Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
159 declaraciones · página 1 de 6
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Me n’alegro que ara Junts digui que està en contra dels supermercats 24 hores. El pla que van votar amb el PSC donava barra lliure al que està passant a Ciutat Vella. Però podem revertir-ho si aconseguim arrossegar a un nou sentit comú també a aquells que fins ara s'hi oposaven.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
La recuperació de l’escó de @LluisPuigGordi és una bona notícia per al Parlament i per a tots aquells que creiem en una Catalunya més lliure i més justa. Bentornat, Lluís!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El grup parlamentari d’@Esquerra_ERC al Congrés va pactar amb el PSOE incloure als decrets d’habitatge la possibilitat d’apujar l’IBI als pisos turístics. I en els decrets que es portaran a la Diputació Permanent això s’ha de mantenir. El govern de Barcelona els vol apujar al màxim només a aquells tenidors que tenen 4 o més pisos turístics. No n’hi ha prou. Cal apujar l’IBI al màxim des del primer pis turístic. Governar el turisme és això: fer que aquells que se n’enriqueixen contribueixin més a la ciutat.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Gràcies, president. A molta gent, senyories, avui li va la vida en el que decidim en aquest hemicicle. I dic li va la vida perquè és, literalment, la vida. L'Olga de l'Hospitalet, a principis de setembre es va suïcidar deixant dues filles. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? En Javier i també de l'Hospitalet es va treure la vida abans que el traguessin de la botiga on havia fet de sabater tota la vida aquesta mateixa setmana. El local era la seva vida, deien els seus amics. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? A tots dos els va desnonar un fons voltor propietat de la finca sencera per ferse més ric. Segons les dades del Protocol de Registre d'ideacions de suïcidi en casos de desnonament es van registrar durant el 2 025 124 casos de persones que advertien que es volien treure la vida abans que els fessin fora de casa seva. Això només a Barcelona ciutat. Què pensen que passarà avui si voten en contra del decret que pot acabar amb això, senyories de Junts? En què pensen quan prenen la decisió de no votar aquestes mesures? Se'n recorden de l'Olga, de l'Alícia, d'en Javier? Se'n recorden? Eren tots i són tots catalans i catalanes. De vostès, de veritat, quan voten, pensen en la gent del nostre país? A partir d'ara cada desnonament i cada suïcidi portarà una mica de la responsabilitat del que avui decideixin votar en aquesta cambra. Junts insisteix que aquests drames són nivells Satanàs, perquè posen tota la pressió als petits propietaris. Però Míriam Nogueras no és capaç d'aclarir què és un petit propietari. De fet, es va escridassar amb una periodista fa pocs dies en directe perquè no li contestava la pregunta. Per què no ens contesten? El decret diferencia clarament, les persones que tenen tres o més cases. Per tant, aquells que en tenen dos o menys estan protegides, com dirien vostès, de les obligacions que imposa el decret en matèria de desnonaments. Per tant, a mi m'agradaria tornarlos a preguntar: què és un petit propietari? 5, 10, 15 habitatges? No sé, jo la majoria de gent que conec en té entre 0 i 1, hipotecat fins als 70 anys. Aquesta és la majoria de la gent de Catalunya. A veure si m'ho poden aclarir que és per una amiga.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Presidenta, senyories, estimat col·lega del PP, Enrique Núñez, amb qui vaig tenir el goig de compartir el curs del CESEDEN. Mirin, la moció que porta al Grup Popular aquí parteix d'enfocar la qüestió de Ceuta des del punt de vista de les forces armades. Bé, i això avui és notícia, perquè no sé si la cambra sap i no sé si les senyories del PSOE saben que la ministra de Defensa, senyora Margarita Robles, ha decidit remetre a la Fiscalia i al jutjat de guàrdia de Ceuta les denúncies d'Amnistia Internacional sobre l'actuació d'alguns militars contra alguns migrants. Jo dic bravo per la ministra Robles. Espero que surti més viva que de la qüestió del CNI, d'aquest tema. També la ministra Robles, senyor Núñez, ha demanat el mando de operaciones que investigui i depuri responsabilitats si cal. Em vaig auto traduir per aquells que no escolten quan parlem una llengua oficial de l'Estat. Presidenta, señorías, querido colega del PP, Enrique Núñez, con quien tuve el placer de compartir un curso del CESEDEN, la moción que nos trae hoy el Grupo Popular parte de enfocar la cuestión de Ceuta desde el punto de vista de las Fuerzas Armadas. Y eso hoy es noticia, porque no sé si la Cámara sabe -y no sé si sus señorías del PSOE saben- que la ministra de Defensa, la señora Margarita Robles, ha decidido remitir a la Fiscalía y al Juzgado de Guardia de Ceuta las denuncias de Amnistía Internacional sobre la actuación de algunos militares contra algunos migrantes. Y yo digo: ¡bravo por la ministra Robles! Espero que salga más viva de este tema que de la cuestión del CNI. Asimismo, la ministra Robles, señor Núñez, ha solicitado al mando de operaciones que investigue y depure responsabilidades si fuera necesario. Me voy a autotraducir para quienes no escuchan cuando hablamos una lengua cooficial del Estado:»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Per altra banda, també és important remarcar que el problema de l'habitatge va molt més enllà d'un simple sostre. Té a veure també amb una qüestió de model de territori d'on vivim i de que vivim. M'explico. Fa molts dies que sento dir que la gent vol viure tot al mateix lloc, a la ciutat i a la costa. Doncs miri, no hi estic ben bé d'acord. Ens hem plantejat per què tothom vol viure a la ciutat. Per què la gent s'acumula a la costa? Potser simplement és que el sistema actual no els deixa una altra alternativa que marxar dels seus pobles. Potser és que no tenen un sistema de trens que els permeti viure a on volen, que és el seu poble i treballar a la ciutat. Potser és que el model ferotge de l'economia del sector serveis i que depèn en gran part del turisme, fa que tothom hagi de viure on el sol i la platja dona feina. Potser, i només potser que Rodalies sigui una merda i que només hi hagi quatre AVE en tot el dia per arribar a la ciutat també està expulsant de casa nostra a aquells que no tenim cap ganes de deixar de viure.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Més de tres anys de legislatura ens ha costat arribar fins aquí, ministra. I vostès s'han posat a treballar només quan desenes de milers de persones han sortit al carrer a cridar que ja n'hi ha prou. Que ja n'hi ha prou de Mari Carmen. Que es veuen al carrer amb 87 anys. Que ja n'hi ha prou d'orgues que es treuen la vida perquè estan desesperades i que ja n'hi ha prou, que els més rics i poderosos comprin per centenars les cases de barris sencers i expulsin els veïns i veïnes dels seus pobles de casa seva. És per això, només per això, pel que vostès han premut l'accelerador i ha arribat el dia d'avui amb unes mesures d'emergència que fa mesos que haurien d'haver treballat per aprovar en un únic decret. No era tan difícil, però ens han portat dos decrets que no són nous, que inclouen mesures que fa temps que des de l'esquerra li reclamem i que arribaran aquí en dues parts perquè són incapaços de no mirar a la dreta per no fer enfadar a qui especula amb el nostre dret a l'habitatge digne. A més, hem hagut de suar molt fort perquè continguin uns mínims acceptables. Vostès han decidit i ho fan massa vegades, negociar primer amb aquells que s'han dedicat sistemàticament a tombar tots els avenços en matèria d'habitatge. Sí, d'una manera profundament deslleial. I no només amb nosaltres, amb l'esquerra, que ha demostrat sobradament que està aquí perquè la vida de la gent millori, sinó amb els moviments socials i amb les milers de persones que li estaven demanant que posés solucions sobre la taula, des del progressisme, des de l'esquerra i des de l'antifeixisme. Vostès van decidir negociar i cedir a les pressions de Junts sense fer ni cas a les advertències de grups com Esquerra Republicana i ens van presentar un text infame que no recollia ni els mínims parlats altres vegades.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/2005, de 17 de noviembre, de la Defensa Nacional.
«En fi, jo el que diria a les senyories de VOX és que parlin clar i admetin que aquesta farsa de projecte de llei lúnic que vol és donar carta blanca als professionals de les forces armades per disparar contra els migrants. És així de bèstia. És així. No siguin covards, senyories de VOX, i diguin clarament que volen utilitzar les forces armades per fer una cosa impròpia, una cosa bàrbara, una cosa que no pot sortir bé. Però clar, això no és casual. Vull recordar que si VOX arriba a aquest artefacte presumptament legislatiu és perquè el seu líder, Santiago Abascal -?un home molt ben connectat amb la Casa Blanca, diuen-va dir a les xarxes socials que calia confiscar i hundir el vaixell d'Open Arms, la ONG que es dedica a rescatar migrants a alta mar. Val a dir, per bé del senyor Abascal, siguem justos, que no va dir que volia enfonsar els vaixells amb la gent a dins. No, senyor Abascal, també té compassió i és unànime. Va dir que els enfonsaria quan ja no hi fossin els migrants. Ho celebrem, ho celebrem. Celebrem aquest llum de fe cristiana i de compassió del senyor Abascal. Bé, el senyor Abascal, en aquest projecte d'utilitzar les forces armades per fer coses que no toquen, també va dir un altre dia que calia que l'Armada, és a dir, la marina de guerra espanyola per entendre'ns, fes un bloqueig de les rutes marítimes perquè Espanya té aquests mitjans. I ho va dir a propòsit de les Canàries. Altres dirigents de VOX també van dir això: utilitzar l'Armada contra qui envaeix Espanya. He de dir que van tenir la senyories de VOX, una resposta bastant interessant de l'alt Estat Major i el cap de l'Armada, que van dir una cosa òbvia i que jo, republicà català, no citaré gaire sovint el cap de l'Armada com a argument d'autoritat, però avui ho faré. Aquest senyor va dir que convertir les embarcacions emigrants no era una missió pròpia de les forces armades segons cap normativa, ni espanyola ni internacional, i que el que tocava, segons les lleis del mar, era socórrer els nàufrags i aquells que es trobaven perduts en alta mar. Bé, per bé. Jo celebro que almenys els professionals de la milícia hagin dit a les senyories de VOX que estan fent una bestiesa. És una mica trist que hàgim de perdre els diners i el temps parlant d'aquest artefacte de VOX, simplement perquè ara es tracta d'entrar en el que és la histèria secretària.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Bona tarda. Ja trobava a faltar aquestes boniques tardes on el Partit Popular repeteix fins a la sacietat que hem de derogar la Llei d'Habitatge perquè no funciona. Ho repeteixen tant que ja començo a sentir un disc ratllat d'aquells dels 80 que ara estan tan de moda a Instagram. Avui jo els vull fer una pregunta, senyories del Partit Popular: vostès com poden afirmar tan rotundament que no funciona una llei que no apliquen a les comunitats on governen? De fet, avui m'he proposat sortir aquí amb tantes dades contrastades que, com a mínim, se'n vagin amb una mica de vergonya, si és que encara els hi queda. Les dades de l'INE, que jo no sé d'on treuen les dades dels altres, però en tot cas són unes dades que són diferents a les que nosaltres tenim. Tinc dades de l'INE clares l'any 2024, el primer any en què Catalunya va començar a aplicar la contenció, els lloguers van pujar un 3,1 % a Catalunya. Cert. Però mirem com van anar les comunitats del PP que no van aplicar la norma a les Balears. Van créixer un 4 %. El País Valencià va créixer un 5 %. De fet, al País Valencià va ser la comunitat on més van créixer de tot l'Estat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben què passa? Que hi ha dos temes que a mi em tenen realment preocupada. Un era la passarel·la i l'altre són els interins i tots dos tenen la mateixa característica: depenen de l'administració pública i del govern. I, per tant, és el mateix Estat el que maltracta aquells que els hi ha imposat obligacions o bé que són els seus treballadors. I d'aquí que em semblés fonamental acabar aprovant algun tipus de text que generi esperança a la gent que s'ha de jubilar. Perquè no tornaré a parlar de les situacions personals de cadascun d'ells, perquè no toca, perquè al final estava intentant parlar de justícia. Estava intentant dir si jo he cotitzat un any amb allò que vostès m'han dit. Allà on vostès m'han dit ha de ser equivalent a la cotització d'un any a la Seguretat Social. Doncs tampoc ens n'hem sortit. Llavors, clar, quan te n'adones que no te'n surts exactament amb coses tant de sentit comú, amb un suposat Govern d'esquerres, l'únic que et queda dir és que hem aconseguit alguna cosa, donarem suport a tot el que ens diguin les plataformes, em sap molt de greu ser tan incapaç per no restaurar la justícia mínima i l'Estat té un autèntic problema crec, de fons, d'entendre que li pertoca i que no li pertoca.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Entenem que el Govern, en aquest cas, ha utilitzat un instrument d'urgència, el decret llei, que sempre és un instrument discutible, perquè calia actuar abans de l'aprovació de comptes el primer semestre de l'any 2026 i perquè l'absència d'aquella cobertura hauria comportat un perjudici greu per al servei públic. No obstant, senyor ministre, seguirem vigilants perquè les mesures adoptades siguin proporcionals i no esdevinguin una porta oberta per a intervencions que minvin l'autonomia editorial i la independència d'aquest servei públic. Però, atenció, senyories, especialment senyories del PSOE, seria bo que es busqués una solució generalitzable també per a altres mitjans de caràcter anomenats autonòmics o local. Reclamem amb fermesa que aquesta mesura també s'adopti per a aquells casos en què mitjans autonòmics o locals tenen dificultats similars. En particular, senyor ministre, parlo dels mitjans que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, singularment, TV3 i Catalunya Ràdio, que reflecteixen també la nostra realitat i són un mitjà robust. Els mitjans TV3 i Catalunya Ràdio tenen també costos derivats de decisions tributàries o judicials sobrevingudes. I, per tant, estan en un problema que podríem dir equivalent. TV3 i Catalunya Ràdio són institucions fonamentals per a la llengua, la cultura i la informació pròpia de la nostra nació. La seva estabilitat financera no és només una qüestió tècnica. És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut. És un mitjà que articula la conversa social a Catalunya i, per tant, demanem, senyor ministre, que aquesta mesura sigui també contemplable en altres àmbits. I demanem des d'aquí també que la Generalitat i les administracions corresponents treballin amb el Govern de l'Estat i amb els agents implicats per establir mecanismes de compensació i protecció similars als que aprovarem avui, o que intentarem aprovar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I que ningú s'equivoqui. Que ningú s'equivoqui: aquesta llei, aquesta llei, no va en contra de ningú, al contrari. Aquesta llei va a favor de tothom, a favor de tothom. És una llei que va a favor de la dignitat humana. És una llei que va a favor de la llibertat. És una llei que va a favor del dret de cada persona a viure sense haver de demanar perdó per existir. I per això avui no només penalitzem una pràctica. Avui enviem un missatge, un missatge a cada adolescent que encara avui té por, un missatge a cada persona que ha estat humiliada, a cada víctima que va arribar a creure que hi havia alguna cosa malament en ella. Els diem que no, que no, que mai hi va haver res de malament, en ells i elles. Que la societat, sens dubte és molt millor quan ningú ha d'amagar qui és i que el futur no pertany a aquells que volen esborrar la diferència. Pertany als qui, precisament, defensen la diferència. Avui som, senyories, una mica més lliures i sobretot avui la nostra societat és una miqueta més justa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Bé, bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Avui amb aquesta moció no parlem només d'un pressupost europeu. Avui parlem, si m'ho permeten, d'una manera també d'entendre Europa. Avui parlem dels pagesos, avui parlem dels ramaders i parlem dels pescadors. Parlem d'aquells que treballen els camps, parlem d'aquells i aquelles que també cuiden el bestiar, i també dels que surten a la mar, encara que sigui negra nit i encara que faci un fred que pela. Parlem d'aquells que massa sovint només són notícia quan hi ha una crisi, només són notícia quan hi ha una sequera o hi ha una protesta acompanyada de molts i molts tractors. I, tanmateix, són ells els qui sostenen una, sens dubte, de les sobiranies més importants que pot tenir qualsevol país, que és la sobirania alimentària. Per això, quan Europa diu que vol ser més forta, quan Europa diu que vol ser més resilient i més autònoma, nosaltres sí, hi estem d'acord, d'entrada, però, hi ha una pregunta molt senzilla que cal fer i és: de què serveix parlar de sobiranies, si abandonem aquells que ens alimenten?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«Però sobretot avui voldria acabar aquest debat, i voldria també esperar que aquest debat servís per a una altra cosa. I deixi'm acabar dirigintme a aquells qui han passat per aquest infern, per aquest calvari, i dirlos que no hi havia res a arreglar, que els qui estaven equivocats, evidentment, no eren ells, eren els qui els volien canviar a ells; que els qui els van fer sentir vergonya són els qui sens dubte haurien d'avergonyirse, i que, malgrat tot el que us van dir a tots aquells que heu passat per aquí, malgrat tot el dolor, malgrat tots els intents d'esborrarvos, perquè no se m'acut res més, doncs no ho van aconseguir, perquè segurament sou aquí, perquè existiu, perquè estimeu i perquè heu resistit. I perquè, ara sí, tenim molt clar que no hi havia res a convertir. Només hi havia una persona que sens dubte tenia dret a viure i a ser estimada tal com és. Res més. Moltes gràcies. Muy buena tarde. Gracias, presidenta. Diputados y diputadas, hoy daremos un apoyo, como no puede ser de otra manera, así de grande, a esta moción, una moción que, si me permite la señora Micó, debería ser al pie de la letra la proposición de ley que espero que se apruebe el próximo jueves en este hemiciclo. Aprobaremos esta moción y lo haremos con convicción, con mucha convicción pero también con una cierta rabia, hay que decirlo, porque en conjunto, y pienso en el jueves, hemos tenido que esperar demasiado, demasiados años, demasiados testimonios, sufrimientos, silencios, si me lo permiten, y porque, sinceramente, llegamos tarde. Durante décadas ha habido personas que han crecido sintiendo que eran un error, y eso se dice muy rápido pero es muy duro. Son personas que durante décadas han pensado que debían ser corregidas, que el amor que sentían, que la identidad que expresaban, la manera en que existían en el mundo era una enfermedad, y una enfermedad que había que combatir. Y eso -se ha dicho- no eran terapias, eso es violencia con mayúsculas, violencia disfrazada de lo que ustedes quieran. Violencia disfrazada de acompañamiento, violencia disfrazada de un matiz de espiritualidad que no entiende nadie, violencia disfrazada de afecto. Lo que ustedes quieran, repito, pero, en definitiva, violencia. Y todavía hoy pretenden presentar aquí esta barbarie como una opinión respetable. ¿De verdad? Pues no, miren, no hay dos versiones, no hay un debate científico, no hay neutralidad posible ante esta barbarie porque nadie necesita ser curado de quien es. En este sentido, hay otros que sí, también permítanme decirlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento del principio de prioridad nacional en las prestaciones públicas.
«I alguns el que volen és mà d'obra barata, i per ser barata, ha de tenir pocs drets, perquè, si té pocs drets, és més fàcil d'explotar. Això també són realitats. I aquí ve la prova que els retracta. Qui defensa de debò el treballador té una eina òbvia: apujar el conveni per a tothom, perquè ningú pugui ser més barat que els del seu costat. Això sí que és senzill. Però això no ho he sentit mai. No ho demanen mai, vostès això, mai. Vostès no volen apujar els convenis sectorials per a tothom, ho repeteixo, per a tothom, no ho he sentit, perquè mantenir la gent en la intimitat és el seu negoci, o forma part del negoci d'alguns. I no cal anar gaire lluny per veureho, n'hi ha prou amb la Catalunya dels anys 60, fa quatre dies. Anem a parlar de la Catalunya dels anys 60, quan van arribar centenars de milers de persones d'Andalusia, recordin, venien, llavors eren els qui venien d'Andalusia, d'Extremadura, de Múrcia, d'Aragó. A què venien a casa meva, en aquest cas? Venien a Catalunya, venien a Tarragona. A què venien? Venien a treballar, a la química, a Tarragona, al port, a la construcció, amb una maleta de cartó. I sap què passa? Venien al mateix barri que vivia jo i eren els meus amics. Encara tinc aquests amics. I sap què va passar amb aquells que venien a aquest barri on vivia jo? Va passar el mateix que passa ara. Van sentir discursos de persones com vostès que deien: 'Ens envaeixen'. Exactament igual. 'Embruten els barris'. Exactament igual. 'Ens treuen la feina'. Exactament igual. I sap què va passar amb els meus amics i la meva gent? Que estan treballant i estan plenament integrats, i no es van integrar per cap prioritat nacional, ni amb deu anys d'empadronament. Es van integrar treballant, vivint al mateix barri que jo, compartint les meves festes, els somnis, els anhels. Això és el que va passar, de tu a tu, d'igual a igual. Compartint el mateix sindicat, les mateixes associacions de veïns. I el més trist de tot plegat és que els que avui voten el seu discurs de la invasió són nets d'aquella gent, nets de murcians que en aquell moment van ser menyspreats i avui dia menyspreen. Han aconseguit que oblidin qui era el seu avi. Això és trist, però és una realitat. És la seva infame victòria.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Vaig a dir literalment algunes frases que es van dir en aquell maig del 2023 des del món ultra/PP. 'Tendríamos que salir todos los españoles a la calle a echar este gobierno traidor'. Molt original. Una altra frase: 'El CIS apunta, Indra dispara i Correos pega el tiro de gracia'. Indra és l'empresa que té contractat el recompte de vots. Una altra per a aquells que siguin amants de fer col·leccions: 'Está claro, pucherazo al canto, guerra civil y la volverán a perder'. Bé, així estàvem; així estem. La Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional i el Departament de Seguretat Nacional van seguir aquest fenomen, un fenomen que tenia uns orígens molt clars. I ara, gràcies a VOX, apareix aquí sota la disfressa parlamentària per solemnitzar l'estratègia de la sospita. Es tracta ara, senyories, de desacreditar les eleccions que vindran, les que en teoria estan convocades, suposo, si no passa res, l'estiu del 2027 o abans, si el president Sánchez avança o, en tot cas, les municipals i autonòmiques del maig. Diguemho d'una manera més clara: VOX està preparant el camp per si de cas a les eleccions del 2027, les generals, no poden tocar cuixa, no poden governar, és a dir, si no poden seure en un gabinet amb el senyor Feijóo. Perquè, és clar, la història no està escrita. No està escrita, eh, senyor Hernando, no està escrita, gràcies a Déu. Imagini's que fos escrita.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Toca definir de manera més blindada la definició de productora independent. Com s'ha dit, aquest és un tema central d'aquest projecte de llei i aquest és un altre punt històric. Esquerra volem evitar que la categoria de productor independent sigui capturada per empreses vinculades sobretot a grans grups televisius, plataformes o capital sense arrelament territorial. Dit d'una altra manera, que no ens colin bou per bèstia grossa. La crítica ve de lluny. A la llei de l'audiovisual que el PSOE i el PP van tancar amb una definició enganyosa, una definició que Esquerra va considerar ja en aquell moment feta a mida dels grans operadors. Alerta amb això! Intentarem que els ajuts públics -i això és cabdal i és estratègic- no acabin en mans dels grans grups exclusivament, perquè altrament hauríem fet una llei que no serviria per la vitalitat bàsicament d'un sector on bona part de la nova creació ve d'instàncies petites o mitjanes. Les ajudes han d'anar a productores independents, reals, distribuïdores, sales petites, projectes en llengües pròpies, col·lectius de dones, de joves i talent emergent. És a dir, que els diners públics serveixin per corregir els desequilibris que genera una visió massa depredadora del sector i que serveixi per reforçar el paper dels actors i d'aquells que, en aquest moment, volen sortir a oferir noves propostes. La llei és un reconeixement, una oportunitat de reconeixement real del caràcter plurilingüe i plurinacional de l'Estat. Ministre, vostè ho sap. Aquesta llei ha de deixar de tractar el castellà com l'única llengua cultural per defecte. Ens creiem o no ens creiem que aquest és un estat pluricultural? Les nostres esmenes introdueixen de manera recurrent que les llengües oficials diferents del castellà, les reconegudes estatutàriament, siguin i tinguin un valor igual que el castellà.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Senyor ministre, vostè, m'ha esmentat els centres d'internament a Europa. Estem d'acord. El nostre grup ha denunciat l'escàndol democràtic que són aquests centres d'internament i una vergonya que cau per sobre de tots aquells que han votat, entre ells el Partit Popular, que ha votat aquesta vergonya. Evidentment, hi ha una pregunta que sorgeix aquí: Vostès com faran la truita sense trencar els ous? Com aplicaran el nou pacte europeu de migració i a la vegada -que ho hem dit, hi estem d'acord nosaltres que no es pot aplicar- com ho faran? Com ho faran? Perquè estan envoltats d'estats que sí que són partidaris d'això, i amb això el felicito, vostès, no. Però com es farà? Tenim por, com a grup republicà, que les mínimes garanties per als estrangers o per als refugiats, pels migrants no es compleixin i pensi que amb algunes coses vinculades a l'estrangeria, doncs, l'Estat espanyol no pot donar moltes lliçons. Fixi's les cues que hi ha i que hi ha hagut històricament amb el tema de l'estrangeria. Per tant, li demano una reflexió sobre això.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Permeti'm també, senyor Marlaska, que faci referència a qüestions més internes que inevitablement estan sobre la taula. La qüestió de la credibilitat del seu ministeri i de tot el que té a veure amb dues coses molt clares: d'una banda, la corrupció realment existent o la que es fa veure que existeix, i les narratives que es generen des del punt de vista d'organismes d'investigació tan significats com la UDEF o la Unitat Central d'Intel·ligència, la UCO. A veure, nosaltres som un partit que no tenim cap dubte que la corrupció a Espanya, des del punt de vista sistèmic, és un fet. I com hem dit altres vegades, la corrupció afecta aquells que més governen, per tant, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE. Dit això, nosaltres, senyor ministre, sap que li hem dit moltes vegades que l'existència de corrupció real no elimina l'existència també d'una altra forma de corrupció, que seria aquella que té a veure amb la creació de màfies en l'interior de l'Estat o de lluites intestines en l'Estat per fer la guerra bruta. Les dues coses són veritat. Hi ha corrupció i hi ha també guerra bruta. De fet, nosaltres, els independentistes catalans, les hem patit. Podríem dir que hem patit les dues, la corrupció i la guerra bruta. Perquè vostè no m'ho pot dir això, no hi estarà d'acord, però hem d'entendre també que al costat de la corrupció hi ha una gran llibertat creativa de determinats entorns per introduir narratives imaginatives en els informes de la UCO i la UDEF. I això és un fet. I vostè, com a últim responsable del Ministeri d'Interior, ho ha de saber, perquè això passa sota la seva autoritat, senyor Marlaska.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hi ha una tensió somorta. Ja no em referiré a tota la resta. Jo vull parlar avui, perquè no és l'últim pas d'aquest Congrés. Ara anirà al Senat a veure què passa allà i després tornarà al Congrés. Deia: Jo vull parlar del marc general. Aquí hi ha hagut una tensió, una tensió que s'ha d'explicar entre allò que les mútues van prometre en els que estaven obligats a ser mutualistes o en els que, per mala informació dels col·legis d'advocats -?i ho vull dir- van anar a parar a les mútues. Però parlem bàsicament de procuradors i d'advocats i també és veritat que afecta altres col·lectius que no tenen idènticament el mateix posicionament. Arquitectes hi està d'acord, metges ens estan demanant que les mutualitats no acabin... Deia: Hi ha una tensió entre aquella gestió privada de la mutualitat i la gestió de l'Estat. Quan les mutualitats fallen i no són capaces de proveir el que era la seva funció, aleshores ha de venir l'Estat a recaptar. Doncs mirin, mantenir l'alternativitat és una mala idea i és una mala idea que farà que d'aquí a deu anys estiguem exactament igual. I això no ho hem dit tots els grups. Això és una imposició de la dreta i vull que aquí quedi ben clar. La nostra opinió era, que més enllà de que sigui un sistema que català, escolti'm de tota la vida, perquè és el nostre sistema... Saben què passa? Que les tradicions, al final, potser les hem de posar a revisió, perquè si no, encara aniríem amb mantellina. I deia aquesta tensió entre allò públic i allò privat, com sempre, s'ha resolt a favor d'allò privat, la interiorització dels beneficis, l'externalització de les despeses. I això, per mi, des d'una perspectiva d'esquerres i progressista, és inadmissible perquè, d'aquí a quinze anys tornaran a fer el mateix? D'aquí a quinze anys s'haurà de fer la transferència dels fons de les mutualitats d'una manera ordenada que no posi en perill la seva subsistència, que els fons no estan disponibles, que el patrimoni no es toca. Els hi recordo que aquells que van deixar les mutualitats i es van passar al RETA i avui no entren en aquesta llei, van perdre tot el seu capital i no vaig sentir ningú dir res.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el desempeño de la Ministra de Inclusión, Seguridad...
«Senyories del PP, vostès sobre el paper, fan bé de demanar exigències al PSOE. Però quina autoritat tenen vostès? I, sobretot, fem el vincle entre la corrupció i els drets socials. Saben de quin partit era el ministre que va dir: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario'? Saben de quin partit era? Del PP, Jorge Fernández Díaz. Per cert, un home molt devot. També va dir: 'La Fiscalia te lo afina'. Per tant, vostès que fan bé aquest escrutini davant del govern del PSOE, no tenen autoritat per ferho. Per cert, també vostès van ser un partit condemnat per corrupció oficialment. Senyories del PSOE, els demanem una cosa: expliquin què parlin, perquè en la mesura que vostès no donin explicacions, el que diuen aquests senyors i senyores del PP creix i nosaltres també reclamem explicacions, perquè és veritat i crec que nosaltres, els sobiranistes, ho podem dir: en aquest Estat es barreja tot. Es barreja el que és real, el que és inventat, el que són casos penals i el que són casos fabricats. Però la part real de corrupció de la que vostès s'han de fer càrrec s'ha d'explicar és necessari, és imprescindible. Per cert, nosaltres tenim molt de respecte per la judicatura i per aquells que investiguen aquests casos, però també hem de dir una cosa: hem patit directament les fabulacions narratives de la UDEF i de la UCO. I això és així. És a dir, hem estat víctimes d'una capacitat d'invenció a l'hora de determinar què havíem fet o no havíem fet. Moltes persones a Catalunya, no només polítics, periodistes, líders socials, professionals, què ens fa pensar que no tot el que passa per les mans de determinats serveis policials és correcte? I això també s'ha de dir, perquè és la nostra feina com a legisladors.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»