Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 1 de 12
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Cada vegada més semblant, cada vegada menys singular. Quina Barcelona volem deixar a les pròximes generacions? Una ciutat uniforme i sense personalitat o una ciutat viva, diversa i fidel a la seva essència? ✍️ Escric a @TotBcn sobre els governs conformistes de la ciutat, que no han entès que la identitat de Barcelona, allò que som i com vivim, era, és i ha de continuar sent important. 📲 tuit.cat/jxkk3Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcon imagen o vídeocatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Una vegada més, caos, deixadesa i una presa de pèl a milers de treballadors i usuaris que cada dia depenem del tren. I una vegada més, silenci del ministre @oscar_puente_ No ens ho mereixem.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Des de l'any 2013, 68 infants han estat assassinats per violència masclista contra les seves mares. 3 aquest mateix any. Aquests infants no són danys col·laterals, són víctimes de violència i cal dir pel seu nom. A més, aquesta violència no s'acaba necessàriament quan una dona decideix marxar. De vegades és quan el control canvia de forma. Les visites, les comunicacions, les amenaces o utilitzant qualsevol situació per continuar exercint poder sobre aquella dona. I això també és violència, encara que no hi hagi ni un cop ni una agressió física directa. Per això és tan important que les institucions siguin capaces d'identificar aquestes situacions i actuar abans que el risc es converteixi en tragèdia. I amb això vull ser molt clara. No n'hi ha prou amb aprovar lleis si després no s'apliquen. No n'hi ha prou amb reconèixer la violència vicària. Si després una dona va entrar, ha d'entrar a un jutjat i sentir que no se l'escolta, que se la qüestiona o que no se li dona la protecció que necessita. Ho hem viscut massa vegades. Hi ha hagut massa vegades conseqüències devastadores. Jutges i jutgesses, com per exemple la senyora Verdejo a Barcelona, negant la protecció i inclús el propi testimoni de mares i fills de forma cruel i repetida. Per això també és important que parlem de la violència institucional que existeix en l'àmbit judicial d'aquest país. No ens podem permetre que una dona que ha patit violència masclista trobi més i més violència quan decideix demanar ajuda, quan no se l'escolta, quan es posa en dubte el seu relat, quan se la fa repetir una vegada i una altra que ha viscut i quan no es té en compte el risc que pateixen els seus fills. Les institucions també ens estan fallant i quan hi ha infants aquesta responsabilitat encara és més gran. Un infant no ha de carregar amb les conseqüències d'un sistema que no ha sabut protegir la seva mare ni a ell. Igual que un infant no pot carregar tota la seva vida amb unes seqüeles psicològiques immenses derivades d'haver estat testimoni de com el seu pare apallissaven la seva mare davant dels seus ulls. Aquesta violència també l'hem de protegir i també ha de quedar recollida en aquest projecte de llei. Quan una dona demana ajuda, les institucions no poden limitarse a preguntar si el que explica és prou greu. Han d'actuar. L'han de protegir i han de protegir els seus fills. I quan parlem d'infants, de persones estimades o d'animals de família. Arribar tard pot tenir conseqüències irreversibles per a tots i totes elles.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Amb els textos dels Reials Decrets hi havia rectificacions i la incorporació d'algunes bones propostes, com la suspensió efectiva de desnonaments en situacions de vulnerabilitat o el topall de lloguers d'habitacions que la primera versió no hi eren. Propostes reivindicades aquí per nosaltres durant molt temps i molt necessàries a curt termini. És cert, però, que també aviso no arreglaran el problema d'arrel. No ho faran perquè l'única manera de fer ho és amb mesures estructurals que intervinguin d'una vegada per totes el mercat ferotge del negoci amb l'habitatge serveixen si solucionaran el problema, no el solucionaran, són pedaços. És evident que hem d'impedir que la gent vulnerable acabi fora de casa seva i això implica mesures urgents respecte els desnonaments, les pròrrogues dels contractes, els fons voltor. Ho sabem. I de fet, per això aquesta setmana hem fet la nostra feina escoltant els carrers, negociant i en definitiva, fent tot el que estava a les nostres mans per fer moure el Partit Socialista que sempre posa moltíssima reticència quan es tracta d'enfrontar se amb segons quins mercats. Nosaltres tenim clar perquè hem vingut a fer política i és per millorar la vida dels catalans i les catalanes i de la classe treballadora en general, i no per defensar els interessos d'uns pocs.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«I és aquí on aquesta iniciativa posa sobre la taula un debat que considerem que és molt important. Mentre les famílies han hagut de contenir despeses, les grans empreses energètiques han obtingut beneficis extraordinaris. I això nosaltres hi hem d'estar totalment en contra. I s'ha dit moltes vegades. Aquesta tarda ja es va presentar un Reial decret perquè aquestes empreses tinguessin els impostos que es mereixen. I repetim que Junts, PP i VOX ho van votar en contra mentre les famílies tenen seriosos problemes per pagar la llum. Per tant, l'Observatori de Marges Empresarials identifica aquests marges amplíssims del subministrament de l'electricitat del gas com a combustible i refinament de petroli. Aquests marges cada vegada s'estan ampliant i, per tant, cada vegada són més grans els beneficis d'aquestes energètiques i no és raonable que una família hagi de renunciar a coses bàsiques mentre una empresa obté beneficis extraordinaris en un moment de crisi energètica. Per tant, creiem que aquesta situació no és normal. La setmana passada, a la compareixença del ministre Cuerpo, ja li vam dir: ha d'acabar amb aquests beneficis a les grans energètiques i revertir aquest impost a les famílies.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. El PSOE ens torna a portar a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d'alcoholèmia al volant. I m'agradaria començar amb una idea molt senzilla perquè conduir és una responsabilitat. I conduir bé vol dir moltes coses. Vol dir estar atent a la carretera, vol dir respectar els senyals, adaptar la velocitat, mantenir la distància de seguretat, descansar quan toca i evidentment, tampoc mirar el mòbil quan conduïm. Tots sabem que una distracció o una imprudència o una decisió equivocada poden tenir conseqüències que duren tota la vida o que, malauradament, acaben amb aquesta vida. Per tant, també vol dir entendre que alcohol i conducció no són una bona combinació. Així mateix, ho vam dir l'altra vegada. Ara, d'això se n'ha de parlar amb normalitat i sense criminalitzar ningú, perquè la nostra societat celebra. Ens agrada trobarnos amb els amics, fer un vermut el diumenge, prendre una cervesa en una terrassa a l'estiu, sopar amb una copa de vi, brindar un aniversari o acabar una festa amb una copa de cava. I això forma part de la nostra vida social. I no es tracta de prohibir aquests hàbits, sinó que és posar una línia molt clara entre gaudir i conduir. I sobretot, entendre que quan ens posem al volant no assumim només el risc nosaltres, que també posem en risc les persones que comparteixen en aquell moment la carretera. Per tant, el debat no és si podem celebrar o no podem celebrar si podem prendre una copa de cervesa o una copa de cava. El debat és què fem quan després hem de conduir. I aquí hem de ser clars. Si hem de conduir, l'alcohol no hi té lloc i té sentit reduir la taxa d'alcoholèmia. No podem fer com amb les drogues no hi ha una taxa o ets positiu o negatiu.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«No vull allargarme més perquè no hi ha més història. Avui podem donar un missatge clar: la diversitat familiar forma part de la nostra societat i mereix plena protecció. És el moment de votar i, sobretot, és el moment que això tiri endavant d'una vegada per totes, perquè la credibilitat va baixar en picat. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Señorías, otro clásico hoy. Hace años que estamos con la Ley de Familias, y seguimos igual. Ya saben las condiciones de Esquerra Republicana con respecto a las competencias -se lo dijimos al Gobierno en su día-: sea un real decreto, una propuesta no de ley o una propuesta de ley, si hay competencias respetadas, habrá negociación, y, si la negociación va por buen camino, habrá aprobación. En el caso de esta PNL, ¿qué hay que hacer? No vamos a estar en contra de una PNL a favor de la Ley de Familias. Votaremos a favor porque reconocemos el derecho a la protección a la infancia, para avanzar en la corresponsabilidad con la protección a las familias. Es una nueva ley para que nunca haya una condena laboral ni económica. Votaremos a favor de esa proposición no de ley porque creemos que todas las familias merecen el mismo reconocimiento, la misma protección y que todas las personas tienen que poder cuidarse sin renunciar a sus proyectos de vida. La Ley de Familias es necesaria, pero, desgraciadamente, somos escépticos respecto a que vaya a salir adelante porque, a pesar de que es necesaria, lo estamos viendo, no llega nunca. La realidad social ha cambiado en estos últimos años: las familias son diversas, pero los derechos no pueden depender de la forma de cada familia. Lo que importa es que los niños crezcan protegidos, que los adultos tengan seguridad jurídica, que haya protección pública, etcétera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«També és una llei imprescindible per avançar en conciliació, com bé diu amb claredat. Conciliar no pot voler dir que les dones treballin menys per cuidar més. Segons l'associació Yo No Renuncio a sis de cada deu dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares. Aquesta dada descriu desigualtat concreta. Menys ingressos vol dir menys cotitzacions, menys opcions de promoció i a llarg termini, pensions més baixes. Els darrers anys s'han ampliat els permisos, és veritat, i reconeixem a aquest Govern que en aquest tema, concretament, sí que hi ha hagut millores dels últims anys. Drets vinculats a les cures, no el cas de la CUME, que també penjava d'aquesta Llei de Famílies que va decaure l'altra legislatura i porta no sé quantes setmanes de pròrroga d'esmenes. En fi, volem destacar també de manera especial la situació de les cuidadores principals. Moltes persones dediquen al menys anys a cuidar almenys un familiar dependent, i ho fan amb poc reconeixement, poca protecció i un cost molt alt per a la seva salut, la seva autonomia, la seva trajectòria laboral i, en definitiva, la seva vida. Celebrem, per tant, l'auto esmena presentada per Podemos d'incorporar aquesta realitat que abans no estaven. Les cuidadores principals necessiten reconeixement jurídic, econòmic i social i necessiten suport públic abans d'arribar a l'esgotament. Aprovar la Llei de Famílies és urgent. Però quant fa que ho diem? És urgent i urgent i urgent. I la gent que ens escolta ja no s'ho creu. És el que passava amb la llei abans de les llargues carreres, etcètera, etcètera. Llavors a vegades penso que avui també suposo que es tornarà a aprovar i potser tornarem a fer una altra vegada una falsa expectativa a moltíssima gent que està esperant aquesta llei amb candeletes. Bé, també cal protegir els infants amb independència de la família en què creixen, les seves oportunitats, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El transport de passatgers i això ens porta al Corredor Mediterrani. I per a nosaltres el Corredor Mediterrani no és només una línia dibuixada en un mapa europeu. Ha de permetre que una mercaderia pugui sortir de Barcelona o de Tarragona pels seus ports, travessar Catalunya i arribar a Europa d'una manera competitiva. Això vol dir avançar en totes les solucions tècniques que permetin que els trens de mercaderies circulin sense interrupcions innecessàries i sense traslladar les molèsties a les poblacions que al costat de les vies. Mesures contra el soroll, mesures contra les vibracions, coordinació entre l'Estat, la Generalitat, Adif i els ajuntaments. I sobretot, el que cal sempre és sempre i amb totes les lleis, escoltar els territoris afectats, que són qui ho coneixen. Però sobretot cal deixar treballar sempre a remolc dels problemes. Si tenim les carreteres col·lapsades, rodalies saturades i les empreses logístiques necessiten més capacitat i més fiabilitat que fem avui, encara debatent una PNL. I no està precisament treballant per acabar amb aquests corredors que tanta falta fan. Catalunya no pot continuar pagant, a més a més, el col·lapse de les carreteres i a les vies el preu d'unes inversions ferroviàries que no es van fer quan tocava. Això és el que reclamem per a Catalunya que el ferrocarril de mercaderies deixi de ser una assignatura pendent i es converteixi d'una vegada en una peça central en la política industrial i logística. I acabo, perquè si som capaços d'alleugerir aquestes mercaderies, també llegirem el transport de viatgers que tanta falta fa per unes rodalies dignes a Catalunya i sobretot a Lleida.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I aquí és on la comparació amb Euskadi és especialment interessant. La proposta que avui ens planteja la variant ferroviària de Bilbao per treure els trens de mercaderies pesants dels nuclis urbans, alliberar capacitat de transport de passatgers i connectar millor amb el corredor atlàntic. Plantegen una xarxa pensada per les necessitats del territori, de la indústria i de la ciutadania, i nosaltres hem de fer exactament el mateix per Catalunya, perquè Catalunya és un dels grans territoris industrials i logístics del sud d'Europa. Tenim el port de Barcelona, el de Tarragona, una indústria exportadora potent com la indústria química o agroalimentària, zones logístiques i moltes empreses que necessiten moure mercaderies cada dia. O sigui, una activitat industrial i logística de primer nivell, però amb una xarxa ferroviària de mercaderies que no està a l'alçada d'aquesta realitat. I això ho hem de resoldre primer amb accessos ferroviaris als Ports. No té cap sentit que parlem de Catalunya com una gran porta logística d'Europa. Si les connexions ferroviàries amb els nostres ports no tenen la capacitat necessària, però tampoc n'hi ha prou en que el tren arribi al port. El tren ha d'arribar a les zones industrials i logístiques, com per exemple ens trobem a Lleida i aquí també tenim un altre problema: la saturació de Rodalies. A Catalunya hi ha línies on el tren de passatgers comparteixen infraestructures amb les mercaderies i això ens planteja una doble necessitat. Necessitem més capacitat per als trens de mercaderies, però també necessitem alliberar capacitat per Rodalies. Per això reclamem variants i itineraris específics de mercaderies per treure pressió dels nusos urbans i metropolitans. No podem fer passar cada vegada més mercaderies per unes vies que ja no donen més de sí.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Què ens fa por? Ens fa por que torni a passar, amb totes aquestes coses que he explicat, que torni a passar el de sempre. Avui és molt possiblement s'aprovarà. S'aprovarà com es va aprovar la moció que explicàvem abans, preguntes a la ministra, abans al ministre Escrivà també... S'aprovarà. Estic convençut que avui s'aprovarà. Ara, el que no estic convençut i per això els hi dic que han de continuar lluitant i ho dic, malauradament, hauran de continuar lluitant. Serà que això passi la tramitació i que sigui llei. Perquè ja estem acostumats a que moltes vegades quan guanyem coses no sempre arriben a ser realitat. Jo quan vaig guanyar la proposició no de llei dels coeficients reductors, i vostès ho recordaran, em vaig alegrar molt. Encara creia en el parlamentarisme. Avui ja no crec tant. Avui ja no crec tant. Ara espero equivocarme. Espero equivocarme i que no haguem d'estar aquí el pròxim any una altra vegada parlant del mateix perquè ja hem parlat moltíssimes vegades. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Dit això, dos elements més: el que sí que és evident és que el que es va produir amb els jutges de pau i en la competència per fer els matrimonis civils va ser un error. No era un tema de model. És evident també que hi coincidim tant el PSC o el PSOE, en aquest cas amb Junts, amb tota una sèrie de grups, amb SUMAR amb tota una sèrie de grups. Resolguem d'una vegada ja, encara que sigui a través d'un Reial Decret, sol o acompanyat d'alguna altra cosa. M'és igual. Però acabar aquesta legislatura mantenint l'error dels Jutjats de Pau és una molt mala notícia per a tota la ciutadania, especialment per la de Catalunya. I segon element, de traductors. I em refereixo al darrer que ha dit el meu comentari anterior. De traductors en necessitarem perquè en aquest cas això es va produir amb l'interrogatori a uns testimonis i als testimonis. si que pot ser que no entenguin el català, el que s'ha de mirar són els plecs que han permès que les traduccions es facin per a persones no capacitades i no siguin traductors jurats de català, castellà que en tenim a patades. En tenim per parar un tren, però hi estem com sempre. Si el que pretenem és concursos, licitacions amb molt poc preu acaba passant el que acaba passant. De tota manera, demanarem explicacions perquè és impresentable el que va passar. Absolutament impresentable. I a més a més, és una falta de garantia per a Roger Español que, com efectivament dius, li donem tot el suport del mon a ell, a Irídia, a Òmnium i a l'Assemblea.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Aquí també estem absolutament d'acord amb l'objectiu que proposen que cap infant deixi de tenir llibres, material escolar o recursos educatius perquè la seva família no els pot pagar. L'educació no pot dependre de la renda familiar perquè l'educació és la política redistributiva més important i si no se la reforça, anirem cada vegada societats més segregades. Però també hem de fer les coses bé: reutilització, préstec, materials sostenibles, recursos per als centres públics i mesures que ajudin realment les famílies a conciliar. Perquè les polítiques d'esquerres no poden limitarse a dir només 'gratuït', han de garantir que allò que és gratuït és accessible, que funciona i que arriba a tothom, sobretot a qui s'ho mereix, perquè compartim l'objectiu de fer la vida més fàcil de la gent. Però també volem dir una cosa des d'Esquerra Republicana: fer polítiques d'esquerra és molt més que prometre, és intervenir quan el mercat abusa, però sense crear nous abusos. És protegir qui compra, però també qui produeix. És garantir habitatge a les ciutats, però també garantir als pobles; és defensar les famílies, però també defensar les famílies pageses i també les famílies que tenen un comerç local. I és posar recursos públics allà on més falta fan, perquè la política útil és aquesta, la que millora la vida de la gent sense deixar ningú enrere. Per tant, crec que també caldria donar una mica més de tomb a aquesta iniciativa, que tot i amb això, els avanço que la votarem a favor.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Bé, bona tarda. De la llei que avui debatem i de la qual també n'és proposant. Esquerra Republicana arriba al Congrés amb la voluntat de reconèixer com a professionals sanitaris a moltes persones que treballen cada dia en la cura de la nostra salut i que avui ens acompanyen en aquesta tribuna. Estem conjuntament amb els altres partits proposants aquest reconeixement perquè és insostenible que a data de 2026 estiguem ordenant les professions sanitàries amb una llei de l'any 2003. Han passat més de 20 anys des de l'aprovació de la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries. Més de 20 anys en què ha canviat la societat. Ha canviat la ciència, han canviat les noves tecnologies i, sobretot, ha canviat la manera com entenem la salut i com s'organitza l'atenció sanitària. Avui, la genòmica, la salut mental, l'atenció comunitària o els determinants socials tenen un pes molt més important i es treballa amb equips cada vegada més multidisciplinaris. La realitat ha avançat. El problema és que la regulació no ha fet el mateix ritme i quasi podríem dir que ha anat al contrari.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Vostès ja saben com està la seva justícia i, francament, no és la que jo voldria tenir a casa meva, però són vostès els que els hi estan fent, el que estan fent, deia la senyora Gamarra el Gobierno ataca la justicia, señora Gamarra. Per l'amor de Déu que tots sabem llegir. I la justícia no s'està precisament quieta respecte al Gobierno. L'exemple que ha posat de la dona i del germà. Jo ni entro ni surto, perquè a mi m'és igual tot això, però la veritat és que a veure que és un il·lícit administratiu com el del germà i el de la senyora esposa. Home, és que ens fan sortir els colors a tots els que hem estudiat dret. Llavors, a partir d'aquí, que facin el que vulguin amb el seu estat, l'estan destrossant vostès mateixos. Escolti, miri, com a molt els aplaudirem perquè era part del meu objectiu al venir aquí. Dit això, per tant, no entraré en si han de ser els uns i els altres perquè vostès estan confonent partidisme amb politització. Estem veient cada dia del món com una jutgessa que resulta que havia sigut regidora de no sé quin poble, que per cert, era del PP, va encomanar un informe que va dir que no podia passar als superiors d'Interior i que no es podia fer públic. Hombre, por favor. En castellà diríem que nos salen los colores. Cada vegada que agafem un diari, el jutge Peinado, jo des d'aquesta tribuna és igual si li dic prevaricador o no dic prevaricador. Quart torn es jubila. Cap responsabilitat, cap responsabilitat. I ara ve el partit, el senador del qual, el senyor Cosidó, va dir que controlarien la sala Segona a dirnos que hem de buscar un sistema perquè tot sigui imparcial. Home, és que sincerament, acaben una mica amb la paciència de tots els que els puguin escoltar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«L'emergència climàtica, senyories, és una realitat. Més calor, sequeres més intenses, episodis extrems, boscos sotmesos a un estrès hídric enorme, incendis cada vegada més virulents, més ràpids i més difícils d'extingir. I això no eximeix a ningú de gestionar bé. Al contrari, ens obliga a gestionar a tots molt, molt millor. I no seré jo qui defensi l'executiu espanyol, evidentment, però pel Partit Popular, quan hi ha un incendi sembla que les competències siguin de l'Estat. Escolti'm, ho acaba de dir la senyora Madrenas: toca gestionar boscos, toca ordenar territori, toca invertir en prevenció, toca en dimensionar operatius o treballar durant tot l'any sobre el terreny. Aleshores resulta que quan això passa, les comunitats autònomes desapareixen del relat del Partit Popular. Doncs no, miri, la prevenció i extinció d'incendis forestals són essencialment competències autonòmiques i l'Estat hi aporta mitjans extraordinaris de suport quan les comunitats els necessiten. Per tant, responsabilitats. Totes, però cadascú les seves. I sobretot, parlem tots plegats del que importa que és de gestió forestal. Perquè gestionar un bosc no és anar amb una desbrossadora a 15 dies abans de l'estiu. No és això. És tenir pagesos, és tenir ramaderia extensiva, és tenir activitat econòmica al món rural, és un mosaic agroforestal, és planificació, és prevenció durant 12 mesos a l'any, 7 dies a la setmana. És dignificar els professionals forestals, és ajudar els propietaris, és combatre el despoblament perquè només un territori viu, senyories, és un territori resilient davant del foc. I això des d'Esquerra Republicana ho sabem bé.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo presidenta. Esperem que el proper 3 de setembre el president del Govern espanyol posi llum d'una vegada per totes a aquest conflicte de múltiples dimensions. I dit això, també no em puc estar de dir que a Catalunya seguirem complint amb els compromisos d'acolliment de menors, com no pot ser d'altra manera, com hem fet sempre. Esperem també que les comunitats autònomes governades per la dreta i per l'extrema dreta deixin de fernos passar vergonya als demòcrates. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todas y todos. De hecho, ante esta crisis humanitaria, pero también esta crisis -permítanme decirlo así- fronteriza, de dimensión geopolítica y de gestión institucional -creo que hay que decirlo-, nosotros creemos que en lo que deberíamos centrarnos precisamente es en que estas comparecencias -las que el Grupo Popular ya no reclama en esta Diputación Permanente porque se están produciendo-, pero también la del día 3 del presidente del Gobierno, sean útiles y que los ministros y el propio presidente del Gobierno español respondan a las preguntas pertinentes que los diferentes grupos parlamentarios formulen. Porque ayer la ministra Robles no lo hizo; evitó responder a todas las preguntas, a todas las preguntas que se le hicieron; preguntas que, a nuestro entender, lo que intentaban era aterrizar en hechos e hipótesis concretas sobre lo que ha pasado en Ceuta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d'Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d'estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permetim dirli que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi'm dirliho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova. Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d'estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent. Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca dincompliments immensa.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les esmenes de VOX ni tan sols parlen del reglament. Parlen, una vegada més, de la seva obsessió per uniformitzar l'Estat. Els incomoda que existeixin llengües diferents. Els incomoda que hi hagi nacions que reivindiquem la nostra identitat. Els incomoda que hi hagi pobles que vulguem decidir el nostre futur. En definitiva, els incomoda la llibertat quan no coincideix amb la seva manera d'entendre Espanya. El seu projecte és molt senzill una sola llengua, una grande i libre, i obligats a sentirnos espanyols. Encara que no vulguem. A vostès els obsessiona que posa el DNI, a nosaltres ens preocupa que posa a la nòmina el rebut del lloguer o la factura de la llum. A vostès els agrada que al DNI hi digui Espanya, a nosaltres ens preocupa que hi hagi famílies que, tot i que portin el mateix DNI que vostès, no poden pagar el lloguer, no arriben a finals de mes o han de marxar del seu poble perquè no hi ha oportunitats. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres. Vostès fan de la identitat una imposició, nosaltres la defensem com una llibertat. Vostès volen que tots acabem sent iguals, nosaltres volem que tothom pugui ser diferent. Que cadascú pugui parlar la seva llengua, que cada poble pugui preservar la seva identitat, que cap territori sigui tractat com una perifèria condemnada per a sempre les inversions d'un estat que mai arriben. Perquè aquesta és també la seva manera d'entendre l'Estat, un Estat radial centralista on tot passa per Madrid i on massa sovint els territoris només existeixen quan toca demanarlos sacrificis. Nosaltres defensem exactament el contrari, defensem que Catalunya, Euskadi i Galícia i la resta de les nacions i territoris siguin representats en la seva diversitat. També el País Valencià, aquest País Valencià que vostès tenen tan tremendament ofegat. Defensem que la democràcia no consisteix a uniformitzar la societat, sinó a donar veu a totes les realitats que la conformen. I és precisament això el que fa aquesta reforma. Més pluralitat, més representació, més qualitat democràtica. Per això, aquesta iniciativa ha estat impulsada per diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és defensar també la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Amb la qual cosa, d'aquí a un moment parlaré d'interins, però deixi'm abans dirli al ministre que, corria l'any al mes de desembre de l'any 2025, i des d'aquesta tribuna li vaig demanar un reial decret que tornés a incorporar entre els drets dels treballadors laborals la jubilació parcial. I em va dir que sí, que així que sabés que hi havia la majoria suficient ho faria, i -¡oh, milagro!- ha complert. Ho ha fet. Ha portat un reial decret i un reial decret que només parla de funció pública. No és un òmnibus, no és res estrany que tingui 40 matèries. Per tant, mirin per una vegada a la vida i, sin que sirva de precedente, felicitats. Gracias, han cumplido. Está bien. Llavors és obvi que el nostre posicionament serà positiu. És obvi que ho hem discutit també amb la directora general, amb la secretària d'Estat i amb els diputats que pertoquen. I és obvi que calia fer aquesta rectificació, i per tant això ho deixo aquí, votarem a favor i endavant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Ara, la vigilància, a l'article 32 hi ha escrita la conquesta que s'espera des del 2006: l'Estat garantirà el 50 % de la despesa certificada i cap ampliació del catàleg sense memòria econòmica. Però aquestes 50 % té una clau de pas, un grup de treball que ha de definir com es certifica la despesa. Vigilarem perquè la clau de pas no es converteixi en un pany. És una llàstima que haguem de fer aquestes esmenes, perquè això amb l'Estatut ja hauria d'estar clar, com he dit abans, però no ho és. I una paraula dita amb serenitat sobre la paternitat d'aquesta llei: no té propietaris. Gràcies a tots els grups parlamentaris. Qui vulgui saber què hi ha posat cadascú, no cal que escolti els mítings, que miri el BOE. Els drets són el dictamen. Els diners, el decret i les medalles per a la gent que fa vint anys que aguanta aquesta situació. El grup Popular i VOX van votar que no dient que faltaven diners. Ja són al BOE, ja són els BOE, com a mínim els pròxims dos anys. Només els queda triar entre la gent que espera i el soroll. Em sembla que una vegada més triaran el soroll. I si algú pregunta per què no hem anat més lluny, si algú pregunta per què no hem anat més lluny, doncs per una cosa molt senzilla, perquè a la balança hi ha el clam de la societat civil i sobretot de la gent que espera, per tota la gent que espera. Aquest és el clam. Els hem escoltat i, malgrat podíem haver anat més lluny o ho hauríem intentat combatre anar més lluny, entre quedarse amb la puresa, entre quedar amb el tot i això que ens reclamava la societat civil, hem escollit la segona part. Nosaltres no fem política pel titular ni per tindre una coma més que els altres, o per fer veure que tens una coma més que els altres. Això ho deixem per altres. La fem per la gent que no pot esperar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La memòria primer. La llei del 2006, va néixer amb una gran promesa i una caixa buida. Les retallades del 2012 la van acabar de buidar. Millor dit, les polítiques del 2012 la va acabar de buidar. El resultat el coneixem tots: llistes d'espera, cròniques, prestacions de misèria i famílies, dones sobretot, fent de franc la feina que l'Estat no pagava. I una llei sense finançament no és un dret, és una declaració d'intencions i amb declaració d'intencions no es dutxa ningú, no es vesteix ningú i no es cuida ningú. Per això aquest grup va posar una condició innegociable: sense diners no hi ha vot i els diners hi són -ho he explicat abans- signat el 14 de juny amb el ministre, complert al Consell de Ministres el 23 i vigent des de l'1 de juliol. Honorem la seva paraula i això l'honora, com deia abans. Per primera vegada en vint anys els drets venen amb diners; no suficients, però venen en diners. I què canvia aquesta llei a la vida real? Baixemlo al carrer. La teleassistència es torna un dret per a tothom, important. L'ajuda a domicili inclourà que t'acompanyin al metge i a comprar i una veïna o un amic podran ser reconeguts com a cuidadors sense conviurehi, això és important. S'acaben les contencions com a rutina. Estem parlant de la llei de dependència.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»