Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.748 declaraciones · página 120 de 159
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«El PSOE nos trae a debate una propuesta para instar al Gobierno a reducir la tasa de alcoholemia. La actual tasa máxima permitida es demasiado elevada si consideramos que incluso pequeñas cantidades de alcohol pueden afectar a la capacidad de reacción, la visión periférica o la toma de decisiones. Reducir la tasa de alcohol en sangre es una medida que podemos tomar para garantizar que nuestras calles sean más seguras para todos: conductores, peatones, ciclistas y familias. No podemos permitir que las personas se pongan al volante con riesgo de aumentar los accidentes. Entendemos que el PSOE, antes de entrar en la problemática de la medida, quiere demostrar que todo el mundo está de acuerdo y por eso hacen una propuesta incluso contradictoria con lo que ustedes mismos dicen en la exposición de motivos. Sí, señorías, la propuesta es contradictoria. En todo momento hace referencia a la necesidad de que la mejor medida es cero, pero finalmente se acaba proponiendo una tasa que no es cero. Pero les recuerdo que no estamos hablando de prohibir beber alcohol, estamos hablando de prohibir conducir si has consumido alcohol. Por tanto, proponer reducir la tasa no es ir en contra de nadie, es disociar los dos campos, que, cuando se suman, pueden conducir a un accidente. Quién no conduzca, que beba lo que quiera; quien conduzca, no puede beber alcohol. Y nos parece una buena medida romper con una tasa desigual, porque es lógica. Todo el mundo es conductor si conduce, da igual que sea un automóvil o una moto, que sea un profesional o un no profesional. La consecuencia de un posible accidente con lesiones o muerte es la misma tanto si el conductor es veterano o novel. Al final, estamos hablando de salvar vidas. Estudios de todo el mundo nos muestran que la presencia de alcohol, incluso en concentraciones relativamente bajas, aumenta significativamente el riesgo de accidentes de tráfico graves o mortales.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Votarem a favor d'aquesta PNL, però amb l'advertència que el risc d'accident no s'acabarà fins que no hi hagi cap ingesta d'alcohol i de drogues per part de qui condueixi. Quan les persones tinguem clar que un cotxe, una moto o qualsevol altre tipus de vehicle és una màquina que pot matar, probablement reduirem els sinistres a la carretera. Per acabar, voldria fer un aclariment al diputat del Partit Popular que m'ha precedit, perquè no va ser el president de la Comissió de Seguretat Viària qui va portar trenta-tres compareixents a la legislatura passada, sinó que va ser a la Comissió de la Seguretat Viària, on es va treballar per aconseguir-ho. De fet, plantegin-se quant de temps hi va haver un president del Partit Popular i aquesta comissió no va treballar gens. O sigui, en tot cas, agraïm a la comissió quan va treballar. També pensem quan vam tindre de president, per exemple, el senyor Teodoro García Egea, què és el que va fer la comissió. Gràcies. Gracias. Buenas tardes otra vez.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Una pregunta per a qui potser veu aquesta mesura com intervencionista de la llibertat individual: vostès deixarien que un cirurgià els operés si pot marcar en un control d'alcoholèmia? Abaixar la taxa d'alcohol en sang no és només una mesura tècnica, sinó una qüestió de responsabilitat col·lectiva. Quan es tracta de seguretat viària, cada segon i cada decisió compta. Per tant, la millor solució passaria per posar una taxa del 0,0 i alinear-nos amb l'objectiu de zero víctimes proposat per lany 2050. I aquí vull fer un incís a la campanya elaborada i duta a terme pel Servei Català de Trànsit, aquesta primavera passada, que es deia 'Dalt del cotxe, 0'0'. Dos cotxes fúnebres van recórrer durant més d'un mes les carreteres de Catalunya anunciant que l'alcohol i les drogues causen un de cada tres morts en accidents de trànsit. També es va acompanyar d'un vídeo que exemplifica situacions tràgiques com els sinistres causats per les drogues. Per tant -i per acabar-, cal fer encara moltes passes perquè la reducció sigui aplicable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Gràcies. Bona tarda altra vegada. El PSOE ens porta a debat una proposta per instar el Govern a rebaixar la taxa d'alcoholèmia. L'actual taxa màxima permesa és massa elevada si considerem que fins i tot petites quantitats d'alcohol poden afectar la capacitat de reacció, la visió perifèrica i la presa de decisions. Reduir en la taxa d'alcohol en sang és una mesura que podem prendre per garantir que els nostres carrers siguin més segurs per a tots: conductors, vianants, ciclistes i famílies. No podem seguir permetent que les persones es posin al volant amb un risc d'augmentar els accidents. Entenem que el PSOE, abans d'entrar en la problemàtica de la mesura, vol demostrar que tothom hi està d'acord, i és per això que fan una proposta fins i tot contradictòria amb el que vostès mateixos diuen a l'exposició de motius. Sí, senyories, la proposició és força contradictòria. En tot moment fa referència a la necessitat que la millor mesura és zero, però finalment s'acaba proposant una taxa que no és zero. Els recordo que no estem parlant de prohibir beure alcohol, del que estem parlant és de prohibir conduir si has begut alcohol. Per tant, proposar abaixar la taxa no és anar en contra de ningú, és dissociar definitivament els dos camps, que, quan els sumes, poden provocar un accident. Qui no condueixi que prengui el que vulgui, qui condueixi no ha de prendre alcohol. Ens sembla una bona mesura trencar amb la taxa desigual, perquè és lògica. Conductor, ho és tothom qui condueix, tant fa que sigui un automòbil o una moto, o que sigui un professional o un no professional. La conseqüència d'un possible accident amb danys, lesions o morts és la mateixa, igual com si el conductor és vetarà o és novell. Al final, estem parlant de salvar vides. Estudis arreu del món mostren que la presència d'alcohol, fins i tot en concentracions relativament baixes, augmenta significativament el risc d'accidents de trànsit greus o mortals.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Para terminar, el tiempo no puede recuperarse. Una sociedad moderna debe garantizar que el transporte sea eficiente y fiable, porque perder tiempo es perder calidad de vida. Tomen nota, señorías del PSOE. Estamos cansadas de las incidencias. Y hoy más todavía después del incendio a la altura de Torelló, en la R-3. Ha habido caos; ha habido pasajeros que han decidido saltar a la vía. ¿Seguiremos así hasta que tengamos que lamentar la pérdida de alguna vida? Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El dato más grave, hablando de retrasos, es en relación con las indemnizaciones que el Partido Popular tuvo que pagar; 9 768 083 euros en concepto de devolución de billetes por falta de puntualidad; una cifra estratosférica. Y vienen a hablarnos ahora del tiempo de retraso de la alta velocidad. Por supuesto, todos estamos de acuerdo en la necesidad de una puntualidad extrema en la alta velocidad y que no podemos modificar la política de compensación de los compromisos de puntualidad, pero, para la Esquerra Republicana, hablar del tiempo perdido en vías ferroviarias es hablar del tiempo que perdemos cada día a causa de las interrupciones y los retrasos constantes en las líneas de cercanías; es un tiempo que podrían dedicar las personas a la formación, a la familia o simplemente a descansar; tiempo que les roban a las personas debido a una gestión deficiente. El Estado tiene una responsabilidad, según ustedes, y, por lo tanto, deberían asumir la mejora de las infraestructuras, pero también la compensación del tiempo perdido. ¿Se imaginan si los catalanes y catalanas pidiéramos un tiempo de compensación económica por el tiempo perdido en los andenes? Por cada retraso significativo los usuarios deberían recibir una compensación justa, y no solo simbólica. Solo de imaginarlo la verdad es que me río. Imagínense si todas las comunidades reclamaran eso y todas las comunidades tuvieran el mismo retraso. ¡Qué poca solidaridad! ¡Si los catalanes tienen solo tres incidencias al día! Las demás comunidades autónomas también las tienen. Están tocando fondo, señores y señoras del Partido Popular.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El diputado ha dicho que este verano ha habido un caos. Dios mío, ¿cómo puede decir que este verano ha habido un caos, después de que en Cataluña ya hace treinta años que vivimos en caos? Del deterioro de las vías de tren de la alta velocidad durante los últimos siete años en los que ustedes estuvieron en el Gobierno, de la mano de M. Rajoy, -seguro que sabrán quién es-, todavía arrastramos las consecuencias. No está de más recordar que fue la gestión del Gobierno de Mariano Rajoy la que nos dejó estos datos. Entre 2012 y 2017 el Partido Popular disminuyó casi un 50 % la inversión en carreteras, ferrocarriles, puertos, aeropuertos y vivienda. Los presupuestos dirigidos al ferrocarril fueron los que sufrieron más recortes. Entre las inversiones realizadas en 2012, que fueron de 5000 millones... y, en cambio, se redujeron a la mitad en 2017. Pero fue todavía más vergonzante el hecho de que en 2016 solo ejecutaran un 36 % del presupuesto. Y no hablo de Cataluña; estoy hablando a nivel del Estado. Imagínense, entonces, la parte proporcional a Cataluña. Recuerdo también que el Partido Popular prometió que en 2020 se habría terminado el corredor del Mediterráneo. Ahí sí les recuerdo a las señorías del Partido Socialista que tienen que ponerse a ello.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Podemos ver un claro paralelismo con la película On Time, en la que el tiempo se utiliza como moneda; los ricos pueden vivir durante siglos, mientras que los pobres solo sobreviven unas horas. Nuestra realidad no es tan extrema, pero esta metáfora refleja una verdad profunda; los que tienen más recursos controlan más su tiempo, y aquellos que tienen menos recursos a menudo acaban encerrados en ciclos de precariedad. Ahí es donde la política puede intervenir. El tiempo no es una cuestión individual, también es una cuestión social. Los partidos políticos deben anteponer el bienestar de las personas en sus políticas, deben garantizar que el tiempo no se convierta en una mercancía que solo unos pocos puedan comprar. En cambio, vemos cómo el Partido Popular hace populismo y juega con un tema tan importante como es el tiempo de las personas. A ustedes, señorías del Partido Popular, no les importa lo más mínimo el tiempo que las personas pierden en un andén de tren. Han pasado años y años en el Gobierno y buena parte de la decadencia de la infraestructura ferroviaria es herencia suya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Dit això, i per acabar, ja saben que el temps no es pot recuperar. Una societat moderna ha de garantir que el transport públic sigui eficient i fiable, perquè perdre el temps és perdre qualitat de vida. I apuntin-s'ho bé, senyories del PSOE: estem cansades d'incidències, i més avui, després de l'incendi del vagó de la R-3 a l'alçada de Torelló. Corredisses, caos, fins i tot hi ha hagut passatgers que han decidit saltar a la via. Continuarem així fins lamentar la pèrdua de la vida d'algun ciutadà o ciutadana? Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Miren, vivimos en un mundo en el que el recurso más preciado, el que no podemos recuperar nunca es el tiempo. Todos y todas disponemos de solo veinticuatro horas al día, y dentro de esas horas tenemos que encontrar un equilibrio entre el trabajo, la vida familiar, la salud y el descanso y, desafortunadamente, en este Estado, incluso las horas en un andén de Renfe. Esto es un hecho universal, pero la manera en la que distribuimos el tiempo no lo es.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Ara bé, la dada més greu, parlant precisament d'endarreriments, és la relativa a les indemnitzacions que el Partit Popular va haver de pagar, una xifra estratosfèrica: 9 768 083 euros en concepte de devolució de bitllets per falta de puntualitat. Vostès ara venen a parlar del temps de demora de la gran velocitat. Evidentment, tothom està a d'acord amb que la gran velocitat ha de tenir puntualitat extrema i que no podem modificar els compromisos de puntualitat i política de compensacions, però, per Esquerra Republicana, parlar de temps perdut en vies ferroviàries és parlar del temps que perdem cada dia a causa de les interrupcions i retards constants a les línies de rodalies; és un temps que es podria dedicar a la família, a la formació o simplement a descansar, i que es veu robat per un servei deficient. L'Estat, segons vostès, té una responsabilitat directa en aquesta qüestió i, per tant, hauria d'assumir no només la millora de les infraestructures, sinó la compensació del temps perdut, oi? S'imaginen que els catalans i les catalanes demanéssim una compensació econòmica pel temps perdut a les andanes? Per cada retard significatiu, els usuaris haurien de rebre una compensació justa, no només simbòlica, que reflecteixi el valor del seu temps. Perdonin, però és que només d'imaginar-m'ho em fa riure. Els imagino reclamant que totes les comunitats tinguin el mateix retard. 'Quina poca solidaritat que tenen els catalans! Si ells tenen tres incidències al dia, les demés comunitats autònomes també'. Sincerament, senyories del PP, estan tocant fons.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El diputat ha sortit i ha dit: 'aquest estiu hi ha hagut un caos'. Verge Santa, que es diria. Com pot dir que aquest estiu hi ha hagut un caos després que a Catalunya fa trenta anys que vivim en un caos? Del deteriorament de les vies de tren de l'alta velocitat durant els últims set anys que vostès van governar de la mà de M. Rajoy -igual així saben fins i tot qui és- n'arrosseguem encara les conseqüències. No està de més recordar que va ser la gestió del Govern de Mariano Rajoy la que ens va deixar aquestes lamentables dades. Entre el 2012 i el 2017, el Partit Popular va disminuir quasi un 50 % la inversió en carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports i habitatge. Els pressupostos dirigits al ferrocarril van ser els que més retallades van patir. Les inversions realitzades el 2012, que van ser de 5000 milions, es van reduir a 2286 milions el 2017; una retallada del 55 %. Però encara em sembla més vergonyós el fet que l'any 2016 només executessin un 36 % del pressupostat. I no li parlo de Catalunya, li parlo de l'Estat; imagini's el que es va pressupostar per Catalunya. També s'ha de recordar que el Partit Popular va prometre que el 2020 estaria acabat el corredor del Mediterrani. I aquí sí que recordo a les senyories del PSOE que també cal que s'hi vagin posant.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Mirin, vivim en un món on el recurs més preuat, aquell que no podem recuperar mai, és el temps. Cada persona té només vint-i-quatre hores al dia, i en aquestes hores hem de trobar un equilibri entre la feina, la vida familiar, l'educació, la salut, el descans i, malauradament, en aquest Estat, fins i tot les hores en una andana de Renfe. Aquest fet és universal, però la manera com es distribueix el temps no ho és. Podem veure un clar paral·lelisme amb la pel·lícula On Time, on el temps s'utilitza literalment com a moneda. Els rics poden viure durant segles, mentre que els pobres lluiten dia a dia per sobreviure amb només unes hores. Tot i que la nostra realitat no és tan extrema, aquesta metàfora reflecteix una veritat profunda: aquells que tenen més recursos tenen més control sobre el seu temps, mentre que els que en tenen menys sovint queden atrapats en cicles de treball precari i esgotament. És aquí on la política ha d'intervenir. El temps no és una qüestió individual, sinó que també és una qüestió social. Els partits polítics han de posar el benestar de les persones al centre de les seves polítiques, assegurant que el temps no esdevingui una mercaderia que només alguns poden comprar mentre els altres són esclaus del rellotge. En canvi, veiem com el Partit Popular fa populisme, jugant amb un tema tan important com és el temps de les persones. A vostès, senyories del Partit Popular, no els importa el més mínim el temps que les persones perden a una andana de tren. Han passat anys i panys al Govern, i bona part de la decadència de la infraestructura ferroviària és una herència seva.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Lo único que espero es que acepten nuestras enmiendas. No puede estar condicionada la concurrencia de ninguna circunstancia, porque, insisto, la humillación, la violencia, la hemos sufrido todos. Por tanto, no hace falta que esa persona o su descendiente en concreto haya sufrido humillaciones, sino que toda la asociación del Estado español ha estado cuarenta años atrasada por culpa de ellos. Ya finalizo porque no quisiera ni que me quitaran la palabra ni que me llamaran la atención para hacerlo. Tenemos el fascismo a las puertas, tenemos el fascismo sentado allí, en esos escaños. Ustedes pueden tener una mayoría suficiente. Ya sabrán lo que se hacen. Gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Porque es cierto, es europeo, pero de nuevo estamos ante la paradoja de Popper. Los tolerantes les permitimos decir a los intolerantes sus barbaridades y acabarán mandando y acabarán fallándonos a todos, como lo hicieron en su momento, a través de las armas, de las prisiones o a través de lo que sea. ¿Ustedes son conscientes de hasta qué punto lo que se ha oído hoy es peligroso? Es una pregunta. ¿Ustedes son conscientes de hasta qué punto lo que se ha oído hoy aquí ofende, humilla, hiere a los descendientes de los represaliados? ¿Ustedes son conscientes de hasta qué punto en este momento la rabia me mueve? Y ya no es que cada vez que miran a los separatistas me miran, y me hacen un favor, porque, sí, lo soy, pero es que cada vez me ponen más prisa, porque este Estado no ha hecho transición, este Estado ha pasado por una estafa. La Transición de 1978 no existe, la Transición de 1978 son los mismos perros con otros collares, los mismos jueces con otras togas, y ni siquiera eso, los mismos policías que están intentando modernizarse, pero en el fondo los cargos, como nos han explicado, provienen de allí, y ante esta situación esto es lo único que ustedes plantean.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Lo que hemos oído hoy a ustedes les hace sonreír, pero les advierto de que tenemos un problema muy serio. Hay gente joven, herederos directamente, entiendo, de lo que decían, de la vergüenza de sus padres o de sus abuelos sí deberían sentir esa vergüenza de lo que sucediera. Y esas personas han venido a decirnos en 2024 que siguen siendo fascistas y se han atrevido a usar un turno en contra de una ley de asociaciones que dice que no puede haber asociaciones que en cierto modo justifiquen o alienten el franquismo. Pero vamos a ver, ¿se están dando cuenta de lo que están diciendo? ¿Les parece normal que haya alguien en este Estado que tenga la osadía de atreverse a decir que la Fundación Franco no debe ilegalizarse? ¿Y ustedes, para arreglar esto, nos presentan una proposición de ley que lo que hace es que la eventual disolución depende de la concurrencia de determinadas circunstancias que sabemos que no se aceptarán por parte de los jueces? Yo había preparado una intervención en la que venía a decir que votaríamos a favor, que está muy bien, que presentaremos enmiendas, porque los jueces lo interpretarán a su modo y harán lo mismo que con la ley de amnistía, porque los jueces aplican la ley como les da la gana, porque en este Estado funcionan así las cosas. Pero después de haber oído esto, lo que yo vengo a decirles es que, como socialistas, tienen un problema muy muy grave. No es suficiente con decir que estamos en la tele del Nodo y que solo hay imágenes en blanco y negro y usar la ironía. ¿Cómo es posible, pregunto? ¿Qué han estado haciendo estos años? Han pasado cuarenta y seis años desde 1977 y estamos aquí oyendo un discurso que dice que el franquismo es lo mejor que le ha pasado a este país. ¿Cómo es posible que nadie se extrañe ante esto? ¿Cómo es posible que aceptemos estas palabras sin que nadie haga referencia ya no a las víctimas que siguen vivas? Cada primer martes de mes nos reunimos ante la Vía Laietana y todavía seguimos teniendo a gente que nos explica las torturas, las vejaciones y lo que hizo ese régimen criminal. Pero lo que se ha demostrado hoy es que las víctimas somos todos; todos somos víctimas de este franquismo sociológico que no somos capaces de frenar. Las víctimas somos las mujeres que nos quedamos sin aborto, las mujeres que nos quedamos sin divorcio y que pasamos a no tener ningún derecho civil; las víctimas fueron las escuelas, que las fusilaron, las que cerraron, las escuelas del pueblo; las víctimas fueron las asociaciones, los intelectuales. Mi país se ha pasado cuarenta años intentando recuperar los intelectuales que tuvieron que exiliarse, ¿y ustedes vienen aquí a hablar de Largo Caballero, de quién era más malo? Estamos tardando demasiado en irnos, porque ustedes están imponiendo un relato de la bondad del franquismo basada en el 'antes todo era mejor'. ¿Qué han hecho las escuelas mientras ustedes estaban al mando? ¿Qué han hecho en los currículos escolares? ¿Qué ha hecho la televisión? ¿Qué ha hecho la prensa? ¿Qué han hecho políticamente hablando para haber llegado a este punto?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«L'únic que espero és que ens acceptin les esmenes. No pot estar condicionada a la concurrència de cap circumstància perquè, insisteixo, la humiliació, la violència, l'hem patida tots. Per tant, no cal que sigui aquella persona o el seu descendent en concret la que va ser humiliada, sinó que tota la societat de l'Estat espanyol està quaranta anys enrere del que li tocaria per culpa d'ells. Acabo, perquè no voldria ni que em traguessin la paraula ni que cridessin perquè ho fessin. Tenim el feixisme a les portes, tenim el feixisme assegut en aquells escons d'allà. Vostès poden fer una majoria suficient. Ja sabran el que es fan. Gràcies. Buenas tardes, diputadas, diputados, presidente. Muchas veces en el Diario de Sesiones quitan algunas expresiones cuando nos dirigimos a los jueces y nos dirigimos por su nombre, o cuando dijimos que los borbones son unos ladrones, algo que decíamos antes en español, ahora en catalán -hago hincapié en eso-, y apelan al decoro de la Cámara y lo quitan del Diario de Sesiones, obviando el hecho de que todo el mundo puede verlo en vídeo. Hoy, el presidente del Parlamento en funciones, el vicepresidente (se vuelve señalando hacia la Mesa de la Presidencia), ha permitido un discurso fascista y franquista durante doce minutos sin interrupción que, sinceramente, creo que debería quitarse del Diario de Sesiones por decencia de esta Cámara. Porque si los discursos que aquí oímos con esta tranquilidad y vamos riéndoles las gracias no respetan la ley de memoria histórica, ¿por qué hacemos entonces leyes de memoria histórica?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Perquè és cert, és europeu. És europeu. Estem de nou davant la paradoxa de Popper. Aquests intolerants als qui nosaltres, els tolerants, deixem dir les seves intoleràncies, acabaran manant i acabaran callant-nos a tots com ho van fer en el seu moment, a través de les armes, a través de les presons o a través del que sigui. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit avui és perillós? És una pregunta. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit aquí ofèn, humilia, fereix els descendents dels que van ser represaliats? Vostès són conscients de fins a quin punt en aquest moment la ràbia em mou? I ja no és que cada vegada que diuen 'separatistes' em mirin -que em fan un favor, perquè ho soc-, si no és que em donen cada vegada més pressa. Aquest Estat no ha fet cap transició, aquest Estat ha tingut una estafa. La Transició del 1978 no existeix. La transició del 1978 són los mismos perros con otros collares, los mismos jueces con otras togas -i ni això, perquè les togues deuen ser d'aleshores-, els mateixos policies que s'estan intentant modernitzar però que, en el fons, els càrrecs, ens ho acaben d'explicar, provenen d'allà. I davant d'això vostès ens plantegen només això?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Clar, jo tenia una intervenció preparada que venia a dir que votarem a favor, que està molt bé, que els hi presentarem esmenes, perquè els jutges, segons ho interpretin, faran exactament el mateix que amb la llei d'amnistia i, per tant, el jutge és el qui mana, es fa la llei que ell vol i s'aplica com li dona la gana, perquè en aquest Estat això va així. Però és que, després d'haver sentit això, jo el que els dic és que, com a socialistes, tenen un problema molt molt gran. No n'hi ha prou amb dir que és blanc i negre, que és una tele del Nodo i ser irònics respecte a això. Com és possible?, pregunto. Què han estat fent aquests anys que, quaranta-sis anys després del 1977, haguem de sentir un discurs que diu que el franquisme és el millor que li ha passat a aquest país? Com és possible que ningú s'estranyi d'això? Com és possible que acceptem aquestes paraules sense que ningú faci referència, ja no a les víctimes, que estan vives? Pensin que cada primer dimarts de mes ens reunim davant de la Via Laietana i encara tenim gent explicant les tortures, explicant les vexacions i explicant el que va fer aquell règim criminal. Però és que el que s'ha demostrat avui és que les víctimes som tots. Les víctimes en som tots, d'aquest franquisme sociològic que no són capaços d'aturar. Les víctimes som les dones que ens vam quedar sense avortament, que ens vam quedar sense divorci i que vam passar a no tenir cap dret de tipus civil; les víctimes van ser les escoles, les que van afusellar, les que van tancar, les escoles del poble; les víctimes van ser les associacions, les víctimes van ser els intel·lectuals. Al meu país ens hem passat quaranta anys intentant recuperar els intel·lectuals que es van haver d'exiliar. I vostès ens venen a dir no sé què de Largo Caballero, de quién era mas malo? Estem trigant massa a marxar, perquè vostès estan imposant un relat de la bondat del franquisme basat en el 'antes todo era mejor' que és fals. Què han fet a les escoles mentre vostès han manat? Què han fet als currículums? Què ha fet la televisió? Què ha fet la premsa? Que han fet, políticament parlant, perquè estiguem en aquest moment?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Bona tarda, diputades, diputats, president. Hi ha moltes vegades en què ens treuen del Diari de Sessions determinades expressions: quan els diem alguna cosa als jutges i els anomenem pel nom, quan diem que los borbones son unos ladrones -això abans ho fèiem castellà, ara ho fem en català, per cert; ho reitero-, i ens diuen que això falta al decòrum de la Cambra i ho treuen del Diari de Sessions, oblidant que tothom ho pot veure. Però, és clar, avui el president del Parlament en funcions, el vicepresident, ha permès un discurs feixista i franquista durant dotze minuts interromputs que crec, sincerament, que hauria de sortir del Diario de Sesiones per decència d'aquesta Cambra. Perquè si els discursos que sentim aquí, amb aquesta tranquil·litat i anant rient, no respecten la llei de memòria històrica, per què fem lleis de memòria històrica? El que s'ha sentit avui aquí a vostès els fa somriure, però els adverteixo que tenim un problema, i el tenim de molt seriós. Gent jove, hereus directament, entenc, d'allò que en dèiem 'la vergüenza de sus padres y de sus abuelos' -doncs sí, haurien de tenir vergonya del que va passar-, han vingut a dir-nos que l'any 2024 segueixen sent franquistes. I s'han atrevit a fer un torn en contra d'una llei d'associacions que diu que no pot haver-hi associacions que d'alguna manera justifiquin, encoratgin el franquisme. Però, a veure, vostès se n'estan adonant del que estem dient? A vostès els sembla normal que hi hagi algú en aquest Estat que s'atreveixi a dir que la Fundación Franco no s'ha d'il·legalitzar? I vostès, per arreglar això, ens presenten una proposició de llei que el que fa és subjectar l'eventual dissolució a la concurrència de determinades circumstàncies que sabem que no seran acceptades pels jutges?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Por todo ello, hoy vamos a votar a favor de la tramitación de esta ILP, por cultura democrática, porque se lo debemos a la gente que ha reconocido cientos de miles de firmas, porque esta ILP se ha alargado durante muchos años y ha quedado relegada al fondo de un cajón. Es inaceptable dentro de la cultura democrática que esto haya sucedido. Sin embargo, es necesario revertir las desigualdades en la financiación y avanzar hacia un sistema justo y sostenible. No podemos aceptar que el cuidado de nuestra gente sea una carga para las familias y una responsabilidad que se transfiera a quien no puede pagarla. Necesitamos más dinero; y, en cuanto a la competencia, va a tenerse en cuenta a la hora de tramitar este dinero. No quisiera terminar sin reconocer la labor de todas las personas que se dedican a la atención sanitaria y social, porque tienen unos salarios mínimos, están contratados por empresas piratas y trabajan en condiciones malas; así que un reconocimiento para estas personas. La ley está muy bien siempre que se reciba una financiación adecuada y siempre que las personas que se dedican, sobre todo mujeres, al servicio de atención domiciliaria tengan sus necesidades y derechos cubiertos, tanto en las condiciones de trabajo como las pensiones, y que se reconozca esta profesión que sufre un enorme enorme desgaste. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Como decía antes, nos toca, y es justo para los catalanes, sean independentistas o no, porque las necesidades aumentan porque aumenta el envejecimiento de la población y, por eso, necesitamos un funcionamiento mediante el cual la financiación del Estado sea suficiente para que nadie quede atrás, para que nadie llegue tarde a solicitar este servicio. Y mientras no llega esta reforma estructural, el Estado debe mejorar sus aportaciones para igualar la media de la Generalitat de los últimos tres años. Sobre el copago, además de ser una injerencia en las competencias de Cataluña, quiero dejar claro que no estamos de acuerdo con el copago y no vamos a apoyarlo. En muchos casos, el copago es un obstáculo inasumible para las personas en situación de dependencia y para sus familias. Deberían suprimir el copago o, por lo menos, limitarlo a las rentas más altas. Esta es nuestra posición. Además, defendemos que este aspecto se pueda regular, en caso de que exista, desde Cataluña, porque recae en nosotros la competencia. Las familias han tenido que ir asumiendo cada vez más cargas y más dinero para hacer frente a esta necesidad, pero la financiación del Estado ha disminuido. El señor Campuzano, que estuvo en esta Cámara durante muchos años, con mucho rigor en los datos que presenta dice que, mientras que el Estado aportó 3100 millones de euros, los usuarios han tenido que desembolsar prácticamente la misma cantidad, 2994 millones de euros. Esto es inaceptable. Por su parte, la Generalitat ha destinado 12 100 millones de euros, y se estima que la deuda estatal en este ámbito suma 583 millones de euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltíssimes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes. Hoy hablamos de un derecho fundamental, el derecho a la autonomía personal y a una vida digna de aquellas personas que más apoyo necesitan. Pero también hablamos de responsabilidad institucional porque el Estado no puede continuar dejando esta responsabilidad a las comunidades autónomas. Y lo que es aún peor, en el mejor de los casos, a sus familias. En 2006 se hizo una buena ley, era una gran ley. El Estado español aprobó la ley de dependencia generando muchas expectativas, muchas esperanzas porque prometía apoyo a las personas en situación de alta vulnerabilidad. Pero hemos visto como el Estado, cómo ese mismo Estado, no ha cumplido con lo que le faltaba a esa ley, una de las cosas más importantes: faltaba una memoria económica para poder hacer que no se quedara en papel mojado. En Cataluña el desequilibrio es evidente. Es inaceptable que en los últimos diez años la Generalitat haya tenido que destinar casi cuatro veces más recursos que el Estado para suplir las carencias en dependencia. La deuda no reconocida ha llegado a los 3554 millones de euros, una carga que las comunidades han tenido que asumir con los países catalanes afectados. Por lo tanto, solicitamos un sistema de financiación finalista que respete las competencias autonómicas y la sostenibilidad de estos servicios básicos para esta sociedad. Por todo eso, exigimos una financiación distinta -digámoslo así, quizá así se entienda mejor- para que se pueda cumplir con la ley. No es por capricho, no es para robar a nadie y no es para bajar impuestos, sino que los subimos para poder pagarlo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Per tot això, avui votarem a favor de la tramitació d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular: per cultura democràtica, perquè els hi devem a la gent que ha recollit més de 700 000 signatures, perquè fa molts anys que aquesta ILP s'està arrossegant i queda en un calaix, i això és una falta de cultura democràtica inacceptable. Ara bé, és hora, sobretot, que l'Estat assumeixi el seu compromís, que es reverteixin les desigualtats en el finançament i que avancem cap a un sistema més just i sostenible. No podem acceptar que la cura dels nostres sigui una càrrega de les famílies ni una responsabilitat transferible a qui no la pot pagar. Més diners i respecte a les competències. Això ho tindrem en compte a l'hora de tramitar-la. I no voldria acabar sense fer un sentit reconeixement a totes les persones que es dediquen al servei de l'atenció domiciliària, perquè això també és important. Aquesta llei, sense aquestes persones, avui amb unes condicions laborals deplorables, amb uns salaris baixos, amb unes subcontractacions amb empreses pirates, no és possible. És a dir, que molt bé la llei sempre i quan hi hagi finançament adequat, i sempre quan les condicions laborals de totes les dones, sobretot, del servei d'atenció domiciliària estiguin cobertes. Des del primer dia, des del seu salari i les condicions laborals, fins també les pensions: que sigui reconegut el dret a les anticipades en una professió que realment té un desgast enorme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Por otro lado, se habla mucho de la financiación que ya tienen, pero solo cuatro áreas metropolitanas reciben una financiación extra y de un modo totalmente arbitrario y subjetivo. En definitiva, promover el uso de soluciones que permitan ofrecer opciones de transporte de menor demanda como, por ejemplo, vehículo compartido o transporte a la demanda, o establecer la obligatoriedad de establecer vías segregadas para la movilidad activa como parte de una nueva conexión entre municipios. Hay que posibilitar el derecho a desplazarse entre municipios de manera segura y sostenible y habría que optar entre el acceso a la movilidad sostenible o pago compensatorio, que debería destinarse a financiar el transporte. Voy terminando. Podemos encontrarnos un PSOE dispuesto a llegar a acuerdos y, después, cumplirlos, como en los avances que ya hemos anunciado y que se mejorarán: el tren Avant entre Tortosa y Lleida. Sigan así y tendrán nuestro voto, pero si no cumplen con lo que se ha acordado, no den por hecho nuestro voto, porque no lo tendrán. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«También se acordó una fórmula, de modo que tanto en la exposición de motivos como en el articulado quede resaltado el respeto al marco competencial autonómico de la ley. Por tanto, si no hay respeto competencial, no habrá ley. Las propuestas tarifarias deben respetar también los regímenes tarifarios autonómicos y locales existentes y, en caso de suponer mayor necesidad de financiación, estas deberán transferirlas a las autoridades de transporte del Estado, porque no puede ocurrir más lo que ha ocurrido en estos años de rebajas en los trenes en que el Gobierno invita y la Generalitat paga. Tenemos más acuerdos; no hay tiempo para nombrarlos todos, ¿verdad? ¿Quieren ley? Cumplan los acuerdos. Y hay más prioridades, como establecer objetivos de descarbonización concretos y claros. Proponemos incluir el objetivo de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero en el sector de los transportes: como mínimo, un 35 % de mercancías transportadas por ferrocarril en el año 2040; o priorizar el transporte de tren por encima del avión tanto para personas como para mercancías; vehículos eléctricos: desarrollo ágil y eficiente de los puntos de recarga rápida para vehículos eléctricos. Esquerra Republicana ya consiguió, durante la tramitación de la ley de cambio climático, que se introdujeran medidas más ambiciosas en el ámbito de la instalación de puntos de recarga, que son un elemento básico para la implementación del vehículo eléctrico, pero hace falta más. El presidente de ANFAC dimitió por esta dejadez del Estado. No se venden coches eléctricos en buena medida porque no hay infraestructuras de recarga. Y en políticas de transporte también hay que fomentar la electrificación de flotas de vehículos de reparto, y para eso se necesitan ayudas. Por eso los PERTE deben ir destinados a que estas personas puedan cambiar su vehículo por un vehículo eléctrico. Al final, la financiación del transporte público es desigual, injusta y obsoleta, y necesitamos que eso se arregle. Presentaremos enmiendas parciales y esperamos que nos las acepten también.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En definitiva, promoure l'ús de solucions que permetin oferir opcions de transport de menor demanda, com ara transport a la demanda, un vehicle compartit o establir l'obligatorietat de la construcció de vies segregades per a la mobilitat activa com a part d'una nova connexió entre municipis. Cal possibilitar el dret a desplaçar-se entre tots els municipis de manera segura i sostenible. I, d'altra banda, els generadors de mobilitat obligada o massiva haurien d'optar entre l'accés amb mobilitat sostenible o pagament compensatori, que s'hauria de destinar al finançament del transport. Acabo. Esperem trobar un PSOE disposat a arribar a acords i després complir-los, com en els Avant, que avui anuncien que compliran, de Tortosa i de Lleida. Continuïn així i tindran el nostre vot, però si no és així, si no compleixen tot el que hem acordat, no donin el nostre vot per fet, perquè no el tindran. Gràcies. Lo digo claramente porque con este trámite no se ha presentado una ley de movilidad sostenible, porque hemos alcanzado unos acuerdos; acuerdos que algunos están cumpliéndose ya y otros están a punto de cumplirse. La recuperación del servicio Avant entre Tortosa y Barcelona debe ponerse en marcha el próximo martes, coincidiendo con las obras que debe ejecutar ADIF en el túnel de Roda de Bará. Es clave para las tierras del Ebro recuperar este servicio. También en la misma fecha se reforzará con más plazas el Avant que sale de Lleida hacia Barcelona a primera hora de la mañana y, en el sentido contrario, el servicio que sale de Barcelona a primera hora de la tarde. Este es un acuerdo que hoy ya se ha anunciado. También nos comprometimos a iniciar el servicio entre Lleida-Cervera y Manresa a finales del otoño. Y debo decirles que sí han cumplido ya en incrementar el número de circulaciones entre Lleida y Cervera; son diez al día en cada sentido. Eso es lo que yo les decía antes de las vías: estas nuevas circulaciones han llevado a un aumento del 30 % de los viajeros de tren respecto al año 2023. Señor ministro, cuando las cosas se hacen bien, la gente responde.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Això és el que els deia de les vies: aquestes noves circulacions en aquest sentit han augmentat un 30 % els viatgers de tren respecte l'any 2023. Senyor ministre, quan fem les coses bé, la gent sí que respon. També es va acordar una fórmula on, tant a l'exposició de motius com a l'articulat, quedi ressaltat el respecte al marc competencial autonòmic de la llei. Per tant, si no hi ha respecte competencial, no hi haurà llei. Les propostes tarifàries han de respectar també els règims tarifaris autonòmics i locals existents i, en cas de suposar més necessitat de finançament, aquestes les haurà de transferir l'Estat a les autoritats de transport. No pot passar més el que ha passat en aquests anys de rebaixes als trens, en què el Gobierno convida i la Generalitat paga. Tenim més acords. No hi ha temps per enumerar-los tots; els saben, oi? Volen llei? Compleixen els acords. Hi ha més prioritats: establir objectius de descarbonització concrets i clars. Proposem incloure l'objectiu de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle al sector del transport, almenys un 35 % de mercaderies transportades per ferrocarril l'any 2040; prioritzar el transport del tren per davant de l'avió, tant si és de persones com si és de mercaderies; desenvolupar amb agilitat i eficiència els punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Esquerra Republicana ja va aconseguir, durant la tramitació de la Llei de canvi climàtic, que s'introduïssin mesures més ambicioses en l'àmbit de la instal·lació de punts de recàrrega, un element bàsic per a la implementació del vehicle elèctric; però cal més. El president d'ANFAC va dimitir per aquesta deixadesa de l'Estat. No es venen cotxes elèctrics, en bona mesura, perquè no hi ha infraestructura de recàrrega. I en polítiques de transport també s'ha de fomentar l'electrificació de flotes de vehicles de repartiment, i per això calen ajudes; per això els PERTE han d'anar destinats al fet que aquesta gent pugui canviar el seu vehicle per un vehicle elèctric. El finançament del transport públic és desigual, injust i està obsolet. Necessitem que això s'arregli. Presentarem esmenes parcials i esperem que també ens les acceptin. D'altra banda, es parla molt del finançament que ja tenen, però només quatre àrees metropolitanes reben un finançament extra de manera totalment arbitrària i subjectiva.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Pero, no den por aprobada esta ley. O cumplen los compromisos que hemos firmado o esta ley se va a quedar sin aprobar, ténganlo muy claro. (Aplausos). I ho dic clarament perquè amb aquest tràmit no hem presentat una llei de mobilitat sostenible, perquè hem arribat a uns acords; acords que alguns ja s'estan complint i alguns estan a punt de complir-se. La recuperació del servei Avant entre Tortosa i Barcelona s'ha de posar en marxa el proper dimarts, coincidint amb les obres que ha d'executar ADIF al túnel de Roda de Barà; clau per a les Terres de l'Ebre, la recuperació d'aquest servei. També, a la mateixa data, es reforçarà amb més places l'Avant que surt de Lleida a Barcelona a primera hora del matí i, en sentit contrari, el servei que surt de Barcelona a primera hora de la tarda. Un acord que avui ja s'ha anunciat. També ens vam comprometre a iniciar el servei entre Lleida-Cervera i Manresa a finals de la tardor. Els he de dir que sí que han complert ja amb incrementar el nombre de circulacions entre Lleida i Cervera, ja hem arribat a les deu circulacions diàries en cada sentit.»