Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 16 de 23
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Anem a la moció. Com he dit, senyora diputada i veïna de territori i bona companya, sempre és una bona oportunitat poder parlar del transport. Vostè ha explicat la seva proposició no de llei que va presentar per al tema de la jubilació. Nosaltres la vam votar a favor i en aquesta esmena el que sí que ens trobem és un parell o tres de qüestions. Primera, hi ha punts que nosaltres els hi votarem a favor. Hi estem d'acord i amb la nostra esmena hem volgut completar o complementar alguns dels aspectes que vostè portava a la seva moció i que, tot i que no s'ha pogut recollir la nostra esmena, concretament en aquells punts, crec que és el 9 i 10, els votarem igualment a favor, eh? Però tinc la impressió de que vostè ha volgut incloure dins d'aquesta moció molts temes. Una moció que és molt extensa, que parla de temes laborals, de temes tècnics, de temes ambientals, de temes de condicions de treball i que alguns, com vostè mateixa ja ha apuntat, són temes que en algun cas ja estan aprovats, que en algun cas s'han acordat, que en algun cas estan en el terreny de la negociació social. I, per tant, potser una mica fora de temps en alguns aspectes o que penso que potser té més sentit o tindrà més sentit aquesta moció si esperem a que acabi aquesta negociació i aquest diàleg social que en alguns aspectes ja està en marxa, no?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Quina quantitat de diners públics han costat les pràctiques de tir del senyor Aldama, senyor ministre? I qui va autoritzar aquestes jornades lúdiques a costa de l'erari públic? Per quin motiu es va autoritzar aquestes pràctiques de tir? Tenint en compte els mateixos criteris aplicats pel Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, m'imagino que ja deu haver informat el Ministeri, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que podríem trobar-nos davant d'una actuació delictiva. En segon lloc, ens desperta especial interès el contingut d'un conegut informe que ha estat publicat, de l'UCO, on s'afirma que existeix literalment 'un conjunt robust d'elements que evidencien el poder d'Aldama, donat que logra infiltrar la seva presumpta organització criminal dins dels cossos i forces de seguretat de l'Estat valent-se de la col·laboració activa de Rubén Villalba'. I això ens preocupa especialment les derivades en termes de corrupció policial de les forces de seguretat espanyoles que està evidenciant aquest afer. Perquè la corrupció policial, senyor ministre, ho sap, reforça les estructures de poder paral·leles que operen al marge de la llei, les organitzacions criminals.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Un Govern que prefereix boicotejar la seva pròpia llei, deixant-la en un calaix per a evitar que es prolongui la producció de plantes de cogeneració per a garantir el seu funcionament, una plantes -tot sigui dit de passada- que són clau per a molts sectors, com, per exemple, per al sector ramader a Catalunya. Un Govern que permet l'acord amb Mercosur que condemna la pagesia. Un Govern que no veta l'acord sobre la pesca al Mediterrani que condemna als pescadors. Un Govern que és el principal adversari de qualsevol sector econòmic i social que vulgui prosperar. Un Govern que acaba anant en contra de tothom i, com deia, de si mateix. Dit això, si volem prosperar, si volem benestar, si volem bons serveis públics, si volem protecció social, si volem bona formació, bones infraestructures, si volem complir els objectius de descarbonització, si volem tot això, que ho volem, només hi ha un camí: garantir la prosperitat del país, perquè és un disbarat aconseguir tot això que volem a costa de deute públic, com s'ha fet en els darrer anys, a costa de menjar-nos els recursos econòmics de les pròximes generacions en el present. Això no és sostenible en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Mirem alguns exemples recents. Un Govern que posava en risc l'esforç del sector turístic per a reconvertir-se en una destinació de qualitat, amenaçant amb pujar l'IVA del sector o saturant-lo amb l'exigència d'obtenir les dades personals dels clients. Un Govern que posava en risc el sector industrial volent imposar un impost a les energètiques que hagués dificultat la seva descarbonització i, a la vegada, hagués augmentat el preu de l'energia per a altres sectors industrials i per als ciutadans mateixos. Un Govern que és capaç de boicotejar-se a ell mateix, boicotejar una llei pròpia que estava impulsant per a evitar que prosperi la nostra iniciativa d'eliminar l'impost del 7 % a la producció elèctrica, fet que rebaixaria directament la factura elèctrica dels ciutadans. Un Govern... Muchas gracias, presidenta. Debatimos hoy una moción que va mucho más allá de lo que podría parecer en una primera lectura de su texto. De hecho, la necesidad de llevar a debate este tema evidencia cuál es la situación y cuál es la manera de operar del Gobierno del Estado en materia energética y, me atrevería a decir, en materia industrial y económica. Es un Gobierno que vive al día y solo piensa en cómo saltar la próxima reja de su particular carrera de obstáculos sin desmembrarse en el intento; un Gobierno que, en vez de limpiar de obstáculos el camino por el que transita, se dedica a sabotearse a sí mismo colocándose cada vez más dificultades en su gestión diaria; un Gobierno, como he dicho otras veces, de mirada corta y realmente estrecho de miras, que solo se preocupa por los próximos sondeos del CIS y otros. Por eso estamos aquí debatiendo esta emoción, porque el Gobierno no cumple, no hace ni mucho menos su trabajo, y esto ocurre porque se trata de un Gobierno escorado en los extremos, cautivo de los extremos, radicalizado en conceptos clave, lo que evita el progreso de nuestra sociedad y que, en consecuencia, también gasta recursos que aminoran el bienestar de los ciudadanos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la dotación adecuada de recursos para asegurar el pleno...
«Aquesta mateixa setmana, l'Observatori de la Dependència ha donat a conèixer les xifres de la llista de la dependència: Catalunya és el territori de l'Estat on més persones han mort mentre esperaven la resolució sobre la dependència, més de 100 000 persones des de 2007. I una de les principals causes, està claríssim, és la falta de recursos. I, evidentment, dins d'aquesta llarga llista de persones que ens han deixat sense resposta positiva per part de l'Administració, hi ha persones amb ELA. S'ha d'evitar aquesta injustícia. No pot ser que un ciutadà estigui cotitzant i pagant impostos tota la vida i que l'Estat no respongui com mereix quan toca. Per aquesta raó, diferents associacions d'ELA de tot l'Estat estan contactant a hores d'ara els governs de les diferents comunitats autònomes. La Fundació Catalana contra l'ELA, la Fundació Miquel Valls, va demanar, tan bon punt es va aprovar la llei el mes d'octubre, veure's amb el president Illa. Encara no els ha rebut. Està tot dit. D'altra banda, la llei ELA estableix també l'obligació de fer un reglament abans d'un any perquè altres malalties d'alta complexitat i en situacions de gran dependència irreversibles es puguin acollir a les prestacions que ara ja tenen reconegudes les persones amb ELA. Estem en contacte amb les associacions de malalties que poden..., que podrien acollir-se i farem tot el possible per a acompanyar-los en aquest camí, com hem estat al costat de les persones amb ELA i de les associacions, a les quals, per cert, trobo molt a faltar. Han estat moltes setmanes treballant, molts mesos treballant molt estretament i la veritat és que tots recordarem aquell 10 d'octubre, quan aquesta Cambra es va vestir de verd, quan va haver-hi aquesta unanimitat, aquest sí de tot el món a la llei ELA, com un dia que durarà anys, com un dia per al record, sobretot per als que vam poder participar des del primer moment de la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la dotación adecuada de recursos para asegurar el pleno...
«El Govern espanyol ara ha de complir amb el que va validar i aportar els recursos necessaris per a garantir que les persones amb ELA que es troben en situació de gran dependència i en final de la seva vida, tinguin, per exemple, l'atenció domiciliària especialitzada de 24 hores, perquè no es produeixi una mort evitable. Una atenció que necessiten persones com el Carlos de Pablo, a qui saludo des d'aquí, que no falla mai. I bé, n'hi ha altres prestacions, però aquesta és la que més importa a les famílies perquè els garanteix una vida digna. I d'això es tractava, senyories, de garantir una vida digna per als malalts, que no volen ser una càrrega econòmica per a les seves famílies; de garantir una vida digna per a les persones cuidadores, que estan esgotades física i psicològicament. I si m'adormo? I si resulta que s'atura el respirador? I si en un moment que l'he deixat sol o sola s'ofega? Doncs aquesta angoixa és la que hem d'intentar evitar. Quan es va aprovar la llei, tothom es va fer fotos amb les associacions i amb els malalts, també el president Sánchez; però si les persones amb ELA no tenen l'atenció que estableix la llei, passaran, passarem de sortir a la foto a de sortir retratats. Cada associació està fent la seva feina a nivell autonòmic per a obtenir el compromís dels respectius departaments de Drets socials o de Salut, perquè, evidentment, hi ha una part que correspon als governs autonòmics, però les noves prestacions han de venir cobertes des de Madrid. Prou de fer més gran l'infrafinançament estructural que, per exemple, pateix Catalunya, en sanitat, on cada any s'han de posar 3000 milions extraordinaris a un pressupost de 13 000 per a cobrir les necessitats, i en Drets socials, on patim l'impagament de la llei de dependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la dotación adecuada de recursos para asegurar el pleno...
«Gràcies, president. Bé, senyories, m'agrada recordar que l'objectiu de Junts, impulsor de les propostes de llei per a les persones amb esclerosi lateral amiotròfica, va ser aconseguir el màxim consens. No formant part de cap bloc, podríem haver sumat a dreta o a esquerra per tirar endavant la llei; i, de fet, se'ns va proposar a dreta i a esquerra. Però nosaltres volíem que aquesta llei fos de tothom, de tots els grups parlamentaris, com va ser unanimitat al Congrés, al Senat i al carrer. La llei ELA, per tant, és mèrit de tots i un compromís de tots. Junts va treballar per a aquest consens transversal perquè, un cop es publiqués la llei ELA, ningú evadís responsabilitats. És una llei que amplia prestacions i que requereix més recursos. En les negociacions, això sí -ho hem de recordar-, el Govern va intentar vincular els recursos de la llei ELA amb l'aprovació dels pressupostos, però es va deixar clar des del primer moment, davant les pròpies associacions liderades per ConELA, que el Govern pot dotar dels recursos necessaris les comunitats autònomes sense haver de tenir un acord pressupostari amb la majoria dels grups parlamentaris. Això es va deixar molt clar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se...
«Així podríem anar allargant les evidències que, com els deia al començament, vostès fan trampes i els ciutadans no noten pas que Espanya sigui aquest tros de paradís que diuen vostès a la terra. Perquè és evident que els indicadors de costos estan molt per sobre d'Europa i que els indicadors d'ingressos estan molt per sota d'Europa, l'equació no s'aguanta. Perquè escoltin, tothom està insatisfet; parlis amb el sector que parlis, i vagis on vagis, fa temps que no es troba ningú satisfet amb vostès i amb les seves polítiques. Ningú, ni tan sols els seus. Així doncs, està bé evitar les trampes en la comercialització de productes, com proposen avui. Sí, i tant! Però, escoltin, per a això no calia fer una proposició de llei. Ja els vam dir quan van debatre el mateix fa uns mesos, que això ho podrien haver arreglat fa temps per altres vies molt més ràpides i contundents, que proposant un simple etiquetatge. O potser es pensen que sense un sistema dur d'inspeccions i sancions, qui fa aquestes pràctiques -tècnicament reprovables- no trobarà per altres vies per a saltar-se aquesta proposta que vostès fan avui? Per tant, amb tot això no n'hi ha prou per a garantir els drets i el benestar dels ciutadans. El que caldria esperar d'un Govern és que fessin el que cal per a deixar de tenir el deute públic més gran de la història, no facilitar que sigui el país amb les majors dificultats per a accedir a l'habitatge -ja sigui de compra o de lloguer-, o de deixar de ser el que tenen més atur d'Europa, deixar de ser els que tenen el pitjor atur juvenil de tot Europa, aconseguir reduir l'IPC per a no escanyar més la gent i no pensar en tot moment en augmentar els impostos a ciutadans i empreses. Això sí que seria realment meritori, però jo diria que això és demanar massa per a vostès.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se...
«Moltes gràcies, presidenta. Fa no encara quatre mesos passava per aquesta mateixa Cambra una proposició no de llei, també del mateix Grup Socialista, que tractava exactament el mateix tema. I ja els deia llavors en la meva intervenció que en aquesta matèria aquell tràmit no serviria per a absolutament res i només era una manera de quedar bé sense corregir ni obtenir cap resultat. Per això ara ens trobem avui aquí, amb una nova iniciativa, parlant del mateix per a intentar posar solució a la inacció de l'anterior proposta. Com ja deia en la meva primera intervenció en aquella ocasió, una proposta adreçada a resoldre la típica picardia made in Spain. De fet, revisant les notes de la meva primera intervenció d'aquell dia, avui podria repetir fil per randa la mateixa intervenció i continuaria tenint tot el mateix sentit. Aquell dia jo els deia que Espanya excel·leix en conductes més o menys tramposes, que Espanya és el país de la institucionalització de Rinconete y Cortadillo, i això no és ficció. En el seu cas, és la crònica d'una societat, de la seva societat. Mirem-ho, com es pot entendre si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau fiscal, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, el tràfic d'influències i, com deia, fins i tot les novel·les picaresques, com es pot entendre que hagin esdevingut no només pràctiques habituals, sinó també en elements que formen part del seu imaginari col·lectiu i d'un estil de vida associat a la idiosincràsia espanyola?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Abans que res, em sento obligada, evidentment, a recordar el context en el qual ens trobem avui. Fa un any ara que es va aprovar una llei de la vivenda espanyola que, segons molts de vostès, havia de solucionar els problemes d'accés al lloguer dels joves i famílies i famílies vulnerables. Junts hi va votar en contra. Els advertim un cop i un altre que només s'aconseguiria reduir l'oferta de lloguer per culpa de la tremenda inseguretat jurídica que es traslladava al sector privat i també per seguir mantenint el bloqueig urbanístic al sòl, i així ha estat. Les darreres dades oficials de tercer trimestre d'enguany, de fa una setmana, acrediten que a Catalunya els preus del lloguer respecte al segon trimestre d'enguany tornen a augmentar. Ja ho veuen. Es van precipitar fa unes setmanes quan esmentaven baixades de preus generalitzats a Catalunya, però el pitjor és que s'han reduït entre un 19 i un 23 % el nombre de nous contractes. Aquest darrer trimestre s'han resolt, acabat, més contractes d'arrendament que no pas se n'han creat de nous. No havia passat mai: saldo negatiu de nous arrendaments per primer cop. Amb les seves noves regulacions accentuen, imprudentment, la inseguretat jurídica del sector privat, que està abandonant a correcuita el mercat del lloguer. Avui, qualsevol ciutadà, qualsevol jove que es vulgui emancipar té moltíssimes menys possibilitats d'accedir a un lloguer que fa un any, perquè hi ha moltíssims menys pisos ofertats en lloguer, entre un 19 i un 2 3 % menys, com els he dit abans. I això, que és el resultat del fracàs de les polítiques basades en apriorismes ideològics suposadament d'esquerres, és un drama.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«El nostre grup va presentar una PNL, una proposició no de llei a la comissió -jo crec que era el mes d'abril, deu fer set, vuit, nou mesos- que es va aprovar, però encara esperem el compliment en la majoria dels temes que es van aprovar allà, com, per exemple, fer una revisió del funcionament del web, perquè també hi ha un mal funcionament del web a l'hora d'atendre els usuaris, a l'hora de comprar i canviar bitllets o anul·lar bitllets. No em consta que això s'hagi fet; de fet, constantment torna a haver-hi problemes amb la web. O bé revisar la política de preus. La meva companya Inés ho ha comentat: a Lleida això ho patim. És més barat agafar un bitllet de Barcelona a Madrid que agafar un bitllet de Lleida a Madrid. Això no té cap sentit, encara que hi hagi algoritmes que treballin amb la demanda i tot el que vostès vulguin, i la liberalització. Tot això s'ha de revisar. I se'ns diu que sí, que sí, que sí, però no es fa. Per tant, reclamem que això es faci, reclamem que hi hagi un abordament seriós del problema de les incidències, perquè és totalment insostenible el que està patint la ciutadania -concretament en el cas de Catalunya, molt clar- amb aquest tipus de servei, que no és el que correspon i que no és de rebut. I, per tant, fins que això no passi del tot, senyor ministre, aquí hi ha un espai de dubtes, d'incertesa i de no actuació pública que a nosaltres, particularment, ens genera doncs un malestar que no correspon. Volem solucions i respostes a aquest problema de les incidències ferroviàries.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Cal dir que no m'estranya. No m'estranya gens que la cúpula judicial hagi respost sense pensar-s'ho a l'ordre d'Aznar de que 'cada cual haga lo que pueda'. Perquè la llei d'amnistia no és un perdó, no és una indulgència graciosa. Nosaltres no hem abaixat el cap. La llei d'amnistia no és només una esmena a la totalitat de la repressió judicial contra l'independentisme, sinó que és una impugnació radical del règim del 1978, que genera i ha de generar encara efectes de fons que transcendeixen el curt termini. I encara hi ha una altra cosa que voldria comentar per acabar. Si és un insult, si és un insult proposar la reforma de la justícia, si és un insult proposar l'eliminació de l'Audiència Nacional, també és un insult demanar modificar l'accés a la carrera judicial? Doncs miri, també hi estem totalment d'acord. Cal replantejar de dalt a baix l'accés a la carrera judicial perquè, com explica molt bé el professor Joaquín Urías, en un llibre que es diu La justicia en el banquillo, que li recomano molt que llegeixi, la carrera judicial està infiltrada massivament per jutges que abans eren jutges franquistes i ara són jutges de dretes i d'ultradreta, és a dir, pels mateixos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Aquest diputat independentista, s'ho poden imaginar, era un servidor de vostès i em ratifico. Em ratifico. S'hauria d'eliminar l'Audiència Nacional no només perquè és l'òrgan successor sense solució de continuïtat del TOP, sinó també perquè materialment és un tribunal que cada dia actua com un tribunal d'excepció, un tribunal impropi de qualsevol sistema democràtic. A més a més, senyora Llorente, s'ha deixat de dir que a la moció també vaig proposar establir un sistema de responsabilitat penal que faci que els jutges s'ho pensin dues vegades a l'hora de delinquir. I miri, també m'hi ratifico. Cal un sistema de responsabilitat que acabi amb el corporativisme de les sales de govern per fer front als jutges delinqüents. ¿És imaginable una justícia independent i imparcial si els jutges i magistrats són els únics ciutadans de l'Estat, al costat del monarca evidentment, que estan exempts de tot sistema d'exigència de responsabilitats? No, no és possible. L'exercici de la funció jurisdiccional també ha d'estar subjecta als mateixos controls que la resta d'autoritats públiques. Sinó, no hi ha estat de dret, sinó el resultat és la impunitat total. El resultat és institucionalitzar la prevaricació en l'exercici de la funció judicial. El resultat és la dictadura de les togues. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem rebel que es nega a aplicar, per motius estrictament polítics, una llei que és demolidora en la seva literalitat, la llei d'amnistia. Un Tribunal Suprem que menysprea els principis més bàsics de l'Estat de dret. El primer, el primer principi que menysprea, és el principi de legalitat i que no accepta la jerarquia del Tribunal Constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«És molt curiós que aquesta indignació no la tinguessin, com deia el diputat Iñarritu, quan un diari va treure la seva portada assenyalant 33 jutges catalans que defensaven senzillament l'exercici d'un dret perfectament democràtic i perfectament constitucional. Sincerament, senyories, és difícil aguantar-se el riure quan llegeixes a la moció 'nos encontramos en un momento en el que la independencia del poder judicial y el respeto debido a jueces y magistrados está siendo socabado por el Gobierno', com si els noms de Lesmes, Marchena, Llarena, García-Castellón, Velasco, Aguirre, Tardón mai haguessin existit per vostès. Però deixem el riure. Deixem el riure per un altre moment i anem a la moció, que no fa tanta gràcia. Llegeixo una part que m'interessa, una part referida a la intervenció, a les intervencions que es va fer en aquest hemicicle el 14 de novembre, quan es va debatre el dictamen del projecte de Llei orgànica de mesures d'eficiència en el Servei Públic de Justícia. Concretament, es deia: 'Se sucedieron una serie de comentarios' -en referència a suposats insults i acusacions falses- 'contra el poder judicial. Todo ello ante un ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, impertérrito, que no dijo nada al respecto, pues necesitaba sus votos. Se llegó a decir por parte de un diputado independentista que se debía eliminar la Audiencia Nacional, entre comillas, un órgano inaceptable en cualquier estado democrático'.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«En conclusió, en aquests moments de màxim dolor per a tanta gent, aquesta proposició no de llei és una oportunitat per retornar la política allà d'on no hauria d'haver sortit mai. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Hace exactamente un mes que se produjo la DANA de Valencia, un desastre inicialmente natural que rápidamente se convirtió en un desastre político. Un mes que ha servido para evidenciar la incapacidad del Gobierno autonómico del PP y la incapacidad del Gobierno del Estado, del PSOE y SUMAR. Un mes que ha servido para evidenciar que, en lugar de colocar el foco de atención sobre las personas, unos y otros han puesto el foco de atención en la política más burda y los réditos electorales. Un mes en el que se ha perdido un tiempo valioso, que hubiese sido clave durante las primeras horas para salvar más vidas y, durante el resto de los días, para recuperar, cuanto antes mejor, la normalidad. Ahora, no obstante, hay que ser contundentes y movilizar los recursos necesarios para hacer posible que, cuanto antes, se recupere la normalidad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Primer, com deia abans, poden vostès mobilitzar el marge econòmic fruit d'estar funcionant amb uns pressupostos prorrogats de l'any 2023, la qual cosa fa que comptin amb més ingressos dels previstos i menys despeses de les contemplades llavors. Segon, poden mobilitzar els recursos extres fruit de la no deflactació de l'IRPF i, per tant, la recaptació de fins a 11 000 milions d'euros addicionals. Tercer, poden no executar per sobre del 100 % els pressupostos de les comunitats autònomes on ho fan habitualment, principalment la de Madrid i, per tant, obtenint uns recursos extres de fins a 2000 milions d'euros addicionals. I quart, poden millorar la cooperació internacional en la recaptació tributària i evitar així que, per falta precisament d'aquesta cooperació, es perdin fins a 10 000 milions d'euros anuals que, per culpa de la fuga d'empreses i rics a refugis fiscals situats en les illes caribenyes i atlàntiques, doncs es deixin d'ingressar aquests 10 000 milions d'euros anuals. I així podríem anar allargant la llista. En definitiva, vincular la reconstrucció del País Valencià a uns nous pressupostos Generals de l'Estat és una mostra més de la perversitat política que utilitzen alguns de vostès aquests dies. És per això que els posem en consideració aquesta proposició no de llei, per mobilitzar aquests 15 000 milions d'euros addicionals destinats a les obres i actuacions estructurals en els diferents municipis afectats, així com transferències directes als ajuntaments i ajudes als pagesos, ramaders, autònoms de tots els sectors i empreses afectades per complementar les mesures dels anteriors reials decrets.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Per això proposem avui aquesta proposició no de llei, perquè s'activin immediatament els mecanismes que contempla la Llei General Pressupostària per dotar fins a 15 000 milions d'euros addicionals per a la recuperació del País Valencià. Activin l'article 52, per transferir dotacions de crèdit que tenen en altres partides pressupostàries que ara no és urgent executar. Activin l'article 53, per mobilitzar aquells ingressos que no tenien previstos en el pressupost inicial, sobretot tenint en compte que el pressupost actual és una pròrroga del de l'any 2000..., de l'any 2023 i que hauran materialitzat uns majors ingressos del que estava previst en aquell pressupost. Activin l'article 54, per fer ampliacions de crèdit necessàries. Activin l'article 55, per dotar els crèdits extraordinaris o els suplements de crèdit aprofitant que aquest article, el 55, reconeix precisament la possibilitat de ser utilitzat per a aquelles despeses que no puguin ajornar-se fins a l'exercici següent. Algú podria intentar dir que aquests mecanismes que hem dit ara no són suficients. No ho són? Mirem, doncs, les dades dels anys anteriors. Darrera liquidació dels pressupostos de l'Estat publicada, la de l'any 2022. Total de mobilització de recursos que es va fer en aquell any gràcies precisament a aquests articles: 38 000 milions d'euros. Per tant, sí que és possible. I tant que és possible! Però encara es podrien mobilitzar molts més recursos, molts més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Doncs, miri, no, això no va així. Si volen uns pressupostos generals de l'Estat per aquest 2025 ja coneixen el camí. Li hem mostrat reiteradament. Just dijous passat els hi dèiem clarament en l'aprovació del paquet fiscal que ja sabien vostès on érem nosaltres. La resta és xantatge i no només xantatge, que ja seria prou greu en si mateix, sinó xantatge aprofitant-se de les desgràcies dels altres. Cal mobilitzar tots els recursos possibles per recuperar la normalitat al País Valencià? I tant! Sense cap dubte. Cal aconseguir el màxim suport polític per fer ho? I tant! Sense cap dubte. I es pot fer sense uns nous pressupostos generals de l'Estat? I I tant! Sense cap dubte. De fet, la pròpia Llei General pressupostària estableix en l'article 51 i successius els mecanismes per actuar amb tota la potència necessària davant d'aquestes circumstàncies. No fan falta uns nous pressupostos generals de l'Estat per atendre el País Valencià. I és de sentit comú, perquè si no ens estan dient que si la DANA hagués estat un 10 de gener amb uns pressupostos generals acabats d'entrar en vigor, no es podria fer res fins al cap d'un any, quan se n'aprovessin uns altres? Doncs és evident que no és així. Per tant, una cosa són els seus desitjos d'aprofitar les circumstàncies i l'altra, la realitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Fer justícia, com s'ha dit també, requereix que els poders públics assumeixin la seva responsabilitat. D'alguna manera ho vam fer la setmana passada, quan aquest Congrés va prendre en consideració una reforma penal necessària per evitar la prescripció dels abusos, que ens arribava del Parlament de Catalunya. També ho va fer amb l'aprovació a la passada legislatura de les lleis de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència i la LOGILS. Però el cert és que hem de reconèixer que anem tard i que ho podríem haver fet millor. Cal reformar la legislació per garantir que la justícia i el dret a la reparació a les víctimes siguin plenament efectius. Cal impulsar reformes legislatives per dur a terme una justícia restaurativa. Cal la previsió d'una assistència en la reparació integral a les víctimes, quan la via judicial penal no és possible per la prescripció del delicte o la mort del victimari. Cal millorar la llei de l'Estatut de la víctima del 2015 per fer efectives les responsabilitats civils. I també, també una sèrie de propostes que es contenen a l'informe: Cal, per exemple, implantar un procediment no judicial sinó administratiu, on una autoritat independent i imparcial faciliti el reconeixement dels fets i asseguri el dret a la justícia i l'efectiva reparació del dany causat. I així fins a 25 propostes d'actuació més que conté l'informe que abasten des de l'àmbit judicial fins a l'educatiu o l'econòmic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, senyories, mentre les majories parlamentàries continuïn vetant -uns grups per activa i els altres per passiva- la modificació d'una llei aprovada i rubricada pel caudillo, ja poden guarnir tant com vulguin la democràcia espanyola, que cada cop que aquesta surti a la foto continuarà sent igual de gris que sis dècades enrere. Què més ha de passar per saber la veritat? Que no vol regenerar la democràcia el president Sánchez, senyories socialistes? Si ho vol fer, menys esmenes i més projectes. Perquè, mirin, que Felipe era ics i que eme punto era Mariano Rajoy ja ho sabem. Ara, poder s'hauria de saber quin va ser el veritable paper de la monarquia en el serial del 23-F. Muchas gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy Podemos nos trae al Pleno la moción consecuencia de su interpelación a la ministra de Defensa por la desclasificación de la documentación sobre el 23-F, de la documentación del golpe de Estado de 1981 liderado por los generales y con el teniente coronel Tejero como artífice y artista mediático de ese dantesco vodevil que vivió esta Cámara. Más de cuarenta años después, y pese a la amplísima literatura generada por dichos hechos, hoy todavía no sabemos toda la verdad y sigue habiendo muchas dudas, como, por ejemplo, cuál fue el papel que desempeñó el rey Juan Carlos I más allá del que se le ha otorgado oficialmente como figura clave que desactivó el golpe de Estado y salvó la democracia, más allá de ese papel de temporizador ejecutado la madrugada del 24 de febrero que sirvió para blanquear al heredero político del dictador y a la propia Monarquía. Eso entonces dio aires de democracia a una institución antidemocrática por nacimiento, además de anacrónica y caduca, como todas las monarquías del mundo, pero la española siempre arrastra connotaciones peores que la mayoría, porque a diferencia de otras monarquías europeas, que se limitan a ejercer su papel de representación, la Monarquía española se ha dedicado a ser actor activo de la política del Estado: Felipe VI lo hizo con el 'a por ellos' del 3 de octubre de 2017 y lo hizo su padre, el emérito, el rey de la corrupción, con el tema que nos ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Per acabar, deixi'ns fer memòria d'una altra esmena de Junts que tampoc no va prosperar en la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, la que suprimia l'article que feia referència a la gestació per subrogació. La llei la qualifica com una forma de violència contra la dona i aquesta vam considerar que és -valgui la redundància- una consideració que genera estigma als nens i nenes que viuen a l'Estat i que són fruit d'una gestació subrogada. Aquesta falta de sensibilitat respecte d'ells també s'hauria de corregir, com també les dificultats que els pares tenen a l'hora de fer els tràmits de filiació. Que ho acabin pagant els nens és una conseqüència, una vegada més, indesitjada. El mes de setembre, el Tribunal Suprem va autoritzar els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement. Inicialment hi constava la població estrangera on havia nascut. Se'ls ha permès posar el domicili familiar per protegir de nou l'interès del menor. Evidentment, si al registre hi consta un país estranger quan els pares no hi tenen relació amb aquest país, més enllà de que és on han anat a fer la gestació subrogada, s'està remarcant el caràcter adoptiu de la filiació del menor i, per tant, les seves circumstàncies d'origen. Això entenem que ens hauria de preocupar a totes i a tots, que no s'acabin fent lleis que poden generar situacions que acabin anant en contra del bé superior dels infants.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Deixant de banda aquest estira i arronsa que es porten vostès, el PSOE i el PP, volem posar el focus en un fet inqüestionable: el Govern espanyol sembla no tenir capacitat de fer complir la llei perquè no en controla l'aplicació allà on no té competències. Això és de calaix. I m'explico. En la seva iniciativa denuncien que hi ha comunitats autònomes on no es pot complir la Llei 1/2023, que garanteix l'accés públic, universal i gratuït als serveis i programes de salut sexual i salut reproductiva, serveis que inclouen l'avortament voluntari legal, com a conseqüència, per exemple, que algunes comunitats no compten amb un registre d'objectors de consciència que permeti fer compatibles tots dos drets: el d'objecció i el dret a poder avortar a la sanitat pública, tal com recull la llei. Els recordo que Junts va presentar una esmena que vostès, els senyors del PSOE, van rebutjar, en què es demanava que el registre no fos a nivell autonòmic, sinó de cada centre del sistema públic de salut. Ho demanaven els metges també per raons de confidencialitat respecte dels seus posicionaments, i estava plenament justificat perquè facilitava el servei, com ha quedat demostrat -sí, facilitava el servei. I ara estem veient que aquell 'no' ha tingut, podríem dir, unes conseqüències indesitjades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Què els fa suposar, doncs, ara que, si fins ara no han donat compliment a la llei, a partir d'avui ho faran, quan, a més a més, els canvis que es proposen en aquesta proposició són canvis mínims, irrisoris, que no impacten directament en allò que es podria canviar? Com és possible que no aprofitin aquesta oportunitat per regular els procediments de resolució alternativa de litigis que sí que serien d'utilitat per als usuaris? Doncs la resposta és ben fàcil: com és habitual, en lloc de treballar, en lloc de fer la feina, en lloc d'impulsar solucions a la problemàtica dels ciutadans, tornen a venir aquí amb una operació de maquillatge de la realitat, amb més burocràcia, això sí -i que tots, a més a més, sabem que no funcionarà-, amb més burocràcia i sense cap mena de garantia que aquesta proposta funcionarà. Així que facin els deures que hagin de fer per donar compliment a les directives europees i per garantir els drets dels usuaris i consumidors i deixin-se d'operacions de maquillatge. Deixin en pau les competències que són exclusives de Catalunya i deixin que siguem els catalans els que establim en base al nostre Estatut com protegir els consumidors i fer valer els seus drets. Perquè, com passa sempre, també en matèria de consum i segurament de manera més exagerada encara en matèria de consum, és més fàcil i més eficaç donar respostes a la necessitat de la gent des de la curta distància en lloc de des de més de cinc-cents quilòmetres. En resum, o respecte a les competències o esmena a la totalitat. Així de fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»