Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
932 declaraciones · página 16 de 32
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos. A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas. A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear -hay que decirlo- ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO2 de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante. La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d'Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía -no lo hacía en ningún caso- a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba -y hoy sigue necesitando aún más- apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Para actuar, nosotros proponemos seis ejes, porque queremos que el apagón sirva para alguna cosa más. Rápidamente: la electrificación de la economía, particularmente en la automoción, en la vivienda y en todos los ámbitos relacionados también con la transformación digital. Dos, el desarrollo de proyectos innovadores de almacenaje energético, instalaciones de generación a partir, evidentemente, de fuentes renovables. La reducción y la simplificación de los trámites para los proyectos de energía renovables. Esto puede parecer una tontería, pero es algo que pone muchos palos en las ruedas de cualquier iniciativa. Estos procesos administrativos hay que acelerarlos. Facilitar la interconexión entre parques eólicos y otros tipos de fuentes. Aumentar la capacidad de generación disponible -los nudos de transporte y distribución tienen que ser reforzados para reforzar la red existente- y también potenciar las comunidades energéticas de una vez por todas. El 2030 está a la vuelta de la esquina y para entonces este Estado debería disponer de 214 gigavatios de potencia instalada, de los cuales 76 deberían corresponder a la energía fotovoltaica, solar y eólica, 19 de autoconsumo y 63 eólica -eólica marina también-. Para ello, para cumplir estos objetivos, hay que movilizar una inversión pública y privada importante que supere los 300 000 millones de euros, con el apoyo imprescindible, queremos pensar, de Bruselas. En Cataluña tenemos la PROENCAT, esa herramienta que utilizamos para hacer nuestros deberes, pero, sea como sea, lo que sí pedimos es que, por favor, la experiencia del 28 de abril se utilice para algo más que para intentar asestarse bofetadas los unos a los otros. Aprovechemos para ir mucho más allá. Muchísimas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La creación de una nueva comisión de investigación en este caso no nos parece que sea la vía más útil o efectiva, no porque no creamos en esta herramienta, que puede funcionar bien cuando se enfoca con rigor y voluntad real de dirimir responsabilidades, sino porque en este contexto concreto lo que se propone no aporta soluciones estructurales ni aborda las causas del problema. Es más bien una forma de echar balones fuera y de ganar tiempo intentando evitar abordar el debate de fondo. Y vuelvo a lo mismo: el debate de fondo, el debate urgente, es la necesidad de transformar este sistema energético nuestro y acabar con el oligopolio que lo condiciona. No va a servir para otra cosa más que para ampliar aún más la brecha que se abre entre nosotros y los ciudadanos, en la desafección política, un agujero más grande que el de la capa de ozono. Cualquiera que siga estos debates en este hemiciclo verá lo que se está haciendo a uno y otro lado del hemiciclo, y esto no hace más que alejar cada vez más al ciudadano de la acción política.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Es una evidencia que la caída del sistema eléctrico del 28 de abril exige respuestas, exige certidumbres y, sobre todo, políticas valientes, porque sería importante que esto no se reprodujera. Es una nueva oportunidad para que el Gobierno haga los deberes y bien, cumpliendo los objetivos marcados y también los acuerdos firmados en el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima. El modelo energético que nosotros defendemos desde el republicanismo de izquierdas, totalmente descarbonizado y con renovables, no se parece en absoluto al que proclaman y al que propugnan desde la calle Génova, pero nada. Tampoco compartimos en absoluto la manera en que nos enfrentamos al post apagón, pero también debo decir que en esta moción, y en este caso, compartimos la necesidad de arrojar luz sobre tanta oscuridad. El hecho de que se fuera la luz a las doce y media del mediodía y que volviera al cabo de doce horas debería servir, más allá de esta moción, para plantearnos qué mejoras hay que introducir en el sistema eléctrico. Si no conseguimos que sirva para eso, entonces para poco habrá servido. De hecho, ¿cuáles deberían ser las mejoras que habría que introducir en el sistema eléctrico del Estado para evitar un cero eléctrico de esta magnitud, para que esto no se pueda reproducir? También habría que armonizar más la generación, el transporte, la distribución y la comercialización de la electricidad procedente de fuentes renovables en todo el territorio, porque, más allá de los intereses poco legítimos y difícilmente justificables de los dos partidos que han gobernado el Estado desde hace décadas, como decía el compañero de Bildu, al final tenemos aquí dos realidades, el Partido Popular y el Partido Socialista, que deberían verse sacudidos por esa verdad, la innegable emergencia climática y, en segundo lugar, el deber ineludible de responder con responsabilidad y respeto a la emergencia climática.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, señora presidenta. La verdad es que la política a veces se parece a la vida y a menudo la realidad supera la ficción. Esta moción del PP, más allá de la parte dispositiva, debo decir que francamente no nos desagrada totalmente, más allá de la parte dispositiva y más allá de la parte discursiva también. Y, sin que sirva de precedente, compartimos la mayor parte de los puntos excepto el 5, que es importante. En este punto se propone la creación de más grupos de trabajo, en este caso en las comunidades autónomas, grupos vinculados con el hecho del apagón, y, francamente, voy a ser muy clara al respecto: no necesitamos más grupos de trabajo. Si realmente tienen ganas de trabajar, constituyan un grupo serio, un grupo diligente que se ponga a trabajar para reducir, por ejemplo, el peso del oligopolio eléctrico, concentrado en este momento en dos empresas que controlan el 80 % del negocio y que hacen y deshacen cómo y cuándo quieren. Si quieren un grupo de estas características, nosotros nos sumamos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Així que, amb tota humilitat, nosaltres proposem sis eixos, perquè volem que aquest apagón serveixi per alguna cosa més, sis eixos que crec que s'han de tenir en compte. Molt ràpid, l'electrificació de l'economia, especialment en el sector de l'automoció, de l'habitatge i de tots els àmbits relacionats amb la transformació digital, i és cabdal. Dos, el desenvolupament de projectes innovadors d'emmagatzematge energètic en instal·lacions de generació a partir, evidentment, de fonts d'energies renovables. La reducció i la simplificació dels tràmits per als projectes d'energies renovables, que sembla una tonteria, però això encalla molt i moltíssim qualsevol iniciativa. Cal agilitzar aquests processos administratius. Facilitar la hibridació entre parcs eòlics i solars i viceversa, sobretot pel que fa a la tramitació accelerada. Alliberar capacitat de generació disponible als nusos de transport i de distribució per enfortir encara més la xarxa existent i potenciar d'una vegada per totes les comunitats energètiques. Acabo, presidenta. En definitiva, l'any 2030, que el tenim a tocar, aquest Estat hauria de tenir una potència total instal·lada de 214 gigawatts, dels quals 76 d'aquests haurien de ser d'energia solar fotovoltaica, 19 d'autoconsum i 62 eòlica, 3 dels quals d'eòlica marina. Per assolir aquests objectius cal mobilitzar una inversió pública, i no només pública, sinó també privada, important, de més de 300 000 milions d'euros; evidentment, amb el suport, volem pensar, imprescindible de Brussel·les. Catalunya, tenim la PROENCAT, amb la qual és l'eina que batallem per fer els deures. Però en qualsevol cas, en qualsevol cas, el que sí demanem és que, si us plau, l'experiència del passat 28 d'abril serveixi per alguna cosa més que per anar-se les fotent entre un i altre cantó. En definitiva, aprofitem per anar molt més enllà. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La creació d'una nova comissió d'investigació, en aquest cas, tampoc ens sembla la via més útil ni efectiva. No, perquè no creguem en aquesta eina que pot ser necessària i legítima quan s'enfoca amb rigor i amb voluntat real d'esclarir responsabilitats, sinó perquè en aquest context concret el que es proposa no aporta cap solució estructural ni afronta les causes reals del problema. És més aviat una manera de desviar el focus. És més aviat una manera, al nostre entendre, de guanyar temps i evitar abordar el debat de fons. I torno, que el debat de fons i el debat urgent és la necessitat de transformar aquest sistema energètic i acabar amb l'oligopoli que condiciona aquest sistema. No servirà per res més que per fer encara més gran l'escletxa de la desafecció política, bàsicament més gran que el forat de la capa d'ozó, que això és el que qualsevol que segueixi els debats en aquest hemicicle doncs evidentment, el que estem fent, el que estan fent, el que estan provocant bàsicament a un cantó i l'altre de la bancada, és que la ciutadania s'allunyi cada vegada més de l'acció política.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Dit això, és una evidència que la caiguda del sistema elèctric el 28 d'abril necessita respostes. És evident que exigeix certeses i, sobretot, polítiques valentes, perquè seria important que no tornés a passar. És una nova oportunitat perquè el Gobierno faci els deures i els faci bé, complint els objectius marcats i alhora també els acords signats en el Plan Nacional Integral de Energía y Clima. El model energètic descarbonitzat i 100 % renovable que defensem des del republicanisme d'esquerres és evident que no s'assembla gens al que es proclama des de la calle Génova. Gens. Tampoc, vull dir-ho, compartim en absolut la manera com afrontem la apagada, però sí que compartim, en aquest cas i en aquesta moció ho repeteixo, la necessitat de posar llum a tanta foscor. Per nosaltres, el fet que marxés la llum a quarts d'una del migdia i que no tornés fins dotze hores més tard hauria de servir, més enllà del que recull aquesta moció, per plantejar-nos quines millores s'han d'introduir en el sistema elèctric. Si no som capaços que serveixi per a això, doncs per a poca cosa haurà servit. De fet, quines haurien de ser les millores a introduir el sistema elèctric de l'Estat per evitar un zero elèctric d'aquestes dimensions es pugui repetir? També hauria de servir per harmonitzar millor la generació, per harmonitzar millor el transport, la distribució i la comercialització de l'electricitat procedent de fonts renovables en tot el territori. Perquè més enllà dels interessos poc legítims i difícilment justificables dels dos partits que han governat aquest estat durant dècades, ho deia el company de Bildu, hi ha dues realitats, al final, hi ha dues realitats que tant el Partit Popular com el Partit Socialista els haurien de sacsejar, de fet, els haurien de sacsejar de veritat, que és l'innegable emergència climàtica i segona, i segona, el deure ineludible de respondre amb responsabilitat respecte a l'emergència climàtica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Bé, bon migdia a totes i a tots. Gràcies, presidenta. La veritat és que la política a vegades s'assembla a la vida i sovint la realitat supera la ficció. Aquesta moció del PP, més enllà de la seva part dispositiva, ho he de dir, doncs no ens desagrada del tot, més enllà de la part dispositiva i més enllà de la part discursiva, i sense que serveixi de precedent, compartim la majoria dels seus punts, amb una excepció important, que és el punt cinquè on es proposa crear, una vegada més, grups de treball, en aquest cas a les comunitats autònomes vinculats amb l'afer de l'apagón. I mirin, jo seré molt clara: No ens calen més grups, més grups de treball. Si realment tenen ganes de treballar, constitueixin un grup seriós, un grup diligent i que es posi a fer feina per reduir, per exemple, el pes de l'oligopoli elèctric actualment concentrat, com bé saben, amb dues companyies que controlen el 80 % del negoci i que fan i desfan com i quan volen. Si fan un grup d'aquestes característiques total, ens hi som.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Por otra parte, también tengo que decir que nosotros estamos cansados, pero es un cansancio distinto del suyo. Nosotros estamos cansados de que ustedes demonicen el Pacto Verde, pero también nos indigna oír que el Gobierno, el PSOE, repite discursos vacíos como el discursito de 'seguiremos trabajando', 'seguiremos impulsando'. No. Queremos que actúen, porque si solo hablan, pero no actúan, no habrá ningún tipo de adaptación posible y, si no nos adaptamos, no hay salida. Dado que se habla tanto de nucleares, pregunto al PSOE: ¿Hasta cuándo van a mantener vivo el calendario de cierre de las nucleares? Un calendario que, por lo demás, suscribimos. La pregunta es: Sin hacer los deberes, ¿hasta dónde? ¿hasta cuándo? Hagan los deberes, por favor, y, entonces, podrán cumplir calendarios, podrán cumplir los acuerdos, estrategias y pactos, porque solo así, señorías del Partido Socialista, vamos a conseguir una cosa que nos va a hacer a todos muy felices: que nos acompañe la ciudadanía y, al mismo tiempo, conseguiremos enterrar los postulados de VOX en cualquier yacimiento arqueológico del paleolítico inferior. Gracias. Nada más. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«España va a la cola, a la cola de Europa. Europa ha reducido un 31 % las emisiones desde 1990 y no es que España las haya disminuido quizá poquito. No, han aumentado en España casi en un 1,5 %. Dinamarca y Suecia están por encima del 45 % de reducción y nosotros no reducimos, aumentamos en un 1,5 %. Las emisiones per cápita llegan a 6,8 toneladas por encima de la media comunitaria. El transporte supone el 30 % del total porque dependemos del vehículo privado y también porque no hay políticas valientes en este ámbito. El 51 % de la electricidad hoy es de origen renovable, pero la realidad es que de origen realmente renovable estaríamos hablando de más de un 24 %. Esta es la realidad, la que ustedes niegan. Es un modelo ineficiente, que contamina, es un modelo débil. Por lo tanto, en Esquerra Republicana seguimos insistiendo tenazmente, interviniendo después de ustedes directamente, porque cada vez hay menos peticiones de intervención, pero yo estoy aquí al pie del cañón, sin ceder ni un ápice para decirles, de nuevo, que hay que luchar contra la pérdida de biodiversidad, para proteger los ecosistemas. ¿Cuánta energía podemos producir de forma sostenible y cómo podemos consumir? Hay que gestionar bien el agua, gestionar de forma sostenible los residuos. ¿Cómo hacer un consumo sostenible de agua? Hay una sola forma: con políticas valientes, transversales, que impliquen a todos los sectores, particularmente a ese sector al que ustedes tanto instrumentalizan, el primario. Hay que acompañar a ese sector para llevar a cabo estas políticas transversales con objetivos realistas, pero también ambiciosos para garantizar una transición justa, haciendo los deberes, pasando de la teoría de las palabras a los hechos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras diputadas y señores diputados. Voy a decir una cosa que espero que no se tomen a mal, pero, presidenta, me estoy acostumbrando a intervenir después de VOX cuando ellos llevan la iniciativa. Esto deja muy claro el interés que suscitan sus propuestas en este hemiciclo. No me van a ganar. Estoy aquí firme. Cada vez que VOX abre la boca para vomitar contra las políticas medioambientales es como la repetición de una escena absurda; es, literalmente, como el día de la marmota: ignorando la ciencia, menospreciando las consecuencias reales que -iba a decir van a sufrir, pero no- millones de personas ya sufren hoy. Después de meses y meses de oír esta melopea populista de la extrema derecha, afirmó taxativamente en este hemiciclo que a VOX no le importa y no le interesa nada de lo que tiene que ver con el presente o ya el futuro. Es más, VOX vive anclada en el pasado y explota ese pasado; un pasado de combustibles fósiles, de negación, un pasado de irresponsabilidad en mayúsculas. Hoy vuelve VOX a invadir este hemiciclo con una especie de lienzo enorme, una moción. Disparan a diestro y siniestro en contra de cualquier cosa que parezca vagamente preservación, acuerdo, estrategia; una moción que simplemente habla de denunciar, derogar, suprimir, en el mejor de los casos. Habla también de revisar. Pero más allá de la cantinela de VOX, lo cierto es que, en este Estado, su Estado, se mantiene un modelo energético y político que nos aleja mucho de los compromisos europeos. Mi grupo lo hemos denunciado muchas veces y muchos sabemos -ya lo hemos dicho- que aquí, señoras y señores, la mala noticia es que no tenemos un planeta B. Aquí lo que está amenazado no es este planeta, que seguirá girando, sino que los que estamos amenazados somos todas y todos nosotros y nuestros descendientes. También los suyos, señoras y señores de VOX. A pesar de que no se lo parezca, respiran el mismo aire que el resto de nosotros. Nos toca asumir la responsabilidad de ver qué hacemos con estos recursos que a ustedes parece que les parecen infinitos, pero no lo son.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Perquè sí, nosaltres una mica també estem cansats, el que passa és que el cansament és diferent que el de vostès. Nosaltres estem cansats que vostès demonitzin el pacte verd, però també estem indignats de sentir com el Gobierno, com el PSOE, repeteix discursos buits, com allò de seguirem treballant, seguirem impulsant... Nosaltres el que volem és que actuïn, perquè si només parlen i no actuen, no hi haurà adaptació possible. I si no ens adaptem, doncs no ens en sortirem. Perquè, per cert, ja que es parla tant de nuclears, quan, quan el PSOE... o fins quan el PSOE podrà mantenir viu el calendari de tancament de les nuclears? Un calendari que nosaltres subscrivim. Fins quan? Fins quan? Sense fer els deures, la pregunta és: Fins quan? En definitiva, facin els deures i segurament podran complir calendaris, podran complir acords, podran complir estratègies i pactes, perquè només així, senyories del Partit Socialista, aconseguirem una cosa que ens farà a tots molt feliços. Aconseguirem que la ciutadania ens acompanyi i alhora, de retruc, aconseguirem també enterrar els postulats de VOX a qualsevol jaciment arqueològic del Paleolític inferior. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«I Espanya va a la cua de tot. És que va a la cua d'Europa. La seva Espanya va a la cua d'Europa. Mentre la Unió Europea ha reduït un 31 % les emissions des de l'any 1990, no és que Espanya les hagi disminuït poc. És que, atenció, és que les ha augmentat. Les ha augmentat gairebé un i mig per cent. Dinamarca i Suècia superen el 45 % la reducció, per exemple, i nosaltres l'augmentem 1,5, no? Les emissions per càpita són de 6,8, tones per sobre de la mitjana comunitària. El transport representa el 30 % del total, fruit de la dependència del vehicle privat i, evidentment, també de la manca de polítiques valentes en aquest tema. Tot i que el 51 % de l'electricitat és avui d'origen renovable, al final, la realitat és que només, només d'origen renovable ja o ho cobreix un 24 i escaig per cent. Aquesta és la realitat que vostès estan negant. Aquesta és la realitat. I aquest és un model ineficient, és un model contaminable i és un model feble. I per això des d'Esquerra Republicana seguim persistint, parlant després de vostès, que els recordo que cada vegada parla menys gent després que vostès portin una iniciativa, però aquí la diputada erre que erre i els ho torno a dir: El que cal és revertir la pèrdua de biodiversitat. El que cal és protegir els ecosistemes. Cal preguntar-nos quanta energia podem generar i consumir de manera sostenible. Cal repensar la producció per reduir residus de manera efectiva i cal gestionar l'aigua, sí, però cal gestionar-la com un bé escàs que és. I com ho hem de fer? Només hi ha una manera: Fent polítiques, fent polítiques valentes, transversals, que acompanyin tots els sectors, sobretot aquest sector que vostès tan utilitzen i tan instrumentalitzen, que és el sector primari. Se l'ha d'acompanyar a fer aquestes polítiques transversals amb objectius realistes, però alhora ambiciosos també per poder garantir una transició justa. En definitiva, fent els deures, passant de la teoria als fets.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Y ahora sí, acabo, presidenta, pero primero quiero felicitar por los cincuenta años de la denominación de origen protegida de Les Garrigues, la primera DOP reconocida en el Estado español. Fue en 1975 y les felicito. ¡Enhorabuena!, desde esta tribuna. No puedo felicitarles desde el Parlament de Cataluña, soy diputada aquí, así que enhorabuena a esos agricultores valientes que hace cinco décadas que decidieron dar valor a ese producto, al aceite, a su territorio, a sus paisajes, a su gente y, sobre todo, valor a su esfuerzo. Han hecho historia, cincuenta años, y ahora a trabajar, a llegar al siglo, con una mirada a largo plazo y a partir de esas raíces siempre tan profundas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Pero esto va a tener un efecto bumerán, señor Chamorro, porque el campo no necesita más discursos patrióticos vacíos. Necesita herramientas reales, inversión y, sobre todo, respeto. Lo que ustedes hacen, en realidad, es una traición, vestida de supuesta defensa, porque el aceite, el olivo no es solo una actividad productiva; es paisaje, es territorio, es identidad y, sí, también es soberanía. Son cosas que forman parte de una forma de vivir. El aceite, los olivares son una forma de resistencia colectiva, de enraizamiento. Por ello, defender el olivo significa que hay que hacerlo con una mirada ecológica y, aunque no lo crean, con una mirada democrática, garantizando la viabilidad del relevo generacional, la marca de origen, el apoyo a las cooperativas, la inversión necesaria para mantener este mundo rural vivo y activo, sobre todo. Sin embargo, ustedes utilizan el esfuerzo del campo siempre -insisto, siempre- como excusa para cargarse las renovables, como si las placas y los olivos fueran incompatibles. Pero el verdadero choque no es entre olivos y placas, sino entre un modelo integrador y justo y el discurso de ustedes, un discurso de odio e inmovilismo. La transición energética tiene que ser una oportunidad para reforzar el territorio, no para enfrentarlo. Hay que pasar de un modelo extractivo a un modelo compartido con la gente. Por lo tanto, también nos dirigimos al Gobierno, al Ministerio de Transición, pero también al Ministerio de Agricultura, porque creo que, sí, hay que proteger por ley algunos paisajes de olivar, aquellos que tienen un valor patrimonial importante, y fomentar la fotovoltaica, adaptar los cultivos tradicionales, y también hay que crear las comunidades energéticas rurales. Allí donde quiera, la gente tiene que poder desarrollar su proyecto y, además, hay que desarrollar todo esto a través del mundo cooperativo, que es una realidad -valga decirlo- muy asentada en el sector del aceite. ¿Por qué? Porque los agricultores y las cooperativas tienen que convertirse en productores de energía. Esa es la clave. Hay que reducir su propio gasto energético, ganando soberanía -importante- y, al mismo tiempo, revitalizando el mundo rural; no sustituirlo, como ustedes insinúan, por otra cosa, sino dando futuro y vida al mundo rural. Hay que establecer un consenso con el territorio, con moratorias temporales para los macroproyectos, y eso hasta que tengamos un mapa del suelo consensuado, y también hay que acompañar desde el punto de vista técnico a los agricultores. Esto es importante para que la producción agrícola sea compatible con la producción energética. Ahí veo yo una gran oportunidad si hacemos bien los deberes, porque conseguiremos tres cosas -aquí me dirijo al resto del hemiciclo, que no es VOX-: avanzar en energías limpias, garantizar un futuro para los agricultores y el mundo rural y desmontar de una puñetera vez los discursos vacíos y destructivos de la extrema derecha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Miren ustedes, la extrema derecha siempre -insisto, siempre- ha utilizado el campo como decorado, como coartada política, pero nunca como una verdadera prioridad; nunca, tampoco ahora. De hecho, durante el franquismo, por ejemplo, mientras se programaba la defensa de la tierra española -usted hablaba ahora en la misma línea de defensa del campo español-, se impulsaron los grandes planes colonizadores, como el del delta del Ebro, que transformaron de forma radical y autoritaria la estructura agrícola tradicional de aquel humedal del sur de Europa. Se desviaron ríos, se secaron zonas de humedal, se cambiaron cultivos, se construyeron pueblos totalmente nuevos, sin tener en cuenta a los agricultores ni el tejido de la comunidad local. Y todo eso el franquismo lo hizo en nombre de un supuesto progreso -del progreso, de la producción-, pero con un objetivo muy claro, el mismo que el de ustedes: controlar el territorio y someterlo al modelo centralista del régimen. Ustedes hoy están en las mismas, tienen el mismo patrón. VOX utiliza el relato del mundo rural como herramienta de confrontación y propaganda, pero su fin es no proponer absolutamente ninguna medida real para garantizar su futuro. Al contrario, utiliza el miedo, el miedo legítimo del sector agrario para frenar la transición energética, para frenar cualquier paso adelante en materia de sostenibilidad e imponer una idea de territorio subordinada a su ideología.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda, diputades i diputats. Senyor Chamorro, jo no sé si s'hi fixen, però cada vegada interpel·len menys grups parlamentaris d'aquesta cambra. El primer grup a fixar posició és el grup republicà. Imaginin-se! A vegades em pregunto per què jo, erre que erre, estic aquí intentant fer veure posar llum a tanta demagògia i tant negacionisme com el que vostès apliquen. M'ho demano, però aquí estic persistent, perquè per persistència segur que no em guanyen. Miri, l'extrema dreta sempre, sempre, sempre, sempre, ha fet servir el camp com a decorat, i deixi'm-ho així, també com a coartada política, però mai, mai, com una prioritat real, mai. Ara tampoc. De fet, durant el franquisme, per exemple, mentre es proclamava la defensa de la terra espanyola, igual que ara vostè parla del campo español amb aquesta vehemència, quan això passava va ser quan es van impulsar els grans plans colonitzadors, com el del Delta de l'Ebre, que van transformar, de manera radical però alhora també de manera autoritària, l'estructura agrària tradicional d'aquella zona humida del sud d'Europa. Es van desviar rius, es van assecar zones humides, es van expropiar terres, es van imposar conreus i es van construir pobles nous sense comptar ni amb els pagesos ni tampoc amb el teixit comunitari local. I tot això el franquisme ho va fer en nom d'un suposat progrés, progrés i producció, però amb un objectiu clar, el mateix que vostès: controlar el territori i sotmetre'l al model centralista del règim. I avui segueixen el mateix patró. VOX fa servir el relat del món rural com una eina de confrontació i propaganda, però sense proposar absolutament cap tipus de mesura real per garantir-ne el futur. Al contrari, utilitza la por, la por legítima del sector agrari, per atacar la transició energètica, per frenar qualsevol tipus de pas endavant pel que fa a la sostenibilitat i per imposar una idea de territori subordinada a la seva ideologia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Y acabo con un mensaje para el Partido Socialista y también para la vicepresidenta tercera. Con respecto al mar -ya que hablamos hoy del mar-, la señora Ribera, la vicepresidenta tercera -hoy ya no lo es-, se comprometió con el Delta del Ebro. Nosotros nos vamos a recular, anótenlo bien, en cuanto al espacio húmedo más importante del sur de Europa, no porque lo diga esta diputada sino porque lo dice la gente que vive y que quiere el Delta del Ebro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En definitiva, entendemos que esas dos medidas propuestas del Grupo Popular son técnicamente deficientes y -permítanme que lo diga también- socialmente injustas. Nosotros reiteramos que la regulación debe adaptarse a las necesidades reales y que la regulación debe fundamentarse en principios de funcionalidad, seguridad y proporcionalidad, con un enfoque adaptativo que permita conjugar dos cosas que sí que son posibles, la protección del litoral con el desarrollo sostenible de una actividad deportiva como es la náutica, que es de lo que hoy hablamos. Y, por lo que se refiere a las disposiciones adicionales undécima y decimotercera, entendemos que es lo que algunos ayuntamientos de playa piden en cuanto a los patrimonios como elemento cultural, eso, desde una concepción republicana, como no puede ser de otra manera, salvo aquellas que desempeñan una actividad no solo privada, sino extremadamente elitista, que también existen. Votaremos favorablemente la toma en consideración para poder trabajar y hacerlo desde el rigor y la responsabilidad a favor de la economía azul y a favor de la preservación de nuestro litoral, que son dos conceptos que a nuestro entender son perfectamente compatibles.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En Cataluña tenemos ochenta y seis clubes náuticos en toda la costa, entidades que durante décadas han estado en la base de las disciplinas marítima; han ofrecido espacios para la práctica deportiva, se han convertido también en motores de innovación y conservación del patrimonio marítimo y -muy importante también- de integración social. Los deportes de mar son una escuela de vida que enseñan a nuestros jóvenes a conocer y a respetar el medio natural, a desarrollar actividades físicas en condiciones a veces cambiantes e imprevisibles -es algo que a nuestros jóvenes les viene muy bien aprender-, pero sobre todo esas actividades inculcan unos valores, si me lo permiten, que no tienen precio, como el de la superación personal. En este mundo son valores importantes el de la perseverancia, la responsabilidad ambiental -también, señorías del Partido Popular y de VOX- y también el de la convivencia -eso va por todo el hemiciclo-. En definitiva, son espacios de formación y de conexión con el territorio. Estas instalaciones deportivas náuticas federadas para desarrollar su actividad tienen que ocupar un espacio considerable, eso es evidente, y todo eso no se puede hacer con la magia. Yo creo que hoy el Grupo Popular pierde una oportunidad, porque la modificación que nos propone pone en riesgo la continuidad de ese patrimonio tan necesario. Por lo que se refiere al espacio máximo de ocupación, que ustedes limitan a esos 700 metros, nosotros creemos que eso parte de un principio normativo que contradice directamente la lógica del urbanismo funcional, porque hablar de 700 metros cuadrados sin tener en cuenta la actividad concreta y el número de usuarios -permítanme que lo diga así- no tiene ningún tipo de sentido. Eso requiere, por lo tanto, un debate serio, sentarse a analizar las cosas e intentar entender cada uno de estos territorios; de hecho, demuestra la necesidad imperiosa de reflexionar desde un punto de vista también jurídico, pero sobre todo técnico y operativo. Y la propuesta de ubicar las instalaciones preferentemente en los extremos de la playa o adosadas a su límite pues parte de una concepción estética y teórica que ignora por completo las condiciones técnicas de navegación: los vientos dominantes, las corrientes marinas, la seguridad de acceso al mar, la propia orografía. Es que, si me lo permitan, es de cajón.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Hoy el Grupo Popular nos presenta una proposición de ley con una justificación -permítanme decirlo así- reforzada del artículo 70.1 del Reglamento de Costas, donde se propone la limitación máxima de 700 metros cuadrados para las instalaciones náuticas deportivas con autorización administrativa, así como su ubicación preferiblemente -alguien me tendrá que explicar por qué- en los extremos de la playa. Pues miren, precisamente por ese motivo, el Grupo Republicano quiere hacerse eco hoy de una de las actividades que forman parte ya del patrimonio que quiero entender que es de todo el Estado, aunque en cualquier caso de mi país: los deportes de mar y los clubes náuticos. Los deportes del mar no son solo una actividad de competición, una actividad recreativa, sino que representan mucho más que eso. Son una forma de vivir, una escuela -permítame decirlo así- de valores y una fuente de conexión directa con la naturaleza. Los clubes náuticos, por lo tanto, son los principales promotores del deporte y en su conjunto constituyen también una parte imprescindible del ecosistema catalán deportivo y también cultural.»