Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.388 declaraciones · página 94 de 147
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I permeti'm, i acabo per seguir, després no faré intervenció. Permeti'm ara obrir un petit parèntesi i deixar per un moment l'exterior i mirar dins de casa seva. Els drets humans no es poden defensar ni a la carta ni a depèn d'on s'infringeixin. O es defensen a totes i arreu, o s'ignoren i es conculquen. I s'imposà una llengua a les escoles, o empresonar opositors polítics, o anul·lar actes de diputats electes conculca els drets humans a la Xina, també els ha conculcat aquí. Ha començat gairebé parlant de estrechar lazos entre demócratas. Estem parlant de la Xina que estan estrenyent aquests llaços de forma molt intensa. Continuarà aquest acostament comercial i cultural amb un estat que esclafa drets i llibertats i les minories nacionals? I si és així, quines contraprestacions? Òbviament, en termes de promoure que el règim xinès cessi les seves vulneracions dels drets humans que està posant sobre la taula. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Efectivamente, han sido muchas las oportunidades en que hemos abordado el conflicto palestino-israelí en este Pleno. Son muchas, muchísimas, y son tiempos convulsos, complejos, ciertamente, y, como ya dije en una ocasión, Junts per Catalunya, a diferencia de algunos, somos incapaces de diferenciar el dolor y el sufrimiento de las personas según el bando al que se sientan más cercanas o de qué conflicto estemos hablando. Hace más de un año ya de aquel ataque terrorista indiscriminado de Hamás contra la población civil israelí que desencadenó toda esta tragedia, un ataque que recuerdo que se produjo cuando se iba a anunciar un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con participación de Estados Unidos, de Biden y Catar; un acuerdo que iba a marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, Hezbolá e Irán, que estos últimos años ha ido adquiriendo una gran influencia en todo el Oriente Medio, fracturado por múltiples conflictos que distintos grupos han mencionado hoy y usted también. Aquel atentado terrorista de Hamás frustró deliberadamente un acuerdo que buscaba la paz regional de manera diplomática acercando Israel a sus vecinos árabes. A la vez, también hace más de un año, evidentemente, Israel se defendió en el primer momento del ataque terrorista y el Gobierno de Netanyahu acabó convirtiéndolo en una espiral bélica tremenda contra Hamás, con un impacto terrible sobre la población civil indefensa, y en ocasiones también rehén de sus propios dirigentes. Desde entonces se vive una situación dramática, que hemos mencionado todos en múltiples ocasiones; trágica para todos, para hombres, mujeres, niñas y niños, la mayoría palestinos, pero también israelíes, porque todos son víctimas en última instancia del terrorismo de Hamás, de la desproporcionada beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I com és possible, ens preguntem nosaltres, que encara alguns li facin seguidisme o que ni tan sols li riuen les gràcies? Amb els darrers moviments del president del país més poderós del món, sens dubte que els conflictes molt probablement augmentaran i la democràcia al món també. A la vella Europa es podria acabar veient arraconada per totalitarismes. Com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos, fugint dels prejudicis ideològics, tot blanc, tot negre, que és exactament el contrari que està fent el president nord-americà. En tot cas, Junts per Catalunya continuem advocant per la solució dels dos estats, com ha fet vostè avui aquí, dos estats que convisquin pacíficament. Per això també condemnem l'adquisició de noves terres per part dels colons israelians i les violacions dels drets humans de Cisjordània, etcètera. Junts per Catalunya, com deia, donarem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir el desenllaç dels dos estats, fins i tot la presència al territori, si convingués, d'un contingent internacional que contribueixi a convertir en definitiu aquest alto el foc provisional i que acompanyi i que cooperin l'establiment de la solució definitiva de la pau. I senyor ministre, més enllà d'aquest reconeixement molt primigeni, què van fer vostès de l'estat palestí, com afrontarà aquestes noves reunions? Aquestes cimeres que ara ens ha explicat que hi participarà el seu govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya sempre ens hem mantingut inalterables en advocar que mai, ni sota cap circumstància, es poden conculcar ni els límits marcats pel dret humanitari ni pels tractats internacionals. Hem condemnat i ho seguirem fent sempre, tota transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui, perquè l'impacte humanitari, com deia, més colpidors, compten per milers les víctimes civils. El dolor i patiment cap a les dues poblacions no està disminuint. Tampoc davant aquesta evident feblesa d'aquest alto el foc provisional, amb la por a nous atacs i, sobretot, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària que és tan necessària, aquesta ajuda humanitària que han de fer des del seu govern tot el possible perquè segueixi arribant. I avui si ve a sumar un nou actor, el nou president nord-americà Trump, que fa dues setmanes també va exhibir una supèrbia i prepotència, al nostre entendre, immorals davant del president Zelenski, que formulava per Palestina una proposta que, lluny de ser ponderada, doncs era estrambòtica i certament ben irreflexiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«El trato que dispensan a los usuarios es insostenible, es una vergüenza, y deberían estar rodando cabezas. Miles de horas de trabajo se pierden. La disminución de la jornada laboral es una realidad allí. No se llega a las treinta y siete horas y media, pero lo peor es que los usuarios pierden miles de horas de su vida, no solo de trabajo, horas de descanso, de conciliación familiar con los hijos. Se pierde calidad de vida cada día, y eso no es admisible. Ya basta de ese maltrato a la gente. Ustedes son especialistas en hacer cambiar las cosas para que nada cambie. Cuando ustedes no cumplen con los presupuestos y con las previsiones de inversión, ustedes lo niegan, y cuando hacen un traspaso, su prioridad y la de sus cómplices de la Generalitat -con la ayuda inestimable de Esquerra Republicana- es que Renfe siga operando el servicio y que todo siga igual. Lo que hace falta es cumplir con la inversión presupuestaria no realizada. Hace falta un traspaso integral de la gestión de los ferrocarriles de la Generalitat y de cercanías con una gestión muchísimo mejor. Junts es un partido independentista, pero piense en todos los catalanes y en el servicio de cercanías. ¿Cuál es su solución, señor ministro? ¿Incumplimientos, acuerdos vacíos, pedir perdón...? Una razón para que Cataluña sea un país independiente es el fallo del Gobierno español a la hora de invertir en infraestructuras. No nos pidan que tengamos más paciencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«El que cal és complir amb la inversió pressupostària no realitzada. I el que cal és un traspàs integral perquè ho gestioni Ferrocarrils de la Generalitat, amb un servei infinitament millor i infinitament més puntual. Sap tothom que si Junts és un partit independentista també per oferir un servei de Rodalies digne a tots els catalans, a l'alçada d'ells i dels impostos que paguen, com el de Ferrocarrils de la Generalitat. Quina és la seva solució, senyor ministre? Incompliments, la no execució pressupostària, els acords buits, demanar perdó? Una raó perquè Catalunya sigui un país independent és la fallida del Govern espanyol en la gestió de les infraestructures. No ens demanin que tinguem més paciència. Señor ministro, las infraestructuras que dependen del Estado en Cataluña están en fallo técnico permanente. Rodalies era un escándalo antes, durante y después de las obras. La alta velocidad, el corredor mediterráneo, también. ¿No piensan en aquella moción de Junts de que hace falta priorizar las inversiones en infraestructuras y en el coste-beneficio? Aunque seamos catalanes, nosotros también somos personas y tenemos derechos. En septiembre de 2024 hubo muchas afectaciones: treinta diarias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«Senyor ministre, les infraestructures que depenen de l'Estat a Catalunya estan en fallida tècnica permanent. Rodalies és un escàndol. Abans, durant i després de les obres. L'alta velocitat també punxa. El Corredor Mediterrani també. Copiïn cent vegades aquella part de la moció de Junts. Cal prioritzar les inversions en infraestructures d'acord amb la demanda i amb els estudis cost-benefici. I jo els hi faria copiar també, encara que siguin catalans, també són persones i també tenen drets. Els de gener a setembre de l'any 2024, a les Rodalies de Catalunya hi va haver 8500 afectacions, 31 diàries. Aquest mes de març vostès estan batent el rècord. El tracte que dispensen els usuaris és insostenible. És una vergonya i haurien d'estar rodant caps. Milers d'hores de treball perdudes. A Catalunya no cal implementar la disminució de la jornada laboral; amb les hores perdudes a Rodalies i a l'AP-7, segurament ja surt de mitjana les trenta set hores i mitja. Però el pitjor és que els usuaris perden milers d'hores de la seva vida. Hores de descans, de conciliació amb la família, amb els fills a fer esport del que sigui. Perden qualitat de vida cada dia. I això no és admissible. Ja n'hi ha prou d'aquest maltracte a la gent. I vostès són especialistes en fer canviar les coses perquè res no canviï. Quan vostès no compleixen els pressupostos ni les previsions d'inversió any rere any i ho denunciem, vostès ho neguen. I quan fan un traspàs, la seva prioritat i la dels seus còmplices de la Generalitat i l'ajuda inestimable d'Esquerra Republicana,, és que Renfe continuï operant el servei i, per tant, tot continua igual.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«Senyor ministre: fins quan tenen previst continuar amb el tracte injust i inhumà als usuaris de Rodalies de Catalunya? Señor ministro, ¿hasta cuándo piensan ustedes dispensar un trato injusto e inhumano a los usuarios de rodalies, de cercanías de Cataluña?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Acabo. Señorías, se equivocan ustedes y hacen un flaco favor todos aquellos que con la difamación y el populismo hacen un discurso simplista etiquetando a Junts desde la demagogia. Demagogia, señor y señoras de Podemos, que con la banalización que ustedes hacen del racismo retroalimenta peligrosamente el trumpismo, un trumpismo a la altura de su populismo, con el que ustedes, cuando se trata de Cataluña, siempre coinciden. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Señor Tellado, su incoherencia no es normal, porque hoy, con la inmigración, el PSOE con nosotros, con Junts, hace lo mismo que hizo el PP con el Grupo Parlamentario Catalán en 1997. Ustedes abrieron camino; nosotros seguimos ese camino y lo ampliamos, porque Cataluña ya ha demostrado su capacidad para gestionar mejor algunos ámbitos que antes eran competencia del Estado. Lo estamos haciendo con el tráfico gracias a ustedes y queremos hacer lo mismo con la inmigración. Ustedes, con esta PNL, como con tantas otras cosas, se hacen una autoenmienda a la totalidad a sus propias políticas. Miren, Junts per Catalunya está negociando con mentalidad de Estado, con vocación de gobierno y con los intereses del país por delante de los partidismos. Por eso, trabajamos para facilitar a nuestra nación las herramientas necesarias para llevar a cabo las mejores políticas para la Cataluña de hoy, pero, sobre todo, para la de mañana, una Cataluña que, sí, señor Catalán Higueras, queremos que sea libre e independiente, y es así, con esta manera de hacer y de ser, como se enmarca nuestra voluntad de gestionar los flujos migratorios: con políticas potentes y los recursos necesarios para responder al reto demográfico, para responder en clave de país, en clave catalana y no española.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«I acabo: senyories, s'equivoquen i es fan un mal favor tots els que des de la difamació i el populisme fan un discurs simplista etiquetant a Junts des de la demagògia. Demagògia, senyors i senyores de Podemos, que amb la banalització que vostès fan del racisme, retroalimenten perillosament el trumpisme. Un trumpisme a l'alçada del seu populisme, amb el que vostès, quan es tracta de Catalunya, sempre coincideixen. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy el Grupo Popular nos trae a debate una proposición no de ley instando al Gobierno a ejercer de manera efectiva y uniforme sus competencias en materia de inmigración en todo el Estado. Ciertamente, señor Tellado, todo lo contrario de lo que pretendemos desde Junts per Catalunya con la propuesta de ley registrada conjuntamente con el Grupo Socialista, consecuencia del acuerdo firmado en enero de 2024 en la negociación de los reales decretos 6/2023 y 8/2023. Mire usted, con perspectiva histórica a nosotros nos cuesta entender su actitud y la exagerada gesticulación del Grupo Popular, como también nos sorprende escuchar los augurios apocalípticos del presidente Aznar, aquel que en el siglo pasado en la intimidad hablaba catalán y que tenía aquel ridículo acento tejano al otro lado del Atlántico en 2003. Y es que uno de sus argumentos para parar el ejercicio o para avalar el ejercicio efectivo y uniforme de las competencias de inmigración del Estado es la Ley Orgánica 2/1986 de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado. Nos recuerdan en su exposición que su artículo 12 establece cuáles son las funciones de la Policía Nacional. Nos dicen que, entre estas funciones, está el control de entrada y salida del territorio nacional español de españoles y extranjeros, así como las previstas en la legislación sobre extranjería, refugio, asilo, extradición, etcétera. Pero ¿saben qué dice ese mismo artículo 12 cuando establece las funciones ejercidas por la Guardia Civil? Pues que una de estas funciones es la vigilancia del tráfico. ¿Sabe quién ejerce esta función en Cataluña? Los mossos d'esquadra. ¿Y saben por qué? Porque en otoño de 1997 un Gobierno popular, dirigido por el presidente Aznar y con el M. Rajoy de ministro, transfirió a la Generalitat la competencia sobre tráfico. Una competencia atribuida al Estado por el artículo 149.1. Sí, el artículo 149.1, como las competencias de inmigración. ¿Y saben cómo se hizo? Con el artículo 150.2 de la misma Constitución. El mismo que nosotros proponemos utilizar ahora, este 150.2 que habilita al Estado para delegar a las comunidades autónomas facultades que hasta ahora eran de titularidad estatal mediante una ley orgánica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyor Tellado, no és normal la seva incoherència perquè avui, amb la immigració, el PSOE amb nosaltres, amb Junts, fa el que va fer el PP amb el grup parlamentari català el 1997. Vostès van marcar el camí. Nosaltres el seguim i l'aprofitem i l'eixamplem perquè Catalunya ja ha demostrat la capacitat per gestionar millor àmbits on les competències eren de l'Estat. Ho estem fent amb el trànsit gràcies a vostès, i ho volem fer amb la immigració. Vostès, amb aquesta PNL, com amb tantes coses, es tornen a fer una esmena a la totalitat a les seves polítiques. Mirin: Junts per Catalunya negocia amb mentalitat d'estat, amb vocació de govern i amb els interessos del país per davant dels partidismes. Per això treballem per facilitar la nostra nació, les eines necessàries per fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot, per a la de demà. Una Catalunya que sí, senyor Català Higueras, volem lliure i independent. I és en aquesta manera de fer i de ser en la que s'emmarca la nostra voluntat de gestionar el fet migratori amb polítiques potents i amb els recursos necessaris per respondre al repte demogràfic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Por último, quisiéramos incidir en que no se puede impulsar una red social dentro de la Unión Europea, y quizás financiada por la propia Unión Europea, sin trabajar codo con codo en colaboración con el sector privado. Es necesario implicarlo en la solución y dejar de ver el sector digital privado más bien como el problema, y ojalá, un día, cuando hablemos de esta situación, de este mundo inabarcable de Internet y de sus efectos negativos junto con las redes sociales en los niños, niñas y adolescentes, ojalá podamos citar a Nelson Mandela que decía: Siempre parece imposible hasta que está hecho.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Desde Junts defendemos el despliegue inmediato de la DSA y de la ley digital de medios audiovisuales, pero sin dejar de lado las comunidades autónomas. Todo lo contrario, delegando competencias y funciones a los organismos que tienen la capacidad de realizar esta gestión, como, por ejemplo, el Consejo del Audiovisual de Cataluña. Si lo hace Bélgica otorgando competencias para el seguimiento y el control de medios audiovisuales a la zona flamenca o a la zona valona, ¿por qué no lo puede hacer el Estado español? Lo que pasa en Cataluña lo queremos controlar en Cataluña. Y ya lo traíamos como enmienda en la tramitación de la Ley General de la Comunicación Audiovisual en la legislatura anterior cuando teníamos el mismo impulso, pero nos faltaba aritmética. Hoy, en esta legislatura, como saben, queremos destinar la fuerza que tenemos a ganar en autogobierno y en recursos para nuestro país, que es Cataluña. Por ello les he presentado una enmienda en este sentido. Y la segunda propuesta de modificación de la iniciativa que presentamos tiene que ver con la ausencia de control de si en las redes sociales de las grandes plataformas digitales existen los mecanismos de denuncia de los contenidos inapropiados para nuestros niños y jóvenes. Para que este control sea posible de nuevo necesitamos de forma urgente desarrollar el reglamento de servicios digitales. De lo contrario, cualquier propuesta que hagamos, que hagan, no dejará de ser un brindis al sol, como decía hace un momento.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Per últim, voldríem incidir en que no es pot impulsar una xarxa social dins de la Unió Europea i, potser, finançada per la Unió Europea, sense treballar colze a colze en col·laboració amb el sector privat. És necessari implicar-lo a la solució i deixar de veure al sector digital privat més aviat com el problema. I tant de bo un dia, quan parlem d'aquesta inabastable situació que vivim, d'aquest món inabastable d'internet i dels efectes negatius que té aquest món i les xarxes socials en els nens i les nenes i els adolescents, tant de bo un dia puguem citar Nelson Mandela, que deia: 'Sempre sembla impossible fins que està fet'. Cada vez que intentamos poner freno a los efectos nocivos del mundo digital sobre nuestros niños, niñas y adolescentes, y en la sociedad en general, uno se acuerda de esa frase que nos traslada al escenario de lo imposible: poner puertas al campo, o esa otra expresión que es imagen de lo inútil: un brindis al sol. Así que lo primero que tenemos que hacer es reconocer que ninguna propuesta, ninguna, podrá garantizar el control efectivo y eficiente de las grandes plataformas tecnológicas de los señores tecnofeudales, ahora que, como indica la iniciativa, hablar de feudalismo es trending topic, si ni siquiera somos capaces de controlar las pequeñas plataformas cuando estas operan fuera del Estado español o de la Unión Europea. A pesar de todo, es el momento de reaccionar, y tenemos que decirlo, es inadmisible el atraso que lleva el Estado español en el control de la aplicación de un reglamento que se ha incorporado automáticamente desde hace más de un año. El Estado español ha recibido dos cartas de la Comisión Europea advirtiéndole de un posible procedimiento de infracción porque todavía no ha determinado quién va a ser el coordinador de los servicios digitales.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Bé, cada cop que intentem posar fre als efectes nocius que el món digital té sobre els nostres nens, nenes i adolescents, i sobre la societat en general, un recorda aquella frase que ens trasllada a l'escenari de l'impossible: posar portes al camp. O aquella altra expressió que és imatge de l'inútil: fer un brindis al sol. Així que el primer que hem de fer és reconèixer que cap proposta, cap ni una, serà capaç de garantir el control efectiu i eficient de les grans plataformes tecnològiques, dels senyors tecnofeudals, ara que, com indica la iniciativa, parlar de tecnofeudalisme és trending topic. Si ni tan sols som capaços de controlar les petites plataformes quan aquestes operen fora de l'Estat espanyol o fora de la Unió Europea. Malgrat tot, toca reaccionar. I ho hem de dir: és inadmissible l'endarreriment que porta l'Estat espanyol en el control de l'aplicació d'un reglament que s'ha incorporat automàticament des de fa més d'un any. L'Estat espanyol ha rebut dues cartes de la Comissió Europea advertint d'un possible procediment d'infracció perquè encara no ha determinat qui serà el coordinador dels serveis digitals.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Y en todo este contexto, ¿qué ha hecho la Sareb como instrumento del Estado que tiene suelo y viviendas en propiedad? Ha fracasado estrepitosamente a la hora de construir las viviendas de protección oficial en el suelo de su propiedad, y para muestra un botón: veamos el subproyecto Viena, que tenía que construir 3770 viviendas de alquiler. Resultado de este proyecto: nadie se presentó a esta licitación, nadie, ninguna oferta, cero. Por tanto, es verdad que la Sareb ha sido un instrumento incapaz de movilizar sus activos, financiados con recursos públicos, para transformarlos en viviendas y aligerar la presión existente en el sector. Pero eso no nos sorprende nada, la Sareb es un instrumento que está hecho a imagen y semejanza del Gobierno del Estado: un instrumento lento, farragoso administrativamente, a menudo muy opaco en sus decisiones y con el cual resulta muy difícil ponerse en contacto por parte de otras Administraciones. De ahí viene la importancia de esta propuesta de ley: hay que quitar de las manos de la Sareb aquellos activos que se puedan transformar en vivienda pública; es necesario que la Sareb devuelva a los ciudadanos el esfuerzo que estos hacen destinando más de 64 000 millones de euros de dinero público al rescate del sistema bancario; por eso ahora, cuando los bancos declaran enormes beneficios, ha llegado el momento de que la Sareb ponga sus inmuebles y solares a disposición de la Generalitat de Catalunya y de los ayuntamientos, para que estos puedan construir o tener viviendas asequibles. El Estado español ha sido incapaz hasta ahora de resolver el problema de la vivienda, dejemos, pues, que actúen las Administraciones más cercanas a los ciudadanos, no será muy difícil que lo hagan mejor que lo ha hecho el Estado. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Miremos datos. Los Gobiernos del Estado no han invertido suficientemente en vivienda pública. En diez años, Alemania ha invertido 204 euros por habitante; Irlanda, 249; Países Bajos, 155; Inglaterra, 439, España, 35 euros por habitante. En consecuencia, después de años de políticas equivocadas de vivienda y Gobiernos de todos los colores, España tiene un porcentaje ridículo de vivienda pública. La media de la Unión Europea es un 8 %; Países Bajos, 29 %; Dinamarca, 20 %; Francia, 17 %, y España, 3,3 %. Además, este problema se ha agravado en los últimos años ya que crece mucho más rápidamente el número de viviendas que se necesitan por incorporación de nuevas familias que el número de viviendas que se construyen. Cada año se necesitan 232 000 nuevas viviendas; según el Banco de España, el año que viene se necesitarán cerca de 600 000 y solo se construye una tercera parte de ellas, 90 000 al año. Por otro lado, la excesiva reglamentación del mercado de alquiler y la falta de garantías para los propietarios por cobrar en caso de impago ha hecho disminuir el número de contratos de alquiler. Por consiguiente, por la suma de todo lo expuesto existe un problema gravísimo de oferta ante la demanda actual de vivienda. Un problema de consecuencias dramáticas porque, como en todo problema de oferta y demanda, cuando la demanda es mucho mayor que la oferta esto conlleva un aumento importante de precios y una mayor dificultad de acceso al producto. Por ejemplo, el precio de venta de viviendas crece constantemente. En marzo de 2017, hacen falta 1515 euros por metro cuadrado de media en España para adquirir una nueva vivienda. En diciembre de 2024, para lo mismo, 2871 euros por metro cuadrado, un incremento del 50 % solo en ocho años, un 12,3 % en el último año. En los años ochenta, para comprar una vivienda, uno tenía que dedicar el equivalente a tres años de su sueldo; actualmente se necesita el sueldo bruto de hasta ocho años. Y esto también afecta a la calidad de la vivienda. En algunos municipios de provincias como Barcelona, Madrid, Baleares, Málaga o Las Palmas, a pesar de que se dedica un 40 % del sueldo, con este dinero una familia solo puede encontrar una vivienda de entre 30 y 50 metros cuadrados. Esto tiene un impacto directo sobre los jóvenes; hace quince años, la tasa de emancipación juvenil en España era del 26 %, hoy son menos del 15 % los jóvenes menores de 34 años que viven fuera de su hogar familiar, el peor dato de toda la serie histórica desde que se documenta este registro. Alguien podría decir que esto pasa en todos los países. Veámoslo. ¿A qué edad dejan los jóvenes su domicilio familiar en otros países? Finlandia, 21 años; Dinamarca, 22; Francia, 24; Alemania, 24; España, 30 años; en algunos casos, una década después que en algunos de los países de la Unión Europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muchas gracias, diputados del Parlamento de Cataluña, por estar hoy aquí trayendo la voz de nuestro país, en este caso a través de su Parlamento. Esta no es una proposición de ley más, cualquiera. No, esta proposición se refiere o se fundamenta en la situación límite en que se encuentra la vivienda. Es decir, esta es una de las grandes preocupaciones de nuestros ciudadanos. Una situación límite no lo es solo porque unos cuantos lo pensemos sin más, sino que lo es porque lo piensa la gran mayoría de los ciudadanos. Hace diez años, solo un 5,2 % de los ciudadanos consideraban la vivienda como uno de sus principales problemas, actualmente esta cifra se ha multiplicado por siete y ha subido en el último baremo hasta alcanzar el 34,1 %. Pero, además, un análisis detallado de la situación actual de la vivienda acredita que estamos ante un problema de dimensiones ingentes, fruto de la desidia y del abandono durante décadas de los diferentes Gobiernos del Estado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Acabo. A pocos días del 8 de marzo queremos recordar a todas las víctimas de la violencia de género y queremos también dar las gracias a todas las mujeres, a las más pequeñas, que tienen todo el futuro por delante y que sin duda podrán y querrán cambiar el mundo, y a aquellas que desde la juventud o la madurez siguen aportando su experiencia en la lucha contra la desigualdad. Que la sororidad nos acompañe a todas. (Aplausos).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Junts ha pedido que, además de los antecedentes de violencia contra la mujer de un potencial agresor, se tengan en cuenta en los protocolos de valoración de riesgos, ya sean policiales o judiciales, si ha habido maltrato en los animales de la familia, porque un hombre que ha hecho daño a un animal de la familia está más predispuesto a poder hacer daño a su mujer o a sus hijos. Un dato que nos duele especialmente siempre es saber que ha habido mujeres asesinadas a pesar de que habían denunciado previamente, mujeres a las que el sistema no ha sabido proteger. También hay medidas para analizar y reforzar la protección en este sentido. La estadística nos dice que los dispositivos electrónicos de control de las órdenes de alejamiento son elementos fundamentales. La medida de docentes es importante aquí para seguir las órdenes de prevención y hay que analizar, entre otras cosas, cómo se pueden optimizar esos dispositivos de control. Los datos reflejan que las agresiones sexuales entre menores, también en casos de violencia grupal, han ido al alza. Y aquí quiero denunciar que el proyecto de protección de menores en el ámbito digital, porque eso respondía a una emergencia -todavía está en fase de anteproyecto y llevará meses hasta que sea una realidad- incluye algunas medidas que nosotros propusimos hace tres años y a las que no se ha dado apoyo. El pacto habla de algunas medidas que se deben incorporar en esa futura ley. También se tiene en cuenta el pacto de prevención y sensibilización. Uno de cada cinco jóvenes no cree que la violencia de género sea un problema, a pesar de que se les ha formado en régimen de coeducación. Esto será un trabajo que tendrán que hacer las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias en educación: revertir el mal que algunos contenidos de las redes sociales han hecho entre los jóvenes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Querría centrarme en algunas medidas especialmente relevantes, medidas que, literalmente, pueden salvar vidas y con las que se quiere evitar, por ejemplo, que vuelva a fallar la coordinación entre los juzgados de familia y los de lo penal. Ningún maltratador, ninguno, debería tener la custodia o derecho de visitas de sus hijos. En enero empezó el juicio contra el hombre que el 3 de abril de 2022 en Sueca, Valencia, mató a su hijo de 11 años por infligir el peor de los dolores a su expareja. El progenitor asesino tuvo acceso al régimen de visitas a su hijo, a pesar de que ya había tenido episodios violentos y que ya había sido condenado por maltratos a la madre. También se ha trabajado mucho en todo aquello que tiene que ver con la prevención de la violencia y la mejora de los protocolos de valoración de riesgo, complementando los que se establecen en los registros de VioGén 2, porque demasiadas veces las mujeres no son suficientemente conscientes del riesgo que corren. Recientemente, justamente en una visita VioGén, supimos que el mejor predictor de un feminicidio es un ataque al cuello. Si, además, ha habido amenazas de suicidio o intervención de drogas o alcohol: alerta máxima. Lo digo porque me siento en la obligación de aprovechar este altavoz por si puedo llegar directa o indirectamente a alguna mujer que esté en peligro. A 31 de diciembre, de los cien mil casos que siguen en VioGén 2, hay doce que son de altísimo riesgo. El reto de todas y todos es que no perdamos a ni una de estas mujeres que están en riesgo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Pero estamos aquí, en el Estado español, y hoy más que un pacto de Estado lo que hacemos es un pacto con el Estado para poder mejorar la protección de las mujeres catalanas -catalanas y no catalanas, claro; pero de las mujeres de Cataluña también-. Nos hemos implicado a fondo porque el objetivo es universal: combatir la lacra de la violencia machista desde todos los ámbitos de actuación y en todos los terrenos de juego desde el ámbito competencial, como se establece en el preámbulo como condición sine qua non de todos los partidos independentistas. Como saben, Cataluña tiene competencias en igualdad y ha estado a la vanguardia en la lucha contra la violencia machista. Este pacto recoge más de 460 medidas. Decíamos el otro día que si estas medidas sirven para salvar la vida de una sola mujer o de alguno de sus hijos, tantas veces víctimas de la peor de las violencias vicarias, habrá merecido la pena el esfuerzo. Es un pacto que amplía los recursos que reciben las comunidades autónomas para poder proteger a nuestras mujeres, jóvenes y niñas. Pero el pacto no tiene recursos suficientes, claro; recoge una mejora, sin embargo, que aporta 160 millones de euros para las comunidades autónomas durante los próximos cinco años y 40 millones para las entidades locales. Pactar significa renuncias para que el consenso pueda ganar en favor de todas. A pesar de no estar de acuerdo al cien por cien con todo lo que dice el pacto, lo hacemos nuestro porque nos jugamos mucho. Las muchísimas personas que han comparecido nos han aportado datos, experiencia y sentido común, algo imprescindible para poder ajustar las medidas buscando la eficiencia en la prevención, el castigo y la prevención de la violencia machista.»