Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
361 declaraciones · página 12 de 13
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Avui els plàstics, i molt especialment els envasos d'un sol ús, continuen creixent, continuen creixent i continuen contaminant tant els ecosistemes naturals com, senyores i senyors diputats, la salut de les persones. Aquest informe també ens diu que la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol concretament va ser de 22 milions de tones, residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra demostra, una vegada més, que la tendència és una tendència creixent. De fet, d'aquests 22 milions de tones de residus del 21, l'Estat espanyol només en recull selectivament un 22 %, dels residus municipals. La resta, un 78 % atenció-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas ni es compleix ni es complirà amb els objectius de la Unió Europea. Estem davant, doncs, d'incompliments molt greus, de taxes de reciclatge molt baixes i de molt mala qualitat, de molt mala quantitat i d'ínfimes polítiques de prevenció i reutilització, que són totes elles si és que n'hi ha- lentes i insuficients.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre crímenes de ETA sin resolver y sus víctimas para el cumplimiento del...
«Senyors del PP, si volen que aclarim els assassinats del terrorisme i el feixisme, aclarim tots els assassinats, tots, i no només els d'una part. El Partit Popular intenta legitimar la seva proposta argumentant-se en la Unió Europea. Però es pot ser més cínic? Si l'Estat espanyol és l'estat de la Unió Europea que més incompleix les directives i recomanacions de la Unió Europea. Si el PP, en aquesta mateixa cambra, ha votat literalment en contra que es compleixin les resolucions del Comitè de Drets Humans de l'ONU i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, com l'informe Cilevics. Si l'Estat espanyol continua negant-se a col·laborar amb els relators que la Unió Europea ens envia aquí a l'Estat per verificar el compliment dels drets humans. Però si fa anys que Europa els diu que deroguin la llei mordassa que vostès van aprovar. Són vostès realment uns hipòcrites i uns cínics. Vostès no actuen en nom de la justícia ni de les víctimes, al contrari, vostès el que fan és una fastigosa utilització de les víctimes del terrorisme. A vostès no els importa aclarir els assassinats de la Transició ni del terrorisme d'Estat, ni tan sols els atemptats del 17 d'agost a Barcelona. Vostès l'únic que volen és utilitzar les víctimes del terrorisme per fer campanya electoral, així que realment, els ho dic des de tot el cor meu, tenen el meu menyspreu. El dia que vostès pretenguin garantir de veritat els drets fonamentals de tothom, en podrem parlar, però això estem a anys lluny que passi, oi?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Esas mismas entidades bancarias no recortan solo en la remuneración del ahorro, también lo hacen en infraestructura y en servicios. Por ejemplo, en la circunscripción de Lleida pasamos de tener 199 cajeros automáticos a tener 49, una caída del 75 % en quince años. De hecho, en el conjunto del Estado, según el Banco de España, en un solo año el número de cajeros automáticos ha caído un 7,2 %, y si fijamos la mirada en los municipios más pequeños, los de menos de 500 habitantes, la caída ha sido del 11 %, de 426 a 379 cajeros. Se entiende, pues, cual es la tendencia. Es un escándalo que las entidades bancarias se lucren impunemente estrangulando tanto a aquellos a quienes prestan dinero como a aquellos que lo dejan en depósito. En un escándalo que dejen desprovistos de acceso a su dinero a miles de ciudadanos, tanto en ciudades como en zonas rurales. Y mientras todo esto pasa, los propios bancos continúan con prácticas totalmente abusivas, como, por ejemplo, cobrar a una familia por quedarse en descubierto. Siempre paga el más vulnerable. Seguimos congelando salarios de sus plantillas y ejecutando despidos colectivos, más allá de la consolidación del impuesto de sociedades a las entidades bancarias que nos parece muy bien- o la eliminación de las comisiones por la retirada de efectivo que nos parece muy bien también-.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Per tant, aquesta proposició de llei és una oportunitat per donar resposta a un problema innegable i inajornable. És un punt de partida ambiciós per començar a treballar contra l'exclusió financera. I encara més important, tenim sobre la taula una proposta per fer possible aquesta conquesta de drets que per una vegada la paguin els bancs i no la ciutadania. Per acabar, demanem el vot afirmatiu a tots els grups parlamentaris, almenys als que ens vau donar suport al Parlament de Catalunya, que pensem que així serà, i al Govern, a les senyories de Govern, els demanem la màxima celeritat en la tramitació d'aquesta llei. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. En la Unión Europea el estallido de la crisis financiera de 2008 ha llevado a una disminución importante del número de entidades financieras que prestan servicios bancarios, produciéndose un continuado aumento del grado de concentración bancaria. Esta tendencia es un fenómeno global dada la coyuntura económica y la regulación del sector bancario. Este fenómeno, como todo el mundo puede imaginarse, no responde a una voluntad de los bancos a la hora de mejorar la posición de las pymes, facilitar la operatividad de la ciudadanía o contribuir a frenar el despoblamiento rural; justo lo contrario, responde a un interés de las entidades bancarias por incrementar sus beneficios a cualquier precio, tanto si ello perjudica al tejido productivo como si dificulta la vida a miles de ciudadanos. Lo único que cuenta son sus beneficios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. Més enllà de la consolidació de l'impost de societats a les entitats bancàries, que ens sembla molt bé, o l'eliminació de les comissions per la retirada d'efectiu, que també ens sembla molt bé, necessitem una llei que protegeixi la ciutadania d'aquesta exclusió financera. A dia d'avui, disposar d'un compte bancari o una targeta és indispensable per fer vida en societat. És una necessitat i un dret que tenim com a ciutadania. Hem de proporcionar una banca pública i al mateix temps regular el mercat i no permetre aquestes pràctiques ferotges. Les institucions han de garantir que totes les ciutadanes i ciutadans, visquin on visquin, hi puguin accedir. Caldria molta més valentia política de la que ha demostrat aquest Govern per posar fre a la vorágine especulativa del sector bancari. Necessitem cada vegada més lleis amb equitat social i, sobretot, amb equitat territorial. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha treballat també amb l'Estatut dels municipis rurals de Catalunya, que és un marc legal que pretén frenar el despoblament i aconseguir l'equilibri territorial, donar eines als ajuntaments i a la Generalitat i, el més important, l'estatut reconeix el mecanisme rural de garantia. És a dir, cada norma que faci el Govern haurà de tenir en compte com afecta aquesta norma els municipis rurals. Però anem pas a pas, comencem ara que tenim la urgència i l'oportunitat per combatre l'exclusió financera. Aquest pot ser un punt de partida compartit per molts. De fet, al Parlament de Catalunya, ja s'ha dit, va ser compartit pel 93 % dels diputats i les diputades. Per això necessitem aprovar aquest projecte de llei que ja preveu mesures valentes. Ara mateix hi ha 503 municipis dels 947 a Catalunya que no disposen d'oficina bancària i 467 municipis ni tan sols de xarxa de caixers automàtics. I aquí ens faltaria sumar els caixers que a poc a poc han anat desapareixent dels barris de les ciutats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hemos venido a este Parlamento a reclamar que nos pasaran la competencia del artículo 92; no nos han hecho caso. Hemos tenido que salir dos millones de personas a la calle; no nos han hecho caso. Y han aplicado represión, represión y más represión. ¿Piensan seguir haciéndolo siempre? Porque nosotros no vamos a parar. ¿Qué queremos con esta ley? ¿Qué hace esta ley? Está dotada de la fuerza suficiente como para no ir cambiando en función de las investigaciones prospectivas de unos jueces que claramente prevarican o de unos jueces que claramente quieren hacer naufragar esta ley. Por consiguiente, ¿es necesario que nosotros seamos los que les demos entrada? ¿Es necesario que hoy nosotros, cuando podemos garantizar a la mayor parte de nuestra gente que serán amnistiados, perdamos esta oportunidad? ¿Es preciso? ¿Estáis seguros? ¿Están ustedes seguros de que todo seguirá igual? Por consiguiente, la pregunta es: Estamos hoy tomando decisiones muy importantes. Esta amnistía no va ni de Puigdemont ni de Rovira, va de las 1500 personas que desde hace siete años tienen su vida en tela de juicio porque el Estado les está reprimiendo. (Aplausos). Esta amnistía va de demostrar también en Europa y en el mundo la falta de democracia subyacente en las raíces del Estado español; va de demostrar que el Judicial se cree que es el Legislativo y si los jueces quieren hacer leyes que se presenten a las elecciones; va de demostrar que son capaces de apretar a tal, tal nivel, de ahogar a tal nivel, que tenemos que plantearnos en esta Cámara -y es para hacer caer la cara de vergüenza a los verdaderos atentados del terrorismo- que si unas personas no han hecho en su vida un acto de violencia más allá de subirse a un vehículo -y por eso se pasaron siete años en la cárcel- o más allá de tomar un micrófono, más allá de esto se las pueda acusar por terrorismo. ¿Pero saben ustedes qué pasa? Que al Estado español le da igual lo que se ponga en la ley o lo que saquemos. No tenemos que hacerlo pensando en estos jueces prevaricadores; tenemos que pensar en la robustez, en la solidez y en que el hecho no sea atacable desde la perspectiva jurídica, y se había llegado a acuerdos que habían mejorado mucho la ley. Esta ley, bien utilizada por los tribunales, garantiza la amnistía a toda nuestra gente, porque no hubo terrorismo, porque no ha habido traición, porque estos jueces están fabulando continuamente y estamos cayendo en su trampa de modificarla en función de unos intereses espurios completamente. ¿Qué hacen las amnistías? Las amnistías amnistían conductas, las amnistías amnistían hechos. Y se hablaba de un debate real, un debate asentado en la realidad, en lo que realmente se hizo. Este es el tema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Comptin amb nosaltres, senyories del Partit Popular, per trencar aquests cadenats i que els pactes, tots els pactes dels governs espanyols, siguin públics. Tots, però no només els del senyor Sánchez, sinó de tots els governs espanyols. De fet, des de Franco fins a Rajoy, tots, amb tota la transparència del món. De fet, també tenim molt interès en desclassificar, per exemple, la informació del 23F, tota, tota desclassificada. O les enquestes que Suárez va amagar sobre el referèndum monarquia-república durant la transició. O també en conèixer les negociacions d'Aznar amb ETA. O tota la informació sobre les mentides i les negociacions de diferents empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l'Iraq, per exemple. Senyora Álvarez de Toledo, l'hi dic, tenim molta curiositat en esbrinar qui pot ser un tal M. Rajoy, molta, i quines eren aquelles empreses que omplien els sobres de Bárcenas. I també tenim moltes ganes de saber a canvi de què ho feien. Òbviament, també volem saber quant ha costat a l'erari públic les Corinnes i els Corinnos d'abans i d'ara. O les negociacions amb la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. Això també ho volem saber. Transparència, no opacitat. I així podríem continuar en una llista interminable. Si volen trencar justament aquesta opacitat del règim del 78 que encara avui perdura, comptin amb nosaltres.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Quiero terminar dando las gracias a todas las entidades que han luchado durante décadas por los derechos de las personas con discapacidad, por la diversidad funcional, que incluso muchas veces han ido más allá y han sufrido lo que el Estado no tendría que haber dejado en manos de particulares. Muchísimas gracias a todas las entidades de la sociedad civil, por su combate y que continúe, porque todavía hay mucho trabajo que hacer. Muchas gracias. Hoy es un paso importante porque, evidentemente, la lucha continúa. Muchas gracias a todos. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Dicho esto, estamos de acuerdo con el concepto de persona con discapacidad. Es una alternativa aceptable y aceptada ya desde hace décadas para describir esta realidad. Por ello, votaremos a favor de este cambio de concepto, porque las palabras que nos definen sí que son importantes, no son detalles. Lo que buscamos es la igualdad humana, en el fondo; la igualdad social en la diferencia o en las diferencias que todos tenemos, porque todas las personas son diferentes y, por lo tanto, tenemos capacidades diferentes, y no tiene ningún sentido remarcar una diferencia o unas diferencias más que otras. Con lo cual, reivindicaremos un concepto que se utiliza poco. Dicho de otra manera, lo que perseguimos en ERC es la igualdad social, respetando en todo momento el derecho a la indiferencia. El derecho a la indiferencia, repito, en el sentido de que lo que es importante no es la diferencia, sino que estas diferencias que todos tenemos no comporten en ningún momento discriminación, explotación laboral, minorización, deshumanización, abandono, indignidad, inferioridad, etcétera. Eso es lo importante y en eso sí que estamos lejos aún de una sociedad del bienestar que consiga la dignidad de todas las personas, a pesar de sus múltiples diferencias. Es, decir, que está muy bien que los dos partidos del régimen se hayan puesto de acuerdo para cambiar el concepto de disminuido por el concepto de persona con discapacidad. Sin embargo, quisiera decir dos cosas para acabar. La primera es que es significativo, y tendríamos que reflexionar, que hayan tardado décadas en realizar un cambio tan simple en la Constitución. Y es que el problema de fondo, pensamos, es el pánico que tienen ustedes, el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, a la democracia. Su pánico a actualizar el marco constitucional. Su pánico a tocar una Constitución que, en muchos aspectos, es anacrónica. De hecho, es un pacto con los franquistas. Si cuarenta años después no podemos cambiar nada, algo no se está haciendo bien. Pero ahora ya no tiene ningún sentido. Por ejemplo, no puede ser que esta Constitución consagre derechos que parecen extraídos de un tratado medieval, como es la inviolabilidad del rey. Eso es absurdo. Parece un tratado medieval que va en contra de toda la lógica y en contra de la Constitución. Y este es un problema de fondo. La Constitución no era un punto final, como decíamos antes. Fue un pacto con los franquistas, un hecho en un contexto histórico determinado. Urgen, pues, cambios constitucionales que continúen, que no se queden aquí y no sean una simple anécdota.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I no vull acabar la meva intervenció sense donar les gràcies a totes les entitats que han lluitat durant dècades per la lluita, pel combat, pels drets de les persones amb discapacitat, per la diversitat funcional, i inclús que moltes vegades han anat més enllà i han suplert allò que l'Estat no hauria d'haver deixat mai en mans de particulars. És a dir, moltíssimes gràcies a totes les entitats de la societat civil d'arreu pel seu combat i que continuï, perquè encara hi ha molta feina a fer. Moltes gràcies. I avui és un pas, un pas important, però evidentment la lluita continua. Moltes gràcies a tothom. Buenas tardes. Gracias, presidente. Hoy se nos presenta la tercera modificación de la Constitución con el objetivo de cambiar el término disminuido. Es un término con una fuerte carga ofensiva, peyorativa, que implica un grado de deshumanización inaceptable y que afecta a una población de millones de personas, aunque, según nuestra interpretación, son muchas más de las que se dicen. Y, ¿por qué digo esto? Porque, en cierta manera, todo el mundo -repito, todo el mundo-, en un momento dado de su vida, puede ser o es una persona con una discapacidad determinada, y conozco muchas.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«¿Cuál es la iniciativa que afecta más a la gente, la amnistía o sus enmiendas mal redactadas? ¿Cuál? ¿Lo digo yo? Sus enmiendas. ¿Y saben por qué? Porque atentan contra centenares de miles de personas que, según ustedes, no tendrán representación política, no tendrán la oportunidad de votar a sus partidos políticos simplemente porque sus ideas no les gustan. (Aplausos). Ya está. Es mucho más peligroso dejar sin representación política, sin representación parlamentaria, a centenares de miles de personas que una amnistía por un referéndum. Por cierto, señorías, ustedes dicen que hay que ilegalizar los referéndums, ¿sí o no? ¿Es correcto? ¿Sí? ¿Pero no eran ilegales ya? ¿No eran ilegales? (Rumores). Porque ha habido ocho personas que han estado cuatro años en la trena por un referéndum. Entonces, ¿no eran ilegales? ¡Ah! Sí, pero no, no pero sí. Vale, vale. En qualsevol cas, això, senyories, és la culminació d'un camí. És la culminació d'un camí. Principalment aquí em dirigeixo a les senyories de Vox,... En cualquier caso, esto, señorías, es la culminación de un camino. Principalmente me dirijo aquí a las señorías de VOX... ¿En qué momento sus juventudes, algunos de ustedes y también algunos de los militantes, votantes y representantes del Partido Popular prefieren en Nochevieja (rumores) apalear una piñata que supuestamente se parece a Pedro Sánchez, pasando frío en Ferraz, antes... (Continúan los rumores.-El señor Palencia Rubio pronuncia palabras que no se perciben). Cálmense.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Con todo, entendemos que el contenido del real decreto responde a una situación extraordinaria y que el voto en contra implicaría dar la espalda a la ciudadanía. Por lo tanto, por sentido de responsabilidad, votaremos a favor de él, para que la gente tenga más facilidades a la hora de ir a comprar, para que la gente pueda continuar viajando gratuitamente a sus lugares de trabajo. Pero les pedimos que hayan escuchado y tomado nota de nuestras reivindicaciones, porque no dejaremos de exigirlas hasta que sean una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Esquerra ha conseguido que, en el marco de las revalorizaciones de pensiones no contributivas, se introduzca una novedad más respecto al ingreso mínimo vital. Así, además de incrementar las cantidades de acuerdo con la inflación se crean las bases para hacer posible el acuerdo del traspaso total de su gestión a la Generalitat de Catalunya. Y eso supone una doble buena noticia para el autogobierno de Catalunya, que amplía su capacidad política, y para la propia ciudadanía, que verá mejorado su servicio cuando pase a estar en manos de quien tiene la competencia y también la experiencia y la capacidad de hacerlo. Para terminar, esta norma prorroga el salario mínimo interprofesional correspondiente al año 2023, mientras continúan negociando el incremento de 2024. Estaremos a favor de cualquier aumento, pero hay que hacer mucho más que eso. Hay que permitir a las comunidades y a los municipios la fijación de salarios mínimos propios para elevar la retribución mínima en aquellos lugares donde el coste de la vida es mucho mayor. Necesitamos un salario mínimo catalán que permita vivir con dignidad a todas las personas trabajadoras.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«También nos gustaría ver medidas para frenar la crisis en la cesta alimentaria. La rebaja del IVA no regula el precio del mercado. No es normal que nuestro sector primario no se pueda ganar la vida dignamente por los bajos precios de venta y al mismo tiempo el consumidor no se pueda permitir los alimentos más básicos y de kilómetro cero. ¿Qué pasa entre medio del productor y del consumidor? Creo que es el momento de reconocer que la ley de la cadena alimentaria ha resultado totalmente ineficiente y que es hora de modificarla. En cuanto a las medidas del sector energético, es muy importante que los consumos no eléctricos como el gas y el petróleo paguen también la descarbonización. ¿Cómo? El Ejecutivo español tenía la herramienta aprobada por el propio Consejo de Ministros en junio de 2025, el Proyecto de ley por el que se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, pero, como muchas otras medidas con capacidad realmente transformadora, la dejaron morir. En cambio, nos encontramos medidas tan poco transformadoras como continuar dotando de ayudas a las grandes empresas energéticas. Cuando Nadia Calviño anunció que ajustaría los impuestos a la banca y a las energéticas no daba ningún paso en falso. Y es que, en medio de este decreto, que tiene medidas muy positivas, nos encontramos una vez más esa ayuda a las grandes empresas energéticas. La aplicación de un incentivo a las empresas que hagan inversiones en energías renovables se traduce en una subvención para que las empresas con dominio de mercado jueguen con ventaja ante las empresas que quieren invertir en el sector energético, pero que no tienen control del mercado. En Esquerra creemos que este es un planteamiento totalmente erróneo, que lo que se necesita es que entren más agentes y que las grandes energéticas pierdan poder. También echamos en falta más medidas para impulsar las comunidades energéticas de autoconsumo, como, por ejemplo, ampliar el radio para compartir la energía y pasar de los 2 kilómetros a los 20 kilómetros, como han acordado en Francia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Bien, en este Estado si te quedas en paro y no tienes ninguna prestación contributiva, resulta que te toca sobrevivir con 480 euros al mes, 480 euros, y con este dinero no se puede pagar un piso, como todos sabemos, incluso cuesta pagar una habitación. Hablamos, pues, de un real decreto ley para nosotros insuficiente, pero necesario, por diferentes motivos. Un ejemplo podría ser que la duración del permiso de lactancia depende del número de padres o madres que tenga el niño. Si tiene dos, tiene más derechos que si tiene uno. Cosas a mejorar. Podemos afirmar, pues, que a pesar de la importancia de este real decreto, se puede ir un poco más allá y esperamos hacerlo en la tramitación parlamentaria. Ahora bien, la realidad es que algunos que cobraban 480 euros pasan a cobrar entre 60 y 90 euros al mes, y eso es muy importante en cantidades tan bajas, eso es muy importante. No se puede frivolizar con este tema. Y también es importante que algunos que no tenían derecho, porque tenían menos de 45 años, ahora puedan acceder a este subsidio, como también es muy importante, y está muy bien, que algunos que perdían el subsidio, ahora, cuando encuentren un pequeño trabajo, pueden seguir compaginando el subsidio con este trabajo parcial. Está bien, pero no nos engañemos, continúan siendo cantidades insuficientes para vivir. Es un real decreto que no es ni revolucionario ni ideal, pero es muy importante. A veces la vida puede depender de estos 90 euros de subida, no es una miseria para la gente de la que estamos hablando.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Ara bé, la realitat és que alguns dels que cobraven 480 euros passen a cobrar entre 60 i 90 euros al mes, i això és molt important en quantitats tan baixes. Això és molt important. No es pot frivolitzar amb aquest tema aquí. I també és important que alguns que no tenien dret perquè tenien menys de 45 anys, ara puguin accedir a aquest subsidi. Com també és molt important, i està molt bé, que alguns que perdien el subsidi, ara quan troben una petita feineta puguin seguir compaginant el subsidi amb aquesta petita feineta temporal i parcial. Això està bé. Però no ens enganyem, continuen sent unes quantitats insuficients per viure i no és un reial decret revolucionari però no es pot negar que és molt important. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros de pujada, malauradament és així. No és una misèria per a la gent de la qual estem parlant. Una cosa similar passa amb els permisos de lactància. No se soluciona el greuge comparatiu que pateixen els infants de famílies monoparentals, però almenys es garanteix per llei la possibilitat d'acumular els permisos de lactància. Això també està molt bé i, a més, ja no depèn de la negociació col·lectiva, com deia la ministra.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Y dos, hombre, de verdad, dejen de decir que la gente o que los niños y niñas en Cataluña no hablan castellano, porque es casi ofensivo para mí. Aunque no se lo crean, yo fui un niño catalán y estoy hablando castellano y no llevo un pinganillo, a mí nadie me está diciendo lo que tengo que decir; o sea, cae por su propio peso, es absurdo. De verdad, eso hizo ganar elecciones, sí, hizo ganar elecciones, también incluso en Cataluña, pero es que no cuela, no es cierto. Aunque queramos, en Cataluña no podemos vetar un idioma hablado por seiscientos o setecientos millones de personas en todo el planeta, no podemos, es imposible, así que es absurdo y kafkiano. En cuanto al señor Feijóo -se ha vuelto a ir, tengo mala suerte; (mira el reloj) hora de comer-, la reflexión que yo hago -por si se la quieren trasladar- es: ¿qué es más lesivo, los pactos del señor Sánchez para con el PSOE o los pactos de Feijóo para con el PP? ¿A quién le impiden gobernar sus pactos? (Hace un gesto con las manos simulando una explosión). Puede gustar muy poco que el señor Sánchez pacte con quien sea, pero le permite gobernar su país. Sus pactos les impiden gobernar su país. Que ustedes pacten con la ultraderecha, les impide gobernar con aquellos partidos bisagra nacionalistas de derechas que siempre les habían permitido gobernar. La pregunta que ustedes se tienen que hacer es cómo han llegado a poder pactar solamente con Ortega Smith y Abascal cuando habían pactado aquí con gente como Arzalluz o Pujol. ¿Por qué? ¿Por qué continúan con esa historia?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Abans d'entrar en matèria voldria dir unes paraules, ja que és la meva primera intervenció d'aquesta quinzena legislatura i la primera que puc fer en català. I voldria començar dient això. Quan jo vaig néixer a casa em van posar el nom de Jordi, però quan vaig arribar a l'escola em deien Jorge. I a tots els documents oficials em deien Jorge, i a mi això m'empipava bastant. Com és que a un lloc Jordi i a l'altre Jorge? I per què dic això? Perquè és una història, com moltes d'altres, que resumeix el combat i la voluntat de milions de persones que ahir i avui perquè la nostra llengua, el català, no fos relegada a l'àmbit familiar, o relegada o minoritzada, o perquè no fos vexada pel supremacisme nacionalista espanyol. Per això parlar català aquí i avui, encara que alguns ho menyspreïn, per mi és molt important. Per mi és molt important. És molt important perquè significa que aquesta llengua continua viva malgrat els esforços de molta gent que no ho fos. Continua viva, a diferència de moltes nacions que han perdut la seva, la meva no l'ha perdut. I a més, si em permeten, em produeix un plaer, una felicitat quasi diria insana fer-ho davant d'alguns dels fills del franquisme que durant tants anys han utilitzat tots els aparells de l'Estat per voler minoritzar aquesta llengua, humiliar-la i vexar-la. Doncs bé, aquí estem. Aquí estem i, com deia el poeta, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Anem a subratllar alguns detalls. Algunes jugadores es neguen a anar a la selecció espanyola. De fet, bona part de les millors jugadores. Segons la llei se les hauria de castigar, se les va castigar, i si no se les va castigar per què no es va fer? Què hauria passat -fixin-se bé- si en comptes de ser la selecció femenina hagués estat la selecció masculina? Què hauria passat? S'hauria permès aquesta situació sense una investigació més exhaustiva, sense depurar responsabilitats? No només es va tapar el tema, sinó que la cultura masclista continua impune a la federació esportiva fins al punt que, un cop esclata internacionalment el cas Rubiales, ha de ser cessat abans per la FIFA que per les institucions espanyoles. Pitjor, van intentar mantenir Rubiales al càrrec fins que va ser cessat per la pressió feminista i internacional. Però és que tots els que han estat còmplices de la seva cultura masclista i dels assetjaments que van denunciar les jugadores, tots, tots els que envoltaven i aplaudien mentre repetia: 'No voy a dimitir' segueixen allà, a la federació, i hem de continuar legalment obligant les jugadores a tornar a un espai que no és un entorn segur? Davant del cert perill d'assetjament laboral o sexual, o davant de les esportistes d'elit que han tingut problemes de salut mental per la pressió de les competicions, la llei nostra, la llei vostra, les continuarà obligant a anar a la selecció espanyola? He llegit que gairebé no s'imposen multes per aquest motiu. Si no s'imposen mai, o gairebé mai, no té sentit, doncs, mantenir la norma. Encara és pitjor, si només s'imposa en uns casos i no s'imposa en d'altres, no només per injust i prevaricador, sinó que la pregunta és: en quins casos s'imposa i en quins casos no?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Hay cosas que sorprenden cuando subes a esta tribuna. La inmigración es una oportunidad para todos los países de recepción. La inmigración es un drama para las personas que la hacen, pero la inmigración, sobre todo, es una realidad. Es decir, desde la bancada de la derecha y la ultraderecha nos pueden pedir que los echemos al mar, nos pueden pedir que hagamos actuaciones completamente lesivas de los derechos humanos, pero nosotros sabemos que cada una de las personas que arriesgan su vida para irse de su país de origen, sea porque hay conflictos bélicos y, por tanto, no se puede vivir, o porque pasan hambre, es una persona como cualquiera de nosotros y parece que eso se olvida continuamente. La Organización Internacional para las Migraciones fijaba en un aumento dramático el incremento de gente que ha tenido que moverse de su casa, un 3,6 % de la población mundial se ve obligada a migrar. La gente no migra por gusto ni por ganas ni para viajar, la gente migra porque no tiene otro remedio. Algún compañero ha hecho un comentario curioso:»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidente, yo soy un demócrata, y si aquí hay un señor, que tiene pinta de valiente y de ser muy perspicaz, que maneja información en torno a estos nombres, quiero que me la diga. Usted ha dicho que todos estos nombres, Pere Aragonès, por ejemplo, presidente de la Generalitat, es un delincuente. ¿Qué ha hecho? (Protestas.-El señor Hernando Fraile pronuncia palabras que no se perciben). Yo estoy dispuesto a dedicar mis seis minutos a esperar su respuesta. ¿Qué han hecho? (Continúan las protestas).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y, señor Sánchez, una última cosa, mire a este hemiciclo. Mírelo, por favor, un segundo. ¿Ve aquí alguna alternativa a nosotros y a nosotras? ¿Ve aquí a Albert Rivera? ¿Ve aquí a Inés Arrimadas? ¿Los ve? ¿No, verdad? No se la juegue, no se la juegue, créame. (Rumores.-Aplausos). Senyories, jo vinc d'un país on durant quatre anys segons qui ha dit que aconseguir 2000 milions d'euros per Catalunya, 14 lleis socials, uns indults i eliminar el delicte de sedició era a canvi de res. Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent. Però vam continuar treballant i van arribar a les eleccions, i vam dir que els nostres vots valien una amnistia, que valien reforçar la negociació, que valien la transferència total de Rodalies, i que valien corregir el dèficit fiscal. Aquest era el preu. I quatre mesos després presentem aquí un acord per una amnistia per reforçar la negociació, per la transferència total de Rodalies -que això es trens, vies i recursos-, i per la condonació de 15 000 milions d'euros de deute fiscal.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, ¿quién es aquí el fraude electoral continuado? ¿Quién es aquí la mentira a los españoles y quién es aquí la aberración moral? Señor Feijóo, tiene suerte de que no esté hoy aquí la señora Silvia Intxaurrondo. Pero no se preocupe, no se preocupe que yo todo esto ya me lo sé: si lo hace la derecha, si la derecha habla, si la derecha negocia, tenga la bandera que tenga, haga lo que haga, eso es negociación y es de estadista. Usted era un estadista cuando intentó hablar con Junts, pero, si lo hace la izquierda, es traición de milhombres. Ya me lo sé. Muchas gracias. Hechos los comentarios, a continuación, me gustaría hacerle una propuesta, señor Feijóo. La propuesta es plantearle unas preguntas, unas preguntas cuyas respuestas estoy absolutamente convencido de que a mucha gente que nos está viendo, incluso a votantes suyos, les interesarán. Son preguntas para saber si usted sería un buen presidente o no del Gobierno. Le propongo una cosa: si me las contesta de forma adecuada y decente, yo aquí le voto la investidura. ¿Le parece bien? ¿Trato hecho? ¿Sí? (Risas). Luego no se van a reír tanto.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, la respuesta a todo esto que a usted le ocurre es muy sencilla, es porque usted representa a la derecha o a las derechas que quieren gobernar este país odiando a la mitad de ese mismo país, y esto simplemente es imposible. Los diputados y diputadas de partidos que están aquí y que no le gustan son legítimos, están legitimados y representan prácticamente a tanta gente como usted, y merecen exactamente el mismo respeto que usted. La pregunta que debería hacerse, señor Feijóo, es: ¿cómo es posible que usted represente un espacio político que le moleste hoy mucho más que entren pinganillos a este Congreso que guardias civiles? Eso sí, señor Feijóo, estoy de acuerdo con usted en una cosa, en esto que dice de que no quiere una élite política que no se someta a la ley. Estoy de acuerdo, a mí también me da mucha vergüenza Juan Carlos I. Y el tercer y último comentario que me gustaría hacerle, señor Feijóo: amnistía. Sospecho que a usted no le gusta por lo que sea. De hecho, ha dicho literalmente que es un fraude electoral continuado, una mentira a los españoles y una aberración moral. Y lo dice porque usted sostiene que no se puede hacer nada que no se hubiera dicho antes que se iba a hacer. Es más, que en política no se puede hacer nada que antes se dijera que no se iba a hacer. ¿Es así, no, señor Feijóo? Muy bien. Señor Feijóo, ustedes dijeron: No tocaremos las pensiones. Y las recortaron en 33 000 millones de euros. Ustedes dijeron: No tocaremos la sanidad y la educación. Y las recortaron en 10 000 millones de euros. Ustedes dijeron: No al copago sanitario. Y dejaron sin tarjeta sanitaria a novecientas mil personas. Ustedes dijeron: Lucharemos contra la corrupción. Y montaron una caja B en su partido. Ustedes dijeron: Independencia judicial, sí. Y cambiaron al juez de la Gürtel. Ustedes dijeron: No abarataremos el despido. Y lo rebajaron a veinte días. Ustedes dijeron: No tocaremos el sueldo de los funcionarios. Y los dejaron sin paga extra. Ustedes dijeron: Bajaremos los impuestos. Y subieron el IVA. Ustedes dijeron: Hay armas, créanme, hay armas de destrucción masiva. Y no las había. Ustedes dijeron: Ha sido ETA. Y no fue ETA. Usted mismo, señor Feijóo, ha pasado de decir que quiere derogar el sanchismo, a rogar al sanchismo, y de querer prisión para el independentismo, a pedir cita para hablar al menos con la derecha independentista. De hecho, señor Feijóo, usted mismo ha dicho hoy que quiere incrementar el salario mínimo, y votaron en contra; que quiere mantener el impuesto a la banca, y votaron en contra; que quiere una escuela gratuita de 0 a 3 años, y Ayuso se la cargó en Madrid; que usted respeta las lenguas oficiales, y un poco más y echan al señor Sémper por hablar en euskera aquí el otro día; que usted no quiere comprar a nadie, y lleva dos meses intentando comprar a un diputado del PSOE. Y usted ha dicho que es de fiar. Que se lo digan a Marcial Dorado.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, i tot això li passa, la resposta a tot això que li passa és molt simple, és perquè vostè representa una dreta, les dretes volen governar aquest país odiant la meitat d'aquest país. I això és simplement impossible. Els diputats i diputades de partits que estan aquí i que no li agraden són tan legítims i tan legítimes i representen tanta gent pràcticament com vostè, i mereixen exactament el mateix respecte que vostè. La pregunta que s'ha de fer, señor Feijóo, és com és possible que vostè representi un espai polític que li molesti avui molt més que entrin pinganillos en aquest Congreso que guardias civiles. Això sí, señor Feijóo, estic d'acord amb vostè en una cosa, en això que diu que no vol una élite política que no se someta a la ley. Estic d'acord. A mi també em fa molta vergonya Juan Carlos I. I el tercer i últim comentari que li vull fer, señor Feijóo. Amnistia. Sospito que no li agrada, pel que sigui. De fet, ha dit literalment que és un fraude electoral continuado, una mentira a los españoles y una aberración moral. Aberración moral. I ho diu perquè vostè sosté que no es pot fer res que no es digués abans que es faria. És més, que en política no es pot fer res que abans es digués que no es faria. És així, señor Feijóo? Molt bé. señor Feijóo, vostès van dir: 'No tocaremos las pensiones', i les van retallar en 33 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No tocaremos la sanidad y la educación', i les van retallar en 10 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No al copago sanitario', i van deixar sense targeta sanitària 900 000 persones. Vostès van dir: 'Lucharemos contra la corrupción', i van muntar una caixa B al seu partit. Vostès van dir: 'Independencia judicial sí', i van canviar el jutge de la Gürtel. Vostès van dir: 'No abarataremos el despido', i el va rebaixar en 20 dies. Vostès van dir: 'No tocaremos el sueldo de los funcionarios', i els van deixar sense paga extra. Vostès van dir: 'Bajaremos los impuestos', i van apujar l'IVA. Vostès van dir: 'Hay armas, créanme, hay armas de destrucción masiva', i no n'hi havia. Vostès van dir: 'Ha sido ETA', i no va ser ETA. Vostè mateix, señor Feijóo, ha passat de dir que vol derogar el sanchismo a rogar al sanchismo, i que vol presó per a l'independentisme a demanar cita per parlar al menys amb la dreta independentista. I de fet, señor Feijóo, vostè mateix ha dit avui que vol apujar el salari mínim i va votar en contra; que vol mantenir l'impost a la banca, i van votar en contra; que vol una escola gratuïta de 0 a 3 anys, i Ayuso se la va carregar a Madrid; que vostè respecta les llengües oficials, i una mica més i foten fora a Borja Sémper per parlar euskera aquí l'altre dia; que vostè no vol comprar a ningú, i porta dos mesos intentant comprar a un diputat del PSOE; i que vostè és de fiar, que se lo digan a Marcial Dorado. señor Feijóo, qui és aquí el fraude electoral continuado? Qui és aquí la mentira a los españoles? I qui és aquí la aberración moral? señor Feijóo, té sort que no estigui avui aquí la señora Silvia Intxaurrondo. Però no pateixi, no pateixi perquè jo tot això ja m'ho sé. Si ho fa la dreta, si la dreta parla, si la dreta negocia, si la dreta, tingui la bandera que tingui, faci el que faci, és negociació i és d'estadista -vostè és un estadista quan va intentar parlar amb Junts. Però si ho fa l'esquerra és traïció de mil homes. Ja m'ho sé. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»