Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.732 declaraciones · página 81 de 158
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Y ahora sí, acabo, presidenta, pero primero quiero felicitar por los cincuenta años de la denominación de origen protegida de Les Garrigues, la primera DOP reconocida en el Estado español. Fue en 1975 y les felicito. ¡Enhorabuena!, desde esta tribuna. No puedo felicitarles desde el Parlament de Cataluña, soy diputada aquí, así que enhorabuena a esos agricultores valientes que hace cinco décadas que decidieron dar valor a ese producto, al aceite, a su territorio, a sus paisajes, a su gente y, sobre todo, valor a su esfuerzo. Han hecho historia, cincuenta años, y ahora a trabajar, a llegar al siglo, con una mirada a largo plazo y a partir de esas raíces siempre tan profundas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Pero esto va a tener un efecto bumerán, señor Chamorro, porque el campo no necesita más discursos patrióticos vacíos. Necesita herramientas reales, inversión y, sobre todo, respeto. Lo que ustedes hacen, en realidad, es una traición, vestida de supuesta defensa, porque el aceite, el olivo no es solo una actividad productiva; es paisaje, es territorio, es identidad y, sí, también es soberanía. Son cosas que forman parte de una forma de vivir. El aceite, los olivares son una forma de resistencia colectiva, de enraizamiento. Por ello, defender el olivo significa que hay que hacerlo con una mirada ecológica y, aunque no lo crean, con una mirada democrática, garantizando la viabilidad del relevo generacional, la marca de origen, el apoyo a las cooperativas, la inversión necesaria para mantener este mundo rural vivo y activo, sobre todo. Sin embargo, ustedes utilizan el esfuerzo del campo siempre -insisto, siempre- como excusa para cargarse las renovables, como si las placas y los olivos fueran incompatibles. Pero el verdadero choque no es entre olivos y placas, sino entre un modelo integrador y justo y el discurso de ustedes, un discurso de odio e inmovilismo. La transición energética tiene que ser una oportunidad para reforzar el territorio, no para enfrentarlo. Hay que pasar de un modelo extractivo a un modelo compartido con la gente. Por lo tanto, también nos dirigimos al Gobierno, al Ministerio de Transición, pero también al Ministerio de Agricultura, porque creo que, sí, hay que proteger por ley algunos paisajes de olivar, aquellos que tienen un valor patrimonial importante, y fomentar la fotovoltaica, adaptar los cultivos tradicionales, y también hay que crear las comunidades energéticas rurales. Allí donde quiera, la gente tiene que poder desarrollar su proyecto y, además, hay que desarrollar todo esto a través del mundo cooperativo, que es una realidad -valga decirlo- muy asentada en el sector del aceite. ¿Por qué? Porque los agricultores y las cooperativas tienen que convertirse en productores de energía. Esa es la clave. Hay que reducir su propio gasto energético, ganando soberanía -importante- y, al mismo tiempo, revitalizando el mundo rural; no sustituirlo, como ustedes insinúan, por otra cosa, sino dando futuro y vida al mundo rural. Hay que establecer un consenso con el territorio, con moratorias temporales para los macroproyectos, y eso hasta que tengamos un mapa del suelo consensuado, y también hay que acompañar desde el punto de vista técnico a los agricultores. Esto es importante para que la producción agrícola sea compatible con la producción energética. Ahí veo yo una gran oportunidad si hacemos bien los deberes, porque conseguiremos tres cosas -aquí me dirijo al resto del hemiciclo, que no es VOX-: avanzar en energías limpias, garantizar un futuro para los agricultores y el mundo rural y desmontar de una puñetera vez los discursos vacíos y destructivos de la extrema derecha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Miren ustedes, la extrema derecha siempre -insisto, siempre- ha utilizado el campo como decorado, como coartada política, pero nunca como una verdadera prioridad; nunca, tampoco ahora. De hecho, durante el franquismo, por ejemplo, mientras se programaba la defensa de la tierra española -usted hablaba ahora en la misma línea de defensa del campo español-, se impulsaron los grandes planes colonizadores, como el del delta del Ebro, que transformaron de forma radical y autoritaria la estructura agrícola tradicional de aquel humedal del sur de Europa. Se desviaron ríos, se secaron zonas de humedal, se cambiaron cultivos, se construyeron pueblos totalmente nuevos, sin tener en cuenta a los agricultores ni el tejido de la comunidad local. Y todo eso el franquismo lo hizo en nombre de un supuesto progreso -del progreso, de la producción-, pero con un objetivo muy claro, el mismo que el de ustedes: controlar el territorio y someterlo al modelo centralista del régimen. Ustedes hoy están en las mismas, tienen el mismo patrón. VOX utiliza el relato del mundo rural como herramienta de confrontación y propaganda, pero su fin es no proponer absolutamente ninguna medida real para garantizar su futuro. Al contrario, utiliza el miedo, el miedo legítimo del sector agrario para frenar la transición energética, para frenar cualquier paso adelante en materia de sostenibilidad e imponer una idea de territorio subordinada a su ideología.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda, diputades i diputats. Senyor Chamorro, jo no sé si s'hi fixen, però cada vegada interpel·len menys grups parlamentaris d'aquesta cambra. El primer grup a fixar posició és el grup republicà. Imaginin-se! A vegades em pregunto per què jo, erre que erre, estic aquí intentant fer veure posar llum a tanta demagògia i tant negacionisme com el que vostès apliquen. M'ho demano, però aquí estic persistent, perquè per persistència segur que no em guanyen. Miri, l'extrema dreta sempre, sempre, sempre, sempre, ha fet servir el camp com a decorat, i deixi'm-ho així, també com a coartada política, però mai, mai, com una prioritat real, mai. Ara tampoc. De fet, durant el franquisme, per exemple, mentre es proclamava la defensa de la terra espanyola, igual que ara vostè parla del campo español amb aquesta vehemència, quan això passava va ser quan es van impulsar els grans plans colonitzadors, com el del Delta de l'Ebre, que van transformar, de manera radical però alhora també de manera autoritària, l'estructura agrària tradicional d'aquella zona humida del sud d'Europa. Es van desviar rius, es van assecar zones humides, es van expropiar terres, es van imposar conreus i es van construir pobles nous sense comptar ni amb els pagesos ni tampoc amb el teixit comunitari local. I tot això el franquisme ho va fer en nom d'un suposat progrés, progrés i producció, però amb un objectiu clar, el mateix que vostès: controlar el territori i sotmetre'l al model centralista del règim. I avui segueixen el mateix patró. VOX fa servir el relat del món rural com una eina de confrontació i propaganda, però sense proposar absolutament cap tipus de mesura real per garantir-ne el futur. Al contrari, utilitza la por, la por legítima del sector agrari, per atacar la transició energètica, per frenar qualsevol tipus de pas endavant pel que fa a la sostenibilitat i per imposar una idea de territori subordinada a la seva ideologia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Nuestra propuesta es clarísima: todos esos impuestos para el sector de producción que tiene unos beneficios absolutamente extraordinarios, a ellos sí, y bajar impuestos a las rentas más bajas y a los colectivos más vulnerables, efectivamente, y subamos otros impuestos. Hay que intentar con la política fiscal que todo lo que son bienes de primera necesidad no queden al albur de la especulación, porque, entre otras cosas, lo dice su sacrosanta Constitución, que sí a la propiedad privada, pero que el Estado intervendrá para impedir la desproporción. Se me ha pasado el tiempo ya. En cualquier caso, siempre toman ustedes la parte por el todo, y eso no puede ser. Hay un libro blanco de los fiscalistas de este Estado que no se ha seguido. Hay un libro blanco -acabo muy rápido- que presenta una propuesta relevante, y dice: hagamos todos la declaración de la renta, que no haya mínimos exentos, primero, porque dejaría de ser como un castigo a la hora de hacer la declaración de la renta y, en segundo lugar, porque así podríamos llegar a todos los colectivos que no se benefician de determinadas subvenciones o de determinadas exenciones porque no hacen la declaración de la renta. Tendríamos sin duda que replanteárnoslo, hay que volver a plantearse toda la política fiscal. Hagamos caso a los expertos, a ese libro blanco, y seguramente ahí nos encontraríamos y nos pondríamos de acuerdo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Por lo que se refiere a la presión fiscal, es preciso hacer un pequeño matiz. Tengan claro que estamos 9 puntos por debajo de Francia por lo que se refiere al Estado español en presión fiscal; estamos, decía, con una presión fiscal de 3,5 puntos por debajo de la media de la zona euro, es decir, 9 puntos por debajo de Francia, 6 por debajo de Dinamarca, 7 por debajo de Suecia o Finlandia, países con estados del bienestar mucho más desarrollados que el nuestro. Hay países del sur de Europa, como Italia, por ejemplo, Portugal o Grecia, que tienen una presión fiscal superior. Por cierto, en todos esos países mandan algunos miembros que son de su cuerda, del Partido Popular Europeo. Me interesa poner de relieve algunos elementos que me parecen interesantes desde el punto de vista ideológico. Hay una serie de partidos que nos dicen que pagar impuestos es perder dinero. Son los militantes y los votantes, supongo, de esos partidos los que cuando tienen un problema en la sanidad se van al médico privado; cuando tienen necesidad de escolarizar a sus hijos los llevan al colegio privado; cuando tienen necesidad de hacer carreteras, igual deben ir en avión; y cuando tienen que abrir el grifo les debe de llegar el agua en garrafas, porque lo que están haciendo cuando explican que la presión fiscal es un robo -porque es lo que plantean- a las clases populares, a las clases medias y a todos los que pagan impuestos es obviar que el estado del bienestar, el Estado social, se basa en la recaudación y que esta tiene que ser progresiva. Aquí es donde no estamos de acuerdo con ustedes, porque a las eléctricas, no; a las energéticas, tampoco; a la banca, tampoco; a las rentas más altas, tampoco, que son nuestras propuestas, porque de las propuestas de política fiscal se saca la ideología de cada uno de nuestros partidos. Estamos hartos de llevar iniciativas a favor de que los que tengan más paguen más, pero no los que tengan más desde la perspectiva populista, no. Las eléctricas decían que si sube el precio de la luz suben los impuestos. No, es que hay unos beneficios que no se han explicado. Por eso se quiere que tributen. Y la banca igual, el rescate de la banca todavía no se ha devuelto, ¿y tienen el valor de decirnos que los impuestos hacen daño a las clases más vulnerables?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Estaría bien que nos hubiera hablado usted de impuestos. ¿Por qué no lo ha hecho? Pero yo sí que voy a hablar de impuestos, y voy a empezar hablando de presión fiscal, porque eso ya no va con ustedes, va con el PP, que son los que la han presentado. Un pequeño apunte: un día de estos deberíamos hablar de lo que es la clase media, porque estoy segura de que ese gran dogma inexistente, el gran unicornio que ya no existe. No es clase media esa clase de personas que perciben un sueldo y que si durante dos meses se quedaran sin ese sueldo no podrían hacer frente a la vivienda, no podrían hacer frente a los suministros ni a la alimentación ni podrían hacer frente al resto de cosas básicas. Eso no es clase media. Lo que pasa es que nos han intentado contar que esa clase media existía cuando en realidad -ya me lo permitirán-, cuando hablamos de clases, de lo que hablamos es de clase trabajadora, quizá no manual, quizá no en la fábrica, quizá no en el textil, pero clase trabajadora, y no es ningún insulto formar parte de la clase trabajadora, es un orgullo ser de la clase trabajadora. A los funcionarios yo los percibo como clase trabajadora, porque, a fin de cuentas, sea por lo que sea, si son expulsados o son interinos y les dejan sin puesto de trabajo, al cabo de tres meses no van a poder cubrir sus necesidades básicas, y eso no es clase media, no, eso tiene que ver con el marco político en el que encarrilamos nuestro pensamiento, nuestra ideología y nuestra actuación política. Es cierto que aquí no coincidimos ni yendo ni viniendo.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Ui, se m'ha passat el temps ja. En qualsevol cas, sempre prenen el tot per la part i això no pot ser. Mirin, hi ha un llibre blanc dels fiscalistes d'aquest Estat que no s'ha seguit. Hi ha un llibre blanc, i acabo molt ràpidament, que fa una proposta rellevant i diu: 'Fem tots la declaració de la renda', que no hi hagi mínims exempts. Primera, perquè deixaria de ser com un càstig, això de fer la declaració de la renda. I segona, perquè així podríem arribar a tots els col·lectius que no es beneficien de determinades subvencions o de determinades exempcions perquè no fan la declaració de la renda. I potser hem de repensar -tota potser no, indubtablement- hem de repensar tota la política fiscal. Fem cas als experts. Fem cas d'aquest llibre blanc i segurament ens podríem posar d'acord. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, discúlpenme un momento. (Pausa). Es que hay cosas que es mejor decirlas con agua para que no se te seque la boca. Señor Cruset, tal y como ha hablado usted de dos bloques, como si fueran ustedes los únicos independentistas, ¿me están diciendo a mí que yo soy España? Si sigue por este camino, vamos a tener todavía más problemas de los que ya tenemos, porque su trayectoria en el independentismo ya no sé cuál es. Fíjese que no le conocía, pero no se puede decir lo mismo de mí, en cambio, que tengo una trayectoria desde los 15 años. ¡Haga el favor de una vez por todas de tratarnos con el respeto mínimo debido como independentistas de picar piedra de toda la vida! Porque hay cosas que yo no tengo por qué aguantarlas, y no las aguantaré, por cierto.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Perquè de propostes de política fiscal se n'extreu la ideologia de cadascun dels nostres partits. I ens n'hem fet un fart de portar iniciatives a favor de que els qui més tenen, més paguin però no els qui més tenen des de la perspectiva populista. No, no. Les elèctriques, que deien: 'Sube el precio de la luz, subimos impuestos'. No, no, és que hi han uns beneficis inexplicats i per això es volen fer tributar. Igual que la banca. El rescat de la banca encara no s'ha tornat i tenen el valor de dir nos que els impostos fan mal a les classes més vulnerables? La nostra proposta és clara: Tots aquests impostos per aquest sector de producció que té uns ingressos absolutament, uns beneficis absolutament extraordinaris i, efectivament, baixar impostos a les rendes més baixes i als col·lectius més vulnerables, efectivament, i apujar impostos als grans tenidors, efectivament. I intentar amb la política fiscal que tot allò que són béns de primera necessitat no quedin a l'arbitri de l'especulació. Perquè, entre altres coses, ho diu la sacrosanta Constitució. Diu que sí a la propietat privada, però que l'Estat intervindrà per impedir l'especulació.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Deia jo, pel que fa a la pressió fiscal, cal fer un petit matís. I és que tinguin clar que estem nou punts per sota de França pel que fa a l'Estat espanyol, pressió fiscal. Estem, deia, amb una pressió fiscal aproximada d'un 3,5 punts per sota de la mitjana de la zona euro. És a dir, nou punts sota França, set de Dinamarca, sis sota Suècia o Finlàndia, països amb un estat del benestar molt més desenvolupat que el nostre. Hi ha països del sud d'Europa també, com ara Itàlia, com ara Portugal, com ara Grècia, que tenen una pressió fiscal superior. I, per cert, en tots aquests països manen alguns membres que són de la seva corda, del Partit Popular Europeu. M'interessa posar en relleu alguns elements que em semblen ideològicament interessants. Hi ha una sèrie de partits que ens estan dient que pagar impostos és perdre diners. Són aquells partits, els militants, suposo, i els votants, també suposo, dels quals quan tenen un problema de sanitat, se'n va anar al metge privat. Quan tenen necessitat d'escolaritzar els nens, els porten a la privada. Quan tenen necessitat d'agafar carreteres, deuen volar. Quan tenen necessitat d'obrir l'aixeta de l'aigua, els deu venir amb garrafes, perquè el que estan fent explicant que la pressió fiscal és un robatori, perquè és tal com ho plantegen, a les classes populars i a les classes mitjanes i a tots aquells que paguen impostos estan obviant que l'estat del benestar, l'estat social es basa en la recaptació. I que aquesta ha de ser progressiva, que aquí és on entrem en batalla amb vostès. Perquè a les elèctriques, no; a les energètiques, tampoc; a la banca, tampoc; a les rendes més altes, tampoc, que són les nostres propostes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Perdoni un moment. Gràcies. És que hi ha coses que més val dir-les amb aigua perquè no se t'assequi la boca. Senyor Cruset, tal com ho ha explicat, dos blocs, els únics independents són vostès, està dient-me a mi que jo soc Espanya. Si segueix per aquest camí, tindrem problemes encara més grans dels que ja tenim, perquè la seva trajectòria a l'independentisme, jo no sé quina és. Fixi's que no el coneixia. Però en canvi no es pot dir el mateix de mi, que tinc una trajectòria des dels quinze anys. Faci el favor d'una vegada de tractar-nos amb el mínim respecte degut a independentistes de pedra picada que ens hi hem dedicat tota la vida, perquè hi ha impertinències que no tinc per què aguantar i no aguantaré, per cert. Estaria bé que ens hagués parlat d'impostos, perquè no ho ha fet, però jo sí que parlaré d'impostos. I miri, començaré parlant de la pressió fiscal, que això ja no va amb vostès, perquè va amb el PP, que són els que ho han presentat. Hi ha un petit apunt també: un dia d'aquests hauríem de parlar del que és la classe mitjana, perquè segurament és el gran dogma inexistent, el gran unicorn que ja no existeix. No és classe mitjana aquella classe de persones que perceben un sou i que, si durant dos mesos es quedessin sense aquest sou, no podrien fer front a l'habitatge, no podrien fer front als subministraments, no podrien fer front al menjar, no podrien fer front a tota la resta de coses bàsiques. Això no és classe mitjana. El que passa és que ens han intentat explicar que aquesta classe mitjana existia quan en realitat, ja em permetrà, però si parlem de classes, el que són classe treballadora; treballadora potser no manual, treballadora potser no a la fàbrica, treballadora potser no al tèxtil, però classe treballadora. I no és, no és cap insult ser de la classe treballadora. És un orgull ser de la classe treballadora. Els funcionaris, jo els percebo com a classe treballadora, perquè, al final, si pel que sigui, són expulsats o si són interins i els deixen sense lloc, al cap de tres mesos, no poden subvenir les seves necessitats bàsiques. I això no és una classe mitjana ni una classe benestant. Però vaja, això té a veure amb el marc polític en què incardinem el nostre pensament, la nostra ideologia i la nostra actuació política. I és cert que no hi coincidim ni anant ni tornant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«A la bancada de la izquierda que está planteando problemas de tramitación les quiero decir que a nosotros lo único que nos va a salvar es la transparencia, la verdad, porque el resto -el poder, el dinero, los medios de comunicación- está en manos de las derechas. Por lo tanto, seamos inteligentes y legitimémonos nosotros mismos. Gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Desde el punto de vista de las izquierdas, por lo tanto, este tipo de legislación valoramos que solo nos puede beneficiar, porque dejará claro a qué intereses servimos. Yo quiero que se sepa que yo me reúno con el Sindicato de Inquilinas y también quiero que se sepa que no me he reunido con el Sindicato de Propietarios, y si en un momento dado me reuní con un lobby de este tipo bajo el mandato del señor Clos, mi alcalde, fue por un interés personal, y quiero que quede claro de dónde salieron las enmiendas, si fueron adelante, si fueron atrás, si se incluyeron en el texto legislativo. Y si se incluyeron, yo quiero que se sepa aquí a causa de quién o gracias a quién, porque los electores tienen derecho a que se sepa a quién representamos y tienen derecho a saber que algunos de ustedes no les representan a ellos. Acabo rápidamente. En Cataluña ya hace tiempo que tenemos algo y que funciona bien. Aquí yo estoy de acuerdo en que tenemos que ver cómo lo arreglamos, la diferenciación entre lobbies, empresas, patronales y pequeñas asociaciones de jubilados, de vecinos. Aquí de acuerdo. También estamos de acuerdo en incluir las puertas giratorias porque me parece que perjudican gravemente a la legitimidad del sistema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Aquí lo que hay que decir también es que, a pesar de que las patronales y los sindicatos no tienen que hacer el trámite de inscripción en el registro de interesados, de grupos de interés, sus enmiendas y su huella legislativa se va a hacer notar en todas las propuestas legislativas que avancen en su trámite. Porque -es muy curioso-, en un momento dado, había un acuerdo a favor de crear un impuesto, de modificar un impuesto sobre las energéticas con un impuesto definitivo y hubo reuniones con Repsol -varias, unas cuantas- y no fueron con nosotros, con lo cual es imprescindible saber con quién se reunieron, cuándo se reunieron y a qué acuerdos llegaron. Lo mismo con la patronal que, curiosamente, tampoco hace falta que se inscriba. Pero, vamos a ver, si es la gran interesada en lograr que algunos actos legislativos no vayan adelante. Esta propuesta de transparencia a que damos hoy luz verde para que avance en su trámite y para que se incorpore dice que todos los diputados tenemos que publicar con quién nos reunimos, cuándo y de qué hablamos. ¿Saben ustedes cuál es el problema más importante que yo veo con todo esto? La burocracia. El problema que yo veo es que el Congreso tendrá que poner a nuestra disposición medios para que podamos cumplir la norma, pero yo creo que si algunos de los que estamos aquí, en esta Cámara, o bien no ha hecho la declaración de bienes o no es completa, errónea o induce a engaño o no quiere dar a entender con quién se reúne, no comunica los acuerdos a que llegan, no quiere que quede claro cuáles son las enmiendas que se reciben firmadas por grupos de interés y su influencia en la tramitación legislativa, pues que se levante y se vaya, porque entonces significa que su interés por el servicio público tiende a cero. Y esta Cámara legislativa no está para servir a intereses particulares, estamos aquí para servir al interés general y todo esto lo digo, recuérdenlo, desde el absoluto deseo que tengo de abandonar esta Cámara legislativa, desde ese deseo absoluto de que este no sea mi Congreso, pero mientras exista el Estado, evidentemente estoy aquí y todos los que estamos aquí tenemos la obligación absoluta de explicar qué hacemos, con qué, cuándo y dónde, y si lo hiciésemos quizá entonces las cosas serían más claras, los bulos aguantarían menos, las noticias falsas, la mentira pura y dura no se tendría en pie, podríamos ser percibidos como legítimos, que no es la situación actual.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«I per acabar, a les bancades de les esquerres que estan posant algun problema en la seva tramitació. A nosaltres només ens salvarà la transparència. Només ens salvarà la veritat, perquè tota la resta, el poder, els diners, els mitjans, els tenen les dretes. Per tant, siguem intel·ligents i legitimem-nos nosaltres mateixos. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señores diputados y señoras diputadas. Voy a hacer una confesión. Soy una ingenua: treinta y cinco años de militancia política y cincuenta corriendo por estos mundos de Dios y aún pensaba que nadie sería capaz de oponerse a una cosa que va a favor de la transparencia, del conocimiento, de que todos seamos íntegros y lo parezcamos, lo mostremos en un momento como este, pero lo que oigo aquí son excusas de mal pagador. Ya me disculparán. Nosotros votaremos a favor. Si encontramos un problema con esta propuesta es de falta de ambición, que no incluya las puertas giratorias, por ejemplo, que intentaremos que se introduzcan en las modificaciones. Es curiosa la situación, porque la tramitación de todo esto ha generado una conversación entre escaños que me ha parecido interesantísima. Digo interesantísima porque me parece que, ante esta legislación, nos tenemos que preguntar qué querremos cuando ya no seamos diputados. Yo tengo clarísimo que mi paso por la política es una fase limitada en mi vida, es una fase de servicio público. Yo me pregunto qué querré que hagan los siguientes diputados, después de mí, con respecto a sus relaciones con lobbies, empresas, asociaciones y cómo voy a poder hacer un seguimiento de lo que hagan, de las decisiones legislativas que tomen, de lo que están haciendo. Ya lo decía el diputado de Bildu y lo ha formulado muy muy bien. Cuando eres diputada a veces pasan cosas milagrosas en la tramitación de las leyes, hay cambios de opinión súbitos que no se entienden muy bien. Quizás, si supiéramos con quién se están reuniendo los grupos parlamentarios, sí entenderíamos el porqué de estos vuelcos. Por lo tanto, lo que le falta a esta propuesta de legislación es más rigor, más ganas de control, pero, definitivamente, no menos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Per tant, des de la mirada de les esquerres, crec que aquest tipus de legislació només ens pot afavorir perquè donarà mostra de a quins interessos servim. Jo volia que se sabés que ens reuníem amb el Sindicat de Llogateres. És clar que sí. I volia també que se sabés que no em reunia amb el sindicat de propietaris i que si em vaig reunir en un moment determinat amb un lobby d'influència comandat pel meu antic alcalde, el senyor Clos, és perquè teníem una relació personal i era absolutament capaç de dir a què li vaig dir que no, a què li vaig dir que no es prengués ni la molèstia de passar-me les esmenes i com aquestes esmenes van acabar anant a parar el text legislatiu. No vaig ser jo. Vull saber qui va ser. Vull saber qui va ser, perquè els electors tenen dret a saber a qui representem i molts d'ells tenen dret a saber que no els representen alguns de vostès a ells. Acabo molt ràpidament. S'ha comentat ja, a Catalunya, això fa temps que ho tenim i fa temps que funciona. Aquí li falta potser i hi estic bastant d'acord en que mirem com ho arreglem el tema de la diferenciació entre lobbys, empreses, patronals i petites associacions de jubilats o de veïns. D'acord. Estic d'acord també en que incorporem les portes corredores, perquè em sembla que fan un flac favor a la legitimitat del sistema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Aquesta mesura de transparència que avui donem el vistiplau perquè es tramiti i perquè s'incorpori, el que diu és que cadascun dels diputats hem de fer públic amb qui ens reunim, quan ens reunim i de què tractem. Saben quin és el màxim problema que li trobo? La burocràcia. El màxim problema que li trobo és que el Congrés d'alguna manera haurà de posar mitjans a disposició perquè ho puguem complir. Però jo crec que si algú de nosaltres asseguts en aquesta cambra o no ha fet la declaració de béns o no és completa, és errònia o indueix a engany o no vol saber amb qui es reuneix o no vol que consti els acords que es prenen o no vol que quedin clares aquests acords i les esmenes que es reben amb noms de grups d'influència en la legislació..., en la tramitació legislativa, que agafi i se'n vagi, perquè aleshores vol dir que el seu interès en el servei públic és tendint a zero. I la cambra legislativa no serveix a interessos particulars. La cambra legislativa serveix a interessos generals. I recordin que tot això ho dic des de l'absolut desig de marxar d'aquesta cambra legislativa, des de l'absolut desig que aquest no sigui el meu congrés. Però mentre hi hagi d'estar, només faltaria! És obvi que tots tenim l'obligació d'explicar què, com, amb qui i per què fem el que fem. I potser aleshores les coses aguantarien molt menys els bulos, aguantaríem molt menys les fake news, aguantarien molt menys les mentides. Som nosaltres mateixos, amb aquesta incapacitat de ser percebuts com a legítims, els que estem afavorint que això passi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Ho deia el diputat de Bildu i ho deia molt bé: Quan ets diputada a vegades passen coses miraculoses a les tramitacions de la llei i hi ha canvis d'opinió sobtats que no t'expliques. Potser si sabem amb qui s'estan reunint els grups parlamentaris entendrem alguns d'aquests canvis d'opinions. I, per tant, el que potser li falta a aquesta proposta de legislació és més rigor i més ganes de control, però no menys. No menys. El que li falta dir és que, malgrat que les patronals i els sindicats no hagin de fer el tràmit d'inscriure's en el registre d'interessats, de grups d'interès, sí que les seves esmenes i la seva petjada legislativa es veurà en cadascun dels projectes que es tirin endavant. Perquè ho deien, és molt curiós. És molt curiós. Hi havia un acord en un moment determinat de crear un impost o de modificar el tribut que hi havia per les energètiques amb un impost definitiu. Hi van haver reunions de Repsol, unes quantes, sí, i no van ser amb nosaltres. I, per tant, és absolutament imprescindible saber amb qui es van reunir, quan es van reunir i quins van ser els acords que van arribar. Passa el mateix amb la patronal, que curiosament ja els hi deia: no cal que s'inscriguin, si és la gran interessada en què determinades legislacions no tirin endavant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats, bona tarda, diputades. Els vaig a fer una confessió: Soc una ingènua, 35 anys de militància política i 50 que corro per aquests mons de Déu i encara em pensava que ningú seria capaç d'oposar-se a una cosa a favor de la transparència, del coneixement, de que tots siguem íntegres i, a més a més, ho mostrem en un moment com el que estem. El que estic sentint, ja em perdonaran, però són moltes excuses de mal pagador. Nosaltres votarem favorablement i si li trobem algun problema és un problema de falta d'ambició, per exemple, que no incorpori les portes correderes que, efectivament, mirarem que estiguin a les modificacions. Ha estat curiós perquè la tramitació d'això ha generat una conversa en els escons que la trobo molt interessant. I la trobo molt interessant perquè jo crec que ens hem de plantejar davant d'aquesta legislació què voldrem quan no siguem diputats. Jo tinc molt clar que el meu pas per la política és un pas temporal a la meva vida i de servei públic, i el que em plantejo és que voldré que facin els diputats que vinguin respecte de les seves relacions amb lobbys, amb empreses, amb associacions. I com podré seguir aleshores la traçabilitat de les direccions legislatives que es prenguin?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Y acabo con un mensaje para el Partido Socialista y también para la vicepresidenta tercera. Con respecto al mar -ya que hablamos hoy del mar-, la señora Ribera, la vicepresidenta tercera -hoy ya no lo es-, se comprometió con el Delta del Ebro. Nosotros nos vamos a recular, anótenlo bien, en cuanto al espacio húmedo más importante del sur de Europa, no porque lo diga esta diputada sino porque lo dice la gente que vive y que quiere el Delta del Ebro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En definitiva, entendemos que esas dos medidas propuestas del Grupo Popular son técnicamente deficientes y -permítanme que lo diga también- socialmente injustas. Nosotros reiteramos que la regulación debe adaptarse a las necesidades reales y que la regulación debe fundamentarse en principios de funcionalidad, seguridad y proporcionalidad, con un enfoque adaptativo que permita conjugar dos cosas que sí que son posibles, la protección del litoral con el desarrollo sostenible de una actividad deportiva como es la náutica, que es de lo que hoy hablamos. Y, por lo que se refiere a las disposiciones adicionales undécima y decimotercera, entendemos que es lo que algunos ayuntamientos de playa piden en cuanto a los patrimonios como elemento cultural, eso, desde una concepción republicana, como no puede ser de otra manera, salvo aquellas que desempeñan una actividad no solo privada, sino extremadamente elitista, que también existen. Votaremos favorablemente la toma en consideración para poder trabajar y hacerlo desde el rigor y la responsabilidad a favor de la economía azul y a favor de la preservación de nuestro litoral, que son dos conceptos que a nuestro entender son perfectamente compatibles.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En Cataluña tenemos ochenta y seis clubes náuticos en toda la costa, entidades que durante décadas han estado en la base de las disciplinas marítima; han ofrecido espacios para la práctica deportiva, se han convertido también en motores de innovación y conservación del patrimonio marítimo y -muy importante también- de integración social. Los deportes de mar son una escuela de vida que enseñan a nuestros jóvenes a conocer y a respetar el medio natural, a desarrollar actividades físicas en condiciones a veces cambiantes e imprevisibles -es algo que a nuestros jóvenes les viene muy bien aprender-, pero sobre todo esas actividades inculcan unos valores, si me lo permiten, que no tienen precio, como el de la superación personal. En este mundo son valores importantes el de la perseverancia, la responsabilidad ambiental -también, señorías del Partido Popular y de VOX- y también el de la convivencia -eso va por todo el hemiciclo-. En definitiva, son espacios de formación y de conexión con el territorio. Estas instalaciones deportivas náuticas federadas para desarrollar su actividad tienen que ocupar un espacio considerable, eso es evidente, y todo eso no se puede hacer con la magia. Yo creo que hoy el Grupo Popular pierde una oportunidad, porque la modificación que nos propone pone en riesgo la continuidad de ese patrimonio tan necesario. Por lo que se refiere al espacio máximo de ocupación, que ustedes limitan a esos 700 metros, nosotros creemos que eso parte de un principio normativo que contradice directamente la lógica del urbanismo funcional, porque hablar de 700 metros cuadrados sin tener en cuenta la actividad concreta y el número de usuarios -permítanme que lo diga así- no tiene ningún tipo de sentido. Eso requiere, por lo tanto, un debate serio, sentarse a analizar las cosas e intentar entender cada uno de estos territorios; de hecho, demuestra la necesidad imperiosa de reflexionar desde un punto de vista también jurídico, pero sobre todo técnico y operativo. Y la propuesta de ubicar las instalaciones preferentemente en los extremos de la playa o adosadas a su límite pues parte de una concepción estética y teórica que ignora por completo las condiciones técnicas de navegación: los vientos dominantes, las corrientes marinas, la seguridad de acceso al mar, la propia orografía. Es que, si me lo permitan, es de cajón.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Hoy el Grupo Popular nos presenta una proposición de ley con una justificación -permítanme decirlo así- reforzada del artículo 70.1 del Reglamento de Costas, donde se propone la limitación máxima de 700 metros cuadrados para las instalaciones náuticas deportivas con autorización administrativa, así como su ubicación preferiblemente -alguien me tendrá que explicar por qué- en los extremos de la playa. Pues miren, precisamente por ese motivo, el Grupo Republicano quiere hacerse eco hoy de una de las actividades que forman parte ya del patrimonio que quiero entender que es de todo el Estado, aunque en cualquier caso de mi país: los deportes de mar y los clubes náuticos. Los deportes del mar no son solo una actividad de competición, una actividad recreativa, sino que representan mucho más que eso. Son una forma de vivir, una escuela -permítame decirlo así- de valores y una fuente de conexión directa con la naturaleza. Los clubes náuticos, por lo tanto, son los principales promotores del deporte y en su conjunto constituyen también una parte imprescindible del ecosistema catalán deportivo y también cultural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«I acabo amb un missatge pel Partit Socialista i també per la vicepresidenta tercera respecte, ja que avui parlem de mar, respecte a l'atermenament del Delta de l'Ebre. Malgrat el compromís de la vicepresidenta tercera -que avui ja no ho és, la senyora Ribera s'hi va comprometre- nosaltres, anotin-s'ho, no recularem respecte al deslinde o atermenament d'un espai o de l'espai humit més important del sud d'Europa. No perquè ho digui aquesta diputada, sinó perquè ho diu la gent que viu i s'estima el Delta de l'Ebre. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y todos. Con casi 600 kilómetros de costa, que no es poco, Cataluña un país marítimo y, sin duda, eso convierte a mi país en un territorio clave también para el desarrollo de una economía de la que se habla muy poco pero que es muy importante, la economía azul. Las actividades vinculadas al mar, al litoral, son múltiples y variadas: la pesca, la acuicultura, el turismo, las actividades recreativas, el transporte marítimo, obviamente la logística portuaria, la construcción y el mantenimiento naval, la investigación marina, la energía renovable también, la protección del medio marino, el deporte y también la formación. En definitiva, señorías, el litoral catalán está vivo en la costa de nuestro país, pasan cosas cada día; de hecho, pasan cosas allí porque cada día se hacen muchas actividades, es así de simple. Ese el motivo principal por el que Cataluña en su día articuló la Estrategia Marítima 2030 por la que se impulsa un desarrollo que fuera sostenible, integrado e innovador del espacio marítimo catalán, poniendo en valor ese tipo de economía que es pequeña pero muy importante, la economía azul.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En definitiva, entenem com aquestes dues mesures proposades pel Partit Popular com a tècnicament deficients i, deixin-m'ho dir també, socialment injustes. Nosaltres reiterem que la regulació ha de basar-se en les necessitats reals i que la regulació ha de fomentar-se en principis de funcionalitat, en principis de seguretat i de proporcionalitat, amb un enfocament adaptatiu que permeti conjugar dues coses que sí que són possibles: Conjugar la protecció del litoral amb el desenvolupament sostenible d'una activitat esportiva com la nàutica, que és el que avui parlàvem. I pel que fa a les disposicions addicionals 11 i 13, entenem que recullen el que fa temps demanen alguns ajuntaments de platja amb relació als elements de patrimoni cultural, amb l'excepció, és clar, des d'una concepció republicana, com no pot ser d'altra manera, d'aquelles que desenvolupen alguna activitat no només privada sinó extremadament elitista, que també existeixen. Votarem favorablement la presa en consideració per tal de poder treballar i fer-ho des del rigor i fer-ho des de la responsabilitat en favor de l'economia blava i en favor de la preservació del nostre litoral, que són dos conceptes, al nostre entendre, tant necessaris com compatibles.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Aquestes instal·lacions esportives nàutiques federades perquè han d'ocupar, per desenvolupar la seva activitat, un espai considerable, evidentment. Tot això no es pot fer amb la màgia, no? Jo crec que avui el Partit Popular perd una oportunitat. La modificació que ens proposa continua posant en risc la continuïtat d'aquest patrimoni tan únic com necessari, tant pel que fa al límit màxim d'ocupació, que vostès limiten en aquests 700 metres. Nosaltres considerem que això parteix d'un principi normatiu que contradiu la lògica de l'urbanisme funcional directament, perquè parlar de 700 metres quadrats sense tenir en compte l'activitat concreta ni el nombre d'usuaris, permetin-me, no té cap mena de sentit. I això el que requereix és de debat seriós, de seure, d'analitzar i d'intentar entendre cada un d'aquests territoris. De fet, demostra la necessitat imperiosa de reflexionar, com deia, des d'un punt de vista també jurídic, però sobretot tècnic i operatiu. I la proposta d'ubicar les instal·lacions preferentment als extrems de la platja o adossades al seu límit, doncs, home, parteix d'una concepció estètica i teòrica que ignora completament les condicions, però completament, les condicions tècniques de navegació: els vents dominants, les corrents marines, la seguretat d'accés al mar, la pròpia orografia. I és que és una mica, si em permeten, de calaix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya tenim 86 clubs nàutics repartits al llarg de la costa, entitats que durant dècades han estat la base de les disciplines marítimes. Han ofert espais per la pràctica esportiva. Han esdevingut també motors d'innovació, de conservació del patrimoni marítim i, molt important, d'integració social, molt important. En definitiva, els esports de mar són una escola de vida que ensenya els nostres joves a conèixer i a respectar el medi natural, a desenvolupar activitats i habilitats físiques i mentals en condicions sovint canviants i sovint imprevisibles, cosa que els nostres joves també els hi va molt bé. Però sobretot aquestes activitats, inculquen uns valors, si em permeten, que no tenen preu, que és la superació personal que és, en aquest món, doncs un valor que és important, que és la perseverança, la responsabilitat ambiental, també senyories del Partit Popular i de Vox, responsabilitat ambiental i també -això va per tot l'hemicicle- la convivència, que també és important. En definitiva, espais de formació, d'integració i de connexió amb el territori.»