Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 14 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Presidenta, senyories, molt bon dia. Avui parlem, encara que no sempre ho tinguem present, d'una de les fites de la humanitat. Avui parlem dels principis de les normes del dret humanitari internacional i dels mecanismes que, com a mínim, que com a mínim, permeten tenir l'esperança que aquests principis i aquestes normes puguin tenir alguna coercitivitat, puguin tenir alguna efectivitat. Parlem del Dret Penal Internacional i la Cort Penal Internacional, el tribunal permanent que jutja els responsables dels crims més greus contra la humanitat, els genocidis, els crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. Amb les seves mancances, la creació de la Cort Penal Internacional per l'Estatut de Roma el 1998 és el resultat de dècades d'esforços per assolir alguna cosa semblant a una justícia internacional que impedeixi els pitjors crims contra la humanitat. No obstant, aquest esforç per tal que l'únic que quedi el món no sigui l'ús de la força, la crua violència, la llei de la selva, el tots contra tots, no viu els seus millors moments. L'Ordre mundial en què es va crear l'Organització de les Nacions Unides, que és el medi del dret internacional humanitari i, en definitiva, de la Cort Penal Internacional, ha mutat. Ja no és la globalització, que formalment mantenia el respecte pel dret internacional, sinó que som davant d'una nova realitat internacional en la qual el conflicte i la violència, les de sempre i les noves, s'obren pas amb força. Les grans potències, com els Estats Units, Rússia, la Xina o Israel, no han volgut mai ratificar el Tractat de Roma. Però ja no som aquí. Ara som en un nou escenari en el qual l'estat de dret mundial és rebutjat explícitament i s'ataca frontalment la justícia internacional.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«L'única esmena viva fa referència al fet que s'insti el procediment en el marc de la nova regulació d'analitzar la jubilació anticipada del personal sanitari que va en els helicòpters de serveis sanitaris. Aquesta és l'única esmena viva que m'agradaria que tingués el suport de la resta de grups. I també hi ha una última esmena per tal de considerar la connexió d'alta velocitat ferroviària de l'Aeroport del Prat com un projecte prioritari. Allà on ja s'estan fent les obres de Barajas, la connexió d'alta velocitat del Prat està pendent allà, en un calaix fosc. Doncs no, doncs cal que també sigui prioritària. I això és el resum de tot el que ha presentat el nostre grup. I per aquests motius nosaltres votarem a favor d'aquesta llei. Gracias, señora presidenta. Los que con buena intención se ponen el pinganillo y los que a veces no se lo ponen, hoy, que se lo pongan, porque vamos a hablar de cosillas técnicas y, si no, a lo mejor no lo van a pillar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Una de les esmenes que hem aconseguit que s'introdueixi a la llei, per exemple, en el terreny de la sostenibilitat és que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a preveure i definir una superfície per tal de generar energies renovables orientades a l'autoconsum dels aeroports, a l'autoconsum de la infraestructura. Això a Europa ens porten un avantatge de dècades, perquè els aeroports, com vostès coneixen, tenen una gran quantitat de superfície afectada per la seguretat i per l'activitat aèria, i aquella superfície normalment és idònia, vostès ja s'imaginaran que no és idònia per posar molins de vent, però sí que és idònia per posar plaques fotovoltaiques. En l'etapa de president d'Aeroports de Catalunya vam aconseguir que la xarxa d'aeroports de Catalunya fos neutra en CO2. I per tant, hi ha molt recorregut per fer. És sorprenent que encara ara els plans directors dels aeroports, que inclouen infinitat de situacions a tractar i analitzar, no incloguin aquests espais de generació d'energies renovables. Hem introduït una esmena per promoure els serveis atesos per aeronaus no tripulades, els drons. Els drons és una explosió en l'activitat aeronàutica i cada vegada té més aplicacions i més interès en la vigilància de línies elèctriques, en la inspecció de línies elèctriques, en tractaments agrícoles, per exemple. I la normativa que s'aplica és extraordinàriament restrictiva i limitant. Per tant, el que diem és que es faciliti això, es promogui, se simplifiqui, perquè ofereix molts avantatges en reducció de costos, en sostenibilitat i desenvolupa una activitat professional molt important.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«En tot cas, nosaltres sí que hem volgut aprofitar aquesta llei per introduir alguns temes o algunes idees força per intentar millorar-la. Per exemple, hem volgut introduir algunes aportacions, com una visió més àmplia de la navegació aèria. Nosaltres considerem la navegació aèria com una activitat estratègica, però també considerem que és una activitat excessivament tancada i impermeable. I per tant, donar aquesta visió més àmplia: què vol dir intermodalitat, què vol dir..., com conviu i dialoga amb l'activitat de la resta del territori que hi ha al seu entorn, on normalment les normatives i les regulacions de l'activitat aèria acaben aixafant o imposant-se amb molt poca empatia als territoris on hi ha activitat aèria, temes de sostenibilitat, etc. Hem volgut introduir, doncs, totes aquestes qüestions. I ho hem fet a través d'un conjunt d'esmenes. De fet, només queda una esmena viva de les quals ha presentat el nostre grup. Les altres les hem pogut transaccionar amb el grup del PSOE i també amb altres grups. I per tant, entenem que hem pogut incorporar algunes millores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, senyora presidenta. Als qui amb bona intenció no es posin el pinganillo quan parlo avui els recomano que se'l posin, perquè parlarem d'algunes qüestions una miqueta tècniques que si no, potser no, no ho agafaran, eh. Molt bon dia, com deia, presidenta, diputats, senyores i senyors diputats. El grup de Junts es va plantejar inicialment en aquesta llei presentar una esmena a la totalitat, perquè nosaltres no compartim el model de gestió aeroportuària absolutament centralitzat que hi ha a l'Estat espanyol en relació amb AENA. Per tant, comparteixo absolutament el posicionament que ha fet el grup del PNB, per exemple, i votarem la seva esmena viva en aquest sentit. Però de seguida vam veure també que aquesta no era la llei per fer front a aquesta qüestió. Al final, aquesta llei és una llei que modifica dues lleis, per cert, dues lleis molt antigues. Modifica la Llei de navegació aèria, que és de l'any 1960, és a dir, fa 65 anys que té aquesta llei. I modifica també la Llei de seguretat aèria de l'any 2003. És una llei molt tècnica, molt d'adaptació de normativa europea, d'actualització normativa, de temes de seguretat. Per tant, vam entendre que el que tocava era tractar aquestes matèries que també tenen la seva importància i que no era el lloc per poder abordar aquesta qüestió més general del model aeroportuari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè ha parlat també de guerra comercial: que cal que ens preparem, que cal que ens adaptem, que hem d'estar forts i superar-ho que cal generar valor afegit a la petita i mitjana empresa. Però el que diu vostè aquí és totalment el contrari del que acaba aprovant amb els seus socis en el Consell de Ministres. Els catalans, senyor Sánchez, som uns pencaires. Ens han ensenyat generació rere generació el que és la cultura de l'esforç. Ens han ensenyat a pencar, a pensar, a crear. Fins i tot ens han ensenyat a moure muntanyes. Ens han ensenyat a guanyar-nos la vida. Ens han ensenyat a defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres empreses petites i mitjanes, els nostres autònoms, els nostres treballadors. Ens han ensenyat a defensar-nos el futur. No ens han ensenyat a ser uns ganduls. No ens han ensenyat a anar pidolant molles. No ens han ensenyat a ser un poble de subsidis. Som Catalunya, un poble que té iniciativa i que té molt talent. El que la gent necessita és no patir per arribar a final de mes. És poder tenir una llar i no una fucking habitació, que és el que vostès defensen. Oferir un futur digne als nostres fills. Aconseguir que els nostres fills no hagin d'anar-se a buscar les garrofes fora de Catalunya. Defensem, per tant, un model molt diferent del que defensen vostès. I han fet aquesta llei mal anomenada reducció de la jornada laboral, sense comptar amb l'opinió dels catalans. Només els ha interessat l'opinió dels sindicats espanyols. Uns sindicats liderats per persones que són afins als seus partits i totes aquestes polítiques espanyoles que vostès defensen i que s'estan carregant Catalunya, el model català i que s'estan carregant a la classe mitjana catalana, mai veuran la llum si depèn de Junts per Catalunya. Han tingut la mala sort de topar-se amb nosaltres, perquè nosaltres ho tenim molt clar. Ni la dreta espanyola, ni l'esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya. Però vostès això els importa un rave, mentre tinguin el seu titular la nostra pregunta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Lamentablement, i durant dècades, l'aparell de l'Estat espanyol, amb tots els seus col·laboradors, ha dedicat més esforços a contenir l'anhel democràtic i legítim català que a atendre demandes socials, culturals, econòmiques. I si no, com s'explica, per exemple, que ara ens vingui aquí a demanar un aval per gastar-se 10 000 milions d'euros en un pla de defensa molt poc detallat, mentre és incapaç de pagar, senyor Sánchez, els 40 milions d'euros que necessiten els afectats per l'ELA. Que els necessiten i que fixa la llei que vam aprovar aquí fa uns mesos amb els seus vots, també socialistes. Però permetin-me que digui amb els seus vots hipòcrites, perquè la llei està aprovada, però els diners no arriben i depèn exclusivament de vostès que aquests diners arriben a qui els necessiten. Com es pot parlar també de defensa compartida quan un dels pobles que hi ha a la península se sent històricament ocupat i, per tant, gens defensat. Catalunya ha vist desfilar tancs espanyols pels seus carrers, ha vist assassinar i empresonar presidents, ha tingut presos polítics. De fet, el president de Catalunya és avui a l'exili. Catalunya ha estat amenaçada amb la suspensió del seu autogovern. En moltíssimes ocasions ha vist perseguida i menystinguda la seva llengua. Ha patit un 155 i ha viscut com l'estructura militar i d'intel·ligència de l'Estat espanyol ha servit, no pas per garantir la seva seguretat, sinó per espiar, per perseguir i per criminalitzar. I sempre, senyor Sánchez, amb la seva col·laboració. Segurament el més reprovable en el seu discurs sobre defensa és que no ha tingut espai per a l'autocrítica ni cap menció a l'ús coercitiu del poder estatal contra un poble que només vol decidir.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Val a dir que a nosaltres ens sorprèn la tècnica legislativa utilitzada en aquest cas. Ens sorprèn que sigui una proposició de llei d'un dels grups del govern que avui obliga a posicionar-nos a tots els altres i a iniciar una feina d'aproximació amb les parts afectades i amb la resta de grups polítics. Al nostre entendre, un canvi normatiu d'aquest abast, sense el debat necessari amb tots els afectats, no sembla la millor solució. Hagués estat més adient fer-ho via projecte de llei i arribar aquí amb la feina feta, però els podem entendre davant la complexitat i, sovint la incapacitat, és més fàcil repartir responsabilitats entre tots. En fi, no serem els de Junts que defugirem la feina. Aquesta proposició dels socialistes té tres línies d'actuació: l'eliminació progressiva de l'opció de mutualitats alternatives, de forma que a partir de l'1 de gener de 2027 els nous professionals col·legiats que iniciïn la seva activitat autònoma hauran d'afiliar-se obligatòriament al RETA, amb una excepció: aquells que ja estiguin afiliats per un altre règim de la Seguretat Social per una activitat per compte d'altre; la millora de les prestacions mínimes de les mutualitats, amb un increment progressiu de la quota mínima, equiparant el tram de cotització en el RETA i la creació d'una passarel·la per a la transició al RETA mitjançant una disposició transitòria que permeti als professionals col·legiats afiliats a les mutualitats alternatives, sol·licitar en un termini d'un any, des de l'entrada en vigor del reglament, la transferència dels drets econòmics acumulats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui arriba a debat per la seva presa en consideració, la proposició del grup socialista per donar resposta a una situació preocupant que ja fa temps que alguns col·lectius d'advocats i procuradors denuncien i als que aprofito aquest moment per saludar. Els deia que fa temps que denuncien les reduïdes percepcions de jubilació que els corresponen, o els correspondran, després de molts anys de realitzar aportacions al seu sistema de protecció social. A la reivindicació iniciada per advocats i procuradors s'hi han afegit altres professionals mutualistes alternatius que s'han vist abocats, o s'hi veuran, a pensions de jubilació, molt per sota de les mínimes contemplades en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. No entraré en el relat històric de l'evolució de l'alternativitat i dels canvis que ens han portat fins aquí. I és que en aquesta legislatura no és la primera vegada que hi ha un debat al respecte en aquest hemicicle. Ara fa poc més d'un any, el ple d'aquesta cambra va votar una proposició no de llei instant a buscar solucions escoltant a totes les parts. Solucions que el Grup Socialista va plantejar unilateralment amb una esmena al projecte de llei d'eficiència al Servei Públic de Justícia. Però davant la negativa, entre d'altres, de Junts per Catalunya de tractar un tema d'aquesta importància en un marc que no corresponia, va desembocar en la presentació d'aquesta proposició.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Laietana. No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d'ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s'hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes. Què és la derogació de l'amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l'Estat espanyol l'obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l'amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l'obligació d'aplicar l'amnistia als crims de lesa humanitat. I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s'han d'interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d'altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles. La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l'Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d'acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l'ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l'Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d'uns i l'abstenció d'altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l'hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l'Ajuntament de Donòstia. En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: 'No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación'. Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l'octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s'han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: 'Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia'. Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d'un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l'actual rei d'Espanya, d'acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una. Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s'aprovés una llei de memòria que responia a l'únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se'ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d'acord amb la possibilitat que l'acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s'ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó. En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d'un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d'impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d'impunitat construït des d'una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme. És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d'ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d'intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Moltes gràcies, president. 77 dies. Han hagut de passar 77 dies des que vostè va veure no convalidat el reial decret òmnibus fins que avui el torna a portar aquí. 77 dies per tornar a portar una proposta que bàsicament no canvia en res substancial del text anterior. 77 dies, per tant, per res, i per tant, si no fos perquè ho estem vivint en primera persona, semblaria impossible que el govern hagi perdut tants mesos per tornar a portar el mateix reial decret. Però de fet, això serveix molt bé per il·lustrar perfectament el seu govern. Primer, un govern feble que perd votacions clau, que ha de retirar punts de l'ordre del dia o ha de tornar a portar a votació temes per no negociar, com ha de negociar qui no té majoria absoluta. Segon, un govern insensible, insensible amb el patiment de la gent. Vostès són capaços, com a govern, de prioritzar ingressar el màxim possible a través dels impostos quedant-se bona part dels augments salarials i de les pensions de la gent per culpa de no flectar l'IRPF. Insensible a més a més, fins a extrems inimaginables. El seu és un govern que pas d'impedir, per exemple, que es destinin els recursos necessaris per la llei ELA quan saben que aquests recursos són essencials per a tot un col·lectiu pel qual cada dia, cada hora, cada minut, compta. Com s'atreveixen com a govern a regatejar vilment amb els diners que fan falta per desplegar la llei ELA que va aprovar aquest hemicicle gràcies, entre d'altres, de Junts?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Presidenta, senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu, però evidentment faré una intervenció de posicionament d'aquesta proposició no de llei. Nosaltres no hem fet esmenes a aquesta proposició no de llei i explicaré els motius. Però per començar, voldria posar en valor l'autobús com a eina de transport públic, eficient i sostenible. Ho dic perquè sovint, des de posicions ideològiques, per dir-ho amb cariño poc pràctiques, s'ha tendit a denigrar, a donar-li una càrrega negativa. L'autobús és una eina de transport més flexible que el ferrocarril, que s'adapta molt bé a determinada demanda. Quan tenim molta demanda i tenim ferrocarril, el millor és el ferrocarril; però quan no hi ha tanta demanda, el transport públic amb autobús dona un servei de qualitat. És molt més sostenible que el vehicle privat, ho són encara més els autobusos com més moderns millor, que és un tema del que n'haurem de parlar, de la transició energètica, de la sostenibilitat de l'autobús, perquè de moment no se'n parla gaire. Doncs és molt més sostenible, malgrat tot, dic que el vehicle privat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Aquests debats o aquestes intervencions sobre Rodalies ja són un déjà-vu, eh, Inés? Són un déjà-vu per què? Perquè portem tants i tants i tants anys parlant d'això, i perquè portem tants i tants i tants i tants anys d'incidències diàries i constants, moltes d'elles molt greus. Si féssim una recopilació de totes les mesures com les que es presenten aquí amb aquesta moció, que amb la majoria estem d'acord, que hem fet tots els grups en diferents moments, amb preguntes, amb interpel·lacions, mocions, amb proposicions no de llei, realment faríem una autèntica enciclopèdia de les mesures que hem estat demanant que es millorin, que s'implementin, que es corregeixin i que el Govern no ha implementat i no ha corregit i no ha solucionat realment. Per això dic que és un déjà-vu. Avui mateix. Avui l'R2 Nord, companys de Girona, ha tingut una incidència greu i, per tant, hi ha hagut molts endarreriments. I també a l'R2 Sud, entre Vilanova i el Garraf, també hi ha hagut incidències greus. A més a més, d'una vaga dels sindicats minoritaris amb la dada que tinc jo, 13 trens suspesos, potser n'han sigut més, i que ha portat com a conseqüència un caos de serveis que estaven anul·lats, d'errors de comunicació, perquè alguns trens al final han acabat sortint. Un desastre com cada dia, cada dia. Nosaltres hem presentat unes esmenes, companya d'Esquerra Republicana, que la majoria el que van és a reforçar un missatge que jo crec que és perfectament compartit, que és el greuge, les deficiències que hi ha hagut amb el tema de les inversions. Vostè ha donat unes dades que són semblants a les que tinc jo. Tenim moltes versions d'aquestes dades. És una vergonya la desinversió crònica i, per tant, les nostres esmenes..., i per tant m'estalvio aquesta part, perquè veig que m'estic menjant el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per altra banda, entenem que és absolutament inadmissible que per accedir a aquesta ajuda s'hagi de contractar el subministrament amb una comercialitzadora de les que figuren en una llista preconfigurada. No té cap raonament en un mercat energètic totalment liberalitzat que es pugui accedir o no al bo social energètic en funció de quina és l'empresa que subministra l'energia a una família. Per tant, també hem presentat una esmena en aquest sentit per garantir que cap família quedi exclosa d'aquesta ajuda per culpa de contractar el servei amb una o altra empresa. En definitiva, totes les famílies, tant les que necessiten aquest instrument per raó de la seva renda baixa com aquelles que ho necessiten pel fet de ser famílies nombroses, totes necessiten el màxim desplegament del bo social energètic, sense les dificultats que té l'instrument actual i sense noves dificultats que s'hi vulguin posar a través d'aquesta proposició no de llei. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Tal y como venimos denunciando desde hace tiempo, es evidente que la mejora de los indicadores macroeconómicos no se traslada de ninguna manera en la calidad de vida de los ciudadanos. Es así, lo miren por donde lo miren las personas que están en el Gobierno. Tenemos una presión fiscal creciente, con un incremento del 20 % en los últimos años; un aumento de precios asfixiante, un incremento del 20 % también en los últimos cinco años; un aumento del precio de los alimentos básicos constante, con un incremento de un 30 % de los últimos cinco años; un insuficiente aumento de los salarios, solo del 16 % en los últimos cinco años; un aumento exponencial del precio de la vivienda, un 47 % más en los últimos cinco años. Así podríamos seguir esta larga lista de indicadores del día a día de los ciudadanos hasta llegar al precio de la electricidad, que ha tenido un aumento del 67 % en solo los últimos diez meses. Esta realidad hace que cada vez sean más necesarios los instrumentos para garantizar los mínimos estándares de calidad de vida de todas las familias, y en ese sentido, desde nuestro punto de vista, esta proposición no de ley puede aceptar algunas aportaciones para tener un grado de mejora.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Vostès han decidit guanyar, com s'acostuma a dir al futbol, guanyar als despatxos allò que s'ha perdut al terreny de joc. Amb la complicitat de la Mesa del Congrés i el posicionament en contra del secretari general del Congrés i del lletrat major, han actuat en contra fins i tot de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en contra del reglament, trepitjant els drets de les minories i els acords de les majories. Ni tan sols s'han dignat a contestar els escrits, encara no ho han fet, de reconsideració presentades a la mesa, res. Van tirar pel dret mantenint la votació de la llei de malbaratament. Quan els vàrem demanar aturar-la perquè el dany no fos irreversible, no van voler fer-ho. Avui, de tota manera, votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició de llei, però ja els diem que no renunciem, no ho farem, a seguir defensant l'única solució que tenen els ramaders per gestionar els purins. I això vol dir que tornarem a presentar la nostra esmena on faci falta i les vegades que faci falta. I cada cop que vostès ens tombin la solució pels ramaders, potser, potser es troben amb el fet que no tenen els vots de Junts per aprovar aquesta iniciativa o una altra llei. Trepitjar la nostra feina parlamentària té costos, no sortirà gratis. Estan vostès jugant amb el futur d'un dels sectors més importants de Catalunya. Els ramaders veuen una maniobra de fons que està emportant-se el seu modus vivendi a altres comunitats autònomes. I tenen raó. Si no, com s'explica que el govern de Salvador Illa no hagi posat cap solució al damunt de la taula? Com s'explica que des del seu Departament d'Agricultura els diguin als ramaders que rebaixin la producció o que s'esperin dos o tres anys, que és el temps que es triga a tramitar, que hi hagi noves plantes de biogàs per substituir les de cogeneració per tractar els purins? Dos o tres anys transportant purins a més de 100 km, de debò? Aquesta és la solució que proposa el govern Illa pels ramaders de Catalunya. Qui ho pot costejar? És una vergonya, així que, si volen que nosaltres els prenguem en consideració, facin el mateix amb els ramaders catalans. Prengui'ls en consideració. Si no, seran vostès els responsables del resultat final en la votació d'aquesta llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Gràcies, president. Bé, avui el Grup Socialista podríem dir que li fa la feina a l'Executiu, perquè presenta una proposició per recuperar la tramitació d'un projecte de llei que ve d'una directiva europea que modifica el règim de comerç dels gasos d'efecte hivernacle i que era molt important i molt urgent, moltíssim. Fins que els va importar molt més tombar les nostres esmenes que mantenir la tramitació del projecte de llei al qual obliga la Unió Europea. El Govern el va retirar per carregar-se l'aconseguit per Junts per Catalunya. Sí, va ser així. Gairebé tots els partits van donar suport a les esmenes registrades per aquest grup parlamentari, però que van ser transaccionades i millorades per altres grups. Una era, com s'ha recordat, per eliminar l'impost a la generació elèctrica que tant perjudica el desplegament de les renovables, especialment necessari a Catalunya, amb la dependència que tenim de l'energia elèctrica d'origen nuclear. L'altra era per prorrogar la vida útil regulada de les plantes de cogeneració, mentre fan camí cap a la descarbonització i mentre esperen, i desesperen, esperant una convocatòria de subhasta que es va anunciar el 2019 i encara no ha arribat. I també recordem-ho, algunes d'aquestes plantes de cogeneració són de tractament de purins. A hores d'ara està en joc, i no és cap exageració, està en joc la supervivència de més de 100 granges de porcí petites i mitjanes a Catalunya, a les comarques d'Osona i a la comarca del Segrià. Dues plantes que tractaven més de 200 000 tones de purins a l'any estan aturades, una a Alcarràs i l'altra a les Masies de Voltregà. No podem subsistir econòmicament sense ajudes i els ramaders no tenen cap alternativa eficient, mediambientalment sostenible i econòmicament assumible per tractar els purins. Per això, quan vostès van retirar el projecte al Congrés, des de Junts i altres formacions, vàrem presentar l'esmena a la tramitació de la Llei de malbaratament alimentari al Senat, i es va tornar a aprovar. Es va tornar a aprovar perquè la gran majoria vol una solució per als ramaders. I què fa el Govern? Vetar des del Congrés unes esmenes ja incorporades en el text del Senat. Senyories, el que arriba del Senat no es veta, es vota. Si una esmena no els agrada, la voten en contra, cap problema, i s'accepta el resultat. Però el veto ja se'ls va passar el moment de fer-ho, que era, en tot cas, al Senat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«En segon lloc, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona també considera necessari que la llei prevegi l'exigència d'especialització per als llocs, per cobrir, per a les persones que cobreixen els llocs dels jutjats d'instància i audiències provincials dedicades a VioGén. I també considera imprescindible que s'ofereixi formació específica, reglada i periòdica a jutges i magistrats en aquest àmbit. Aquestes valoracions reflecteixen el sentir majoritari del món judicial i de l'advocacia, i de destacades personalitats del món judicial i també jurídic en general de Catalunya, i considerem que les hem de tenir en compte molt més que no pas al·legats ideològics que a vegades estan desconnectats de la realitat i més encara de la realitat del dia a dia dels jutjats. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, muy buenas tardes. Más allá de los excesos verbales de la portavoz del PP, más allá del papel absurdo que tuvo en el veto en el Senado a la ley de eficiencia, porque, como ha señalado el diputado Legarda, es verdad que podrían haberse resuelto cuestiones que no se habían podido resolver, en parte por la inoperancia del Ministerio de Justicia, en este Congreso; más allá de estas cuestiones, hoy nos ocupa una proposición de ley que no por quien la presenta deja de plantear algo importante, una cuestión que preocupa a los colectivos de la justicia, jueces y abogados, como es el riesgo de colapso de los juzgados de violencia contra las mujeres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Doncs bé, hem de dir que compartim, compartim en bona part la preocupació pel dèficit dels jutjats especialitzats que la proposta manifesta i que això dificulta. Aquest dèficit dificulta la protecció efectiva de les víctimes. També compartim l'increment de la càrrega de treball derivada de l'ampliació del concepte de violència contra les dones, i derivada de la incorporació de delictes sexuals que efectivament pot col·lapsar els jutjats especialitzats de violència de gènere, pot alentir les sentències i, en definitiva, pot acabar en una desprotecció de les víctimes. No volem que les víctimes tinguin la percepció que la justícia no resol el seu problema. No volem desincentivar la presentació de denúncies ni que s'estengui una sensació d'impunitat dels agressors. L'Estat no pot deixar desprotegida cap víctima emparant-se en la coherència de la llei acabada d'aprovar, però que també és una llei mancada d'estudis d'impacte i mancada de previsions pressupostàries. La llei no és excusa. La llei no és intangible. Mirin, els fets són els que són. A Barcelona actualment hi ha 5 jutjats especialitzats en violència sobre les dones. Cadascun d'aquests gestiona uns 2000 casos anuals. Amb la Llei d'eficiència a la justícia, aquests jutjats hauran d'assumir els delictes sexuals que ara estan gestionant els 33 jutjats d'instrucció de Barcelona. Això implicarà que els jutjats especialitzats s'hauran d'encarregar de gairebé 9900 nous casos anuals. Per tant, un 20 % més de feina, un 20 % més de casos per a cadascun d'ells. Això és objectivament una situació inassumible, ja que, a més, no es preveu un augment de la plantilla judicial. Tot apunta a un col·lapse en àrees com Barcelona, en àrees molt poblades com Barcelona, on l'Audiència Provincial ja està desbordada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Més enllà dels excessos verbals de la portaveu del Partit Popular, més enllà del seu paper absurd que van tenir en el veto al Senat a la llei d'eficiència. Perquè és veritat, com ha assenyalat el diputat Mikel Legarda, s'haguessin pogut resoldre una sèrie de qüestions que no s'havien pogut resoldre, també en bona part per la inoperància del Ministeri de Justícia aquí en aquest congrés. Més enllà d'aquestes qüestions, avui ens ocupa una proposició de llei que, no per qui la presenta, no deixa de plantejar una qüestió important, una qüestió que preocupa els col·lectius del món de la justícia, jutges i advocats, com és el risc de col·lapse dels jutjats i tribunals de violència contra les dones. És veritat, és veritat que fa pocs mesos es va aprovar la llei d'eficiència a la justícia. També és veritat que és una llei molt extensa i complexa que es va acabar aprovant amb unes presses i unes pressions a les quals una llei que pretén modernitzar la justícia i fer-la més eficient no s'hauria hagut de sotmetre mai. Mirin, per a nosaltres, en una qüestió com la protecció efectiva de les víctimes de la violència de gènere, intentarem evitar l'argument ad personam, intentarem evitar pressupòsits ideològics i intentarem evitar lògiques partidistes o de blocs. Per això, ens regirem per la proposta presentada, pel contingut de la proposta presentada, si és raonable o no, si el seu contingut és assumible, si és desitjat, si has volgut, si és entès com una solució per als problemes que es donen en la justícia del dia a dia i, en definitiva, si és una..., si aporta solucions per obtenir una justícia especialitzada i eficient en matèria de protecció de la violència de gènere.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«I l'últim que voldria dir és que no podem votar avui l'esmena que buscava una solució per a les plantes de cogeneració de purins. Una esmena que ha presentat el nostre grup, però també vull dir no només el nostre grup: amb la senyora Teresa Jordà, això ho hem defensat colze a colze i hem coincidit en totes les votacions. I aquí, en aquest debat que hi ha sobre si constitució en mà, vostès es poden carregar o qüestionar unes esmenes. No unes esmenes, vostès han qüestionat el dictamen de la llei. No unes esmenes. I vostès el que aconsegueixen és que no es pugui votar això que era la solució per més de cent plantes de purins a Catalunya que estan evolucionant a plantes de biogàs i que és la representació dels ramaders que volen fer bé les coses, que s'estan gastant els diners per fer bé les coses. I això avui no ho podrem votar, com tampoc ho van fer quan van retirar el projecte de llei de gasos d'efecte hivernacle i van retirar el tràmit de la llei perquè també es va introduir aquesta esmena i, per tant, escolti, no només vulneren la sobirania del Parlament, sinó sobretot, i el més greu, deixen tirat a un sector, deixen de banda, deixen desemparat a un sector que s'està jugant els diners per fer bé les coses, per reduir les emissions i per reduir la contaminació, i per fer economia circular. I això és inacceptable. I, per tant, o per una via o per una altra, ho posen al damunt de la taula. Una solució per a aquest sector de les plantes de cogeneració de purins, o la trobarem nosaltres d'una manera o d'una altra.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Les nostres esmenes han anat, i seré sintètic en aquells punts que nosaltres posem en valor d'aquesta llei per votar a favor del dictamen, per exemple, assegurar-nos de que els petits pagesos quedin exclosos d'algunes obligacions que la llei els imposava amb una càrrega burocràtica difícil d'assumir. Hem buscat també un equilibri entre exigències i regulació burocràtica. I per cert, aprofito que veig molts representants del sector agrari i ramader aquí per saludar-los, perquè quan defensem això estem pensant en ells. Estem pensant en el sector i en els pagesos i els ramaders. Hem aconseguit també amb les nostres esmenes, que la prohibició de la comercialització de productes d'aprofitament excepcional i per les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre. Hi havia esmenes que volien que es prohibís la comercialització d'aquests productes fora de les línies comercials habituals. Doncs bé, a petició d'aquests sectors, hem aconseguit que això quedi exclòs. Hi ha hagut també altres esmenes que és veritat que no formen part del cos articulat de la llei, que tenen a veure amb el sector productor o amb els residus, etcètera, etcètera, amb altres qüestions que són col·laterals. I un bloc d'aquestes són les que fan referència a la representativitat del sector del sector agrari. S'ha aprofitat aquesta llei? És veritat? Per actualitzar la representativitat del sector agrari i el reconeixement a les entitats més representatives. Nosaltres hem participat d'aquest consens i per això hi votarem en contra de totes les esmenes que venen del Senat, eliminant tota aquesta part, perquè és veritat que això ha representat un gran consens. També és cert que hauria sigut millor fer-ho amb un altre vehicle o amb una altra oportunitat, però això era una oportunitat d'un tema que feia molts anys que estava al damunt de la taula i que estava pendent. S'ha insistit també en algunes esmenes que fan referència a la qüestió de les dues tarifes d'accés a la xarxa elèctrica. Insistir en aquest tema perquè és un tema que ja s'ha aprovat a nivell parlamentari i no s'està aplicant. Les cooperatives i les comunitats de regants tenen puntes de consum en determinades èpoques de l'any i tenen molta època de l'any que pràcticament no consumeixen. Té sentit que tinguin dues tarifes d'accés. Amb els nostres vots, s'han modificat les condicions laborals del sector agrari. Sí, sí, és així, però no per deixar ningú desemparat, sinó per emparar els pagesos, especialment els petits i els mitjans, perquè puguin fer contractes temporals en comptes de fixes discontinus. Això és un niu d'endarreriments, de tràmits burocràtics inútils, de pèrdua de temps i d'eficiència. És una activitat no només temporal, sinó que una bona part d'aquests treballadors és una activitat molt volàtil i viatgen contínuament i amb moltes dificultats per localitzar-los i, per tant, el que fem aquí és donar facilitats als pagesos perquè puguin fer contractacions més àgils, que això no vol dir la desaparició del fixe discontinu, però que tinguin també aquesta eina per poder treballar. Hem introduït també una esmena perquè es reconeguin dos recs del Pirineu i el Prepirineu, pendents encara de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb des de fa 25 anys enrere i que siguin declarats d'interès general. Hem rebutjat esmenes que anaven en contra de l'espigolament o de l'aprofitament d'aquests productes per al consum humà, d'acord amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb altres entitats del tercer sector.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyor president. Debatim el final de la tramitació d'aquest projecte de llei. Faré referència a alguns dels principis que la inspiren que ja vam tractar en el seu tràmit anterior. La producció d'aliments ha de ser considerada com una qüestió estratègica de qualsevol societat, perquè en anys faltaran aliments al món, però tampoc no és ètic i no és sostenible i hem de lluitar contra el malbaratament dels aliments. I aquest és l'objecte essencial d'aquesta llei. Una de les nostres preocupacions màximes ha estat que es respecti el marc competencial. La Generalitat de Catalunya ja té una llei del malbaratament de l'any 2020 de fa cinc anys i, per tant, aquesta causa, que és una causa europea, que és una causa global, requereix que tothom s'hi posi. A Catalunya i ens hi hem posat. Volem que es respecti el nostre marc competencial, però també té sentit que l'Estat vulgui tenir una llei en aquest àmbit. De fet, la Unió Europea promou que els estats redactin lleis en aquest sentit.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Però la proposició que avui ens presenten no només aborda la reducció de la taxa d'alcohol. Es proposa una altra mesura, una disposició que apunten que va dirigida a sancionar la difusió pública dels controls policials d'alcoholèmia i drogues. Però en realitat, en la seva literalitat no és així. El redactat literal de la modificació de l'article 13 depassa, i al nostre entendre, molt, el que vostès anuncien en la justificació. De fet, si llegeixen l'article que no el llegiré, aquí ja parlen de difondre per qualsevol mitjà públic o privat, ja no xarxes públiques, de qualsevol dada o qualsevol informació, home, respecte d'ubicació de controls, així com de qualsevol altre dispositiu, no sabem, establert per raons de seguretat vial, que podria ser qualsevol cosa. És una disposició massa general, al nostre entendre, és oberta, poc concreta i depassa, ho he dit abans, i molt, el que suposaria una norma en equilibri amb la preservació dels drets fonamentals de les persones. Parlen, en l'exposició de motius, de WhatsApp i de Telegram, però precisament ambdues, fins i tot hi ha discussió, estan a mig camí de ser xarxes o missatgeria, serveis de missatgeria. L'increment de control que proposen en els usuaris particulars xoca amb la llibertat d'expressió i de comunicació. Tots sabem de la pressió sobre els serveis de missatgeria, ho hem vist mil vegades en estats autoritaris, que no dic que sigui aquesta la voluntat, però que no ens agrada. Deia fa dies el director general de Trànsit: 'Prohibirem la informació', deia públicament. 'Prohibirem la informació dels controls policials d'alcoholèmia a les xarxes socials. El text està llest. Veurem com encaixar-lo jurídicament'. Ja hi veien problemes. Doncs mirin, no ho han aconseguit. No han fet un bon encaix jurídic. La proposta que fan no és una anècdota, no és un mer tràmit. Cal, al nostre entendre, una anàlisi profunda amb la mirada situada a la preservació dels drets fonamentals i possiblement hauria de ser abordada amb una llei que li seria més pròpia, com el de seguretat ciutadana. Junts per Catalunya, ho saben bé, sempre estarem amatents a impedir que s'aprovin normes contràries als drets inherents a les persones, perquè són inviolables. I avui, tal com plantegen la modificació de l'article 13, directament els estan dinamitant.»