Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.366 declaraciones · página 69 de 146
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Hoy votaremos el informe de la Subcomisión para la protección de la salud mental, un documento con muchas, muchísimas aportaciones expertas de profesionales y de pacientes, y de los compañeros, por qué no decirlo; un documento que busca concretar formas de paliar esta lacra que sufrimos en las sociedades avanzadas. Pues bien, mientras el entorno global no ayude a generar confianza, especialmente entre nuestros jóvenes, vamos a seguir sufriendo esta plaga. Debemos ser capaces, por lo tanto, de convertir su mundo más cercano en un entorno capaz de cuidar, de sanar sus heridas, capaz de protegerlos, a ellos y a todas las personas que en un momento dado puedan sufrir un problema de salud mental, que podemos ser cualquiera de nosotros. Pero, para poder atender a las necesidades de las personas con problemas de salud mental, hacen falta recursos económicos y humanos. En Cataluña, la sanidad tiene cada año un agujero de más de 5000 millones de euros. Hace diez días se supo que una paciente con un trastorno psiquiátrico grave se suicidó después de pasar dos días en un box de urgencia, esperando una cama en planta, esperando poder recibir las atenciones necesarias ante su condición mental. No es culpa del personal sanitario. Estamos seguros de que hicieron, sin duda, todo lo que pudieron, es culpa de la falta de medios. Cuando en Junts señalamos el expolio fiscal del Estado de más de 22 000 millones de euros al año, es también para poner el foco en las consecuencias de la falta de estos recursos en la sanidad. El sistema sanitario está muy tensionado y, por lo tanto, pagamos las consecuencias de ello.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Com els deia al principi, quan es tanca una subcomissió, un s'ha de preguntar si la feina que s'hi ha fet servirà per canviar la realitat, ni que sigui una mica. N'estic convençuda que sí. Per tant, gràcies al president Agustín Santos Maraver i també gràcies a tots els companys diputats i, sobretot, als experts i als pacients per les seves aportacions i per haver fet possible aquest informe. Gràcies. Señorías, presidente, gracias. Hoy toca hablar de salud mental, pero antes de entrar en lo que hace referencia al individuo, permítanme que reflexione sobre esta locura colectiva global que nos ha tocado vivir, en la que hemos convertido el mundo y que contamina nuestros espacios de convivencia, físicos o virtuales. No pretendo ser alarmista, pero, si no sabemos hallar la forma de corregir el rumbo, vamos hacia nuestra propia destrucción. Quizás la ciencia puede salvar la especie, pero, si la despojamos de los valores que durante décadas han construido el concepto humanidad, lo que ya no seremos es la especie humana. Sin empatía, condenamos a muerte la confianza del ser humano. No es extraño, por lo tanto, que en medio de este mundo difícil, descarnado, cada vez más tecnológico pero más deshumanizado, las enfermedades mentales se conviertan en una plaga, porque, además de las necesidades básicas de supervivencia, de seguridad, de alimento y de trabajo, para tener una mente sana las personas necesitamos sentirnos queridas, aceptadas y autorrealizadas, porque, además de las patologías mentales de origen biológico, cada vez hay más personas, especialmente nuestros jóvenes, que sufren trastornos de comportamiento, depresiones o ansiedad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Senyories. President, gràcies. Bé, avui toca parlar de salut mental. Però abans d'entrar en la que fa referència a l'individu, permetin-me que reflexioni sobre aquesta bogeria col·lectiva global que ens ha tocat viure, en què hem convertit el món i que contamina els nostres espais de convivència, ja siguin físics o virtuals. I no pretenc ser alarmista, però si no sabem trobar la manera de corregir el rumb, anem cap a la nostra pròpia destrucció. Potser, potser la ciència pot salvar l'espècie, però si la despullem dels valors que durant dècades han construït el concepte humanitat, el que ja no serem és l'espècie humana. Sense empatia, condemnem a mort la confiança en l'ésser humà. No és estrany, per tant, que enmig d'aquest món difícil, descarnat, cada cop més tecnològic però més deshumanitzat, les malalties mentals esdevinguin una plaga. Perquè a banda de les necessitats bàsiques de supervivència i de seguretat, aliment, feina, per tenir una ment sana, les persones necessiten, necessitem sentir-nos estimades, acceptades i autorrealitzades. Perquè a banda de les patologies mentals d'origen biològic, cada cop cada cop, hi ha més persones, especialment els nostres joves, que pateixen trastorns de comportament o depressions o ansietat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Por lo tanto, como usted ha dicho, yo quiero añadir a sus comentarios que el actual Gobierno, los ministros y algunos representantes de los partidos se llenan la boca a menudo de que ellos están ya con una visión de Estado plurinacional y descentralizado y todo eso, pero cuando eso hay que llevarlo a la práctica --la señora Madrenas acaba de poner un ejemplo excelente de cómo cuando hay que dejar de compartir la información policial todos son requerimientos condicionantes-, a la hora de llevarlo a la práctica, y en la gestión de los aeropuertos está pasando eso mismo, el modelo sigue siendo centralizado. Por lo tanto, tomen buena nota los grupos del Gobierno de que eso a nosotros no nos complace, sino que lucharemos en contra de ello y lo batallaremos, bien dentro de los textos de las leyes o como sea. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Consideramos que hay escenarios que son interesantes y que valdría la pena tener presentes. Yo mismo me expresaba en ese sentido hace dos meses y medio, en un coworking en Barcelona sobre infraestructuras. Para Cataluña, la posibilidad de crear una filial de AENA que incorporara todos sus aeropuertos -Girona, Reus, Barcelona y Sabadell- permitiría desarrollar el modelo aeroportuario catalán; permitiría conectar las estrategias de aeropuertos que ya tienen las competencias de la Generalitat de Cataluña: el de Alguaire y el de la Seu d'Urgell, que también tiene pasajeros y con una importancia estratégica en su territorio; permitiría tener, como usted ha dicho -hago un paralelismo- una fuerte presencia de la Generalitat y también de los agentes económicos del territorio, lo cual hoy no sucede; permitiría corregir las desviaciones de una gestión centralizada que ha perjudicado al aeropuerto de Barcelona, impidiendo que se pudieran cerrar determinadas rutas internacionales de primer nivel, estratégicas para nosotros, pero también impidiendo que se perjudicara a los aeropuertos de Girona y Reus concentrando toda la circulación en el aeropuerto de El Prat de Barcelona.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Aprovecho para hacer otros comentarios en el sentido siguiente. Nosotros, cuando intervinimos en la primera votación de esta ley, habíamos planteado una enmienda a la totalidad a la ley porque estábamos en contra de este modelo de gestión aeroportuario tan centralizado y que no permite incorporar los intereses territoriales y la autonomía política que corresponde a Cataluña, aunque tampoco en los otros territorios. La portavoz del PNV ha hecho referencia a ello en su intervención y aprovecho que hice aquel comentario que nos planteamos con esa enmienda a la totalidad, aunque es cierto que una ley de navegación y seguridad aérea no es una ley de gestión aeroportuaria y, por lo tanto, decidimos centrarnos en lo que la ley proponía en aquel momento. Pero sí quiero aprovechar para decir lo siguiente: a colación de lo dicho por la portavoz del PNV, nosotros apoyamos su enmienda aquí, en el Congreso -en el Senado no lo sé, pero en el Congreso sí-, porque nuestro objetivo para la descentralización de la gestión aeroportuaria es la independencia de nuestro país y la titularidad plena de todos los aeropuertos del Estado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«También presentamos una enmienda que se incorporó para simplificar y promover la aprobación del UTE PBM, Performance Based Navigation, por operaciones de emergencias, para hacerlas más seguras. También, para que las servidoras aeronáuticas analicen las limitaciones de las actividades de su entorno con una visión que permita la compatibilidad. Hablamos de la enmienda Organyà, como un centro de parapente de nivel internacional que resulta que estaba continuamente condicionado por la actividad aérea, aunque finalmente hay soluciones compatibles, etcétera. La cuestión es que, como digo, es una ley relativamente técnica en la que incluimos algunas de esas cuestiones. Otra de las cuestiones que introdujimos, que para nosotros era muy importante, es... Presidenta, aquí no me salen los números del tiempo, voy un poco despistado. (Pausa). Gracias. Cuando hablaba de la intermodalidad de los aeropuertos, pusimos en evidencia que la conexión de alta velocidad del aeropuerto de Barcelona debía ser una prioridad. No podía ser que estuviese un proyecto a medias, medio construido desde hacía veinte años, detenido y paralizado; por lo tanto, era necesario que se activara este proceso de conexión de la alta velocidad con el aeropuerto de El Prat de Barcelona, y aquí hubo un acuerdo con el Grupo Socialista del Gobierno. También tengo que decirles que estamos muy atentos a cómo se está desarrollando esto y con qué calendario, para que se cumpla lo que se incorporó, que es realmente una prioridad; que los calendarios y la ejecución se hagan con la celeridad que corresponde a una prioridad, para que no suceda que como ya se está construyendo el aeropuerto de Barajas, con eso ya está todo resuelto.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Però hi ha escenaris que considerem que són interessants i que valdria la pena tenir presents. Jo mateix m'expressava en aquest mateix sentit fa uns dos mesos i mig o tres en un col·loqui sobre infraestructures a Barcelona. Per Catalunya, la possibilitat de crear una filial d'Aena que incorporés tots els aeroports d'Aena, Girona, Reus, Barcelona i Sabadell, permetria desenvolupar el model aeroportuari català. Permetria connectar les estratègies d'aeroports que ja té la Generalitat de Catalunya, el d'Alguaire i el de la Seu d'Urgell, més orientats a l'activitat industrial i de serveis, però també amb passatgers i amb una importància estratègica dins del seu territori. Permetia tenir, efectivament, com vostè ha dit també -faig un paral·lelisme- una forta presència de la Generalitat i també dels agents econòmics del territori, cosa que avui no passa. Permetria corregir les desviacions d'una gestió centralitzada, que ha perjudicat l'aeroport de Barcelona, impedint que es pugui tancar determinades rutes internacionals de primer nivell estratègic per a nosaltres. Però també impedint que es perjudiqués l'aeroport de Girona i el de Reus, concentrant tota l'activitat comercial a l'aeroport del Prat de Barcelona.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segunda cuestión, a donde iba yo. Este agosto mismo, por donde ha estado usted, señor ministro... No ha sido usted, pero forma parte del Gobierno y le afecta a usted en particular porque afecta a los cuerpos de seguridad del Estado y, sobre todo, a las policías locales. Como decía, el 9 de julio se publicó un Real Decreto, el 607/2025, en el que se hacen una serie de modificaciones sobre el acceso a la información en los registros centrales de penados. Me parece que es el Registro Central de Penados; otros también, pero nos interesa este último. Permiten -una reivindicación que hacíamos nosotros también- que ahora la Policía local pueda obtener la información de los antecedentes de las personas a las que detienen. No parece que sea una propuesta nada extemporánea ni impertinente. No, todo lo contrario; es necesaria, importante, imprescindible. La Policía local no podía hacer bien su trabajo; debía dejar libres a todas las personas que podía haber detenido siempre porque no podía comprobar si había antecedentes, sobre todo en lo que respecta a los hurtos. Pero es que resulta -no entendemos por qué y centenares de municipios catalanes y sus alcaldes y alcaldesas no entienden por qué- que lo han limitado solo a ciudades con más de 250 000 habitantes o bien a capitales de provincia de más de 175 000 habitantes. Por ejemplo, Girona, mi ciudad, queda fuera, y otras ciudades de muchos habitantes también, es decir, las medianas y pequeñas. Con unos condicionantes también que nos parecen totalmente arbitrarios, como, por ejemplo -dice algo así-, que reúnan las condiciones culturales, sociales o económicas particulares. Perdone ¿qué significa esto? ¿Qué dirán, esta sí y aquella no? ¿Qué va a hacer este Gobierno? No lo entiendo; es que no he entendido cuál es la explicación de que las policías locales, robustas, que hacen el trabajo muy bien hecho, no puedan tener este acceso directo para conocer los antecedentes de las personas cuando realizan actuaciones policiales, porque sería una herramienta importantísima para luchar contra la multirreincidencia y su Gobierno -no usted, como digo, pero le atañe especialmente- está impidiendo esta herramienta tan necesaria. Por lo tanto, ¿qué opina sobre la propuesta de ley de multirreincidencia que propusimos y que está esperando a que alguien haga algo? Y, en segundo lugar, ¿qué opina sobre esta medida? ¿No cree usted que las policías locales, robustas, deberían poder acceder a esa información? Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes una vez más a todos. Señor ministro, independientemente de que creamos o no creamos lo que ha dicho o no ha dicho -porque lo que le hemos dicho es que ya no queríamos darle más vueltas a lo de la invasión de competencias, porque lo queremos ver blanco sobre negro-, aquí tienen un dicho en español muy usado, que por algo debe ser: Del dicho al hecho hay mucho trecho. Así que lo que creemos es que usted ha visto claro que si invade competencias no contará con el apoyo de esta Cámara. En segundo lugar, ha hecho referencia antes, al hablar de la crisis climática que estamos viviendo en el planeta, a que seguramente provoca situaciones de inseguridad para las personas mucho más graves que otras, refiriéndose seguramente a las que usted debe enfrentar en temas de seguridad ciudadana. Y quería comentarle algo -porque esto ha sucedido este verano también- que tiene que ver con el ámbito de la multirreincidencia. En Cataluña estamos muy preocupados. La gente está muy preocupada en lo que respecta a la seguridad. La gente se siente insegura; al ir por las calles, por las plazas, se siente profundamente insegura. De hecho, si nos fijamos en los datos -ya los conoce-, nueve de cada diez hurtos, por ejemplo, quedan impunes en este Estado. Nueve de cada diez. Todos los expertos, todos los criminólogos afirman que la fuente de la multirreincidencia es la impunidad. Nueve de cada diez quedan impunes. Nosotros, Junts per Catalunya, presentamos una propuesta de modificación legislativa, muy de bisturí, el 9 de marzo de 2024 y está por hacer todavía. Está todo por hacer. Esto va para todos; bueno, para los grupos que deben impulsar el trámite de esa iniciativa. Como digo, está todo por hacer: 9 de marzo de 2024 y un año y medio después, unas modificaciones de cinco o seis artículos ahí están paradas. ¿Qué opina de esto?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En cualquier caso, señor ministro, ¿Cataluña recibirá más fondos de forma inmediata para actuar tal como hacemos, bien y de forma rigurosa, en la prevención y extinción de incendios? Y, ¿asegura, una vez más, que en ningún caso se procederá a centralizar ninguna competencia catalana en este ámbito, ni a militarizar la gestión de los incendios? Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosotros, en Cataluña, donde tenemos estos dispositivos potentes y trabajamos con la innovación y llevamos el conocimiento al resto de Europa, tenemos derecho a exigir más recursos. Porque todo esto vale dinero, mucho dinero. Nosotros trabajamos con seriedad y rigor en Cataluña desde hace muchos años y tenemos derecho a reclamar que el déficit fiscal no nos vaya a la contra, a la contra de la ciudadanía y de nuestro territorio. Tenemos derecho a hacerlo. Quizá otros no tengan tanto derecho. Entenderá usted que nosotros, con estas cifras y datos que les he dado, veamos sangrante que 22 000 millones de euros se vayan anualmente a Madrid y no vuelvan: nosotros los podríamos dedicar para hacer el trabajo que estamos haciendo en nuestro país más y mejor. Porque Junts se siente profundamente orgulloso de lo que hemos construido en Cataluña en el ámbito de las emergencias, a pesar del expolio fiscal que padecemos anualmente. Pero no nos conformamos, obviamente. Queremos mejorar y necesitamos nuestros recursos, los recursos que nosotros generamos, y también que no se den soluciones españolas o que no se aporte una solución españolizada que termine centralizando más o ampliando la gestión militar. Sabemos en Cataluña cuál es la fórmula para abordar estas situaciones tan graves.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En Cataluña tenemos nuestro propio modelo de emergencia. Está basado en los servicios públicos civiles implantados para dar respuesta, las veinticuatro horas del día los 365 días del año, a un territorio que conocen, lo que significa más rapidez y flexibilidad y también eficiencia y eficacia económicas. El activo principal de nuestro modelo son los bomberos de la Generalitat, un cuerpo de bomberos implementado en todo el territorio, a excepción de la ciudad de Barcelona, conformado por bomberos, funcionarios y voluntarios que trabajan en red bajo un único mando. Dentro del cuerpo de bomberos tenemos el GRAF, un grupo de especialistas en incendios que se creó hace veinticinco años y se ha convertido en una referencia en Europa en el análisis y la gestión de los incendios, haciendo aportaciones extraordinarias con nuevas fórmulas de extinción de los incendios, superando el uso del agua. No le he oído hablar en su comparecencia nada que tuviera que ver con innovación, con colaborar con universidades o con encontrar nuevas fórmulas para la extinción. Y los bomberos reciben el apoyo de los agentes rurales de la Generalitat. Más de cinco mil bomberos, más de quinientos agentes rurales de la Generalitat... Además, desde finales de los ochenta, Cataluña tiene también la participación de la sociedad civil, que en este ámbito se ha canalizado a través de estas asociaciones de defensa forestal, las ADF. Más de trescientas ADF tenemos en nuestro país que trabajan tanto en prevención de incendios, bajo las directrices del Departamento de Agricultura, como apoyando en el momento de la extinción. Casi dos mil voluntarios están equipados, formados y coordinados. Estos son dispositivos potentes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En cualquier caso, todos coincidimos en que el riesgo de incendio es algo estructural hoy en día y que la prevención y la gestión forestal son claves, mucho antes de que la propia emergencia llegue. Lo que no es clave, sino totalmente contraproducente, es imaginarse que la solución pasa por centralizar competencias y militarizar la gestión aumentando el papel de la UME. Junts per Catalunya ya dijo que defendemos un modelo civil y descentralizado, basado en el conocimiento del territorio, en la participación activa de los profesionales del sector agrícola y en la toma de decisiones cercana a la realidad concreta del territorio, porque es esa proximidad, precisamente, esa autonomía real, la que permite actuar con eficacia y proteger mejor a nuestra gente y el entorno. Es por ello, y respecto a la nueva agencia estatal de protección civil -no lo voy a repetir: usted se ha comprometido-, estaremos totalmente ojo avizor para que no tenga ningún tipo de voluntad centralizadora. Se ha comprometido y, como digo, estaremos atentos, y si cuando veamos el texto no es así, no contará con nuestro apoyo y punto.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Los grandes incendios que se han producido este verano no son fruto de la casualidad -muchos diputados han hecho alusión a esto; usted también-, son fruto de la causalidad. Hay cosas en las que no podemos actuar, y es que tenemos una gran superficie forestal en Cataluña -casi un 64 % de nuestro territorio es superficie forestal-, y la de España es menor -me parece que es el 57 %-, pero no está mal. También tenemos un clima -no podemos hacer nada al respecto- de veranos muy cálidos y secos, agravados por la actual crisis climática global. Pero también la agricultura y la silvicultura son cada vez menos rentables y, en términos burocráticos, se les está inundando de trabas y dificultades administrativas, lo que al final ha conllevado a que muchos agricultores y ganaderos abandonen. Cuando tenemos menos agricultores y gestores del bosque, el bosque crece sin control y acumula ese combustible de los grandes incendios, y ahí si podemos actuar. El abandono agrario de las Administraciones ha hecho desaparecer ese mosaico forestal que era un cortafuegos natural. Hay que darle la vuelta a la situación: hay que dejar de pensar en estos sectores, en nuestros agricultores y ganaderos solo en términos de productividad y asumirlos, también, como medidas ingentes de prevención de incendios forestales, de mantenimiento del paisaje, de creación de cortafuegos y de ordenamiento territorial.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Hace pocos días usted compareció en la Comisión de Interior y, como suele pasar en este hemiciclo y en algunas de las comisiones, nos encontramos con los principales grupos compartiendo tragedias gravísimas, instrumentos muy lamentables de sus propios juegos políticos de una manera muy irresponsable, porque son algunos los que tienen las competencias y parece que quieran trasladarlas a otros. Y ya dijeron entonces, y repetimos hoy, que lo que hace falta en estas situaciones es responsabilidad y rigor, por un lado, y evaluación y planificación de futuro. Y de nada sirven estos discursos de 'y tú más' o 'tú hiciste', y todavía menos las propuestas centralizadoras que amplían la gestión militarizada o la gestión de los incendios, en este caso, que la trasladan a una militarización de esta gestión. Y hablo de respuestas de futuro, porque toda la comunidad científica -algunos compañeros lo han mencionado antes- coincide en que con las cada vez más extremas condiciones meteorológicas actuales se producirán incendios más a menudo, más devastadores, y no nos podemos permitir, de ningún modo, la inacción. Se lo comentaba ahora la compañera: si no se hace prevención de incendios de forma contundente, sufriremos un coste social y económico mayúsculo. De hecho, el otro día vi unos estudios recientes del Banco Central Europeo junto con unos investigadores de la universidad alemana de Maguncia, en la que se determina que el Estado español será uno de los tres Estados más afectados de Europa, con pérdidas estimadas -y fueron prudentes- de unos 12 000 millones de euros a corto plazo y de 34 000 millones de euros a medio plazo, solo por las condiciones extremas producidas este verano. Por tanto, no es algo menor, es una cuestión científica, incluso está cuantificada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Sabem a Catalunya quina és la fórmula per abordar aquestes situacions tan greus. En tot cas, senyor ministre, Catalunya rebrà més fons de forma immediata per actuar com ho fem, bé i rigorosament, en la prevenció i extinció d'incendis? I assegura de nou que en cap cas es procedirà a centralitzar cap competència catalana en aquest àmbit ni a militaritzar la gestió dels incendis? Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenas tardes, señor ministro. Hoy vuelve a comparecer -ya lo hizo hace pocos días en la Comisión de Interior- a raíz de estos grandes incendios forestales de este agosto, que, por su enorme magnitud, se han convertido en una auténtica tragedia humana y ambiental. Obviamente, nuestro grupo traslada nuestras condolencias y nuestro apoyo a todas las personas damnificadas. Han sido incendios absolutamente devastadores para las personas, para sus viviendas, para las explotaciones agrícolas y ganaderas, para el medio agrícola en general. Bosques enteros y ecosistemas destruidos, toneladas de CO2 liberadas, reducción del agua disponible, etcétera. Las zonas arrasadas por los grandes incendios forestales han quedado tocadas en la vida, la fauna, la naturaleza y también en la economía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«A Catalunya tenim el nostre propi model d'emergència, que està basat en els serveis públics civils, implantats per donar resposta a un territori que coneixen, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, fet que els fa guanyar rapidesa i flexibilitat, així com ser molt més eficients i eficaços, també econòmicament. L'actiu principal del nostre model són els Bombers de la Generalitat, un cos de bombers integrat i implementat a tot el territori, llevat de la ciutat de Barcelona, format per bombers, funcionaris i voluntaris, que treballa en xarxa sota un únic comandament. Dins del cos de bombers hi ha el grup, el GRAF. Aquest grup d'especialistes en incendis ja fa 25 anys que es va crear, que han esdevingut referència a Europa en l'anàlisi i la gestió dels incendis, fent aportacions extraordinàries en noves fórmules d'extinció dels incendis, depassant l'ús de l'aigua. No he sentit a parlar ni en la seva compareixença tampoc res del seu govern respecte a innovació, a treballar conjuntament amb les universitats, a avançar en trobar d'altre tipus de fórmules per a l'extinció també. I els bombers reben el suport dels Agents Rurals de la Generalitat, és a dir, més de 5000 bombers, més de 500 agents rurals de la Generalitat. A més, des de finals dels anys vuitanta, a Catalunya també comptem amb la participació de la societat civil, que en aquest àmbit s'ha canalitzat a través d'aquestes associacions de defensa forestal, les ADFs. Més de 300 ADFs tenim en el nostre país que treballa tant en prevenció d'incendis, sota les directrius del Departament d'Agricultura, com també donant suport en el moment de l'extinció; prop de dos mil voluntaris més equipats, formats i coordinats. Això són dispositius potents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En tot cas, tots coincidim en que el risc d'incendis ara ja és una qüestió estructural i que la prevenció i la gestió forestal són clau molt abans que la pròpia emergència arribi. El que segur que no és clau -de fet, el contrari és absolutament contraproduent- és ni tan sols imaginar que la solució es troba en centralitzar competències en la militarització de la gestió, ampliant el paper de la UME. Junts per Catalunya ja li vam dir: defensem un model civil i descentralitzat, basat en el coneixement del territori, la participació activa dels professionals i de la pagesia i la presa de decisions propera a la realitat concreta del territori. Perquè és precisament aquesta proximitat, aquesta autonomia real, el que permet actuar amb eficàcia i protegir millor la nostra gent i el medi. Per això, i respecte a la nova Agència estatal de Protecció Civil, ja no torno a repetir. Vostè s'hi ha compromès, però estarem absolutament amatents que no sigui ni mínimament un..., no tingui una voluntat centralitzadora, s'hi ha compromès. Estarem amatents. I, òbviament, si quan llegim el text veiem que no és així, doncs no tindrà el nostre suport. Ja està.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Els grans incendis que s'han produït aquest estiu no són fruit de la casualitat -s'hi han referit molts diputats, vostè també- són fruit de la causalitat. En primer lloc, algunes en què no hi podem fer més i és que tenim extensa superfície forestal. A Catalunya, gairebé un 64 % del nostre territori és superfície forestal. A Espanya és menor, però 57 %, Déu n'hi do! També tenim un clima, aquí tampoc sembla que hi puguem fer res, amb estius extremadament calorosos, secs, agreujats per l'actual crisi climàtica global. Però també l'agricultura i la silvicultura cada vegada són menys rentables i, en termes burocràtics, se'ls està inundant de traves i dificultats administratives que, al final, ha provocat que molts pagesos, que molts ramaders abandonin. Quan hi ha menys pagesos i gestors del bosc, el bosc creix sense control i s'acumula aquest combustible dels grans incendis. Aquí sí que s'hi pot fer. L'abandonament agrari de les administracions ha fet desaparèixer aquell mosaic agroforestal que actuava com a tallafocs natural i cal canviar-ho, això. Cal deixar de pensar en aquests sectors, en els nostres pagesos, en els nostres ramaders, només en paràmetres de productivitat i assumir-los també com unes mesures ingents de prevenció d'incendis forestals, de manteniment del paisatge, de creació de tallafocs i d'ordenació del territori.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«I parlo de respostes de futur perquè tota la comunitat científica -alguns companys, s'hi han referit abans- doncs, coincideix que en les cada vegada més extremes condicions meteorològiques actuals es produiran incendis cada cop més sovint, cada cop més devastadors, i no ens podem permetre de cap manera la inacció. Ara li comentava la companya. Si no s'actua en la prevenció d'incendis de forma contundent, patirem un cost social i econòmic majúscul. De fet, l'altre dia vaig veure uns estudis recents del Banc Central Europeu, conjuntament amb uns investigadors d'una universitat alemanya, concretament la de Mannheim, en què determina que l'Estat espanyol serà un dels tres estats més afectats d'Europa, amb pèrdues estimades -i van ser prudents- d'uns 12 000 milions d'euros a curt termini i de 34 000 milions d'euros a mitjà termini, només per les condicions extremes produïdes aquest estiu o que hem viscut o que s'ha viscut aquest estiu, no? Per tant, no és una qüestió menor i és una qüestió científica i, fins i tot, està quantificada.»