Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.445 declaraciones · página 136 de 149
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«La societat reclama cada cop més respostes individualitzades ajustades davant dels problemes mèdics, i això és el que fa, per exemple, l'Agència Europea del Medicament quan dona avantatges des de la legislació europea als laboratoris que investiguen malalties rares. Fins i tot això és el que fa Catalunya, quan protocol·litza els malalts d'ELA com a malalt crònic avançat des del primer moment, entenent que està ja en final de vida i que necessitarà pal·liatius relativament ràpid. I hi ha un altre aspecte que també fa l'ELA singular, ataca sobretot persones entre els 40 i els 65 anys, que normalment són pares o mares de família, amb nens o adolescents que volen veure créixer i els hem d'ajudar que això sigui possible. No esperin que un pare o una mare es rendeixi fàcilment, no ho faran, allargaran tot el que puguin la seva estada en aquest món, malgrat la dificultat que això comporti. Pel privilegi, el regal, de veure créixer els nens. Per això vull acabar amb una cita d'una altra persona que, com el Lou Gehrig, també se sent un home afortunat perquè, com si no, podria saludar cada nou dia tot dient: 'Avui és el millor dia'? Això fa l'Ilde Oliveras. Li preguntava l'altre dia d'on va sortir la frase i em va explicar que va ser una mena de contracte vital amb els seus fills Pol i Dalmau. A l'Ilde el van diagnosticar d'ELA el 19 de juny del 2020, tot just sortint del confinament de la Covid, i només un dia més tard, quina casualitat, de veure la roda de premsa del Juan Carlos Unzué al Barça anunciant la bomba informativa. I és clar, l'Ilde no s'ho creia, però lluny d'enfonsar-se, s'ha vestit la samarreta de l'equip del Juan Carlos i jo m'he vestit la seva, és aquesta. Aquí hi diu: 'Avui és el millor dia'. No veieu el missatge perquè només es fa visible quan sortim al carrer i li posem llum a la vida, però avui farem que la llum entri a aquest hemicicle prement el botó verd i tindrà tot el sentit. Des del 2019 les organitzacions de malalts d'ELA visibilitzen la malaltia il·luminant de verd els monuments més importants de la ciutat. El verd és el color de l'esperança, de la naturalesa, de la salut, de la generositat i de la vida, i estem segurs que avui, de nou, serà el color amb el qual el poder legislatiu d'aquesta cambra acompanyarà aquesta proposició de llei que presenta Junts, però que pertany a la gran família ELA. Mai com ara per arribar al consens, és la gran oportunitat que tenim totes i tots de complir amb un compromís que ve de lluny i que sento que per fi el tenim a prop. Gràcies i fem-ho possible.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I per acabar, demanem ajudes per al transport de malalts, que s'impulsi una formació específica per als cuidadors i una avaluació de l'estratègia davant l'impacte de les malalties neurodegeneratives, que van guanyant terreny a mesura que la població envelleix. El Grup Socialista portarà en breu a aquesta cambra la tercera proposició d'ELA per a la presa en consideració, però està orientada a legislar genèricament sobre malalties neurodegeneratives. L'altre dia també escoltàvem a Esquerra defensant l'ampliació de l'àmbit de la dependència, però la resposta que necessiten els malalts d'ELA no pot ser generalitzada. L'ELA és singular, requereix una llei singular i que arribi aviat, no tornin a guardar al calaix les reivindicacions dels malalts d'ELA, perquè la gent no els ho perdonaria, perquè no tenen temps, perquè l'ELA és molt ràpida, et mata en una mitjana d'entre tres i cinc anys, no dona treva ni temps per adaptar-te als seus símptomes. No t'ataquen un punt, com fa, per exemple, el càncer. No. L'ELA afecta tot el sistema motor i fa que comencis per no tenir força, després ja no pots caminar, ni menjar, ni acaronar o abraçar la gent que estimes, ni parlar, ni respirar. És una malaltia rara de gran complexitat, sense oblidar el cop psicològic que representa ser diagnosticat amb ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«També proposem una modificació del barem de limitacions de mobilitat per incloure-hi la dificultat respiratòria. I té sentit, té tot el sentit, ja que un malalt d'ELA amb mobilitat a les cames pot tenir afectada la musculatura de l'aparell respiratori i això li provoca ofec i dificultats per caminar. Aquest canvi en el barem també afavoriria les persones que tenen cardiopatologies que també els provoquen problemes respiratoris. Es demana que hi hagi recursos tècnics i humans especialitzats en l'atenció als malalts d'ELA. Per descomptat, és competència de cada comunitat autònoma decidir si fa o no centres d'ELA, però és segur que cal personal especialitzat. De fet, pensem que la millor solució és formar personal especialitzat i acreditar places per a malalts d'ELA als centres sociosanitaris. Fer uns pocs centres per a una malaltia rara el que pot provocar és que els pacients acabin lluny de la família i dels amics, i les relacions socials formen part, indiscutiblement, de la qualitat de vida. Per això demanem garantir atenció domiciliària especialitzada amb serveis de fisioteràpia, per exemple, en els casos de gran dependència, que són la meitat dels malalts. Parlem de 1500 persones a tot l'Estat. És un dels punts clau. En un estat de benestar no pot ser que el familiar s'hagi de convertir en el cuidador responsable de la persona amb ELA. L'atenció d'aquesta malaltia requereix una formació complexa. I arriba un punt que aquesta atenció ha de ser de 24 hores. Per exemple, com és el cas del Carlos, quan el malalt s'ha de fer una traqueotomia per poder respirar, ha de tenir sempre a prop algú, per si es tapona el forat, perquè es pot ofegar, es pot morir. Com explica el Juan Carlos Unzué, quan arriben a aquest punt, molts malalts es deixen anar, es veuen obligats, diu ell, a morir, perquè no existeixen les ajudes que necessiten i senten que estan arruïnant les seves famílies. L'eutanàsia no ha de ser una elecció per imposició econòmica, com denuncia també el Jordi Sabaté. Els que el seguim a xarxes socials veiem les seves ganes de viure, o les del Xavi Gàmez amb el seu 'amo vivir'. Pels que no ho sabeu, el Xavi ha fet una Guia tecnològica per a persones dependents amb esperit guerrer, on ensenya com dominar la tecnologia des de la veu. Malauradament, el 28 de febrer el Xavi anunciava a les xarxes que els metges ja li han dit que queda poc per a la traqueotomia i ens compartia la seva terrible angoixa. Sap que un cop li facin, deixarà de parlar i de menjar. Per qui qüestiona si l'ELA ha de tenir una llei especial, el convido a informar-se a fons de com mata l'ELA, aturant un a un cadascun dels teus músculs fins a deixar-te immòbil, amb el cap absolutament clar, presoner dins d'un cos amb compte enrere. Un cap que pateix per la família, per l'entorn, per això també proposem, per protegir les persones cuidadores d'aquests malalts d'ELA, que han hagut de deixar la feina, que puguin mantenir les bases de la seva cotització a la Seguretat Social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, vull donar la benvinguda al Fernando Martín de ConELA i de Fundación Luzón, a l'Esther Sallés i l'Anna Rigola de la Fundació Miquel Valls i molt, molt, molt especialment al Carlos de Pablo i a les seves cuidadores, la Maria Mercè i l'Alejandra, pel gran esforç que han fet per acompanyar-nos en representació de totes les persones malaltes d'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta malaltia també és coneguda com a malaltia de Lou Gehring. No, no va ser un científic, va ser una llegenda de beisbol dels anys 30 dels New York Yankees. El 2 de maig del 1939 el Lou va demanar al seu entrenador que el retirés de l'alineació inicial dels Yankees perquè feia dies que alguna cosa no anava bé. El seu braç no responia i no era capaç de controlar el seu cos. En aquell moment portava 2130 partits jugats consecutivament, 2130 partits, un rècord que el va fer guanyar-se el sobrenom d'Iron Horse, cavall de ferro, però l'ELA és implacable i el 4 de juliol del 1939 aquest cavall de ferro va acomiadar-se de l'afició i dels seus companys d'equip. Sabent-se incurable, sabent que mai més tornaria al camp, els va dir: 'Avui em considero l'home més afortunat de la faç de la terra', així va agrair a l'afició 17 anys de carrera i, com va dir ell, plens d'amabilitat i de coratge. El Lou va morir dos anys més tard. Uns pensaran que derrotat per l'ELA, en realitat, deixant enrere el seu millor home run. El discurs de l'home afortunat va fer la volta al món i va visibilitzar l'ELA com mai abans, amb l'ajuda de Hollywood, perquè Gary Cooper va fer de Lou a la pel·lícula L'orgull dels Yankees, explicant la seva història.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Señor Bolaños, sirva este listado también para dejar claro a todos los que con esta amnistía quieren pasar página que la única hoja que gira es la de la represión y la injusticia, ninguna hoja más. El conflicto político e histórico entre la nación catalana y la española sigue existiendo. Lo que hace la amnistía es simplemente devolver a la política lo que es de la política, ciertamente abriendo una ventana de oportunidad para negociar de tú a tú el futuro de Cataluña, de una Cataluña que nosotros queremos libre. Concluyo. El texto de la amnistía que votaremos hoy es el resultado de la generosidad colectiva, de nuestra negociación con Esquerra y con los socialistas. Desde Junts queremos reconocer y agradecer la labor realizada por sus equipos jurídicos y también políticos, como también queremos agradecer el apoyo a la ley a SUMAR, Bildu, el PNV, Podemos y el BNG. Hoy lo más importante es enviar un mensaje de esperanza a todas las personas injustamente represaliadas y a sus familias, que desde el primer día han sido el motor de la negociación política de Junts. Esta ley de amnistía, ahora sí, va por todas ellas. Y para todos aquellos que se preguntan o que nos preguntáis: ¿y ahora qué? Pues bien, ahora Junts, juntos, y a por todas. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Ese difícil y poco entendido 'no' nos lleva hoy a aprobar la mejor ley de amnistía posible. Una amnistía integral que no deja a ningún independentista fuera y que es de aplicación inmediata. Una amnistía que adapta a los estándares europeos las exclusiones de terrorismo, la traición y la malversación. Una amnistía que gana dos meses para los acusados del Tribunal de Cuentas; dos meses que, si no, habrían sido irrecuperables. Una amnistía ajustada al derecho internacional, preparada para el recorrido y encaje europeo, porque ha podido incorporar las principales recomendaciones del borrador del informe elaborado por la Comisión de Venecia después de la visita a Madrid de su delegación de expertos juristas -hay que decir expertos juristas-, imparciales e independientes. Quisiera recordar que fue forzada por el Partido Popular con la intención de venderles su discurso siempre tramposo; ese discurso que solo compra España y que desde Junts per Catalunya combatimos, trasladando a la Comisión de Venecia rigurosos argumentos jurídicos que son con los que ganamos en Europa. Es el discurso de los mismos que no se cansan de repetir que esta es una amnistía hecha a medida de los independentistas. Desde Junts per Catalunya les decimos que no se equivoquen, que no confundan más. Ciertamente, es una amnistía hecha a medida, pero a medida de la represión que los defensores de la sacrosanta unidad de España, a menudo con la complicidad de la bancada de la izquierda, han aplicado desde el extrarradio de la democracia al catalanismo y al independentismo solo, solo, por querer decidir votando nuestro futuro. Una represión aplicada con cuentas falsas a medida, con investigaciones prospectivas a medida, con informes policiales a medida, con cloacas del Estado a medida, con noticias fake a medida, con detenciones a medida, con medios de comunicación a medida, con policías y guardias civiles a medida, con un rey a medida, con multas a medida, con fianzas a medida, con espionaje a medida, con infiltrados a medida, con sedición a medida, con malversación a medida, con traición a medida, con juzgados a medida, con jueces a medida, con juicios a medida y con sentencias a medida. ¿Se les hace largo? Más larga se nos hace la represión a nosotros con condenas a medida, con terrorismo a medida, con inhabilitaciones a medida, con cárcel a medida y con exiliados a medida. De todo esto, y probablemente de algunas cosas más, es de lo que realmente está hecha a medida esta amnistía.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me van a permitir que empiece saludando al presidente, al vicepresidente, a los miembros de la ejecutiva y a la coordinadora de la Asociación de Municipios por la Independencia. Una entidad de la que un servidor fue promotor -igual que el presidente Puigdemont en su momento- y tuve el honor de presidir, seguramente en los momentos más álgidos de la represión contra los electos locales. Va por ellos también hoy esta amnistía. Muchas gracias. Encaramos hoy el penúltimo debate en esta Cámara de la ley de amnistía; el penúltimo porque todos somos conscientes de que, después de su paso por el lodazal del Senado, deberá volver para ser definitivamente saneada de la acción contaminante de la reaccionaria derecha española y su entorno. Una derecha amplia que, siguiendo la proclama 'el que pueda hacer, que haga' del líder de la mentira y la intoxicación, el señor Aznar, nos ha ofrecido y nos ofrecerá un abanico esperpéntico de maniobras para torpedear su tramitación definitiva y, sobre todo, la aplicación de esta ley. Una ley presentada por el Grupo Socialista no por convicción -como hoy nos vende Salvador Illa, candidato-, sino como resultado del acuerdo de investidura con Junts per Catalunya. Una ley que en Junts, desde el inicio de su recorrido parlamentario, dijimos que era preciso enmendar para disponer de una norma con más garantías. Una ley que llegó al Pleno de esta Cámara a finales de enero solo parcialmente enmendada y que en Junts no avalamos porque nos parecía que tenía carencias. El no razonado de los diputados y diputadas de Junts del 30 de enero nos confirma que es manteniendo con firmeza la posición cuando se avanza de verdad.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Certament, aquesta és una amnistia feta a mida, però és feta a mida de la repressió que els defensors de la sacrosanta 'unidad de España', sovint amb la complicitat de la bancada de l'esquerra, han aplicat des de l'extraradi de la democràcia al catalanisme i a l'independentisme només per voler decidir votant el nostre futur. Una repressió aplicada amb comptes falsos a mida, amb investigacions prospectives a mida, amb informes policials a mida, amb clavegueres de l'estat a mida, amb notícies fake a mida, amb detencions a mida, amb mitjans de comunicació a mida, amb policies i guàrdies civils a mida, amb rei a mida, amb multes a mida, amb fiances a mida, amb espionatge a mida, amb infiltrats a mida, amb sedició a mida, amb malversació a mida, amb traïció a mida, amb jutjats a mida, amb jutges a mida, amb judicis a mida, amb sentències a mida... Se'ls fa llarg? Més llarga se'ns fa la repressió a nosaltres. Amb condemnes a mida, amb terrorisme a mida, amb inhabilitacions a mida, amb presó a mida i amb exiliats a mida.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 'no' raonat dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que és mantenint amb fermesa la posició que s'avança de veritat. Aquell difícil i poc entès 'no' ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible: una amnistia integral que no deixa cap independentista fora i que és d'aplicació immediata; una amnistia que adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació; una amnistia que guanya dos mesos per als acusats pels acusats del Tribunal de Cuentas, dos mesos que altrament haurien estat irrecuperables; una amnistia ajustada al dret internacional i preparada per al recorregut i encaix europeu, perquè ha pogut incorporar les principals recomanacions de l'esborrany de l'informe elaborat per la Comissió de Venècia després de la visita a Madrid de la seva delegació d'experts juristes -val a dir, d'experts juristes, imparcials i independents-, que, ara els hi voldria recordar, fou forçada pel Partit Popular amb la intenció de vendre'ls el seu discurs sempre trampós. Aquell discurs que només compra Espanya i que des de Junts per Catalunya vam combatre traslladant a la Comissió de Venècia rigorosos arguments jurídics, que són aquells amb què guanyem a Europa. És el discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes. Des de Junts per Catalunya els diem que no s'equivoquin, que no enredin més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Y no me pierdo, no. Para ser pedagógicos, mientras que en Madrid se levantaba el Teatro Real con el dinero del Estado, en Cataluña la sociedad construye el Liceo, con sus mecenas e impulsores, con sus propias manos. Y este detalle, que puede parecer menor, nos lleva al epicentro de la discusión de hoy, a la colaboración también entre la cosa pública y la iniciativa privada y la necesidad de hacerlo compatible; insisto, no es una anécdota, tampoco en la enseñanza artística es una anécdota. En Cataluña siempre nos hemos movido a partir de la fuerza de la sociedad civil, porque nunca hemos sido Estado, y estaría bien que hicieran un silencio los que son Estado. Por eso sabemos que el exceso de normas puede encasquillar cualquier tipo de iniciativa. Por eso, cuando se escribe una norma nueva precisamente hay que evitar estropear la capacidad de crear, la innovación, la capacidad de avanzar con los tiempos. La norma no puede perjudicar, y eso es lo que hemos intentado en esta ley de enseñanzas artísticas. Estamos hablando de la enseñanza de las artes, y es bueno, pero las enseñanzas artísticas no empiezan aquí a esta ahora, cuando hayamos hecho la votación. Las cosas, ¡oh, sorpresa!, no empiezan cuando lo decide este Congreso, este hemiciclo o la España política. En cada sector hay una vida previa, en cada sociedad hay una vida previa, al margen de la actividad legislativa y de lo que se diga en este Congreso. Y Cataluña, como nación, precisamente es prueba de ello. Somos nación, y lo somos al margen de lo que nos diga el Estado, de lo que se apruebe o no se apruebe en este hemiciclo. Esa también es la clave de todo ello y hoy es un buen día para recordarlo. Entenderlo o no, esa es la cuestión. Señoras y señores diputados, muchas gracias por su atención y que disfruten del día.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«En el kilómetro cero de los intangibles, por ejemplo, y hoy es un buen día para decirlo, tenemos la necesidad de que Cataluña decida cuál es el camino de su futuro, lo que acabará sucediendo, señorías, y en el otro extremo, respecto a una de las cosas concretas, en una ley como la de hoy, que para algunos solo va de poner orden y ya está, también se hace notar el conflicto de naciones. De hecho, los que sostienen que España es una sola nación uniforme deberían analizar qué proponemos desde Cataluña en cada enmienda a esta ley. Deberían prestar atención a lo que dicen los grupos catalanes, vascos, gallegos, que no son terroristas sino representantes de los electores y aportan matices absolutamente distintos a los que proponen los dos grandes partidos con esta visión de Estado. Y deberían ver que, al margen del debate ideológico recurrente y habitual en cualquier sociedad sana, aquí también hay un choque de miradas nacionales y que es un choque cultural y que por eso es tan difícil de resolver.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Ahora bien, cada vez que hablamos de un nuevo marco normativo nos colocamos de nuevo ante el espejo de las incertidumbres: primera, cómo es de complejo dibujar entre los grupos de este Parlamento un perímetro de entendimiento mínimo. ¿Por qué? Porque hay miradas profundamente de derechas, miradas de izquierdas y también más liberales, y tenemos claro este puzle de muchas sensibilidades, pero hay una lista más complicada que hacer cuadrar, la de las piezas del puzle que explican el porqué de las muchas discusiones en este Congreso, de las discusiones importantes, que no son las de patio de escuela entre unos y otros. Hablo de las miradas nacionales, las del Estado nación y las de las demás, las naciones que no somos Estado. No solo defendemos ideas opuestas entre lo que es el Estado español y lo que habría podido ser, no solo pedimos que se respeten las competencias de cada uno y que el Estado no haga trampas continuamente. No, el quid de la cuestión es otro. En el fondo, y ahí voy, hay un debate cultural profundo, un choque cultural intrincado, porque lo que está en juego es cómo miramos el mundo. De hecho, debatiendo esta ley de enseñanzas artísticas, también ha tenido que centrarse el debate en si la España política es capaz o no de respetar Cataluña y el resto de naciones del Estado. Los Gobiernos de España siempre tienen la tentación de pasar la línea, y, claro, alguien tiene que decir, o los de Junts tenemos que decir: ¡Calma! ¡Stop! ¡Paremos! Y esta necesidad de saber respetar es muy amplia, va de intangibles, ya lo he dicho en alguna ocasión, y de cuestiones materiales.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Avui tindrem llei d'ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses -oh, sorpresa- no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l'Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l'activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n'és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l'Estat, del que s'aprovi o no s'aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Per ser gràfics i no em perdo, no m'estic perdent, no. No m'estic perdent. Per ser pedagògics, mentre a Madrid s'aixecava el Teatro Real amb els diners de l'Estat, a Catalunya, a Barcelona, la societat civil construïa el Liceu o el Palau amb els seus propis mecenes i impulsors. Aquest detall, que sembla menor, aquest detall, ens porta a l'epicentre de la discussió d'avui, a la col·laboració també entre la cosa pública i la iniciativa privada, i la necessitat de fer-ho compatible. No és, hi insisteixo, no és una anècdota, també en l'ensenyament artístic no és una anècdota. A Catalunya sempre ens hem mogut a partir de la força de la societat civil, perquè mai no hem estat Estat, i estaria bé que fessin silenci els que són Estat. És per això que sabem que l'excés de normes acaba encotillant o pot acabar encotillant qualsevol tipus d'iniciativa, i per això, quan se n'escriu una, de norma, de nova, s'ha d'evitar fer malbé precisament la capacitat de crear, precisament la innovació i el fet d'avançar-nos o la capacitat d'avançar-nos als temps. La norma no pot fer nosa, i això és el que hem procurat en aquesta llei d'ensenyaments artístics.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«En el quilòmetre zero dels intangibles hi ha, per exemple -i avui és un bon dia de dir-ho-, la necessitat que Catalunya decideixi quin és el camí de la seva plenitud, cosa que acabarà passant, senyories, cosa que acabarà passant. I a l'altre extrem, el de les coses concretes, hi ha una llei com la d'avui, que per molts només va de posar ordre i prou, però no, no, no, no, també s'hi fa notar el conflicte de nacions. De fet, els que sostenen que Espanya és una sola nació uniforme haurien d'analitzar què proposem des de Catalunya en cada esmena d'aquesta llei, haurien de fer atenció a allò que diem els grups catalans, els bascos, els gallecs, que no som terroristes, sinó representants dels electors, i aportem matisos absolutament diferents al que proposen els dos grans partits amb visió d'Estat. I ho haurien d'analitzar per entendre que, al marge del debat ideològic, recurrent, habitual en qualsevol societat, sa, aquí també hi ha un xoc de mirades nacionals. És un xoc cultural i per això és tan, tan difícil de resoldre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«I una recomanació, mirin de trobar tots plegats el documental 'Puig Antich. El llibre vermell', emès a TV3, dirigit per Xavier Sanjuan. És cultura, cultura democràtica. Moltes gràcies. Ministro Ángel Torres, gracias. El otro día, concierto con violín de fondo cuando discutimos sobre el proceso de Lluís Companys. La melodía es la misma. Formalmente usted pasa con un cinco pelado el examen de memoria democrática. Lo ha aprobado, pero escúcheme. El asesinato de Puig Antich fue tan gordo que todo lo que no sea pedir perdón sin ambages no sirve. Mataron a Puig Antich para aleccionar a los jóvenes que querían acabar con el franquismo, que venían detrás. El régimen escogió la muerte. Hoy el Gobierno socialista yo diría que se equivoca respondiendo con palabras dulces, con el sí pero no, no pero sí, ya hemos hecho, pero no hemos terminado de hacer. Se equivoca si no es capaz de concretar el perdón -y digo perdón- por el asesinato legal de Puig Antich. A Puig Antich lo condenaron los parientes lejanos, o no tanto, de los que viven instalados en las cloacas del Estado, que son los mismos de la operación Cataluña, Pegasus, los de la mentira del 11M -por cierto, veinte años después el PP todavía no ha pedido perdón-. Y el Gobierno español ahora mismo dice, dice, dice, lo más progre de la historia de Occidente. No se puede excusar con una telaraña legal para no hacer nada. Los demócratas no podemos ceder ante los que amenazan. El jueves lo demostraremos aquí mismo aprobando la ley de amnistía. Las democracias, si lo son, tienen que saber pedir perdón, porque la exigencia de dignidad no caduca nunca. Dejémonos de discursos bonitos y amables y de excusas. Señor ministro, es muy fácil. El Gobierno no puede fallar ni a la razón ni a la memoria. El Estado español tiene que pedir perdón por haber matado a Salvador Puig Antich. Y una recomendación. Intenten encontrar todos juntos el documental Puig Antich, el libro rojo, en TV3, dirigido por Xavier Sanjuan. Es cultura democrática...»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l'Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l'opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l'assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Martina, te he dicho eso porque tengo aquí apuntado tu nombre. Tú has hecho la propuesta y te contesto, me gusta dirigirme a alguien. Hay otras propuestas con las que no estamos de acuerdo. Hablar de macrogranjas o de riegos hiperintensivos sin definir qué es eso cuando detrás hay cierta criminalización de una parte de la actividad... Podríamos -seguro- discutirlas, hablarlas tú y yo y ponernos de acuerdo, pero, sin tenerlo claro, nosotros con estas cosas no estamos de acuerdo. Por eso, Martina, estaremos pendientes de si hay enmiendas o transacciones y, en función de eso, daremos nuestro apoyo a parte de la moción. Finalmente, diputadas y diputados, escúchenme de vez en cuando. Quizá mis compañeros de grupo me van a reñir, no lo sé, pero los agricultores han llegado a un momento -escuchen, no va de partidos- en que aquí podemos tener los debates que queramos, muchos de ellos de un fuerte perfil político, pero yo creo que, piensen lo que piensen, voten lo que voten, los agricultores están esperando a que las administraciones tomen las decisiones que hay que tomar. No están pendientes de nuestros debates, están pendientes de las decisiones y lo que hace falta es que estas decisiones estén ahí. Por eso, si hay propuestas, Martina, que van en esta línea, nosotros las apoyaremos. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Y una segunda cosa. Esta causa es por una segunda cosa, porque, además de entender que la agricultura y la ganadería son sectores estratégicos que hay que respetar y querer, estimar y no criminalizar de manera fácil, como ocurre algunas veces, los agricultores están esperando a que haya compromisos concretos, decisiones concretas, que realmente sean un cambio de esos factores que han hecho que nuestro campo se envejezca, que los jóvenes no se incorporen y que perdamos campesinos. Los agricultores están esperando a que pasen estas cosas, eso tiene que quedar claro. Si estas cosas no ocurren, los agricultores volverán a las carreteras, y lo han dicho ellos, no lo digo yo. Por esta razón, las distintas fuerzas políticas, en estas distintas intervenciones que ha habido en distintas semanas, hemos estado poniendo sobre la mesa distintas propuestas. También es el motivo que nosotros hemos analizado en esta moción, con la voluntad de intentar ver con qué propuestas podríamos coincidir. Hay cosas en esta moción que van en la línea de propuestas que hemos hecho nosotros, o muy parecidas: menos burocracia; favorecer la incorporación de los jóvenes; desarrollar la ley de la cadena alimentaria para garantizar un precio justo; más control a los productos importados para garantizar el mismo nivel de exigencia sanitaria y seguridad alimentaria; favorecer las pequeñas y medianas explotaciones agrarias y las empresas familiares agrarias; reformar Agroseguro o fomentar cooperativas. Con todas estas propuestas, con las que nosotros estamos de acuerdo, nuestra voluntad es apoyarlas, votarlas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Señoras y señores diputados, durante muchas semanas hemos visto a los campesinos y ganaderos diciendo: Ya basta, hasta aquí hemos llegado. Lo hemos visto en muchos sitios de Europa, en el Estado español, y lo hemos visto en Cataluña. Y en Cataluña hemos visto otra cosa; hemos visto a la ciudadanía aplaudiendo a los tractores que entraban a Barcelona para ocupar la plaza de Sant Jaume. La ciudadanía aplaudiéndoles y acompañándoles, y en todas partes del país muestras de solidaridad de todo tipo. Es un auténtico síntoma de cuán lejos están las administraciones de los campesinos y cuán cerca están los agricultores de la ciudadanía, porque los agricultores son ciudadanía y la ciudadanía los siente suyos porque los percibe como el eslabón más débil de la producción y comercialización de los productos alimentarios, porque representan al territorio y porque representan las raíces, en muchos sentidos, de nuestra sociedad, de nuestras tradiciones y de tantas otras cosas. Estas movilizaciones, señoras y señores diputados, no se han terminado, no se han terminado. Hay una pausa atenta, pendientes de los acontecimientos. Primero, de que las administraciones entiendan que tiene que haber un cambio de rumbo claro y contundente. Exactamente lo mismo que pidió Junts per Catalunya en la Comisión y en el Pleno, un cambio de rumbo. Basta de burocracia, basta de exportaciones masivas sin los mismos requisitos; una PAC más flexible, un nuevo modelo que garantice ingresos suficientes para cubrir costes y vivir dignamente, cosas que se llevan denunciando desde hace muchos años y las administraciones durante muchos años han mirado hacia otro lado. Esta es la razón principal de esta explosión de dignidad que ha habido en nuestras carreteras, porque las administraciones no han estado al lado de los agricultores ni de los ganaderos, han estado de espaldas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Per tant, Martina, estarem pendents de si hi ha esmenes o transaccions, i en funció d'això donarem suport a una part de la moció, perquè finalment, diputats i diputades, escoltin-me de tant en tant, i potser els meus companys de grup em renyaran, no ho sé, però la pagesia ha arribat a un moment... Escolteu, que això no va de partits, la pagesia ha arribat a un moment que aquí podem tenir els debats que vulgueu, debats molts d'ells d'un fort perfil polític, però els pagesos jo crec que pensin el que pensin i votin el que votin, el que estan esperant és que les administracions prenguin les decisions que s'han de prendre. No estan pendents dels nostres debats, estan pendents de les decisions i el que cal és que aquestes decisions hi siguin. I, per tant, si hi ha propostes, Martina, que van en aquesta línia, nosaltres hi donarem suport. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Martina, ¿te puedo tutear? ¿Te puedo tutear, Martina? ¿Dónde estás, que no te veo? (Asentimiento de la señora Velarde Gómez). ¿Sí? Pues gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Per aquest motiu, les diferents forces polítiques en aquestes diferents intervencions que hi ha hagut durant diverses setmanes hem estat posant al damunt de la taula diverses propostes, i també és el motiu pel qual nosaltres hem analitzat aquesta moció amb la voluntat d'intentar veure amb quines propostes nosaltres podíem coincidir. Hi ha coses en aquesta moció que van en la línia de propostes que hem fet nosaltres o molt similars: reduir la burocràcia, millorar i afavorir la incorporació de joves, desenvolupar la llei de cadena alimentària per garantir un preu just, més controls als productes importats per garantir el mateix nivell d'exigència sanitària i seguretat alimentària, afavorir les petites i mitjanes explotacions agràries i les empreses familiars agràries, reformar l'agroassegurança, fomentar les cooperatives. En totes aquestes propostes amb les quals nosaltres estem d'acord, la nostra voluntat és donar-hi suport, votar-les. N'hi ha algunes, Martina, és que t'he dit abans allò perquè tinc apuntat el teu nom. M'agrada dirigir-me a algú, tu has fet la proposta, doncs jo et contesto. Martina, hi ha algunes altres propostes amb les quals nosaltres no estem d'acord. Parlar de macrogranges o de regs hiperintensius sense definir exactament què vol dir això, quan al darrere hi ha una certa criminalització d'una part de l'activitat, i hi ha coses que podríem discutir tu i jo i posar-nos d'acord, però sense tenir-ho clar, nosaltres amb aquestes coses no estem d'acord.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Aquestes mobilitzacions, senyores i senyors diputats, no s'han acabat. No s'han acabat. Aquí que hi hagi una pausa, una pausa atenta, pendent dels esdeveniments. Quins? Primer, que les administracions entenguin que hi ha d'haver un canvi de rumb clar i contundent. Exactament el mateix que va demanar Junts per Catalunya a la comissió i al ple, un canvi de rumb. Prou burocràcia, prou importacions massives sense els mateixos requeriments, una PAC més flexible, un nou model que garanteixi uns ingressos suficients per cobrir costos i viure dignament. Coses que es porten denunciant des de fa molts anys i les administracions durant molts anys han mirat cap a una altra banda. Aquesta és la raó principal per aquesta explosió de dignitat que hi ha hagut a les nostres carreteres, perquè les administracions no han estat al costat dels pagesos ni dels ramaders. Han estat d'esquena. I una segona cosa, aquesta pausa és per una segona cosa. Perquè a més a més d'entendre que la pagesia i la ramaderia són sectors estratègics, que se'ls ha de respectar i estimar i no criminalitzar de forma fàcil, com s'ha fet algunes vegades, els pagesos estan esperant que hi hagi compromisos concrets, decisions concretes, que realment siguin un canvi d'aquests factors que han fet que el nostre camp s'envelleixi, que els joves no s'incorporin i que perdem pagesos. Els pagesos estan esperant que aquestes coses passin. Això ha de quedar clar. Si aquestes coses no passen, els pagesos tornaran a les carreteres. Ho han dit ells, no ho dic jo, eh?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Nosotros votaremos a favor de esta iniciativa, señor diputado -ahora no lo veo, no identifico al diputado que ha presentado esta iniciativa; debe de estar por aquí-, votaremos a favor de esta iniciativa porque hay que seguir invirtiendo en la promoción de la bici, en la promoción de su uso y sus condiciones favorables, pero también porque no nos podemos permitir pasos hacia atrás, no nos podemos permitir mensajes negacionistas o discursos que ponen en tela de juicio esta estrategia, que debe de ser incuestionable. Se trata de una iniciativa que es una declaración de principios. Estamos de acuerdo con la propuesta y votaremos a favor. Gracias.»