Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
341 declaraciones · página 9 de 12
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Un parell d'elements més. Primer element, això només és una admissió a tràmit, i ja els asseguro que em fa patir molt com vagi el tràmit de negociació, perquè poden passar tres coses. Primera, que el PSOE s'hagi compromès a deixar-la a un calaix i no en veiem la tramitació i aquí no ha passat res. Ens ho han fet tantes vegades que no em dirà que els sorprendrà. Segona, que és que s'hagi pactat que efectivament es modifiqui la llei de vivienda en la seva modificació de la LAU i que, efectivament, es faci modificant tot allò en què ens vam deixar gairebé la vida Bildu, Podemos, SUMAR i nosaltres, en benefici i d'acord també amb el sindicat de llogaters i amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, amb beneficis per als més vulnerables. Ens podríem trobar que es desfaci tot això. Tercera cosa, que s'aprovi en uns termes raonables, perquè jo comparteixo el tema del temps, comparteixo que aquesta temporalitat no l'entenc. Per què sis mesos? Seria bastant més normal nou, que és un període lectiu, efectivament. I aquest és un dels elements en què ens podem posar d'acord, però això torna a posar de manifest que les realitats són diferents al territori de la península. Són molt diferents i, per favor, suposats federalistes, escoltin d'una vegada: a part que tenim les competències exclusives, les tenim també a un Codi Civil, i el lloguer d'habitacions ara mateix es regula pel Codi Civil. Per tant, no toquen aquesta llei i intentarem que en surti, però aleshores no vinguin al Parlament català i ens la tombin, perquè no tindria cap sentit. El que necessitem és protegir la gent. El que necessitem és que es pugui viure. El que necessitem és que hi hagi un projecte de vida que es pugui tirar endavant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Moltes gràcies i bona Diada a tots. Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar, un par de cuestiones previas (rumores) si hay silencio en la sala, que de momento no lo hay. (Pausa). Dos cuestiones. Hoy es la Diada Nacional de Catalunya, 11 de septiembre, y quisiera explicarles algo muy sencillo. El 11 de septiembre no celebra una derrota, el 11 de septiembre es un día de afirmación, el día en que decimos que somos y queremos seguir siendo. Es una lucha por la emancipación nacional, por ello lo celebramos con mucho orgullo y con muchas ganas. Muchas gracias. (Aplausos). Hoy, otra emancipación, que es la otra cara de la misma moneda que tenemos el republicanismo catalán, es que también queremos la emancipación social para todos, también para los otros pueblos del Estado y los otros pueblos del mundo. Hoy os traigo un tema que creo que es importante, como todos los que se plantean ante esta Cámara, Es una oportunidad, la oportunidad de recuperar vida al tiempo de trabajo ejercido por necesidad. Hace más de cien años, los obreros de La Canadiense -nunca nos han regalado nada- se levantaron en huelga por una causa justa, la reducción de la jornada laboral a ocho horas, y no lo hicieran solo para reivindicar un cambio en sus condiciones laborales, que también, sino para recuperar el derecho a vivir y a no vivir para trabajar. Como sociedad avanzada, nos encontramos inmersos en una irónica paradoja donde el trabajo se ha convertido en el todo y la vida queda al margen. Hoy hemos dicho: pues este verano he desconectado. Utilizamos esta palabra, y es triste, porque lo que estamos diciendo es que la vida es lo que queda entre jornada y jornada de trabajo, y es el momento de cambiarlo. Nos quieren hacer creer que nuestras vidas son un residuo que sobra al lado del trabajo, pero en este tiempo residual es cuando vivimos. No queremos desconectar, queremos limitar la conexión para ganar espacios para compartir con nuestros seres queridos, donde leemos, disfrutamos o simplemente dejamos que nuestro pensamiento vuele. Por lo tanto, se trata de una necesidad vital. Sabemos que el exceso de horas de trabajo no solo afecta a nuestra calidad de vida, sino también a nuestra salud física y mental en muchos casos. No queremos, como muchos están obligados a hacer, ir a trabajar con ansiolíticos y antidepresivos porque no se puede aguantar la vida con los sueldos, con las condiciones de trabajo, etcétera. Yo creo que la obligación de este Congreso es cambiarlo. La vida humana debe tener prioridad sobre los beneficios empresariales. No estamos diciendo que se vayan a la miseria, pero no podemos permitir que la presión laboral malogre nuestro bienestar y nuestra salud. Además, la reducción de la jornada laboral es una solución al desempleo. Menos horas en el trabajo implica más contrataciones, es de cajón. Y, por supuesto, habrá que analizar cómo repartimos los costes de estas contrataciones adicionales. Habrá casos en los que será necesario un apoyo público, y estoy pensando en la economía social, en trabajadores autónomos y en otras empresas que tienen trabajadores a cargo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n'hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L'11 de setembre no celebrem una derrota. L'11 de setembre és un dia d'afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L'11 de setembre és un 'la lluita continua per l'emancipació nacional'. Per això la celebrem amb molt d'orgull i moltes ganes. Moltes gràcies. Avui, l'altra emancipació -que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d'esquerres català i independentista- és que també volem l'emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l'Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d'or. Aquest cop, del que volem parlar és de l'oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar. Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s'ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Ante esta premisa tan sencilla hago tres consideraciones. La primera, si la gente de ERC estamos en política es precisamente para servir a nuestro pueblo desde la valentía y desde la ambición, para poner la vida de los catalanes y de las catalanas en el centro de nuestras decisiones. Lo hemos hecho así siempre a lo largo de todos los años de historia; lo hemos hecho sufriendo la cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años apostando por la resolución del conflicto político hasta conseguir la ley de amnistía, y es justamente con este espíritu que abrimos negociaciones después de las elecciones catalanas. El resultado es que Cataluña tiene que tener la llave de la caja y la llave de la nación, que sin lugar a dudas es su lengua, el catalán, tenemos que seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad a las políticas del primer gobierno republicano desde los años treinta. Y, miren, hoy tenemos una ley de amnistía y una servidora puede estar ante este atril hablando su lengua sin que ustedes me silben y sin que la Presidencia me expulse. Y hoy tenemos un acuerdo basado en la negociación bilateral con el Estado, un acuerdo que, hay que decirlo, es público, absolutamente público, que prevé que Cataluña gestione, recaude, liquide e inspeccione todos los impuestos que se pagan en Cataluña y que se aumente sustancialmente la capacidad normativa. Por lo tanto, vamos a tener la llave de la caja, será la Agencia Tributaria de Cataluña la que recaudará todos los impuestos y, posteriormente, Cataluña hará que la parte proporcional del coste de los servicios que el Estado presta todavía hoy -hasta que consigamos la independencia- en nuestro país, también sea el componente de solidaridad, una solidaridad limitada por el principio de ordinalidad y siempre que el esfuerzo fiscal sea similar. Y una fecha clave: este acuerdo debe permitir que Cataluña recaude el IRPF del ejercicio 2025 y con todo ello poder acabar con la injusticia del déficit fiscal y realizar el salto más importante en soberanía que ha tenido Cataluña desde 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«En definitiva, el que li demanem, senyor ministre, és que ajudi, que tingui un pla el seu ministeri per intentar fer pedagogia en contra d'això. Aprofito, com no pot ser d'una altra manera, per felicitar, per dir: una bona diada per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Como usted ha dicho, señor ministro, hoy es el Día Nacional de Cataluña, es la Diada Nacional de nuestro país, y es un buen día, en definitiva, para hablar del catalán, de Cataluña; de hecho, siempre es un buen día para hablar del catalán y de Cataluña. Como usted también ha dicho, todavía queda mucho; como posiblemente usted sabe, solo el 32 % de la población habla el catalán como la lengua principal, y en los últimos quince años, el catalán ha perdido medio millón de hablantes. Es cierto que se han dado pasos en este hemiciclo, en esta institución. Por ejemplo, se puede hablar el catalán, se puede hablar el euskera, se puede hablar el galego; todavía con un cierto runrún, pero se puede hablar. Me acuerdo mucho de Joan Tardà cada vez que hablamos aquí, porque mucha gente que ahora reparte carnés de pureza le insultaban o se mofaban de él cuando hablaba en catalán. Es cierto que hoy hay más contenido audiovisual que nunca en catalán gracias a la Ley Audiovisual, pactada también por Esquerra Republicana, contradiciendo el miserable eslogan de la derecha catalana de que se había hecho a cambio de nada. Pero todavía queda mucho. Hace cincuenta, sesenta, setenta años, mucha gente que venía desde muchos lugares de este país llegó a Cataluña, como mis abuelos, mis abuelas, en este caso, a Santa Coloma de Gramenet, y entendieron que sus hijos y sus nietos tenían que querer la cultura y la lengua catalana. A esto le llamaron inmersión, y se entendía. Un albañil de una pedanía de Jaén lo entendía hace cincuenta, sesenta, setenta años. Ahora no, ahora hay mucha gente que no, que todavía cree que hablar catalán, euskera, galego, en definitiva, lenguas oficiales reconocidas pon la sacrosanta Constitución, es un ataque. Así que, en definitiva, lo que le pedimos, señor ministro, es que ayude, que tenga un plan en su ministerio para intentar hacer pedagogía en contra de esto. Aprovecho, como no puede ser de otra forma, para felicitar y desear a todos una buena Diada. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia, senyor Urtasun. Bon dia, senyor ministre. Què està fent des del seu ministeri per protegir el català? Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenos días, señor Urtasun. Señor ministro, ¿qué está haciendo desde su ministerio para proteger el catalán? Muchas gracias.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados. Hoy debatimos la aprobación del proyecto de ley orgánica de reintegración y amejoramiento del Régimen Foral de Navarra en cuanto a tráfico, circulación de vehículos y seguridad vial. Vaya por delante que nosotros estamos a favor del autogobierno en todos los territorios, especialmente en aquellos que no quieren formar parte de este Estado y que caminan hacia su independencia: por lo tanto, todo nuestro apoyo. Somos plenamente conscientes de la importancia de conquistar el autogobierno y todos los beneficios que este proporciona a los territorios: por lo tanto, desde nuestro grupo vamos a votar a favor de este proyecto de ley. Lejos del centralismo, todo territorio conoce sus necesidades y cómo gestionarlas mejor. La transferencia de competencias en materia de tráfico en Cataluña es uno de los ejemplos más destacados del autogobierno en este ámbito, permitiendo a Cataluña gestionar de forma más directa aspectos clave de la seguridad vial y la gestión del tráfico. La transferencia de competencias en materia de tráfico en Cataluña se concretó en el año 1998 con la creación del Servei Català de Trànsit, un organismo que ha gestionado y ha regulado el tráfico en las vías catalanas, ha tramitado multas y sanciones por infracciones de tráfico y ha realizado campañas de sensibilización, educación vial y mejora de la seguridad en las carreteras. Después de veintiséis años, podemos decir que la transferencia de estas competencias ha sido un éxito en Cataluña, permitiendo una gestión más directa y ajustada a las necesidades del territorio.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Si me permiten, señorías del PP, también del PSOE, que nunca está de más recordar cosas, recordamos hoy, que empieza de nuevo el curso, el lema de la Unión Europea, recordémoslo; se entiende en catalán y en castellano: 'unida en la diversidad'. Es un lema que, en fin, yo como republicano, como independentista y como catalán suscribo: 'unida en la diversidad'. Ustedes, señorías del PP, ¿suscriben este lema? La primera parte sí, porque claro, esto de la unidad a ustedes les obsesiona. ¿Y la diversidad? Parece que la diversidad no les preocupa. Nos tenemos que preguntar: ¿qué es lo contrario de la diversidad? La homogeneización. Ustedes lo quieren todo igual, todo del mismo tamaño, señorías del PP. Lo quieren tan igual que me parece que el señor Núñez Feijóo ya ha hecho llegar a los presidentes autonómicos de su partido que tienen que marcar todos el mismo paso, un ejemplo de pluralismo. Sensacional. Entiendo que les cueste entender la diversidad, señoras y señores del PP, pero tal vez ustedes tendrían que aprovechar esta nueva etapa en la que tienen un presidente que viene de Galicia y que incluso se emocionaba escuchando una muñeira. Un señor que cuando estaba en Galicia de presidente autonómico era calificado por la prensa como moderado y que cuando aterrizó en Madrid se convirtió más a la unidad que a la diversidad. La pregunta es: ¿el señor Feijóo es más de la unidad o de la diversidad? A la luz de la propuesta de ustedes de hoy, claramente el señor Feijóo ha cambiado y les ha comprado el producto, un producto curioso, porque los catalanes hemos sido testigos del fenómeno parapsicológico divertido del señor Feijóo en Cataluña, donde tiene la gracia de hablar de nacionalidad, y cuando vuelve a Madrid le avisan, le riñen y la nacionalidad desaparece del discurso del señor Feijóo. ¡Oh, maravilla! ¡Oh, milagro! ¡Oh, extraño proceso parapsicológico! Curiosamente no se lo tengo que recordar, porque ustedes son los mismos constitucionalistas de la clase y saben que nacionalidad es un término puramente ortodoxo en la Constitución española del 78. Pero es un término proscrito por la derecha democrática, qué curioso.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Presidenta, bona tarda. Senyories, bona tarda i bon retorn a aquesta casa. Senyories del PP, què pretenen exactament amb aquesta proposició que jo qualifico d'extravagant i peculiar? Què pretenen exactament? És una hipòtesi, ja ho hem llegit. Però potser una cosa és ser transparent i l'altra ser un fantasma, no és exactament el mateix. Jo crec que sí i, estirant aquest bonic fil, podem dir que és una proposició fantasma, perquè el que vol és fer por, i està basada en la por. És curiós que un partit qualificat a vegades com el partit alfa del sistema polític espanyol tingui por. Li diré a la diputada que ha proposat això: vostè avui ha palesat un pànic terrible, un pànic impropi d'un partit tan gran i tan implantat en el territori de l'Estat; una por als partits petits, als altres partits, a tot allò que no controlen vostès i a veure que la diversitat existeix. Si em permeten senyories del PP, també del PSOE, que mai està de més recordar coses, recordem avui que comença de nou el curs, recordem el lema de la Unió Europea, recordem-lo; s'entén igual en català que en castellà: 'Unida en la diversitat'. És un lema que jo, com a república, com a independentista, com a català, subscric: 'Unida en la diversitat'. Vostès, senyories del PP, subscriuen aquest lema? La primera part sí, perquè això de la unitat a vostès els obsessiona. I la diversitat? Sembla que la diversitat no els preocupa. Preguntem-nos: Què és el contrari de la diversitat? L'homogeneïtat. Vostès ho volen tot igual, tot arranat, senyories del PP, ben igual. Tan igual ho volen que, em sembla, que el senyor Núñez Feijóo ha fet saber els presidents autonòmics del seu partit que han de marcar tots el mateix pas, vaja, un exemple de pluralisme sensacional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Señores del Partido Popular, hoy tenemos una ley de amnistía; hoy la señora Madrenas y los compañeros del PNV podemos hablar en catalán o podemos hablar en euskera; hoy hemos iniciado el traspaso de cercanías -lento, pero lo hemos iniciado- y hoy por fin podemos gestionar el ingreso mínimo vital. Tenemos un acuerdo, sí, hoy tenemos un acuerdo firmado para terminar con una de las grandes lacras para Cataluña y los catalanes y las catalanas, para finalizar con un sistema obsoleto, opaco y evidentemente injusto. La política es acordar, la política es pactar y utilizar todas las palancas de fuerza hablando, dialogando democráticamente. Y no lo digo yo, solo un 8 % de catalanas y catalanes están de acuerdo con mantener la actual financiación, que deben ser los votantes del PP, de VOX y de otros especímenes. Un amplio porcentaje de catalanes, los más, exigen que la Generalitat recaude los tributos catalanes. Por tanto, no debe sorprender a nadie que Esquerra Republicana defienda los grandes consensos de país teniendo en cuenta que solo la independencia -eso también lo tenemos claro- va a darnos todas las herramientas. Tenemos claro también que, mientras no avancemos en la independencia, tenemos que aprovechar todas las oportunidades que se nos brindan. Y tiene que quedar clara también otra cosa antes de terminar: no estamos defendiendo absolutamente ningún privilegio. Estamos hartos ya de esta cantinela. Cataluña va a seguir contribuyendo al mecanismo de solidaridad. No hablamos de privilegios, hablamos de que Cataluña pueda contar con unos servicios públicos y unas infraestructuras al nivel de los recursos que genera, del esfuerzo y del trabajo diario de sus ciudadanos y ciudadanas, nada más y nada menos. Y esto, señor Bravo, es hablar de centros de atención primaria, es hablar de más escuelas, es hablar de más hospitales, es hablar de más recursos para hacer más políticas justas y más políticas sociales. Y miren, que cada territorio se lo trabaje, nosotros no nos negamos a ello en absoluto, al contrario, y ayudaremos en todo lo que podamos, pero que cada territorio defienda su realidad. Y miren -y termino-, hace veinticuatro horas Juanma Moreno ha hecho un llamamiento a los andaluces a reaccionar, ha hecho un llamamiento a tomar conciencia del robo que supone para Andalucía el concierto fiscal para Cataluña. ¡Ole tú! Pues miren, nosotros vamos a ser solidarios con los que nos señalan de ladrones, lo seremos, pero vamos a recaudar todos los impuestos, los recaudaremos todos, porque así lo hemos acordado, y los vamos a poner al servicio de aquellos y de aquellas que los pagan cada día, levantando la persiana con su trabajo, con su labor; así se ha acordado, diga lo que diga el dúo Montero-Moreno. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es. Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué? Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando -como recordaba al señor Juan Bravo- por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas. Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Així, senyories del Partit Popular, deixin-m'ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d'una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l'abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt -que ens importa, perquè no som com vostès-, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca dinversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d'Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no. De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d'ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Creiem que cal establir un sistema transparent quant a informació, que sigui equitatiu, que estigui ben finançat, que permeti donar una bona resposta a aquesta situació d'emergència. El que defensem i defensarem durant el tràmit de llei ha de servir per anar més enllà, per millorar la proposta que ha presentat el Govern, que crec que és millorable. El sistema només serà eficient si, a més d'establir mecanismes d'atenció a les arribades, també s'estableixen mecanismes que facin robust el sistema allà on finalment s'acull aquests infants; no només al lloc d'arribada, sinó també al lloc de destí. Per tot això, avui votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta modificació de Llei orgànica 4/2000. Tanmateix, volem subratllar que el vot final dependrà de l'acceptació, durant el tràmit parlamentari, dels temes que hem exposat, que crec que són temes que tothom estarà d'acord i, com hem dit, creiem fonamentals per poder donar resposta efectiva a l'atenció dels infants i joves migrats sols. En resum, volem acollir, sí, però volem fer-ho bé. Ho hem de fer bé, perquè parlem de migrants que seran els nostres joves i adults del futur. I, per això, cal tenir recursos suficients i les eines per garantir els drets d'aquests nens i adolescents. És una qüestió d'humanitat, de drets humans i també de practicitat, perquè ens fan falta aquesta canalla. Canalla, en català, vol dir nens, eh? No es pensin una altra cosa. I, com deia abans, prefereixo ser acusat de buenismo antes que de malismo, perquè el malismo abunda, i massa. Gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gracias, presidenta. Diputadas y diputados, quiero expresar el voto negativo a la enmienda a la totalidad, porque, como se ha comentado, lo que contiene entendemos que es considerablemente conexo como materia, porque proviene de trabajos que ya se estuvieron trabajando con bastante intensidad en la última legislatura, y que decayó, porque contiene lo que es materia de ley orgánica, porque el resto fue a parar al Real Decreto 6/2023, pero también porque, teniendo en cuenta que votaremos en contra de la enmienda a la totalidad y que es previsible que esta decaiga, significa que daremos trámite a la posibilidad de que esta ley vaya haciendo su camino con sus enmiendas parciales. Por tanto, es importante dejar unas cuantas líneas claras antes de que empecemos esta negociación, parte de la cual ya se ha hecho, lo aviso. Lamento tener que discrepar absolutamente en este caso con el compañero diputado que me ha precedido, pero si alguna línea roja clara tienen Esquerra Republicana y Catalunya son los juzgados de paz; es decir, no aceptaremos ningún texto normativo que los vacíe de contenido o que los haga desaparecer, porque el análisis que hacemos del juzgado de paz es exactamente el mismo vinculado a la justicia de proximidad, al conocimiento del territorio, a su eficiencia y eficacia. Y no estamos hablando de nombres, estamos hablando de una institución que es muy antigua en nuestro país. Por tanto, de ninguna manera aceptaremos un proyecto normativo que pueda afectar a esta figura histórica del derecho catalán.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Diputades, diputats. Per expressar el vot negatiu a l'esmena a la totalitat, per expressar-lo perquè, com s'ha comentat, el que conté entenem que és considerablement connex com a matèria, perquè prové de feines que ja s'havien estat treballant amb bastanta intensitat a la passada legislatura, i que va decaure, perquè conté allò que és matèria de llei orgànica perquè la resta va anar a parar al Reial decret 6/2023, però també perquè, tenint en compte que votarem en contra de l'esmena a la totalitat i que és previsible que aquesta decaigui, vol dir que donem tràmit a la possibilitat que aquesta llei vagi fent el seu camí amb les seves esmenes parcials. Per tant, és important deixar unes quantes línies clares abans que comencem aquesta negociació, part de la qual ja ha estat feta, també ho aviso. I lamento haver de discrepar absolutament, en aquest cas, amb el company diputat que m'ha precedit, però si alguna línia vermella clara té Esquerra Republicana de Catalunya són els jutjats de pau. És a dir, no acceptarem cap text normatiu que els buidi de contingut o que els faci desaparèixer, perquè l'anàlisi que fem dels jutjats de pau és exactament la mateixa vinculada a la justícia de proximitat, vinculada al coneixement del territori, vinculada a la seva eficiència i eficàcia, i no estem parlant de noms, estem parlant d'una institució que és molt antiga al nostre país. I, per tant, de cap de les maneres acceptarem un projecte normatiu que pugui afectar aquesta figura històrica del dret català.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Nos encontramos, por lo tanto, en un mercado laboral cuya voracidad nos empuja a estas condiciones. Nadie opta, señores, voluntariamente por vivir por debajo del umbral de la pobreza o vivir con menos de 600 euros. Es mentira el discurso de que la gente no quiere trabajar, que la gente quiere cobrar subsidios. Esto es ridículo, es casi un insulto a estos centenares de miles de personas. Las medidas contenidas, señora ministra, en el texto que hoy debatimos son imprescindibles, así que gracias. Además, también nos ha hecho un recordatorio: a veces aquellos que hablan de la libertad, de la democracia, se olvidan de que este es un Estado también social, y un Estado social no puede tener estas lagunas para tantas personas como está sucediendo. Y la prueba de que no les importa es que la bancada popular, con esta ley que usted ha mencionado, están mirando a la luna o es que han aprendido catalán de repente o es que no les interesa demasiado. Termino. Creo que lo que nos queda es apostar de forma decidida por impedir que, en un Estado rico como este a pesar de todo, nadie se vea obligado a vivir por debajo del umbral de la pobreza. Al final, somos una economía muy potente -como siempre dicen, España va muy bien-, pero a veces uno puede tener el PIB muy alto y existir muchas desigualdades, que es lo que ocurre. Esto tenemos que combatirlo y esto no se hace desde estas bancadas, sino trabajando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Senyores i senyors, avui estem aquí discutint si val o no la pena augmentar el subsidi d'atur, un subsidi que fins i tot amb els increments d'aquesta llei que es mou en una forquilla de 480 euros o 570 euros mensuals, són uns subsidis que són insuficients, però, evidentment, s'ha de començar per aquí i per això votarem a favor. Però com a societat ens hem de preguntar què fem, com deia abans el company de Bildu, amb aquests centenars i milers de persones que són aturats de llarga durada o aquells treballadors que, malgrat ser indefinits o malgrat tenir treball de 40 hores, no arriben a final de mes. I això és un repte com a societat que hem d'assumir. I, a vegades, quan escoltes els brams que es fan aquí a les sessions de control i algunes propostes que estan molt fora de la realitat, potser seria interessant posar propostes a millorar aquest tipus de necessitat de tantíssima gent. Ens trobem amb un mercat laboral, la velocitat del qual ens empeny a la precarietat i la inestabilitat laboral, econòmica i social. Ningú opta, senyors, voluntàriament, per viure sota el llindar de la pobresa. Ningú desitja malviure amb només 600 euros. És mentida el discurs que la gent no vol treballar, que la gent vol cobrar subsidis i això és ridícul. És gairebé un insult a aquests centenars de milers de persones. Les mesures contingudes, senyor ministre, en el text que avui emetem són imprescindibles, així que gràcies. I també ha fet un recordatori: a vegades, els qui parlen de la llibertat i la democràcia s'obliden que també és un estat social i un estat social no pot tenir aquestes llacunes davant de tanta gent com s'està fent. La prova que no importa és que la bancada popular en aquesta llei, com vostè ha dit, estava mirant a la lluna. O és que han après el català de cop i volta o no s'interessa. Em sembla que és això segon, que no els interessa massa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Señor ministro, permítame decirle que hoy podemos hablar en catalán en este hemiciclo porque le obligamos. Dicho esto, el retroceso de los derechos que sufre en el Parlamento la lengua, en el país valenciano y en las illes son fruto de la pasividad de su Gobierno, y es precisamente grave que justamente su Gobierno haya legitimado también a su rey, Felipe VI, que ahora ha otorgado el título real a una entidad que defiende las tesis justamente de la extrema derecha y niega la unidad de la lengua catalana y que tiene ese nombre surrealista -entre comillas- de Real academia de la lengua balear. Una vez más, se demuestra aquí el flagrante anticatalanismo, pero es peor, porque demuestra ser un [ignorante, demuestra estar al lado de los fascistas o, lo que es peor, demuestra las dos cosas a la vez. En cualquier caso, nosotros tenemos claro que es un digno heredero de Felipe V y de Francisco Franco] 1. Por eso hoy, en el décimo aniversario de su proclamación como rey, aquí queremos dejar claro que desde el republicanismo decimos, una vez más, claro y en catalán: Fuera los Borbones. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Senyor ministre, deixi'm dir que li recordo que avui podem parlar en català en aquest hemicicle perquè el vàrem obligar. Dit això, el retrocés dels drets que pateix al Parlament, en aquest cas la llengua catalana, al País Valencià i a les illes són el mirall de la passivitat del seu Govern. I és precisament greu que justament el seu Govern hagi legitimat el seu rei, també, Felip VI, que en aquests moments ha atorgat el títol real a una entitat que defensa les tesis justament de l'extrema dreta i nega la unitat de la llengua catalana i que té aquest nom surrealista, obro cometes, de 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà'. Miri, Felip VI demostra, una vegada més, el seu flagrant anticatalanisme, però és pitjor: demostra ser un ignorant. Demostra estar al costat dels feixistes o, el que és pitjor, demostra les dues coses alhora. En qualsevol cas, nosaltres tenim clar que és un digne hereu de Felip V i de Francisco Franco. Per això, avui, en el desè aniversari de la seva proclamació com a rei, volem deixar clar que des del republicanisme diem una vegada més, clar i català: fora els Borbons.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«(Aplausos). ¿Qué pretenden, señorías del PP, con esta ley? Yo se lo voy a decir, yo creo que estamos ante un caso de manual de populismo legislativo, aunque también podríamos llamarlo postureo en el Congreso. Estamos ante un gesto oportunista, repito, innecesario. Termino, señor presidente. Hay muchas formas de demagogia, a veces la gente, cuando protesta, hace demagogia, pero hay una demagogia peor, es la demagogia oficial hecha con el BOE y hecha desde el poder, y en este caso la sobreactuación no se recomienda. Realmente, ustedes se equivocan, pero no nos engañan. Como decimos en catalán, no nos van a colar ese gol. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Acabo, president. Hi ha moltes formes de demagògia. A vegades la gent, quan protesta, fa demagògia. Però hi ha una demagògia pitjor, que és la demagògia oficial feta amb el BOE i feta des del poder. I en aquest cas, la sobreactuació no està recomanada. Realment vostès s'equivoquen, però no ens enganyen. Com diem en català, no ens colaran bou per bèstia grossa. Bona tarda. Fíjense que, como decía el colega de Bildu, finalmente, sus intenciones parecen más de intentar ocultar las causas de estas protestas y no los efectos. Por cierto, la mayoría de protestas vinculadas con la crisis climática son pacíficas, y tenemos que decir las cosas por su nombre. Yo entiendo que en el Estado español, en estos momentos, hemos desfigurado los nombres, pero las protestas del mundo que ahora nos ocupa, que es el mundo de los activistas anticlimáticos, son protestas absolutamente pacíficas. Entiendo que esto no se comprenda en un Estado como España, donde se ha calificado de terrorismo el activismo totalmente pacífico. Por suerte, señorías del PP, Suiza ha recordado que una cosa es el terrorismo y otra es una protesta totalmente pacífica. Por suerte, así lo ven Europa y Suiza.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«A veces, solo a veces, es muy difícil hablar después de Íñigo Errejón, más que nada porque me ha pisado casi la mitad del discurso, pero haremos un esfuerzo. Alguna previa. Hoy, señorías, intentaré ser breve e intentaré no ocupar mis veinte minutos, porque yo creo que todos y todas ya sabemos lo que hoy hay aquí, pero sí algunas previas. Es mala hora, son las once de la mañana, es la hora a la que los diputados y diputadas de la derecha y la ultraderecha van a desayunar, con lo cual el hemiciclo está casi vacío, pero seguro que les llega de alguna manera o ven algún corte. (Rumores). Bueno, solamente hace falta ver la imagen, tampoco hace falta que hagan aspavientos. La cuestión es que está el señor Feijóo, cosa que agradezco porque a esta hora le cuesta. (Rumores). Usted, señor Feijóo, ha hablado del entorno más personal, más próximo al presidente. Yo creo que una carta de recomendación puede ser poco ética, poco elegante. Lo puedo llegar a entender, y puedo llegar a entender que usted haga escarnio de eso, porque es lo que seguramente está empujado a hacer, pero yo le pregunto: Si entramos en este barro, ¿qué pasaría si yo le dijera que la pareja o, para ser más elegante, el entorno más próximo a una presidenta de comunidad autónoma de su partido se presenta con una peluca en un juzgado, después de reconocer un delito fiscal, y escapa en un coche para no ser visto? ¿Qué pasaría? Pasaría que la gente no entiende nada; no entiende nada y diría que todos somos iguales, y gana usted; ganan ustedes. Se lo reconozco. No hace falta ser muy espabilado; se lo reconozco: ganan ustedes. Todos somos malos. Ese es el peligro. Por eso lo hacen. Sí que es cierto que siempre me causa sorpresa cuando dice que el señor presidente está en manos del independentismo. Siempre le digo lo mismo. Usted hubiera pactado con Junts. Lo digo abiertamente y me da exactamente igual lo que digan en Cataluña, y usted lo sabe. Usted hubiera pactado con Junts, y usted pactará con Junts. Ja ja. Sí. (Risas). Sí, sí. Lo hará. El único impedimento en aquel momento fue VOX. VOX le impide hacer todo aquello que sus antecesores hicieron, que fue pactar con el nacionalismo de derechas vasco y catalán. Usted hoy en día solamente puede pactar con Ortega Smith y con Abascal, pero quizá algún día cambie, quizá algún día cambie.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Bona tarda, diputadas. Bona tarda, diputats. Buenas tardes. ¿Qué es, la quinta vez ya que salimos con este tema? És la cinquena vegada que ja estem aquí. La verdad es que este discurso me cuesta hacerlo en catalán, porque como me interpelan en castellano y ya llevo cinco años en esta tribuna, me encantaría que me entendiesen y que me entendiesen bien, y además la traducción, según cómo, falla. Así que voy a hacer un trocito para que no puedan decirme que me han interpretado incorrectamente. Fue este grupo, efectivamente, el que se plantó con la tercería locativa en la ley del solo sí es sí, y seguramente es una de las mejores cosas que hicimos en toda la legislatura, ¡y lo mantenemos! (Aplausos). Eso es así porque ha habido, yo creo, tres fantásticas intervenciones antes de la mía, han sido muy clarificadoras cada una con su sentido, cada una explicando temas de procedimiento, temas de fondo, temas de biología, y me remito -creo que en parlamentarismo es bueno hacerlo- a las tres grandes intervenciones del PNV, de Bildu y de JuntsxCat, porque además pasa una cosa curiosa, fíjense ustedes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Desde el año 2021, y con la entrada en vigor de la ley actual, los republicanos no nos hemos quedado con los brazos cruzados. Dijimos que esta ley no funcionaría, pero al mismo tiempo, en el ámbito de las competencias de la Generalitat de Catalunya, no hemos dejado de ejecutar políticas públicas justamente para velar por un sector que consideramos imprescindible, el sector primario. Ha sido Esquerra Republicana quien ha creado el Observatori de Preus catalán para dar respuesta en nuestro país al problema que hoy estamos aquí debatiendo, en este Pleno. De esta manera, hemos aumentado la transparencia y hemos empoderado a los productores del sector de la uva, de la fruta de hueso, de los lácteos y también de las aves de corral. También hemos impulsado la estructuración del sector a través de las organizaciones de productores -hemos creado el Institut de la Llet- y hemos concedido ayudas para la transformación del cooperativismo agroalimentario catalán, nuestro país, y el fomento de la competitividad y la sostenibilidad ambiental y también, evidentemente, social y económica. El futuro, sin embargo, es incierto, pero, a pesar de ello, Esquerra Republicana no dará ningún paso atrás en la lucha por la conquista de los derechos de nuestros agricultores. No dejaremos atrás todo el trabajo realizado en nuestro país en los últimos años y continuaremos erigiéndonos en portavoces y defensores de nuestros agricultores y ganaderos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»