Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.726 declaraciones · página 63 de 158
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«I, per últim, aprofitem també aquesta moció per insistir en dos temes més. Deia que era una moció llençol. VOX acostuma a parlar de trenta mil temes i, evidentment, no en falta cap, però nosaltres aprofitem per parlar d'un altre que ens preocupa que és la Política Agrària Comuna. Tornem a reivindicar el rol d'aquest element clau de la PAC. Un element clau en la integració europea per infinitat de motius. El primer, per la sobirania alimentària, clau per a la nostra pagesia. Dos: la lluita contra el canvi climàtic. No ens quedarà planeta. És important lluitar-hi. I tres: els estàndards de qualitat de la nostra producció i, evidentment, de retruc, la cohesió social. Des del primer moment hem exigit que es mantinguin els dos pilars de la Política Agrària Comuna i que se'ls financiï de manera digna. Encara més en un moment on el sector agroalimentari pateix la competència deslleial. També ens preocupa molt la recentralització dels fons europeus, val a dir, especialment pel que fa a la política de cohesió. Uns fons que són claus, acabo president, per modernitzar les nostres economies per reduir també les flagrants desigualtats i per accelerar la transició ecològica. És vital i imprescindible, doncs, que Catalunya pugui seguir gestionant aquests recursos i, per tant, els exigim que hi treballin, perquè per nosaltres això és una línia vermella. Per la resta, senyories de VOX, aquesta moció és un frau absolutament fastigós, i deixi'm-ho dir, també absolutament infumable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«El mateix ens passa quan pensem en l'acord comercial amb el Marroc. Un acord que reconeix els productes originats al Sàhara com a marroquins. De fet, un acord, senyories, que ataca principis bàsics del dret internacional i que és contrari absolutament a la jurisprudència europea. VOX, de fet, no ens sorprèn, no té cap interès, no té el mínim interès a defensar els drets dels refugiats del Sàhara. Fins aquí cap novetat. O a criticar un procés de descolonització. Tampoc cap novetat. Els de VOX, encara que no els hi sembli, senyories, els hi va això de les colònies. I aquí lamento el viratge, una vegada més, del PSOE respecte al Sàhara. Una posició que fa seguidisme d'un tal Donald Trump, el primer a reconèixer la sobirania del Marroc davant del Sàhara. I avui també vull deixar clar que des de l'esquerra i des de l'independentisme català, tot el ferm compromís amb el Sàhara. I ja per anar acabant, presidenta, en aquesta moció hi trobem també, una vegada més, per variar, el negacionisme climàtic de l'extrema dreta. Mentida sobre l'Acord de París i totes aquestes bajanades que van dient mentre veiem episodis, mentre aquests dies inclús hem vist episodis, una vegada més, extrems amb una regularitat, deixi-m'ho dir, que espanta, que espanta moltíssim. L'últim, les inundacions a les Terres de l'Ebre de diumenge passat. Des d'aquí, una abraçada fraternal als companys i companyes del sud del meu país. És necessari, doncs, que davant de tantíssimes evidències, la Comissió Europea mostri l'ambició necessària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Començo amb un titular, però no em dirigeixo als proponents d'aquesta moció, sinó em dirigeixo al Partit Socialista perquè bàsicament és la falta de transparència, diputades i diputats del PSOE, també la manca de coherència en la negociació de l'acord amb Mercosur i la manca també de polítiques valentes i transversals, deixeu-m'ho dir així, en l'àmbit productiu i ambiental. El que fa possible que VOX, una vegada més, ens porti i ens avorreixi amb una moció llençol d'aquestes enormes, avui, una vegada més, a última hora del ple de dimarts. Una moció on els d'Abascal aprofiten l'oportunitat política que vostès els obren, per abocar-hi, òbviament, les mentides habituals sobre el canvi climàtic i també, aquesta vegada sobre la cooperació internacional. I començo per aquí. Fa un any, la Comissió Europea va adoptar l'acord comercial amb Mercosur. Un acord que es sotmetrà a votació dels estats membres al Parlament Europeu. La posició d'Esquerra Republicana és clara i difereix, òbviament, del seu desencontre també amb aquest acord. Primer, Esquerra Republicana hi estem en contra perquè suposa un risc de competència deslleial per als nostres productors i per a les nostres productores. També perquè no inclou suficients compromisos en matèria climàtica. És més, ni tampoc inclou compromisos, important també, en drets laborals. No ens agrada aquest acord. De fet, des d'un inici hem estat coherents. Estem a favor, ho hem dit sempre, d'una major cooperació política amb Mercosur. És més, avui que estem en uns temps on es qüestionen les polítiques multilaterals, també hem de dir que estem a favor d'un ordre, en aquest cas internacional, basat en normes, en aquest cas en tractats comercials. Sí que estem a favor dels tractats comercials, però de cap manera, senyories, podem donar suport a un acord que no afavorirà els nostres pagesos i que, a més a més, suposa sens dubte, molts riscos ambientals.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la urgente necesidad de reactivar los proyectos estatales estratégicos...
«Bienvenida al independentismo, señora Muñoz (aplausos), porque lo que ustedes denuncian hoy es lo mismo que hemos denunciado nosotros hace años: un modelo de Estado centralizado que promete equilibrio territorial, pero, al final, todo se queda en Madrid. Cuando lo pide Cataluña, somos insolidarios. Cuando lo pide León, son patriotas. De repente, descubren que Madrid siempre engaña, que Madrid no escucha, y cuando gobiernan ustedes hacen exactamente lo mismo. Además, su intervención tiene muchas lagunas, porque, por una parte, España va muy mal, y, si va muy mal, ¿de dónde va a sacar el dinero para poder financiar los proyectos de León? O sea, va mal, y no les dan el dinero que les corresponde, y va bien, pero tampoco se lo dan. Creo que había algunas lagunas que no se acababan de entender bien. Voy a terminar con una pregunta: cuando traigamos a votación la financiación justa, ¿qué van a hacer ustedes?, ¿la van a votar en contra? Señora Muñoz, esta PNL es fake. La podríamos votar a favor -lo mismo que hicieron ustedes votando a favor del 155 en el Senado, y no solamente ustedes, sino que usted misma votó a favor de aplicar el 155 en Cataluña-, pero la vamos a votar en contra. Porque, señora Muñoz, usted está utilizando esta Cámara para hacerse su campaña y la podría utilizar para hacer algo mejor para la ciudadanía y no para ir en contra de todo. Muchas gracias y bienvenida al independentismo. (Risas y aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la urgente necesidad de reactivar los proyectos estatales estratégicos...
«Gràcies, president. Bé, he de dir que aquesta PNL, la intervenció de la diputada Esther Muñoz, m'ha deixat realment sorpresa. Gairebé estic emocionada. Havia sentit dir sempre que el Partit Socialista, que el Partit Popular, era una fàbrica de fer independentisme, però no m'hauria pensat mai que la diputada avui s'hagués fet independentista. Ha sortit a la tribuna a demanar exactament el que els catalans demanem des de fa molts anys. Reclamem més inversió. Un pla estratègic per a la indústria de Lleó, millors connexions ferroviàries, un compromís real amb la reindustrialització, energies renovables amb el territori. Escolti'm, i els ho diré en castellà. Sota tot pronòstic, sota tot pronòstic, que vostès sempre diuen que a Catalunya el castellà està perseguit, però sota tot pronòstic, jo sé parlar en castellà. Gracias, presidente. Debo decir que en esta PNL, la intervención de la diputada Ester Muñoz me ha dejado realmente sorprendida, estoy casi emocionada. Había oído decir siempre por el Partido Socialista que el Partido Popular era una fábrica de crear independentismo, pero nunca habría pensado que la diputada hoy se hubiera hecho independentista. Ha salido a la tribuna a pedir exactamente lo que pedimos los catalanes desde hace muchos años (la señora Muñoz de la Iglesia hace gestos negativos), reclamamos más inversión, un plan estratégico para la industria de León, mejores conexiones ferroviarias, un compromiso real con la reindustrialización, energías renovables, con el territorio. Escuche, y se lo diré en castellano, que ustedes siempre dicen que en Cataluña el castellano está perseguido, pues, contra todo pronóstico, yo sé hablar castellano.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«A pesar de que no vienen a cuento exactamente, aprovecho para comentar los permisos del duelo; se ha dado un paso adelante, pero para un progenitor se quedan cortas las seis semanas obligatorias más once transferibles antes de que cumpla un año y las dieciséis semanas y seis no retribuidas por progenitor adicionales después de un año. El duelo gestacional es importante y también afecta a los niños que pueden fallecer debido a esta enfermedad. Como decía antes, les hemos hecho cuatro demandas concretas: tres meses para el estudio, seis meses para unos cambios, que se implemente un informe anual, como no pasa con leyes que no cuentan con los recursos, como se ha comentado antes de la ELA, etcétera, y la transitoria, si el derecho existe, que se pueda pedir y que se pueda cobrar ya. Madres y padres votaremos a favor porque queremos mejoras reales y persistiremos hasta que estas palabras sean derechos palpables. Muchas gracias, espero que acepten mis sugerencias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Moltes gràcies, senyora Perea, Espero que agafi aquestes suggerències. Después de siete años, el Gobierno se insta a sí mismo a hacer un estudio, no un reglamento, no un recurso, sino un estudio... Nosotros vamos a votar que sí, claro, porque es mejor estudiar que no hacer nada. Pero pedimos plazos y hechos. ¿De qué estamos hablando? Estamos hablando de personas que nacen con una afectación en el corazón que, a menudo, a lo largo de su vida, necesitan intervenciones, cateterismos, marcapasos... Es una enfermedad importante, que es dinámica. El baremo actual -estamos de acuerdo con ustedes- muchas veces no refleja bien esta realidad e infravalora la discapacidad. Esto implica menos apoyo y más obstáculos al trabajo y a la vida cotidiana. Aquí coincidimos, debemos ajustar los baremos, pero les pido -creo que se puede hacer y que van a recoger el guante por coherencia y responsabilidad- que este estudio se haga en tres meses. Tenemos los ministerios que pueden hacer este estudio. Estos ministerios pueden detectar donde fallan los baremos. Les hacemos una propuesta a partir de este cambio de estudio: con seis meses, de acuerdo con las comunidades autónomas -a partir de los criterios de las comunidades de quienes depende competencialmente- y con la aplicación de los recursos y los informes anuales públicos, que deberían ser complementarios a este estudio, creo que es factible; y lo conecto a una falta recurrente de políticas familiares.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Aquí també volia aprofitar, encara que no vingui exactament així, però també, és els permisos i el dol que el Reial decret llei 9/2025 ha fet un pas, però es queda curt per a cada progenitor. Creiem que hi ha d'haver sis setmanes obligatòries + 11 addicionals intransferibles. 17 setmanes en total, abans que la criatura faci un any i fins a vuit anys, 2 setmanes retribuïdes i 6 no retribuïdes per progenitor. El dol gestacional és important i també afecta als nens que poden morir per aquest tipus de malaltia. I res més. Com deia abans, quatre demandes concretes, tres mesos per a l'estudi, sis per a una proposta de canvi, implantació, amb recursos i informe anual, que no passi com altres lleis que no tenen els recursos adequats. Recordava aquí fa un moment un altre compareixent el tema de l'ELA. Etcètera, etcètera, etcètera. I arreglar la transitòria. Si el dret existeix, que es pugui demanar i cobrar ja. Mares i pares, votarem a favor perquè volem millorar reals i persistirem fins que aquestes paraules siguin drets palpables.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Dicho esto, una PNL no cambia la ley, recomienda. Y la clave del texto es: El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a un estudio relativo a la aplicación del baremo de la valoración de la discapacidad a las personas con cardiopatía congénita del adulto. Home, després de set anys, el Govern insta a sí mateix a fer un estudi. Nou reglament, nous recursos. Un estudi. Nosaltres votarem que sí, evidentment, perquè és millor estudiar que no fer res, però demanem terminis i fets. De què parlem? Parlem de persones que neixen amb una afectació al cor que sovint al llarg de la seua vida necessiten intervencions, cateterismes o marcapassos. És una malaltia important. És una malaltia dinàmica. El barem actual, estem d'acord amb vostès. Moltes vegades no reflecteix bé aquesta realitat i infravalora la discapacitat. Això implica menys suport i més obstacles a la feina i a la vida quotidiana. Aquí coincidim. Cal ajustar els barems. Ara bé, jo li demanaria i crec que es pot fer. Crec que es recollirà el guant per coherència i responsabilitat, votarem que sí, com deia, que aquest estudi es faci en tres mesos. Tenim els ministeris, tots els ministeris que poden estar fent aquest estudi. Que detectin allà on fallen aquests barems. Una proposta a partir d'aquest estudi de canvi en sis mesos amb criteris mèdics i socials, d'acord amb les comunitats autònomes, de qui depèn competencialment, i aplicació amb recursos i informes anuals públics de seguiment. Són tres coses que crec que es poden, i connectar-ho amb una falta recurrent de polítiques familiars.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Gràcies, president. Bona tarda a tothom. Dues prèvies. Primer de tot, el nostre més sentit pésame a la senyora Gurruchaga per la mort de la seva mare. I en segon lloc, una altra prèvia és tota la nostra solidaritat i suport amb els aiguats que han caigut a les Terres de l'Ebre, concretament sobretot a Godall i la Ràpita. Esperem que ben aviat rebin els ajuts que pertoca i que recuperin la normalitat el més aviat possible. Tot el nostre suport per a ells. Dit això, una PNL no canvia la llei, recomana, recomana. I la clau del text és aquesta: Gracias, presidente. Buenas tardes a todos. Dos previas. La primera, antes de nada, nuestro más sentido pésame a la señora Gurruchaga por el fallecimiento de su madre. Y, en segundo lugar, otra previa, todo nuestro apoyo y solidaridad con los aguaceros que han caído en las tierras del Ebro, en Gorá y en La Ràpita. Esperamos que pronto puedan recibir la ayuda que les toca y que recuperen la normalidad en la medida de lo posible. Así que les mandamos todo el apoyo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Resumiendo: menos deducciones y más servicios públicos, menos voluntarismo de las empresas y más obligaciones, menos discursos y más derechos reales. ¿Qué proponemos nosotros desde Esquerra Republicana? Ah, me olvidaba algo, la mayor parte de esta ley es una invasión competencial que se lo pasa todo por el forro y creo que por ADN ustedes no se fijan nunca en eso. Pero, si nunca se fijan en eso, siempre van a recibir este voto: no. Como decía antes, ¿qué es lo que proponemos? El 0 a 3 universal y público -en Cataluña estamos en ello- con horarios compatibles con el trabajo y apoyo en los periodos no lectivos. Eso es importante. El ocio lúdico, educativo, también es importante, porque así los chavales pueden pasárselo bien y libera de carga a las familias cuando no pueden suplirlo. Permisos iguales, intransferibles y bien pagados para ambos progenitores con seis semanas simultáneas obligatorias; derecho efectivo a adaptar la jornada y a la desconexión digital con sanciones si no se respeta; blindar el retorno de la maternidad al mismo puesto, con la misma carrera profesional y ninguna penalización; el plan contra la brecha salarial y la red pública de cuidados, para que las mujeres no paguen la factura de la conciliación. Eso es conciliar de verdad, garantizar tiempo y servicios, no papeleo fiscal, ayudar a todas las familias y no solo a las que puedan avanzar el dinero para contratar a alguien, etcétera. A modo de conclusión, vamos a votar que no a esta proposición, no porque no queramos la conciliación, sino porque queremos una verdadera conciliación: con derechos universales, servicios públicos, igualdad y que las empresas cumplan, pero no que quede todo a su libre albedrío. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«En segundo lugar, no obliga a las empresas -y eso no funciona así, por eso funciona el derecho al trabajo-; no obliga a las empresas a nada. Habla de flexibilidad y cuando yo oigo hablar de flexibilidad empiezo a temblar porque sé a qué se refiere, y de un banco de horas que no termina de concretar, pero solo si hay acuerdo. Si la empresa no quiere, nada cambia. Eso no es garantizar un derecho. La conciliación no puede depender de la buena voluntad de cada patrón. Necesitamos derechos exigibles, derecho a adaptar la jornada por cuidados, a la desconexión y sanciones si se deniegan sin causa. A esto no se hace referencia en ningún momento en esta propuesta de ley. Sin obligaciones claras, esta propuesta no garantiza nada. En tercer lugar, retroceden en corresponsabilidad. Quieren quitar la obligación de que las seis primeras semanas después del nacimiento las hagan los dos progenitores a la vez. ¿Saben qué pasa cuando no es así? Ella se queda en casa y él vuelve a trabajar. Si queremos padres implicados y madres protegidas, necesitamos igualdad de permisos intransferibles, bien pagados y con una parte simultánea de obligatoriedad. La ley del PP no asegura que los hombres hagan uso de su permiso ni obliga a las mujeres a volver a pesar de las penalizaciones. Y otra cuestión: la precariedad no se arregla con parches fiscales. Muchos trabajos no remunerados los asumen las mujeres y eso no se soluciona con esta proposición de ley. Sin servicios públicos que liberen tiempo de escuela, de actividades extraescolares, universales, pagadas por todo el mundo, etcétera, esto no se puede garantizar. Esta ley no habla de derecho salarial, no blinda el retorno después de la maternidad, no cambian los roles de siempre, da dinero, pero no da tiempo. Y lo que necesitan las familias es tiempo para poder hacerlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per tot plegat, i resumint, votarem no a aquesta proposició, no perquè no vulguem conciliar, justament al contrari, perquè volem conciliar de veritat amb drets universals, serveis públics i igualtat, i que les empreses compleixin, no que quedi tot el seu lliure arbitri. Gràcies. Señor presidente. Claro y raso: conciliar, compaginar el trabajo y la familia es un derecho, no un privilegio. No puede depender de si hoy la empresa tiene buena voluntad o se ha levantado con buen pie y nos da caritativamente ese derecho o de si en casa podemos desgravar más o menos. Votaremos que no a esta ley por tres razones que ahora explicaré. La primera: la ley beneficia sobre todo a aquellos que ya tienen, es decir, con rentas más altas las deducciones ayudan más. Si cobras menos, te llega menos. Si no puedes avanzar el dinero, bonificar una cuidadora no te resuelve nada. Lo que sí ayuda a todo el mundo -y esa es la cuestión- son más plazas públicas para la edad de 0 a 3, la ampliación horaria, la reforma de la jornada, servicios de cuidados asequibles. Eso es universalidad. Invertir no en deducciones, sino en estructura, invertir en hacer posible que algo se cumpla sí o sí. Eso es garantizar un derecho.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Resumint: menys deduccions i més serveis. Més serveis públics, menys voluntarisme de les empreses i més obligacions. Menys discursos i més drets reals. Què proposem des d'Esquerra Republicana? I em deixava una altra cosa: la major part d'aquesta llei és una invasió competencial que supera pràcticament tot. I això no ho sé, jo crec que hi ha per ADN que vostès no ho miren mai. Però si no ho miren mai, tindran sempre aquest vot, que serà el no. Com dèiem abans, què proposem d'Esquerra Republicana? El 0.3 universal públic. A Catalunya estamos en ello amb horaris compatibles amb la feina i suport en períodes no lectius. Molt important el lleure educatiu, molt important el lleure lúdic, perquè això també fa que els xavals s'ho puguin passar molt bé i al mateix temps alliberar la família quan no pot suplir. Permisos iguals i intransferibles i ben pagats per als dos progenitors, amb 6 setmanes simultànies i obligatòries. Dret efectiu a adaptar la jornada i a la desconnexió digital amb sancions, sinó respecte. Blindatge del retorn de la maternitat. Mateix lloc, mateixa carrera professional i cap penalització. I pla contra la bretxa salarial i la xarxa pública de cures perquè les dones no paguin la factura de la conciliació. Això és conciliar de debò: garantir temps i serveis, no paperassa fiscal. Ajudar a totes les famílies, no només les que poden avançar els diners per contractar algú. Etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Tercera: retrocedeixen en corresponsabilitat. Volen treure l'obligació, que no surt, que les tres primeres sis setmanes després del naixement les facin els dos progenitors alhora. Sabem què passa quan no és així. Ella es queda a casa i ell torna a la feina. Si volem pares implicats i mares protegides, calen permisos iguals i intransferibles, ben pagats i amb una part simultània d'obligatorietat. La llei del PP no assegura que els homes facin el permís, ni blinda les dones en tornar, ni contra la pèrdua de sou ni contra les discriminacions en la carrera professional. Això tampoc es toca. I, un últim punt de fons: la precarietat de les dones no s'arregla amb pegats fiscals. Molts treballs a temps parcial o feines pitjor pagades, les assumeixen la major part les dones. I això no s'arregla tampoc amb aquesta proposició no de llei. Sense serveis públics que alliberin temps d'escola, hores extraescolars pagades i universals per a tothom, etcètera, etcètera. Això no es pot garantir. Aquesta llei no parla de la bretxa salarial, no blinda el retorn de la maternitat, no canvia els rols de sempre. Dona diners, però no dona temps. I el que necessitem les famílies és temps per poder-ho fer.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Senyor president, clar i curt: conciliar, compaginar feina i família és un dret, no un privilegi. No pot dependre de si avui l'empresa té bona voluntat o s'ha aixecat amb bon peu i ens dona caritativament aquest dret. O si a casa podem desgravar més, ho podrem desgravar menys. Votarem que no a aquesta llei i deixi'm explicar-ho per tres raons o tres idees clares. La primera: la llei, beneficia sobretot a qui ja té amb rendes més altes. Les deduccions ajuden més. Si cobres poc, t'arriba menys. Si no pots avançar els diners, bonificar una cuidadora no et resol res. El que sí que ajuda a tothom, i aquí anem, el que sí que ajuda a tothom són més places públiques 0,03; ampliació horària, reforma de la jornada, serveis de cures assequibles. Això és universalitat. Invertir no en deduccions, sinó invertir en estructura. Invertir en fer possible que una cosa es compleixi sí o sí. Això és garantir un dret. En segon lloc, no obliga a les empreses. I això no funciona així. Per això existeix el dret del treball. No obliga les empreses a res. Parla de flexibilitat i quan jo sento la paraula flexibilitat ja començo a tremolar perquè ja sé què vol dir, ja sé què vol dir. I d'un banc d'hores, que no ha acabat de concretar, però només si hi ha acord, si hi ha acord. Bé, si l'empresa no vol, no canvia res. Això no és garantir un dret. La conciliació no pot dependre de la bona voluntat de cada patró. Calen drets exigibles. Dret a adaptar la jornada per cura, dret a horaris raonables i a la desconnexió i sancions si es deneguen sense causa. D'això no en parla en cap moment aquesta proposició de llei. Sense obligacions clares, aquesta proposta no garanteix res.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«También hay quien ha hablado del marco legal. El Tribunal Constitucional -no es mi Constitución, pero ya que les sirve de referencia- en 1990 ya avaló y fijó por ley que la jornada máxima de 40 horas de 1943 no hacía falta que pasase por la negociación colectiva, no era necesario. El artículo 40.2 de la misma Constitución, que es un mandato, limitaba la jornada y garantizaba el descanso. Por tanto, 35 horas por ley es constitucional y necesario para proteger la salud y la dignidad. Apoyo social y mandato. Si somos representantes de la ciudadanía, hay encuestas bastante fiables que dicen que el 80 % de la población está de acuerdo con la reducción de la jornada laboral. Por ahí tampoco iríamos bien. En resumen, sí a las 35 horas por ley, sin pérdida salarial. También, sí al acompañamiento a pymes, recuperación, proporcionalidad y plazo de adaptación para las pequeñas y medianas empresas y autónomos; inspección con medios y sanciones disuasivas; publicación periódica de estadísticas de cumplimiento y, evidentemente, impulsar la gestión catalana de la Inspección de Trabajo, pudiendo contratar también a inspectores de trabajo para que no se haga un mal uso de todo ello. Conclusión. El movimiento obrero ganó las 8 horas hace cien años, hoy es posible llegar a 35 horas y vivir todos un poco mejor. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Sin embargo, y así lo hicimos con enmiendas que presentamos al decreto de las 37,5 horas, es cierto que no todo el panorama económico es igual y estamos de acuerdo -repito, porque hay quienes no lo han entendido- en que puede haber ayudas específicas, que puede haber bonificaciones, un retraso del calendario con microempresas o con autónomos, no es lo mismo una multinacional que una tienda que tiene dos o tres trabajadores, pero no es lo mismo ni por un lado ni por el otro. Es importante también el registro horario, como muy bien han dicho quienes me han precedido en el uso de la palabra -ahora no dicen nada por aquí-, pero el registro horario es realmente lo más importante que hacía falta, porque de nada sirve bajar a 37,5 o a 35 horas si no hay un registro horario que funcione. Y supongo que ningún empresario -los que se llenan la boca y se golpean el pecho- estará en contra de que haya un control estricto de la jornada laboral; supongo que no se van a oponer a eso, no se van a oponer -repito- a que haya un cumplimiento estricto de que lo que se trabaja es lo que se paga, etcétera. Tampoco dicen nada de algunos de los beneficios récord empresariales, mientras que los sueldos reales van a la baja. Creo que transformar o redistribuir una parte de esos beneficios empresariales en forma de tiempo estaría bastante bien.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«¿Por qué 35 horas? Pues porque se puede. Quienes dicen que no dicen siempre que no a cualquier mejora para la clase trabajadora, ya sea el salario mínimo interprofesional, permisos retribuidos o lo que sea. Se puede. ¿Y 35 horas por qué? Para más vida, más empleo, más salud. Les recuerdo que en estos momentos la afectación de la salud mental es altísima y algo tendrá que ver con las condiciones laborales y las condiciones de vida que produce esta sociedad; pero tenemos más productividad, más rendimiento por hora, al contrario de lo que la gente cree. Por cierto, también es difícil de entender que estemos con las mismas horas que a principios de siglo. En la era de la mecanización, de la informática, de la inteligencia artificial, creemos que se puede producir más en menos tiempo, pero no, eso no va así, va a peso. Como han dicho mis compañeros, Francia hace casi veinticinco años que tiene 35 horas, alguien ha dicho que así les va, pero veinticinco años no está mal, ya me gustaría que no fuera así: en veinticinco años han tenido momentos bastante más esplendorosos que en los que trabajaban 40 horas. No es una correlación que las cosas vayan bien o mal en la economía por trabajar más o menos. Planes piloto en Islandia, Reino Unido o Bélgica han demostrado que mejora la salud y la motivación, y sin caída del rendimiento, eso también hay que decirlo. Conclusión: es justo y es factible. Estamos de acuerdo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Conclusió: el moviment obrer va guanyar les 8 hores fa 100 anys, avui és possible arribar a 35 hores i viure tots una mica millor. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes. Para no repetir el mismo discurso que hice hace pocas semanas ante la proposición del Gobierno de bajar a 37,5 horas, igual que antes, para ser coherentes, vamos a votar que sí a esta proposición de ley que nos presenta el BNG. Y recordemos que seguramente será echada abajo por la derecha española y por la derecha catalana, como pasa a menudo siempre que tocan un tema que afecta a los trabajadores asalariados y también a los autónomos y a la pequeña empresa, como se ha demostrado en esta intervención. Aquí lo que se pide es que se tramite y, si hay tramitación, habrá comparecencias, y podrán comparecer la pequeña y mediana empresa, los autónomos, los asalariados, sus organizaciones, etcétera. Pero lo que no puede ser es que, más de cien años después de la huelga de La Canadenca, estemos todavía con la huelga de las ocho horas. No puede ser que la ley aún marque 40 horas, cuando aquí, en 1943, ya estaba marcado. Lo que no puede ser es que uno de cada cuatro trabajadores admita hacer más de 40 horas. Y, por cierto, muchas de las horas que dicen que son extras y que deberían ser voluntarias, no lo son. Sean sinceros, no hagan trampas. Uno de cada tres trabajadores acaba más tarde de las siete de la tarde; eso no puede ser. Ocho de cada diez reciben mensajes fuera del horario laboral; tampoco puede ser. El paro juvenil en este país es altísimo. Y, por último, aparte del paro juvenil, los cuidados invisibles recaen siempre sobre las mujeres. Es decir, reducir la jornada también es un tema de igualdad.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«També algú ha parlat del marc legal. Al Tribunal Constitucional, no és la meva Constitució, però, ja que els serveix de referència, l'any 1990 ja va avalar i fixar per llei que la jornada màxima de 40 hores, del 1983, no feia falta que passés per la negociació col·lectiva. No calia. L'article 42 de la mateixa Constitució, que és un mandat, limitar la jornada i garantir el descans. Per tant, 35 hores per llei és constitucional i necessari per protegir la salut i la dignitat. Suport social i mandat. Si som representants de la ciutadania, hi han enquestes bastant fiables que diu que el 80 % de la població està d'acord amb la reducció de la jornada de treball. Per aquí tampoc aniríem bé. Tampoc aniríem bé. En resum, sí a les 35 hores per llei, sense pèrdua salarial; pla d'acompanyament a pimes, recol·locació, proporcionalitat i termini d'adaptació per a les petites i mitjanes empreses i autònoms; inspecció amb mitjans i sancions dissuasives; publicació periòdica d'estadístiques d'acompliment i, evidentment, impulsar la gestió catalana de la Inspecció de Treball. També podem contractar inspectors de treball perquè no es faci un mal ús de tot plegat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Estem d'acord, però, i així ho vam fer amb esmenes que vam presentar en el decret de les 37 hores i mitja, que és veritat que no tot el panorama econòmic és igual, i estem d'acord, ho repeteixo perquè alguns no ho han entès que hi pot haver ajudes específiques que hi pot haver bonificacions, hi pot haver un retard del calendari en microempreses o en autònoms. No és el mateix una multinacional que una botiga que té dos o tres treballadors, però no és el mateix, ni per un costat, ni per l'altre. És important també el registre horari, com molt bé han dit també gent que m'han antecedit. En aquests moments, això no diuen res, aquí no. Però el registre horari és realment el més important que faria falta, perquè de res serveix baixar a 37 hores i mitja, o baixar a 35 hores, si no hi ha un registre horari que funcioni. I suposo que cap empresari d'aquells que s'omplen la boca i el pit estarà en contra que hi hagi un control estricte de la jornada de treball. Suposo que no s'oposaran a això. No suposaran a que hi hagi, repeteixo, un compliment estricte de que allò que es treballa és allò que es paga. Etcètera, etcètera. Tampoc diuen res alguns dels beneficis rècords empresarials, mentre que els sous reals van a la baixa. Penso que transformar o redistribuir una part d'aquests beneficis empresarials en forma de temps estaria bastant bé.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Per què 35 hores? Una: perquè es pot. Els que diuen que no, diuen que no sempre qualsevol millora per a la classe treballadora, ja sigui el salari mínim interprofessional, ja sigui permisos retribuïts, etcètera, etcètera, etcètera. És pot 35 hores perquè per més vida, per més ocupació, per més salut. Els hi recordo que en aquests moments hi ha molt, potser en el tema de la salut mental és altíssim. És altíssim. I alguna cosa ha de veure amb les condicions laborals i les condicions de vida que aquesta societat produeix. Més productivitat. Al contrari del que es pensa la gent, el rendiment d'hora, que per cert, també és difícil d'entendre que estem en les mateixes hores que al principi de segle, en l'era de la mecanització de la informàtica, de la intel·ligència artificial. Creiem que es pot produir més en menys temps. Però no, això no va així, va a pes. Com han dit alguns companys, França fa gairebé 25 anys que té 35 hores. Algú ha dit que així els hi va bé. 25 anys no és per res. Ja m'agradaria que anés així, però durant 25 anys han tingut moments bastant més esplendorosos que els que hi treballaven 40 hores, bastant més. No és una correlació que les coses vagin bé o malament en economia de treballar més o menys. Plans pilots a Islàndia, Regne Unit o Bèlgica han demostrat que millorar la salut, la motivació i sense caiguda de rendiment. Això també s'ha de dir. Conclusió: és just i és factible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Bona tarda. Per no repetir el mateix discurs que vaig fer fa poques setmanes davant la proposició del Govern de baixar a 37 i mitja, doncs igual que llavors, per ser coherent, votarem que sí, aquesta proposició de llei que ens presenta el BNG. I recordem, segurament serà tombada per la dreta catalana i la dreta espanyola, com passa sovint cada vegada que toca algun tema que afecti els treballadors assalariats i també als autònoms i petites i mitjana empresa, com demostraré en aquesta intervenció. Aquí el que es demana és que es tramiti. I si hi ha tramitació hi ha compareixences i podrà comparèixer la petita i mitjana empresa, podrà comparèixer els autònoms, podran comparèixer els assalariats, les seves organitzacions, etcètera, etcètera. Però el que no pot ser és que, 100 anys després, més de 100 anys després de la vaga de la Canadenca, estiguem encara amb les 8 hores. El que no pot ser és que la llei encara marqui 40 hores, quan aquí, des del 1983, ja estava marcat. El que no pot ser és que 1 de cada 4 treballadors admet fer-ne més de 40 moltes de les hores. Per cert, que diuen que són extres i haurien de ser voluntàries, no ho són. Siguin honestos, siguin sincers, no facin trampa. 1 de cada 3 treballadors plega més tard de les set de la tarda. No pot ser. No pot ser. 8 de cada 10 reben missatges fora de l'horari. No pot ser. L'atur juvenil en aquest país és altíssim. I per últim, a banda l'atur juvenil, les cures invisibles recauen sempre sobre les dones. És a dir, reduir la jornada també és un tema d'igualtat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Dentro de pocas semanas, el 29 de octubre, se conmemorará el primer año de la terrible dana, una dana que azotó varias comarcas en el país valenciano y provocó 230 muertes. Desde Esquerra Republicana queremos trasladar nuestro apoyo a las víctimas de la dana ante el desastre personal, medioambiental, económico y político sin precedentes que han sufrido, y especialmente ante el mal Gobierno, un muy mal Gobierno, y el menosprecio del Consejo encabezado por Carlos Mazón. Un abrazo para los valencianos y ¡vivan los países catalanes! (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Son muy pesados hablando sobre el Pacto Nacional por el Agua. ¿Por qué no hablan de una gestión eficiente del agua, de la modernización del riego, del canal de Urgel, de las desalinizadoras? Esto sería mucho más interesante que este Pacto Nacional por el Agua. El agua no es una mercancía. Ustedes son los reyes del extremismo hidráulico, por definición, cuando es algo de interés general. El sector primario necesita menos palabras, menos mociones y más actividad. No se puede venir aquí a sacarse la foto con el sector cuando está en crisis y después ir a Europa y dar apoyo a un acuerdo como Mercosur o votar contra los mecanismos de protección de los pequeños agricultores. Esto no se puede hacer. El último minuto -es vigilia del 9 de octubre- es para mandar un abrazo fraternal a los valencianos y las valencianas con motivo de su día nacional (aplausos), porque ante las amenazas de la extrema derecha contra la lengua, contra la cultura, contra los derechos civiles y políticos, siempre encontrarán nuestra solidaridad y apoyo, como hemos demostrado ampliamente desde la izquierda nacional de los países catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«I aprofito també en aquests trenta segons perquè d'aquí a poques setmanes, de fet, el 29 d'aquest mes es commemorarà el primer any de la terrible dana, una dana que va assolar diverses comarques del País Valencià i que va provocar 230 morts. Des d'Esquerra Republicana volem també traslladar el nostre caliu i suport a les víctimes de la dana davant la desfeta personal, la desfeta ambiental, la desfeta social i econòmica sense precedents que han patit, i especialment davant d'un mal govern, d'un molt mal govern i el menyspreu del Consell encapçalat per Carlos Mazón. Una abraçada a totes i a tots ells i visca els Països Catalans! Gracias, presidente. Señorías del Partido Popular, con toda la estima, señor Gallardo, debo decirlo claramente: esta moción no es solo oportunista, es un insulto a la inteligencia, directamente. Es muy fácil y friki venir hasta aquí después de los incendios de este verano que han devastado más de 400 000 hectáreas y plantear una serie de compromisos que parecen una maravilla siguiendo esa frase que dice que el papel lo aguanta todo, pero los hechos son tozudos y la gente -poca, pero todavía hay algunos- tiene memoria. Mientras presentan ustedes en Madrid planes grandilocuentes, las comunidades donde ustedes gobiernan acumulan denuncias por mala gestión forestal, recortes y falta de planificación. Este verano, expertos forestales y colectivos de profesionales han denunciado muchísimas veces la falta de prevención y la reacción tardía de diversas comunidades autónomas gobernadas por el Partido Popular ante la ola de calor reiterada que ha provocado estos incendios. En Castilla y León incluso los bomberos -los bomberos- exigieron la dimisión del presidente Mañueco por su nefasta gestión. Lo que llegó a proponer el señor Mañueco es un registro de pirómanos como medida alucinante e innovadora para evitar futuros incendios; un golpe de efecto extremadamente inútil. Es el ejemplo perfecto de lo que hacen desde el Partido Popular: poca política efectiva y mucho marketing. Lo que es difícil, lo que requiere compromiso es justamente llevar a cabo políticas valientes y transformadoras donde se gobierna, y ustedes han fallado estrepitosamente porque siempre han sido los guardianes de los privilegios, siempre han defendido a todas las duquesas de Alba del Estado español, a todos los grandes propietarios, abandonando al pequeño agricultor y al ganadero. ¿Y qué han hecho ustedes, sus ministros, al gobernar? Pues han recortado el presupuesto en desarrollo rural, han dejado de lado al ministro de Medio Ambiente, dejándolo sin alma y sin recursos. Y en Bruselas han dado apoyo a una política agrícola común que ayuda a los grandes productores y desampara a los pequeños productores y ganaderos, que son justamente los que cuidan y gestionan el territorio, porque ellos son los bomberos, los cortafuegos. También han sido los primeros en rebajar el Pacto Verde y en abrirse a acuerdos comerciales que condenan a nuestros agricultores a una competencia desleal brutal, lo hemos dicho muchas veces.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Mirin, i són molt pesats parlant del pacte nacional de l'aigua. Per què no parlen d'una gestió eficient de l'aigua? Per què no parlen de la modernització dels regs? Per què no parlen del canal d'Urgell? Per què no parlen de les dessalinitzadores? Serà molt més interessant que aquest coi del pacte nacional de l'aigua. Escolti'n, que l'aigua no és una mercaderia. És a dir, perquè és que vostès són els reis de l'extremisme hidràulic, per definició, quan és d'un interès general. Mirin, el sector primari necessita menys paraules i menys mocions llençols i, com els deia, més activitat. No es pot venir aquí a fer-se fotos amb el sector quan està en crisi i després anar a Europa a donar suport a un acord com el de Mercosur o votar contra els mecanismes de protecció dels petits agricultors. Això no es pot fer, perquè això no és decent. I aprofito l'últim minut, senyories, avui que és vigília del 9 d'octubre, per enviar una abraçada fraternal als valencians i a les valencianes amb motiu de la seva Diada nacional. Perquè davant de les amenaces de l'extrema dreta, contra la llengua, contra la cultura, contra els drets civils i polítics, sempre, sempre, hi trobarà la nostra solidaritat i suport, com hem demostrat abastament des de l'esquerra nacional dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, amb tota l'estima, senyor Gallardo, que li professo, ho he de dir claríssimament: Aquesta moció no només és oportunista, és un insult a la intel·ligència, directament. És molt fàcil, de fet, és molt friqui venir fins aquí després dels incendis d'aquest estiu que han devastat més de 400 000 hectàrees i tenir la barra de presentar una llista de compromisos que sonen de meravella fent bona aquella frase de que el paper ho aguanta tot. Mirin, els fets són tossuts. Malauradament, els fets són massa tossuts i la gent -poca, però encara alguns- tenim memòria. Mentre presenten vostès aquí, a Madrid, plans grandiloqüents, les comunitats on governen acumulen denúncies per la mala gestió forestal, retallades en prevenció i, a més a més, manca de planificació. Aquest estiu, experts, experts forestals i col·lectius de professionals han denunciat manta vegades la falta de prevenció i la reacció tardana, i la reacció tardana -important- de diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular davant d'aquesta onada de calor reiterada i que ha provocat aquests incendis. A Castella i Lleó, fins i tot els Bombers han exigit la dimissió -els Bombers!- la dimissió del president Mañueco per la seva gestió nefasta. És que, atenció! Fixin-se, el que va arribar a proposar el senyor Mañueco és un registre de piròmans! Com una mesura al·lucinant i innovadora per evitar futurs incendis. Un cop d'efecte extremadament inútil. És l'exemple perfecte del que és el Partit Popular: molt màrqueting, molt titular i molt poca política efectiva. Senyories, el que és difícil, el que requereix compromís, són justament fer polítiques valentes i transformadores allà on es governa. I vostès han fallat estrepitosament, perquè vostès han estat sempre els guardians dels privilegis. Vostès han defensat a totes les duquesses d'Alba de l'Estat espanyol, a tots els grans propietaris, abandonant el petit agricultor i abandonant el ramader. I què han estat fent vostès quan han governat els seus ministres? Doncs els diré: retallar pressupostos en desenvolupament rural, que ara tant parlen, degradar el Ministeri de Medi Ambient i fins i tot deixar-los sense ànima i sense recursos. I a Brussel·les? Doncs també els ho diré: Han donat suport a una política agrària comuna que concentra les ajudes a les grans explotacions, a les duquesses d'Alba, deixant desemparats als petits agricultors i els petits ramaders que són, precisament -ho deia el senyor Gavín- els que cuiden i gestionen el territori, els bombers, els primers bombers, els tallafocs. També han estat els primers en rebaixar l'ambició climàtica del pacte verd i obrir la porta als tractats comercials que condemnen la nostra pagesia a una competència deslleial -ho hem dit també manta vegades- brutal, brutal.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Ministerio de Hacienda en relación...
«Por todo ello, votaremos a favor de la moción, porque apuesta por una vía pacífica y efectiva, por cortar el flujo de armas y complicidades que alimentan la guerra y el sufrimiento del pueblo palestino desde hace dos años. Llega tarde, pero, si llega, salvaremos vidas. También hay una evidencia política: lo que pasa en Gaza no sería posible, como decía antes, sin apoyos externos, económicos, militares y diplomáticos y sin la hipocresía de muchos países que no son coherentes con los valores que dicen defender ni con los derechos humanos ni con las cartas sociales ni con nada. Por eso, apostar por medidas de presión política es legítimo y no es antisemitismo. Estas políticas no son gestos, sino que cortan la guerra y mandan el mensaje al resto del mundo de que los distintos pueblos del Estado español no serán cómplices de esta barbarie. Además, somos coherentes con lo que está pasando en las calles del mundo: movilizaciones masivas, transversales y pacíficas. Y creo que aquí, en esta Cámara, debemos ser fieles a lo que pide la gente, sobre todo cuando la gente pide paz, que no haya armas, que no se pierdan vidas en la guerra y que no se produzca un genocidio. Esquerra Republicana está a favor de todo esto. Por eso, vamos a votar que sí a esta moción. (Aplausos).»