificació de futur, no? I de res serveixen aquests discursos de: 'I tu més', 'i doncs tu, i tu, què vas fer?', 'i el que vaig fer jo'. I encara menys, I encara menys propostes centralitzadores o que amplien la gestió militaritzada de... o de la gestió dels incendis, en aquest cas, que la traslladen a una militarització d'aquesta gestió.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l'Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l'Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l'enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d'Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics. Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre's a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l'ús polític d'aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l'exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d'aplicar l'amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d'un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d'última hora que com el resultat d'una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l'Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l'últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d'un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l'Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d'acord amb el qual els ciutadans de tot l'Estat llencem 9,3 milions d'euros per simple i pura propaganda política.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«I aquí nosaltres hi som. Nosaltres som els de treballar millor per viure millor, lluny de la demagògia, de la demagògia dels que diuen que treballar menys és apujar salaris. Sobre el paper, potser sí, ja ho sabem. Ho diu tothom. El paper ho aguanta tot, però la butxaca del treballador, no. Anem, per exemple, al pitjor escenari, el dels que ens diuen que serien els més beneficiats d'aquesta norma, aquelles persones treballadores que cobren el salari mínim interprofessional de 1184 euros mensuals per treballar 40 hores setmanals. Treballant-ne 37,5, treballarien menys, però ens fa la sensació que no viurien millor perquè, al final, al final de cada mes el seu sou continuaria sent el mateix: 1184 euros. Queda clar, doncs, que treballar menys de sortida no els ajudarà a pagar lloguers, no els ajudarà a pagar hipoteques i no els ajudarà a pagar la cistella de la compra. Treballar menys, sense solucionar els problemes estructurals que el mercat té, el que farà és, en el pitjor dels casos, tensionar la viabilitat de les empreses, en especial de la petita, fent que es donin situacions on els seus treballadors passin de treballar 40 hores a treballar-ne zero. I l'altre efecte serà que s'incrementaran els costos de producció i s'encariran els serveis, fent pujar la inflació, fent que els sous acabin donant per menys, o sigui, empobrint el treballador. I nosaltres no volem continuar alimentant aquesta mentida. Per això hem mantingut l'esmena. Li vaig dir ahir, vicepresidenta, que Junts per Catalunya defensem una agenda laboral integral per a Catalunya, que vagi a l'arrel del problema i que no s'empari amb proclames populistes com les seves, molt fàcils de vendre la gent encara que la puguin acabar perjudicant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Igualment cert és que hem condicionat la negociació a deixar de seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana i treballadora catalana, als treballadors autònoms i a la petita i mitjana empresa. Ho ha explicat molt bé aquests dies la nostra portaveu, Míriam Nogueras, quan diu que avui votarem a favor de la botiguera, del flequer, del gestor, de l'arquitecte, del mecànic, de la pagesa, del perruquer i de tants altres petits empresaris i els seus treballadors que cada dia s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar recursos que sostenen l'estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. I és que parlem del 99,8 de les empreses del nostre país, de Catalunya, de les que el 86 % tenen menys de deu treballadors i que l'estat espanyol, governin uns o governin els altres, sovint, massa sovint, se n'oblida quan legislen. No hi ha hagut acord. No hi ha hagut acord, vicepresidenta, perquè a l'altre costat de la taula hi teníem els que, de forma irresponsable, contraposen en un titular 'treball i vida', com si el treball no formés part de la vida quan saben que qui pitjor viu és qui no té feina, qui no pot treballar. Viure millor no és treballar per llei mitja hora menys cada dia. Viure millor és enfortir el mercat laboral perquè el salari que reps pel teu treball et permeti satisfer les teves necessitats i estar tranquil.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Sap, vicepresidenta segona, que des del minut u hem estat disposats a parlar del temps de treball. Com sap que ho hem condicionat a parlar també de com millorem la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa vint anys, de com reduïm l'altíssim i creixent absentisme laboral, de com revertim la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, de com rebaixem una taxa d'atur desproporcionada per a un país desenvolupat i, sobretot, com flexibilitzem el mercat de treball, com gestionem les hores extres i com gestionem la distribució irregular de la jornada. I és que, senyories, malgrat el soroll, en el nostre entorn només França i Bèlgica tenen jornades per llei de menys de 40 hores setmanals: 35 a França i 38 a Bèlgica. La resta de països, que tenen una mitjana per sota d'aquestes 40, és resultat..., és fruit de la negociació col·lectiva i de l'acord entre les parts, com ha passat a l'Estat espanyol les darreres quatre dècades, vicepresidenta segona. On és la gran diferència? Amb les hores extres, que la immensa majoria de països estan molt per sobre de les 80 d'aquí: 220 a França i fins a 360 a Bèlgica. Per cert, hores extres que es paguen i que molts treballadors volen fer. Tots aquests i algun més són factors que afecten la competitivitat i sostenibilitat de les nostres empreses i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés també de les persones treballadores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo amb una menció ràpida al cas Avlo. El cas Avlo és espectacular. El fracàs tremendo de Renfe d'haver de retirar tot això, per uns problemes amb uns trens que volem saber si és un problema de materials, si és un problema d'un contracte mal fet a l'hora d'encarregar aquests trens, si és un problema de construcció. Hem de saber què ha passat amb això, però aquí, com sempre ho ha dit, també ho ha citat, la meva conveïna territorial, portaveu d'Esquerra, el que paga el pato sempre acaba sent l'usuari. Ella ha fet referència a que Lleida, per exemple, augmenta amb aquesta situació d'ara sense Avlo un 50 % el preu de Lleida a Barcelona. Però és que els de Figueres i Girona es queden a zero. Desapareix el servei. S'han quedat en res i molt bé, com ha dit la Inés Granollers, menys places a uns preus més alts. Per tant, un càstig una vegada més per als usuaris. Molt ràpidament també corredor mediterrani ?acabo, no arribaré al minut que han arribat alguns altres portaveus d'escreix- corredor mediterrani passa el mateix: Invertir en el corredor central, el corredor mediterrani de mercaderies, inacabat. Fa 33 anys va arribar el Madrid-Sevilla. Trenta-tres anys després, València i Barcelona, la segona i la tercera ciutat en importància, no tenen connexió amb alta velocitat i el corredor no està acabat. Hi ha un munt d'iniciatives que ha fet el nostre grup, ministre, amb una proposició no de llei i amb una moció que són propostes raonables, que ajuden a resoldre els problemes i que estan pensades perquè puguin ser viables. Home, l'altre problema és que vostès tampoc no han atès totes aquestes propostes que hem fet des de Junts per Catalunya i, per tant, el nostre grup, evidentment, no pot estar satisfet amb la seva gestió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Aquí nosaltres diem ?ho vam dir fa un any i celebrem que Comissions Obreres, que en sap, s'afegeixi aquesta idea- vam dir que és un servei que s'ha de traspassar, que es pot traspassar i que té totes les condicions perquè es pugui fer. De moment, nosaltres pensem que el que s'està fent és tapar forats. És, sí, evidentment invertirà més, sí, segur que sí, perquè és invertir menys és impossible. Perquè a més a més ja estan reconeixent el problema. Però cal revertir tota aquesta situació. I també un últim recordatori, un últim exemple del que representa tot aquest dèficit inversor i de com, senyor ministre, no en tenim prou amb que ens digui: 'Sí, sí, nosaltres ja ens hi posem'. Miri el cas de l'R3. L'R3 és una de les línies que està tenint més incidències amb obres i de tot tipus. L'R3 és un projecte, el desdoblament de l'R3, de fa 20 anys enrere. Ara fa quatre anys que està en obres i ja en porta dos d'endarreriment. Doncs bé, el ritme inversor que vostès porten, l'R3 no acabarà les obres del projecte de fa 20 anys fins d'aquí 10 o 15 anys. Al ritme que estan fent vostès als estudis informatius i redactant els projectes constructius i fent les obres, com a mínim deu o quinze anys. I, per tant, no ens val de dir: 'Ja fem tot el que es pot fer'. No, no és veritat. Es podria fer més i es podria anar més ràpid per revertir tot aquest dany.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples tramas corruptas que actuaban en el...
«I també podríem parlar de la corrupció que practiquen Marchena i Llarena, gastant fons públics en perseguir persones i els seus béns només pel fet de no pensar igual que vostès. O la corrupció del sistema que representa no aplicar les lleis que aprova aquesta cambra. No lleis que es van aprovar fa dècades i que, per tant, el sistema judicial, de manera legítima, pretén interpretar a veure quina era la voluntat del legislador d'aquell moment. No, no. Lleis aprovades de fa pocs mesos que no es volen aplicar només pel fet que no agraden a alguns dels jutges que les han d'aplicar. En definitiva, una o altra, corrupció made in Spain. I mentrestant, vostès, uns i altres, alimenten una espiral creixent de degradació de la política, acusant l'adversari de ser més corrupte que vostès mateixos, llençant-se per sobre els continuats casos de corrupció, com si l'important fos que la llista de corruptes de l'altre grup tingui una línia més que la llista de corruptes de vostès. I mentrestant, i mentre s'empastifen uns amb els altres entre tota aquesta porqueria, la gent va patint. Els preus dels productes cada vegada són més cars. El salari dels treballadors no serveixen per fer front a l'augment del cost de la vida. L'accés a l'habitatge s'ha tornat impossible. La sanitat, l'educació, el transport públic cada vegada són més precaris i de pitjor qualitat. La multirreincidència i la inseguretat cada vegada s'escampen més pels carrers dels pobles i ciutats. Les pensions cada vegada estan menys garantides i, això sí, mentre passa tot això, cada vegada hem de pagar més impostos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«I és en aquest sentit que el nostre grup té registrada una proposició no de llei per combatre el que considerem un frau amb algunes pràctiques de determinats col·lectius vinculades als permisos de paternitat i a la prestació que se'n deriva. Perquè avançar en progrés social ampliant drets és el que tots volem; sí, tots, nosaltres també, malgrat el que ens diuen i el que ens diran. Però nosaltres, Junts per Catalunya, no ho volem fer només per l'obligació de transposar directives europees, ni que sigui a deshora i sota amenaça, com és el cas. No ho volem fer sense diàleg social i sense consens polítics. Volem fer-ho també abordant els dèficits i les mancances de fons que arrossega el nostre mercat de treball, dèficits i mancances que cada dia s'agreugen. En aquest sentit, la nova mesura és més que evident, com dèiem, que té molts beneficis, des d'afavorir la conciliació a eliminar estereotips i pràctiques discriminatòries en la contractació, entre d'altres. Però no ho és menys que hi ha mancances; li han fet saber fa un moment, segurament per culpa seva, per quedar curt respecte a les expectatives que vostès havien generat. I malgrat vostè ho ha recalcat, aquests drets no tindran un cost directe per a les empreses. Sí que, al nostre entendre, tindrà altres conseqüències en l'àmbit laboral, en el temps de treball efectiu disponible ?que es veurà reduït-, en l'augment de costos laborals originats per la substitució i en una menor disponibilitat de persones per cobrir les necessitats productives. Per tant, i al nostre entendre, ens trobem davant un equilibri delicat, que probablement caldrà gestionar introduint mesures que ajudin a mitigar els seus efectes, sobretot a la petita i mitjana empresa, on la substitució interna és més limitada i la manca temporal d'un treballador pot tenir un impacte proporcional molt més gran.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«O sigui, senyories del PP, resumint, la solució, al nostre entendre, passa per menys ingerències externes, a l'educació i també a la caixa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Nos encontramos ante una nueva proposición de ley del Grupo Parlamentario Popular, que plantea modificar el artículo 74 de la LOE en la redacción de la LOMLOE y derogar la disposición adicional cuarta de la Ley Orgánica 3/2020, con una serie de objetivos que desde Junts per Catalunya no entraremos ni a valorar, porque es una nueva injerencia en las competencias educativas de Cataluña y una amenaza al modelo inclusivo de nuestro país. Desde Junts defendemos el modelo inclusivo catalán establecido por el Decreto 150/2017, de escuela inclusiva, que vela por garantizar una atención de calidad a todos los niños y niñas a partir de la inclusión real en las aulas ordinarias con apoyos personalizados, con respeto a la diversidad y fomentando la cohesión social; con adaptación para cada alumno, con servicios de orientación y recursos específicos y con compromiso institucional como parte del servicio de educación de Cataluña. Un modelo que no ha sido nunca suficientemente bien dotado, pese a lo que hoy nos dicen la consejera Niubó y el presidente Illa. Y es en este aspecto donde hay que poner el foco, y no como hace el Partido Popular, con una propuesta que se aleja de la inclusión y se acerca a la segregación. Una proposición que una vez más representa una recentralización encubierta, con la que el Grupo Popular pretende uniformizar modelos desde Madrid, ignorando la realidad y las peculiaridades catalanas al amparo de la LOMLOE, como ocurre con temas curriculares y con tantos otros, y obviando el verdadero problema, que, como decíamos, es una vez más la carencia de recursos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Finalment, respecte a la condonació del FLA, doncs, home, jo crec que el PP no té vergonya d'estar discutint això. No té vergonya. Si és que és la xocolata del lloro. Aquest no és el debat important. Això no és el que interessa a la ciutadania de Catalunya. El debat que interessa, el debat important, el debat de fons és el maltracte econòmic sistèmic d'Espanya cap a Catalunya. Els milers de milions d'euros, milers de milions. 22 000 milions d'euros de dèficit fiscal cada any. 22 000 milions d'euros que els catalans patim des de fa anys que estan enriquint a altres territoris a costa d'empobrir directament als ciutadans de Catalunya a tots, i que tinguem uns serveis públics molt pitjors dels que podríem tenir amb els recursos que nosaltres mateixos generem. Però no només estem parlant d'aquests 22 000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal que se'n van a Madrid i no tornen, sinó també del dèficit estructural en execució d'inversions a Catalunya. Tenim les dades de l'execució del primer semestre del 2024. S'ha executat a Catalunya el 20 % de lo pressupostat, molt menys que a La Rioja, les Illes Balears, a la Comunitat de Madrid, a Castella-La Manxa, Aragó, Extremadura, Múrcia, Castella-Lleó. No penso repetir. Totes, i tots els noms de totes les comunitats, totes, totes sense excepció.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Si volen els vots de Junts han de negociar i han de complir, i es va negociar un acord i no s'està complint l'acord. Hi ha temes que vostès podien haver solucionat molt abans, però ho acaben portant tot sempre al límit. De fet, ens acaben portant a tots els partits al límit quan amb nosaltres ja saben que això no els hi funciona, i menys quan vostès són els màxims responsables de la situació en la què ens trobem avui. Nosaltres som fàcils. Si es pacta es compleix i si no es compleix, no hi ha vots. L'energia que dediquen a pressionar-nos a canviar el sentit del nostre vot els minuts abans de la votació, facin-la servir abans per negociar i no hauran de patir per res. Negociem avui, aprovin vostès el reial decret demà i tenen garantits els vots de Junts demà passat. Si es pacta que els ajuntaments poden gastar-se el superàvit i donar els serveis que els catalans es mereixen, es compleix i si no es compleix, no comptin amb els vots de Junts per Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Gràcies, president. Farem una única intervenció per a tots els reials decrets. El ple d'avui no és un ple normal. Portem setmanes esmorzant la corrupció del PSOE sopant la corrupció del Partit Popular i mentre ens tenen entretinguts amb la crisi i els escàndols dels partits espanyols, l'agenda catalana segueix aturada. De què serveix que els catalans paguem tants impostos? Perquè al final el Govern espanyol, governi qui governi, quan reparteix a Madrid, sempre acaba repartint el doble del que li correspon, i a Catalunya sempre acabem rebent menys de la meitat del que ens correspon. I els diners ens els foten a tots. Els que som independentistes i els que no són independentistes. Pagar els impostos, per què? Per tenir un servei de rodalies nefast? Per no poder tenir un habitatge digne? Que amb les seves polítiques populistes estan condemnant els nostres joves. Per no tenir examinadors de carnet de conduir? Per tenir metges i mestres mal pagats? Per haver d'escoltar els partits espanyols d'esquerres qüestionant les capacitats de la policia catalana. Per tant, fent el joc brut a Marlaska. Podemos fent el joc brut a Marlaska.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al objeto de informar...
«Però jo vull acabar la meva intervenció amb una última cosa, que és realment la més solemne. Miri, des de Junts per Catalunya els diem amb tota contundència que, si Europa no compleix amb Catalunya, no comptin amb nosaltres. Que si Europa no compleix amb Catalunya, no esperin que Catalunya s'impliqui amb Europa i encara menys en determinats projectes. I això és feina seva i és una feina que estem esperant que compleixin. Gràcies. Gracias, presidenta, señorías. Señor presidente Sánchez, antes de hablar de la agenda de seguridad y todas sus consecuencias, permítanme que sitúe a Junts per Catalunya en este debate. Junts per Catalunya es un partido neta y claramente europeísta, sin matices. Pero, si me lo permiten, quisiera ir más allá: Cataluña es un país europeísta, es una sociedad claramente alineada con los valores europeos. De hecho, una parte de nuestra tradición cultural y muchos otros aspectos son de origen carolingio, y así ha permanecido hasta hoy en el tiempo. Por consiguiente, Junts per Catalunya, de forma clara y contundente - también la sociedad catalana-, se identifica con un modelo de sociedad basado en el respeto al derecho internacional, en la democracia, en los derechos humanos, en el respeto a la diversidad de género, obviamente, y también a la diversidad política, cultural y lingüística. Y, por ello, en este contexto temporal y geográfico, cuando un país como Ucrania es atacado e invadido -esta mañana se ha usado una expresión, la guerra de Ucrania; no es la guerra de Ucrania, es un país que ha sido invadido de forma totalmente injustificada por un Gobierno, que es una dictadura, presidido por el señor Putin-, un país que, además, quiere pertenecer a este club de países de Europa que organizan su sociedad sobre la base de sus valores y que está siendo, en cambio, masacrado -sus ciudadanos, su sociedad civil e infraestructuras y sus servicios- mediante esta invasión militar. Y claro, cuando un país como este, Ucrania, país vecino que quiere formar parte de ese club de países europeos, pide ayuda ante semejante situación, Europa debe acudir en su ayuda. Europa debe responder, y debe responder en el terreno, mejor dicho, tiene que responder por motivos humanitarios y democráticos y debe responder por motivos de solidaridad. ¿Y cómo debe responder? Pues ayudando; ayudando a su reconstrucción -se habla estos días en una cumbre internacional-; ayudando con asistencia sanitaria, obviamente; ayudando con servicios, y con todo tipo de ayuda, pero también con ayuda militar. ¿Por qué? Pues porque necesitan poder defenderse de ese ataque unilateral e injustificado del presidente Putin.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Gràcies, presidenta. Certament, avui pot semblar que hem vingut a parlar de corrupció, i qui té la corrupció més llarga? Que ningú s'equivoqui, tots aquí han vingut a parlar de poder. I la prova que aquest és un debat que neix dels problemes sistèmics de la transició és que s'ha tornat a parlar d'Aznar, de Zapatero i de Felipe González. Tothom pressiona perquè els catalans entrem al seu joc de triar entre el menys dolent o el menys corrupte. No ho farem. No és la nostra feina. Seguirem mantenint la posició, recuperant allò que és nostre i defensant Catalunya i els catalans. Nosaltres no comprem la seva campanya electoral i han de tenir clar que no som d'aquells catalans que quan el PSOE té problemes els surt aquell espanyol que porten dins. Li recordo el que diu l'acord de Brussel·les que vostès van signar: el conflicte no és entre catalans. El conflicte és entre dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. Un poble que vol decidir lliurement el futur del seu país i un govern que exerceix la repressió i la violència contra aquest poble. El conflicte és entre Catalunya i Espanya. I si això vostè no ho ha entès, senyor Sánchez, tenen un problema. Si vol continuar governant, ha de tenir clar que qui li dona majoria són aquests set vots de Junts, ni Illa ni Collboni.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«I obro un parèntesis i m'adreço a aquells cínics que ens venen, que s'escandalitzen quan algú va de putes i callen quan l'Estat espanyol ens furta més de 22 000 milions d'euros cada any als ciutadans de Catalunya. Callen quan no es paga a Catalunya ni la meitat del que ens correspon i a Madrid s'està pagant el doble. Callen quan només s'inverteixen 130 euros per català i 372 per madrileny o 643 per murcià. Callen quan el servei de rodalies de Catalunya és un absolut desastre. Callen quan l'oferta d'habitatge cau en picat i quan els preus estan pujant fins al 24 % per les seves polítiques i l'assetjament a la propietat privada i privat petit també està pujant. Callen quan l'Estat espanyol és dels països de la Unió Europea amb menys habitatge públic. Callen quan l'atur juvenil és el més alt de la Unió Europea. Callen quan els sous de l'Estat espanyol són una misèria. Callen quan la gent no arriba a final de mes. Callen quan la productivitat i els salaris són exactament els mateixos que hi havia fa 20 anys, però en canvi els preus han pujat un 25 % i són els mateixos que callen quan cada dia els diners dels catalans es perden al forat negre de Madrid.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Senyor ministre, senyors diputats, aquest és el dia a dia de Rodalies, dels joves i dels no joves que utilitzen aquest servei de transport. Perquè si algú es pensa que els joves no van amb Rodalies, sí que hi van. Van a estudiar, a treballar, a fer oci, al gimnàs o on sigui. I vostès es creuen que els joves són rucs? Que no preferirien un servei de rodalies, que funcionés com Déu mana i no un Bono Joven? Joves espanyols, súper oferta del govern, gran promoció: '¡Me lo quitan de las manos!', de regal, uns bons descomptes interessants per fer alguns viatges d'aquest estiu. Fantàstic! Això és xauxa! Però si ets un jove català, la resta de l'any aniràs amb un servei que és una porqueria i arribaràs tard, perdràs classes o perdràs la feina. Això sí, amb una forta subvenció pública, no patiu. Bé, aquesta ficció es queda curta amb la realitat del dia a dia dels ciutadans usuaris de Rodalies, molts d'ells joves, però serveix per entendre el punt de vista que tenim des de Junts per Catalunya, senyor ministre. Realment allò prioritari és dedicar 120 milions d'euros cada any a regalar descomptes als joves perquè viatgin? Aquesta és la prioritat per als joves? És el millor que es pot fer per ells? I tenir un bon servei de transport públic, per què no s'ho plantegen això? I així podríem continuar. El país d'Europa amb l'atur juvenil més alt des de fa dècades, el país, de fet, acumula el 28 % de l'atur de tot Europa. Vostè ha dit: 'Aquest programa té 700 000 joves beneficiaris'. Doncs escolti, l'Estat espanyol té gairebé 600 000 joves parats. I el país d'Europa on els poders públics ofereixen, de lluny, menys oferta d'habitatge públic, d'habitatge protegit, d'habitatge assequible amb les seves polítiques. 'Amb les seves' vull dir amb les seves, eh? Perquè ja fa deu anys -no cal marejar la perdiu- ja fa deu anys que la majoria d'administracions públiques de l'Estat espanyol, govern central, autonomies, grans ajuntaments, estan governades en mans dels partits d'esquerres. Per les seves polítiques, el país d'Europa que menys habitatge protegit, habitatge per joves ofereix. I així podríem continuar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«A priori, aquest objectiu no sembla inadequat, però la veritat, i un cop més, és que darrere d'una iniciativa raonable, el que hi torna a haver, el que hi ha és l'obsessió dels dos grans partits de l'Estat per controlar el procés legislatiu. Mirin, quan els blaus allarguen i bloquegen, els vermells proposen tenir-ho tot ben acotat perquè els blaus no puguin abusar de la situació. Però saben què passa? Doncs que quan són els vermells que ho controlen, després ja els va bé que la màniga sigui ampla per legislar al seu ritme. I llavors, com passa ara, són els blaus els que proposen fer rígids els terminis. I com els deia, els arguments que fan servir uns i els que fan servir els altres canvien de bancada tant bon punt com canvien els papers. I avui ja hem vist com el ponent popular ha dedicat bona part del seu temps d'intervenció a criticar i a desqualificar els socialistes més que a argumentar el fons de la seva proposta. I això és el mateix que els retreien vostès als socialistes, si recuperen aquell debat d'ara fa vuit anys, de l'octubre del 2017. Veurem quina serà la resposta del grup socialista. M'hi jugo un pèsol que, com deia, hauran intercanviat els rols. I és que això és el que porten fent fa més de quatre dècades, amb més o menys intensitat, en tants àmbits, en tantes institucions, promoure canvis perquè no canviï res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Acabo. Senyora vicepresidenta, vol dir que no és hora d'acceptar la realitat i deixar d'enganyar els ciutadans? No és hora d'adoptar mesures? Sap què passarà sinó quan l'economia es refredi? Que es refredarà. El Banc d'Espanya ja ha rebaixat les previsions per a aquest any i l'any vinent. I la pregunta final: com que no estic per rucs i menys amb vostè, per què ho fan tot això? Si és evident que porten el país contra el precipici. Per què continuen en aquesta línia? A mi només se m'acudeixen dues raons. La primera, que ho facin pensant en que quan hi haurà el problema de veritat, vostès ja no hi seran. I la segona, que el conflicte social que vindrà, i el patiment de la gent, bàsicament, en surten beneficiats els grups polítics que comparteixen la seva ideologia. I ja sap allò tan clàssic que no pot arreglar un problema qui precisament es beneficia del mateix. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, gracias por estar hoy aquí. Después del espectáculo lamentable que hemos vivido esta mañana en la sesión de control, como bestias feroces pegándose palos los unos a los otros, le propongo ahora un cambio de registro, un debate pausado y bien fundamentado sobre la situación fiscal y económica de su país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Tot al contrari, han empitjorat i, per tant, aprofundim ara en l'àmbit més personal i familiar dels ciutadans. Salaris. Cortina de fum del Govern. 'Estamos incentivando la calidad del empleo en lugar de buscar salarios bajos, aumentamos y buscamos la precariedad'. Diuen això les dades? Realitat: dades segons l'Instituto Nacional d'Estadística. El salari mig d'Espanya és de 23 000 euros bruts a l'any. El 19 % dels treballadors no arriben a 15 000 euros bruts a l'any. Senyora vicepresidenta, que després no em podrà contestar les dades amb dades. Sí? Venga, doncs escolti bé. El 67 % dels treballadors d'Espanya, 14 milions d'espanyols, cobren menys de 23 155 euros nets a l'any. El 67 % cobren menys que 23 000 euros nets a l'any. Segons dades d'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb la major caiguda de salari real, una reducció del 4,1 % dels salaris des del 2021. No només no han augmentat, sinó que han reduït un 4,1 %. Per tant, vostès, en lloc de progrés, porten precarietat i misèria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Junts, i s'ha de dir, altres grups del Parlament de Catalunya, han donat suport a aquesta reforma per actualitzar la llei catalana. D'això es tracta, d'avançar en protecció amb iniciatives que veritablement serveixin per canviar les coses en el carrer, allà on passa la vida, on es viu la discriminació. Per això, els diem que votarem a favor d'aquesta iniciativa, perquè lògicament sempre serem al costat del col·lectiu LGTBI. Però insistim, prou de PNL, d'accions més de màrqueting, i més polítiques realment transformadores. Per exemple, en el punt sis de la PNL parlen de reforçar el compromís de l'Estat espanyol a nivell internacional amb la igualtat i la no discriminació. Doncs mirin, per què no comencem per aquí? Durant la tramitació de la Llei Trans, Junts va presentar una esmena perquè les persones trans, que són les que més discriminació pateixen també en l'àmbit laboral, poguessin ser objecte de discriminació positiva en les ofertes polítiques d'ocupació, amb reserva d'almenys un 1 % de les vacants a cobrir. El PSOE va votar en contra. Deu ser que això potser no era un bon titular, com a mínim en aquell moment. Aquestes són polítiques reals que canvien la vida, allò que passa al carrer, la vida real de les persones reals i solucionen els problemes. Els demanem que menys PNL i més polítiques efectives.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bé, molt bona tarda. No fa ni dues setmanes, dos prínceps de la progressia espanyola, Jordi Amat i Xavier Vidal-Folch, a la mateixa pàgina del diari El País, defensaven que hay mafias y hay mafias. És a dir, que hi ha màfies menys dolentes que altres i que els processos judicials contra l'entorn del president Sánchez són inquisitorials i que sestan desinflant. També aquí en aquest Parlament hi ha qui ha triat bàndol al crit de 'Estamos en guerra y en la guerra no se canjean soldados'. Tot això ha caducat. El fiscal general està processat i les gravacions que hem sentit constaten que totes les màfies són iguals. I el que des de Junts per Catalunya tenim clar és que siguin els uns o els altres els que governin els aparells de l'Estat per fabricar causes, manipular realitats i destruir l'adversari, en això no hi ha bàndols, sempre és la mateixa misèria moral. I que per això, la corrupció, la claveguera, el lawfare dels uns no es pot combatre, no es pot combatre amb la corrupció, la claveguera i el lawfare dels altres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I vaig acabant amb algunes reflexions sobre la llei mateix, sobre la mateixa proposta que vostès fan. Ja ho hem dit: més respecte per la separació de poders, menys intromissió de l'executiu, aplicació de la jurisprudència europea per als funcionaris, jutges i fiscals en abús de temporalitat i replantejament total del model d'accés a la carrera actual, que es basa en la memorització. Per exemple, el model alemany aporta algunes idees que nosaltres els plantejarem en el seu moment. Pel que fa a reformes estructurals necessàries en el poder judicial, només alguns exemples. En primer lloc, una justícia no és democràtica si els seus usuaris no poden utilitzar la seva llengua. Espanya va firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i l'òrgan de govern, el Comitè de Ministres d'aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ha insistit a Espanya repetidament que cal modificar l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir l'obligatorietat dels jutges de conèixer les llengües oficials diferents dels diferents de l'espanyol. Compleixin la Carta Europea de les Llengües que vostès mateixos van signar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Gràcies, presidenta. Bé, des que hi va haver la gran apagada a cada ple, a cada ple, el PP demana explicacions. Sumin-li que fa uns dies es van aprovar dues comissions d'investigació al Congrés, que s'afegeix a la del Senat, que s'afegeix a la de la Comissió Europea, que s'afegeix a la CNMC, que s'afegeix a la del Miteco. Vaja, que si l'activitat inquisitorial postapagada fos electricitat tornaríem a estar amb problemes de sobretensió a la xarxa. Dit això, investigar està molt bé, però encara ens agrada molt més la transparència, que hauria de formar part de la bona praxi de qui té responsabilitats en la gestió pública. A falta de transparència, i com som a l'Estat espanyol, arriba la filtració d'àudios. Avui sabem una mica millor què va passar el 28-A, perquè dilluns es va filtrar en premsa la conversa entre un operador de Redeia i un cap de torn d'una central de generació. El que venen a explicar aquests àudios filtrats és el que més o menys ja se sabia: que faltava inèrcia per part de la nuclear o dels cicles combinats o de la hidràulica i que sobrava inestabilitat. Hi ha qui assenyala l'excés de renovables, però a mi m'agradaria també posar-hi el focus en com treballa la xarxa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Les dades avalen que no podem persistir en aquesta línia. Sempre volem parlar amb rigor. Catalunya, dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya del PSC, any 2023, es van constituir 132 988 contractes de lloguer, quasi 124 000; any 2024, 118 626, 14 362 nous contractes menys de lloguer a Catalunya, dels quals el 2023, 9300 eren de temporada. Ara ja tenim xifres. El 2024, 13 500 van ser de temporada, 4000 més. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el 2023, 835 euros; el 2024, 844. Segueixen augmentant els preus de lloguer. I es van vendre, el 2024, 7260 habitatges més. Però, això sí, es van iniciar 707 noves construccions menys. Els preus no baixen. El nombre de lloguers sí que baixen, enormement. El nombre de compres puja en proporció similar a la que baixa en el nombre de lloguers. No ho veuen, que així no anem bé? A casa meva això se'n diu fer molt mal negoci. Per tant, Junts seguirem votant en contra d'aquestes propostes que van en aquesta línia. I finalment, un breu comentari a la darrera proposta, la d'impulsar les modificacions legals que no competin a drets propis al dret civil català, que juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura, constitueixen les tres columnes bàsiques de la nostra nació. És un dels principals tresors que estem obligats a preservar. A Catalunya hem pogut protegir fins ara els nostres costums família, dret de successions, drets reals, un llarg etcètera i també les nostres pròpies fonts dels drets.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l'aire lliure, construint una societat més sana. L'esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d'ús per a tothom, sinó que sigui l'autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l'esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S'ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d'espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple. El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l'any 1960, que està fent una feina d'educació en els valors de l'esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l'epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d'ajudar els clubs de platja.»