Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.763 declaraciones · página 159 de 159
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Es también la lengua en que vivo o realmente intentaría que así fuera, procuro hacerlo. Pero ¿saben qué pasa? Que no es fácil vivir en mi lengua en mi propia tierra; de hecho, es imposible. No puedo leer los ingredientes de los productos ni los prospectos de las medicinas ni puedo ver todas las películas y series en catalán. Incluso, como sentenciaba en un mensaje póstumo la estimada lingüista Carmen Junyent, incluso no puedes morir en catalán. ¿Se imaginan ustedes que un castellano sale a cenar en su pueblo y no encuentra una carta en castellano o que vaya al médico y no le puedan atender en castellano? ¿O que venga aquí, a este Congreso, y le prohíban hablar en castellano? ¿Verdad que no les parecería normal? ¿Por qué entonces tiene que ser normal para un catalán o una catalana? ¿Quizás es menos nuestra lengua que la suya? ¿Quizás somos nosotros menos que ustedes? El catalán solo avanza cuando las leyes dependen del voto de los partidos catalanes, de ahí las iniciativas de Esquerra Republicana durante décadas para garantizar su uso, como hemos hecho reclamando la oficialidad de la lengua catalana en Europa desde el año 2004, repito, desde 2004; como hicimos consiguiendo el reconocimiento de la lengua de signos catalana; como hicimos con la ley de audiovisuales; como estamos haciendo hoy aquí y ahora. Y es que estamos hartas de pedir permiso o perdón para hablar nuestra lengua, para existir. Y si hoy reclamamos hablar nuestra lengua no es para venir aquí a reformar el Estado español, lo hacemos porque hasta que no llegue nuestra independencia definitiva, Esquerra Republicana seguirá luchando, seguiremos batallando por el reconocimiento de nuestros derechos.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias, presidenta. Bienvenida, consejera de Cultura de la Generalitat, señora Natalia Garriga. (Aplausos). Buenos días a todos. Miren, soy hija de una maestra, la señorita María, que aprendió académicamente su lengua materna en la clandestinidad. De pequeña, recuerdo que, cuando llegaba a casa después de la jornada escolar, el comedor de mi casa se llenaba de maestros que a escondidas recibían clases de lengua catalana clandestinamente. Y si hoy hablamos la lengua catalana aquí y si aún está viva en nuestra tierra, es gracias a toda esa gente que durante siglos aprendieron y transmitieron la lengua catalana en la clandestinidad. (Aplausos). El hito histórico que alcanzamos hoy aquí es una victoria democrática de miles y miles de personas a lo largo de nuestra historia. Me gustaría no tener que salir aquí contenta diciendo: ¡Oh, qué bien, hablo en catalán! ¿Saben por qué? Porque lo que yo querría es vivir en una Cataluña independiente, que sería la única garantía para la plena normalización de nuestra lengua. Pero a pesar de eso, evidentemente, estoy contenta, porque hoy hablo la lengua que yo quiero, la lengua en que pienso, la lengua en que me expreso libre y plenamente.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«També és la llengua en què visc, o realment intentaria que fos així. Procuro fer-ho, però sabeu què passa? Que no és fàcil viure en la meva llengua en la meva pròpia terra. De fet, és impossible. No puc llegir els ingredients dels productes ni els prospectes de les medicines, ni puc veure totes les pel·lícules i sèries en la llengua catalana. Fins i tot, com sentenciava en un missatge pòstum l'estimada lingüista Carme Junyent, de fet, no pots ni morir en català. Vostès s'imaginen que un castellà surt a sopar al seu poble i no troba una carta en castellà? O que vagi al metge i no el puguin atendre en castellà? O que vingui aquí, en aquest Congrés, i li prohibeixin parlar en castellà? Oi que no ho trobarien normal? Doncs per què ha de ser normal per a un català o per a una catalana? Potser és menys la nostra llengua que la seva? Potser som nosaltres menys que vostès? El català només avança quan les lleis depenen del vot dels partits catalans. D'aquí les iniciatives d'Esquerra Republicana durant dècades per garantir-ne l'ús. Com hem fet reclamant l'oficialitat de la llengua catalana a Europa des de l'any 2004, ho repeteixo, des del 2004. Com vam fer aconseguint el reconeixement de la llengua de signes catalana. Com vam fer amb la Llei d'audiovisuals. Com estem fent avui, aquí i ara.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Benvinguda, consellera de Cultura de la Generalitat, señora Natàlia Garriga. Bon dia a tothom. Mirin, soc filla d'una mestra, la senyoreta Maria, que va aprendre acadèmicament la seva llengua materna en la clandestinitat. De petita recordo quan jo arribava a casa, el menjador de casa meva, després de la jornada escolar, s'omplia de mestres que d'amagat rebien les classes de llengua catalana clandestinament. I si avui parlem la llengua catalana aquí, i si encara és viva a la nostra terra, és gràcies a tota aquesta gent que durant segles ha après i transmès la llengua catalana en la clandestinitat. La fita històrica que assolim avui aquí és una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història. M'agradaria no haver de sortir aquí contenta dient: 'Que bé, parlo en català'. Sabeu per què? Perquè el que jo voldria és viure en una Catalunya independent, on seria l'única garantia per a la plena normalització de la nostra llengua. Però malgrat això, evidentment, estic contenta. Estic contenta perquè avui parlo la llengua que jo vull, la llengua en què penso, la llengua en què sento, la llengua en què m'expresso lliurement i plenament.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Por último, ¿saben por qué a algunos de ustedes les molesta tanto lo que está pasando hoy aquí? Es muy sencillo: porque muchos de ustedes pueden dejar a sus hijos y a sus hijas para la posteridad muchas riquezas, propiedades, muchas propiedades, y contactos, buenos contactos; y a muchos de nosotros nos importa tanto lo que está pasando aquí hoy, que es tener unas mejores instituciones, que representen a más gente, y por extensión una mejor democracia, porque es, literalmente, lo único que podemos dejar a nuestros hijos y a nuestras hijas. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I al final, quan tens un país amb dues llengües, una parlada per 700 milions de persones a tot el planeta i una altra parlada per 10 milions de persones, home, el que és lògic, a no ser que siguis un nacionalista excloent, és que es protegeixi la llengua minoritària. I això no té res a veure amb cap ideologia. I quatre, saben per què a alguns de vostès els molesta tant el que està passant avui aquí? És molt senzill. Perquè molts de vostès poden deixar als seus fills per a la posteritat, i a les seves filles, riqueses, moltes riqueses, propietats, moltes propietats, i contactes, bons contactes. I a molts de nosaltres ens importa tant el que està passant avui aquí, que és tenir unes millors institucions que representin més gent, i per extensió, una millor democràcia, perquè és literalment l'únic que podem deixar als nostres fills i a les nostres filles. Moltes gràcies. Al final, cuando tienes un país con dos lenguas, una hablada por 600 millones de personas en todo el planeta y otra hablada por 10 millones de personas, lo lógico, a no ser que seas un nacionalista excluyente, es proteger la lengua minoritaria; y eso no tiene nada que ver con ninguna ideología.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Usted habla de chantaje. Eso lo hace mucho la derecha, independientemente de la bandera, cuando las derechas negocian siempre es por el bien de su patria, y porque lo saben hacer; cuando lo hacen las izquierdas, siempre es a cambio de nada, o por chantaje, o por cosas así. Pero le voy a decir una sola cosa, yo estoy convencido de que si, por ejemplo, el PNV o cualquier otro partido nacionalista o independentista negociasen con ustedes para que el señor Feijóo fuera presidente, Aznar, Rajoy y Feijóo saldrían con una barretina y haciendo castells. Estoy totalmente convencido. En segundo lugar, usted ha dicho que en Cataluña el castellano está perseguido. Voy a intentar hacer un esfuerzo, que todo el mundo sabe que es brutal, porque el castellano está perseguido. Yo tengo 41 años, y hace 41 años que la inmersión lingüística empezó en Santa Coloma de Gramenet, en mi población. Intentaré hablar en ese idioma hablado por 500 millones de personas en todo el mundo. Claro, como este idioma está perseguido en Cataluña, estoy haciendo un esfuerzo sobrehumano. Creo, señor Sémper, que esto de que el castellano está perseguido -?como ve, me cuesta enormemente hablarlo- no es cierto, no es cierto. Creo que Cataluña es un país de acogida, y creo que lo demuestra de forma constante y continuada. Yo me enorgullezco de esto -?me está costando mucho hablar castellano porque está amenazado y perseguido-, pero yo le invito a que venga a poblaciones como la mía, Santa Coloma de Gramanet, y vea que, al final, en la calle se hablan muchos idiomas; y que, al final, no hay ningún tipo de problema.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Señor Sémper, he tomado alguna nota de lo que ha dicho, porque de eso va un poco el parlamentarismo. En primer lugar, le voy a decir algo que creo que es bueno decirlo, no es la primera vez que lo digo, pero quizá sorprenda: ojalá, ojalá, la derecha española se pareciera más a usted que a Ayuso; se pareciera más a usted que a Ayuso. Pero, lamentablemente, se parece mucho más a Ayuso que a usted. A mí me ha sorprendido, y me ha gustado, que usted aquí hable en euskera, pero fíjese lo que ha pasado: sus socios de gobierno en muchas comunidades de este país se han ido; y el euskera, técnicamente, igual que el catalán, técnicamente, e igual que el gallego, técnicamente, son idiomas oficiales reconocidos por la sacrosanta Constitución. Es de una anomalía terrible que esta gente que está todo el día diciendo que son patriotas y que son españoles y que la Constitución para aquí y para allá, muchos, los que no tienen la edad, no la votaron. Por cierto, igual que José María Aznar, que, de hecho, votó en contra. Pero, bueno, son constitucionalistas. Pues esto es de una anomalía terrible. Pero usted ha hablado en euskera, y me parece muy bien; según usted, no ha hecho el canelo. No sé qué diferencia hay entre que usted hable euskera y no haga el canelo, y lo haga Aizpurua y sí que haga el canelo. No sé exactamente la diferencia, supongo que es un euskera distinto, que no lo es. Me parece sorprendente que usted diga que su partido va a defender el valenciano -?que es muy parecido, que es el mismo idioma que estoy hablando ahora- cuando persigue publicaciones como Camacuc, El Temps o Sàpiens en Burriana, por culpa de VOX, y por culpa también de su intransigencia.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Bé, senyor Sémper. He agafat alguna nota del que ha dit, perquè d'això va una mica el parlamentarisme. Primer, li diré quelcom que jo crec que és bo que es digui, jo no és la primera vegada que ho dic, però potser sorprèn. Tant de bo la dreta espanyola s'assemblés més a vostè que a Ayuso. Que s'assemblés més a vostè que a Ayuso, però malauradament s'assembla molt més a Ayuso que a vostè. A mi m'ha sorprès i m'ha agradat que vostè aquí parli en euskera, però fixi's què ha passat, els seus socis de govern a pràcticament una gran majoria de comunitats autònomes d'aquest país han marxat. Han marxat. I l'euskera tècnicament, igual que el català tècnicament, igual que el galego tècnicament, són idiomes oficials reconeguts per la sacrosanta Constitució. És que és d'una anomalia terrible que aquesta gent que està tot el dia dient que són patriotes i que són espanyols i que la Constitució per aquí i per allà... que molts, els que tenen l'edat, no la van votar, no la van votar, igual que José María Aznar, per cert. No la van votar. De fet, hi van votar en contra. Però bé, són constitucionalistes. És d'una anomalia terrible. Però vostè ha parlat en euskera i em sembla molt bé, no ha fet el canelo, segons vostè. No sé quina diferència hi ha entre que vostè parli aquí euskera i no faci el canelo i ho faci la Mertxe Aizpurua i sí que fa el canelo. No ho sé exactament, suposo que és un euskera diferent. No ho és. Però em sembla sorprenent que vostè digui que el seu partit defensarà el valencià, que és molt semblant - és el mateix idioma que jo estic parlant aquí ara-, quan persegueix publicacions com el Camacuc, El Temps o Sàpiens a Borriana. Per culpa de Vox i per culpa també de la seva intransigència.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Segunda idea, y quiero ser muy claro, y creo que soy el ejemplo paradigmático. Ni el castellano está perseguido ni amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio exclusivo del independentismo; repito, ni el castellano está amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio del independentismo. El catalán es de todos y de todas, y los catalanes y las catalanas piensan de forma muy diversa y me alegro, desde Salses a Guardamar y desde Fraga a L'Alguer, y esto hay que decirlo de una forma muy clara y contundente, porque tanto daño le hace a su lengua y a su cultura un intransigente con una rojigualda como un intransigente con una estelada. Y tercera idea. Esto es un éxito para mi partido, Esquerra Republicana, por su historia y su lucha, y también para mi país. Pero me niego a que esto que se está produciendo hoy aquí sea una victoria. No puede ser una victoria, porque me niego, me niego como ciudadano catalán, como independentista catalán a que mi cultura y mi lengua requieran de perdedores; me niego. Hoy aquí no hay perdedores; como mucho, hay ignorantes. Y termino con un homenaje que seguro que entenderán. 'Yo vengo de un silencio / antiguo y muy largo. / Yo vengo de un silencio / que no está resignado. / Yo vengo de un silencio / que la gente romperá./ Yo vengo de una lucha / que es sorda y constante'. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Y la quinta idea. Se habla mucho del coste de estos plenos con traducción simultánea, con interpretación simultánea; 56 000 euros, dicen. Se publica mucho; de hecho, hay telediarios que se abren con esta noticia. Bien, ya que interesan tanto ahora algunos costes del Estado, yo voy a hablar de algunos de ellos, a ver si interesan, a ver si abren también telediarios: la bandera de Colón costó 400 000 euros, el nuevo velero con el que el rey va a hacer regatas cuesta, prácticamente, dos millones de euros, el hipódromo de la Zarzuela cuesta seis millones de euros, y en tres meses, solo en tres meses, los alcaldes del PP y de VOX se han aumentado el sueldo público en Cádiz, en Torrelodones, Náquera, Marbella, Yebes, Guadalajara, Ferrol, Motril o Málaga, muchas ciudades. Ya que hablamos de costes del Estado, también podemos hablar de estos, porque me parece mucho más decente hacer lo que estamos haciendo hoy aquí. (Aplausos). Y termino con tres reflexiones. En primer lugar, señorías, aquí hoy -?repito- no se están violentando los derechos de algunos; aquí hoy, por fin, después de más de cuarenta años, se están reconociendo los derechos de todos. Una lengua no solo sirve para comunicarse, una lengua no solo sirve para comunicar lo que quieres, una lengua también sirve para representar lo que eres. Y a muchos de ustedes no les molesta que se hablen otras lenguas, sino lo que representan y, ante todo, la identidad que representan.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Tercer punto. A ver si les suenan algunos de estos términos: checking, coaching, mobing, selfie, follower, meme, streaming, meeting, brainstorming, briefing, coworking, feedback, hardcore, lowcost, outsourcing, partner, startup, target, frame, gap, tracking, vending, running, brake. ¿Les suenan estas palabras? ¿Las utilizan? ¿Y son el catalán, el aranés, el euskera o el gallego los idiomas que amenazan su idioma? Es bastante probable que muchos de ustedes critiquen el catalán, el aranés, el gallego o el euskera mientras hacen un meeting en la sala de coworking mirando outfits por estrenar afterwork. (Aplausos). Y la cuarta idea. Se dice que todo esto de hablar aquí en catalán, en gallego, aranés o euskera es -?literal, según el señor Borja Sémper-- 'hacer el canelo' y que todos podríamos hablar castellano por aquello de que nos entendamos todos -?es lo que he escuchado toda mi vida-. Bien, para hacer el canelo no hace falta hablar catalán, señor Sémper, se lo puedo asegurar. Y, segundo, en Europa, un español, un francés o un italiano también pueden hablar inglés por aquello de no hacer el canelo y para que nos entendamos todos pero no lo hacen o, al menos, no lo hacen necesariamente; de hecho, muchos hablan en sus lenguas oficiales. ¿Por qué? ¿Porque son unos irrespetuosos? ¿Porque hacen el canelo? ¿Porque son antiingleses? No. Es bastante probable que en Europa y Bruselas no sufran del mismo patriotismo frágil y tóxico que padecen muchos de ustedes. A algunos de ustedes, por cierto, les he visto toda la vida en Bruselas utilizando receptores de interpretación simultánea y no estaban tan cabreados.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir de aquí, cinco reflexiones, que tal vez pueden ser útiles. Primero, se ha dicho mucho que hablar aquí en catalán, en aranés, en euskera o gallego es -?literal- una falta de respeto a España y a los españoles, que hablar aquí hoy lenguas oficiales más allá del español, reconocidas por su sacrosanta Constitución, es una falta de respeto. Señorías, una falta de respeto yo creo que es, por ejemplo, permitir que un fondo de sátrapas saudíes compre una de sus principales empresas, como es Telefónica, o una falta de respeto es que la Federación Española de Fútbol siga hoy faltando al respeto a unas jugadoras de fútbol, campeonas del mundo. Eso es una falta de respeto, y no que algunos de nosotros hablemos nuestras lenguas aquí. La segunda idea que tal vez es útil, señorías, es que, en el fondo, todo esto es bastante absurdo. Algunos de ustedes son monolingües, hablan una sola lengua oficial, y les están diciendo a hablantes de dos lenguas oficiales que el problema somos nosotros porque hablamos dos idiomas, y no una. Bien, muchas de sus interpretaciones, muchas de sus críticas, muchas de sus opiniones son, literalmente, una oda a la ignorancia. Y les diré algo: un Estado que tiene esta extraordinaria diversidad lingüística y cultural y la maltrata de esta forma simplemente es que no la merece. Voy a ser muy claro: señores de la derecha y de la ultraderecha española y algunos de la izquierda española, no se merecen ni Cataluña ni Euskadi. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Así pues, presentamos hoy un acuerdo histórico, que, como cualquier otro acuerdo histórico, tiene muchos nombres y apellidos, y es de justicia hoy recordar dos: el primero, en realidad, son muchos nombres, los nombres de los centenares de miles de personas, todos y todas trabajadores y trabajadoras llegados a Cataluña, al país valenciano, a Galiza o Euskal Herria hace cincuenta, sesenta o setenta años -?algunos, por ejemplo mis abuelos, con mucha menos información y formación de escuela privada que algunos de ustedes-, que entendieron y quisieron que sus hijos y sus nietos amasen y respetasen las tierras que pisaban, y qué mejor manera de hacerlo que a través de su cultura y su lengua. Voy a ser muy claro: yo hablo catalán gracias a mis abuelos, a mis abuelas, andaluces, exactamente igual que hablan hoy catalán niños y niñas de madres y padres pakistaníes, chinos, rumanos o marroquíes que han llegado a Cataluña. ¡Va por todos ellos! Y el segundo nombre es el de un amigo y un compañero, que hizo una lucha con las siglas de Esquerra Republicana detrás y con una soledad en ocasiones terrible. Y lo hizo para que llegara este día, para que se hablaran lenguas cooficiales más allá del castellano en esta tribuna; la última vez -?repito-, hace más de diez años, recordando a Guillem Agulló, entre las risas de la derecha, las mofas de la izquierda e, incluso, entre las burlas de grandes patriotas que hoy harán suya esta causa. ¡También va por él! Muchas gracias, Joan Tardà.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I acabo amb un homenatge que segur que entendran. 'Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc d'un silenci que no és resignat. Jo vinc d'un silenci que la gent romprà. Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant'. Res més, moitas grazas, eskerrik asko, fòrça gràcies, moltes gràcies, merci. (Aplaudiments). Yo hoy aquí hablaré en catalán, primero, porque puedo, gracias a la escuela catalana; segundo, porque es el idioma de mi país; tercero, porque es un idioma que amo tanto que es el idioma que escogí hablar con la persona que más quiero de este mundo, mi hijo; cuarto, porque muchos de ustedes, muchos de los que han provocado una intransigencia y un cinismo histórico, han convertido el hecho de hablar en otras lenguas, como el catalán, el aranés, el euskera o el gallego, en un acto revolucionario, y, quinto, porque hemos llegado a un acuerdo histórico para que esto sea posible, y es un honor para mi grupo, para mi partido y para mí mismo, orgulloso hijo y nieto de andaluces, ser de los primeros en hacer un discurso íntegramente, inequívocamente en catalán desde esta tribuna.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I la cinquena idea, es parla molt del cost d'aquests plens, d'aquests plens amb traducció simultània. 56 000 euros, diuen. Es publica molt. De fet, s'obren telenotícies amb això. Molt bé. Ja que interessen tant ara segons quins costos de l'Estat, jo parlaré d'alguns, a veure si interessen, a veure si obren telenotícies. La bandera de Colon va costar 400 000 euros, el nou veler amb què el rei farà fragates costa quasi 2 milions d'euros, l'hipòdrom de la Zarzuela costa 6 milions d'euros. I en tres mesos, en només tres mesos, els alcaldes del PP i de Vox s'han apujat el sou públic a Cadis, a Torrelodones, a Náquera, a Marbella, a Yebes, a Guadalajara, al Ferrol, a Motril i a Màlaga, i em deixo ciutats. Ja que parlem de costos de l'Estat, també podem parlar d'aquests perquè em sembla molt més decent fer el que estem fent avui aquí. (Aplaudiments). I acabo amb tres reflexions. La primera, aquí avui, senyories, no s'estan, repeteixo, no s'estan violentant els drets d'alguns, aquí avui, per fi, després de més de 40 anys, s'estan reconeixent els drets de tots. Una llengua no només serveix per comunicar-se, una llengua no només serveix per comunicar el que vols, una llengua també serveix per representar el que ets. A molts de vostès que no els molesta que avui aquí es parlin altres llengües, els molesta el que representen i principalment la identitat que representen.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La tercera, a veure si els sona alguna d'aquestes coses: check-in, coaching, movie, selfie, follower, meme, streaming, meeting, brainstorming, briefing, coworking, feedback, hardcore, low cost, outsourcing, partner, startup, target, frame, gap, tracking, vending, running, brave... Els sona? Ho fan servir? I és el català, l'aranès, l'euskera o el galego els que amenacen la seva llengua? És bastant probable que molts de vostès rajen del català, de l'aranès, del galego o de l'euskera mentre fan un meeting a la sala de coworking mirant outfits per estrenar after work. I la quarta idea, es diu que tot això de parlar aquí en català, en gallec, en aranès o en euskera, és literal, és del senyor Borja Sémper, 'es hacer el canelo', i que tots podríem parlar en castellà per allò de para que nos entendamos todos. Això ho porto sentint tota la vida. Bueno, primer que per fer el canelo no cal parlar català, senyor Sémper, li ho puc assegurar. I segon, que a Europa, un espanyol, un francès o un italià també poden parlar en anglès per allò de no fer el canelo i perquè nos entendamos todos. Però no ho fan, o almenys necessàriament no ho fan. De fet, molts parlen en les seves llengües oficials. Per què? Per què? Perquè són uns irrespectuosos? Perquè fan el canelo? Perquè són uns antianglesos? No. És bastant probable que a Europa, a Brussel·les, no pateixin del mateix patriotisme fràgil i tòxic que tenen molts de vostès. Per cert, a alguns de vostès els he vist tota la vida a Brussel·les posant-se un pinganillo i no estaven tan cabrejats.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»