Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
355 declaraciones · página 8 de 12
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Perquè si alguna cosa han demostrat vostès, uns i altres, és que són experts a convertir les empreses públiques en instruments al servei dels seus partits. Recorden el senyor Juan Vilallonga, el company de pupitre del senyor Aznar que va ser gratificat amb la presidència de Telefònica? Recorden el senyor César Alierta, a qui el senyor Aznar el va nombrar president de l'empresa pública Tabacalera per després fer ús d'informació privilegiada per interès personal? I recorden el posterior nomenament del senyor mateix Alierta com a president de Telefónica? I ja que parlem de Telefónica, d'Aznar, de corrupció i d'amiguisme, recorden la contractació del senyor Eduardo Zaplana per Telefónica fins que va haver de plegar en ser detingut per corrupció? Per tot això i molt més, costa escoltar-los, senyors del PP, donant segons quines lliçons. Perquè avui venen aquí a assenyalar amb el dit el PSOE quan en realitat estan competint amb ells per saber qui fa la gestió més nefasta al capdavant de les institucions públiques. Així doncs, cal reformular la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales des del plantejament que fan vostès, senyors del PP? No, no cal. Cal, però, reformular-la per millorar-ne tècnicament el funcionament i ajustar-la més a allò que hauria de ser un ens d'aquest tipus? Sí, cal fer-ho, perquè ha estat mai la SEPI un organisme políticament independent com vostès demanen que es recuperi ara? No, no ho ha estat mai, ni ara amb el PSOE ni abans amb vostès. 1995, Víctor Pérez Pita, nomenat per Felipe González. 1996, Pedro Ferreras Díaz, nomenat per José María Aznar. 2001, Ignacio Ruiz-Jarabo Colomer, nomenat per José María Aznar. 2004, Enrique Martínez Robles, nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero. 2012, Ramón Aguirre Rodríguez, nomenat per Mariano Rajoy. 2016, Pilar Platero Sanz, nomenada per Mariano Rajoy. 2018, Vicente Fernández Guerrero, nomenat per Pedro Sánchez. 2019, Bartolomé Lora Tamayo, nomenat per Pedro Sánchez. 2021, Belén Gualda González, nomenada per Pedro Sánchez. 30 anys després, nou presidències, totes elles nomenades per designació política. Totes i cadascuna d'elles. Amb quina autoritat, doncs, venen avui els uns i els altres a dir res? A qui pretenen enganyar? Perquè és evident que s'hauria de canviar el funcionament de la SEPI, està clar, però vostès no tenen cap mena d'autoritat ni per exigir-ho, ni per proposar-ho, ni els uns ni els altres.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«També és cert que, quan el Partit Popular vol posar el dit a l'ull del mal funcionament o de la mala atenció dels usuaris d'aquell dia, també caldria tenir en consideració una altra cosa. Diu que es van quedar desatesos, incomunicats, no acompanyats. Cert. També és cert, i ho sabem tots, que van caure totes les comunicacions a tot arreu. Jo estava en un acte i no podia trucar, no podia rebre missatges, whatsapps, correus. Estava realment totalment aïllat i estava al centre de Madrid. Vull dir que, precisament en aquest cas, si en algun moment Renfe o Adif podria dir 'No, no, escolti, és que això no ha sigut responsabilitat meva, que això és problema que jo m'he quedat sense llum'. Doncs seria aquest, és que aquest seria el cas on potser no es podrien demanar responsabilitats d'aquesta manera, perquè el problema era la falta de subministre elèctric. O dit d'una altra manera, a nosaltres ens disgusta profundament que s'utilitzi aquesta iniciativa en certa mesura, i després en tornaré a parlar, com un instrument de desgast polític, quan resulta que a Catalunya tenim problemes amb els trens i amb el servei dels trens i de Rodalies i d'alta velocitat i dels Avant contínuament, des de fot anys amb reivindicacions, amb plataformes. Hosti, el PP no té aquesta mobilització, aquesta rapidesa, aquest nivell d'exigència. Per tant, sincerament li dic, no ens sentim igualment tractats els usuaris de Catalunya. Ja li dic, eh. Per no entrar en un terreny en què jo ho faig molt sovint, per cert, que és que, quan vostès governaven, de tot el que vostès estan demanant no van fer res, res o molt poc, molt poc.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Escolti, és una proposta demagògica, totalment demagògica. I amb això ja sabem com vostès no creuen en el sector de les fires, en el sector turístic, el denigren. Miri el que ha passat amb la taxa turística a Catalunya, doncs el mateix. Es dediquen a fer una declaració d'intencions, més o menys benintencionada, per buscar el titular, per dir: 'Nosaltres som els bons, els que volem la sostenibilitat', però és una proposta de quatre ratlles. Maleïda demagògia de dretes. I maleïda demagògia d'esquerres. Buscant un titular, però on després al darrere no hi ha propostes que s'aguantin. Si volen parlar en serio amb nosaltres d'això, portin una proposta que parli de tot això que els he dit: tecnologia... Sí, sí, no ho dic per tu, Pilar. Tecnologia, conseqüències econòmiques, impactes. El port de Barcelona i de Tarragona són ports on hi ha una gran activitat industrial de manteniment de iots de gran eslora. Gracias, señor presidente. Hoy se nos presenta una iniciativa del Grupo SUMAR que no es la primera vez que aparece en los debates del Congreso. Si no he entendido mal, hubo una enmienda en el trámite de la ley del impuesto mínimo complementario, donde también intentó SUMAR que se aprobase una declaración de este estilo, pero parece que no contó con los votos suficientes para su aprobación. Nosotros siempre hemos defendido el principio de que quien contamina paga, y lo hemos demostrado. Cuando hemos tenido responsabilidades de gobierno fuimos el primer Gobierno de todo el Estado con una propuesta de aplicación de la euroviñeta en vías de alta capacidad. Pero no fue una propuesta de cuatro líneas, fue una propuesta razonada, trabajada con todos los sectores, justificada y solvente. De eso hace muchos años ya y no ha habido forma humana de que esto se aplique. Era una propuesta que, obviamente, incorporaba la movilidad sostenible, la que no tenía emisiones de CO2, naturalmente.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«La famosa carteta i els cinc dies de reflexió no van ser altra cosa que un cop a la campanya electoral. Es va deixar de parlar de finançament, de l'amnistia, de la gestió de la Generalitat. Va ser un cop polític per desviar l'atenció dels temes que interessen als ciutadans de Catalunya a la narrativa, al psicodrama personal de Pedro, senyora i amics. I no havent-hi prou a copar tota l'atenció mediàtica, el CIS va venir a rematar la feina amb una enquesta flaix. Mirin, que en plena campanya electoral la policia faci informes falsos sobre comptes inexistents del president Mas o l'alcalde Trias, i que després els publiqui El Mundo és guerra bruta. Però que, en lloc d'un informe de Villarejo, tinguem un xou de tot un president amagant amb la seva retirada en plena campanya electoral catalana, fent el número de la llagrimeta per un al·legat assetjament judicial i mediàtic, també és guerra bruta. També és Operació Catalunya contra l'independentisme. És guerra bruta que es generi amb els diners de tots un efecto Sánchez per arribar allà on no arribava Salvador Illa. I també és guerra bruta que el CIS rematés la feina amb una enquesta flaix per capitalitzar aquest efecte electoralment, donant la imatge d'un PSC guanyador. Allò va ser un cop demoscòpic, un cop demoscòpic pagat entre tots, que va permetre en plena campanya que la Ser, El País i El Periódico poguessin titular 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactament igual que les portades d'El Mundo amb Mas i Trias, i els informes falsos sobre els seus comptes a l'estranger. Això és guerra bruta. Això és corrupció. Això és malversar fons públics per interessos particulars.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'evolució del dret internacional és un imperatiu humanitari. Ho és el dret penal, però també és un imperatiu humanitari que evolucioni, si no es volen deixar impunes els nous crims contra la humanitat. La naturalesa dels conflictes i la violència ha canviat molt des de la creació de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial. Ho ha comentat el diputat Iñárritu. Els conflictes es continuen lliurant entre estats, fins i tot en el nostre continent, però també cada cop més es lliuren dins de fronteres estatals entre grups nacionals, religiosos o d'altres tipus. A més, s'han produït una sèrie..., si em disculpen dir-ho així, d'avenços tecnològics, com són la intel·ligència artificial, la guerra híbrida, els ciberatacs, la utilització de vots i una renovació de les armes que inclou drons, armes biològiques, làsers i un llarg etcètera de ginys que minimitzen la intervenció física humana, i que fins i tot prenen decisions letals de forma autònoma. I aquests nous mètodes, a més a més, s'utilitzen, com dèiem, en conflictes cada vegada més fragmentats en entorns on el poder estatal ha desaparegut, on l'estat de dret és inexistent. Conflictes regionals on es barregen qüestions polítiques amb els interessos econòmics més bruts, on els grups armats proliferen mesclats amb el crim organitzat, on els conflictes prenen noves formes i s'eternitzen, i les formes tradicionals de resolució de conflictes fracassen i són incapaces de fer front a una violència que s'estén a tota la societat, no només als combatents, i que acaba afectant molt especialment les dones.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d'abril. 12:33. Tot l'Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l'interior de túnels foscos, mentre la gent patia l'angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d'un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d'Interior, del ministre d'Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I només un apunt, però què és important: l'impost del valor de la producció elèctrica, què és un impost que posa el Partit Popular al 2012, el paguen tots els generadors d'electricitat, senyor Sánchez, no només les nuclears. I, per tant, vostè no és creïble quan diu 'o serà verda o no serà' perquè l'Estat espanyol és l'únic estat de la Unió Europea que penalitza amb aquest impost a les renovables. I ho fan amb els que van de defensors de les renovables. I lúltim apunt respecte a aquest tema: les grans elèctriques espanyoles fan el que fan, òbviament, perquè els diferents governs permeten que ho facin. Els governs espanyols, però també els qui col·laboren amb els governs espanyols. I els recordo que Junts per Catalunya és l'únic partit català d'aquest hemicicle que va votar en contra de compensar amb milions d'euros, amb més de 2000 milions d'euros, les grans elèctriques espanyoles. L'únic. Deia que ens alertava vostè, senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques com a problema de seguretat nacional. I no li falta raó, però a Catalunya sabem perfectament què vol dir viure una apagada, i no només energètica, sinó també institucional i democràtica. La defensa d'un territori comença per garantir la seguretat i el benestar de tot el poble. I vostès, el govern espanyol de torn, -dretes o esquerres- han estat incapaços de garantir ni tan sols el servei de Rodalies. En el servei de Rodalies no li cal una apagada per no funcionar. Després de dècades de diners promesos que no han arribat. Lluvias de millones que tots han anunciat. El sistema de Rodalies de Catalunya continua sent una vergonya estructural. Inversions ridícules a Catalunya que contrasten amb inversions milionàries a Madrid. Hi ha hagut una apagada general a Renfe a Catalunya que està gestionada per vostès. Mentre l'operador que gestionem des de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha funcionat perfectament. I aquesta deixadesa només s'acaba d'una manera: que siguem els catalans els qui gestionem els nostres propis recursos, que fins ara han gestionat vostès i que no han arribat a Catalunya. Aquest desastre començarà a acabar el dia que siguem independents i el temps i els números ens estan donant la raó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Els hi pronostico el què faran els 19 diputats del PSC: seguir callant com el senyor Illa, un president de Catalunya que fa tot el contrari del que s'espera d'un president de Catalunya. Està posant la catifa vermella a les polítiques espanyoles i els partits espanyols i no està defensant els interessos de la nostra nació i del nostre país. Expliquin als catalans, senyors socialistes, per què han permès i han callat mentre ens han saquejat tots aquests anys. Expliquin als catalans per què han de pagar més que un madrileny o un extremeny. Expliquin als catalans per què els trens, que vostès gestionen, no funcionen. Expliquin als catalans per què no arriben a final de mes. Expliquin als catalans per què Madrid rep el doble del que rep Catalunya quan els catalans paguen més impostos. Expliquin, per tant, als catalans, senyors socialistes, de què serveixen vostès aquí i de què serveixen vostès a Catalunya si van al dictat de Madrid? Ens ha alertat senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques i ha dit, literal, 's'equivoca qui situa el debat en les renovables i les nuclears'. I ho compartim. Però després de dir això, vostè ha començat un monòleg sobre les renovables o les nuclears situant el debat en renovables o nuclears. I veig que alguns hi han caigut de quatre potes. I ho fa perquè ja li està bé despistar-nos i situar el debat o treure el debat de l'objecte principal d'aquesta compareixença, que era respondre a la pregunta 'què ha passat?' Quines són les causes de l'apagada? I una setmana més tard no ha donat ni una sola dada nova que no hàgim publicat ja els mitjans de comunicació. I òbviament, no ha contestat la pregunta objecte d'aquesta compareixença.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. Avui, senyor Sánchez, ha comparegut per parlar dels milions d'euros que vostès volen destinar en matèria de defensa i de seguretat. També sobre l'apagada que una setmana després encara ningú sap explicar què ha passat, i mentrestant vostès han anat acumulant silencis. També ha parlat d'altres temes d'actualitat política que també comentarem. A la reunió que vam tenir vostè i jo fa unes setmanes, senyor Sánchez, respecte a l'actual vulnerabilitat en matèria de defensa de la Unió Europea, li vam deixar molt clara, sobretot, i especialment una cosa, i ara li recordaré: si el 20 % del que vostè vol invertir, -i ara estem parlant de l'àmbit de la defensa, però ho podem fer extensiu a tots els altres àmbits- si aquest 20 % no es queda a Catalunya, que és el que li correspon, vostè no té el suport de Junts per Catalunya. Per nosaltres és claríssim que invertiríem aquest 20 % que ens correspon, ho invertiríem en la indústria catalana, en la tecnologia dual, en el talent que tenim a Catalunya, també en un bon acompanyament a totes aquelles empreses, petites i mitjanes, que estan fent una contribució increïble en el progrés i també en l'àmbit de la ciberseguretat, de la seguretat, també en l'àmbit de l'energia. Si el govern del senyor Illa, amb els seus socis, Esquerra i Comuns, que són els que ara governen a Catalunya, prefereixen gastar-se els diners dels catalans en l'exèrcit espanyol, això ho hauran d'explicar i aclarir ells. En tot cas, amb la resta de diners, els seus senyor Sánchez, facin vostès el que vulguin. Però si depèn de nosaltres, ni un sol euro dels catalans anirà a una estructura militar que no és la nostra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però és més, aquesta manera de fer no és un fet puntual amb els pressupostos generals de l'Estat. No ho és. Preguntem-nos ara per què després de l'error monumental del govern d'intentar fer un improcedent reial decret òmnibus no aprovat encara un reial decret econòmic. En cinc mesos no ha tingut temps de preparar-lo, negociar-lo i portar-lo a aprovació? Doncs la resposta respon a la mateixa raó que els pressupostos generals de l'Estat: el govern li va molt millor no tenir aprovat el reial decret econòmic que tenir-lo aprovat. Perquè així, sense aquest reial decret no han d'actualitzar les entregues a compte a les comunitats autònomes i a les administracions locals, i d'aquesta manera el govern es queda la major tresoreria que obté, fruit de la major recaptació d'impostos. Perquè així, per exemple, mentre passen els mesos sense aprovar la bonificació a les empreses electro intensives, el govern fa caixa amb el que no ha pagat aquestes empreses. I d'aquesta manera podríem anar allargant i allargant la llista de beneficis pel govern a costa dels perjudicis per als ciutadans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui arriba a debat per la seva presa en consideració, la proposició del grup socialista per donar resposta a una situació preocupant que ja fa temps que alguns col·lectius d'advocats i procuradors denuncien i als que aprofito aquest moment per saludar. Els deia que fa temps que denuncien les reduïdes percepcions de jubilació que els corresponen, o els correspondran, després de molts anys de realitzar aportacions al seu sistema de protecció social. A la reivindicació iniciada per advocats i procuradors s'hi han afegit altres professionals mutualistes alternatius que s'han vist abocats, o s'hi veuran, a pensions de jubilació, molt per sota de les mínimes contemplades en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. No entraré en el relat històric de l'evolució de l'alternativitat i dels canvis que ens han portat fins aquí. I és que en aquesta legislatura no és la primera vegada que hi ha un debat al respecte en aquest hemicicle. Ara fa poc més d'un any, el ple d'aquesta cambra va votar una proposició no de llei instant a buscar solucions escoltant a totes les parts. Solucions que el Grup Socialista va plantejar unilateralment amb una esmena al projecte de llei d'eficiència al Servei Públic de Justícia. Però davant la negativa, entre d'altres, de Junts per Catalunya de tractar un tema d'aquesta importància en un marc que no corresponia, va desembocar en la presentació d'aquesta proposició.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l'actual rei d'Espanya, d'acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una. Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s'aprovés una llei de memòria que responia a l'únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se'ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d'acord amb la possibilitat que l'acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s'ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó. En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d'un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d'impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d'impunitat construït des d'una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme. És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d'ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d'intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Un despropòsit que es va repetint en diferents aspectes d'aquest reial decret, senyora ministra. Fixin-se: un despropòsit des del punt de vista de la tramitació. Els papers, les gestions a realitzar, els tràmits a superar són tant complicats i carregosos que sovint semblen més dissenyats per fer abandonar al ciutadà que no pas per incentivar-lo a aconseguir l'ajut. Per què no miren el que fan altres països? Per què no permeten, com ells, que la gestió de les ajudes les puguin fer els mateixos concessionaris? Un despropòsit també des del punt de vista del cobrament. Tu paga pel davant el cost del vehicle, assumeix primer el preu de l'ajuda i espera després el temps amb una mica de fortuna: només 18 mesos per recuperar aquest cost de l'ajuda. A Catalunya hi ha 30 000 persones esperant la resolució dels ajuts. A Catalunya només han cobrat el 20 % dels cotxes comprats i el 23 % dels punts de recàrrega instal·lats. De veritat que no ho podien fer millor? De nou, per què no miren el que fan els altres països? Per què no fan com ells i permeten que el preu ja estigui descomptat en la venda del cotxe i el concessionari recuperi l'ajut directament i en poc temps des del govern?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«I tercer, un govern empresofòbic que no és capaç d'entendre com impacten les seves decisions, com aquesta d'avui, de les ajudes a la mobilitat elèctrica en els diferents sectors empresarials i, de retruc, en els propis ciutadans. Agafem aquest reial decret que avui es convalida. Al perdre quatre mesos amb aquest reial decret, vostès han posat en risc el sector de l'automoció i totes les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest àmbit. Durant mesos, els dubtes i les incerteses s'han estès. Milers de ciutadans han decidit no comprar un cotxe perquè no hi havia cap garantia que pogués després accedir a les ajudes. I vostè em dirà que això està resolt amb el reial decret actual. I és cert. Les ajudes són retroactives i de la mateixa quantitat que abans. Però el temps és irreversible i les pèrdues econòmiques i d'oportunitat, de seguretat i de prestigi del producte pels concessionaris i pels fabricants de vehicles, en bona part són irrecuperables. Però el despropòsit de la gestió del govern va molt més enllà. Avui hauríem d'estar aprovant el MOVES IV. El MOVES III havia d'estar vigent només fins a finals del 2024, moment en que s'havia d'entrar en vigor al Pla MOVES IV, el qual havia de millorar significativament l'actual. Però com en moltes altres coses que vostès gestionen, va arribar el desembre i ningú en sabia res del MOVES IV. Així que van utilitzar el desafortunat reial decret òmnibus per prorrogar el pla anterior fins a mitjans del 2025. Perquè llavors sí que tindríem el pla MOVES IV. Què ha acabat passant? Doncs que en la línia de la debilitat del seu govern que li deia abans, avui, en lloc de portar a aprovació el Pla MOVES IV, ens acabem trobant una nova pròrroga de l'antic fins a final d'any. Tot plegat, un veritable despropòsit.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyors del PP, vostès també tenen responsabilitats aquí. Una xarxa velocitat que ha acabat sent una xarxa radial al servei dels interessos de Madrid. El dia 24 de gener, en la seva primera compareixença, senyor ministre, jo li donava les dades d'IDEF que ha recordat avui el portaveu de SUMAR, que són tremendes, demolidores. Entre l'any 1990 i 2018, 28 anys, el govern espanyol -senyors del PP, perquè diguin després que els independentistes tenim elucubracions estranyes, vostès aquí també hi són en aquesta foto- durant, 28 anys l'Estat espanyol va invertir el 93,5 % de totes les inversions ferroviàries en Alta Velocitat, el 93,5. Amb dades d'IDEF també de l'any 2018, que ho sàpiguen, això correspon al 10 % dels usuaris del ferrocarril i, a més a més, una xarxa que condemna a què els ciutadans que no som de Madrid tinguem serveis de segona: entre Barcelona i València pot anar a 220. Aquí només es viatja a 300 si surts de Madrid o vas cap a Madrid, que quedi clar, i això és un greu perjudici per als catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L'últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a lhora de tornar a casa, a l'hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d'un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d'hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues. Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d'alta velocitat més llarga d'Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d'Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s'ha fet permanent en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Hombre, me han hecho la pitjor jugada, que és que a mig partit et canvien l'àrbitre. Hombre, me han hecho la peor jugada, y es que a medio partido me han cambiado el árbitro. Vull acumular los cinco minutos de després, d'acord? Voy a acumular los cinco minutos de después.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun escenari que pot evolucionar cap a una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys. Hi ha fins i tot qui pronostica que podem viure una situació de refredament i parada del comerç internacional similar a la viscuda durant la pandèmia. I no és per menys: l'anunci fet per l'administració Trump, si es materialitzés, implicaria la imposició d'aranzels més gran dels darrers cent anys. La pregunta del milió, però, és per què Trump pren una decisió d'aquesta magnitud si cap altra vegada, quan s'ha entrat en una política expansiva d'aranzels, ha acabat bé? Per què ho fa? Aventurar la resposta és difícil, però fent una anàlisi de risc benefici pels Estats Units podríem trobar tres possibles solucions. La primera, de cara a un suposat escenari de negociació amb els socis comercials dels Estats Units, li pot anar bé fer entrar a tothom en pànic per tal de situar-se en una posició de força i clar avantatge negociador. La clàssica estratègia d'amenaçar amb una situació catastròfica per tal que després els perjudicats comprin fàcilment una situació menys dolenta però que clarament abans no haurien acceptat. I de passada, ell aconsegueix més fàcilment els beneficis que s'ha proposat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«Deia que està en joc el model de vida europeu i en la defensa dels drets i en la defensa de la democràcia, Espanya no és dels països més avançats. Mentre existeixin Operaciones Cataluña i no passi res, mentre hi segueixi havent exiliats i no passi res, Espanya no es podrà homologar a aquesta Europa que encara aquest gran repte del qual estem parlant avui. I faig un parèntesi, perquè les declaracions d'algú com Alícia Sánchez-Camacho dilluns a la comissió d'Operación Cataluña demostren que a l'Estat espanyol hi existeix una colla de mafiosos com ella, la Cospedal, el Rajoy, l'Aznar, en Fernández Díaz, en Zoido que se senten impunes, que poden dir i fer les barbaritats que han dit i que han fet, i que es passegen per Espanya com si fos, perquè segurament sí que ho és, el seu cortijo. I s'erigeixen, a més a més, com a salvadors de la pàtria. En un país normal, on s'haguessin fet públics els àudios que va publicar el dilluns al matí l'emissora de RAC1, la Fiscalia hagués actuat d'ofici el mateix dilluns. Senyor Sánchez, creu que la Fiscalia ha d'actuar d'ofici després de conèixer-se les evidències de l'existència de l'Operació Catalunya? O hem de creure que la Fiscalia només actua d'ofici quan es tracta d'anar en contra dels catalans? La credibilitat de la defensa europea també passa per aquí, senyor Sánchez, no es pot avançar en seguretat si s'oblida la qualitat democràtica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?
«En definitiva, tot i ser gairebé un 20 % dels treballadors que cotitzen, els autònoms són els grans castigats quan vostès fixen les seves polítiques. Vostè em dirà que no i jo li diré que sí, perquè si no, per exemple, vostè no permetria que avui els autònoms visquessin amb l'angoixa de no saber si podran continuar treballant per mòduls. Angoixa perquè vostè encara no ha aconseguit aprovar el reial decret econòmic que els ha d'actualitzar. Un reial decret que, per inexistent, posa en risc molts altres sectors i que el seu immobilisme els acosta perillosament al precipici. Moguis, que després tot seran excuses i lamentacions. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres les presses no serveixen. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres no podrà sortir el president Sánchez agraint-los els nostres vots a canvi de res. Como ya nos tiene acostumbrados, su mirada sobre el día a día muchas veces es miope. Fíjese, en Cataluña hay 567 000 autónomos, que son, por lo tanto, un pilar fundamental de la economía. Un autónomo que tenga unos rendimientos de 40 000 euros anuales pagará, entre Seguridad Social y coste fiscal, 12 400 euros, un 31 % de los rendimientos; sin embargo, un autónomo tributará un 21 % más que si trabajara exactamente en lo mismo a través de una sociedad limitada; un autónomo tributará un 65 % más que si hiciera exactamente lo mismo a través de una gran empresa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?
«Com ja ens té acostumats, la seva mirada sobre el dia a dia sovint és miop. Fixi-si: a Catalunya hi ha 567 000 autònoms, que són, per tant, un pilar fonamental de l'economia. Un autònom que tingui uns rendiments de 40 000 euros a l'any pagarà, entre Seguretat Social i cost fiscal, 12 400 euros. Un 31 % dels rendiments. Un autònom, però, tributarà un 21 % més que si treballés exactament del mateix via una societat limitada. Un autònom, tributarà un 65 % més que si treballés del mateix via una gran empresa. Però si això no fos prou, un autònom no es pot deduir les despeses del vehicle o les de treballar des de casa si ha de tornar préstecs o ha de fer amb els euros de la renda neta que li quedi després de pagar impostos. Si està malalt, mirarà d'anar a treballar igualment perquè econòmicament no es pot permetre agafar la baixa. Si no li queda cap més remei que agafar-se la baixa, posarà en risc la continuïtat del negoci perquè no hi haurà qui el podrà substituir. Si té un familiar directe que s'ha d'operar, no tindrà dret a permisos retribuïts. Si puja l'IPC no se li actualitzarà automàticament la retribució. Si va rebre ajuts durant el COVID, ara se li podrà reclamar que els retorni. I si la feina no li va bé, li podran embargar el seu habitatge habitual.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«També ho dic perquè el 17 d'agost de l'any 2017 va haver un atemptat a Barcelona i a Cambrils, amb 17 víctimes mortals i més de 300 ferits que cap de les majories parlamentàries d'aquesta cambra fins ara que Junts per Catalunya ha tingut uns vots decisius, cap majoria d'aquesta cambra, va creure convenient crear una comissió d'investigació. Que curiós. Que curiós. Amb tantes víctimes amb un fet tan greu que no hi hagués una comissió d'investigació. Nosaltres la vam demanar abans, durant i després, i ara que hem tingut els vots decisius, s'han pogut constituir aquestes comissions d'investigació i, per tant, tenim motius més que sobrats per donar per votar a favor d'aquesta iniciativa i desitjosos de què aquesta comissió comenci a treballar. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, ha habido una gran catástrofe medioambiental en el país valenciano, también en otros territorios, pero muy especialmente en el país valenciano. Y hay unanimidad, excepto en el Gobierno del PP y VOX de la Generalitat Valenciana, con respecto a que hubo falta de previsión en la actuación, que hubo una actuación tardía e ineficiente, que se dio y sigue habiendo una falta de transparencia y de información y, según parece, no se asumen responsabilidades políticas. Se han derivado consecuencias gravísimas. De hecho, a través de la investigación judicial ya hay un alto cargo del Gobierno que está imputado por los hechos. La diputada Águeda Micó ha contado la iniciativa y lo ha explicado mucho mejor que yo. Pues bien, aparte de la imputación de este alto cargo, la información que vamos recibiendo y que nos va llegando consolida la idea de que existieron informaciones contradictorias, algunas falsas, algunas inexactas, sobre lo que ocurrió y lo que no, sobre el propio papel del presidente de la Generalitat, que, señora Micó, efectivamente, es y era el principal responsable de la actuación y de la respuesta. Y nos va llegando información, por ejemplo, de que a las 13:00 horas de ese día, muchas horas antes del aviso, ya había ochenta y cinco llamadas de gente por motivos de rescate o de incomunicación y treinta y tres carreteras afectadas o cortadas por las inundaciones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I permeti'm, i acabo per seguir, després no faré intervenció. Permeti'm ara obrir un petit parèntesi i deixar per un moment l'exterior i mirar dins de casa seva. Els drets humans no es poden defensar ni a la carta ni a depèn d'on s'infringeixin. O es defensen a totes i arreu, o s'ignoren i es conculquen. I s'imposà una llengua a les escoles, o empresonar opositors polítics, o anul·lar actes de diputats electes conculca els drets humans a la Xina, també els ha conculcat aquí. Ha començat gairebé parlant de estrechar lazos entre demócratas. Estem parlant de la Xina que estan estrenyent aquests llaços de forma molt intensa. Continuarà aquest acostament comercial i cultural amb un estat que esclafa drets i llibertats i les minories nacionals? I si és així, quines contraprestacions? Òbviament, en termes de promoure que el règim xinès cessi les seves vulneracions dels drets humans que està posant sobre la taula. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Efectivamente, han sido muchas las oportunidades en que hemos abordado el conflicto palestino-israelí en este Pleno. Son muchas, muchísimas, y son tiempos convulsos, complejos, ciertamente, y, como ya dije en una ocasión, Junts per Catalunya, a diferencia de algunos, somos incapaces de diferenciar el dolor y el sufrimiento de las personas según el bando al que se sientan más cercanas o de qué conflicto estemos hablando. Hace más de un año ya de aquel ataque terrorista indiscriminado de Hamás contra la población civil israelí que desencadenó toda esta tragedia, un ataque que recuerdo que se produjo cuando se iba a anunciar un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con participación de Estados Unidos, de Biden y Catar; un acuerdo que iba a marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, Hezbolá e Irán, que estos últimos años ha ido adquiriendo una gran influencia en todo el Oriente Medio, fracturado por múltiples conflictos que distintos grupos han mencionado hoy y usted también. Aquel atentado terrorista de Hamás frustró deliberadamente un acuerdo que buscaba la paz regional de manera diplomática acercando Israel a sus vecinos árabes. A la vez, también hace más de un año, evidentemente, Israel se defendió en el primer momento del ataque terrorista y el Gobierno de Netanyahu acabó convirtiéndolo en una espiral bélica tremenda contra Hamás, con un impacto terrible sobre la población civil indefensa, y en ocasiones también rehén de sus propios dirigentes. Desde entonces se vive una situación dramática, que hemos mencionado todos en múltiples ocasiones; trágica para todos, para hombres, mujeres, niñas y niños, la mayoría palestinos, pero también israelíes, porque todos son víctimas en última instancia del terrorismo de Hamás, de la desproporcionada beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»