Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
45 declaraciones · página 1 de 2
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@albaespilez @MolonsAntoni @PSOE @sumar @Esquerra_ERC @JuntsXCat @JuntsxCatMadrid @JuntsGirona Li recomano que es llegeixi els dos reials decrets: el del Govern i el de Junts, enllaçats en tuits anteriors meus. Pels seus comentaris, és evident que no se’ls ha llegit. Abans de repartir etiquetes i sentenciar, potser caldria llegir-se els textos. La rigorositat comença aquí.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@ElManoloESP_II Portugal «no ha estat mai res» i la “Charo” sóc jo? 😂 Té menys atur que Espanya (5,9% vs. 9,9%), menys deute públic (89,7% vs. 100,7%) i va tancar el 2025 amb superàvit. Abans de fer segons quines afirmacions, potser cal mirar una mica més enllà dels tòpics.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@EconoCabreado Segur que serà un abans i un després🙄El propietari de pis turístic de Barna, en comptes de pagar 120€ al mes d’IBI, pagarà 180€ 🤷♀️No sé jo, si aquesta és la gran mesura en habitatge que forçarà a que hi hagi menys pisos turístics i més residencials. Més aviat, em sembla que noVer en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@Griffin_teapot @MjFitei Escolta, et veig molt confós: el topall s’aplica tant als petits com als grans tenidors. I a Catalunya, en zones tensionades, un gran tenidor és qui té 5 immobles, no 10. No et puc explicar tota la normativa en un tuit, però sí que convé conèixer-la abans d’afirmar segons què.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@JoanenF Doncs no. Si t’haguessis llegit el reial decret del Govern i l’haguessis comparat amb el de Junts, veuries que nosaltres sí que impedíem que aquests grans fons poguessin comprar habitatges i desnonar. Amb el dels socialistes, poden fer totes dues coses. Abans d’acusar, informa’t.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@liquidogaseoso Si vols parlar d’història, parla’n amb una mica més de rigor. El 155 va portar dirigents a la presó i a l’exili. Comparar processos d’independència per repartir carnets de «covard» i «traïdor» és fer història de barra de bar. Abans de donar lliçons, informa’t una mica.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En una societat lliure, òbviament, cadascú pot decidir si consumeix o no vol consumir alcohol, però la llibertat individual no pot significar traslladar als altres un risc que era evitable. La llibertat d'un no pot convertirse en inseguretat per als altres. I això és convivència, això és responsabilitat, això és ciutadania madura. I si abans d'obtenir un permís de conduir exigim saber conduir, conèixer les normes, haver practicat i demostrar unes aptituds mínimes, és coherent que una vegada obtingut, exigim que el conductor preservi també aquestes capacitats intactes quan es posa al volant. Per això compartim l'objectiu d'aquesta proposició. De fet, no és una posició nova. Ja vam donar suport a la reducció en l'anterior tramitació. Ara bé, durant la tramitació és cert que hi haurà algunes petites qüestions que probablement s'hauran de corregir. Ja en parlarem. Especialment, possiblement no tindria gaire sentit abaixar la taxa i que, al mateix temps, alguns determinats conductors més sensibles, com poden ser els novells o els conductors professionals amb la mateixa conducta, acabessin perdent menys punts dels que ara perdrien. Possiblement és un error o no sabem si s'hauria de corregir, perquè sobretot els conductors professionals que tenen interioritzat que òbviament no poden conduir sota els efectes de l'alcohol, sobretot quan porten passatgers. I són així i són professionals. I ho tenen interioritzat. Però passen moltes hores a les carreteres i, per tant, no té sentit que ara la sanció sigui menor que fins avui.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I això la societat ja ho ha entès fa molt temps. Ho veiem en famílies, en grups d'amics, en sopars, en celebracions. Avui ja és absolutament habitual decidir abans qui conduirà i per tant, qui no beurà. I ho veiem especialment entre molts joves que s'han incorporat a la conducció amb uns hàbits molt diferents. De fet, molt millors. Dels de les generacions anteriors, dels de la nostra generació o la meva. Aquest canvi no l'ha imposat cap llei. És un canvi cultural que la societat ja ha fet seu. I crec que és important dir, perquè també hem de saber reconèixer una ciutadania responsable, madura i conscient de les conseqüències que tindrà els seus actes enfront tercers. Perquè conduir tots sabem que comporta una enorme responsabilitat. Quan ens posem davant del volant tenim les mans a una màquina de més de mil quilos capaç de circular a una velocitat enorme també, i capaç de matar. I des d'aquell moment les nostres decisions ja no afecten només la nostra vida, la vida del conductor, afecten la vida de les persones que viatgen amb nosaltres i de totes aquelles amb qui compartim la carretera, de totes aquelles amb qui coincidim a la carretera. I aquí és on la llibertat individual ha de trobar un límit.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, presidenta. En primer lloc voldria fer un reconeixement. Reconèixer la feina que durant molts anys han fet tantíssimes associacions de víctimes, entitats de prevenció i moltes persones, totes aquelles persones que han treballat per canviar de fet, la nostra manera d'entendre la seguretat viària. Perquè tots hem vist casos en què els grans avenços socials no comencen sempre al BOE. Moltes vegades comencen abans a la societat, quan conductes que durant anys semblaven normals deixen de semblarnos mínimament acceptables. I amb l'alcohol i la conducció, senyories, ha passat exactament això. Durant massa temps es va assumir en el passat que el problema era haver begut massa. Haver begut massa. No haver begut i prou. Que per una copa o dues no passava res. Que cadascú coneixia els seus límits. Que jo sé fins on puc arribar. Que jo sí que controlo. Avui aquest discurs ha quedat, afortunadament molt enrere. La societat ha canviat. Hem canviat la manera d'entendre què significa conduir responsablement i cada vegada tenim molt més interioritzada una idea molt senzilla. Si has de conduir, no has de beure alcohol abans. Perquè l'alcohol afecta precisament algunes de les capacitats que necessitem per conduir. No ho diu ningú d'aquí. Ho diu la ciència. Augmenta el temps de reacció, altera la percepció de les distàncies i la velocitat, redueix la tensió, perjudica la coordinació i afecta, en definitiva, la presa de decisions. Hi ha una paradoxa especialment important, que és que també altera la pròpia percepció del risc del conductor que ha begut. Per tant, no podem fer descansar la seguretat de tots, de tota la col·lectivitat en la sensació subjectiva d'algú que després d'una o dues copes considera que continua controlant perfectament, precisament perquè allò que ha consumit pot estar afectant la seva capacitat per valorarho.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Senyories del PP, doncs sí creiem que Marlaska ha de plegar, ja ho vam dir a la comissió també en aquest hemicicle i avui ho tornem a repetir. Marlaska ha de plegar i si no ho fa ell, el president Sánchez l'ha de cessar. Per tant, si considerem que hi ha motius més que suficients per reprovar o perquè el que va passar a Ceuta va ser una negligència política gravíssima, se n'ha parlat molt poc de la sentència del Suprem. La primera setmana de juliol, el Suprem va sentenciar que no es podien aplicar les devolucions en frontera a les persones que accedien nedant perquè no havien superat elements físics de contenció fronterera i les entrades nedant, òbviament es van disparar. El mateix Govern va reconèixer que aquella sentència havia estat un detonant principal de l'augment. Tant és així que el 16 de juliol Marlaska es va comprometre públicament a instal·lar aquests elements físics a la frontera marítima, però no ho va fer. No ho va fer. Van passar setmanes i arriba el 30 de juliol. Setanta mil persones entren nedant. La frontera col·lapsa, més de 140 persones moren i aleshores sí, en menys de 48 hores instal·len els elements de contenció que Marlaska havia anunciat setmanes abans. En 48 hores un pis pas està tot col·locat. No podem saber quantes morts i menys patiment humà i entrades il·legals shaurien evitat, però segur que hauria tingut efecte dissuasiu. Hauria facilitat, òbviament, el control fronterer i les devolucions immediates. I és que tampoc faltaven els avisos de la Guàrdia Civil, el CNI. I després hi ha el xou, el xou de les contradiccions. Per salvarse cadascú defensa dir una cosa interior i una altra la delegació de govern o una altra. Una dramàtica crisi humanitària evitable. Més de 140 persones hi perden la vida. Tres versions i cap dimissió. Per tant, si Marlaska mereix ser reprovat i cessat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Junts impedirem aquesta manera de legislar centralitzadora. Ho he dit abans i ho torno a repetir: quan es vulguin conculcar competències pròpies, nosaltres farem tot el possible perquè no puguin tirar endavant. I més amb aquesta proposta que passa de puntetes per dir que no passa en el principal problema que tenen les comunitats de propietaris. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Junts no apoyará esta proposición de ley. No lo haremos porque lo que ustedes proponen forma parte también del derecho civil propio de Cataluña. De hecho, nuestro Código Civil catalán ya permite la celebración de juntas telemáticas. Y este es el primer problema que nos encontramos ante esta proposición, un problema político. El Partido Popular, de nuevo, como hace SUMAR y cualquier otro partido español, vuelve a legislar como si solo existiera el derecho civil común y como si las comunidades con derechos civiles propios fueran una realidad secundaria o directamente irrelevante. Junts, obviamente, no está en contra de facilitar reuniones telemáticas ni de que se digitalicen los libros de actas, evidentemente, si ya lo hacemos, pero es que esta ley no está pensada para abordar el verdadero problema que hoy tienen muchas comunidades de propietarios; problemas realmente muy graves, no solo esta simple posibilidad de celebración telemática de las juntas. Me estoy refiriendo a la morosidad cronificada y a que se pierde una oportunidad al hablar de hacer reuniones telemáticas pudiendo abordar un tema que preocupa muchísimo a la ciudadanía: comunidades que acumulan impagos enormes durante años, vecinos que tienen que asumir los gastos de los que no pueden cumplir o que no cumplen, dificultades reales para abordar los mantenimientos más sencillos y los servicios comunitarios más básicos de las comunidades. Y ni hablemos ya de cuando las comunidades tienen que enfrentarse a rehabilitaciones energéticas, obras de conservación o eliminación de barreras arquitectónicas. Especialmente cuando existen estos pagos recurrentes se acaba trasladando toda la carga económica al resto de propietarios e incluso llega a ser imposible hacer este tipo de rehabilitaciones o de obras. Este sí que es un problema serio, este es un problema que afecta gravemente a la vida diaria de nuestra gente. Y aquí sí que hay margen para que el legislador estatal actúe en aquello que efectivamente es competencia suya, especialmente en materia procesal y de eficacia de mecanismos de regulación procesal, etcétera. Pero, sinceramente, si el Partido Popular quería abordar realmente los problemas que causa la propiedad horizontal, posiblemente tendría que haber empezado por aquí, porque es el problema más gordo que tienen actualmente. En cambio, nos lleva a una reforma pequeña, a una proposición diría que quizá cosmética. De hecho, le ha costado usar los doce minutos y ha tenido que estar muchos hablando de las medidas y las políticas de su partido en vivienda, pasando por otros temas más escabrosos. Pero la verdad es que se presenta como una solución importante, y lo que sería una solución importante es trabajar contra la morosidad cronificada. Y sobre todo lo que hace el Partido Popular en este caso, como en muchas otras ocasiones, es volver a obviar la pluralidad nacional, la pluralidad jurídica de este Estado y, concretamente en este caso, las competencias propias de Cataluña, porque ya digo que lo tenemos regulado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I si em permet, senyora presidenta, em volia, res, molt breument, dirigir al senyor Pisarello. Li responc a la pregunta que m'ha fet abans. I Junts pensem que, quan un pis està okupat, s'ha de desallotjar ràpidament. Sí, efectivament. I si els okupants són realment vulnerables, les administracions els han de protegir al seu càrrec, perquè nosaltres sí que creiem en el paper de les administracions públiques en la protecció social. I a veure si al final tant que parlen del que defensem o deixem de defensar Junts, resultarà que Junts creiem molt més en la cosa pública que no pas els comuns. I acabo, ara sí, presidenta, disculpi'm, perquè vull traslladar en nom de Junts el nostre condol al nostre company Néstor Rego per la seva pèrdua i una abraçada a ell i a la seva família. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes, de nuevo, a todos. Lo hemos repetido muchas veces: la situación de la vivienda es extraordinariamente grave. No repetiré los datos que he dado hoy y los que hace meses que estoy repitiendo en este mismo hemiciclo porque el problema ya forma parte de la vida cotidiana de millones de personas. Los jóvenes no se pueden emancipar, las familias destinan una parte desproporcionada de sus sueldos al alquiler y los pequeños propietarios han perdido toda confianza y retiran viviendas de alquiler, y ante esto lo que toca es rigor, capacidad de gestión y políticas útiles, ni discursos populistas ni discursos simplistas, porque los extremos, tanto los de la izquierda como los de la derecha, suelen funcionar igual: buscan culpables rápidos, recetan fórmulas mágicas y convierten problemas complejos en eslóganes, y eso no va a solucionar nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Per a mi, aquesta llei serà la llei Boan, i no per simbolismes, sinó perquè hi ha una vida concreta darrere d'aquest canvi, i perquè hi ha una mare que ha decidit que aquesta vida no quedi en el buit. Tal com ella defensa, si aquesta reforma aconsegueix que una sola persona aixequi el peu de l'accelerador abans d'entrar en una corba, haurà valgut la pena. I això és el que avui hem de protegir. Perquè cada vegada que algú s'asseu al volant pren una decisió que no és només seva, decideix per tots els que es creuaran en el seu camí. Aquesta reforma és una advertència jurídica. Hi ha conductes individuals que no són acceptables i que no podem tolerar. Perquè cap societat digna pot assumir com a inevitable que algú decideixi posar en risc voluntàriament la vida dels altres. Avui fem un pas petit, és cert, però és un primer pas perquè això deixi de ser així. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Como dijo la periodista Rosa Prieto, las peores heridas son las del alma; no se curan, no desaparecen; se convive con ellas. Lo escribió cuando explicaba que el 9 de agosto de 2020, en una carretera de umbría, un coche que circulaba a 116 kilómetros/hora, en una curva limitada a 70, embistió la moto de Josep. Sus padres iban detrás y lo vieron todo, lo vivieron todo. En un instante, veinte años de vida quedaron en el asfalto. Todo sucedió por una sola cosa: una maldita decisión al volante. No fue una fatalidad. Tal vez hablar de accidente nos tranquiliza a todos porque parece algo inevitable, pero no lo es.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«L'estiu passat Junts per Catalunya acordàvem amb el Govern, mitjançant el diputat Manuel Arribas, que cal reduir els llindars de velocitat punible. Sabem que no és la proposta completa que defensa la Maria Pilar, ni les associacions de víctimes. Segur que cal ser més exigents i rebaixar encara més aquests límits, però és un inici, una presa de consciència per començar a corregir una desproporció absolutament immoral, perquè, quan algú condueix molt, però molt per sobre del límit establert, no estem davant d'una simple imprudència. Per això, la clau de penalitzar aquesta conducta no ha de limitar-se al resultat -si ha acabat causant ferits o fins i tot morts-, sinó a la pròpia conducta, a la decisió de generar un risc extrem. Si el sistema només reacciona quan el dany ja s'ha produït, arriba tard. El dret penal hauria de dissuadir abans, no només castigar després. Aquest és el sentit d'abaixar els llindars, per reconèixer que hi ha conductes que per si mateixes ja són absolutament intolerables. Mirin, el que avui discutim no és una xifra, és si acceptem o no que algú pugui decidir conscientment posar en perill la vida dels altres sense que suposi cap resposta penal. Això és el que vol canviar aquesta reforma. No ho resol tot, però canvia el missatge, i el missatge sí que importa. Importa per a qui condueix, òbviament, i importa també per a qui passeja, per a qui pedala, per a qui va en moto, importa sobretot als més febles de la circulació. Importa especialment per a qui encara no sap que un dia veurà destruïda la seva vida i la dels seus estimats per culpa d'una nefasta decisió aliena abans d'afrontar una corba.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer parèntesi. He parlat abans, m'he referit a l'apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d'acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint. I n'hem sentit d'altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d'altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l'autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora. Quan el dret internacional falla -i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem- la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l'arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma -ho hem dit- és una eina imperfecta -ho hem dit- que cal reformar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«En segon lloc, també ens preocupa que aquesta proposta parteix d'un diagnòstic incomplet. L'expulsió veïnal no passa perquè una persona tingui tres pisos, passa pels preus excessius provocats per una enorme pressió en la demanda, dèficit doferta, inseguretat jurídica que encara es redueix més. I, sobretot, per la inexistència d'un parc públic mínimament robust. Temem que un impost no resolgui cap d'aquests factors de fons. I, finalment, també tenim recels respecte al tractament que es proposa per a totes les SOCIMIS per igual. No totes operen igual. Algunes, com primero OAC, per exemple, de fet fan exactament tot el que tots voldríem que es fes. Lloguer assequible, rehabilitacions profundes, habitatge temporal per a persones amb extrema fragilitat. Eliminar incentius de manera indiscriminada pot tenir un efecte indesitjat. Expulsar inversors que sí estan disposats a contribuir al lloguer assequible, mentre que els grans especuladors, els que especulen de veritat, no en surtin especialment afectats. I ho hem dit moltes vegades, moltes. Si no hi ha arrendadors, no hi haurà llogaters. Mirin, aquesta proposta arriba una setmana després que Podemos proposés reduir el 40 % del preu de tots els lloguers per llei. I segur que una setmana abans d'un nou anunci de mesures estridents i impossibles. L'habitatge s'ha acabat convertint en una competició de populisme, de titulars, aprofitant-se de la bona fe de la gent que necessita pis i se li generen unes expectatives de solució que mai no arriben.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Però el que és real és que els preus segueixen pujant i ja poden anar dient que no, que si li pregunten a qualsevol ciutadà li diran: Els preus estan pujant. I ara cada vegada és molt més inaccessible que abans poder accedir a un habitatge. I ja poden anar dient vostès el que vulguin, que qualsevol ciutadà els ho diria. I això ha estat el resultat d'una tormenta perfecta, tormenta perfecta, combinació d'una manca d'oferta de fa molts anys i que són responsables molts governs diferents. Això és així i del paper, també. Sobretot en lloguer, però també d'una demanda creixent, que segurament no era esperable. Ja està, diguem-ho, no passa res. Hi ha moltíssima més demanda. A Catalunya, estem parlant que per a finals d'aquest any, és a dir, d'aquí a dos mesos, hi hauria d'haver 125 000 noves llars per la demanda de noves llars que hi ha, 125 000. I aquest excés de regulació i que va passant ara opinem una cosa, ara opinem l'altra, està creant una inseguretat jurídica terrible que està complicant encara molt més i està fent que es retirin encara més immobles del mercat. La situació està empitjorant per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d'aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l'hora d'avançar, doncs, parlar amb claredat. I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s'han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d'habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l'habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l'última que han publicat és la del primer trimestre. No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s'estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m'està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se'n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m'està sorprenent moltíssim.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«Bona tarda. Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. Vivim en un món ple de guerres, conflictes i conculcacions constants dels drets humans. A Ucraïna, al Sudan, al Iemen o a Síria són exemples dramàtics. I massa sovint la nostra mirada és selectiva. Ens commouen unes víctimes i n'ignoren d'altres, també en el conflicte entre Israel i Palestina. Alguns han treballat per consolidar un relat que tendeix a mostrar només un bàndol de víctimes i obviar les provocades també pel terrorisme de Hamàs. Però la veritat és que totes, totes les víctimes ens han d'interpel·lar, totes les llàgrimes ens han de commoure. Les israelianes, perquè cap causa justifica el terrorisme, i les palestines, òbviament, perquè res pot justificar un càstig col·lectiu tan extrem. Junts creiem que reconèixer totes les vides trencades no és relativitzar la responsabilitat, sinó reafirmar la humanitat. Per això, precisament avui, que és 7 d'octubre, Junts volem recordar que el 7 d'octubre de 2023 Hamàs va perpetrar un atac terrorista brutal, indiscriminat contra la població civil, amb assassinats, segrestos i violència sexual. Un crim que condemnem Junts, ho hem fet abans i ho tornem a fer ara, sense matisos. Aquell atac, a més, tenia un objectiu polític evident, que era sabotejar qualsevol perspectiva de pau. En aquells mesos s'estava parlant d'un possible acostament històric entre Israel i diversos països àrabs, inclosa l'Aràbia Saudita. Donar marge de maniobra a aquells acostaments era essencial, com ho és també, per cert, ara amb la proposta de pau que s'ha presentat. Però Hamàs, conscient que quedava fora d'aquell escenari, va decidir rebentar-lo a sang i foc. I precisament avui, que fa dos anys d'aquells atemptats, recordem que encara hi ha ostatges israelians en mans de Hamàs, alguns vius, d'altres cadàvers no retornats. Junts, de nou, exigim el retorn immediat. No podem abordar aquest conflicte com si fos una excepció moral. Ho he dit al començament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En tot cas, tots coincidim en que el risc d'incendis ara ja és una qüestió estructural i que la prevenció i la gestió forestal són clau molt abans que la pròpia emergència arribi. El que segur que no és clau -de fet, el contrari és absolutament contraproduent- és ni tan sols imaginar que la solució es troba en centralitzar competències en la militarització de la gestió, ampliant el paper de la UME. Junts per Catalunya ja li vam dir: defensem un model civil i descentralitzat, basat en el coneixement del territori, la participació activa dels professionals i de la pagesia i la presa de decisions propera a la realitat concreta del territori. Perquè és precisament aquesta proximitat, aquesta autonomia real, el que permet actuar amb eficàcia i protegir millor la nostra gent i el medi. Per això, i respecte a la nova Agència estatal de Protecció Civil, ja no torno a repetir. Vostè s'hi ha compromès, però estarem absolutament amatents que no sigui ni mínimament un..., no tingui una voluntat centralitzadora, s'hi ha compromès. Estarem amatents. I, òbviament, si quan llegim el text veiem que no és així, doncs no tindrà el nostre suport. Ja està.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«I parlo de respostes de futur perquè tota la comunitat científica -alguns companys, s'hi han referit abans- doncs, coincideix que en les cada vegada més extremes condicions meteorològiques actuals es produiran incendis cada cop més sovint, cada cop més devastadors, i no ens podem permetre de cap manera la inacció. Ara li comentava la companya. Si no s'actua en la prevenció d'incendis de forma contundent, patirem un cost social i econòmic majúscul. De fet, l'altre dia vaig veure uns estudis recents del Banc Central Europeu, conjuntament amb uns investigadors d'una universitat alemanya, concretament la de Mannheim, en què determina que l'Estat espanyol serà un dels tres estats més afectats d'Europa, amb pèrdues estimades -i van ser prudents- d'uns 12 000 milions d'euros a curt termini i de 34 000 milions d'euros a mitjà termini, només per les condicions extremes produïdes aquest estiu o que hem viscut o que s'ha viscut aquest estiu, no? Per tant, no és una qüestió menor i és una qüestió científica i, fins i tot, està quantificada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Mirin, nosaltres Junts per Catalunya som un partit molt jove. Vam néixer ara fa cinc anys, només. Vam néixer en plena repressió de l'Estat espanyol cap a tot el que flairava a independentisme. Vam irrompre per contribuir a la resolució política del conflicte històric entre Catalunya i Espanya. Vam irrompre per bastir la independència del meu país, de Catalunya, perquè nosaltres fa molt temps que sabem que confiant que l'Estat espanyol es sanegi, es reformi, és una expectativa suïcida per al meu país. Espanya és irreformable i no és possible un futur de progrés i prosperitat per als catalans, no hi ha esperança possible per als nostres fills, si no ens apartem d'aquest regne corcat i construïm el nostre propi destí, com a nació que som i que permanentment s'ens és negat. Perquè aquestes anomalies sistèmiques van rebrotant sovint com les males herbes. Com els deia a Catalunya els independentistes ja hem comprovat que Espanya és irreformable, governi qui governi. Ara ho veu tothom que 'tanto monta, monta tanto'. Ni per un moment es pensin que ens oblidarem de l'1 d'octubre, ni del cop d'estat contra Catalunya que va significar el 155, ni del paper que va jugar el Borbó capitanejant el 'a por ellos' i avalant la nostra persecució política. Ni d'haver hagut de suportar veure els nostres companys, els nostres amics, els nostres veïns, els nostres conciutadans a la presó o a l'exili, o espiats o enjudiciats o espoliats amb la casa o amb els sous embargats. No s'ho pensin pas ni per un moment. Normalitat a Catalunya? Això seria ciència-ficció. De fet, és un miracle que Catalunya i els catalans encara existim perquè al llarg dels segles, de forma cíclica, els poders espanyols ens han volgut prendre tot: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres pròpies institucions, el nostre dret i tradicions, els nostres recursos, el nostre model educatiu. Abans ho feien amb bombes, cops d'estat i decrets reials i ara a cops de BOE, a cops de toga i de policia patriòtica. I avui el PP, dins la seva estratègia política de desgast, i que no qualificaré ara, estratègia política de desgast per erosionar l'executiu, blanquegen selectivament estructures policials. Ara el PP pretén presentar la UCO com una víctima quan ells mateixos se n'han servit com una arma política. És que és paradoxal que ara el PP exigeixi protegir la UCO quan el mateix PP va ser el protagonista d'una de les pitjors ingerències de la seva història. Amb l'Operació Kitchen, aquella trama parapolicial dins del Ministeri d'Interior sota el govern Rajoy, que va instrumentalitzar els recursos de la UCO, també altres cossos policials i, fins i tot, periodistes per obstruir investigacions judicials, destruir proves i espiar il·legalment. El PP no està pensant avui en democràcia. En absolut. El PP està pensant en el poder. Estan decidits a preservar el totpoderós poder de l'Estat a través de la manipulació dels silencis i de la por. I, això sí, tot beneït per un cap d'Estat inelegible i inviolable. Cap d'Estat que aquest mateix dilluns ha insultat la intel·ligència i els sentiments dels catalans quan en una nova mostra de catalanofòbia ha pretès alliçonar nos a casa nostra del que ha de simbolitzar o no Montserrat per nosaltres, quan el focus de tot plegat hauria d'estar situat en el respecte institucional, en la separació real dels poders, en la fi de la impunitat, la despolitització dels cossos de seguretat, en les fórmules per assegurar que estan únicament al servei de la ciutadania, sotmesos al control democràtic i deslliurada de qualsevol tipus d'ingerència. Però, en canvi, la preocupació del PP d'avui és una preocupació selectiva i utilitària. Només els és útil quan apunten cap a l'oponent polític. Els hi confesso que soc incapaç de veure cap indici de preocupació real pel model policial democràtic, pel control parlamentari o per preservar els drets de les persones investigades, més aviat al contrari, especialment quan es tracta dindependentistes, clar. No els veiem gens preocupats, per exemple, per la no desclassificació de tots els documents relacionats amb les operacions il·legals de la policia patriòtica que han ferit de mort a la democràcia, la llibertat de premsa i els drets civils de milers de catalans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Però la proposició que avui ens presenten no només aborda la reducció de la taxa d'alcohol. Es proposa una altra mesura, una disposició que apunten que va dirigida a sancionar la difusió pública dels controls policials d'alcoholèmia i drogues. Però en realitat, en la seva literalitat no és així. El redactat literal de la modificació de l'article 13 depassa, i al nostre entendre, molt, el que vostès anuncien en la justificació. De fet, si llegeixen l'article que no el llegiré, aquí ja parlen de difondre per qualsevol mitjà públic o privat, ja no xarxes públiques, de qualsevol dada o qualsevol informació, home, respecte d'ubicació de controls, així com de qualsevol altre dispositiu, no sabem, establert per raons de seguretat vial, que podria ser qualsevol cosa. És una disposició massa general, al nostre entendre, és oberta, poc concreta i depassa, ho he dit abans, i molt, el que suposaria una norma en equilibri amb la preservació dels drets fonamentals de les persones. Parlen, en l'exposició de motius, de WhatsApp i de Telegram, però precisament ambdues, fins i tot hi ha discussió, estan a mig camí de ser xarxes o missatgeria, serveis de missatgeria. L'increment de control que proposen en els usuaris particulars xoca amb la llibertat d'expressió i de comunicació. Tots sabem de la pressió sobre els serveis de missatgeria, ho hem vist mil vegades en estats autoritaris, que no dic que sigui aquesta la voluntat, però que no ens agrada. Deia fa dies el director general de Trànsit: 'Prohibirem la informació', deia públicament. 'Prohibirem la informació dels controls policials d'alcoholèmia a les xarxes socials. El text està llest. Veurem com encaixar-lo jurídicament'. Ja hi veien problemes. Doncs mirin, no ho han aconseguit. No han fet un bon encaix jurídic. La proposta que fan no és una anècdota, no és un mer tràmit. Cal, al nostre entendre, una anàlisi profunda amb la mirada situada a la preservació dels drets fonamentals i possiblement hauria de ser abordada amb una llei que li seria més pròpia, com el de seguretat ciutadana. Junts per Catalunya, ho saben bé, sempre estarem amatents a impedir que s'aprovin normes contràries als drets inherents a les persones, perquè són inviolables. I avui, tal com plantegen la modificació de l'article 13, directament els estan dinamitant.»