Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.151 declaraciones · página 8 de 39
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«El Grupo Popular vuelve a proponer exactamente la misma receta que este Estado ya ha aplicado durante décadas: construir más, acelerar procesos urbanísticos y reducir regulaciones; construir más privadamente, evidentemente. En el fondo, es la misma lógica que alimentó la burbuja inmobiliaria y que nos llevó a la crisis del 2008. Construir más puede formar parte de la solución global, sí, pero construir más no es la solución al problema de la vivienda. El problema no es solo cuántas viviendas se construyen, el problema es cómo funciona el mercado, de quién es y quién controla estas viviendas. Hoy, una gran parte del mercado inmobiliario no está pensada para garantizar el derecho a la vivienda, sino para funcionar como un activo de inversión; sus propietarios no son las Administraciones públicas, sino los grandes fondos buitre y los grandes fondos de inversión. Esta proposición de ley en ningún caso habla de hacer más vivienda pública, sino de que ya tienen el control del mercado y se pongan pisos en venta a precios que son inasumibles prácticamente para la mayoría de las personas. Esto significa que, aumentando la oferta, los precios continuarán subiendo, porque la demanda especulativa absorbe gran parte de esta nueva oferta y porque es la única que pueden pagar. España, de hecho, es uno de los países europeos que más vivienda ha construido durante las últimas décadas y, a pesar de ello, continúa siendo uno de los lugares donde el acceso a la vivienda es más difícil para la mayoría de la gente. Este dato les debería hacer reflexionar sobre la simplificación que hacen de un debate que a menudo se reduce a una idea: se acaba construyendo más, como decía; cada vez ya hay más voces, más expertos que señalan que el problema no solo tiene que ver con la cantidad de viviendas disponibles, sino con el funcionamiento del mercado y la concentración de esta propiedad.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Però la proposta del Partit Popular va exactament en la direcció contrària. Aquesta llei planteja eliminar o debilitar els instruments que permeten intervenir al mercat de lloguer, com el control de preus o la declaració de zones tensionades. I al mateix temps diu que vol facilitar processos urbanístics, però el que fa és tenir menys garanties. Limita la capacitat de la ciutadania per recórrer decisions urbanístiques restringint l'anomenada acció pública en aquesta matèria; un tema que és especialment preocupant perquè és aquesta acció pública urbanística la que històricament ha estat una eina essencial per detectar irregularitats, abusos i casos de corrupció, per cert, pràcticament el cent per cent a mans del Partit Popular. En lloc d'exigir que l'administració actuï correctament des del principi, aquesta proposta rebaixa les exigències perquè els errors no tinguin conseqüències i això acaba generant exactament el contrari del que proclama: menys confiança en les institucions i més sensació d'impunitat. Aquí, en aquest punt, també vull fer un incís en un tema que fa ben poc va sortir publicat al diari Público i que no en parlem massa. L'article explicava que determinades càtedres universitàries, finançades precisament per empreses immobiliàries, han contribuït a difondre estudis i informes on les conclusions, curiosament, coincideixen de manera molt convenient amb els interessos d'aquest mateix sector: menys regulació, més liberalització del mercat i més construcció. Tot això el que fa és anar contribuint a bastir un relat que els va molt bé sobre la liberalització màxima del mercat, que només afavoreix a aquells perfils que vostès volen afavorir, vostès, amb les seves polítiques de liberalització màxima, les dretes i les extremes dretes. I nosaltres neguem la major. El dret a l'habitatge no es pot deixar en mans del mercat. El mercat no es regula sol i si es regula sol no ho fa per a la majoria de la gent. Ja hem vist el que està passant amb aquest sistema que vostès proposen.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«El Partit Popular torna a proposar exactament la mateixa recepta que aquest Estat ja ha aplicat durant dècades: construir més, accelerar processos urbanístics i reduir regulacions; construir més privadament, evidentment. En el fons, la mateixa lògica que va alimentar la bombolla immobiliària i que va acabar conduint-nos a la crisi del 2008. Construir més pot formar part de la solució global, sí, però construir més no és la solució al problema de l'habitatge. El problema no és només quants habitatges es construeixen. El problema és com funciona el mercat i de qui són i qui controla aquests habitatges. Avui una gran part del mercat immobiliari no està pensada per garantir el dret a l'habitatge, sinó per funcionar com un actiu d'inversió. Els seus propietaris no són les administracions públiques, sinó els grans fons voltor i els grans fons d'inversió. I aquesta proposició de llei, quan parla de construir més, en cap cas parla de fer més habitatge públic, sinó que ho facin els que ja tenen control del mercat i posin els pisos en venda a preus absolutament inassumibles per a la majoria de la gent. I això significa que fins i tot augmentant l'oferta, els preus continuaran pujant perquè la demanda especulativa absorbeix bona part d'aquesta nova oferta, perquè és l'única que pot pagar-la. España, de fet, és un dels països europeus que més habitatges ha construït durant les darreres dècades i, malgrat això, continua sent un dels llocs on l'accés a l'habitatge és més difícil per a la majoria de la gent. Aquesta dada els hauria de fer reflexionar sobre la simplificació que fan d'un debat que sovint es redueix a una sola idea, que és que, com deia, s'acaba construint més. Cada vegada hi ha més veus, més experts que assenyalen que el problema no només és la quantitat d'habitatges disponibles, sinó el funcionament del mercat i la concentració d'aquesta propietat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«La ciudadanía está harta de ello y tienen toda la razón, porque no hablamos de números, sino de vidas, de tiempo perdido y de derechos que no se garantizan. Y nosotros estamos cansados también de aceptar excusas e intercambios de reproches, porque la solución no vendrá ni del cinismo de unos ni de la inacción de los otros. Por tanto, ni PP ni PSOE; cuando hablamos de trenes, lo que hace falta es dejar de depender de un Estado que no ha estado a la altura ni de su gente ni de las necesidades de los catalanes y las catalanas. Después se preguntan ustedes por qué somos independentistas. Pues por estos motivos somos independentistas. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Por tanto, detallo: solo un 30 % de las actuaciones están ejecutadas en rodalies; proyectos con retrasos de dieciocho meses de media; infraestructuras clave encalladas durante años -por ejemplo, el desdoble de la R3 entre Centelles y Vic, las estaciones del Camp de Tarragona y de Terrassa, mejoras en la R1 y la R4 que ni siquiera han empezado, o algo tan simple como recuperar la doble vía del Puig-. Y eso no es casualidad; es el resultado de un modelo centralizado, lento y alejado del territorio. Y aquí es donde su moción falla, señorías del PP, porque ustedes hablan de más planes y más estructuras, pero el problema es de fondo. Hace décadas que el sistema ferroviario se gestiona de espaldas a la gente, priorizando grandes titulares mientras se degrada el servicio cotidiano. Y eso, desde una mirada de izquierdas, es inaceptable, porque el tren no es solo una infraestructura, es cuestión social; es una herramienta para trabajar, estudiar y también prosperar. Y por eso hacen falta decisiones claras: transparencia real en los proyectos encallados y ejecución efectiva de recursos públicos, priorizando rodalies, cercanías y su mantenimiento.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«La ciutadania n'està farta i tenen tota la raó. Perquè no parlem de números, parlem de vides, de temps perdut i de drets que no es garanteixen. I nosaltres estem cansats també d'acceptar excuses i intercanvis de retrets, perquè la solució no vindrà ni del cinisme d'uns ni de la inacció dels altres. Per tant, ni PP ni PSOE. Quan parlem de trens el que cal és deixar de dependre d'un estat que no està a l'alçada ni de la seva gent, ni de les necessitats dels catalans i les catalanes. Després es pregunten perquè som independentistes. Doncs per aquests motius. Per aquests motius som independentistes. Gràcies. Gracias, presidente. Y mientras ustedes discuten -nunca mejor dicho-, hay gente que no llega al trabajo, que pierde horas en un andén y que ha dejado de confiar en el servicio público. Por eso quiero reconocer el trabajo incansable de las asociaciones de usuarios. Son ellas las que documentan incidencias, son las que las documentan de verdad, las que denuncian los retrasos y las que cuentan lo que verdaderamente pasa. Gracias a ellas sabemos que no son casos aislados, sino que es un problema estructural. ¿Y qué nos dice esta gente, estas asociaciones? Pues que están hartas; que están hartas de llegar tarde, de la falta de información, de las excusas y, sobre todo, de una guerra constante sobre quién tiene la culpa, si ADIF o Renfe, rebajando así los tiempos de retraso. Dicen que solo son dos minutos y medio de retraso. Así hemos pasado de unas peleas y de una presunción de culpa que dan igual al usuario, porque al usuario le da igual quién gestione la vía, el tren, incluso el ministerio. Al final, lo que quiere la gente es que el tren funcione y, mientras no funciona, los datos son claros. Y son claros los datos que daré hoy, porque me los ha facilitado una asociación de usuarios del transporte, porque, si no me los hubiera facilitado ella, los datos no serían suficientemente realistas.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Per tant, passo a detallar dades que m'han facilitat: un pla de rodalies amb només el 30 % de les actuacions executades, projectes amb retards mitjans de 18 mesos, infraestructures clau encallades durant anys. Exemples: el desdoblament de l'R3 entre Centelles i Vic, les estacions del Camp de Tarragona o de Terrassa, millores a l'R1 i l'R4, que ni tan sols han començat. O una cosa tan simple com recuperar la doble via a Bellpuig. I això no és casualitat, és el resultat d'un model centralitzat, lent i allunyat del territori. I aquí és on la seva moció falla, senyories del PP, perquè vostès parlen de més plans i més estructura, però el problema és de fons. Fa dècades que el sistema ferroviari es gestiona d'esquena a la gent, prioritzant grans titulars mentre es degrada el servei quotidià. I això, des d'una mirada d'esquerres, és inacceptable, perquè el tren no és només una infraestructura. És cohesió social. És una eina per treballar, estudiar i també prosperar. I per això calen decisions clares, transparència real en els projectes encallats, execució efectiva dels recursos públics, prioritzant rodalies i el seu manteniment.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Gràcies, president. I mentre vostès discutixen -mai millor dit- hi ha gent que no arriba a la feina, que perd hores en una andana i que ha deixat de confiar en el servei públic. I per això vull reconèixer la feina incansable de les associacions d'usuaris. Són elles qui documenten incidències. Són els qui les documenten de veritat, denuncien retards i expliquen el que realment passa. Gràcies a elles sabem que no són casos aïllats, sinó que és un problema estructural. I què ens diuen aquesta gent? Què ens diuen aquestes associacions? Que estan farts. Que estan farts d'arribar tard, farts d'esperar sense informació, farts d'excuses i, sobretot, farts d'una guerra constant sobre qui té la culpa, sobre si la té Adif, sobre si la té Renfe, rebaixant així els temps de retard i atrevint-se a dir que a Catalunya el retard només és de dos minuts i mig. Així anem passant amb unes baralles i amb una presumpció de culpes que a l'usuari li és ben bé igual, perquè l'usuari li és igual qui gestioni la via, el tren o fins i tot el ministeri. Al final, la gent el que vol és que el tren funcioni i mentre no funciona, les dades són clares i són clares les dades que donaré avui, perquè me les ha facilitat una associació d'usuaris de transport, perquè les dades, si no me les hagin facilitat ells, probablement no foren prou realistes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Ahora bien, el cinismo del PP no exonera la inacción del Gobierno actual, porque la realidad es que el Ministerio de Transportes no está dando respuesta a lo que ocurre. Con el PSOE el problema no se ha resuelto, se ha cronificado; se ha pasado del caos al colapso. Y ahora -y eso es lo que nos dicen cada día miles de personas- en Cataluña esta situación es especialmente grave, porque es estructural. Es el resultado de décadas de desinversión sistemática, más intensa con los Gobiernos del PP, pero también sostenida con los Gobiernos del PSOE. Y mientras ustedes discuten... (Rumores). Presidente, por favor, me cuesta escucharme a mí misma. No sé si podría pedir que la gente callase un poco.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«President, si us plau, em costa d'escoltar-me a mi mateixa. No sé si podríem demanar que la gent callés una miqueta. Saludos. Bienvenidos y bienvenidas las personas que nos acompañan hoy aquí, de las plataformas de usuarios del transporte. Gracias por venir. Hoy debatimos una moción del Grupo Popular sobre el deterioro del sistema ferroviario en Andalucía. Y empezamos por una verdad que nadie puede negar: el sistema ferroviario está en una situación límite, grave e insostenible; indigna de un Estado que presume de modernidad. Pero hay que decir otra verdad: esta moción es un ejercicio de cinismo político. Porque ustedes, señorías del Partido Popular, hoy se escandalizan por los retrasos y la falta de inversión, pero cuando gobernaban hicieron exactamente lo contrario de lo que ahora reclaman. Recortaron, desinvirtieron y consolidaron un modelo radial pensado desde Madrid, que ha condenado a territorios enteros a la marginalidad ferroviaria, especialmente en Cataluña. Y ahora vienen aquí a hacer ver que han descubierto el problema. No, no lo han descubierto; el problema lo crearon ustedes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Salutacions. Benvinguts i benvingudes la gent que avui ens acompanyen aquí de les plataformes d'usuaris de transports. Gràcies per vindre! Avui debatem una moció del Grup Popular sobre el deteriorament del sistema ferroviari a Andalusia i comencem per una veritat que ningú pot negar: el sistema ferroviari està en una situació límit, greu i insostenible, indigna d'un estat que presumix de modernitat, però cal dir una altra veritat. Aquesta moció és un exercici de cinisme polític perquè vostès, senyories del Partit Popular, avui s'escandalitzen pels retards i la manca d'inversió, però quan governaven van fer exactament el contrari del que ara reclamen: van retallar, van desinvertir i van consolidar un model radiat pensat des de Madrid, que ha condemnat territoris sencers a la marginalitat ferroviària, especialment a Catalunya. I ara venen aquí a fer veure que han descobert el problema. No. Doncs no, no l'han descobert. El problema el van crear vostès. Ara bé, el cinisme del PP no exonera la inacció del govern actual, perquè la realitat és que el Ministeri de Transports no està donant resposta al que passa. Amb el PSOE el problema no s'ha resolt. S'ha cronificat. S'ha passat del caos al col·lapse. I ara, i això és el que ens diuen cada dia milers de persones. A Catalunya, aquesta situació és especialment greu, perquè és estructural. És el resultat de dècades de desinversió sistemàtica, més intensa amb els governs del PP, però també sostinguda amb els governs del PSOE. I mentre vostès discuteixen...»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«La memoria, señor Lamuà, es una cosa que debe llegar a mucha gente. Está bien que vayamos por fragmentos, pero hay que recordar que si actuamos así es porque la ley de memoria, quizás, como dijo Esquerra Republicana en su día, es una ley incompleta, es una ley que tiene muchos vacíos y una ley que tiene olvidados a demasiados colectivos. Permítanme que les recuerde, a propósito de la memoria, el reciente espacio de Blanca Serra, de una luchadora catalanista. Fue torturada en Vía Laietana, como otros ciudadanos, bajo el franquismo. La Fiscalía reconoció finalmente que había sido torturada, pero archivó el caso. ¿Por qué lo archivó, señor Lamuà? Porque no se podía perseguir a aquellos torturadores. Por tanto, no hagamos trampas con la memoria. Está bien recordar, está bien conmemorar, pero tenemos que llegar hasta el fondo, porque, si no, hoy, 14 de abril, el juego de espejos nos explotará en la cara, nos estallará en la cara, porque todavía hay escándalos, y el escándalo es que muchos de los torturadores se han ido a la tumba y otros a casa sin haber pagado. Cuando hablamos de memoria, hablamos del pasado, pero sobre todo hablamos del presente. Déjenme recordar otro nombre -porque la memoria son nombres, son personas concretas, no son abstracciones-, el nombre de un activista, editor y librero, Joan Ballester i Canals, un patriota, un hombre que se la jugó para vender libros prohibidos, para defender la lengua desde una librería, porque ahora quizás una librería siga siendo un lugar de libertad, pero en aquel entonces, bajo el franquismo, era un lugar de lucha, de combate, una trinchera.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Presidenta, señorías, hoy, 14 de abril, es una fecha de recordatorio importante, recordatorio de lo que fue una etapa excepcional, la República, también la república de Cataluña, y lo que hoy abordamos con esta proposición no de ley tiene que ver con todo lo contrario de lo que significó la República, porque tiene que ver con la destrucción, y la destrucción nos alude a que precisamente el fascismo es eso, destruir, lo contrario de construir. Permítanme que haga un recordatorio sobre lo que hizo la república catalana. El primer bibliobús del Estado español lo creó en 1938 la Generalitat, en plena Guerra Civil, y aquel bibliobús intentaba llevar la cultura a muchos pueblos y localidades pequeñas donde, a pesar de que se habían construido diversas bibliotecas, la gente no tenía acceso a la cultura. Acceder a una biblioteca era acceder también a una forma de emancipación. Por tanto, recordar lo que se hizo contra los bibliotecarios, contra los libreros, nos parece plausible, siempre que recordemos todo y lo recordemos todo bien. El historiador catalán Josep Benet documentó en un libro importante el intento de genocidio cultural de Cataluña. Josep Benet lo dijo con estas palabras: intento de genocidio cultural, porque es verdad que se quemaron libros por el hecho de ser libros que hablaban de libertad y que iban en contra del fascismo, pero también se quemaron libros porque estaban escritos en catalán o, en otros lugares, en euskera o en gallego. Por tanto, tengamos una memoria amplia, no una memoria sectaria, una memoria reducida. De igual manera que muchos maestros y muchos educadores y periodistas se vieron perseguidos, también se persiguió a muchos libreros y bibliotecarios.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«La memòria, senyor Lamuà, és una cosa que ha d'abraçar molta gent. I està bé que l'anem fent a trossos, però estaria bé recordar que, si ara ho anem fent així, és perquè la llei de memòria, la llei de memòria, potser, com va dir Esquerra Republicana al seu dia, es una llei incompleta, és una llei que té molts buits i és una llei que he oblidat masses col·lectius. Deixin-me que recordi, a propòsit de la memòria, el recent traspàs d'una lluitadora catalanista, Blanca Serra. Blanca Serra va ser torturada a Via Laietana com altres ciutadans sota el franquisme. La fiscalia li va reconèixer, finalment, que havia estat torturada, però va arxivar el cas. Per què va arxivar el cas, senyor Lamuà? Perquè no es podien perseguir aquells torturadors. Per tant, no ens fem trampes amb la memòria. Està bé recordar, està bé commemorar, però hem d'arribar fins al fons perquè si no avui, 14 d'abril, el joc de miralls ens esclatarà a la cara. Ens esclatarà a la cara perquè encara hi ha escàndols i l'escàndol és aquest que els vells torturadors se n'han anat molts d'ells a la tomba i d'altres directament a casa sense haver pagat. Quan parlem de memòria parlem del passat, però sobretot parlem del present. Deixi'm recordar un altre nom, perquè la memòria són noms, són persones concretes, no són abstraccions. El nom d'un activista, editor i llibreter, Joan Ballester Canals, un patriota, un home que se la va jugar. Se la va jugar per vendre llibres prohibits, per defensar la llengua des d'una llibreria, perquè ara potser una llibreria segueix sent un lloc de llibertat, però sota el franquisme havia de ser un lloc de lluita, una trinxera, un lloc de combat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Presidenta, senyories. Avui, 14 d'abril, és una data de recordatori, important de recordatori del que va ser una etapa excepcional, la República, també la República de Catalunya. I això, el que avui parlem aquí, amb aquesta proposició no de llei, té a veure amb tot el contrari del que va significar la República, perquè té a veure amb la destrucció i la destrucció ens fa avinent que el feixisme és bàsicament això, destruir, el contrari de construir. Permetin-me que faci un recordatori sobre el que va fer la República catalana. El primer bibliobús de l'Estat espanyol el va crear la Generalitat l'any 1938, en plena Guerra Civil. I aquell bibliobús intentava portar la cultura a molts pobles i a moltes localitats petites on, malgrat que s'havien construït diverses biblioteques, la gent no tenia accés a la cultura. Accedir a una biblioteca era accedir a una forma també d'emancipació. Per tant, recordar el que es va fer contra els bibliotecaris, contra els llibreters, ens sembla plausible sempre i quan ho recordem tot i ho recordem bé. L'historiador català Josep Benet va documentar en un llibre important l'intent de genocidi cultural de Catalunya. Josep Benet va posar aquestes paraules 'intent de genocidi cultural', perquè és veritat que es van cremar llibres pel fet de ser llibres que parlaven de llibertat i que anaven en contra del feixisme, però també es van cremar llibres perquè eren escrits en català o en altres llocs, en eusquera o en gallec. Per tant, tinguem una memòria àmplia, no una memòria sectària, no una memòria reduïda. De la mateixa manera que molts mestres i que molts educadors i que molts periodistes van ser perseguits, van ser perseguits molts llibreters i molts bibliotecaris.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas, diputados. Me veo en la obligación de hacer tres previas antes de entrar en el fondo del asunto. En primer lugar, somos muy conscientes de que a Junts per Catalunya le molesta que usemos Twitter. Pero nosotros utilizamos Twitter o TikTok, porque la persona que los rellena ha ido a muchas bibliotecas. Les molesta extraordinariamente que seamos capaces de conectar con los jóvenes, con la gente normal, y eso es preocupante, sumamente preocupante, porque tiene que ver con lo que planteamos hoy. En segundo lugar, técnicamente esta proposición no sabemos muy bien dónde se fundamenta, porque incluye la posibilidad o la prohibición del velo integral. Ellos dicen que en espacios o mediante instrumentos que no permitan la identificación visual, pero no sabemos dónde. ¿Dónde radica eso? ¿En la ley de seguridad ciudadana, el Código Penal o el marco normativo español? ¿Dónde se ancla eso? Porque no hay por dónde cogerlo. Y tercera previa que quería hacer: la incoherencia -y lo ha dicho mi compañera anterior- respecto a presentar una cosa que mezcla, por un lado, la cuestión de competencias y, por otro, la prohibición del velo integral en espacios públicos y allá donde se considere oportuno. Eso tiene muy mala fe, y yo, de las pocas cosas que no perdono en política es la mala fe. Llevan tres años planteando cosas como bloquear subidas de pensiones, desahucios..., porque mezclan cosas, y ahora traen una cosa aquí que deben pensar que para nosotros es una trampa, porque, ¿cómo Esquerra Republicana de Catalunya va a votar en contra de un traspaso de competencias cuando lo que queremos es la delegación máxima, es decir, un Estado propio? Pues, ¿sabe qué? No les vamos a apoyar, porque eso no es política, lo que están haciendo son titulares. Quieren acabar diciendo: VOX y el PP han votado en contra de la delegación de competencias, y el PSOE y SUMAR han votado en contra porque han tocado temas de derechos fundamentales, como decía muy bien el diputado del PNV. ¿Somos los únicos que defendemos? No, no. Es que no tienen ninguna intención de que esto salga adelante. Nos lo traen aquí para hacernos un trágala, para marcar su campo de actuación como si fueran -y me lo permitirán decir- unos perros -no lo entiendan literalmente- que marcan el territorio. ¡Aliança Catalana, que nosotros estamos tanto contra los musulmanes como vosotros, y somos los de siempre! Bueno, para ustedes funcionará, pero la irresponsabilidad que representa después de haber hecho este debate hace dos semanas volver a traerlo aquí, es tanta que a mí me sabe muy mal, porque con la antigua Convergència, que eran nuestros oponentes políticos, no obstante, teníamos muchos puntos de conexión en determinadas cosas, en una determinada visión a veces del país, y ustedes lo están rompiendo todo, porque haciendo eso normalizan el marco de la extrema derecha. Tienen razón, pero eso no es que una derecha moderada, una derecha razonable coja este marco. No. Es que desaparece la derecha del país de esa manera y se pasan directamente a la extrema derecha. ¿De qué tienen miedo? Toda la Semana Santa hemos estado paseando por toda Cataluña y les aseguro que, excepto en el Paseo de Gracia -donde están las tiendas más caras, Calvin Klein, Chanel, etcétera-, la presencia de burkas y de hiyabs es anecdótica. Existe, sí, no lo negaré, pero es anecdótica. Por tanto, ¿cuál es el fin de esta proposición envenenada? ¿Cuál es la finalidad? ¿Qué miedo tienen de lo que viene? ¿Qué intención tienen de país nuevo? ¿Ustedes creen realmente que las mujeres que llegan a este Estado -o que quieren a nuestro país, a Cataluña-, que llegan a un país desconocido, con un idioma desconocido, unas costumbres desconocidas después de una huida -ya sea por razones de guerra, económicas-, se tienen que convertir, además, en el objeto del debate público? Ustedes encarnan la autoridad sobre el miedo que podríamos tener hacia otros, porque eso al final es una cuestión de miedo, y el miedo no se combate de esta manera, se combate con tiempo y explicando que estas personas tienen los mismos derechos y deben tener las mismas oportunidades, algo que ahora mismo no se cumple. Esto se construye a partir de trabajar todos juntos y si dejamos encerradas en casa a las mujeres no lo conseguiremos nunca. Se construye a través de la mediación, del conocimiento mutuo, de poner en común las maneras de ver la vida. La violencia que están ejerciendo sobre los cuerpos de estas mujeres no tiene perdón, no lo tiene, porque es violencia machista. Y mucha explicación machista, mucha explicación de defensa de los derechos de las mujeres por su parte, pero eso va a llevar a que se pierdan derechos, y cuando el resultado es eso, es que la medida es inoportuna, es que la medida no tocaba.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats. Em veig amb l'obligació de fer tres prèvies abans d'entrar en el fons de l'assumpte. La primera prèvia és que som molt conscients que us molesta, a Junts per Catalunya, que omplim el Twitter, però aquí la gràcia és que nosaltres omplim Twitter i TikTok perquè la persona que ho fa prèviament ha anat a moltes biblioteques i, per això, els omplim. Perquè us molesta extraordinàriament que siguem capaços de connectar amb el jovent, connectar amb la gent normal. I això, això és preocupant. És altament preocupant perquè té molt a veure amb el que debatem avui. Feta la primera prèvia, la segona és que tècnicament aquesta proposició no sabem ben bé on s'incardina, perquè introdueixen la possibilitat o la prohibició del vel integral -ells en diuen d'espais o d'estris que no permetin la identificació visual- però no sabem a on ho feu. Ho fan a la llei de seguretat ciutadana? Ho fan al Codi Penal? Quedarà penjat al mig del marc normatiu de l'Estat espanyol? On ho pensen fer això? Perquè és que tècnicament no hi ha per on agafar-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Y si hay un ámbito en el que el decreto es claramente insuficiente es el ámbito de la vivienda. Ya sabemos que habrá un decreto para eso, pero lo echamos de menos. Aquí el Gobierno ha cedido a las presiones de la derecha, especialmente la derecha catalana, para no incluir medidas en un ámbito que hoy es central, porque la vivienda es la principal preocupación de la ciudadanía ahora mismo. Y la realidad es muy clara, lo que pueda ahorrar la gente de estas medidas lo tendrá que destinar a alquileres desorbitados o a evitar que los echen de sus casas. El Gobierno tiene que no verse condicionado por quien prioriza los derechos de los grandes tenedores y que vulnera un derecho básico. Y la consecuencia de esta visión es evidente. Se agota la legislatura y no se ha dado una respuesta a la principal urgencia social del país: la vivienda. En todo caso, este decreto es un paso, ya se lo he dicho, pero no puede ser el último. Esta crisis vuelve a evidenciar que la dependencia de los combustibles fósiles no solo es un problema ambiental, sino de seguridad y de soberanía. Por eso insistimos: Europa tiene que acelerar las renovables y reducir las dependencias estratégicas.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Y en este sentido, queremos reivindicar una medida concreta: la ampliación de la distancia del autoconsumo hasta los 5 kilómetros. Estos kilómetros llevan el nombre de Esquerra Republicana, porque hace años que los defendemos. (Aplausos). Les recuerdo que gracias al diputado Capdevila pasamos de los 500 metros a los 2 kilómetros. Y ahora saltar hasta los 5 kilómetros multiplica el alcance del proyecto. Y aquí también hay que reconocer un proyecto de mi municipio, como es la cooperativa energética ECOBS, porque somos un buen ejemplo a seguir para la ciudadanía. Ha permitido el acceso a energía renovable a gente que antes no la tenía hasta ahora y que probablemente no la habría tenido si no fuera por esos 2 kilómetros que se aprobaron y por estos 5 que aprobaremos ahora. Porque los 5 kilómetros no son un detalle técnico, es lo que hace posible que el autoconsumo sea real, permite conectar instalaciones que antes quedaban fuera, facilita comunidades energéticas más grandes, cooperativas, proyectos en polígonos industriales o en entornos rurales y aprovecha mejor coberturas existentes. Y eso se traduce en facturas más bajas para las familias y más estabilidad.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I si hi ha un àmbit on el decret és clarament insuficient és en l'àmbit de l'habitatge. Ja sabem que hi haurà un decret, però ho trobem a faltar aquí. Aquí el Govern ha cedit a les pressions de la dreta, especialment de la dreta catalana, per no incloure mesures en un àmbit que avui és central perquè l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. Ara mateix, i la realitat és molt clara- que la gent pugui estalviar aquestes mesures, ho acabarà destinant a pagar lloguers desorbitats o, pitjor encara, a què els desnonen de les seves cases. No és acceptable, doncs, que el Govern quedi condicionat per qui prioritza la protecció dels grans tenidors i una visió especulativa com un dret bàsic. I la conseqüència d'aquesta manca d'ambició és evident. S'esgota la legislatura i no s'ha donat una resposta a la principal urgència social del país, que és l'habitatge. En tot cas, aquest decret és un pas, ja li he dit, però no pot ser l'últim. Aquesta crisi torna a evidenciar que la dependència dels combustibles fòssils no és només un problema ambiental, sinó de seguretat i de sobirania. Per això, insistim, Europa ha d'accelerar en renovables i reduir les dependències estratègiques.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I en aquest sentit, volem reivindicar una mesura concreta l'ampliació de la distància de l'autoconsum fins als 5 quilòmetres. És una victòria d'Esquerra Republicana. Aquests 5 quilòmetres porten el nom d'Esquerra Republicana perquè fa anys que ho defensem. El recordo que gràcies al diputat Capdevila, vam passar dels 500 metres als 2 quilòmetres i ara fer el salt fins a 5 quilòmetres multiplica l'abast del projecte. I aquí també deixi'm reconèixer un projecte del meu municipi com és la cooperativa energètica ECOBS, perquè són un bon exemple a seguir per la ciutadania. Un referent que ha permès l'accés a energia renovable a gent que fins ara no en tenia i que probablement no n'hauria pogut tenir si no fos per aquells 2 quilòmetres que ja es van aprovar. I per aquests 5 que ho aprovarem ara. Perquè els 5 quilòmetres no és un detall tècnic, és el que fa possible que l'autoconsum sigui real: permet connectar instal·lacions que abans quedaven fora, facilita comunitats energètiques més grans, cooperatives, projectes en polígons industrials o en entorns rurals i aprofita millor cobertes existents. I en la pràctica això es tradueix en factures més baixes per a les famílies i més estabilitat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Ante este intento de retroceso, nuestro sí es a la ley que pactamos aquí, la que pone la vida de la gente en el centro. No es un texto perfecto -ya lo dijimos-, pero es una herramienta útil para la gente. Inclusión real. Gracias a nuestras enmiendas, aunque algunos piensan que no es perfecto, las empresas de inserción podrán contratar a personas sin hogar; estarán en las calles y no en los despachos. También hay transparencia. La vulnerabilidad no se acaba cuando vence un contrato. Si la situación empeora, debe poder volver la persona al programa de inserción. Servicios sociales fuertes también. Hemos dado el protagonismo a los servicios sociales para que acrediten las situaciones de riesgo. La economía social tiene que ser un compromiso real, no una etiqueta vacía para captar recursos. Finalmente, hemos defendido con convicción una enmienda que nos hace mucha ilusión y que hemos pactado con la gente de SUMAR. Hemos defendido la vida de nuestros pueblos. La enmienda que acordamos para las zonas rurales en riesgo de despoblación es vital, es muy importante. Un pueblo sin farmacias, sin comercios de alimentación, sin Correos, es un pueblo condenado. Esta ley también es una herramienta contra el vaciamiento de nuestro país.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Davant d'aquest intent de retrocés, el nostre sí és a la llei que vam pactar aquí, la que posa la vida de la gent al centre. No és un text perfecte, ja li vam dir, però és una eina útil per a la gent. Inclusió real, gràcies a les nostres esmenes, encara que alguns pensen que només es negocien aquests, les empreses d'inserció podran contractar persones sense llar i no els perfils exclosos; això és fer política pel carrer i no pels despatxos. Drets permanents, hem blindat que la vulnerabilitat no s'acabi quan venç un contracte. Si la situació empitjora, la persona ha de poder tornar a l'itinerari d'inserció. Serveis socials forts, hem donat el protagonisme als serveis socials perquè acreditin les situacions de risc. L'economia social ha de ser un compromís real, no una etiqueta buida per captar recursos. Finalment, hem defensat amb convicció una esmena que em fa particular il·lusió, perquè la vam pactar amb la gent de SUMAR. Hem defensat amb convicció la vida dels nostres pobles. L'esmena que vam acordar per a les zones rurals en risc de despoblació és vital, és molt important. Un poble sense farmàcia, sense comerç d'alimentació, sense correus és un poble condemnat. Aquesta llei també és una eina contra el buidatge del nostre país.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Por tanto, nos abstendremos con esta ley. Votaremos en contra de las enmiendas, pero, ya que estamos, aprovecho para decir que con el pacto llegarán más jueces, que es el auténtico drama de la Administración de Justicia en Cataluña, el drama de no tener suficientes jueces, el drama de no tener suficientes letrados de la Administración de Justicia, el drama de no tener una estructura de funcionarios cuidada. Porque, se lo recuerdo, por quinta vez lo digo, que no hemos resuelto el tema de los interinos, de los jueces y fiscales sustitutos. Y, por tanto, ante una realidad que, según ustedes, no nos permite salir a la calle porque nos atracan, nos violan, nos hacen de todo, si todo el mundo es reincidente, ante ese drama, lo que nosotros decimos es que, si la Administración de Justicia funciona y tiene celeridad en la resolución de estos problemas, no habrá esta percepción de impunidad. Y, por tanto, el acuerdo de poner más jueces va en esa dirección, el acuerdo de tener más funcionarios va en esa dirección, el acuerdo de resolver los conflictos de la ciudadanía, sin señalar dos o tres años, va en esta dirección. Y la solución es: basta de expolio fiscal, suficientes dotaciones a todas las instituciones de nuestro país y que la ley que ya se cumple, pero por populismo punitivo, no sirve para nada. En Estados Unidos, la pena de muerte sigue, no obstante, teniendo una cantidad de presos superiores al resto del mundo. Y no sirve de nada y endurece las penas. Hagan lo que quieran... Es que ya no sé qué decir con los que se supone que son delincuentes antes de una sentencia. Pero la multirreincidencia aplicada a gente que tiene tres sentencias firmes se dilatará en el tiempo, exactamente igual que hasta ahora. Y, por tanto, llevan adelante un debate perverso, un debate falso, a una Cámara que está básicamente bajo el mando de las derechas. Háganlo, si quieren, pero bajo su responsabilidad, pero no nos lo imputen a nosotros, porque nosotros actuaríamos de forma diferente. Y, efectivamente, con una política de izquierdas propia sobre seguridad. Claro que sí, porque es posible, es real y nosotros tenemos el modelo. Lo que pasa es que en este Estado no se puede aplicar, entre muchas otras cosas, por culpa de ustedes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Per tant, ens abstindrem en aquesta llei. Votarem en contra de les esmenes, però ja que hi som, aprofito per dir que el pacte pel qual arribaran més jutges, que és l'autèntic drama de l'administració de justícia a Catalunya, el drama de no tenir prous jutges, el drama de no tenir prous lletrats de l'administració de justícia, el drama de no tenir una estructura de funcionaris cuidada perquè els recordo -i per cinquena vegada ho torno a dir- que no hem resolt el tema dels interins, que no hem resolt el tema dels advocats, dels jutges i fiscals substituts i que tot això està pendent. Per tant, davant d'una realitat que segons vostè, no ens permet sortir al carrer perquè ens atraquen, ens violen, ens fan de tot i, a més a més, tots són reincidents, davant d'aquest drama, el que nosaltres diem és que si l'administració de justícia funciona i té celeritat en la resolució d'aquests problemes, no hi haurà aquesta percepció d'impunitat. I, per tant, l'acord de posar-hi més jutges va en aquesta direcció. L'acord de tenir més funcionaris va en aquesta direcció. L'acord de resoldre els conflictes de la ciutadania, sense assenyalar vistes de dos, tres o cinc anys, va en aquesta direcció. I la solució és prou espoli fiscal, suficients dotacions a totes les institucions del nostre país i que la llei que ja es compleixi. Però el populisme punitiu no serveix de res. Estats Units, amb la pena de mort, segueixen tenint una quantitat de presos superior a tota la resta de països del món i no serveix de res i endureixin les penes, el que vulguin! Facin si volen..., és que ja no quedi, en els que suposadament són delinqüents abans d'una sentència. Però la multireincidència aplicada a gent que té tres sentències fermes, es dilatarà en el temps exactament igual que fins ara. I, per tant, porten un debat pervers, amb un relat fals a una cambra que està bàsicament manada per les dretes en quantitat, i això sempre ho guanyaran. Facin-s'ho, però sota la seva responsabilitat. No ens la imputin a nosaltres, perquè nosaltres ho faríem diferent. I, efectivament, amb una política d'esquerres pròpia sobre seguretat, és clar que sí, perquè és possible, és real i nosaltres el tenim, el model. El tenim. El que passa és que en aquest Estat no es pot aplicar i, entre moltes altres coses, per culpa seva.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Les dades detallades de victimologia darreres el que diuen és que ha baixat la delinqüència, però és igual, que les dades no els facin malbé un bon relat. Per tant, amb veu de tots els nostres alcaldes, amb veu de les nostres alcaldesses -algunes de les quals, per cert, els hi fan mocions de censura així, d'aquella manera, amb gent que no s'ajuntarien ni per anar a sopar però vaja- deia, malgrat que hagin fet aquestes mocions de censura, a sobre els nostres alcaldes ens demanen que fem aquesta prova, que els escoltem, que estem al territori, que no els deixem sols i ho farem. Ho farem amb la convicció de que el que hem de desmuntar és el relat que vostès estan fent en el nostre territori, perquè és fals i perquè el fan perquè veuen que Aliança se'ls està menjant el seu territori. Però sap què passa? Que Aliança no es menjarà el nostre, perquè nosaltres mai, mai, hem confraternitzat amb l'extrema dreta i mai ho farem. I en qualsevol cas, jo no he dit mai que aquesta llei fos racista. Jo he dit que era errònia, que no servirà per res i que, a més a més, està mal enfocada. Això és el que jo he dit i el meu partit, quan surt aquí per parlar de justícia, facin cas del que diu el portaveu de Justícia, si us plau, i no em vagi assenyalant que això és que estan de P3, que fa fins i tot una mica feredat veure-ho. Segueixo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Y ahora paso a un punto en el que voy a perder poco, porque los doce minutos que ha utilizado el representante de VOX los voy a obviar directamente, ya que alguien que es capaz de negar que el sol sale cada día a pesar de que ellos viven cada día de cara al sol no merece que perdamos ni tan solo un minuto. Porque, miren, si abrimos la puerta a castellanizar topónimos según el uso ideológico del momento, quizás mañana podríamos hacer lo contrario. Es un ejercicio interesante. Imagínense que por un momento decidiéramos aplicar el mismo criterio pero al revés. Entonces, quizás tendríamos que empezar a hablar de Saragossa de l'Ebre en lugar de Zaragoza -suena bien, ¿eh?-. Y esta mola mucho: Nueva York del Manzanares para referirnos a la capital del reino -no sé qué le parecería a la señora Ayuso-. Sant Jaume de Compostel·la, con ele geminada. O, por ejemplo, Vall D'olid, que suena bastante catalanizado, y con apóstrofe; o Murcia de Segura. ¿Verdad que es absurdo? ¿A que es ridículo? Pues eso es exactamente lo que están haciendo ustedes con Ibiza. Los topónimos oficiales no son un capricho ideológico, señorías; son ni más ni menos que el resultado de la historia, el resultado de una lengua. Y, sí, son el resultado legal vigente; así de claro, así de simple y así de diáfano. Y sí, la isla se llama Eivissa, y no porque lo diga un partido político, no porque lo diga Esquerra Republicana, sino porque lo dice la ley, pero, sobre todo, lo dice la gente que vive allí, la gente que conoce y que quiere a la isla. Lo que más me sorprende de todo esto es que toda esta polémica la promueven mientras dicen que están defendiendo las Islas Baleares, ¿de verdad? Defender las Islas Baleares es respetarlas, y también lingüísticamente, señor Campos, también lingüísticamente. Defender las islas es respetar y reconocer sus instituciones, defender las islas es no convertir el nombre de una isla en un arma política de baja estofa. Y, sobre todo, defender las islas no es bloquear una reforma que beneficia directamente a esa isla en cuestión, Formentera. Porque aquí hay una cuestión de fondo, esta reforma no es una reivindicación de ningún partido político concreto -vuelvo a ello-, es la reivindicación de un territorio. Formentera es la única isla habitada de las Baleares que no tiene representación propia en el Senado hoy en día, y eso es una anomalía que hay que corregir ya. Por eso sorprende tanto que, en lugar de sumarse a la reforma sensata, el Grupo Popular prefiera dedicar sus esfuerzos, acompañado de VOX, en una batalla toponímica artificial y de bajo calado. Eso no afecta a nadie, ni a Ibiza. De hecho, no afecta a ningún ciudadano que tenga problemas reales en su vida. Es decir, en este último minuto que me queda, les doy un consejo. Dejen de dar pena. Lo que tendrían que hacer -aún están a tiempo; bueno, quizás ahora ya no, presidenta- es retirar esta enmienda. Si realmente creen en la representación territorial, voten a favor de esta reforma. Y si realmente quieren defender les Illes Balears, las Islas Baleares, defiendan el nombre, empiecen por ahí. Defiendan el nombre de las islas, es así de simple y así de básico, porque la política puede tener discrepancias, y las tiene -la prueba es este hemiciclo-, pero lo que no debería tener nunca la política es este nivel tan bajo de frivolidad. Formentera merece su senador e Ibiza merece, como mínimo, que no le cambien el nombre y que no lo hagan desde el carrer Génova, de Nueva York del Manzanares. Los últimos segundos se los voy a dedicar al señor Campos: Viva los países catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I els últims cinc segons dedicats al senyor Campos: visca els Països Catalans! Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y a todos. Quisiera también saludar a los diputados de las Illes Baleares. Hoy hablamos de muchas cosas; se habla, de hecho, de todo, de cosas que ni siquiera vienen a cuento -déjenme decirlo así-. Hoy tendríamos que estar hablando solo de que Formentera tenga por fin un senador o una senadora que le corresponde, ni más ni menos. Hoy, de hecho, tendríamos que estar hablando de una reforma justa, de una reforma equilibrada, de una reforma ampliamente compartida, que es algo muy importante; una reforma que reconoce una realidad territorial que existe -evidente-, y es que cada isla pueda tener voz propia en la Cámara territorial. Aun así, aquí estamos -si me lo permiten, ¿eh?-, perdiendo el tiempo por una enmienda -varias enmiendas, pero me voy a referir concretamente a una- del Grupo Popular; una enmienda tan absurda como estúpida. De hecho, debo confesarles que cuando una cree que ya lo ha visto todo o casi todo en política, llegan ustedes y, con toda la pachorra del mundo, van y deciden que el problema de esta reforma no es la representación de Formentera, no es el consenso institucional que hay detrás de eso, sino que el problemón es la necesidad de corregir una anomalía democrática. Pues miren, no. El problema, según ustedes, es que Eivissa se llama Ibiza. Y, entonces, cuando descubren que el problema es que Eivissa se llama Ibiza, hacen una enmienda para que se llame Ibiza, no Eivissa. ¿De verdad, señorías del Grupo Popular, ese es el nivel? Pues miren, señorías del Grupo Popular, esa no es una cuestión anecdótica; lo que ustedes están haciendo hoy aquí es directamente cuestionar el nombre de una isla, un nombre reconocido, un nombre utilizado por las instituciones y un nombre -que eso es lo más importante- que su gente quiere, que su gente estima. Además, es que es una cosa, si me permiten, aún más grave: utilizan la toponimia como excusa para intentar torpedear una reforma que da voz a Formentera, y eso no se puede catalogar de nada más que de algo indigno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes Balears. Diputades i diputats, avui hauríem d'estar parlant d'una cosa molt senzilla. Es parla de tot, de fet, de tot, de coses que potser no venen ni a cuento, deixi'm-ho dir així. Avui hauríem d'estar parlant únicament que Formentera tingui, per fi, un senador o senadora que li correspon, ni més ni menys. Avui, de fet, hauríem d'estar parlant d'una reforma justa, d'una reforma equilibrada, d'una reforma àmpliament compartida, cosa molt important, una reforma que reconeix una realitat territorial que existeix, evident. I és que cada illa pugui tenir veu pròpia a la cambra territorial. I tanmateix, aquí estem, si m'ho permeten, perdent el temps per una esmena -diverses esmenes, però em vull referir ara primer a una, la del Partit Popular- amb una esmena tant absurda com estúpida. De fet, els he de confessar que quan una pensa que ho ha vist tot o quasi tot en política, arriben vostès i amb tota la patxorra del món va i decideixen que el problema d'aquesta reforma no és la representació de Formentera, no és el consens institucional que hi ha darrere, sinó que el problemón és la necessitat de corregir una anomalia democràtica. Doncs mirin, no. El problema és, segons vostès, és que a Eivissa es diu Eivissa. I llavors, quan descobreixen que el problema és que Eivissa es diu Eivissa, va i presenten una esmena perquè hi digui 'Ibiza'. De debò, senyories del Partit Popular? És a dir, de debò que aquest és el nivell? Doncs mirin, senyories del PP, això no és una qüestió anecdòtica. El que vostès estan fent avui és directament qüestionar el nom d'una illa, un nom reconegut, un nom utilitzat per les institucions i un nom -que això és el més important- estimat per la seva gent. Això és el més important, però sobretot el que estan fent també és una cosa, si m'ho permeten, encara més greu: utilitzar la toponímia com a excusa per intentar torpedinar una reforma que dona veu a Formentera. I això no es pot catalogar de res més que d'indigne.»