Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.382 declaraciones · página 89 de 147
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Però també és un moment cruïlla, perquè hi ha d'haver aquesta nova PAC, però també ho és, per exemple, per Mercosur. I ja només ens faltava la situació que ha provocat el senyor Trump amb la guerra d'aranzels. Una guerra on tothom patirà i tothom sortirà perjudicat. I un d'aquests que pot sortir perjudicat, precisament és el sector ramader. Per tant, en aquest context i analitzada la proposta del Partit Popular, tot i que és veritat i estic d'acord amb el qual ha dit ara fa poc el portaveu del Partit Nacionalista Basc que algunes de les propostes són, si em permeten, de manual o, si em permeten, són propostes que d'alguna manera s'estan realitzant. Malgrat això, a mi em sembla que quan hi ha un moment cruïlla ple d'incerteses, ple de reptes i de dificultats, hi ha moltes coses que encara no estan resoltes ni tancades i que no són clares, no està de més, no està de més que el camí, encara que pugui ser aparent, es ratifiqui i es reforci amb majories parlamentàries i que es prenguin acords que recolzin polítiques que a mi em sembla que són molt necessàries.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. El sector agrari està en un moment cruïlla. No ara, ja porta molt de temps que està en un moment cruïlla. I aquí n'hem parlat en algunes ocasions i ho veiem a les carreteres, i ho veiem perquè el sector es continua mobilitzant, reivindicant que l'administració tingui l'atenció que ha de tenir de cara al sector. Per què? Perquè és un sector estratègic, perquè la sobirania alimentària hauria de ser una prioritat, perquè són els gestors del territori i del medi natural, perquè no es guanyen la vida, perquè, a més a més, hi ha hagut un munt de burocràcia i de dificultats que els hi ha posat encara més complicat, perquè hi ha problemes per a la incorporació de joves i per tantíssimes altres coses. La prohibició de productes, per exemple, sense tenir unes alternatives viables. També és un moment cruïlla perquè a Europa hi ha hagut canvis recentment. Els convido a escoltar les intervencions del nou comissari d'Agricultura. És un moment diferent. La música sona diferent. Sembla que el nou comissari d'Agricultura sí que té clar que Europa no pot prescindir dels pagesos i dels ramaders, i que realment cal reaccionar. Fins i tot hi ha hagut moments que el discurs del comissari d'Agricultura a mi em semblava que era una esmena a la totalitat a la política del ministeri. Però en tot cas també és un moment cruïlla per això. Aquest comissari parlava d'una nova PAC, parlava de la imprescindible renovació de les propostes de la incorporació de joves, parlava d'un marc financer suficient per a la viabilitat dels pagesos i parlava de les dues agricultures, deia..., hi ha molts experts que en parlen cada vegada més, l'agricultura competitiva, la que està als mercats, la que busca la rendibilitat, que de fet és la majoria de pagesos que poden fer-ho així, i l'agricultura d'aquells territoris que tenen greus dificultats i característiques geogràfiques que ho impedeix. Tot això no sona malament, però s'haurà de veure, per això és un moment cruïlla, que tota aquesta música que sona bé es transformi en lletra i en una lletra que també soni bé i que realment comporti solucions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Por eso decimos que el acto de hoy, presidido por los reyes, ha sido un nuevo ejemplo de hipocresía monárquica. Porque, mientras la presidenta Francina Armengol recordaba que el Estado está en deuda con el pueblo gitano, la Corona española, con Felipe VI al frente, no ha pedido perdón por tantos siglos, como él mismo ha dicho -y cito literalmente-, de legislación discriminatoria, de persecuciones y de estigmatización. Sí, el rey ha mencionado los agravios, pero obviando que fue la monarquía su principal impulsora, mucho antes del franquismo. Pidió perdón Alemania por los crímenes del Holocausto contra judíos y gitanos; pidió perdón el Vaticano por los crímenes durante la evangelización o por la pederastia; pidió perdón incluso el rey Felipe, pero el de Bélgica, cuando celebraban los sesenta años de la independencia del Congo en 2020. El rey pidió perdón por la violencia y crueldad ejercidas por su antepasado, Leopoldo II, pero el rey Felipe VI, el del 'a por ellos' del 3 de octubre de 2017, no pide perdón. Una nueva oportunidad perdida. Nos han robado el perdón. Como lo fue también la oportunidad perdida del Pacto de Estado contra el Antigitanismo, que trabajamos en esta Cámara, codo con codo, con los diputados gitanos Ismael, Sara y Bea. Así que estamos de acuerdo con emprender medidas de inclusión social, seguir trabajando por la igualdad de oportunidades y la no discriminación, y por el reconocimiento de la cultura gitana, añadiendo, por cierto, programas para recuperar la lengua romaní. Y también estamos de acuerdo en promover la participación de la población gitana y del movimiento asociativo gitano. Pero si realmente queremos dignificar la memoria del pueblo gitano, la Corona española debe pedir perdón. Habría servido para conmemorar mucho mejor el Día Internacional del Pueblo Gitano, y para celebrar los 600 años desde la llegada de Joan, conde de Egipto Menor, el primer gipsy, literalmente, en la península ibérica. (Pronuncia palabras en romaní). Salud y libertad, y, por supuesto, ¡Opre Roma!»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Como les decía, Cataluña celebró hace ya diez años los seis siglos de la llegada del pueblo gitano, de esta otra nación sin Estado, que tiene por bandera el azul del cielo, el verde del campo y el carro como símbolo de la libertad. Una libertad de ser que les ha sido negada con una crueldad inimaginable, en forma de genocidio: con el Samudaripen de la Segunda Guerra Mundial, en que medio millón de gitanos perdieron la vida, o la Gran Redada de 1749, recordada antes por otros compañeros, para exterminar a la población gitana. Arrestaron a todos los gitanos, se los llevaron a hacer trabajos forzados o a la cárcel, separando a hombres de mujeres para que no pudieran reproducirse. El rey Fernando VI venía a rematar la faena de reyes anteriores con la orden de expulsión de los Reyes Católicos, renovada por Felipe II y por Felipe III. Contra el pueblo gitano se han conjugado todas las formas del verbo discriminar y se ha declinado hasta el infinito el concepto de represión. Por eso los independentistas sentimos empatía y también proximidad con ellos. Ellos son parte del pueblo catalán. El pueblo gitano tiene una lengua propia, el romaní, que ha enriquecido la nuestra, con su cangueli, o el miedo a diñarla, o el chaval que jala, o el avi que no guipa bien, que no ve bien, o el tío rico de tanta pasta, tantos calés, que decimos en catalán, que tiene. Desde la empatía, por tanto, estamos de acuerdo en que haya iniciativas para reconocer al pueblo gitano y para hacer memoria de la injusticia que han sufrido a lo largo de los siglos. Hacer memoria de la injusticia y repararla.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d'estat contra l'antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea. Així que estem d'acord a fer mesures d'inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d'oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d'acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l'arribada del Joan, comte d'Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas. El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano -Tomás se llamaba- habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte. Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Per això diem que l'acte d'avui presidit pels Reis ha estat un nou exemple d'hipocresia monàrquica. Perquè mentre la presidenta Francina Armengol recordava que l'Estat està en deute amb el poble gitano, la Corona espanyola, amb Felip VI al capdavant, no ha demanat perdó per tants segles, com ell mateix ha dit, i cito literalment 'de legislació discriminatòria, de persecucions i d'estigmatització'. Sí, el rei ha esmentat els greuges, però obviant que va ser la monarquia el seu principal impulsor molt abans del franquisme. Va demanar perdó Alemanya pels crims de l'Holocaust contra jueus i gitanos. Va demanar perdó el Vaticà pels crims durant l'evangelització o per la pederàstia. Va demanar perdó fins i tot el rei Felip, però el de Bèlgica, quan celebraven els 60 anys de la independència del Congo, el 2020. El rei va demanar perdó per la violència i crueltat exercides pel seu avantpassat Leopold II, però el rei Felip VI, el de 'A por ellos' del 3 d'octubre del 2017, no demana perdó. Una nova oportunitat perduda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L'oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord. I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Por tanto, con esta iniciativa nosotros estamos en una encrucijada. Tranquilamente, votaríamos a favor del punto tercero, del cuarto y, probablemente, también del segundo, porque lo que sí es cierto es que hace falta dialogar y negociar con las comunidades autónomas, evidentemente, y hace falta acordar con los territorios qué modificaciones se hacen del modelo concesional estatal. En Cataluña afecta relativamente poco -también se lo digo-, pero este diálogo debe llevarse a cabo; en los casos en los que ha habido alguna discrepancia en Cataluña se ha dialogado, y hay que hacerlo. Y también hay que establecer un servicio, un mecanismo de financiación permanente y estable, muy en la línea de lo que decía el representante del BNG, por ejemplo, evidentemente que sí, y que lo que actualmente prevé la propuesta es totalmente insuficiente. Por tanto, dialogar, negociar, acordar, financiar mejor para modernizar y hacer más eficiente y atractivo este sistema de transporte público. Pero, si lo que pretende la propuesta sencillamente es confrontar con el Gobierno, parar la propuesta, meterla en la papelera, que no sirva de nada, volver a empezar de cero, nosotros no vamos a entrar en ese juego, no estamos aquí para perder el tiempo ni para hacer perder el tiempo a la gente. Por tanto, valoraremos si votamos en contra o nos abstenemos si al final se nos acepta alguna de las enmiendas que van en esa línea de profundizar en el tema de la negociación y del diálogo o si se vota conjunta y totalmente en una sola pieza la iniciativa, porque el primer punto es que se tire a la basura la propuesta y se empiece de cero y eso no es modernizar el transporte público ni favorecer el transporte público, eso es parar y paralizar porque sí, y ahí ya digo que nosotros sencillamente no nos encontramos cómodos. En cambio, digo que en los demás puntos nosotros podríamos votar a favor tranquilamente y entonces, sí, ir todos juntos en la dirección de negociar para mejorar el servicio. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«La iniciativa habla del modelo concesional. Nosotros somos partidarios del modelo concesional, nos parece una buena herramienta, y es una herramienta que, para que sea útil, a nuestro parecer, debe modernizarse y actualizarse, y ahí hay un primer punto de discrepancia con la iniciativa del Grupo Popular. Escuchen, el actual modelo concesional es del siglo pasado y hay que actualizarlo, hay que ponerlo al día, es evidente que es así, y debe ser más flexible y atractivo. Acerca de que se muestre esa especulación y esa especie de falacia relativa a que no se quite ninguna parada de autobús, que es una agresión contra aquella gente, no, no se trata de agredir ni de quitar el servicio a nadie, pero es cierto que una línea de autobús de muchos kilómetros y que tenga muchas paradas no resulta atractiva y no es eficiente. Y lo que tiene sentido es incorporar a este sistema concesional, que debe modernizarse, por ejemplo, el concepto de la intermodalidad y que exista la capacidad de interconectar el transporte a la demanda, el transporte urbano con las líneas de largo recorrido, con las líneas de medio recorrido y que, al mismo tiempo, se retroalimenten entre ellas y acaben ofreciendo una buena oferta de servicio. Y eso no tiene por qué ir -insisto- en detrimento de la buena calidad; al contrario, debe servir para mejorar esa calidad de servicio.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señores y señoras diputados, voy a intentar ser breve, pero, obviamente, haré una intervención sobre nuestro posicionamiento ante esta proposición no de ley. Nosotros no hemos presentado enmiendas a esta proposición no de ley, y voy a explicar los motivos, pero, para empezar, querría poner en valor el autobús como instrumento de transporte público eficiente y sostenible. Lo digo porque a menudo desde posturas ideológicas, por decirlo con cariño, poco prácticas se ha tendido a denigrar o a darle una carga negativa, cuando el autobús es una herramienta de transporte más flexible que el ferrocarril, que se adapta muy bien a determinada demanda. Cuando tenemos mucha demanda y tenemos ferrocarril, lo mejor es el ferrocarril, pero, cuando no hay tanta demanda, el transporte público en autobús presta un servicio de calidad y es mucho más sostenible que el vehículo privado, y lo es aún más cuanto más modernos son, un tema del que deberemos hablar, de la transición energética, de la sostenibilidad del autobús, porque de momento no se habla demasiado. Por tanto, es mucho más sostenible, a pesar de todo, que el vehículo privado y es una buena herramienta para zonas con poca densidad de población, de modo que tren sí y bus no, no; tren y bus y más transporte público y más oferta de transporte público y más eficiente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«I, per tant, d'aquesta iniciativa, nosaltres estem en una cruïlla. Nosaltres votaríem tranquil·lament el punt tercer, el punt quart i probablement també el punt segon. Perquè el que sí que és cert que el que cal és dialogar i negociar amb les comunitats autònomes. Evidentment que sí. I cal acordar amb els territoris quines modificacions es fan del model concessional estatal. A Catalunya hi afecta relativament poc, també ho dic, eh, però s'ha de fer, aquest diàleg s'ha de fer. I en els casos en què hi ha hagut alguna discrepància a Catalunya, doncs s'ha dialogat i s'ha de fer. I també s'ha d'establir un servei de finançament, un mecanisme de finançament permanent i estable, eh? Molt en la línia del qual ha dit el representant del BNG, per exemple. Evidentment que sí. I que el que preveu actualment la proposta és totalment insuficient. D'acord. Per tant, dialogar, negociar, acordar, finançar millor per modernitzar i fer més eficient i més atractiu aquest sistema de transport públic, sí. Si la proposta el que pretén és senzillament confrontar amb el Govern, parar la proposta, ficar-la en una paperera, que no serveixi de res, tornar a començar de zero, nosaltres no jugarem. No estem aquí per perdre el temps ni per fer perdre el temps a la gent i, per tant, nosaltres valorarem si votem en contra o ens abstenim. Si al final no s'accepta alguna de les esmenes que van en aquesta línia d'aprofundir el tema de la negociació i del diàleg, o si es vota conjunta i totalment amb una sola peça la iniciativa. Perquè clar, el primer punt és que es llenci la basura a la proposta i que es comenci de zero. Això no és modernitzar el transport públic ni afavorir el transport públic; això és aturar i paralitzar perquè sí. I aquí ja he dit que nosaltres senzillament no ens hi trobem còmodes. En canvi, jo dic que amb tots aquests altres punts nosaltres els podríem votar tranquil·lament i aleshores sí, anar més aviat tots plegats en la direcció de negociar per millorar el servei.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«És una bona eina per a zones amb una poca densitat de població i, per tant, escoltin el tren sí, bus no, no. Escoltin. Tren i bus, i més transport públic i més oferta de transport públic i més eficient. La iniciativa parla del model concessional. Nosaltres som partidaris del model concessional. Ens sembla una bona eina i és una eina que, perquè sigui útil, al nostre mode de veure, s'ha de modernitzar i actualitzar. I aquí hi ha un primer punt de discrepància amb la iniciativa del Partit Popular. Escolti, l'actual model concessional és del segle passat. Això s'ha d'actualitzar. Això s'ha de posar al dia. És evident que sí. I se l'ha de fer més flexible i se l'ha de fer més atractiu. Això que es faci aquesta especulació i aquesta espècie de fal·làcia: 'que no es tregui una parada d'autobús, és una agressió contra aquella gent'. No, no es tracta d'agredir ni treure el servei a ningú. Però el que sí que és cert és que una línia d'autobús de molts quilòmetres i que tingui moltes parades no és atractiva i no és eficient. I el que té sentit és incorporar aquest sistema concessional que s'ha de modernitzar. Per exemple, el concepte de la intermodalitat, i que hi hagi la capacitat d'interconnectar el transport a la demanda, el transport urbà, amb les línies de llarg recorregut, amb les línies de mig recorregut, i que alhora es retroalimentin entre elles i que acabin fent una bona oferta de servei. I això no té per què anar, insisteixo, en detriment a la bona qualitat, al contrari, ha de servir per millorar aquesta qualitat de servei.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Presidenta, senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu, però evidentment faré una intervenció de posicionament d'aquesta proposició no de llei. Nosaltres no hem fet esmenes a aquesta proposició no de llei i explicaré els motius. Però per començar, voldria posar en valor l'autobús com a eina de transport públic, eficient i sostenible. Ho dic perquè sovint, des de posicions ideològiques, per dir-ho amb cariño poc pràctiques, s'ha tendit a denigrar, a donar-li una càrrega negativa. L'autobús és una eina de transport més flexible que el ferrocarril, que s'adapta molt bé a determinada demanda. Quan tenim molta demanda i tenim ferrocarril, el millor és el ferrocarril; però quan no hi ha tanta demanda, el transport públic amb autobús dona un servei de qualitat. És molt més sostenible que el vehicle privat, ho són encara més els autobusos com més moderns millor, que és un tema del que n'haurem de parlar, de la transició energètica, de la sostenibilitat de l'autobús, perquè de moment no se'n parla gaire. Doncs és molt més sostenible, malgrat tot, dic que el vehicle privat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Miren, como les decía, ya decidirán cómo y cuándo quieren hacer sus debates de política general, esos que ustedes mal llaman del estado de la nación. Por cierto, de una nación artificial y artificiosa que no es la nuestra, de una nación que desde Junts les anuncio ya que no nos vamos a dejar imponer. Los siete votos de Junts en Madrid están siempre al servicio de la nación catalana y cualquier debate en el que participemos y cualquier acuerdo al que lleguemos lo guiará la voluntad de convertirnos en Estado; un Estado que nos garantice el futuro de Cataluña como un solo pueblo; un Estado que nos garantice los recursos suficientes para llevar a cabo las mejores políticas y ofrecer los mejores servicios que nos corresponden en todos los ámbitos, y un Estado de derechos y deberes que garantice el progreso de todo el mundo. Su debate de política general en esta Cámara es el del estado de la nación, el nuestro es el de la nación que quiere ser Estado. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«En fin, señorías de una bancada y otra, de un lado y otro de la bancada, ustedes van a decidir lo que quieren hacer, cómo lo quieren hacer. Todos quieren lo mismo. En el fondo aquí, una vez más, están de acuerdo. Lo cierto es que desde el último debate de política general de julio de 2022 hay cosas que no han cambiado. Miren, entonces nuestra portavoz les recordaba que el déficit fiscal que sufrimos en Cataluña es de 22 000 millones de euros. Les recordaba el incumplimiento con las inversiones, no con las que nos corresponderían en Cataluña por nuestro peso y por lo que generamos, sino el incumplimiento con las establecidas por ley desde aquí, aquellas a las que el Estado se había comprometido y que, de forma recurrente cuando se trata de Cataluña, siempre quedan por debajo del 50 %. Así, una de nuestras propuestas de resolución presentada en aquel momento para corregir la infrafinanciación, para revertir el porcentaje de ejecución de las inversiones y también para acelerar el traspaso de infraestructuras y servicios a la Generalitat, hoy continúa siendo bien vigente. Y como ejemplo de libro el caótico servicio de cercanías -las rodalies- y su falso y miserable traspaso.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la proposición del Grupo Popular para reformar el Reglamento del Congreso de los Diputados con la finalidad de regular y periodificar los debates de política general. Los populares quieren evitar que la falta de regulación constitucional y reglamentaria sirva de amparo al Gobierno y al presidente Sánchez para eludir el rendir cuentas con esta Cámara y con el Estado. El último debate de política general se celebró en el año 2022, es decir, hace casi tres años, y, a pesar de la excusa de la concatenación de procesos electorales, este es un balance realmente pobre para cualquier presidente; para Pedro Sánchez, que hace más de seis años que está al frente del Ejecutivo, evidentemente también. Para revertir esta situación, el Grupo Popular nos propone añadir al Reglamento de esta Cámara el artículo 37 bis para consolidar normativamente la figura del debate de política general, para establecer su periodicidad anual, con excepción de los años de elecciones generales, y para fijar la obligación del Gobierno de trasladar, antes de acabar el año, al Congreso, el informe de las actuaciones llevadas a cabo para cumplir las resoluciones aprobadas en el debate. A nuestro parecer, y en buena parte, este proyecto es un brindis al sol, no por innecesario, sino porque esta obligación de celebrar anualmente este debate ya la avalan los socialistas. Por eso mismo, la incluyeron como una de las medidas del Plan de Acción por la Democracia del Gobierno, aquel plan anunciado pronto hará un año, a bombo y platillo, por el presidente Sánchez -no sé si lo recuerdan-, aquel plan anunciado después de aquellos días de paro de su actividad y de su tan poco democrático amago de dimisión, solo para condicionar las elecciones catalanas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Mirin, com els deia, ja decidiran com i quan volen fer els seus debats de política general, aquests que vostès mal anomenen de l'estat de la nació. Per cert, d'una nació artificial i artificiosa que no és la nostra. D'una nació que des de Junts ja els anuncio que no ens deixarem imposar. Els set vots de Junts a Madrid sempre estan al servei de la nació catalana i qualsevol debat en el qual participem i qualsevol acord al qual arribem el guia la voluntat d'esdevenir Estat. Un Estat que ens garanteixi el futur de Catalunya com un sol poble, un Estat que ens garanteixi els recursos suficients per fer les millors polítiques i oferir els serveis que ens corresponen en tots els àmbits, i un estat de drets i de deures que garanteixi el progrés de tothom. El seu debat de política general en aquesta cambra és el de l'estat de la nació. El nostre és el de la nació que vol ser Estat. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició del Grup Popular per reformar el Reglament del Congrés dels Diputats, amb la finalitat de regular i periodificar els debats de política general. Els Populars volen evitar que la manca de regulació constitucional i reglamentària serveixin d'empara al Govern i al president Sánchez per eludir la rendició de comptes amb aquesta cambra i amb l'Estat. El darrer debat de política general es va celebrar l'any 2022, o sigui, fa gairebé tres anys i, malgrat l'excusa de la concatenació de processos electorals, aquest és un balanç certament pobre per a qualsevol president; per a Pedro Sánchez, que fa més de sis anys que és al capdavant de l'executiu, evidentment, també. Per revertir aquesta situació, el Grup Popular ens proposa afegir al reglament d'aquesta cambra l'article 37 bis, per consolidar normativament la figura del debat de política general, per tal d'establir la seva periodicitat anual, a excepció dels anys d'eleccions generals i per fixar l'obligació del Gobierno de traslladar abans d'acabar l'any al Congreso l'informe de les actuacions dutes a terme per complir les resolucions aprovades en el debat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«No podemos seguir tragándonos que lo que se aprueba en Madrid se paga en Cataluña o en cualquier otra comunidad autónoma, y mucho menos todavía cuando hubo una opinión, como decía, unánime. Y, sí, como dice Ilde, quizás hoy es el mejor día, pero nos hacen falta los recursos ya. Desde la aprobación de la ley ya nos han dejado más de trescientas personas afectadas por la ELA sin haber visto o vivido los efectos positivos de esa ley. En cuanto a la proposición que nos trae hoy el Parlamento andaluz, vamos a votar a favor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Esta redefinición del marco general de la cartera de prestaciones no se puede hacer si no hay una transferencia de recursos a las comunidades autónomas. Y hoy todo el mundo va a votar a favor o se va a abstener, pero la propuesta, sin duda, va a salir adelante. A mí en este punto me gustaría compartir con ustedes una reflexión. Hemos visto demasiadas veces cómo los partidos del Gobierno toman en consideración las iniciativas de los parlamentos autonómicos o, incluso, las nacidas de la voluntad popular -las ILP famosas-, que luego se quedan, al final, en un cajón, durmiendo ese sueño bíblico de los justos. Así que, quizás, deberíamos acabar convirtiendo lo que se pide en esta iniciativa en una enmienda para presentarla en alguna de las leyes que presente el Ministerio de Sanidad, para asegurarnos de que esto sea una realidad. Cubrir el gasto de las gafas de la población que lo necesita es muy caro y por eso necesitamos que el Gobierno se comprometa por ley, pero solo el visto bueno del Congreso no es una garantía de que las personas que necesiten esa prestación la vayan a recibir. Fíjense en lo que está pasando, por ejemplo, con la aplicación de la ley ELA. Tiñó de verde este hemiciclo, arrancó el compromiso del Gobierno, prácticamente cinco meses después, y tras preguntar al Gobierno español cómo va a garantizar los recursos necesarios para la aplicación de esa ley -lo han hecho, por descontado, las asociaciones- les voy a contar cuál es la situación. Lo que tenía que ser una transferencia extraordinaria a las comunidades autónomas para cubrir los gastos de asistencia especializada de 24 horas a los enfermos en riesgo de muerte evitable se convirtió, primero, en un plan de choque de decenas de millones de euros a transferir directamente a las asociaciones, no a las comunidades autónomas, y, después, en una prueba piloto con la cuarta parte de los recursos que, clarísimamente, no llega ni de lejos a atender las necesidades de los enfermos en situación crítica en el Estado. Una vez más, a partir de un modelo centralizado que escurre la vía administrativa competencial. Por lo tanto, lo que deben hacer las comunidades autónomas para evitar esta situación es pedir urgentemente los recursos, el dinero que les hace falta desde sus consejerías de Derechos Sociales, para dar asistencia a las personas que lo necesiten y dignificar su vida y la de sus familias, que es lo que pretendía la ley ELA que se aprobó aquí por unanimidad, con el voto favorable de todos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Es una iniciativa, y lo decimos claramente, de gran impacto. Tienen mucha razón cuando dicen, cuando hablan de pobreza visual, de las dificultades que hay por parte de determinadas familias a la hora de pagar gafas o lentes de contacto. Además, nos lo están reflejando las estadísticas. Vayamos a la miopía, por ejemplo. En cinco años, los casos de miopía han aumentado una media de 2 dioptrías, y los más graves, los de más de 6 dioptrías, se han disparado hasta el 8,2 % entre los adolescentes de la generación Z, es decir, la generación que nació entre 1997 y 2011. En el 2017, la cifra era solo del 1,3 %. La miopía afecta a un 3 % de los jóvenes entre 12 y 18 años; además, se constata que hay 2 dioptrías de diferencia entre los que nacieron entre el 2000 y el 2005, y los nacidos entre el 2004 y el 2010. Otro dato, por lo tanto, que tener en cuenta. En Cataluña, el 60,9 % de los adolescentes afirma que no ven bien o que podrían ver mejor, y esto es una cifra superior en 4 puntos a la media del Estado español. Los jóvenes, por lo tanto, y parece que está bastante claro, se llevan la peor parte, seguro que por el abuso de las pantallas. Siete de cada diez jóvenes catalanes utilizan el móvil a oscuras antes de ir dormir, y eso es un hábito malo que, efectivamente, influye en la mala salud visual. Por lo tanto, estamos hablando de una auténtica pandemia entre los jóvenes, entre los menores, pero también entre los adultos, que se ve agravada desde la pandemia de la COVID, como es el caso de los problemas de salud mental.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Els joves, per tant, i em sembla que és prou clar, estan rebent la pitjor part. Segurament, vaja segur, per l'abús de les pantalles. 7 de cada 10 joves catalans utilitzen el mòbil a les fosques abans d'anar a dormir. Això és un mal hàbit que, efectivament, està influint en la mala salut visual. Per tant, estem parlant d'una autèntica pandèmia entre els joves, entre els menors, però també entre els adults, agreujada des de la pandèmia de la covid, com en el cas dels problemes de salut mental. Però aquesta redefinició del marc general de la cartera de prestacions no es pot fer, no es pot fer, si no hi ha una transferència de recursos a les comunitats autònomes. I avui tothom votarà a favor o bé s'abstindrà, però vaja, que la proposta segur que sortirà endavant, però a mi m'agradaria en aquest punt compartir-los una reflexió. Hem vist massa sovint com els partits de Govern prenen en consideració les iniciatives dels parlaments autonòmics o fins i tot les nascudes de la voluntat popular, les famoses ILP, i al final es queden al calaix, dormint el somni bíblic dels justos. Per tant, potser haurem d'acabar convertint el que demana aquesta iniciativa en esmena i presentar-la en alguna de les lleis que presenti el Ministeri de Sanitat, per assegurar que això sigui una realitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«Nosotros tampoco queremos contribuir a reforzar las estructuras militares. En cambio, sí que nos acercaremos a cualquier oportunidad de integrar Cataluña en un modelo europeo de seguridad y defensa colectivo europeo y compartido. Estos son los motivos por los cuales, señorías del Grupo Popular, no vamos a dar apoyo a su propuesta, y les reiteramos que lo que realmente tendría sentido en terrenos como este, donde podría y puede haber muchos consensos, es que ustedes hicieran propuestas que fueran en la línea de conseguirlos. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En la Comisión de Defensa hacemos algunas visitas a estas empresas de tecnología dual, y le sorprendería mucho cómo las empresas desarrollan tecnologías para la defensa y, al mismo tiempo, desarrollan tecnologías para la salud, para la sanidad y para la gestión de los servicios públicos. Queremos que esto sea así, que este incremento del presupuesto se oriente de esta manera. Innovaciones como la microelectrónica, la ciencia computacional o la ingeniería de sistemas hoy en día nadie puede poner en duda que son mejoras clave y de progreso. Nosotros no caeremos en la trampa de transferir toda una serie de recursos a las macroempresas de las armas, porque en Cataluña, entre otras cosas, no hay ni una, ya se lo digo. Por eso decimos que tiene que haber un reparto territorial aquí, pero también tiene que haber un reparto entre grandes empresas que, sin duda, tienen que ser objeto de estos recursos de alguna forma, pero también en empresas medianas -en Cataluña hay algunas- y en startups y empresas tecnológicas, que pueden aportar cosas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En cualquier caso, nuestra obsesión no es tanto que el Gobierno no pueda dar un paso sin que antes lo hayan traído aquí y se haya aprobado. Nuestra obsesión es otra, nuestra obsesión es que si tiene que haber una mayor inversión en defensa, tiene que ser en este contexto, el de la construcción de una defensa europea -al lado de Ucrania, evidentemente-, pero que esta mayor inversión se focalice en el sector industrial, y que además esta focalización en el sector industrial y en el tecnológico esté orientada de forma clara a una distribución territorial que sea equitativa y que, además, llegue a empresas grandes, a empresas medianas y a pymes. Para Junts per Catalunya es imperativo que se trate también de tecnología dual. Estas inversiones en tecnología dual pueden ser útiles para la defensa y también pueden aportar beneficios, como ha sucedido a lo largo de toda la historia, a sectores civiles de forma muy importante. Por lo tanto, nosotros defendemos que se invierta en mejorar el conocimiento, las técnicas y procesos para crear herramientas y máquinas productivas y sistemas y metodologías que ayuden a resolver de forma eficaz los numerosos retos a los que se enfrenta la humanidad. Porque reconocemos que la mejora de las condiciones de vida de la ciudadanía tiene muchos que ver con la evolución tecnológicas. Las naciones más ricas, de mayor bienestar, son las que más tecnologías avanzadas tienen y las usan para resolver sus principales retos.»