Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.112 declaraciones · página 9 de 138
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Vostès, senyories del Partit Popular, reclamen en aquesta PNL menys improvisació, més eficàcia, més capacitat de gestió, més recursos i una participació efectiva de les administracions territorials per aplicar les eines que ofereix el nou marc europeu. Mirin, si de veritat ho volen, siguin valents, facin un pas més, acceptin la nostra esmena i, quan sigui l'hora, deleguin les competències en immigració a Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. El Pacto Europeo sobre Migración y Asilo ya es una realidad, por lo tanto, el debate ya no es solo qué dice y qué prevé Europa, sino, como dicen ustedes, cómo se aplica correctamente y con qué recursos. Y para Junts per Catalunya también quién dispone de las herramientas para hacerlo. La iniciativa del Partido Popular nos plantea que hacen falta recursos humanos, materiales y tecnológicos, los necesarios, para aplicar lo que Europa decide. También nos dice que hay que reforzar los procedimientos de control, identificación, asilo y retorno. De acuerdo. Porque para nosotros la política migratoria seria es aquella capaz de garantizar condiciones a quien tiene derecho de quedarse, pero también la que es capaz de hacer efectivas las decisiones de retorno de quien no tiene derecho a permanecer en la Unión. El nuevo Reglamento europeo de retorno, a pesar de España, avanza precisamente en esta dirección. Pero, señorías, como siempre, la PNL del PP tiene para nosotros un déficit importante, porque, aunque habla de la colaboración con las comunidades autónomas, lo hace desde la concepción de las derechas, pero también de las izquierdas españolas, que comparten ese principio de que la política migratoria, con acierto o sin él, se decide en Madrid y punto.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«I aquest model per a Catalunya ja s'ha demostrat que no serveix i que no té cap sentit. Perquè senyories, si Catalunya avui és responsable de l'acollida, de la integració dels serveis socials, de l'educació, de la sanitat, de la protecció dels menors, de la seguretat ciutadana, és evident que necessita disposar de totes les eines per intervenir de manera integral en la política migratòria. Les necessita per revertir les conseqüències del descontrol generat per les polítiques de l'actual Govern d'Espanya que han portat al límit el nostre país, Catalunya. El setembre del 2025, vostès, senyories del Partit Popular, amb la inestimable ajuda dels jacobins de Podemos, van negar a Catalunya les competències en immigració. Però ho saben la gent de la gent de Junts no ens rendim mai. Per això vàrem tornar a registrar la llei per aquesta delegació. Per això avui hem presentat una esmena a aquesta iniciativa. Perquè si certament són els estats membres que han de garantir el nou marc europeu, però no és menys cert que enlloc s'imposa que les funcions les hagi d'exercir necessàriament l'Administració central. I d'aquí la nostra proposta d'esmena perquè a Catalunya l'autoritat competent prevista en el pacte europeu sigui la Generalitat. No els estem proposant que Catalunya incompleixi el pacte europeu. Fem just el contrari; dotarnos de les eines per complir amb el marc comú que fixa Europa. Perquè des de Junts per Catalunya defensem una política migratòria ordenada. Defensem el control dels fluxos migratoris. Defensem que els procediments d'asil funcionin. Defensem que les decisions administratives es compleixin i que, quan toquin, els retorns siguin efectius. Però sobretot, senyories del Partit Popular, defensem que la política migratòria que impacta i de quina manera sobre la realitat catalana no es faci a 600 quilòmetres de distància.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Pacte Europeu sobre Migració i Asil ja és una realitat. Per tant, el debat ja no és només què diu i que preveu Europa, sinó com diuen vostès, com s'aplica correctament i amb quins recursos i per Junts per Catalunya també qui disposa de les eines per ferho? La iniciativa del Partit Popular ens planteja que calen recursos humans, materials i tecnològics els necessaris per aplicar el que Europa decideix. O també ens diu que cal reforçar els procediments de control, identificació, asil i retorn. D'acord. Perquè, per a nosaltres, la política migratòria seriosa és aquella capaç de garantir condicions a qui té dret a quedarse, però també la que és capaç de fer efectives les decisions de retorn de qui no té dret a romandre a la Unió. El nou Reglament europeu de retorns, malgrat Espanya, avança precisament en aquesta direcció. Però, senyories, com sempre, la PNL del Partit Popular té, des de la nostra perspectiva, una mancança important, perquè, per bé que parla de la col·laboració amb les comunitats autònomes, ho fa des de la concepció de les dretes, però també de les esquerres espanyoles que comparteixen aquell principi de que la política migratòria, amb encert o sense, es decideix a Madrid. I punt.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En cualquier caso, estas cuestiones no van a alterar el debate de fondo; para nosotros no se altera. La seguridad vial no es la que se consigue con más sanciones, sino la que consigue que cada vez se sancione menos porque una determinada conducta ya ha dejado de tener cualquier tipo de aceptación social. Es decir, se convierte en absolutamente inaceptable el alcohol y la conducción. Nosotros entendemos que este cambio hace ya mucho tiempo que ha empezado. Lo ha hecho la propia sociedad, y ahora lo que toca es que la norma sea coherente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En una sociedad libre, obviamente, cada uno puede decidir si consume o si no quiere consumir alcohol, pero la libertad individual no puede significar trasladar a los demás un riesgo que era evitable. La libertad de uno no puede convertirse en inseguridad para los demás. Y eso es convivencia, eso es responsabilidad, eso es ciudadanía madura. Y si antes de obtener un carné de conducir nos exigen que sepamos conducir, que conozcamos las normas, que hayamos practicado, que demostremos unas aptitudes mínimas, es coherente que, una vez obtenido, exijamos que ese conductor preserve también esas capacidades intactas cuando se pone frente al volante. Por eso, compartimos el objetivo de esta proposición. De hecho, no es una posición nueva, ya dimos apoyo a la reducción en la anterior tramitación. Ahora bien, durante la tramitación es cierto que habrá algunas pequeñas cuestiones que probablemente habrá que corregir. Ya hablaremos de ello. Posiblemente, no tiene demasiado sentido que se baje la tasa y que, al mismo tiempo, determinados conductores más sensibles, como los noveles o los profesionales, con esa misma conducta acaben perdiendo menos puntos de los que perderían ahora. No sé, ¿será un error quizá? No sabemos si hay que corregirlo porque, sobre todo en el caso de los conductores profesionales, que tienen interiorizado que. Obviamente. no pueden conducir bajo los efectos del alcohol, especialmente cuando llevan pasajeros, pasan muchas horas en las carreteras; por lo tanto, no tiene sentido que ahora la sanción sea menor de lo que era hasta hoy. Lo que también tenemos que revisar durante la tramitación son otros aspectos que quizás van en una dirección distinta a la que marca la Unión Europea, pero son pequeñas revisiones.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Y esto la sociedad ya lo ha entendido y hace mucho tiempo que lo vemos en familias, en grupos de amigos, en cenas, en celebraciones. Hoy ya es absolutamente habitual decidir antes quién va a conducir y quién no va a beber. Y lo vemos especialmente entre los jóvenes, que se han incorporado a la conducción con unos hábitos muy diferentes -de hecho, mucho mejores- a los de las generaciones anteriores, a los de mi generación, la nuestra. Este es un cambio que no ha impuesto ninguna ley, es un cambio cultural que la sociedad ya ha hecho suyo. Y creo que es importante decirlo, porque hay que saber reconocerlo ante una ciudadanía responsable, madura y consciente de las consecuencias que van a tener sus actos frente a terceros, porque conducir -todos lo sabemos- comporta una enorme responsabilidad. Cuando nos ponemos tras el volante, tenemos entre las manos una máquina de más de mil kilos capaz de circular a una velocidad enorme y capaz también de matar. Y desde ese momento nuestras decisiones ya no afectan solo a nuestra vida, a la vida del conductor; también afectan a la vida de las personas que viajan con nosotros y a la de todos aquellos con los que compartimos la carretera, con quienes coincidimos en la carretera. Y aquí es donde la libertad individual tiene que encontrar un límite.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«També haurem de revisar durant la tramitació altres aspectes que potser van una mica en una direcció diferent de la que diu la Unió Europea. Però són petites revisions, però aquestes qüestions no alteraran el debat de fons. Per nosaltres no l'altera. La millor política de seguretat viària no és la que s'aconsegueix per més sancions, és la que aconsegueix que cada vegada calgui sancionar menys perquè una determinada conducta ja ha deixat de tenir qualsevol mena d'acceptació social. És a dir, es converteix en absolutament inacceptable amb l'alcohol i la conducció. Aquest canvi nosaltres entenem que ja fa molt temps que ha començat, l'ha fet la mateixa societat i ara correspon que la norma s'hi adeqüi. Moltes gràcies. Muy buenas tardes. Muchas gracias, presidenta. En primer lugar, quisiera reconocer el trabajo que durante muchos años han hecho tantísimas asociaciones de víctimas, entidades de prevención y personas que han trabajado por cambiar nuestra forma de entender la seguridad vial. Todos hemos visto casos en los que los grandes avances sociales no empezaron en el BOE; muchas veces empiezan antes, en la sociedad, cuando conductas que durante años parecían normales dejan de parecernos mínimamente aceptables, y con el alcohol y la conducción, señorías, ha pasado exactamente eso. Durante demasiado tiempo se asumió que el problema era haber bebido demasiado -no solo haber bebido-, que por una copa o dos no pasaba nada, que cada uno conocía sus límites, que sé hasta dónde puedo llegar, que yo sí controlo. Hoy, afortunadamente, ese discurso ha quedado muy atrás. La sociedad ha cambiado, hemos cambiado la forma de entender lo que significa conducir responsablemente y cada vez tenemos mucho más interiorizada una idea muy simple, y es que, si vas a conducir, no tienes que beber alcohol, porque precisamente afecta a algunas de las capacidades que necesitamos para conducir. No lo dice nadie de aquí, lo dice la ciencia: aumenta el tiempo de reacción, altera la percepción de las distancias y la velocidad, reduce la atención, perjudica la coordinación y, en definitiva, afecta a la toma de decisiones. Además, hay una paradoja especialmente importante, y es que también altera la propia percepción del riesgo del conductor que ha bebido. Por eso no podemos hacer descansar la seguridad de todos, de toda la colectividad en la sensación subjetiva de alguien que después de una o dos copas cree que continúa controlando perfectamente, precisamente porque eso que ha consumido puede estar afectando a su capacidad para valorarlo.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En una societat lliure, òbviament, cadascú pot decidir si consumeix o no vol consumir alcohol, però la llibertat individual no pot significar traslladar als altres un risc que era evitable. La llibertat d'un no pot convertirse en inseguretat per als altres. I això és convivència, això és responsabilitat, això és ciutadania madura. I si abans d'obtenir un permís de conduir exigim saber conduir, conèixer les normes, haver practicat i demostrar unes aptituds mínimes, és coherent que una vegada obtingut, exigim que el conductor preservi també aquestes capacitats intactes quan es posa al volant. Per això compartim l'objectiu d'aquesta proposició. De fet, no és una posició nova. Ja vam donar suport a la reducció en l'anterior tramitació. Ara bé, durant la tramitació és cert que hi haurà algunes petites qüestions que probablement s'hauran de corregir. Ja en parlarem. Especialment, possiblement no tindria gaire sentit abaixar la taxa i que, al mateix temps, alguns determinats conductors més sensibles, com poden ser els novells o els conductors professionals amb la mateixa conducta, acabessin perdent menys punts dels que ara perdrien. Possiblement és un error o no sabem si s'hauria de corregir, perquè sobretot els conductors professionals que tenen interioritzat que òbviament no poden conduir sota els efectes de l'alcohol, sobretot quan porten passatgers. I són així i són professionals. I ho tenen interioritzat. Però passen moltes hores a les carreteres i, per tant, no té sentit que ara la sanció sigui menor que fins avui.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I això la societat ja ho ha entès fa molt temps. Ho veiem en famílies, en grups d'amics, en sopars, en celebracions. Avui ja és absolutament habitual decidir abans qui conduirà i per tant, qui no beurà. I ho veiem especialment entre molts joves que s'han incorporat a la conducció amb uns hàbits molt diferents. De fet, molt millors. Dels de les generacions anteriors, dels de la nostra generació o la meva. Aquest canvi no l'ha imposat cap llei. És un canvi cultural que la societat ja ha fet seu. I crec que és important dir, perquè també hem de saber reconèixer una ciutadania responsable, madura i conscient de les conseqüències que tindrà els seus actes enfront tercers. Perquè conduir tots sabem que comporta una enorme responsabilitat. Quan ens posem davant del volant tenim les mans a una màquina de més de mil quilos capaç de circular a una velocitat enorme també, i capaç de matar. I des d'aquell moment les nostres decisions ja no afecten només la nostra vida, la vida del conductor, afecten la vida de les persones que viatgen amb nosaltres i de totes aquelles amb qui compartim la carretera, de totes aquelles amb qui coincidim a la carretera. I aquí és on la llibertat individual ha de trobar un límit.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, presidenta. En primer lloc voldria fer un reconeixement. Reconèixer la feina que durant molts anys han fet tantíssimes associacions de víctimes, entitats de prevenció i moltes persones, totes aquelles persones que han treballat per canviar de fet, la nostra manera d'entendre la seguretat viària. Perquè tots hem vist casos en què els grans avenços socials no comencen sempre al BOE. Moltes vegades comencen abans a la societat, quan conductes que durant anys semblaven normals deixen de semblarnos mínimament acceptables. I amb l'alcohol i la conducció, senyories, ha passat exactament això. Durant massa temps es va assumir en el passat que el problema era haver begut massa. Haver begut massa. No haver begut i prou. Que per una copa o dues no passava res. Que cadascú coneixia els seus límits. Que jo sé fins on puc arribar. Que jo sí que controlo. Avui aquest discurs ha quedat, afortunadament molt enrere. La societat ha canviat. Hem canviat la manera d'entendre què significa conduir responsablement i cada vegada tenim molt més interioritzada una idea molt senzilla. Si has de conduir, no has de beure alcohol abans. Perquè l'alcohol afecta precisament algunes de les capacitats que necessitem per conduir. No ho diu ningú d'aquí. Ho diu la ciència. Augmenta el temps de reacció, altera la percepció de les distàncies i la velocitat, redueix la tensió, perjudica la coordinació i afecta, en definitiva, la presa de decisions. Hi ha una paradoxa especialment important, que és que també altera la pròpia percepció del risc del conductor que ha begut. Per tant, no podem fer descansar la seguretat de tots, de tota la col·lectivitat en la sensació subjectiva d'algú que després d'una o dues copes considera que continua controlant perfectament, precisament perquè allò que ha consumit pot estar afectant la seva capacitat per valorarho.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Les voy a poner tres ejemplos. Primero, crear el consejo de justicia de Cataluña. Esto ya está previsto en el estatut. Nosotros, Junts per Catalunya, tenemos presentada una propuesta legislativa en este sentido para recuperar, vía ley orgánica estatal, las atribuciones que le quitó el Tribunal Constitucional en la sentencia del estatut, incluidos la formación y los nombramientos. En segundo lugar, desarrollar la justicia de paz y proximidad de Cataluña. Los jueces de paz forman parte del Poder Judicial, son jueces. Además, es una competencia de la Generalitat. Por cierto -y no nos cansaremos de decirlo-, es importante que el Gobierno español enmiende el error monumental de haberle quitado la competencia de hacer bodas a los jueces de paz. Ya lo dije hace dos semanas. Es una locura acabar la legislatura sin resolver este problema y es muy sencillo: aprueben un real decreto ley como ya han aprobado otros. De hecho, han aprobado decenas, y si no lo han hecho hasta ahora es porque, sencillamente, no les interesa. En tercer lugar, el catalán en la justicia vive una situación de menosprecio intolerable; pasa cada día. También lo vimos hace unas semanas en el juicio de Roger Español, ese juicio en el que ha conseguido llevar ante la justicia a los policías que el 1 de octubre le dispararon a la cara una bala de goma. En este juicio se pudo ver cómo los abogados de la acusación se vieron obligados a traducirse a sí mismos al castellano porque los que se tenían que encargar no tenían la competencia necesaria para hacerlo. Lo volvemos a decir: ante la vulneración de los derechos lingüísticos, la cuestión no pasa por gastar más en traducciones, no pasa por más contratos, no pasa por más dinero para empresas amigas que ofrecen servicios de contratación; pasa por que, mientras no tengamos una justicia independiente con una Cataluña independiente, el Estado cumpla con los tratados internacionales que ha firmado, cumpla con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, que hace veinte años que incumple frontalmente, y pasa por que este Parlamento modifique la Ley Orgánica del Poder Judicial y que ningún juez fiscal o funcionario pueda ejercer en Cataluña si no entiende o no sabe el catalán. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Y si se trata de hablar del acceso a la carrera judicial, hablemos, pero estaría bien verlo también desde otra perspectiva y huir de los tópicos de un bando y de otro. Unos, la derecha política y judicial, obsesionados en conservar las esencias patrias identificadas, en lo que se refiere al acceso a la carrera judicial, con la arquitectura tradicional de acceso: memorización, oposición, centralización, preparadores amigos del tribunal de oposición. Un sistema que apela a los principios de mérito y capacidad, pero que perpetúa una casta judicial que nos ha traído al desastre actual. Y los otros, la progresía judicial y fiscal, que quiere colar por la ventana del cuarto turno a los suyos no para cambiar nada, sino únicamente para expulsar a los que ya están, para expulsar a los demás. Nosotros creemos que los debates como los de hoy son estériles si no se va a la raíz del problema. Por eso, nada mejor que ir a Europa. No solo porque Europa nos ha dado la razón y nos la da constantemente, sino porque encontramos modelos de justicia conectados con los principios democráticos y sociales del siglo XXI, que contrastan con el tribalismo de la justicia española. Por ejemplo -y no es la primera vez que lo digo-, a nosotros nos gusta el modelo alemán de acceso a la judicatura: un itinerario formativo extenso, prácticas remuneradas, evaluación continua y experiencia en juzgados, en fiscalías y en despachos profesionales antes de acceder a la carrera. Un modelo que, por cierto, deja en mal sitio a los que se llenan la boca con el tópico de que España es el país más descentralizado de Europa, porque nosotros creemos que uno de los males -quizás el peor- es el centralismo extremo en todas las capas de la justicia española. Pues bien, en Alemania son los länder los que tutelan la formación de los jueces y los que se encargan de la prueba final para acceder a la judicatura. Por eso, mientras no seamos un Estado independiente, Cataluña tiene que tener una Administración de Justicia propia en la que el conocimiento del derecho propio, de la realidad institucional y de la lengua catalana no sean una anécdota, sean un requisito, sean una obligación. Esto, aunque parezca extraño, es perfectamente posible, están las bases jurídicas para hacerlo, lo que no hay es voluntad política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Como se ha confirmado en el discurso de la señora Gamarra, que ha presentado la proposición de ley, cuando se habla del Consejo General del Poder Judicial o de la formación de los jueces, y siempre vamos a parar a una lucha eterna, a una guerra civil en miniatura entre el bando de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos del Partido Popular y de la derecha judicial y el correspondiente bando del PSOE y de la progresía judicial y fiscal. Porque tenemos que decir una cosa y nadie tiene que extrañarse: a nosotros, los independentistas catalanes, tanto nos han perseguido los unos como los otros; para nosotros, tan tóxicos y antidemocráticos han sido los unos como los otros. Por eso, cuando hablamos del Poder Judicial, lo único que queremos es salir de esta batalla, no ir a buscar la protección de los unos o de los otros, sino salir de esta batalla e ir ahí donde realmente hay justicia, que es a Europa. Ninguno de los dos partidos que se autollaman de Estado defiende una justicia realmente independiente, imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad y, aún menos, con la realidad nacional y lingüística del conjunto del Estado y, en concreto, de Cataluña. Ninguno de los dos defiende una justicia europea: no la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños, que, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, en lugar de plantear soluciones estructurales, se limita a promover medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial; pero evidentemente tampoco la defiende el Partido Popular, que, aunque plantea medidas razonables como la que hoy nos propone, al fin y al cabo, lo único que le preocupa es justamente consolidar este artefacto que está ya dañado por el corporativismo, que es el Poder Judicial español.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, el Grupo Popular nos propone una reforma muy concreta sobre el curso de selección de los aspirantes a ingresar en la carrera judicial. Es la misma propuesta que el Consejo General del Poder Judicial aprobó por unanimidad el marzo pasado. Y tenemos que decir de entrada que estamos de acuerdo. Nos parece una buena idea agilizar y compactar el curso de selección, reforzar las prácticas y cambiar las fases sucesivas por una evaluación continua y, evidentemente, también nos parece buena idea suprimir la fase de sustitución y refuerzo, que se ha constatado que no funciona, porque no parece buena idea destinar a jueces en prácticas a un juzgado al que nadie quiere ir, que es lo que suele pasar en esta fase, y menos que estos jueces dicten sentencias sin haber ingresado formalmente en la carrera judicial. De hecho, el PSOE también ha propuesto reformar el artículo 307, y lo ha hecho en su proyecto de ley de acceso a las carreras judicial y fiscal y aún ha querido darle una vuelta más presentando una autoenmienda a su propio proyecto de ley, donde propone reforzar el curso de selección para los jueces procedentes del cuarto turno. Tenemos que decir que estamos a favor del cuarto turno. Estamos a favor de llevar la experiencia jurídica a la magistratura, pero no vemos claro eso de dejar en manos del señor Bolaños una vía de acceso a la carrera judicial donde la discrecionalidad pueda tener tanto o más papel que el mérito y la capacidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En tercer lloc, el català a la justícia viu una situació de menyspreu intolerable. Passa cada dia i també ho vam veure fa unes setmanes en el judici en el qual Roger Español, en aquest judici on ha aconseguit portar davant de la justícia els policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma. Doncs bé, aquest judici tots vam poder veure com els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse a ells mateixos al castellà perquè els que se n'havien d'encarregar no tenien la competència necessària per ferho. Ho tornem a dir: davant la vulneració dels drets lingüístics, la qüestió no passa per gastar més en traduccions, no passa per més contractes, no passa per més diners per empreses amigues que ofereixen serveis de contractació. Passa perquè mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, l'Estat compleixi amb els tractats internacionals que ell mateix ha signat, compleixi amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que fa 20 anys que incompleix frontalment. Passa perquè aquest Parlament modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial i cap jutge fiscal o funcionari no pugui exercir a Catalunya si no entén, si no sap, si no comprèn el català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Els posaré tres exemples. En primer lloc, crear el Consell de Justícia de Catalunya. Això ja està previst a l'Estatut. Nosaltres, Junts per Catalunya tenim presentada una proposta legislativa en aquest sentit per recuperar via llei orgànica estatal les atribucions que li va treure el Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut, inclosos la formació i els nomenaments. En segon lloc, desenvolupar la justícia de pau i de proximitat de Catalunya. Els jutges de pau formen part del poder judicial. Són jutges i, a més a més, és una competència de la Generalitat. Per cert, i no ens cansarem de dirho: cal que el Govern espanyol esmeni l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. És una vergonya. Ho torno a dir, ho vaig dir fa dues setmanes. Ho torno a dir ara acabar la legislatura sense resoldre aquest problema. És molt senzill: aprovin un Reial decret llei, com ja n'han aprovat d'altres. De fet, han aprovat desenes. Si no ho fan, si no ho han fet fins ara és perquè senzillament no els interessa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«I si es tracta de parlar de l'accés a la carrera judicial, parlemne. Però estaria bé elevar la perspectiva i fugir dels tòpics d'un bàndol i de l'altre. Uns, la dreta política i judicial obsessionats en conservar les essències pàtries identificades pel que fa a l'accés a la carrera judicial amb l'arquitectura tradicional d'accés, memorització, oposició, centralització, preparadors amics del tribunal d'oposició. Un sistema que apel·la als principis de mèrit i capacitat, però que perpetua una casta judicial que ens ha portat al desastre actual. I uns altres a la progressia judicial i fiscal que vol colar per la finestra del quart torn els seus no per canviar res, únicament per fer fora els que ja hi són per fer fora els altres. Nosaltres creiem que debats com el d'avui són estèrils si no es va a l'arrel del problema i per això res millor que anar a Europa. No només perquè Europa ens ha donat la raó i ens la dona constantment, sinó perquè hi trobem models de justícia connectats amb els principis democràtics i socials del segle XXI que contrasten amb el tribalisme de la justícia espanyola, per exemple. I no és la primera vegada que hi faig referència. A nosaltres ens agrada el model alemany d'accés a la judicatura. Un itinerari formatiu extens, pràctiques remunerades, avaluació contínua, experiència en jutjats, en fiscalies, en despatxos professionals abans d'accedir a la carrera. Un model que, per cert, deixa en mal lloc els que s'omplen tant la boca amb el tòpic de que Espanya és el país més descentralitzat d'Europa. Perquè nosaltres pensem que un dels mals, potser el pitjor, és el centralisme extrem en totes les capes de la justícia espanyola. Doncs bé, Alemanya són els länder els que tutelen la formació dels jutges i els que s'encarreguen de la prova final per accedir a la judicatura. Per això, mentre no siguem un Estat independent, Catalunya ha de tenir una Administració de justícia pròpia en la qual el coneixement del dret propi de la realitat institucional i de la llengua catalana no siguin una anècdota. Siguin un requisit, siguin una obligació. Això, encara que sembli estrany, és perfectament possible. Hi ha les bases jurídiques per ferho. El que no hi ha és la voluntat política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Perquè hem de dir una cosa i ningú se n'ha d'estranyar: a nosaltres, els independentistes catalans, tant ens ha perseguit els uns com els altres. Per a nosaltres, tan tòxics i antidemocràtics han estat els uns com els altres. I per això, quan parlem del poder judicial, l'únic que volem és sortir d'aquesta batalla, no anar a buscar la protecció dels uns i dels altres. Sortir d'aquesta batalla i anar allà on realment hi ha justícia, que és Europa. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensa una justícia realment independent, imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat, i encara menys amb la realitat nacional i lingüística del conjunt de l'Estat i en concret, de Catalunya. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis Bolaños, que sota l'aparença de mesures modernitzadores, en lloc de plantejar solucions estructurals, es limita a promoure mesures partidistes per defensarse en la batalla amb la dreta judicial. Però tampoc, evidentment, no la defensa el Partit Popular, que encara que plantegi mesures raonables com la que avui ens proposa, al cap i a la fi, l'únic que li preocupa és apuntalar aquest artefacte polititzat i corcat i corcat pel corporativisme que és el poder judicial espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. El Partit Popular ens proposa una reforma molt concreta sobre el curs de selecció dels aspirants a ingressar a la carrera judicial. És la mateixa proposta que el Consell General del Poder Judicial va aprovar per unanimitat el març passat i hem de dir d'entrada que hi estem d'acord. Ens sembla bona idea agilitzar i compactar el curs de selecció, reforçar les pràctiques, canviar les fases successives per una avaluació contínua. I també, evidentment, ens sembla bona idea suprimir la fase de substitució i reforç que s'ha constatat que no funciona perquè no sembla bona idea destinar jutges en pràctiques a un jutjat on ningú vol anar, que és el que sol passar en aquesta fase, i menys que aquests jutges dictin sentències sense haver ingressat formalment a la carrera judicial. De fet, el PSOE també ha proposat reformar l'article 307. Ho ha fet en el seu projecte de llei d'accés a les carreres judicials, judicial i fiscal. I encara hi ha volgut fer una volta més presentant una esmena al seu propi projecte de llei on proposa reforçar el curs de selecció per als jutges que provenen del quart torn. Hem de dir que estem a favor del quart torn. Estem a favor d'aportar l'experiència jurídica a la magistratura, però no veiem clar això de deixar en mans del senyor Bolaños una via d'accés a la carrera judicial on la discrecionalitat pugui tenir tant o més paper que el mèrit i la capacitat, com s'ha confirmat en el discurs de la senyora Gamarra, que ha presentat la proposició de llei, sigui parlant del Consell General del Poder Judicial, sigui parlant de la formació dels jutges, sempre anem a parar a una lluita eterna, a una guerra civil en miniatura entre el bàndol dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius del Partit Popular i de la dreta judicial, i al corresponent bàndol del PSOE i de la progressia judicial i fiscal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Los problemas de la educación catalana y los de Cataluña en general no nos los solucionarán ni el PP ni el PSOE desde aquí en Madrid, pero tampoco lo hará el auto mal bautizado Gobierno de todos del fiel vasallo de España y de su amo y señor Pedro Sánchez desde Cataluña. La alternativa: capacidad real de decisión para Cataluña y control de los recursos que Cataluña ya genera. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Señorías del PSC, para hacer eso, no basta ni con el anuncio a bombo y platillo del president Illa ni tampoco con el nuevo modelo de financiación autonómica en el que se ha convertido la mentira del pacto fiscal que Esquerra utilizó para venderles a los catalanes y hacer presidente al señor Illa. Miren, señorías del PSC y de Esquerra, sin el concierto económico catalán propuesto por Junts, el enésimo anuncio de Illa es como todos sus anuncios: propaganda vacía. Y aún hay otra ausencia de fondo en esta moción, el catalán. Porque el catalán es lengua de aprendizaje, pero también es una extraordinaria herramienta de cohesión social. Saben que en Junts no vamos a renunciar nunca a usar el catalán. Finalmente, señorías del PP, ustedes acaban ligando la inmigración y la educación en esta moción. Pues, miren, si creen que la gestión migratoria tiene consecuencias sobre la educación, sean coherentes también cuando se trate de Cataluña y no voten más en contra cuando en Junts pedimos las competencias en inmigración y déjennos gestionar nuestra realidad migratoria. Porque sí, es imprescindible para poder gestionar la educación y también la salud, los servicios sociales o la vivienda. Así que ya basta de que Madrid tenga las herramientas y Cataluña tenga que gestionar solo las consecuencias. Y esto vale tanto para los populares como para los socialistas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«En Junts, defendemos la autonomía de los centros de verdad, adaptada a cada realidad. Y, si hablamos de profesorado, aquí sí que coincidimos en que tenemos una urgencia, porque sin docentes no hay escuela. Pero en Junts ya tenemos nuestra propuesta para los docentes catalanes. Cuando hablamos de inclusión, no queremos una nueva declaración de buenas intenciones españolas. Aprobar planes desde Madrid sin profesionales no sirve de nada. Sobre el cero a tres años, por descontado, hay que avanzar en la financiación pública, pero no compartimos que el Estado decida la política y que Cataluña pague el 50 % de la factura. Transfieran el 100 % de los recursos y dejen que Cataluña decida. Hay otra cuestión que creemos que la moción olvida. Para nosotros, la escuela pública y la concertada conforman el Servei d'Educació de Catalunya, Servicio de Educación de Cataluña, así que, claro, necesitamos más recursos para la pública, pero también hay que actualizar los módulos de la concertada a los costes reales, reforzar a los centros de alta complejidad, garantizar recursos para la inclusión y mejorar las condiciones de todos los docentes. Sobre todo, hay que destinar el 6 % del PIB a la educación, tal y como establece la LEC.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Els problemes de l'educació catalana i els de Catalunya en general no ens els solucionaran ni el PP ni el PSOE. Des d'aquí, a Madrid, però, tampoc ho farà l'autor, mal batejat govern de tothom, del fidel vassall d'Espanya i del seu amo i senyor Pedro Sánchez des de Catalunya. L'alternativa, capacitat real de decisió per a Catalunya i control dels recursos que Catalunya ja genera. Visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Esta moción pone sobre la mesa problemas que existen también en Cataluña; problemas que nosotros no tenemos ningún interés en negar, porque nos preocupa que demasiados alumnos acaben la enseñanza obligatoria con dificultades de comprensión lectora o de matemáticas. Nos preocupa el desgaste de los docentes, nos preocupa la excesiva burocracia, la falta de recursos y que la educación ya no ejerza su función de ascensor social. Pero, señorías del Partido Popular, discrepamos de su receta, porque, ante cada problema educativo, ustedes acaban proponiendo una nueva decisión adoptada desde Madrid. Y, evidentemente, nos preocupa PISA. En Cataluña, lo saben, hemos tenido un problema añadido, porque las incidencias en la muestra, por la incompetencia y la desidia de la consejera Niubó, nos han dejado sin datos propios comparables. En Junts, ya hemos pedido su cese y explicaciones a la Generalitat y al ministerio, pero lo que no puede pasar es que los malos resultados educativos y el mal gobierno de Illa sean la excusa para darle más poder a Madrid sobre la escuela catalana. Y sí, señorías, hay que recuperar la exigencia, el esfuerzo y garantizar los aprendizajes básicos, pero no con propuestas contradictorias como las del Grupo Popular, que piden autonomía de centros y, a la vez, quieren regular al detalle desde el Estado el tiempo de lectura, las pantallas, la evaluación, la inclusión o la política docente.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«I senyories del PSC, per fer això no n'hi ha prou ni amb l'anunci a bombo i plateret del president Illa, ni tampoc amb el nou model de finançament autonòmic en què s'ha convertit la mentida del pacte fiscal que Esquerra va fer servir per vendre els catalans, per ferlo president al senyor Illa. Mirin, senyories del PSC i d'Esquerra, sense el concert econòmic català proposat per Junts, l'enèsim anunci d'Illa és, com tots els seus anuncis, propaganda buida. I encara hi ha una altra absència de fons en aquesta moció: el català. Perquè el català és llengua d'aprenentatge, però també és una extraordinària eina de cohesió social. I saben que Junts no renunciem mai a fer servir el català. Finalment, senyories del PP, vostès acaben lligant immigració i educació en aquesta moció. Doncs mirin, si consideren que la gestió migratòria té conseqüències sobre l'educació, siguin coherents també quan es tracti de Catalunya. I no votin més en contra quan Junts demanem les competències en immigració. I deixi'ns gestionar la nostra realitat migratòria, perquè sí, és imprescindible per poder gestionar l'educació, però també la salut, els serveis socials o l'habitatge. Així que ja n'hi ha prou que Madrid tingui les eines i Catalunya hagi de gestionar només les conseqüències. I això val tant per als populars com per als socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Junts defensem l'autonomia dels centres de veritat adaptada a cada realitat. I si parlem de professorat, aquí sí que coincidim en què tenim una urgència. Perquè sense docents no hi ha escola. Però a Junts ja tenim la nostra proposta per als docents catalans. I quan parlem d'inclusió, no volem una nova declaració de bones intencions espanyoles. Aprovar plans des de Madrid sense professionals no ens serveix de res. Sobre el 03 anys, per descomptat, cal avançar en el finançament públic, però no compartim que l'Estat decideixi la política i que Catalunya pagui el 50 % de la factura. Transfereixin el cent per cent dels recursos i deixin que Catalunya decideixi. Hi ha una altra qüestió que considerem que la moció oblida. Per nosaltres, l'escola pública i la concertada conformen el Servei d'Educació de Catalunya. Així que sí, necessitem més recursos per a la pública, però també actualitzar els mòduls de la concertada als costos reals, reforçar els centres d'alta complexitat, garantir els recursos per a la inclusió i millorar les condicions de tots els docents. I sobretot, cal destinar el 6 % del PIB a l'educació, com estableix la LEC.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció posa sobre la taula problemes que existeixen també a Catalunya. Problemes que nosaltres no tenim cap interès a negar. Perquè ens preocupa que massa alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb dificultats de comprensió lectora o matemàtiques. Ens preocupa el desgast dels docents. Ens preocupa l'excessiva burocràcia, la manca de recursos i que l'educació ja no exerceixi la seva funció d'ascensor social. Però senyories del Partit Popular, discrepem de la seva recepta perquè davant de cada problema educatiu, vostès acaben proposant una nova decisió presa a Madrid. I, evidentment, ens preocupa PISA i aquí i a Catalunya ho saben. Hem tingut un problema afegit perquè les incidències en la mostra per la incompetència i la desídia de la consellera Niubó ens han deixat sense dades pròpies comparables. Junts hem demanat el seu cessament i explicacions a la Generalitat i al Ministeri, però el que no pot passar és que els mals resultats educatius i el mal govern Illa siguin l'excusa per donar més poder a Madrid sobre l'escola catalana. I sí, senyories, cal recuperar l'exigència, l'esforç i garantir els aprenentatges bàsics, però no amb propostes contradictòries com les del grup popular, que reclamen l'autonomia de centres i alhora volen regular al detall des de l'Estat el temps de lectura, les pantalles, l'avaluació, la inclusió o la política docent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Y, ante todo eso, el presidente de la Generalitat sigue sin hacer que se oiga la voz de Cataluña. El presidente Salvador Illa no es solo presidente de la Generalitat, también es el primer secretario del PSC, y el PSC tiene 19 diputados aquí en el Congreso. ¿No tiene nada que decir ante un decreto que deja a Cataluña fuera de estas dos vías? ¿Sus diputados votarán a favor, como si no pasara nada, sin abrir la boca? Porque entonces dejan muy claro hasta dónde llega la diferencia entre el PSC y el PSOE, cuando hay que defender los intereses de Cataluña. El presidente de la Generalitat debería defender a Cataluña ante el Estado, también cuando gobiernan los suyos en Madrid. Nosotros tenemos muy claro qué hacemos aquí. No somos del bloque de PSOE y SUMAR ni del bloque PPVOX. La Palma siempre tendrá nuestro apoyo, pero nuestros votos no son para salvar a ningún Gobierno de Madrid, son únicamente para defender a Cataluña y a los catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Después, vienen aquí con un decreto cerrado y pretenden que les regalemos nuestros votos. Pues no. Opciones para compensar a Cataluña tienen tantas como quieran: ejecuten todas las inversiones que presupuestan, no solo la mitad, o den el resto del dinero a la Generalitat para que lo haga ella misma; resuelvan el desastre de rodalies; eliminen el impuesto de sucesiones, como ya conseguimos aprobar aquí, en este hemiciclo; reduzcan la presión fiscal para las familias; desgraven el alquiler o la hipoteca que pagan los jóvenes y las familias catalanas o faciliten la vida a los autónomos y a las pequeñas empresas, porque esto viene de más largo. Hace 25 años el PIB por habitante de Cataluña estaba en un 22 % por encima de la media española, hoy lo han reducido al 15 %.; del 22 % al 15 %. Cataluña ha perdido posición económica con respecto al resto del Estado por culpa del propio Estado. Y esta es la dirección a la que nos llevan los menosprecios a Cataluña por parte de ustedes: décadas de déficit fiscal; inversiones que se presupuestan pero nunca se ejecutan o infraestructuras obsoletas van a llevar a la asfixia a Cataluña, gobierne quien gobierne en Madrid. Eso no va de unos millones arriba o abajo, sino de mantener los servicios públicos, las infraestructuras y la capacidad económica de mi país, Cataluña. Ya es una cuestión de pura supervivencia.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Si quieren nuestros votos para aprobar decretos como este, es evidente que veremos qué gana Cataluña, porque en prestaciones para Cataluña tienen para dar y tomar. Empiecen con las inversiones. Cada año nos anuncian carreteras, ferrocarriles y obras diversas, millones de euros, pero, cuando llega la hora de hacerlas, la realidad es otra: se esfuma. El año 2025, de todo lo que el Estado español presupuestó para Cataluña, solo se hizo el 58 % y en Madrid el 266 %. No es una excepción de un año concreto, el 2025; hemos visto la media de los últimos cinco años y es el 48,8 % para Cataluña de lo presupuestado y en Madrid el 207,4 %. Es decir, que, cuando quieren, pueden, año tras año. Y cercanías, rodalies, directamente es un desastre. Hablar de incidencias casi ha perdido el sentido, parece una broma. Una incidencia debería ser una excepción, pero en cercanías, con la cantidad de averías, retrasos, problemas de cada día, lo excepcional es ya que todo funcione más o menos como debería.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Este decreto pretende, primero, que las comunidades puedan utilizar sus excedentes y superávits para invertir en lugar de utilizarlos para reducir deuda. Bien, pero, con los condicionantes que el Gobierno español pone, Cataluña queda afuera, puesto que han fijado en el 12,4 % del PIB el límite. Podían haber escogido otros criterios, sí, pero han elegido este. Cataluña, fuera. Segundo, las comunidades que cerraron 2025 con superávit podrán utilizar este dinero para hacer inversiones. Bien, Cataluña cerró con un déficit de 1733 millones de euros. Cataluña fuera otra vez. Que no nos vendan que esto es simplemente premiar a quien ha hecho los deberes. Cataluña hace años que sufre un déficit fiscal indecente. Generamos muchos recursos, pagamos una inmensidad de impuestos, pero una parte demasiado grande de ese dinero se va y no vuelve nunca. También, el Gobierno español aquí podía haber buscado otra fórmula, pero no lo ha hecho. Dos vías nuevas para dar más margen financiero a las comunidades, bien, pero Cataluña queda fuera de las dos; fatal.»