Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
57 declaraciones · página 1 de 2
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui, la pagesia torna al carrer a defensar allò que és just. Preus justos, menys burocràcia, reciprocitat en les importacions i una política agrària que posi al centre qui treballa i cuida la terra. Tot el meu suport. La pagesia és imprescindible per al futur del país. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I permeti'm també recordar un fet. De fet, si avui una comunitat energètica pot compartir energia en un radi de 5 kilòmetres és gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana. Vam aconseguir ampliar aquest límit dels 2 als 5 quilòmetres. Però també vull recordar que, també, vam aconseguir passar dels 500 metres, dels ridículs 500 metres, i ens va costar Déu i ajut en els primers 2 quilòmetres. Aquesta era una reivindicació d'ERC, sí, però nosaltres ens la vam fer nostra perquè era una reivindicació del territori i del món local, de les cooperatives. També els dic, però, que aquests 5 quilòmetres continuen sent insuficients. Cal continuar ampliant aquest radi, cal adaptar la normativa a la realitat, a la realitat dels municipis, sobretot dels municipis rurals, a la realitat dels polígons industrials i a la realitat dels pobles que avui encara no poden compartir tota l'energia que produeixen. Perquè si volem una transició energètica ràpida, doncs és relativament fàcil. Deixem de posar obstacles i deixem de posar obstacles a qui vol fer les coses bé. I també si volem aquesta transició, doncs fem el favor que sigui justa, que sigui justa amb els territoris, que sigui justa, amb la pagesia, que sigui justa amb el món rural. En definitiva, que sigui justa amb la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I una última reflexió en aquest minut que em queda. Vostès també parlen molt, de fet, s'omplen la boca de parlar de sobirania alimentària. No sé com, quan diuen 'sobirania', no els fa alguna cosa a la boca. Però la sobirania alimentària no consisteix en moltes coses, però n'hi ha una d'elemental: no consisteix a convertir Europa en un enemic i vendre eslògans patriòtics. La sobirania alimentària consisteix a garantir rendes dignes, que això és molt important, de fet, és bàsic; facilitar l'accés als joves al sector, assegurar l'aigua. Sobirania vol dir també impulsar la innovació i protegir els productors davant de la competència deslleial. És a dir, en definitiva, senyor Chamorro, vol dir fer política, fer política. I aquí és on vostès fracassen, perquè, darrere de tota aquesta escenografia, darrere de tota aquesta retòrica grandiloqüent i darrere de totes aquestes proclames patriòtiques, el que hi ha és una realitat molt simple que veiem aquí dia rere dia, que és que VOX viu, senyories, del malestar del camp, però no sap governar el camp. I el que necessita la pagesia no són agitadors professionals, el que necessita, ja li he dit abans, són polítiques bones i valentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I aquí, és veritat, abans li deia a fora al senyor Chamorro, podríem coincidir, però vostès no volen resoldre'ls, perquè vostès, i això s'obliden sempre de dirho des d'aquest faristol, el que necessiten és que aquests problemes continuïn, que aquests problemes continuïn existint. Aquí hi ha la clau. Aquí hi ha la clau, perquè el malestar del camp és la seva matèria prima, diputades i diputats de VOX, la seva matèria prima. Com més indignació, millor per a VOX. Com més desesperació, millor per a VOX. Com més confrontació, doncs també millor per a VOX. Per això no presenten una estratègia per al sector primari, el que presenten és una estratègia, sí, però electoral. I utilitzen els agricultors, utilitzen els ramaders i els pescadors com altres utilitzen les banderes, única i exclusivament com a attrezzo. Però el camp, senyories, jo sento dir que no és un decorat en absolut. El camp és gent que es lleva abans que surti el sol, que treballa 365 dies l'any i que està cansada de ser utilitzada per polítics que apareixen cinc minuts abans davant d'un tractor i desapareixen quan toca fer polítiques, quan toca negociar pressupostos, quan toca defensar la pagesia davant les grans cadenes de distribució, atenció, no hi són mai; quan toca invertir en modernització de regadius, quan toca parlar de relleu generacional, no hi són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n'hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos -si me permiten- también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria. Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«I acabo, ara sí, amb una reflexió europea. Em sembla profundament revelador que Brussel·les pugui flexibilitzar les regles fiscals quan es tracta de despesa militar. Quan es tracta de despesa militar és tot molt fàcil, molt flexible. Però aquesta mateixa flexibilitat desaparegui quan parlem, per exemple, de la lluita contra el canvi climàtic, quan parlem d'habitatge o quan és important resoldre i donar una resposta a una recessió econòmica. Sembla que per als tancs, doncs si hi ha una barra lliure enorme, molt ample, però que pels serveis públics sempre hi ha aquella prudència per ser elegant, pressupostària. Nosaltres, senyories, defensem una altra Europa, una Europa més coordinada. Una Europa amb capacitats compartides, amb més recursos propis i amb una política exterior musculada, una política exterior forta, però també una Europa que no abandoni la cohesió territorial, que no abandoni la pagesia, que no abandoni la pesca ni tampoc l'estat del benestar. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Compartimos una parte importante del fondo de esta moción, entre otras cosas porque hay una pregunta que cada vez es más evidente. Si Europa tiene que invertir más en seguridad, ¿tendrá que hacerlo de conformidad con sus propias prioridades o acaso debería hacerlo siguiendo el dictado de Donald Trump? Esta es la gran pregunta. Y para Esquerra Republicana la respuesta es muy clara: la OTAN es un marco cada vez más agotado. Es algo que decimos desde hace años, y la presidencia de Trump ha puesto de manifiesto esto cada vez con más claridad. Es un aliado que chantajea -hay que decirlo así de claro- a sus socios. No es exactamente un modelo que yo definiera como modelo de seguridad compartida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I és molt greu i molt preocupant, perquè, de fet, no descobreixo res si dic que les assegurances haurien de ser una xarxa de seguretat per al sector primari. I avui el que són és una xarxa foradada, una xarxa plena de forats enormes. Parlem clar i tothom ho sap. No hi ha ningú en aquest hemicicle que pugui dir el contrari. Primes escandalosament elevades, cobertures clarament insuficients, indemnitzacions que no arriben i, si arriben, arriben tard, i un sistema que, a la pràctica, expulsa directament, a més a més, la petita i mitjana pagesia, que aquesta és un altre tema també, aquest és un altre tema. I això és el que tenim. I per això, des d'Esquerra Republicana diem que les assegurances agràries són encara avui una assignatura pendent. Cal dir també, senyories del Partit Popular, que la seva proposició de llei apunta una idea que pot ser útil, que pot ser útil, que és el fet d'incorporar la cobertura d'ingressos i rendes. El problema no és només el que diu aquesta PL, el problema és si això serà útil o serà un altre titular, és a dir, que és un tema, entenc, bo, necessari i que s'ha de treballar. Perquè sense recursos, sense reformes profundes, sense valentia política, això, evidentment, no canvia res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi'm que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d'avui aquesta tarda. Si l'Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l'Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d'Agricultura si parlem d'aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m'ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament. I arriba, a més, de la mà d'aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d'all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l'oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l'os, cap canvi estructural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«El seu refotut Pla Nacional de l'Aigua. Dic refotut perquè n'estic fins aquí, i la seva interconnexió de conques per la solidaritat nacional. Per nosaltres això és una recentralització competencial. Posin-s'ho al cap i, a més a més, és un conflicte territorial assegurat. No són els primers que ho intenten. La gestió de l'aigua requereix poques coses, però algunes molt concretes. Requereix planificació hidrològica, evidentment; eficiència, requereix reutilització, modernització dels regadius i adaptació climàtica. Això és el que demana la pagesia i això és el que necessita la pagesia. Què més, és que ens han parlat de moltes coses. Ens han parlat del llop també. Estan amb la creuada amb el llop com un exercici, no sé si de distracció. Cal compensar els ramaders davant del llop? Evidentment, només faltaria. Cal gestió poblacional basada en dades científiques? Doncs també, senyor Chamorro, perquè el camp el que no necessita és més mascotes polítiques. Ja està. El llop deixin-lo en pau perquè no és cap mascota política. Necessitem altres solucions. Solucions a problemes estructurals.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«Miri, pel que fa a Mercosur i al Marroc, perquè no em quedarà temps. Només diuen simplismes i a més a més, menteixen. Esquerra Republicana i la majoria de la cambra, vull pensar, estem d'acord amb les clàusules mirall. També defensem la reciprocitat, només faltaria. De fet, som els màxims valedors dels controls sanitaris rigorosos, però el que vostès fan és molt diferent. És que vostès es dediquen una i una altra vegada a convertir cada acord comercial en una batalla identitària i cada tomaca amb una frontera. Es dediquen a fer això. I el problema, senyor Chamorro, no és comerciar. El problema és comerciar sense condicions justes, posin-s'ho al cap. I això no es resol cridant 'traïció' a Brussel·les i assenyalant Brussel·les. Això es resol, doncs, negociant millor, reforçant controls i garantint una bona renda pagesa. La PAC necessita reformes? Sí. La PAC la volem racionalitzada, li acaba de dir el company del PNV. Cal simplificar la burocràcia? Sens dubte és urgent fer-ho. Cal garantir una renda digne a la pagesia? És imprescindible, però rebutjar el pacte verd en bloc és fotre's un tret al peu, perquè entre el 30 % i el 40 % dels ingressos de moltes explotacions provenen justament de la PAC. De veritat que vostès volen dinamitar el marc ambiental que justifica una part important d'aquesta política comuna? De veritat saben el que estan dient?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«I acabo només llançant un missatge. Espero que demà tothom, qui pugui i qui s'ho cregui, sigui a Madrid, a la tractorada. Venen molts tractors des de Catalunya, també per dir no a un acord que és l'acord de Mercosur, que en res ajuda a que sobrevisqui la nostra pagesia. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Llega hoy al Congreso un nuevo clásico del repertorio de VOX: el argumento, como siempre, de coger un problema real -en este caso, la peste porcina africana- y convertirlo en un ejercicio de centralismo flagrante. Ah, y los malos en el argumento son siempre los catalanes; los catalanes y, en este caso, los jabalíes también; jabalíes catalanes, claro; unos jabalíes que seguramente rondaban por Collserola con una estelada atada al cuello y que eran muy pero que muy de izquierdas. (Aplausos). Es así. La peste porcina africana, señorías, es grave, es muy grave, lo sabemos. Las explotaciones ganaderas sufren y mucho, y hay que actuar, y hay que hacerlo con rigor, hay que hacerlo con coordinación y hay que hacerlo con rapidez. Pero eso a la extrema derecha no le interesa. Su propuesta no busca mejorar la sanidad animal, su propuesta tampoco busca apoyar al sector, porque eso sería demasiado complicado, demasiado costoso, demasiado diálogo. Su propuesta busca otra cosa; de hecho, busca lo de siempre: recentralizar, señalar a Cataluña y, desde un despacho que me imagino muy casposo, lucirse como salvadores de España.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Mirin, senyories, el control del porc senglar, la gestió cinegètica i la sanitat animal són totes elles competències autonòmiques. Primera cosa. I això no és una opinió, no és ideologia. És a dir, és la Constitució, la seva Constitució, les lleis vigents. Però, és clar, això els deixebles d'Abascal, és a dir, vostès, doncs és només un petit inconvenient. És infinitament més divertit, molt més divertit demanar un mando único estatal, com si el virus es combatés amb ordres des de Madrid o amb circulars impreses al Butlletí Oficial de l'Estat, per exemple. És més, com que no n'hi ha prou amb centralitzar, proposen -?atenció també- una auditoria independent que, oh sorpresa, sorpresa, ja té les conclusions escrites abans de començar. De qui és la culpa de la pesta porcina al focus a Collserola? De la Generalitat de Catalunya. Sempre Catalunya, mai Madrid, mai els errors estructurals que pateix el sector, que són molts, ni tampoc la manca de suport real a la pagesia i a la ramaderia. Només, senyories de VOX, ho sabem totes i tots, utilitzen el sector primari per rascar vots a les zones rurals. Només instrumentalitzen la pagesia, la ramaderia a cada debat que en tenen l'oportunitat per rascar quatre vots i s'estan quedant sols, perquè al final només intervinc jo. Ara, aquí estarem per plantar-los cara i sí, per defensar el sector. Però encara hi ha més, VOX suggereix que el sector cinegètic es converteixi en una autoritat sanitària, que es flexibilitzi la normativa d'armes -?com no?- i que la caça esdevingui la gran heroïna contra la malaltia. És a dir, la gran heroïna -?és important la caça, atenció, no estem dient això- és molt important, però no és l'única solució davant d'aquesta malaltia. Mirin, diputades i diputats de VOX, la sanitat animal no es basa en qui dispara millor o en qui dispara més ràpid, sinó en protocols científics. Es basa en epidemiologia i també, i sobretot, en bioseguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«En definitiva, aquesta proposició de llei, acabo, president, és tècnicament buida, és, hi torno, políticament recentralitzadora, econòmicament ineficaç, sanitàriament insuficient i territorialment cega. No resol, ni afronta, ni modernitza absolutament res. Votarem no, perquè és una llei feta per generar titulars, com deia el company Otero, perquè hi deu haver eleccions en alguna zona rural, i no dona respostes reals. Nosaltres defensem la pagesia, sí, la volem ajudar, la defensem i la protegim, però al costat del territori. I, evidentment, el que necessitem per legislar i estar al costat del sector primari són eines, eines de veritat, pressupost i també respecte competencial. Catalunya i el seu sector agrari, senyor Folch, des de tot el respecte, mereix molt més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Compañero de comisión, señor Folch, tengo que decir que te lo has trabajado y casi nos has dicho que, si no votábamos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, significa que no queremos defender o que no queremos proteger al sector primario. Bueno, a ver, yo lo que te tengo que decir, con toda franqueza, es que precisamente porque lo queremos proteger y ayudar vamos a votar en contra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«I aquesta suposada PL tampoc aborda l'accés a la Terra, ni la compra massiva per part de fons d'inversió. Que aquest és el problema, la ideologia. De quin model estem parlant? No impulsa el banc de terres o mecanismes de protecció de la pagesia familiar, que és la que protegeix el territori, és la que nosaltres defensem. Parlar de competitivitat sense actuar, per exemple també, sobre la financiació en aquest cas del camp és mirar cap a una altra banda. I vaig acabant. Mirin, a Catalunya afrontem reptes específics que la proposició de llei ignora. I aleshores això fa molt difícil que ni tan sols ens poguéssim abstenir en aquesta declaració d'intencions. El més evident és la modernització del Canal d'Urgell. La modernització del canal d'Urgell que condiciona només, i ho dic amb ironia, 70 000 hectàrees, 70 000 hectàrees, el canal d'Urgell, i requereix en aquests moments digitalització, requereix telecontrol, sectorització, renovació d'estructures i, evidentment, un nou model de governança hídrica. Això és política agrària per ajudar el sector. Modernitzar el Canal dUrgell, que és lúnic canal dinterès general de lEstat espanyol que queda per modernitzar. I vostès, què fan? Doncs silenci absolut. Ni una referència, en aquest cas, a eficiència hídrica o infraestructures essencials. A més a més, i ara sí que vaig acabant, aposta implícitament per una política agrària comuna uniformitza. Ja hi tornem a ser amb allò que li deia de la recentralització. És que són un molinet, de veritat. Ignoren absolutament el model mediterrani i diversificat que tenim, per exemple, a Catalunya, que té tot l'Estat, que tenen les diferents comunitats autònomes de l'Estat. Però és que a Catalunya en podríem tenir vuit de plans diversificats, ja no demanem tant, però sí que demanem aquesta regionalització. Rebutgem, evidentment, el retorn a les regions artificials i defensem una PAC realment regionalitzada basada bàsicament en criteris agronòmics, agronòmics, tècnics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué posición mantiene el Gobierno español respecto a las afectaciones en el sector primario de la...
«Gracias. Ministre, el que necessitem, i ho entendrà, són certeses i, sobretot, molta claredat. Vostè també ho deia fa un moment: És tot plegat complicat, perquè aquesta proposta, l'actual proposta, ens preocupa i ens preocupa molt. Miri, ens preocupa perquè governs com la Generalitat de Catalunya fa dècades que gestiona amb èxit i que respon a les necessitats, evidentment, del teixit econòmic i social de manera propera i de manera rigorosa. Ens preocupa i ens preocupa molt, perquè la proposta redueix els fons de la PAC, perquè esborra el pilar de desenvolupament rural. Ens preocupa, i molt, perquè no veu la pagesia com el que realment és, que és qui gestiona el territori. Ens preocupa perquè és un pressupost que a aquestes alçades rebaixa també el compromís climàtic i ens preocupa, i moltíssim, perquè la retallada de la política pesquera arriba a un 40 %. I no cal que li digui li recordi, senyor ministre, que aquesta retallada arriba en un moment extremadament crític, en un moment agònic, perquè no cal tampoc que li recordi que a Catalunya tenim moltíssimes barques amarrades i molts pescadors que no poden sortir a treballar. Estem a 12 de novembre, senyor Planas, a menys de cinquanta dies per acabar l'any. Ahir vam tenir l'oportunitat d'exigir al comissari europeu que, de manera urgent, permeti poder sortir a pescar aquest 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«I sobretot, senyor Chamorro, rebutgem el seu intent de convertir aquesta PAC en una eina ideològica al servei del nacionalisme espanyol més profundament retrògrada. El camp català, el camp valencià, el camp de les Illes, el camp andalús no necessita més centralisme. El que necessiten és més autonomia, més adaptació al territori i una veu pròpia a Europa. Vostès s'omplen la boca de sobirania alimentària, però vostès neguen la sobirania dels pobles. Vostès parlen de llibertat, però vostès sotmeten els agricultors a un model únic, a un model uniforme i a un model caduc. I ja diem prou, senyor Chamorro. El futur de la pagesia passa per una agricultura i una ramaderia viva que bategui, arrelada al territori i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic. I per això el meu Grup té clar que cal un canvi de model de la PAC. Sí, un canvi que serveixi per orientar-la a donar un suport real a les explotacions que es dediquen a la producció d'aliments, al mateix temps, però, que gestionen el territori. I aquest canvi de model ha de venir a través d'un apropament al territori i al sector, perquè només així serà més efectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«I, per últim, aprofitem també aquesta moció per insistir en dos temes més. Deia que era una moció llençol. VOX acostuma a parlar de trenta mil temes i, evidentment, no en falta cap, però nosaltres aprofitem per parlar d'un altre que ens preocupa que és la Política Agrària Comuna. Tornem a reivindicar el rol d'aquest element clau de la PAC. Un element clau en la integració europea per infinitat de motius. El primer, per la sobirania alimentària, clau per a la nostra pagesia. Dos: la lluita contra el canvi climàtic. No ens quedarà planeta. És important lluitar-hi. I tres: els estàndards de qualitat de la nostra producció i, evidentment, de retruc, la cohesió social. Des del primer moment hem exigit que es mantinguin els dos pilars de la Política Agrària Comuna i que se'ls financiï de manera digna. Encara més en un moment on el sector agroalimentari pateix la competència deslleial. També ens preocupa molt la recentralització dels fons europeus, val a dir, especialment pel que fa a la política de cohesió. Uns fons que són claus, acabo president, per modernitzar les nostres economies per reduir també les flagrants desigualtats i per accelerar la transició ecològica. És vital i imprescindible, doncs, que Catalunya pugui seguir gestionant aquests recursos i, per tant, els exigim que hi treballin, perquè per nosaltres això és una línia vermella. Per la resta, senyories de VOX, aquesta moció és un frau absolutament fastigós, i deixi'm-ho dir, també absolutament infumable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, amb tota l'estima, senyor Gallardo, que li professo, ho he de dir claríssimament: Aquesta moció no només és oportunista, és un insult a la intel·ligència, directament. És molt fàcil, de fet, és molt friqui venir fins aquí després dels incendis d'aquest estiu que han devastat més de 400 000 hectàrees i tenir la barra de presentar una llista de compromisos que sonen de meravella fent bona aquella frase de que el paper ho aguanta tot. Mirin, els fets són tossuts. Malauradament, els fets són massa tossuts i la gent -poca, però encara alguns- tenim memòria. Mentre presenten vostès aquí, a Madrid, plans grandiloqüents, les comunitats on governen acumulen denúncies per la mala gestió forestal, retallades en prevenció i, a més a més, manca de planificació. Aquest estiu, experts, experts forestals i col·lectius de professionals han denunciat manta vegades la falta de prevenció i la reacció tardana, i la reacció tardana -important- de diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular davant d'aquesta onada de calor reiterada i que ha provocat aquests incendis. A Castella i Lleó, fins i tot els Bombers han exigit la dimissió -els Bombers!- la dimissió del president Mañueco per la seva gestió nefasta. És que, atenció! Fixin-se, el que va arribar a proposar el senyor Mañueco és un registre de piròmans! Com una mesura al·lucinant i innovadora per evitar futurs incendis. Un cop d'efecte extremadament inútil. És l'exemple perfecte del que és el Partit Popular: molt màrqueting, molt titular i molt poca política efectiva. Senyories, el que és difícil, el que requereix compromís, són justament fer polítiques valentes i transformadores allà on es governa. I vostès han fallat estrepitosament, perquè vostès han estat sempre els guardians dels privilegis. Vostès han defensat a totes les duquesses d'Alba de l'Estat espanyol, a tots els grans propietaris, abandonant el petit agricultor i abandonant el ramader. I què han estat fent vostès quan han governat els seus ministres? Doncs els diré: retallar pressupostos en desenvolupament rural, que ara tant parlen, degradar el Ministeri de Medi Ambient i fins i tot deixar-los sense ànima i sense recursos. I a Brussel·les? Doncs també els ho diré: Han donat suport a una política agrària comuna que concentra les ajudes a les grans explotacions, a les duquesses d'Alba, deixant desemparats als petits agricultors i els petits ramaders que són, precisament -ho deia el senyor Gavín- els que cuiden i gestionen el territori, els bombers, els primers bombers, els tallafocs. També han estat els primers en rebaixar l'ambició climàtica del pacte verd i obrir la porta als tractats comercials que condemnen la nostra pagesia a una competència deslleial -ho hem dit també manta vegades- brutal, brutal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d'aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu. I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s'exigeixen aquí. Perquè el sector -i vaig acabant, president- viu una doble traïció: l'obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l'acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol. El mateix Govern de Canàries s'ha oposat a l'acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu -i acabo- des d'Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l'espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»