Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.431 declaraciones · página 126 de 148
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Aparte de esto, hablamos de un tribunal centralizado que supone una excepción al principio general, según el cual el juez que tiene que investigar los delitos es el del lugar de la comisión del hecho delictivo, donde este tiene más repercusión y donde es más fácil que el acusado pueda defenderse. También es un tribunal que hace un uso selectivo de su competencia, lo que hace imprevisible saber si un caso acabará llegando a la audiencia o no a pesar de su origen o carácter interprovincial. Asimismo, el hecho de ser un tribunal con unas competencias muy específicas, es decir, delimitado a unos asuntos sumamente específicos, hace que las sospechas que sobre el tribunal pueden existir aumenten de forma considerable. Y aunque se nos presente la Audiencia Nacional como un órgano especializado, la realidad nos descubre a menudo que los que ejercen allí no cuentan con ninguna especialización y muchos están destinados allí en comisión de servicios, servicios especiales o en situaciones poco compatibles con el derecho a lo establecido por ley. Si a esta especificidad le añadimos que algunos casos juzgados son muy mediáticos, nos encontramos con una serie de jueces estrella, jueces que hablan de independencia e imparcialidad dudosa, con comportamientos histriónicos, como, por ejemplo, el caso de un histórico, el juez Garzón, del que el independentismo olímpico tiene tan buen recuerdo. U otro juez esperpéntico, el juez Guevara, del 17-A, con intervenciones dignas de mala educación y fuera de juego. O alguna premiada, como la jueza Lamela, premiada por llevar a prisión a nuestros líderes sociales y políticos y por su perversa instrucción del caso Rosell. O, más recientemente, el juez que dice que el tsunami es terrorismo sí o sí, que el tsunami es terrorismo, el juez García-Castellón.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Junts per Catalunya no entrará a analizar el fondo que les ha traído a promover esta iniciativa. Somos conscientes de la gravedad de los hechos sucedidos hace unos meses en Cádiz y es evidente que sabemos que nuestra sociedad debe dotarse de mejores herramientas en todos los ámbitos para combatir las organizaciones criminales dedicadas al narcotráfico, pero en ningún caso esto pasa por aumentar la Audiencia Nacional. No solo no compartimos la atribución de dar más competencias a la Audiencia Nacional; es que ni tan solo compartimos la mayor: su existencia. Junts per Catalunya propugna el traspaso de sus competencias a la jurisdicción ordinaria y aboga por su definitiva desaparición. La Audiencia Nacional es un tribunal preconstitucional creado a toque de decreto ley y heredado del Tribunal de Orden Público franquista creado en 1963, creado en ese momento -y valga la pena recordarlo- para sustituir al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo instaurado en 1940 al acabar la guerra. Hablamos de dos herramientas de persecución política, pilares del engranaje represivo del régimen franquista. Este, señorías, es el origen de la Audiencia Nacional, un origen que nos ayuda a entender el autoritarismo judicial y la connivencia con una determinada concepción del Estado o, mejor dicho, de la España nación. Abolir la Audiencia Nacional implica a nivel formal -y lo decía el diputado de Bildu hace un momento- derogar un artículo y sus normas concordantes de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pero en términos de justicia -en términos de justicia en mayúsculas- representaría la ruptura con un pasado del cual nadie que se considere demócrata puede enorgullecerse.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Des de la lògica i des de la correcta tècnica jurídica, l'existència de l'Audiència Nacional és un atemptat al dret fonamental del dret al jutge natural i, per tant, incompatible amb la independència judicial. Res, de veritat, res, justifica la seva continuïtat. Per tant, molt menys aquesta modificació. Gràcies. Gracias, presidente Rodríguez. Buenas tardes, señorías. Volvemos a estar en un déjà vu, en que el Grupo Popular redobla el oportunismo y nos trae en este Pleno la toma en consideración de una nueva modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial en los términos que nos ha expuesto el diputado Romaní Cantera. Hablo de redoblar el oportunismo porque esta modificación ya se tomó en consideración en la Cámara Alta la semana que aquí levantábamos el veto del Senado a la ley de amnistía. Desconocemos si nos hallamos ante una anomalía legal, pero deben reconocerme que esta dualidad de tramitación no parece muy normal. De todos modos, esperamos que, como sucedió con la amnistía, hoy el resultado también sea distinto al del Senado y esta toma en consideración no prospere.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Mirin, cal que uns i altres deixin de promoure modificacions només de maquillatge. Senyories, si l'Estat espanyol vol abordar el repte, no afrontat encara, d'acabar la transició i garantir una veritable independència judicial, una de les reformes rellevants que ha d'entomar és la supressió de l'Audiència Nacional, un tribunal impropi d'un sistema judicial que es vol democràtic, que estableix de facto una jurisdicció especial amb el consegüent incompliment del principi de jutge ordinari predeterminat per llei. Un tribunal, ja s'ha dit, sense equivalent a Europa, que és una excepció i que no existeix en els països del nostre entorn. Un tribunal que només reflecteix una forma d'entendre la justícia pròpia de temps pretèrits o de la transició, però en cap cas del segle XXI. Suprimir l'Audiència Nacional també implicaria desfer-se d'un problema que s'ha demostrat endèmic. L'ús espuri dels seus procediments i de la seva estructura per personatges com el comissari Villarejo i les avui encara existents clavegueres de l'estat que s'hi mouen com rata a l'aigua. De veritat, senyories, facin un primer pas per descentralitzar la justícia, per fer-la més propera al ciutadà, més eficient i de millor qualitat a tot l'Estat, sense que uns jutges es creguin més preparats que uns altres, sense destinar més recursos públics a una estructura antidemocràtica i del tot innecessària.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però més enllà d'això, parlem d'un tribunal centralitzat que suposa una excepció al principi general segons el qual el jutge que ha d'investigar els delictes és el del lloc de la comissió del fet delictiu, on aquest té més repercussió i on és més fàcil que l'acusat es pugui defensar. És també un tribunal que fa un ús selectiu de la seva competència. El que fa imprevisible saber si un cas acabarà anant a l'Audiència o no, malgrat el seu origen o caràcter interprovincial. Igualment, el fet de ser un tribunal amb unes competències molt específiques, o sigui, delimitat a uns assumptes summament concrets, fa que les sospites que el Tribunal pugui estar condicionat en la seva tasca augmentin de forma considerable. I, encara que se'ns presenti l'Audiència Nacional com un òrgan especialitzat, la realitat ens descobreix sovint que els que hi exerceixen no compten amb cap especialització i molts hi estan destinats en comissió de serveis, serveis especials o amb situacions poc compatibles amb el dret al jutge preestablert per llei. Si a aquesta especificitat hi afegim que alguns casos jutjats són molt mediàtics, ens trobem amb un seguit de jutges estrella que rebreguen la seva independència i la seva ja dubtosa imparcialitat amb comportaments histriònics, com, per exemple, el cas d'un històric com el jutge Garzón, del qui l'independentisme olímpic en té tan bon record. O un altre, com l'esperpèntic jutge Guevara, del 17-A, amb intervencions dignes del top de la mala educació, la grolleria i el fora de joc. O alguna premiada, com la jutgessa Lamela, per empresonar els nostres líders socials i polítics i per la seva perversa instrucció del cas Rosell. O, més recentment, el jutge del tsunami: és terrorisme, sí o sí. El tsunami és terrorisme. El jutge García-Castellón.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Yo, antes de dedicarme a la política, ya conocía unos cuantos casos de ELA: el de Jano, diagnosticado a los treinta y siete años, o Roser, nuestra maquilladora de los domingos en la televisión de Cataluña, o a Juan Carlos Unzué, al que todos conocen. Y muchos más de la gran familia ELA: Siscu, de Cambrils, Ilde, de Sant Jaume d'Enveja, Carina... todos, muchísimos más, todos ellos especiales. O Yaiza, Yaiza trabajaba de bailarina profesional y de profesora de baile; tiene treinta y un años, anda con bastón, prácticamente no puede salir de casa por las dificultades que esto conlleva porque vive en un cuarto piso sin ascensor y le han negado ya cuatro veces -cuatro veces- la incapacidad laboral absoluta. Tienen derecho a vivir, a exigir que una sociedad del bienestar les dé respuesta a todos. ¿Saben qué? Les estamos haciendo perder el tiempo y, precisamente, es de lo que menos sobrados están; entre tres y cinco años de supervivencia a partir del diagnóstico. Desde que se tomó en consideración la proposición en la legislatura anterior han pasado dos años, dos años, insisto, y tres meses; 2460 muertos. Hoy se cumplen cuatro meses desde que Juan Carlos Unzué les reclamó aquí una ley ELA. Han pasado 360 muertos. ¿Piensan ustedes que la gente de la calle no es sensible a esta circunstancia? Lo son y mucho. Seguro que, si reflexionan, también lo serán todos ustedes. Estoy convencida de ello. Esta historia seguro que va a tener un buen final. No será un final feliz porque todas estas personas, por desgracia, tienen una fecha de caducidad demasiado corta, pero, al menos, tendremos una ley ELA, estoy convencida. Pero, ahora mismo, necesitamos tener el mejor de los textos de partida para poder mejorarlo aún más, enmienda tras enmienda, en el trámite de ponencia y en la Comisión. Hoy me cuesta decir que es el mejor día, pero seguro que Ilde lo hará por mí. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ayer me preguntaban en Cataluña: ¿para qué estáis los políticos, sino es para escuchar a las personas del pueblo? ¿Cómo pretendéis mejorar la vida de unas personas si no las escucháis? La escucha activa sirve para convertir las preocupaciones y los problemas de la gente en iniciativas que solucionan sus problemas, pero el texto que presentan -lo lamento- deja fuera del sistema a los enfermos de ELA. ¿De verdad que este es el mejor texto que puede presentar el Gobierno español, como se nos dijo ayer? De momento; entiendo que luego puede ser mejorable. Necesitamos un texto que, como mínimo, asegure la atención veinticuatro horas de los enfermos con traqueotomía, como Carlos, para que no tenga que plantearse la eutanasia, cuando quieren vivir, para no arruinar a su familia. Carlos cobró un seguro, pero se le está terminando el dinero. Y está aquí, lo tienen aquí, ¿que tienen que decirle? No es tanto lo que les piden, reflexionen, reflexionemos todos desde la empatía. Mañana nos podría ocurrir a cualquiera de nosotros, podríamos tener ELA o cualquiera de nuestros familiares o amigos. Duele solo de pensarlo, lo sé; es una idea terrorífica, lo es; nos hiela la sangre, pero así es.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Estamos a veinticuatro horas del Día Mundial de Lucha Contra la ELA y, desgraciadamente, hoy no tenemos nada que celebrar. Me explico. Estamos aquí porque VOX ha presentado una enmienda a la totalidad a todas las iniciativas de ELA. Por cierto, a la diputada de VOX me gustaría recordarle que existe una disposición que no se ha leído, porque nosotros sí pedimos que se aplique la ley a otras enfermedades. Lo que ha dicho usted aquí antes es incorrecto, es una mentira. Dicho esto, sigo. A mí me gustaría hablarles de otra enmienda a la totalidad, sin embargo, con un texto alternativo, que es la que nos ha presentado el Gobierno español a través de los grupos Socialista y SUMAR despreciando -y lo lamento, debo decir- el trabajo que hemos hecho con los enfermos y las asociaciones de ELA. Este hemiciclo se ha teñido de verde en tres ocasiones esta legislatura con tres iniciativas para crear una ley ELA. Para agilizar la tramitación, se consensuó reunir en un único documento las tres proposiciones y, a partir de ahí, poder presentar las enmiendas ya en ponencia. Lo que ha presentado el Gobierno, después de pasar por el despacho de cinco ministerios, es absolutamente decepcionante y, si me lo permiten, una grave falta de respeto -como decía- por la labor parlamentaria desarrollada por los grupos que, como el nuestro, han hecho este trabajo de escuchar a los enfermos y proponer soluciones para las situaciones desesperadas que padecen. Por lo tanto, esa falta de respeto no es hacia Junts, sino hacia ConELA o la Fundación Miquel Valls o la Fundación Luzón o las demás organizaciones que dignifican la vida de los enfermos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Des que es va prendre en consideració la proposició d'ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N'estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d'això. Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l'Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d'unes persones si no les escolteu? L'escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d'ELA del sistema. De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se'm va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l'atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l'eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l'empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l'ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, avui ens torna a acompanyar en representació de les persones amb ELA, el Carlos de Pablo amb la Maria Mercè, la seva esposa, l'Alejandra, la seva cuidadora, el Fernando Martín de ConELA i l'Alberto Reyero i també de Fundació Luzón. Gràcies especialment al Carlos. Moltes gràcies per ser avui aquí. Som a 24 hores del Dia Mundial de lluita contra l'ELA i, malauradament, avui no tenim res a celebrar. I m'explico. Som aquí perquè VOX ha presentat esmena a la totalitat a totes les iniciatives ELA. Per cert, a la diputada de VOX, vull recordar-li que hi ha una disposició que no s'ha llegit, perquè nosaltres sí que ens obrim al fet que s'apliqui la llei a altres malalties. Per tant, això que ha dit vostè abans aquí és incorrecte, és una mentida. Dit això, segueixo. Jo us parlaré, però, d'una altra esmena a la totalitat amb text alternatiu, que és el que ens ha presentat el Govern espanyol a través del Grup Socialista i SUMAR. I ho sento, ho he de dir, menystenint la feina que hem fet amb els malalts amb les associacions d'ELA. Aquest hemicicle s'ha tenyit de verd en tres ocasions aquesta legislatura davant de tres iniciatives per fer una llei ELA. Per agilitzar la tramitació es va consensuar reunir en un únic document les tres proposicions i, a partir d'aquí, poder presentar les esmenes ja en ponència. El que ha presentat el Govern després de passar pel despatx de cinc ministeris és absolutament decebedor. I, si m'ho permeten, una greu falta de respecte, com deia, per la feina parlamentària desenvolupada pels grups que, com el nostre, han fet la feina d'escoltar els malalts i de proposar solucions per les situacions desesperades que pateixen. Per tant, la falta de respecte no és cap a Junts, sinó cap a ConELA o cap a la Fundació Miquel Valls o Fundació Luzón o la resta d'organitzacions que dignifiquen la vida dels malalts.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«A pesar de esto, señor ministro, señorías, esta medida tiene cosas beneficiosas y positivas. Es una medida beneficiosa para los jóvenes que viajen para su desarrollo personal, conocer culturas, territorios, fomentar su creatividad, su aprendizaje, su independencia personal, compartir experiencias. Naturalmente, hay muchos aspectos positivos también. A pesar de todo, se ha anunciado que se va a tramitar como proyecto de ley para poder enmendar esta propuesta, mejorarla y recoger algunas de estas preocupaciones que hemos manifestado. Esta medida también contempla un impulso al sector turístico, también tiene esta parte positiva de esta actividad. Y finalmente, me gustaría decirle, señor ministro, que concentre los esfuerzos y los recursos en los problemas prioritarios, priorice. Vea cómo atacar los problemas endémicos con una mirada a largo plazo y no con resultados efectistas porque, en lo que se refiere a pasarlo bien y disfrutar de la vida, le aseguro que los jóvenes no necesitan a nadie, saben cómo hacerlo y tienen mucha imaginación. Gracias, presidente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«También se podrían dedicar estos recursos para inversiones en seguridad y vigilancia cada año, que evitarían incidencias y retrasos en el servicio. Y también se podrían ahorrar, si se hicieran estas inversiones en vigilancia y seguridad, muchos problemas que tenemos para limpiar pintadas y grafitis y ahorraríamos dinero e incidencias, porque hay trenes que no pueden circular porque se encuentran con los cristales pintados con grafitis. Cuando se lanzaron esos descuentos en el precio del transporte público como medida para superar la pandemia y la crisis de Ucrania, muchos usuarios ahí, a pie de andén, expresaban públicamente una preferencia: que preferirían pagar lo que pagaban antes del descuento para que el servicio llegase a la hora que le tocaba y no les dejase tirados. Probablemente la mejor forma de fomentar el transporte público no sea regalar viajes en verano a los jóvenes, sino invertir más en la red, en la seguridad, en la calidad y hacer un sistema más fiable. Ha pasado otra cosa estos días. RENFE acaba de anunciar que reduce sustancialmente la compensación a los usuarios por llegar tarde, solo faltaba eso. En lugar de invertir para no llegar tarde, vamos a reducir la compensación; nos vamos a ahorrar un dinero y con ese dinero vamos a regalar viajes gratis en verano. Mire, yo no sé si esta es la mejor decisión, sinceramente. Nosotros, si tuviéramos un país independiente como aspiramos a tener, no nos plantearemos una medida de este tipo sin tener orientados, arreglados, esos problemas tan graves que he mencionado. Además, propondríamos una medida más equitativa, porque otra cosa es que esta medida que se nos propone hoy no tiene equidad. ¿Qué sentido tiene subvencionar un billete a un joven que se lo puede pagar, a un joven de una familia que tenga ingresos o que él mismo tenga ingresos? Tendría sentido que esta medida fuera equitativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Una de las cosas buenas que puede tener esta iniciativa es el fomento del transporte público, y concretamente del transporte ferroviario, pero ¿cuál es la realidad, especialmente para los usuarios que utilizan el transporte ferroviario de forma cotidiana? Y los jóvenes lo usan para ir a estudiar, para ir a trabajar, para hacer deporte o para su ocio, ¿por qué no? Son unos usuarios habituales. Tenemos un sistema ferroviario que da mal servicio, es poco fiable, poco puntual, con constantes incidencias y retrasos. Este es otro de los problemas que tienen los jóvenes cuando van a trabajar, cuando van a estudiar o cuando van a hacer deporte. Con 125 millones de euros cada año -porque esa medida ya se hizo el año anterior- se podrían comprar 19 trenes nuevos cada año, que podrían sustituir a convoyes de más de 40 años de servicio que aún circulan por la red o, como ha dicho el portavoz del BNG, y nosotros lo hemos dicho en alguna iniciativa también aquí, aumentar frecuencias para dar más servicio, como pasa en mi territorio con el servicio Avant -que, por cierto, se aprobó una iniciativa sobre la que aún esperamos respuesta y esperamos una actuación en este sentido-, para que muchos usuarios encuentren un lugar o una plaza en las rutas donde falta la oferta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Por otro lado, si España fuera un país rico o tuviera cierto confort en la resolución de estos problemas, se podría aplaudir esta propuesta, no cabe ninguna duda de que evidentemente tiene aspectos positivos. Pero esto no es así. Nosotros defendemos que los recursos y los esfuerzos hay que concentrarlos en resolver los graves problemas a los que se enfrentan y que arrastran a nuestros jóvenes en general, como los que he mencionado: el paro juvenil, la mala calidad de la ocupación juvenil, la vivienda, la salud mental, y eso significa priorizar, señores del Gobierno. A eso se le llama priorizar, y gobernar es priorizar. Todos sabemos que es muy tentador realizar medidas simpáticas, bien acogidas, pero eso no es aceptable cuando el panorama de la problemática de nuestros jóvenes es tan preocupante en tantos otros aspectos. Esta medida puede parecerse más a una medida populista que a una gobernanza rigurosa y responsable. ¿Cuántos recursos piensan dedicar a esta medida? 125 millones de euros es la previsión, supongo que ese es el límite, el tope de modificaciones presupuestarias. ¿En qué contexto?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s'ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d'aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l'activitat econòmica. I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s'ho bé i disfrutar de la vida... Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano. Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias? ¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Miri, quan es van llançar els descomptes del preu del transport públic com a mesura per superar la pandèmia i la crisi d'Ucraïna molts usuaris, allò, a peu d'andana, expressaven públicament una preferència: preferiria pagar el que pagava abans del descompte perquè el servei arribi a l'hora i no em quedi tirat. Probablement, la millor manera de fomentar el transport públic no és regalar viatges a l'estiu als joves, sinó que és invertir més en xarxa, en seguretat, en qualitat, i fer un sistema més fiable. I encara ha passat una altra cosa aquests dies. Renfe acaba d'anunciar que redueix substancialment la compensació als usuaris per arribar tard. Només faltava això. En comptes d'invertir per no arribar tard, reduirem la compensació, ens estalviarem uns diners i amb aquests diners regalarem viatges gratis a l'estiu. Miri, jo no sé si això és la millor decisió, sincerament. Nosaltres si tinguéssim un país independent, com aspirem a tenir, no ens plantejaríem una mesura d'aquest tipus sense tenir orientats i endreçats aquests problemes tan greus als que he fet esment. I, a més a més, proposaríem una mesura equitativa perquè, és clar, l'altra cosa és que aquesta mesura que ens proposa avui no té cap mena d'equitat. Quin sentit té subvencionar un bitllet a un jove que se'l pugui pagar? A un jove d'una família que tingui ingressos o que ell mateix tingui ingressos? Tindria sentit aquesta mesura que fos equitativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Miri, una de les coses bones que pot tenir aquesta iniciativa, el ministre hi ha fet referència, és el foment del transport públic i concretament del transport ferroviari. Però quina és la realitat, especialment per als usuaris que utilitzen el transport ferroviari quotidianament? I els joves són uns d'aquests, per anar a estudiar o per anar a treballar o per anar a fer esport o per anar d'oci, per què no. Són uns usuaris habituals. Doncs que tenim un sistema ferroviari que dona mal servei. És poc fiable, és poc puntual, amb constants incidències i retards. Aquest és un altre dels problemes que tenen els joves quan van a treballar i quan van estudiar o quan van a fer esport. Amb 125 milions d'euros cada any, perquè aquesta mesura ja es va fer l'any anterior, es podrien comprar 19 trens nous cada any que podrien permetre substituir combois de més de 40 anys de servei que estan circulant encara per la xarxa. O augmentar, com ha dit molt bé el portaveu del BNG, nosaltres n'hem parlat a alguna iniciativa parlamentària també, freqüències per donar més serveis en el cas del meu territori, per exemple, com passa en el servei AVANT que, per cert, es va aprovar una iniciativa que encara esperem resposta i esperem una actuació en aquest sentit, perquè molts usuaris trobin plaça en aquelles rutes on hi ha falta d'oferta. També es podrien dedicar molts d'aquests diners a fer força inversions en seguretat i en vigilància cada any que evitarien incidències i retards en el servei. I també es podrien estalviar si es fessin aquestes inversions en vigilància i seguretat molts problemes que hi ha de netejar pintades i grafitis. De fet, ens estalviaríem diners i incidències perquè realment hi ha trens que no poden circular perquè es troben amb els vidres pintats de grafitis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Per altra banda, si l'Estat espanyol fos un país ric o tingués una certa confortabilitat en la resolució d'aquests problemes, es podria aplaudir aquesta proposta. No hi ha dubte que, evidentment, té aspectes positius. Però això no és així. Nosaltres defensem que els recursos i els esforços cal concentrar-los en resoldre els greus problemes que encara avui arrosseguen els nostres joves, en general, com aquests que he esmentat: l'atur juvenil, la mala qualitat de l'ocupació juvenil, l'habitatge dels joves, salut mental, etcètera. I això vol dir prioritzar. Prioritzar, senyors del Govern. D'això se'n diu prioritzar i governar vol dir prioritzar. Tots sabem que és molt temptador fer mesures que són simpàtiques, ben rebudes. Però això no és acceptable quan el panorama de la problemàtica dels nostres joves és tan preocupant en tants altres aspectes. Aquesta mesura es pot assemblar més a una política populista que no a una governança rigorosa i responsable. Quants recursos es pensen dedicar a aquesta mesura? 125 milions d'euros? En principi, és la previsió. Suposo que això és un topall de modificacions pressupostàries. En quin context?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Decía nuestra portavoz, Míriam Nogueras, al inicio de esta legislatura, que las cosas no volverían a ser como eran, y lo estamos cumpliendo, lo estamos cumpliendo negociando a la manera de Junts, sin hacer ruido, con todo el rigor, manteniendo nuestra posición, a menudo soportando la presión de los unos y los otros, y siempre, siempre, con la cláusula Cataluña sobre la mesa hasta cerrar el acuerdo. Estos son nuestros principios, estos son los principios de Junts per Catalunya. Y ¿saben qué, señorías? Si no les gustan, no tenemos otros. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l'inici d'aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d'uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l'acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d'altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo. Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes. Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico. De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico. Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Le pregunto, señor Sánchez: ¿los catalanes solo nos merecemos el dinero que nos corresponde si usted consigue colocar a Illa en el Gobierno de Cataluña? ¿Y si no, qué? ¿Que nos den a todos? Porque eso es exactamente lo que está usted diciendo. Y acabo. Si su partido y el mío estamos negociando fuera del Estado español con una mediación internacional, no es por nuestro capricho, es porque ustedes han demostrado que no son de fiar. Y no se confundan, nuestro trabajo aquí no es hacer que a usted o a un partido político español le vayan bien las cosas. Les recuerdo que nosotros estamos aquí para Cataluña y para los catalanes. (Rumores).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Deberían dejar de hablar de financiación singular para Cataluña como si eso fuera un privilegio. No necesitamos ningún favor ni ningún trato especial, como todos ustedes aquí, del primero al último, están vendiendo de forma irresponsable, porque no es un privilegio que se nos pague lo que nos corresponde. La gente de Cataluña, independentista y no independentista, no pide una financiación singular, quiere y necesita una financiación justa. Queremos que se pague a los catalanes aquello que corresponde a los catalanes, no lo que a usted le parezca o le convenga, ¿O es que se ha pensado que el dinero es de usted y puede hacer con él lo que quiera? Que cada catalán pierda 2700 euros anuales por el único hecho de formar parte del Estado español y que un extremeño gane 3200 o un castellanoleonés gane 1800 no es ningún privilegio; al menos no lo es para los ciudadanos de Cataluña. Y además certifica eso que muchos ya sabemos y defendemos, que es que la mejor financiación para Cataluña la tendremos siendo un Estado independiente. Deberían preocuparse todos ustedes un poco más de la vida de las personas y un poco menos de las sillas, las poltronas, las encuestas y los titulares. Más de la mitad de la población pasa por dificultades para llegar a final de mes. Y eso que hacen ustedes con nuestro dinero no ha sido nunca justo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Haurien de preocupar-se tots vostès una miqueta més per la vida de la gent i una miqueta menys per les cadires, les poltrones, les enquestes i els titulars. Més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes. I això que fan vostès amb els nostres diners no ha estat mai just. Li pregunto, senyor Sánchez, els catalans només ens mereixem els diners que ens corresponen, si vostè aconsegueix colar a Illa al govern de Catalunya? I, si no, què? Que ens bombin a tots perquè això és exactament el que vostès estan dient. I acabo. Si el seu partit i el meu estem negociant fora de l'Estat espanyol i amb una mediació internacional, no és per caprici nostre, és perquè vostès han demostrat que no són de fiar. I no es confonguin, la nostra feina aquí no és fer que a vostè, o a un partit polític espanyol, li vagi millor. Li recordo que nosaltres som aquí per Catalunya i els catalans. La pregunta habla de actualidad política, y la actualidad política la marca usted con la entrevista del domingo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«La pregunta parla d'actualitat política i l'actualitat política la marca vostè amb la seva entrevista del diumenge. Vostès haurien de deixar de parlar de finançament singular per Catalunya, com si això fos un privilegi. No necessitem cap favor ni cap tracte especial com tots vostès aquí del primer a l'últim estan venent de manera irresponsable, perquè no és cap privilegi que se'ns pagui allò que ens correspon. La gent de Catalunya, independentistes i no independentistes, no demanen finançament singular. Volen i necessiten un finançament just. Volem que es pagui als catalans allò que correspon als catalans, no el que vostè li sembli o el que vostè li convingui. O és que s'ha pensat que els diners són seus i amb ells pot fer el que vulgui? Que cada català perdi 2700 euros anuals pel sol fet de formar part de l'Estat espanyol i que un extremeny en guanyi 3200, o que un castellanolleonès en guanyi 1800, no és cap privilegi. Almenys no ho és pels ciutadans de Catalunya. I, a més, certifica allò que molts ja sabem i defensem, i és que el millor finançament per Catalunya el tindrem sent un estat independent.»