Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
223 declaraciones · página 8 de 8
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«El sistema de salud y el Estado del bienestar han de contemplar un acompañamiento integral en todas las dolencias y sus fases, sea mediante tratamientos para ralentizar la enfermedad o por las curas paliativas, llegado el caso. Imaginemos por un momento que un tratamiento de quimioterapia no estuviese cubierto por la Seguridad Social y dejásemos en manos de las familias y sus recursos poder hacer el tratamiento de esa enfermedad. Eso, señorías, precisamente, es lo que les pasa a los afectados de ELA, de manera que las leyes han de tener el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas afectadas por la ELA, pero también, y muy importante, la de sus familias, dotar de recursos económicos para adaptar el entorno del enfermo a su nueva vida. Es necesario que las familias no tengan que afrontar cargas económicas excesivas a causa de los costes asociados con la atención y el tratamiento de la ELA; promover también la atención integral y multidisciplinaria y que esta atención sea mediante un equipo de profesionales especializados, si lo necesita la familia, viva donde viva, en un entorno urbano o rural; o si no, dotando de recursos a aquellas familias que por la razón que sea prefieren hacerse cargo de los cuidados necesarios, pero que este motivo no sea que, porque vivan en una zona rural, no tengan a nadie que puedan contratar y que sea profesional. No puede ser que una enfermedad como la ELA y otras que hacen per se del paciente una persona dependiente no tenga asociadas las ayudas y recursos necesarios para afrontar las consecuencias y limitaciones que produce la enfermedad, como no puede ser tampoco que cada enfermedad esté legislada por una ley distinta. Hay unas quinientas enfermedades llamadas raras o minoritarias. Hace años que en estas Cortes se aprobó la ley de dependencia y se nos vendió como la panacea y dieciocho años después de su aprobación ha quedado acreditada su insuficiencia y su limitada aplicación. Por tanto, es necesario que haya una profunda revisión de este marco y que incluya todas las enfermedades, con especial afectación a la movilidad y que necesitan de cuidadores y de recursos. Es inadmisible que una ley tan importante para la vida de muchas personas esté infrafinanciada, y digo infrafinanciada porque la ley de dependencia lo está mucho por parte del Estado. Por tanto, nuestro grupo apoyará esta toma en consideración, dejando claro que quienes han de poder prestar este servicio son las administraciones más cercanas y que las competencias son de las comunidades autónomas, que tendrán que dotarse de los recursos necesarios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem la presa en consideració d'un projecte de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA, i des del nostre grup creiem que és fonamental destacar la importància d'abordar aquesta malaltia, però també moltes altres malalties minoritàries que no només afecta físicament els qui la pateixen, sinó que també té un profund impacte en les seves famílies i els seus cuidadors. Per als qui viuen amb ELA, cada dia és una batalla, s'enfronten a desafiaments físics, emocionals, però també els financers. L'ELA és una malaltia que, malauradament, per ara no té cura i no requereix de tractaments mèdics cars, sinó que requereix d'ajudes de suport al malalt i de suport a la família. L'ELA és una malaltia progressiva i degenerativa que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, cosa que condueix a la pèrdua gradual de la funció muscular. I, en última instància, et deixa amb la discapacitat. Si a la malaltia, que de per si ja és prou greu, hi sumem viure en un entorn rural, tot és complica. I tinc el testimoni d'una família de Belianes, una població de poc més de 500 habitants a la comarca on visc jo, a la comarca de l'Urgell. La família ha adaptat tota la seva vida a les cures del malalt. Si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil, i en aquest cas ha fet totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Això vol dir que tot l'entorn s'ha hagut de modificar i adaptar a la mobilitat del Josep, adaptar-se per donar vida al Josep. Un llit articulat, eines informàtiques per a la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, perquè no et pots quedar sense llum a casa teva, i un llarg etcètera de despeses, totes molt necessàries per a la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i et diuen que se senten privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per poder-hi fer front i una professió que ha permès a la parella i a la família la conciliació laboral per poder estar al costat del Josep les 24 hores del dia. Saben i són coneixedors que hi ha moltíssimes famílies que no es poden permetre una conciliació laboral, ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«En este contexto, y viendo las grandes dificultades que se estaban encontrando las empresas de Cataluña para emprender proyectos, la Generalitat, liderada por Esquerra Republicana de Catalunya y con recursos propios, hizo los deberes y abrió una línea de ayudas durante el 2022 para ayudar a las empresas a realizar inversiones industriales. El diseño de esta línea lo hizo a partir de las necesidades de las empresas catalanas y teniendo en cuenta sus características. A diferencia de las ayudas estatales, lejos de quedar desiertas, hubo que ampliar los 10 millones de euros, que se ampliaron a 45,7 millones de euros, y se apoya a un total de doscientos proyectos innovadores. Esta cifra es más del doble de la que se ha asignado con la línea ACTIVA Financiación de ámbito estatal en dos años. Este caso ejemplifica el potencial que se está perdiendo debido a un mal diseño de los fondos. Acabo con una pregunta clara. La economía, las empresas y la ciudadanía ¿nos podemos permitir esta situación de pérdida de oportunidad y de recursos de los fondos Next Generation? La respuesta es no. Por eso, hay que trabajar una propuesta de PERTE territorial dirigido a la industria que permita diseñar y gestionar directamente los fondos europeos, con la voluntad de que los recursos lleguen ágilmente al tejido productivo. Las empresas de Cataluña necesitan acceder al apoyo de los fondos europeos, por la urgente necesidad de transformar los modelos productivos y adaptarnos y hacer frente a los nuevos retos, como el cambio climático; en definitiva, afrontar con solvencia los retos de futuro.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«En conseqüència, i amb preocupació per aquest tema, i a instàncies de la Comissió d'Indústria, el Congrés de Diputats, a la sessió plenària del 30 de juliol de 2022, va aprovar la creació de la Subcomissió sobre el desplegament i la instal·lació d'infraestructures de recàrrega elèctrica i d'hidrogen i el seu impacte en la indústria d'automoció a l'Estat. La subcomissió va realitzar un treball intens, va celebrar 31 compareixences de càrrecs de diferents administracions, d'experts i persones de reconegut prestigi en els sectors industrials i de l'energia, de representants dels sectors empresarials, d'organitzacions socials i acadèmiques. La subcomissió, però, també va avaluar el Pla Moves i entén la importància dels plans Moves en el desplegament de les infraestructures de recàrrega. Considera que poden millorar-se i completar-se amb les següents mesures: aprovar mesures fiscals que n'incentivin la instal·lació; incloure els vehicles seminous, les motos i els vehicles lleugers elèctrics al Pla MOVE; prioritzar la substitució de vehicles basant-nos en dos valors fàcilment quantificables, perquè es disposa d'aquesta informació a la ITV, que són la data de matriculació i els quilòmetres recorreguts per any.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«También nos gustaría ver medidas para frenar la crisis en la cesta alimentaria. La rebaja del IVA no regula el precio del mercado. No es normal que nuestro sector primario no se pueda ganar la vida dignamente por los bajos precios de venta y al mismo tiempo el consumidor no se pueda permitir los alimentos más básicos y de kilómetro cero. ¿Qué pasa entre medio del productor y del consumidor? Creo que es el momento de reconocer que la ley de la cadena alimentaria ha resultado totalmente ineficiente y que es hora de modificarla. En cuanto a las medidas del sector energético, es muy importante que los consumos no eléctricos como el gas y el petróleo paguen también la descarbonización. ¿Cómo? El Ejecutivo español tenía la herramienta aprobada por el propio Consejo de Ministros en junio de 2025, el Proyecto de ley por el que se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, pero, como muchas otras medidas con capacidad realmente transformadora, la dejaron morir. En cambio, nos encontramos medidas tan poco transformadoras como continuar dotando de ayudas a las grandes empresas energéticas. Cuando Nadia Calviño anunció que ajustaría los impuestos a la banca y a las energéticas no daba ningún paso en falso. Y es que, en medio de este decreto, que tiene medidas muy positivas, nos encontramos una vez más esa ayuda a las grandes empresas energéticas. La aplicación de un incentivo a las empresas que hagan inversiones en energías renovables se traduce en una subvención para que las empresas con dominio de mercado jueguen con ventaja ante las empresas que quieren invertir en el sector energético, pero que no tienen control del mercado. En Esquerra creemos que este es un planteamiento totalmente erróneo, que lo que se necesita es que entren más agentes y que las grandes energéticas pierdan poder. También echamos en falta más medidas para impulsar las comunidades energéticas de autoconsumo, como, por ejemplo, ampliar el radio para compartir la energía y pasar de los 2 kilómetros a los 20 kilómetros, como han acordado en Francia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També molt important parlar de la pròrroga de la moratòria dels desnonaments que preveu aquest reial decret. Però és que ens passa el mateix que amb el transport, per molt que sigui a través dels plans d'habitatge que es pagarà als propietaris dels habitatges, vostès no tenen competència en aquesta matèria i, per tant, no poden traspassar fons finalistes a aquesta matèria. Passa el mateix que amb el transport, vostès conviden i una altre paga. Esquerra ha aconseguit que en el marc de la revalorització de pensions no contributives s'introdueixi una novetat més respecte a l'ingrés mínim vital. Així, a més d'incrementar-ne les quantitats d'acord amb la inflació, es creen les bases per fer possible l'acord del traspàs total de la seva gestió a la Generalitat de Catalunya. I això suposa una doble bona notícia per a l'autogovern de Catalunya, que amplia la seva capacitat política, i per a la mateixa ciutadania, que veurà millorat el seu servei quan passi a estar en mans de qui té la competència i també l'experiència i la capacitat de fer-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També trobem a faltar més mesures per impulsar les comunitats energètiques d'autoconsum, com per exemple ampliar el radi per compartir l'energia i passar dels dos quilòmetres als vint quilòmetres, com han acordat a França. I respecte a les ajudes al transport, ens semblen molt necessàries però ara mateix en el transport de passatgers per carretera vostès conviden però qui paga és un altre. S'ha de fer el pagament a les comunitats autònomes en el període que toca, perquè així les comunitats autònomes poden fer les bestretes a les empreses de transport i no són elles les que han d'assumir la gratuïtat o la bonificació. L'Estat realitza una política que condiciona la política tarifària, que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Actualment, sense comptar les bonificacions, per cada euro que posa l'Estat en el transport públic metropolità de Barcelona, la Generalitat n'ha de posar tres. L'Estat, si vol ser seriós amb polítiques de foment del transport públic, l'ha de finançar com cal, respectant el repartiment competencial, perquè sols així farem polítiques de transport efectives. De totes maneres, ens complau veure que en aquest reial decret es materialitza l'acord al qual va arribar Esquerra amb el PSOE la passada tramitació pel qual la Generalitat de Catalunya podrà invertir i executar les infraestructures ferroviàries que l'Estat, tot i tenir-ho pressupostat, no executa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«I acabo. Cal assegurar unes infraestructures, uns serveis cent per cent públics i de qualitat, i blindar els drets de les classes populars. Des del nostre grup estem convençuts que desenvolupant respostes efectives al transport i a una mobilitat efectiva i sostenible donarem una oportunitat al planeta contribuint, a més, a les zones més despoblades i que pateixen aquest repte demogràfic, donant-los altres sortides que poden arribar mitjançant un transport ferroviari. Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. La movilidad sostenible y descarbonizada es uno de los grandes retos que pensamos debe abordarse en un modelo de movilidad sostenible al alcance de todos y que conlleve un cambio real ante la emergencia climática. Por ello, debemos impulsar transformaciones profundas en el modelo de transporte e infraestructuras en todos los territorios, pero en especial en los más castigados, apostando por una movilidad ferroviaria como prioritaria, pero vertebrando también todo el territorio con un transporte público intermodal. Desde nuestro grupo reivindicamos un modelo de movilidad sostenible, priorizando la movilidad no contaminante, mayor protagonismo para el transporte público y no tanto a los vehículos privados, infraestructuras sostenibles al servicio de la economía productiva, planificadas con criterios de rentabilidad socioeconómica, de evaluación del coste de impacto social, territorial y medioambiental, fomentar el transporte público como piedra angular de las políticas del derecho a la movilidad.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Su proposición no de ley no es una mala propuesta, pero es claramente mejorable. Tal y como la plantean no pasa de ser una mera declaración que llega tarde, y ahora nos alegramos de que llegue, puesto que más vale tarde que nunca, pero plantean un nuevo pacto de Estado por la salud mental que será un mal pacto de Estado si no se tiene en cuenta el marco competencial. Recuerden y respeten escrupulosamente que son las comunidades autónomas las que ostentan las competencias en políticas de salud. En Cataluña, concretamente en el Parlamento, nosotros ya llevamos tiempo trabajando en el pacto nacional de salud mental. De hecho, entrará en vigor en 2024. Se prevé destinar un total de 20 millones de euros a ese pacto nacional para que pueda alcanzar sus objetivos. Es necesario que las medidas que impulse sean sólidas para poder revertir esa realidad injusta que vive la población. Una política de salud mental y bienestar emocional que responda a las necesidades de toda la ciudadanía debe estar presente en todos los ámbitos sociales. La salud mental no significa únicamente un trastorno mental, sino que está interconectada con todos los aspectos que condicionan el bienestar humano y emocional de los individuos y las comunidades. La gente quiere poder tener educación, trabajo y la familia bien atendida; educación, trabajo y familia, los tres pilares. Según el informe del Ministerio de Sanidad sobre la Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud del año 2022 a 2026, la atención a la salud mental de las personas y comunidades es condición indispensable para el desarrollo de la calidad de vida y el pleno ejercicio de una ciudadanía en la cual se conjugan derechos y deberes. Por tanto, es importante llevar a cabo una revisión de ciertas estadísticas publicadas: cuatro de cada diez personas valoran de forma negativa el estado de su salud mental, un 42 % de las personas ha padecido depresión y prácticamente la mitad han sufrido ataques de ansiedad o pánico; el 14,5 % de la población ha sopesado ideas suicidas o ha intentado suicidarse. Con perspectiva de género las cifras indican que el 61 % de las personas con problemas de salud mental son mujeres, y por franjas de edad, que es lo que más debería preocuparnos, el colectivo más vulnerable en ese ámbito son los jóvenes entre dieciocho y treinta y cuatro años, que ven muy malas perspectivas de futuro.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«La seva proposició no de llei no és una mala proposta, però està clarament millorable. Tal com la plantegen, no passa de ser una mera declaració que arriba tard, que ara, això sí, ens n'alegrem que arribi, perquè val més que arribi tard que mai, però plantegen un nou pacte d'Estat per a la salut mental, que serà un mal pacte d'Estat si no es té en compte el marc competencial. I recordin i respectin escrupolosament que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en polítiques de salut. A Catalunya, concretament al Parlament, ja fa temps que estem treballant en el Pacte Nacional de Salut Mental. De fet, es farà efectiu el 2024 i, en aquest sentit, ja es preveu destinar un total de 20 milions d'euros a aquest pacte nacional perquè pugui assolir els seus objectius. És necessita que les mesures que impulsin siguin sòlides per poder revertir aquesta realitat injusta que viu la gent. Una política de salut mental i benestar emocional que respongui a les necessitats de tota la ciutadania ha d'estar present en tots els àmbits socials. La salut mental no significa únicament un trastorn mental, sinó que està interconnectada amb tots els aspectes que condicionen el benestar emocional dels individus i de les comunitats. La gent vol tenir educació, vol tenir treball i vol tenir la família ben atesa. Educació, treball i família, els tres pilars.»