Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
41 declaraciones · página 1 de 2
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Cada vegada més semblant, cada vegada menys singular. Quina Barcelona volem deixar a les pròximes generacions? Una ciutat uniforme i sense personalitat o una ciutat viva, diversa i fidel a la seva essència? ✍️ Escric a @TotBcn sobre els governs conformistes de la ciutat, que no han entès que la identitat de Barcelona, allò que som i com vivim, era, és i ha de continuar sent important. 📲 tuit.cat/jxkk3Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcon imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Me n’alegro que ara Junts digui que està en contra dels supermercats 24 hores. El pla que van votar amb el PSC donava barra lliure al que està passant a Ciutat Vella. Però podem revertir-ho si aconseguim arrossegar a un nou sentit comú també a aquells que fins ara s'hi oposaven.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
“Barcelona no pot ser la còpia barata de qualsevol altra ciutat. Necessitem defensar la seva identitat: una manera de viure, el català, el comerç. No des de la nostàlgia, sinó mirant al futur mantenint el que som i ens fa envejables.” 📲 Entrevista a ⬇️ elperiodico.com/es/barcelona/2…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Barcelona podrà apujar l’IBI a pisos turístics perquè volem que els habitatges siguin per viure-hi. La negociació d’@Esquerra_ERC a Madrid, ja és una realitat a Barcelona 🙌🏼. Amb la governança del turisme ens juguem que Barcelona torni a ser Barcelona; una ciutat per als veïns i veïnes.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Barcelona s’ha de connectar amb el país. I necessitem una alcaldia a qui aquestes coses li importin. Que s’arromangui per exigir; per no resignar-nos. Som més que una ciutat; som la capital d’un país. I arribar-hi és pitjor que remuntar l’Amazones. lavanguardia.com/encatala/20261…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El grup parlamentari d’@Esquerra_ERC al Congrés va pactar amb el PSOE incloure als decrets d’habitatge la possibilitat d’apujar l’IBI als pisos turístics. I en els decrets que es portaran a la Diputació Permanent això s’ha de mantenir. El govern de Barcelona els vol apujar al màxim només a aquells tenidors que tenen 4 o més pisos turístics. No n’hi ha prou. Cal apujar l’IBI al màxim des del primer pis turístic. Governar el turisme és això: fer que aquells que se n’enriqueixen contribueixin més a la ciutat.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Pel que fa al tema dels lloguers indefinits, la idea és bona, la compartim, però sincerament, crec que ens hem equivocat amb el nom. Em sembla que no és massa adequat. El que proposa el decret perquè s'entengui és un lloguer estable, que el propietari del pis no pugui fotre fora si no el necessita. El que proposa simplement és que la gent pugui viure en un sostre sense estar patint cada cinc anys perquè ha de fer les maletes. Si la teva iaia t'ha deixat un pis i tu l'has llogat i de cop el necessites perquè t'has separat, perquè el teu fill se'n va a viure a la ciutat o perquè el teu net torna al poble pel què sigui, el podràs recuperar sense cap contraprestació a aquest lloguer, que els hi deia jo, li diria estable, el que pretén és que les empreses que es dediquen al mercat immobiliari no et puguin fotre fora perquè els hi sortirà més car això que renovarte el contracte, que surti més rendible tenir un llogater de llarga durada que no anarlo renovant cada cinc anys per posar el preu el doble. I bàsicament que si vius de lloguer puguis tenir la tranquil·litat que no hauràs de fer les maletes cada cinc anys i et puguis plantejar, o la idea boja de tenir fills perquè tindràs un sostre on posarlos una habitació.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Hem parlat molt de desnonaments, de vulnerabilitat, de dret a l'habitatge digne, de pròrrogues de contractes de fons voltor i de petits propietaris. De qui protegeixen i de qui desprotegeixen els decrets que avui votarem dimecres? Jo mateixa, des d'aquí, li deia a la ministra que eren uns decrets d'emergència, que no solucionaven el problema. Perquè això passi i el problema es solucioni de forma estructural, calen més impostos a qui acumula per fer negoci i menys a qui compra per viure. Més habitatge públic, més rehabilitació, més posar a disposició i traspassar els pisos de la Casa47 a la Generalitat. Més facilitats a les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. Més pressió als joves dels habitatges turístics. Més frenar els fons voltor i posarlosho tan difícil que desisteixin d'invertir en els nostres barris com si fossin iots de luxe. Més eines pels municipis i més invertir en trens perquè tothom, si li dona la santa gana, pugui viure al seu poble i treballar a la ciutat. En definitiva, més ambició del Govern per acabar amb l'especulació. Una ambició que des d'Esquerra Republicana hem posat des del principi. Ho hem fet a la Generalitat posant molts pisos buits, els turístics i topant els lloguers habituals i de temporada i habitacions. I aquí també ho hem fet. Hem introduït mesures al reial decret que vostès tombaran, com la reforma dels recàrrecs a l'IBI perquè els municipis tinguin més eines per tenir més ingressos per combatre l'especulació i les alcaldies de Junts també es quedaran sense això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«L'Observatori Metropolità de Barcelona de l'Habitatge, de fet, diu que el 93 % dels propietaris de la ciutat té menys de cinc habitatges. Cinc. Posem l'acord de que un petit propietari són cinc. D'acord, és cert, però resulta que aquestes persones representen només la meitat dels lloguers de la ciutat. Sorpresa! El 0,1 % dels propietaris tenen el 10 % dels lloguers de Barcelona. I el 6,9 % restant són grans tenidors que controlen més de 107 000 pisos sense comptar les seves cases. 3150 titulars acumulen 78 habitatges i dominen un terç dels pisos de la ciutat. A la resta de Catalunya, doncs, som nosaltres, el 0,85 % dels propietaris concentra el 20 % dels habitatges de lloguer. Un de cada cinc. Al cap i a la fi, senyories, el tema avui és molt més senzill. Va de defensar l'habitatge com un dret o com un element de mercadeig. Ni més ni menys. És això. I avui, un cop més, ens tornarem a retratar amb els nostres vots. M'agradarà molt veure com pot tornar Carles Puigdemont, espero que tant de bo ben aviat, a passejar per Girona mentre segueixen traient a la gent de casa seva i els explica que per culpa seva s'han quedat sense futur i sense esperança.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Gràcies, president. A molta gent, senyories, avui li va la vida en el que decidim en aquest hemicicle. I dic li va la vida perquè és, literalment, la vida. L'Olga de l'Hospitalet, a principis de setembre es va suïcidar deixant dues filles. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? En Javier i també de l'Hospitalet es va treure la vida abans que el traguessin de la botiga on havia fet de sabater tota la vida aquesta mateixa setmana. El local era la seva vida, deien els seus amics. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? A tots dos els va desnonar un fons voltor propietat de la finca sencera per ferse més ric. Segons les dades del Protocol de Registre d'ideacions de suïcidi en casos de desnonament es van registrar durant el 2 025 124 casos de persones que advertien que es volien treure la vida abans que els fessin fora de casa seva. Això només a Barcelona ciutat. Què pensen que passarà avui si voten en contra del decret que pot acabar amb això, senyories de Junts? En què pensen quan prenen la decisió de no votar aquestes mesures? Se'n recorden de l'Olga, de l'Alícia, d'en Javier? Se'n recorden? Eren tots i són tots catalans i catalanes. De vostès, de veritat, quan voten, pensen en la gent del nostre país? A partir d'ara cada desnonament i cada suïcidi portarà una mica de la responsabilitat del que avui decideixin votar en aquesta cambra. Junts insisteix que aquests drames són nivells Satanàs, perquè posen tota la pressió als petits propietaris. Però Míriam Nogueras no és capaç d'aclarir què és un petit propietari. De fet, es va escridassar amb una periodista fa pocs dies en directe perquè no li contestava la pregunta. Per què no ens contesten? El decret diferencia clarament, les persones que tenen tres o més cases. Per tant, aquells que en tenen dos o menys estan protegides, com dirien vostès, de les obligacions que imposa el decret en matèria de desnonaments. Per tant, a mi m'agradaria tornarlos a preguntar: què és un petit propietari? 5, 10, 15 habitatges? No sé, jo la majoria de gent que conec en té entre 0 i 1, hipotecat fins als 70 anys. Aquesta és la majoria de la gent de Catalunya. A veure si m'ho poden aclarir que és per una amiga.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Arribat a aquest punt, aprofito aquesta intervenció per dir que la majoria de grups d'aquesta cambra, com la majoria de tothom, no sabem encara quin punt més important relatiu al ministre de Defensa té a veure amb la situació de Ceuta, que és tot el paperot, tot el vodevil del CNI. És bastant escandalós, senyories del PSOE, que a dia d'avui, el gobierno de la transparencia, no sapiguem exactament què va passar amb el CNI i Ceuta. Sí que s'ha produït una cosa molt interessant. Ha dimitit el delegado, que, com diuen a Madrid, tal vez no era el lápiz más afilada del estoig, tal vez. El delegat a Ceuta, ha dimitit. Per cert, des d'aquest faristol, modestament, aquest diputat va demanar que dimitís fa dies, però tampoc sabem exactament si el delegat ho va avisar. No va avisar. Si el CNI va anotar, no va anotar. Si sabem una cosa que la ministra Robles i el ministre Marlaska no es tracten gaire, no intercanvien gaire informació. I això és greu perquè la crisi de Ceuta, encara que ara hem posat el focus en el tema de l'habitatge i hem fet bé, continua i com s'ha dit. A Ceuta hi ha dos víctimes, dos grups de víctimes, els ciutadans de Ceuta que suporten la pressió a la seva ciutat i els migrants que estan a disposició sembla ser també de maltractaments per part de l'exèrcit espanyol, cosa insòlita en un país de la Unió Europea. Per cert, Amnistia Internacional ha reportat maltractaments, tortures i vexacions. Si això passés en un altre lloc, suposo, senyories del PSOE i de SUMAR, es posarien les mans al cap si això ho fes l'ICE de Donald Trump. Sortirien vostès a denunciarho. Facin com la senyora Robles, denunciïn.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Per últim, i mirant també a solucions a mitjà i llarg termini, hem incidit també en la necessitat de produir més habitatge, sempre des de la part pública i també en col·laboració amb entitats sense ànim de lucre, com les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. Ara mateix, quan parlem de col·laboracions publico privades. En aquest sentit, no tenim clar quines són les que vostès volen potenciar. Nosaltres apostem per les que es fan amb entitats com aquestes, on l'habitatge sempre serà protegit a preu assequible. Però tampoc hi ha manera que vostès entenguin que per potenciar aquests models els hem de deixar d'equiparar a grans empreses privades que fan negoci amb les promocions. Pel que fa als impostos que paguen, hem de reduir els colls d'ampolla que bloquegen la planificació i l'execució d'habitatge. Hem de rehabilitar massivament i garantir que tothom pugui triar on viure i la gent no s'hagi d'acumular a la ciutat com li deia abans. I acabo, president. El Govern espanyol podria haver fet molt més per analitzar amb cura aquestes realitats i proposar solucions efectives des de fa mesos. Un cop més van tard i en mode d'emergència. Vagin amb compte que no siguin vostès els que hagin de fer les maletes perquè la crisi de l'habitatge se'ls emporti per davant.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«I el problema de l'habitatge i de l'acumulació de demanda al ministre també va de creure en els serveis públics i de posarlos a l'abast de tothom, visqui a l'Hospitalet o a Bellcaire d'Empordà. Va invertir en habitatge públic i en vies de tren, va invertir en rehabilitació de pisos i en caps i hospitals. Va sobretot de no obligarnos a marxar dels nostres pobles perquè no hi ha manera humana d'arribar a la ciutat o de viure d'alguna cosa que no sigui el sector serveis. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenos días. Imaginen que hacen las maletas para ir a estudiar a la ciudad, para hacer un viaje con las amigas, para ir a ver a la familia unos días o incluso para venir a trabajar al Congreso. Imaginen la sensación de ilusión al hacerlas para comenzar una etapa apasionante, para pasar unos días de vacaciones y desconexión o para volver a casa después de estar alejado de los tuyos unos días. Imaginen ahora que hace semanas que tienen la casa llena de maletas, llenas de los recuerdos de toda una vida y que las tienen ahí, llenando el comedor, solo esperando a que cualquier día se presenten decenas de policías armados para echar abajo la puerta de tu casa y llevarte de ahí. Aquí estamos, aquí es donde viven decenas de Maricármenes, Olgas y de Alicias sin ninguna esperanza.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Per altra banda, també és important remarcar que el problema de l'habitatge va molt més enllà d'un simple sostre. Té a veure també amb una qüestió de model de territori d'on vivim i de que vivim. M'explico. Fa molts dies que sento dir que la gent vol viure tot al mateix lloc, a la ciutat i a la costa. Doncs miri, no hi estic ben bé d'acord. Ens hem plantejat per què tothom vol viure a la ciutat. Per què la gent s'acumula a la costa? Potser simplement és que el sistema actual no els deixa una altra alternativa que marxar dels seus pobles. Potser és que no tenen un sistema de trens que els permeti viure a on volen, que és el seu poble i treballar a la ciutat. Potser és que el model ferotge de l'economia del sector serveis i que depèn en gran part del turisme, fa que tothom hagi de viure on el sol i la platja dona feina. Potser, i només potser que Rodalies sigui una merda i que només hi hagi quatre AVE en tot el dia per arribar a la ciutat també està expulsant de casa nostra a aquells que no tenim cap ganes de deixar de viure.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Gràcies, president. Bon dia. Imaginin que fan les maletes. Maletes per anar a estudiar a la ciutat. Maletes per fer un viatge amb les amigues, maletes per anar a veure la família uns dies. O inclús maletes per venir a treballar al Congreso. Imaginin la sensació d'il·lusió en ferles. Per començar, una etapa apassionant, per passar uns dies de vacances i desconnexió, i també la de tornar a casa després d'uns dies allunyat dels teus. Ara imaginin que fa setmanes que tenen la casa plena de maletes plenes de records de tota una vida i que les tenen allà omplint el menjador només esperant que qualsevol dia es presentin desenes de policies armats per tirar a terra la porta de casa seva i treure'ls a la força. Aquí és on som. Doncs aquí és on cada dia viuen desenes de Mari Carmen d'algues i delícies sense cap esperança. Des d'Esquerra Republicana hem dit i exigit desenes de vegades que s'havia de parar aquesta escalada, que el problema de l'accés a l'habitatge era el drama social més important dels nostres temps i que era a més és més, diria que és i serà la gran assignatura pendent del seu govern. N'hem parlat en públic i en privat, però avui som on som per la pressió del carrer, pel descontent col·lectiu, davant de la manca d'acció, per donar resposta al que fa temps que és un clam social. Cal garantir el dret a l'habitatge per sobre de l'especulació.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Senyories del PP, no anem a descobrir el que cada setmana constatem des d'aquesta tribuna. Vostès són presoners de VOX. Per cert, ja sé que el canceller Merz és bastant impopular. Ja sé que el canceller Merz a Alemanya està com es diu en els minuts de les escombraries, en el bàsquet o en català diem ja té el capellà al quarto. És a dir, aquest home està acabat, però ja que vostès en un moment donat volien ser un partit europeu, mirin una mica més el senyor Merz i no. I no mirin tan el senyor Abascal que els té encaterinats. Per cert, senyories del PSOE. Aprofito aquest punt per dir abans d'acabar que al marge del pacte de migració i asil i al marge dels centres encoberts a Mauritània que els recordava el senyor Iñarritu, és bastant vergonyós que vostès tolerin com a Govern progressista les pallisses de militars espanyols emigrants a la ciutat de Ceuta. És inacceptable per a una societat democràtica que els seus militars es dediquin a apallissar migrants. Inacceptable. Si governés el PP, vostès ho dirien.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyories, els fets dels dies 30 i 31 de juliol d'aquest any a Ceuta hem de dir que són una tragèdia humana i són també una crisi. Una crisi en moltes dimensions que exigeix responsabilitat, protecció de la ciutadania i una resposta coordinada de l'Estat. Malauradament, com sabem, la gestió ha estat dolenta i la narrativa posterior ha estat pitjor. Vull expressar també en nom d'Esquerra Republicana, la nostra empatia, primer amb les persones migrants i les famílies dels desapareguts, i també amb els ciutadans de Ceuta que pateixen una situació anòmala. Dit això, senyories, la proposició no de llei que presenta avui el Grup Popular la pensem i la veiem com una acció oportunista, sens dubte que no respon ni a la complexitat del problema i que, a més a més, consolida una visió centralista de la seguretat i el que fa és instrumentalitzar realitats molt complexes. No resol la inseguretat. No resol res. Simplement és un brindis al sol que apareix com una resposta davant la millorable, la deficient gestió del govern de coalició. Mirin, la seguretat de Ceuta i Melilla segurament exigeix ordre públic, però també proximitat, recursos i transparència democràtica. No només una visió positivista o militaritzada, ni tampoc grans declaracions grandiloqüents. Exigim al Govern responsabilitat política, però també exigim a l'oposició serietat. Si vostès, senyories del PP i del PSOE, es diuen partits d'Estat i s'ho diuen sovint, han de tenir una visió d'Estat. Posaré un exemple de la gran contradicció del Partit Popular en aquesta gestió, on aquest enfocament, el PP parla de retornar a tothom de manera immediata, però la forma de treure pressió a la ciutat de Ceuta sense deportar il·legalment és portar la gent a la península. Un tabú que el PSOE tampoc s'atreveix per pressió de la Comissió Europea o del propi PP, perquè aquí només hi ha dues solucions senyories, dues solucions. O es viola la llei retornant sol·licitants d'asil menors i altres automàticament, o s'envia a la península a les persones per treure pressió a Ceuta. Per cert, senyories del PP m'haurien d'explicar algun dia com poden defensar a la vegada que estan al costat de la ciutat de Ceuta, on tenen la presidència de la ciutat i que la majoria o gairebé totes, totes les comunitats autònomes que vostès governen, no volen acollir cap infant migrant. Com es pot defensar les dues coses alhora si no és des d'un cinisme extraordinari, senyories del PP?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«President, senyories, senyor defensor del poble. Voldria començar parlantli i a tots vostès del cas d'un jove que el 21 de juny del 1987 es va treure la vida sent caporal d'una corbeta a Cartagena. Es deia Juan Murcia Soriano i era de la meva ciutat, de Vilanova i la Geltrú. Aquest jove es va suïcidar -no s'ha sabut mai per què- fent el servei militar i les explicacions que van rebre els seus familiars van ser escasses. Bé, com ell, com ell, hi ha hagut més de trescents suïcidis documentats a les Forces Armades espanyoles entre l'any 1983 i el 2001. Com ha assenyalat el diputat que m'ha precedit, som davant d'un escàndol que afecta directament al cor de l'Estat. I jo crec, senyor Gabilondo, que vostè, com a defensor del poble, té molt a dir aquí. La plataforma Trencant el silenci, nascuda a Catalunya, que agrupa familiars de persones que es van suïcidar o que van morir en estranyes circumstàncies o que van quedar afectades per alguna mena de traumatisme físic o psicològic, ho hem posat damunt la taula i diversos grups d'aquesta cambra hem volgut avançarho. També, com s'ha dit, els grups més importants del Congrés han impedit una comissió d'investigació. També han impedit que nosaltres instem des de la Cambra directament la seva actuació, però li ho repeteixo, senyor Gabilondo, seria indispensable que, d'ofici, el Defensor del Poble entomés això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Per això, des d'Esquerra Republicana fa temps que reclamem tres mesures molt concretes. La primera, que es permeti invertir els romanents de tresoreria en habitatge. És incomprensible que hi hagi municipis amb superàvit, amb superàvits importants, disposats a construir habitatge públic, a rehabilitar edificis, a comprar pisos i a ampliar el parc públic, i que la legislació estatal continuï impedint destinar aquests recursos a una emergència social com aquesta. La segona, permetre als ajuntaments aplicar tipus diferenciats de l'IBI segons els usos de l'habitatge, perquè no és acceptable que una família pagui proporcionalment el mateix que un fons voltor o un gran tenidor que acumula desenes i centenars de pisos, mentre només espera obtenirne rendibilitat. I la tercera, que els municipis tinguin més capacitat per definir els criteris propis d'adjudicació d'habitatge protegit adaptats a la realitat local. Perquè no és el mateix la realitat d'una gran ciutat que la d'un municipi turístic, industrial o rural. I després encara hi ha una quarta, que és la Sareb. N'hem parlat milers de vegades. La Sareb, SEPES, CASA47. Fa anys que parlem d'aquests béns immobilitzats que podrien formar part del parc públic i que estan travats per coses administratives que no tenen cap mena de sentit. Fa mesos que es va anunciar un acord de gestió amb la Generalitat que ni tan sols hem vist, tot i que hem demanat milers de vegades. Aquest és el problema real de l'accés a l'habitatge. Clar que volem que hi hagi més transparència. Clar que volem que els habitatges públics siguin sempre públics, però, si no en tenim, no els podrem adjudicar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar que haya suficientes médicos en el sistema público de salud?
«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Gràcies, presidenta. Acabo. Els deia que Lluís Homar, en el paper d'Adrià, recordava que quan arribaven a una ciutat, els que estaven al servei d'aquell emperador filòsof construïen biblioteques. Avui alguns governants, com per exemple Netanyahu, com Putin, destrueixen biblioteques. Tinguem sempre al cap la lliçó d'Adrià, que és la lliçó contra el feixisme. Gràcies, senyories. Gracias, presidenta. Acabo. Les decía que Lluís Homar, en el papel de Adriano, recordaba que, cuando llegaban a una ciudad, los que estaban al servicio de aquel emperador filósofo construían bibliotecas. Hoy, algunos gobernantes, como por ejemplo Netanyahu o Putin, destruyen bibliotecas. Tengamos siempre en la cabeza la lección de Adriano, que es la lección contra el fascismo. Gracias, señorías. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Senyories socialistes, està bé que tinguem bones intencions i nosaltres la celebrem i donarem suport a aquesta proposició, però la memòria té molts buits: innombrables exiliats, innombrables depurats, innombrables torturats, innombrables assassinats. Tots ells, molts d'ells no són recordats aquí. Molts d'ells han caigut en l'anonimat. Està bé que avui traguem de l'anonimat els bibliotecaris i els llibreters. Està bé que ho fem, sobretot perquè alguns, els d'una certa generació, tenim una gran estima per les biblioteques. Servidor de vostès, com a boomer, segurament soc representant de l'última generació que es va construir una biblioteca personal. Els meus pares veien els llibres com un tresor. Els meus fills veuen als llibres com una cosa que està a les xarxes. Jo, en aquest sentit, em permetran que ho digui, soc un home del passat. Permeti'm, senyora presidenta, que acabi la meva intervenció fent una recomanació cultural. Crec que s'escau. Senyories, si poden, vagin a veure l'actuació de Lluís Homar fent el paper de l'emperador Adrià, Memòries d'Adrià. Lluís Homar, en el paper d'Adrià, acaba una part del seu monòleg dient el següent: 'Quan conqueríem qualsevol ciutat fèiem moltes coses, però sobretot construíem una biblioteca'. Això va fer un emperador que era un savi, un emperador que era un filòsof. Avui en dia, malauradament, si pensem en Putin, si pensem en Netanyahu, si pensem en Trump...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que su Gobierno está adoptando todas las decisiones necesarias para hacer cumplir el derecho a...
«Miri, ministra, aquesta setmana hem conegut el cas de la Carmeta. La Carmeta és una veïna de Vilanova i la Geltrú, de gairebé 90 anys, que després de 70 anys vivint a casa seva en propietat, va haver d'hipotecar-la per la crisi. Una permuta que mai es va escripturar va acabar amb el seu pis en mans d'un fons voltor que ara la vol fer fora. La Carmeta no és un cas aïllat, és el rostre d'una realitat que no pot esperar. Els abusos dels fons voltor i la falta de mecanismes efectius per protegir la gent. I quina alternativa li donen? Doncs que se'n vagi a viure a Valls, a gairebé una hora de la seva ciutat i al barri on ha viscut tota la vida. I l'ajuntament no pot ajudar-la perquè no té eines per oferir una altra opció. Som conscients que aquí al Congrés, les dretes bloquegen l'aprovació d'algunes lleis imprescindibles, però també en som que no podem abaixar els braços i donar aquest tema per perdut. Hem d'avançar i aquells qui van tot el dia de municipalistes i aprofiten les preguntes al president per carregar contra les polítiques d'Esquerra Republicana, si es neguen a una proposta com la que avui li estic fent, seran ells qui hauran de passar comptes amb els seus alcaldes i alcaldesses quan els demanin explicacions perquè no tenen recursos per ajudar a la seva gent. És imprescindible, doncs, que sí, aquí al Congrés, vostè agafi aquest compromís i que es tradueixi en fets i en calendari per poder millorar la fiscalitat municipal. Els ajuntaments ho necessiten urgentment i la ciutadania espera que hi fem alguna cosa. Confiem que si no es pot avançar per fer ho en lleis que, com deia, bloqueja la dreta, puguem trobar una altra via per fer-ho.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Bon dia. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, comencem la sessió d'avui amb un tema realment complicat. En primer lloc defensaré tècnicament les esmenes que nosaltres hem mantingut vives. Son dues esmenes que tenen un sentit claríssim. El primer d'ells és una reivindicació que fa molt de temps que el meu partit està fent. I és que les taxes judicials es dediquin a l'Administració de Justícia a Catalunya i, particularment, les volíem dedicar a la retribució dels advocats d'ofici, que tots estem d'acord que no tenen una retribució correcta i, per tant, no tinc cap dubte que gran part dels partits que volen dignificar aquesta professió i que ho diuen per activa i per passiva, ens donaran suport. I en segon lloc, també la següent esmena que mantenim té a veure amb la justícia de proximitat de la ciutat de Barcelona, prevista en la seva carta municipal, que entra en el model de justícia i de seguretat, que alguns de nosaltres se suposa que compartim per fer de la nostra ciutat una ciutat més justa i que, per tant, tampoc dubto que vostès d'alguna manera li donaran suport.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Ara bé, també hem de dir la veritat. Aquesta proposta es queda curta, sobretot venint d'un partit que governa i que pot fer immediatament el que calgui, perquè tindria els vots suficients en temes com aquests. De què estem parlant? Imaginem-nos tres coses senzilles, perquè ens entenem de què estem parlant. Una web d'un servei públic que només pot fer servir un ratolí i petites finestres, doncs una persona amb discapacitat visual, no hi podria entrar, per exemple. Un sistema automàtic que tria currículums elimina sense voler, per exemple, persones que han treballat menys anys, perquè han tingut una discapacitat des de sempre o de cop i volta. També és discriminació, però disfressada de neutralitat. Una aplicació municipal d'emergència no accessible al llenguatge senzill per a les persones amb discapacitat intel·lectual, aquestes queden desprotegides. D'això és del que estem parlant: de drets humans en versió digital. Per això diem que no n'hi ha prou amb bones paraules i una proposició no de llei, no n'hi ha prou. Calen coses molt, molt, molt, molt clares. En direm tres, per no dir-ne més. La primera: calen lleis, lleis, no només declaracions. Si una administració o una empresa fa servir la intel·ligència artificial per excloure persones amb discapacitat, ha de ser obligatori i corregir-ho, i s'ha de poder sancionar si cal. Si no, no serveix de res. Les bones intencions normalment es queden en res, malauradament. Segon: res sobre nosaltres sense nosaltres, que és un dels lemes del moviment de discapacitats i ens agrada molt dir-ho. Res sobre nosaltres sense nosaltres. Què vol dir això? Que no podem dissenyar aplicacions, webs o algoritmes sense seure a taula amb les persones que en patiran les conseqüències. Si dissenyem una ciutat sense rampes, la culpa no és de qui va en cadira de rodes. Doncs amb la intel·ligència artificial passa el mateix. Si no hi ha rampes digitals, si no hi ha accessibilitat, el problema no és la discapacitat, és del sistema. Tercer: transparència i control públic. Quan un algoritme decideix alguna cosa important sobre la teva vida (una prestació, una ajuda o una cita mèdica), no pot ser una caixa negra. La ciutadania ha de poder saber quina eina utilitzes, amb quines dades, amb quins criteris, i l'administració ha de poder dir: 'Aquest sistema discrimina, l'aturarem, el revisarem, el corregirem i, si cal, el sancionarem'.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Dit això, jo voldria fer una reflexió més ideològica ara. Quina és la proposta de la dreta? Ja veig que se'n va la senyora Madrenas. Quina és la proposta de Junts? Quina és? Perquè venir aquí i dir que cal més parc públic em sembla molt pobret. Em sembla molt pobret. A més a més, d'algú que ha estat alcaldessa d'una ciutat com Girona, que és dels llocs on costa més accedir a un habitatge. Ja està? Això és tota la feina que fan en habitatge des de Junts per Catalunya? Dir que cal més parc públic? Això ho diem tots. No fa falta ser un gran jurista per saber que cal més parc públic. Però i fins que arribi? Quin és el model? És a dir, quin és el terra? Perquè, si aquesta proposició de llei que no ens agrada ni als de l'esquerra i no els agrada als de la dreta -?ja ha quedat clar- tampoc, quin és el terra? En quin moment frenem l'especulació? O és que no és un problema l'especulació?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Primer de tot, vull donar la benvinguda als promotors i promotores de la ILP, que avui ens acompanyen en aquesta grada, i alguna amiga personal que també tenim aquí, que em fa molta il·lusió que estigui aquí per seguir aquest debat. Un debat que és important per mi i que confesso que avui, en aquesta intervenció, estic inclús nerviosa. Primer, avui debatem, com deia, aquesta ILP amb un nom tan clar com contundent: 'No es mi cultura', una ILP que ha aconseguit més de 165 000 signatures validades, més de 715 000 signatures en el punt d'inici. I això no és un detall, és l'expressió d'una ciutadania que ens està demanant a crits que avui aquí l'escoltem. Aquesta cambra entenem que hauria de ser la màxima expressió de la voluntat popular. Per tant, si la ILP que va declarar la tauromàquia patrimoni cultural el 2012 es va quedar a poc més de mig milió de signatures, just el mínim per entrar en aquest congrés i amb un 32 % de signatures menys que la d'avui, no hi hauria d'haver massa discussió en què cal deixar que es prengui en consideració avui, aquest text. Aquesta ILP, demostra ser un moviment molt més ampli, molt més transversal, amb un missatge directe: Aquesta festa ja no representa la majoria social. A més, aquesta iniciativa no imposa res a ningú, com deien els companys fa una estona. El que fa és donar o tornar el dret de decisió a les comunitats. Retorna la sobirania perquè cada territori pugui decidir lliurement si vol o no vol curses de braus. És més democràcia, és més capacitat de decidir i és més competències. I per això nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana que defensem el dret a l'autodeterminació de Catalunya, entenem millor que ningú el valor d'aquest pas. Perquè el dret a decidir és universal i ho ha de ser des de triar el futur polític del teu país fins a decidir si a la teva ciutat o al teu poble vols un toro dessagnant-se davant el públic. Catalunya, de fet, és pionera. El 2010 el Parlament va abolir les curses de braus i, tot i que després el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta decisió, la realitat és que la societat ja havia canviat. Les places es van convertir en mercats, en museus, en equipaments diversos, en espais de vida, de comunitat, de respecte, espais de vida on abans hi havia hagut crits i aplaudiments a la mort.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Escolti, senyor Marlaska, estem a l'any 2025. Vostè sap i m'explicarà lo contrari, però vostè sap que des d'un punt de vista tècnic, la prefectura al mig de Barcelona, no és logísticament indispensable. Vostès tenen a la ciutat, a la capital catalana, altres llocs on col·locar els operatius de la Policia Nacional. Perquè això m'ho ha dit gent, gent de vostès m'ho ha dit. Escolti, la Policia Nacional podria estar en un altre lloc, no necessàriament a Via Laietana. I aleshores també li diré, passa una cosa que és notícia. Resulta que el president de la Generalitat, el senyor Illa, és socialista. L'alcalde de Barcelona, senyor Jaume Collboni, és socialista. I vostè, sempre i quan no em digui el contrari, ministre de l'Interior, és socialista. Aleshores jo em demano com pot ser que tres socialistes que tenen a veure amb el futur de Via Laietana no es posin d'acord? Jo ja sé que dintre d'uns dies el seu gobierno declararà Via Laietana 'lugar de memòria'. Fantàstic. Això així, per si sol no servirà de res, perquè nosaltres creiem que només valdrà si, a més a més de ser un lloc de memòria, és un lloc on no hi han operatius, perquè un lloc de memòria on convisqui la tasca policial normal és absurd. És absurd i, a més a més, perquè seria normal i comprensible ara que l'alcalde Collboni, socialista i el president Illa és socialista, que la propietat de l'immoble passi a la Generalitat. Escolti, la Generalitat ja no està en mans de gent estranya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«President, senyories, bona tarda. Votarem a favor d'aquesta PNL, com no podria ser d'altra manera, perquè som davant d'un cas d'injustícia, de silencis oficials, d'impunitats acumulades i de dolor. Com ha destacat la diputada d'Euskal Herria Bildu, han passat 47 anys i ningú ha assumit cap responsabilitat, ningú, per tot allò que va passar a Pamplona. Per tant, s'ha esdevingut un veritable forat negre de la història i també un forat negre de la justícia. L'assassinat de Germán Rodríguez i el fet que mig centenar de persones van ser ferides o lesionades aquell dia forma part d'una mena de buit històric. No existeix a efectes oficials. Vull recordar també, com s'ha dit aquí, que uns dies després un altre jove, Joseba Barandiaran, va ser assassinat en una manifestació de protesta a Donostia. Les comparacions sempre són odioses històricament, però em permetran que en faci alguna. El 30 de gener de 1972, a la ciutat nord-irlandesa de Derry, es va produir el que és conegut com a Bloody Sunday. Soldats britànics van matar tretze manifestants desarmats. L'Estat britànic va organitzar una primera comissió fake que va consistir en tapar aquell incident, però després el mateix estat britànic, el 1998, va crear una altra comissió d'investigació, dirigida per lord Saville, que va acabar amb un informe que va trigar 12 anys i l'any 2010 es va conèixer aquest informe, que va tenir una conclusió claríssima des del punt de vista democràtic. Què va dir aquell informe promogut per l'Estat britànic? Va dir que els assassinats dels manifestants desarmats de la ciutat de Derry van ser injustificats i injustificables. El primer ministre en aquell moment, David Cameron, va demanar perdó públicament en nom de l'Estat. Bé, els britànics no són perfectes, però estaran d'acord amb mi, que aquí van fer una mica més de feina que no a l'Estat espanyol. I en aquest cas concret, el que ha portat aquí el grup d'Euskal Herria Bildu. Repeteixo, les comparacions són odioses, però són importants. Perquè això que va fer possible l'estat britànic, per què no ho fa l'Estat espanyol? Fem-nos aquesta pregunta: Per què l'estat espanyol no és capaç de fer això? Fixem-nos, l'Estat espanyol, que té una llei de memòria democràtica que corre el perill de ser una llei absolutament passada per aigua, paper mullat. Esquerra va votar aquesta llei amb totes les reticències del món, però ens sap molt de greu haver de constatar que acabi sent un instrument només apte per a fer festivals i festes. Perquè els hem de dir, senyories socialistes i senyories del govern, no serveix de res celebrar cincuenta años de libertad si finalment vostès no actuen sobre aquests forats negres de la història. Si no actuen sobre el que va passar a Pamplona l'any 1978, no serveix de res tot aquest festival de commemoracions. Al contrari, això subratlla encara més la impostura del Regne d'Espanya respecte a la memòria. És encara més lesiu per a les víctimes que, de cop i volta, la democràcia espanyola celebri la mort de Franco com si fos realment -i permeti'm l'expressió- una revisitació dels famosos coros y danzas. Ja ens entenem, coros y danzas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I si un fenomen resumeix aquest model de ciutat que expulsa i que és especulativa, és el dels pisos turístics. Miri, a Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o l'Escala, el percentatge de pisos convertits en allotjaments turístics és tan alt que arriba a trencar l'equilibri social i demogràfic dels barris, expulsa el veïnat i converteix els barris sencers en parcs temàtics, sense escoles, sense mercats, sense botigues, sense nens jugant a les places. Mentre milers de famílies busquen un pis on viure, les plataformes de lloguers turístics acumulen propietats que després lloguen a 200 euros la nit, i vostès ho permeten i ho van deixant córrer. És escandalós. I mentrestant, els municipis no tenen cap eina efectiva per frenar-ho. Quin és el resultat? Que el dret a viure als nostres barris ha quedat segrestat pel benefici privat. I nosaltres ja en tenim prou. Però el problema d'accés a l'habitatge va molt més enllà de la regulació dels preus dels lloguers. El problema d'accés a l'habitatge s'ha d'abordar des de tots els seus vèrtexs. I és per això que també hem registrat una proposició de llei en matèria fiscal, valenta, transformadora per acabar amb l'especulació immobiliària. I li demano que se la prengui seriosament i li doni suport. Proposem eliminar privilegis de les SOCIMI, no només rebaixar-los una mica; exigir que compleixin la Llei d'Arrendaments Urbans i facin contractes de set anys, i crear un nou impost progressiu i complementari a l'IVA sobre la concentració d'habitatges a partir del tercer immoble. Proposem que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en els IBI dels pisos buits, habitatges en mans de grans tenidors i allotjaments turístics. Acumular cases per no viure-hi ha de sortir molt car, i poder comprar una primera vivenda per viure-hi ha de sortir molt més barat. I és per això que en aquesta proposició de llei també hem proposat que l'IVA per a aquells que tinguin menys de 35 anys i vulguin comprar el seu primer habitatge passi del 21 % al 4 %. Creiem que les nostres propostes van molt més enllà de les propostes recents del PSOE, que la setmana passada, és cert, va anunciar un recull de mesures fiscals, una setmana després que presentéssim el nostre text, com sempre, a remolc de les propostes d'Esquerra Republicana. També estem treballant per l'impuls de l'habitatge cooperatiu, un model de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per construir habitatge en cessió d'ús. Aquest model, molt implantat ja i creixent a Catalunya, pot ser una tercera pota molt important per aconseguir incidir en el preu del mercat. Habitatges que poden ser per sempre, si es desitja, pagats a preu de cost, sense abonar empreses que especulen amb el dret al lloc on viure. Habitatges que, si es fan en col·laboració amb l'administració pública, també poden reservar-se una part per a aquells propòsits que tingui l'administració, els ajuntaments o, en aquest cas, l'Administració General de l'Estat. És per això que aquesta setmana, com deia, també hem presentat una proposta conjuntament amb Más Madrid per impulsar aquest model en aquesta cambra. Tot això, evidentment, sense oblidar el parc d'habitatges de la Sareb, que, com deia, és propietat de tots i totes. D'una vegada per totes cal posar a disposició de la ciutadania aquests pisos, traspassar-los a les comunitats i als ajuntaments, i acompanyar-ho de pressupost per rehabilitar-los. O, en el seu defecte, cedir-los a les cooperatives perquè puguin fer aquesta feina. Igual que cal que permetin que els ajuntaments puguin gastar els seus romanents de tresoreria per invertir en habitatge i posar tots els recursos disponibles al servei d'aconseguir que tothom tingui un sostre digne on dormir tranquil per les nits.»