Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 10 de 12
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Bon dia de nou. Gràcies, presidenta. No feia falta una esmena a la totalitat. Només feia falta que, una vegada tenim un text, es facin esmenes. Nosaltres també volem que això sigui ampliable a un conjunt més gran de malalties, però no feia falta. No fem perdre el temps més a la gent, perquè un dia per aquestes persones és un dia més de dolor i un dia més de patiment. No ho he fet mai, no acostumo a portar històries personals, però avui porto a aquesta tribuna la història d'una persona extraordinària, un exalumne, una persona que va desafiar una malaltia atroç amb una dignitat i coratge incommensurables que es diu Pau Torres. La seva vida és un testimoni de la lluita contra l'ELA, una malaltia degenerativa neuromuscular que condueix a una paràlisi muscular progressiva fins la mort. Després us diré per què ho explico. L'ELA és devastadora, mentre que la sensibilitat i la intel·ligència es mantenen inalterables. Els afectats per la malaltia són condemnats a la presó del seu propi cos, completament dependents dels altres per qualsevol activitat diària. El Pau va ser diagnosticat l'any 2013 i durant gairebé una dècada ha lluitat contra vent i marea intentant mantenir una vida digna per a ell amb el suport exclusivament, pràcticament, de la seva família. Si us plau, callin una mica que això és important.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Senyor ministre, deixi'm dir que li recordo que avui podem parlar en català en aquest hemicicle perquè el vàrem obligar. Dit això, el retrocés dels drets que pateix al Parlament, en aquest cas la llengua catalana, al País Valencià i a les illes són el mirall de la passivitat del seu Govern. I és precisament greu que justament el seu Govern hagi legitimat el seu rei, també, Felip VI, que en aquests moments ha atorgat el títol real a una entitat que defensa les tesis justament de l'extrema dreta i nega la unitat de la llengua catalana i que té aquest nom surrealista, obro cometes, de 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà'. Miri, Felip VI demostra, una vegada més, el seu flagrant anticatalanisme, però és pitjor: demostra ser un ignorant. Demostra estar al costat dels feixistes o, el que és pitjor, demostra les dues coses alhora. En qualsevol cas, nosaltres tenim clar que és un digne hereu de Felip V i de Francisco Franco. Per això, avui, en el desè aniversari de la seva proclamació com a rei, volem deixar clar que des del republicanisme diem una vegada més, clar i català: fora els Borbons.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al Sáhara Occidental y los compromisos pendientes de la XII RAN Marruecos-España.
«Potser la Moncloa té la brúixola desnortada o bé practica la moral de geometria variable, que fins i tot en relacions internacionals té sempre un límit el cinisme descarnat. Els saharauis han tingut la mala sort de conèixer el pitjor Sánchez, el que acota el cap davant el poderós. El pitjor Sánchez és pels saharauis. Quina mala sort. Mentre, el mateix personatge es passeja per Europa com un campió de la democràcia, sobre el Pròxim Orient o el centre del continent. En definitiva, malauradament, aquest Govern ha llançat per l'aigüera els consensos i la neutralitat històrica en aquest tema. Realisme sobtat versus principis, però repetim una vegada més, sense cap explicació seriosa. Citaré el que va escriure un eminent diplomàtic espanyol, Jorge Dezcallar, quan va passar el que va passar. Escrivia el diplomàtic: 'Ustedes perdonen, pero si comparo lo ocurrido con el programa electoral del PSOE, me viene a la cabeza la famosa frase de Groucho Marx: Estos son mis principios, pero si no les gustan, tengo otros'. Dezcallar, no pas nosaltres. Bé, podríem estendre'ns, no tinc temps, sobre el que deia el programa electoral del PSOE a la pàgina 286 l'any 2019, on es parlava, en aquell moment, del dret a l'autodeterminació del poble saharaui. Tot això ha passat avall.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Dues reflexions més. La primera, respecte al model. A Catalunya saben que això és competència nostra, i jo crec que és el territori de l'estat on tenim més clar que la presó és un element de rehabilitació i de reinserció, que no és un element de càstig. I aquí, les suposades esquerres es situen davant dels problemes socials a través de més autoritarisme, més modificació del codi penal, més reforç de les mesures coercitives i de les mesures coactives. No resoldrem res. L'únic que resolem és que s'estan movent, cada vegada amb més velocitat, per estar en aquella bancada d'allà. Doncs felicitats, perquè aquest estat necessita una esquerra que torni a creure en els principis de prevenció general i particular i en els principis de rehabilitació i de reinserció, i els estan oblidant. Segona constatació: ens està passant amb els temes penitenciaris i ens està passant amb tot, volen resoldre la realitat a cops de codi penal. Volen resoldre la realitat a base de mesures coactives, i l'únic que fan és encara fer més forta aquesta tensió social que estem vivint. Posem les condicions no només pels funcionaris, sinó perquè la ciutadania, perquè no hagi d'entrar a presó i després, en tot cas, parlem de si han de reforçar o no determinats aspectes de la legislació penitenciària. Però no estan fent el primer, i acabaran tenint bombes a les presons. I no es resol amb el reconeixement de l'autoritat. Facin polítiques d'esquerres d'una vegada i deixin d'aliar-se amb ells. Moltes gràcies i bona tarda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Bon día. Gracias, presidenta. Señora Rocío de Meer, la verdad, no me gustaría que nunca tuviera que encontrarse usted con el dilema de tener que coger una barcaza con su hija de siete años para huir no sé si de la guerra, quizá de la miseria, quizá de la pobreza extrema, tener que cruzar un océano, que haya alguien que diga que esto es una barca que está deliberadamente rota y las deje morir en el mar o que llegue a un país gobernado por la extrema derecha. Ojalá no se encuentre nunca usted en este dilema, porque es terrible. Dit això. L'extrema dreta em preocupa molt, però em preocupa més la resta de la càmera. Per què em preocupa més la resta de la càmera? Perquè aquesta ILP, abans vam fer una PNL, aquesta ILP de regularització exprés de 500 000 persones va ser presentada ja fa tres anys. Tres anys. I encara estem aquí. Tres anys en els quals vam demanar que s'obrís una ponència de llei per regularitzar 500 000 persones, moltes de les quals, cada dia que esperen, és un dolor que pateixen. Tres anys. Tres anys per mi és una falta, una vergonya, una falta de respecte a la democràcia. Perquè una iniciativa legislativa popular és l'únic mitjà que tenen els ciutadans per poder portar lleis aquí, que siguin tramitades i que siguin votades. Realment em fa vergonya que avui, una vegada més, per enèsima vegada, hagi de defensar aquestes coses que per mi em semblen tan elementals. És un insult a la democràcia, però no només per raons democràtiques. Això ja hauria d'haver estat en ponència, discutit i aprovat, evidentment. No pot tornar a passar allò que va passar l'any passat, que es va quedar una vegada més amb l'expectativa troncada de milers i milers de persones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Arribem tard. Arribem tard perquè ningú, ningú, ningú es mereixia ni un minut de repressió, de presó o de persecució. Però tenim la força que tenim. Esquerra Republicana no estava equivocada: és que estava molt sola. I el resultat, el que està passant avui aquí, és el resultat de tot un independentisme unit. Unit per una causa que transcendeix les nostres baralles diàries. Així de forts som. Així que jo crec que ho hem de reivindicar una vegada i una altra. I acabo amb tres comentaris. El primer: Esquerra Republicana mai deixarà de fer política. Mai. I mai deixarà de dir la veritat, encara que sigui víctima del primer i del segon, però mai no ho deixarem de fer. Dos: felicitem-nos. Felicitem-nos per això d'avui, però siguem realistes. Hem dit que sempre diem la veritat: això d'avui no és un punt i final. Encara queda un partit per votar en aquest país. Encara queda un partit que, pel que sigui, no està aquí, però que és molt important: el partit judicial espanyol. I votarà. I tothom sap el que votarà. I forma part, i des d'aquí...,»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Només hi ha una manera, si em permeten, amb tota la humilitat del món, una manera que jo crec que la sap tothom, però ningú l'aplica, per revertir aquesta situació. I aquesta manera és acompanyant amb majúscules i, alhora, respectant a una pagesia que sí, malgrat tot, està fent els deures. Està fent els deures vers una alimentació sostenible i de qualitat. I, per acompanyar-la i respectar-la, que és el que interessa, el que mereix i el que fa més d'onze setmanes s'està discutint en aquest hemicicle, només hi ha un pla, i aquest pla passa per prohibir que els agricultors venguin a pèrdues. Estem tots d'acord amb això? Passa per sancionar els abusos de les grans distribuïdores. Passa per simplificar els tràmits burocràtics. Passa per, també, flexibilitzar les exigències als petits i els mitjans agricultors amb una transició que sigui justa i, alhora, que sigui realista. Passa per fixar indicadors en els costos de producció. I passa, inevitablement també, per evitar la competència deslleial, controlant les importacions. Mirin, la setmana passada, a instàncies del meu grup parlamentari, aquesta cambra prenia en consideració una proposició de llei que pot ajudar enormement a revertir la injustícia que viu el sector. Siguem coherents. El que venim a demanar avui és prou baralles estèrils i una mica de coherència. I fem que la llei de la cadena alimentària sigui una norma útil d'una vegada per totes per un sector que és evident que la demana a crits, i que surti qui calgui a la foto. Però reformem una llei que, sens dubte, s'ha demostrat inútil. Siguem també conseqüents amb el que cadascú dels presents vota a Europa, perquè massa vegades els últims anys hem vist com molts dels grups d'aquesta cambra, i em sembla que és absolutament gratuït que els torni a assenyalar, votaven sistemàticament a favor de tractats de lliure comerç de la Unió Europea amb països que no compleixen la normativa europea, que sí s'imposa als nostres pagesos, condemnant-los, evidentment, a competir en desigualtat de condicions i, per tant, si em permeten, condemnar-los a la misèria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Ja veig que, al final, totes les discussions en aquesta tribuna que parlen de la pagesia, un sector estratègic pel nostre país, ara resulta que acaba derivant a veure qui té més pagesos a les seves files, si les files del Partit Socialista o les files de VOX i del Partit Popular. Realment, si em permeten, molt patètic. De fet, hem sentit com el diputat de VOX, amb molta vehemència, amb una vehemència una mica estranya i a 200 de volum, ens tornava a portar ja per enèsima vegada una altra moció a la Cambra Baixa, aquesta vegada amb 11 punts. Jo personalment no sé per què amb 11 punts i no amb 22, també deixin-m'ho dir, amb el seu rigorós criteri de 'Vamos a salvar y proteger el campo español'. La veritat, deia 11 punts, que no sé per què no 22, però el que sí és cert és que han passat més d'onze setmanes ja des de les protestes i les reivindicacions pageses al llarg i ample del continent, també a l'estat i, òbviament, al meu país també, a Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«També, no han parlat, parlant de joves, de la participació política dels joves. Si els joves poguessin votar, si els joves poguessin presentar-se a les eleccions i poguessin votar, segurament molts dels problemes dels joves s'acabarien. I vull recordar que Esquerra Republicana va presentar dues vegades un projecte de llei en el qual demanava el vot als 16 anys perquè la gent pugui decidir sobre el seu futur, ja que poden treballar, poden tenir conseqüències penals, es poden casar, que a vegades és més complicat que altres coses, etcètera. I també recomano als joves de classe treballadora que per primera vegada s'impliquin. S'impliquin, s'impliquin i s'impliquin. Els haig de dir als joves de classe treballadora que en aquesta vida no regalen res. I no regalaran res ni com a treballadors i treballadores, ni regalaran res com a nació oprimida. Així que els invito a la lluita perquè encara tenen tot un futur per lluitar, igual que altres persones ho han fet durant molts anys, per lluitar i poder tindre molts drets que ara hem de defensar, i en alguns casos hem perdut i hem de recuperar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Doncs bé, vist aquest panorama, estem d'acord amb el grup proponent que aconseguir més transparència en els beneficis empresarials de cada sector, per cada tipus d'empresa, perquè, evidentment, tampoc totes les empreses són iguals, ajudaria a posar totes les cartes damunt la taula per una negociació entre sindicats i patronals més equilibrada. Així que estem molt feliços d'aquesta proposta. Igual com això també podria ser una positiva, també ho podrien ser moltes altres mesures que Esquerra Republicana ha plantejat durant els darrers anys i que no s'han acceptat. I espero que... Allò, sap? Que crec que, si l'objectiu és el mateix, que és protegir la classe treballadora, doncs podríem anar més junts més d'una vegada, no? Per exemple, la incorporació dels representants dels treballadors al consell d'administració també seria molt interessant, per veure l'estratègia de l'empresa, i també ajudaria molt a la negociació col·lectiva. La recuperació de l'autorització administrativa prèvia a qualsevol ERO, que això d'aquí ens van dir que no era possible, i és possible. Ho té Grècia. Per què no ho poden tenir més països? O la recuperació dels salaris de tramitació. Vostè sap, com a especialista, que són molt importants. L'increment dels salaris vinculats a l'IPC, per què no? I en cas contrari, que hi hagi altres variables que facin que això no es compleixi, que ho demostri l'altra part. Calen mesures valentes i en això ens trobarà sempre. I, a més, és la millor manera de combatre la dreta i l'extrema dreta, estem d'acord. Calen mesures valentes i aquesta és una, i espero que s'aprovi i que ràpidament passi de projecte no de llei a llei.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«No toquen els salaris i, en canvi, proposen abaixar impostos. Això em sembla greu. Parlem-ne. Que un impost sigui progressiu o regressiu depèn de qui paga els tributs i d'on es destinen aquests recursos. Malauradament, els impostos indirectes, com l'IVA sobre productes bàsics, cada vegada tenen un major pes respecte al global de la recaptació. I és cert que els productes bàsics són necessaris per a tothom, independentment de si són pobres o són rics; independentment de si arriben a final de mes o no arriben a final de mes; tots hem de tenir les necessitats bàsiques cobertes. És a dir, l'IVA dels productes bàsics és un impost injust des de la perspectiva de la distribució de la riquesa o des de la perspectiva d'on s'han de recaptar els impostos en una societat mínimament socialdemòcrata. Estaria molt d'acord amb vostès, i ho estem, en abaixar l'IVA dels productes bàsics, de fet, no entenem com un govern com SUMAR o el PSOE no ho fa, baixar l'IVA dels productes bàsics, els que necessitem tots plegats. Ara bé, senyors i senyores del Partit Popular, a la seva PNL li manca un punt important: dir d'on pensen vostès recuperar els ingressos no recaptats pel Ministeri Fiscal a través de l'IVA, d'on pensen recuperar aquests diners. És a dir, partint de la base ideològica que necessitem impostos per a tothom, si baixen vostès l'IVA, com compensaran aquesta baixada en la recaptació? Perquè això és important. Perquè per les classes populars, els impostos són part de la nostra riquesa. És part del nostre salari. Aquell que no té, de què li serveix que li pugin el salari mínim o li pugin una mica més les coses, si després la llar d'infants no és gratuïta, per exemple? O si la universitat dels seus fills no és gratuïta, o la sanitat o el que vostès vulguin. Llavors, els impostos són necessaris. Ara bé, s'han de recaptar de l'IVA dels productes bàsics que tothom necessita? No, això és tremendament injust. D'això sí que estem a favor.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Bona tarda a tothom. Gràcies, president. El debat sobre la fiscalitat, avui, una altra vegada, ja hem tingut varis debats d'aquesta manera, i em sembla una altra vegada, com vaig dir la primera vegada, que és un acte d'hipocresia, sobretot quan ve del partit amb corrupció, amnisties fiscals, indults massius, sense tocar una oficialitat en la seva globalitat. Però anem a pams i al gra. El combat contra l'empobriment de les famílies no es fa abaixant impostos, i ho explicaré bé. No es fa abaixant impostos, que és una obsessió que tenen les dretes de tot arreu. Hi ha mecanismes senzills i fàcils, com comentarem. Però, primer, deixeu-me dir una cosa. Per quin motiu la dreta continua parlant tan poc de salaris i tant de baixar impostos? Potser hi ha qui té interès en evitar que la conversa giri al voltant dels increments salarials? Des del 2021, els salaris en aquest mateix període han crescut la meitat del que han crescut els productes dels supermercats. Una realitat. Des d'Esquerra Republicana, hem portat a debatre, en aquesta Càmera, mesures legislatives per indexar els salaris a indicadors lligats a la inflació. Van ser tombats. Segons els darrers estudis, la inflació disparada que hem estat patint els darrers anys respon en un 82 % als beneficis empresarials. Un 82 % a beneficis empresarials, i això són dades objectives. És a dir, nou de cada deu euros que ha pujat el preu del carretó d'anar a la compra no són per culpa ni la guerra ni la sequera ni de la COVID, són responsables de les cadenes alimentàries i, sobretot, del grans beneficis dels supermercats, beneficis que es poden comptar, com vostès poden comprovar consultant Google, poden comprovar els milers i milers de milions d'euros que tenen les grans cadenes d'hipermercats. De fet, un 40 % més aquest any que l'any anterior. Aquí hi ha una gran part d'aquesta pujada de preus. Cal atrevir-se, doncs, a plantejar topalls als preus que prioritzin les necessitats de la gent per damunt dels interessos de les grans empreses.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Bona tarda, diputadas. Bona tarda, diputats. Buenas tardes. ¿Qué es, la quinta vez ya que salimos con este tema? És la cinquena vegada que ja estem aquí. La verdad es que este discurso me cuesta hacerlo en catalán, porque como me interpelan en castellano y ya llevo cinco años en esta tribuna, me encantaría que me entendiesen y que me entendiesen bien, y además la traducción, según cómo, falla. Así que voy a hacer un trocito para que no puedan decirme que me han interpretado incorrectamente. Fue este grupo, efectivamente, el que se plantó con la tercería locativa en la ley del solo sí es sí, y seguramente es una de las mejores cosas que hicimos en toda la legislatura, ¡y lo mantenemos! (Aplausos). Eso es así porque ha habido, yo creo, tres fantásticas intervenciones antes de la mía, han sido muy clarificadoras cada una con su sentido, cada una explicando temas de procedimiento, temas de fondo, temas de biología, y me remito -creo que en parlamentarismo es bueno hacerlo- a las tres grandes intervenciones del PNV, de Bildu y de JuntsxCat, porque además pasa una cosa curiosa, fíjense ustedes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Aprofito també aquesta intervenció perquè no volem deixar passar l'oportunitat d'assenyalar aquest descarat intent d'instrumentalització i manipulació del camp per part de l'extrema dreta. El moment actual és difícil. Ho és molt, també pels treballadors agraris. I la frustració de veure que els màxims responsables polítics no responen amb la rapidesa que el camp necessita cada vegada és major. No podem perdre més el temps. Estem davant d'un moment crucial. Una part de la nostra societat, de les classes populars, està patint la deixadesa de les institucions i, alhora, està patint també la injustícia del mercat desregulat. I no podem permetre que la serp del feixisme s'apropiï d'aquesta situació. Calen respostes i calen respostes valentes, diàfanes, clares. I calen respostes ja. I cal fer-ho des de l'esquerra. Cal fer-ho des del republicanisme, des de la unió de les classes dels treballadors i treballadores o simplement, si em permeten, des de l'antifeixisme. Quan VOX diu que recolza el camp, menteix. VOX només es dedica al soroll i a la crispació. Han convertit les dificultats del camp en lemes de campanya, i els agricultors els han convertit en monedes de canvi, monedes de canvi electorals. I quan han tingut oportunitat de transformar, a les diferents comunitats autònomes on ostenten la responsabilitat de les conselleries d'agricultura, no han fet absolutament res. Bé, el que sí que han fet ha estat votar en contra, a Brussel·les, de regular els tractats de comerç per evitar que aquests enfonsin els preus del producte local. Això sí que ho han fet. El que també han fet ha estat votar en contra de prohibir la revenda a pèrdues o de controlar els preus dels insums dels processos productius, que no és cap sorpresa, ja que, si d'algú són amics, òbviament, és de les grans empreses agroindustrials. El que, per descomptat, també han fet ha estat votar sistemàticament en contra de millorar les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores del camp, condicions que, per cert, són pròpies del segle passat, que vull entendre que és precisament on estan ells i elles ubicats. En conclusió, ells es fan la foto enfilats damunt d'un tractor mentre, de forma continuada, actuen en contra dels interessos dels agricultors i del conjunt del sector primari. Per cert, tot això val a dir que tampoc ho fan sols. Sempre han estat de la mà i molt ben alineats amb el Partit Popular. Una vegada més, la dreta i l'extrema dreta s'assemblen tant que podríem dir que gairebé es confonen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Nosaltres, ja el 2021, ens vam oposar a la reforma de la llei de la cadena alimentària executada pel Gobierno, i ho vam fer perquè no es van cobrir les expectatives. Ras i curt, no es van acceptar les nostres propostes, que val a dir- ho, eren les propostes de la pagesia. Aquella reforma va ser únicament un tallafocs, un tallafocs davant les manifestacions dels sectors agroalimentaris, unes propostes produïdes abans, recordaran, del confinament de 2019. Un pedaç. Van ser un pedaç, però, en cap cas, una solució real, i menys, una solució efectiva. Les limitacions d'aquella llei van evidenciar la manca de valentia del Ministeri d'Agricultura i la seva supeditació als interessos, una vegada més, de la gran indústria, una vegada més, de la gran distribució. Així ho vam dir i així ho hem constatat. Ho hem constatat nosaltres i ho ha constatat, també, el temps. A dia d'avui, doncs, la llei no és clara. La llei no és clara ni tan sols en els seus objectius. I les poques mesures que comprèn amb prou feines s'han arribat a aplicar per culpa, entre altres coses, de la burocràcia i la innecessària complexitat que les envolta. Per tant, davant d'una llei que considerem poc útil, era només qüestió de temps que els treballadors i les treballadores del camp, una vegada més, tornessin a sortir al carrer. I ara que han sortit, permetin-me dir que aquesta cambra té l'obligació de reaccionar i no de tornar-se a equivocar. I davant la inacció del govern espanyol, nosaltres prenem la iniciativa. I som aquí, també, per oferir solucions. Ho fem mitjançant aquesta proposició de llei que, per començar, dona a les cooperatives i a les entitats associatives la quota de poder que es mereixen, i garanteix que els costos de tots i cadascun dels petits productors es vegin, com ha de ser, reflectits als preus que ofereixen dites entitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats. Gràcies, presidenta. La proposició de llei que avui Esquerra Republicana porta a debat és una oportunitat. Des del nostre punt de vista, és una oportunitat d'or per donar resposta a les reivindicacions del sector primari que fa mesos reclamen aquí, en aquesta cambra, que reclamen al Gobierno de l'estat. Reivindicacions que tenen origen en la injustícia que pateixen els agricultors que es veuen forçats a vendre els seus productes per sota el preu de producció, és a dir, obligats a vendre a pèrdues. La nostra proposta és una proposta sensata. Prové de les organitzacions agràries i conté la fórmula que el camp ha dissenyat directament en primera persona, amb ple coneixement de la realitat, per revertir les pràctiques abusives que avui, malauradament, pateix. I no és la primera vegada que proposem els mecanismes adequats per garantir que els operadors de la cadena alimentària, especialment els pagesos, els petits productors, deixin de patir aquesta situació extremadament injustificable, insostenible i, evidentment, injusta.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Conceptes de seguretat, importants. Miri, els vaig a explicar una cosa. Les tres receptes per la seguretat són: habitatge, feina, educació i salut. Sense aquestes causes, no hi ha cap manera de tenir seguretat ciutadana. Sense drets adquirits i exercits per la ciutadania, no hi ha possibilitats de tenir una societat on no hi hagi conflictes. Estan atribuint permissivitat a la ley de vivienda, llei que, per cert, pel que fa a les àrees tensionades, només ha entrat en vigor a Catalunya i només fa un mes. I només perquè al capdavant de la Generalitat de Catalunya hi ha una consellera de Territori que ha apostat per parar els lloguers, que ha apostat per contenir les rendes. Perquè saben què passa? Separatista. Sí. Independentista. Sí. Però aquí els únics que estem contenint els lloguers som nosaltres, a Catalunya, en tot el seu estat. Per tant, no ens vinguin a explicar ara si fem o no fem atenció a les característiques socioeconòmiques de la nostra gent. Tres anys fa que estem parant o intentant parar aquesta ordre d'ultradreta. Más Código Penal. Inmigrantes, todos delincuentes. A no ser que vinguin amb 500 000 euros a la butxaca, que aleshores són vecinos. Vinga, som-hi. Més drets prohibits, més multireincidència. Saben des de quan parlem de la multireincidència? I això, algú que ha estat regidor amb mi ho recordarà. L'any 2004 ja parlàvem de la multireincidència. Un consell: volen que no hi hagi aquest tipus de problemes? Diners a l'Administració de justícia, jutges i atacs a l'Administració, torn d'ofici. No funciona, senyors. No funciona. Per tant, inversió de l'Estat per garantir drets, inversió de l'Estat per garantir seguretat amb aquests tres pilars, molta consciència de ser una única comunitat i deixin el Codi Penal tranquil, perquè cada vegada que el canvien, el fan més dur pels pobres i més tou pels rics. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gràcies, presidenta. Anem al gra. Directament farem un no gegant, monumental, al conjunt de punts d'aquest despropòsit. Un no, però, rotund, que argumentarem en cinc punts. El primer: el Pacte Verd Europeu és un plantejament seriós, és un plantejament ferm per afrontar el futur davant d'una nova realitat, una realitat que és innegable que estem patint i que s'ha d'anar desenvolupant, aquest pla. Perquè no fer-ho és continuar fomentant, sens dubte, polítiques extractives dels recursos naturals que, recordo, estan degradant la Terra, i recursos naturals que no són, en cap cas, infinits. De la mateixa manera que no fer-ho és perpetuar la realitat actual en què els que tenen més recursos poden seguir vivint com volen i els que en tenen menys cada vegada viuen més a precari. I això, senyories de VOX, em sorprèn, perquè vostès, que defensen contínuament la igualdad de todos los españoles, facin en aquest cas plantejaments que segur incrementaran la divisió entre els ciutadans. O sigui, entre els que tenen més possibilitats i els que en tenen menys. Aclarin-se.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«No hi ha dubte que aquesta juga un rol importantíssim en la gestió del territori i, alhora, també és clau per l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, però també per la conservació de la biodiversitat, per la protecció dels sòls davant de l'erosió i per l'aprofitament sostenible de l'aigua i dels recursos, de la mateixa manera que estem convençuts de la importància que recuperar el llop és cabdal, ja que és un element indispensable de la xarxa tròfica que ha desaparegut i que es troba molt a faltar. El llop és el principal depredador dels conills, dels cabirols i dels senglars i ell no caça els dijous i els divendres o els diumenges. El llop caça cada dia. Cada dia de l'any, a totes les hores, i li és igual si és mascle o és femella. Li és igual si està gestant o no està gestant. El llop és un netejador de boscos i és garantia de frenar l'expansió de malalties. Val a dir que també és evident que la legislació s'ha fet sense pensar suficientment en aquesta coexistència. I aquí torno al que deia al principi d'aquesta intervenció. Una vegada més prevalen les polítiques sectorials davant de les polítiques transversals. Triar entre el llop o la ramaderia extensiva és un error. Diputades i diputats, senyories del Partit Popular, la via difícil, però transformadora, és la d'acompanyar el sector a coexistir amb el llop, i això no passa només per compensacions econòmiques, que també, o perquè ells puguin caçar el llop. Aquesta coexistència passa per preparar els ramaders i les ramaderes a ser resilients al llop i, sobretot, ajudar-los a que es guanyin molt bé la vida amb aquella feina que fan. I això no només es pot fer amb acompanyament de l'Administració propiciant models de gestió que, evidentment, ajudin i fomentin aquest equilibri. Sobretot, però, s'ha de fer amb mesures de prevenció i control abans que el llop, evidentment, esdevingui també un problema. No es pot començar la casa per la teulada. És imprescindible la transversalitat de les dues realitats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Gracias, presidente. Bona tarda, diputats i diputades. La cinquena vegada i la quarta d'aquesta legislatura que es presenta una proposició de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, aquesta vegada de part dels membres del govern espanyol i, en particular, del titular del Ministeri de Sanitat. Sembla que els ha agafat a tots una necessitat imperiosa i urgent de plantejar a cadascun de vostès, SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX i abans, la legislatura passada, Ciutadans, un projecte propi per protegir i ajudar els malalts d'ELA i els seus familiars. Al grup republicà ens sembla una idea excel·lent que es vulguin pal·liar els efectes i millorar les condicions de vida dels malalts i també dels familiars. Ja ho hem dit tantes vegades com n'hem tingut ocasió. Ens sembla una necessitat. Però tenim una sospita, senyories, i no ens ve gens de gust que la confirmin, i el debat d'avui precisament ho fa. Aprofiten aquesta necessitat per ser uns oportunistes, uns i els altres, i em sap greu que això sigui així. Mirin, amb què hi hagués hagut un sol text sobre el qual discutir i fer-ne un tràmit parlamentari n'hi hauria prou. No caldria substanciar un debat rere un altre, que el que acaba fent és allargar la posada en marxa de les solucions que reclama i que tant necessita el col·lectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«I és per això, per exemple, que es neguen una i una altra vegada a publicar les balances fiscals, perquè l'injust i precari finançament de l'Estat cap a Catalunya hipoteca, i molt, el creixement econòmic i el benestar social de tota la ciutadania. Perquè és impossible, absolutament impossible, vicepresidenta, per més enginy i esforços que hi posem, mantenir una educació, mantenir una sanitat, uns drets socials de qualitat si no tens diners per fer-ho. I tenim present que Catalunya destina, atenció, tres quartes parts del seu pressupost a polítiques socials. La manca de finançament significa no poder desenvolupar de la manera adequada i òptima aquests drets, no poder tenir l'estat del benestar que mereixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L'espoli fiscal, sens dubte, esdevé avui espoli social. Així mateix, l'espoli fiscal del 9 % del nostre PIB també hipoteca la nostra capacitat productiva i la nostra capacitat de generació de riquesa. I això, novament, perjudica tota l'economia catalana, perjudica també tota la competitivitat empresarial del nostre país i, evidentment, també el finançament de totes i cadascuna de les polítiques socials que fan falta a Catalunya. Perquè, a més, l'escanyament econòmic i fiscal que pateix Catalunya per part d'Espanya obliga a exercir una pressió fiscal major sobre la seva pròpia ciutadania per poder mantenir la nostra competitivitat productiva i el nostre benestar i, evidentment, per nosaltres clau important, la cohesió social al nostre país.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Si fa una esmena i m'ho compra tot, no es preocupi que voto a favor. Però tot el pastís, no només la cirereta. Estic d'acord. Si vostè diu que s'ha d'acabar amb l'IVA, que és un impost indirecte, i pujar tots els directes als rics, impost de luxe, etcètera, no es preocupi que li podem votar a favor. Com deia abans, aquí, cada vegada més, els ingressos -per a alguns que es diuen progressistes també- estan basats en el criminal impost de l'IVA i molt menys en els impostos directes a les classes que guanyen més diners, a les grans empreses, a les grans elèctriques, a les bancàries i als grans alts directius. Aquí tampoc en diuen res. Tampoc es persegueix, com deia, l'elusió fiscal, ni les exempcions, ni les reduccions, ni les retirades d'impostos sobre les donacions, herències. Alguns volen baixar també això. Per què Catalunya cobra més impostos? Què passa, que és per gust? És perquè hi ha un finançament que està caducat des de fa més de dotze anys. O no és veritat? Sí, però resulta que nosaltres tenim la major part de les competències. I segona, no arriba. Hi ha un espoli fiscal brutal, del qual vostè tampoc en parla. Llavors, hem de pujar els impostos, no per gust -guanyaríem les eleccions baixant-los, evidentment- sinó perquè fan falta. Fan falta per la classe treballadora del nostre país.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Seguirem. Una pujada generalitzada dels salaris, començant per l'SMI, que van votar vostès en contra, quan amb 1137 euros no es pot viure. No vull tindre un debat amb vostè. Jo l'he escoltat, vostè m'escolta; és molt senzill. Això funciona així. Venga, seguim. Van votar en contra del salari mínim interprofessional i no es pot viure amb 1137 euros mensuals. Cap família viu dignament. Segona, vostè confon impostos amb cotitzacions socials, i això és d'ignorància supina. Una cotització social és de salari diferit. Només paguen cotitzacions aquells que treballen i ho recuperem amb les pensions. Ho confonen tot. O és el mateix cotitzacions que impostos? No, no és el mateix. Ignorància absoluta. Seguim. Pujant salaris, amb un autèntic sistema d'inspecció fiscal i de treball que eviti el frau massiu de contractació i allargui la jornada i que hi hagi paradisos fiscals. Però vostès d'això no diuen mai res. I coronant-ho tot amb la plena derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. Tampoc en diuen res. Contra el que se sol dir, la redistribució de l'Estat no necessàriament és progressiva. Al Regne d'Espanya, segons diferents estudis solvents, és regressiva. Aquest caràcter regressiu i progressiu depèn de dues qüestions: la procedència dels ingressos, qui paga, i el destí de la despesa. Que hi hagi impostos per molta gent és fer-se ric. Per què és fer-se ric? Perquè només el qui no té valora els serveis públics, valora les beques, valora tot tipus d'ajudes. Per això, la gent que no té necessita impostos. Tant de bo poguéssim pagar més impostos dels que es paguen. Tampoc en diu vostè res. En canvi, cada vegada hi ha més ingressos provinents d'impostos indirectes, que aquests sí que afecten a tothom. Com l'IVA criminal sobre els aliments bàsics, que ningú en diu res.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»