Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 17 de 33
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Quan la situació política o militar d'un país ho ha requerit o ho requereix, la Unió Europea pot imposar embargaments d'armes, i ho ha fet en el cas de Rússia, de Síria, de Corea del Nord, de Myanmar, Birmània, entre d'altres. Aquests embargaments s'adopten per decisió del Consell de la Unió Europea, dins del marc de la política exterior i de seguretat comuna. Totes aquestes eines, per tant, existeixen i es poden utilitzar. En tot cas, la proposició de llei que se'ns presenta té per objecte reformar la legislació espanyola, l'específica de l'Estat espanyol, en aquest cas sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, per introduir aquesta figura, expressament la figura de l'embargament, i establir-la en el seu règim jurídic. Aquesta proposta, en la seva literalitat, representa un intent per reforçar el control ètic i legal sobre les exportacions d'armes i productes de doble ús, és a dir, productes civils que també poden utilitzar-se amb finalitats militars o repressives, en línia amb els compromisos internacionals en matèria de drets humans i de la pau. La proposició de llei proposa una introducció explícita de l'embargament. La llei actual ja preveu, de fet, en el seu article 8 la denegació d'exportacions, si existeix risc que el material s'usi per a repressió interna, terrorisme o violacions greus del dret internacional. Però aquesta proposició pretén tipificar i regular específicament la figura de l'embargament, com una figura jurídica pròpia de la legislació espanyola, com deia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Respecte de la interconnexió amb França, el dia 28 França es va desconnectar automàticament de la xarxa de l'Estat per evitar el blackout, però el dia 22, malgrat les sobretensions i desconnexions de generació que hi va haver, i el dia 24, en el qual es van registrar problemes de sobretensió, França no es va desconnectar. Sap vostè perquè el mecanisme d'interconnexió amb França va funcionar de manera diferent davant de problemes similars? França, i ho sabem, no vol més interconnexió amb l'Estat espanyol. Estem en el 3 % quan l'objectiu europeu marca que s'arribi al 15 %. Per tant, li demanem: li han demanat a la Unió Europea que intervingui? Que obligui França a ampliar la interconnexió? I si ja per acabar parlem de Portugal, va caure al zero elèctric arrossegat per Espanya. Han demanat una auditoria independent de la Unió Europea. Això podria fer pensar que per desconfiança. De fet, han estat més d'una setmana desconnectats de la xarxa elèctrica espanyola i una altra setmana aplicant restriccions. Segons la seva homòloga de Portugal, això va ser per precaució, i els ha demanat que a partir d'ara operin donant més resiliència al sistema. Més clar, l'aigua. Els demanen que assegurin més estabilitat a la xarxa per no arrossegar-los al darrere.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El dia 28 d'abril, en segons, això ens ho acaba d'explicar, es van desconnectar 2,2 gigawatts d'electricitat verda, casualment a Andalusia i Extremadura, allà on hi ha més implementació d'energia solar de tot l'Estat. Des de Junts, volem renovables, per descomptat. I tant. Volem el desplegament de les renovables, especialment a Catalunya, però hem de dir o hem de recordar que la nuclear, els cicles combinats o la hidràulica són tecnologies que sincronitzen davant les pertorbacions i que, a més, aporten inèrcia. Davant del risc de quedar-se a les fosques, s'opta per un mix elèctric més car, però més segur. Això és el que van fer vostès. Per tant, tornem a la seva afirmació que ningú no els havia advertit que això podia passar. Miri, no poso en qüestió la seva sinceritat, però aleshores sí que caldria qüestionar la seva capacitat de llegir la situació. Deixant de banda l'informe de Redeia, al qual abans feia referència que advertia dels riscos, vostè sabia que hi ha hagut situacions límit prèviament. Per exemple, sis dies abans del blackout, el dia 22 d'abril, Repsol va tenir problemes de subministrament a la refineria de Cartagena. I també es van detectar problemes el dia 24 d'abril, quatre dies abans de la gran apagada. A això cal sumar una altra evidència, i és que la gestió del sistema treballa amb marges molt estrets respecte a la seguretat del subministrament, fins i tot quan compta amb les nuclears. L'any passat van haver d'activar quatre cops el sistema de resposta activa de la demanda, que desconnecta la gran indústria per evitar la caiguda del sistema i deixar a les fosques tota la població. Quatre cops, per tant, en risc de gran apagada: al maig, al juliol i dos cops al desembre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara han descobert que probablement estàvem una vegada i una altra en situació de risc d'apagada. I per què ho dic? Perquè el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, en una entrevista que va fer no sé si l'endemà o l'altre a Catalunya Ràdio, va reconèixer que els dies posteriors a la gran apagada, per tant, al cap d'uns dies, van decidir treballar en un modus més segur perquè no torni a passar incorporant nuclears, cicle combinat o hidràulica. Això, senyora vicepresidenta, és un reconeixement implícit que el mix del 28 d'abril no era prou ferm. Recordem-ho, en el moment de la gran apagada i amb la meitat de la nuclear desconnectada, Redeia havia retirat la hidràulica i els cicles combinats en una part i, per tant, hem de pensar que potser li van fallar els càlculs. Perquè el dia següent i posteriors Redeia va canviar el programa d'operació, va treure tres gigawatts d'arc solar, va posar més cicles combinats per tenir més estabilitat. Per molt que ara vostè negui que amb molta renovable no hi ha més volatilitat, com li hem sentit a dir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«En aquest escenari, els preguntem com pretenen que la indústria de l'Estat, per exemple, la del paper, pugui ser competitiva en el mercat europeu amb la Xina i els Estats Units tirant els preus per terra? Quan recuperaran les bonificacions del 80 % dels peatges la indústria electrointensiva? I, encara pitjor, la situació encara pitjor, perquè resulta que, quan la indústria de la cogeneració, calorintensiva i electrointensiva vol tenir accés a un nou marc retributiu, ha de complir unes condicions en subhasta molt difícils d'aplicar. Per exemple, els obliguen a invertir en nova tecnologia ara per a quan estigui disponible l'hidrogen verd, que ja hem dit que està fora de preu, i a més ves a saber quan estarà disponible. Els obliguen a tenir un 30 % d'electricitat en autoconsum, quan la CNMC diu en el seu informe que això no hauria de ser exigible. Farà el Govern cas a la CNMC? A més, van anunciar una subhasta de 1200 megawatts de cogeneració per al 2025 i ara resulta que només seran 400 megawatts i, a més, se'ls hauran de repartir la cogeneració i la biomassa. No cobreix de cap manera les necessitats, ja que són 3400 megawatts de cogeneració els que ja han perdut la prima. Estan portant d'aquesta manera grans indústries a la desaparició.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Bé, el grup socialista ve a defensar el Pacte Verd Europeu dels atacs de l'extrema dreta. Faríem bé de defensar-lo de les seves pròpies polítiques de govern. Un cop més estem davant d'una proposició no de llei amb la qual busquen el titular fàcil, però que no canviarà absolutament res per a la nostra indústria. Els arguments són un copy-paste, literalment, de la presentació que va fer la Comissió Europea amb la seva vicepresidenta, l'exministra Teresa Ribera, present. Citen: 'El nostre pla proporciona l'estabilitat i la confiança que necessiten els inversors, allibera capital i expandeix els mercats de les tecnologies netes i facilita l'accés a l'energia, i garanteix un entorn just i competitiu on les empreses puguin prosperar'. Anem a fer la translació de tot això a la realitat que es viu a l'Estat espanyol. Parlem, per exemple, de facilitar l'accés a l'energia. Crec que tothom, tothom, estarà d'acord que aquesta asseveració no se sosté, perquè per un costat, el Govern pressiona la indústria cap a l'electrificació i, per l'altra, li denega l'accés a la demanda de més electricitat per fer-ho possible. No permeten a una mateixa empresa sol·licitar dues connexions per abastir la demanda que tenen, sense tenir en compte, per exemple, que sovint aquesta necessitat obeeix a dos projectes que van tècnicament per separat. La indústria de la cogeneració, que depèn del gas natural, ha passat per situacions molt complicades, de gran dificultat, per la guerra entre Rússia i Ucraïna. I ara, com a premi, els han tallat les ajudes. I, a més, el Govern espanyol no ha desenvolupat la normativa necessària per facilitar l'accés a gasos renovables, com el biogàs, que ja de per si és més car, però no tant, no tant com l'hidrogen verd, que multiplica per tres o per quatre el preu del gas natural.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Vaig acabant. Nosaltres tenim una certesa també davant d'aquesta proposició de llei que avui ens ocupa. I és que per a vostès, per a PP i PSOE, per a PSOE i PP, el CIS és una estructura d'estat més, com Ràdio Televisió Espanyola, la Fiscalia, els tribunals i com tantes altres institucions que només serveixen per avalar la seva visió d'Espanya, que tampoc difereix tant. Per això ja els avanço que no tenim cap confiança en la proposta que se'ns presenta, que té més d'hipocresia política que de voluntat democràtica. Però en qualsevol cas, el cert és que el CIS no compleix el mandat constitucional de l'article 103 de la Constitució, segons el qual les institucions de l'Estat han de servir amb objectivitat els interessos generals. I també és cert que impera la instrumentalització política i la manca de neutralitat. No tenim gaire clar que el CIS sigui una institució necessària, ni tampoc tenim gens clar que el CIS hagi de continuar existint. Però en tot cas, el que necessita és menys Espanya, menys opacitat i menys manipulació electoral.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Els sondejos del CIS i també els del CEO, per cert, s'han convertit en una eina prospectiva de propaganda política. No importa l'anàlisi sociològica. El que importa, i encara més si estem en campanya electoral, és l'efecte polític de l'enquesta, influir en el debat públic i canviar la intenció de vot dels ciutadans. A més a més, el CIS espanyol, el de Tezanos i el de tots els seus antecessors, nega la realitat sociològica i territorial de l'Estat, per posar-se al servei del relat d'una Espanya homogènia que no es correspon amb la realitat plurinacional. S'assignen mostres estadísticament irrellevants a les formacions polítiques no estatals. Els qüestionaris són tendenciosos i busquen explotar els biaixos i les polaritzacions que li interessen al PSOE i amagar el que no li interessa. No es pregunta per la monarquia ni pels negocis del rei emèrit, ni tampoc per la guerra bruta contra l'independentisme, no fos cas que aquests temes es posessin sobre la taula. Les preguntes estan ideològicament orientades i amb un enfocament centralista que ignora la pluralitat nacional i l'existència de sistemes polítics i electorals diferenciats a Galícia, Euskadi i Catalunya, que justificarien preguntes adaptades a les identitats, interessos i preocupacions d'aquestes nacions. La metodologia no té cap aval científic, és el que diu Francisco José Llera sobre el mètode Alaminos-Tezanos. I la manca de transparència és total, perquè les úniques dades que es publiquen són les agregades i no les microdades, no fos cas que es poguessin fer altres anàlisis que no fossin els del propi CIS.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Permetin-me acabar amb una referència a l'ús de la fam com a recurs, com a arma bèl·lica. Des del genocidi armeni de 1915 i 1916, des de la Gran Fam a l'Holodomor ucraïnès dels anys 1930, el Hunger Plan nazi contra els presoners soviètics, passant per Etiòpia, Darfur, Burkina Faso, i arribant fins als nostres dies amb la guerra de Gaza, la fam ha estat utilitzada per estats totalitaris i grups terroristes per destruir la població enemiga, subjugar-la o assolir els seus objectius: l'ocupació de territoris, la neteja ètnica. La fam és una arma de guerra més, una d'especialment perversa, i per això la seva inclusió com a crim de guerra castigat pel dret internacional és un pas en el qual ens enorgulleix participar. Moltes gràcies. Gràcies, presidenta. Presidenta, señorías, muy buenos días. Hoy hablamos, aunque no siempre lo tengamos presente, de uno de los hitos de la humanidad. Hablamos de los principios y las normas del derecho humanitario internacional y de los mecanismos que, como mínimo, permiten tener la esperanza de que estos principios y normas puedan tener alguna coercitividad, alguna efectividad. Hablamos del derecho penal internacional y de la Corte Penal Internacional, el tribunal permanente que juzga a los responsables de los crímenes más graves contra la humanidad: genocidio, crímenes de lesa humanidad, crímenes de guerra y de agresión.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«L'evolució del dret internacional és un imperatiu humanitari. Ho és el dret penal, però també és un imperatiu humanitari que evolucioni, si no es volen deixar impunes els nous crims contra la humanitat. La naturalesa dels conflictes i la violència ha canviat molt des de la creació de les Nacions Unides després de la Segona Guerra Mundial. Ho ha comentat el diputat Iñárritu. Els conflictes es continuen lliurant entre estats, fins i tot en el nostre continent, però també cada cop més es lliuren dins de fronteres estatals entre grups nacionals, religiosos o d'altres tipus. A més, s'han produït una sèrie..., si em disculpen dir-ho així, d'avenços tecnològics, com són la intel·ligència artificial, la guerra híbrida, els ciberatacs, la utilització de vots i una renovació de les armes que inclou drons, armes biològiques, làsers i un llarg etcètera de ginys que minimitzen la intervenció física humana, i que fins i tot prenen decisions letals de forma autònoma. I aquests nous mètodes, a més a més, s'utilitzen, com dèiem, en conflictes cada vegada més fragmentats en entorns on el poder estatal ha desaparegut, on l'estat de dret és inexistent. Conflictes regionals on es barregen qüestions polítiques amb els interessos econòmics més bruts, on els grups armats proliferen mesclats amb el crim organitzat, on els conflictes prenen noves formes i s'eternitzen, i les formes tradicionals de resolució de conflictes fracassen i són incapaces de fer front a una violència que s'estén a tota la societat, no només als combatents, i que acaba afectant molt especialment les dones.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se autoriza la ratificación de cuatro enmiendas al artículo 8.2 del...
«Presidenta, senyories, molt bon dia. Avui parlem, encara que no sempre ho tinguem present, d'una de les fites de la humanitat. Avui parlem dels principis de les normes del dret humanitari internacional i dels mecanismes que, com a mínim, que com a mínim, permeten tenir l'esperança que aquests principis i aquestes normes puguin tenir alguna coercitivitat, puguin tenir alguna efectivitat. Parlem del Dret Penal Internacional i la Cort Penal Internacional, el tribunal permanent que jutja els responsables dels crims més greus contra la humanitat, els genocidis, els crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. Amb les seves mancances, la creació de la Cort Penal Internacional per l'Estatut de Roma el 1998 és el resultat de dècades d'esforços per assolir alguna cosa semblant a una justícia internacional que impedeixi els pitjors crims contra la humanitat. No obstant, aquest esforç per tal que l'únic que quedi el món no sigui l'ús de la força, la crua violència, la llei de la selva, el tots contra tots, no viu els seus millors moments. L'Ordre mundial en què es va crear l'Organització de les Nacions Unides, que és el medi del dret internacional humanitari i, en definitiva, de la Cort Penal Internacional, ha mutat. Ja no és la globalització, que formalment mantenia el respecte pel dret internacional, sinó que som davant d'una nova realitat internacional en la qual el conflicte i la violència, les de sempre i les noves, s'obren pas amb força. Les grans potències, com els Estats Units, Rússia, la Xina o Israel, no han volgut mai ratificar el Tractat de Roma. Però ja no som aquí. Ara som en un nou escenari en el qual l'estat de dret mundial és rebutjat explícitament i s'ataca frontalment la justícia internacional.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«No és d'estranyar, per tant, que davant la proposta inicial del Reial decret per part del Ministeri d'Economia, i considerant aquest lideratge de Catalunya en les exportacions, Junts per Catalunya introduíssim canvis importants en el Reial decret original per tal de garantir que es destinessin al nostre país els recursos econòmics en proporció del pes exportador de Catalunya. Allò que en el Reial decret queda recollit íntegrament en les disposicions addicionals segona, sota el títol 'Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos'; tercera, sota el títol 'Criterios de ejecución', i quarta, sota el títol 'Rendición de cuentas'. Unes mesures que es poden resumir que es garanteix que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició en base als percentatges que representen les exportacions de Catalunya als Estats Units, que es prestarà especial atenció a Catalunya per ser la que més exporta als Estats Units, que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar el desplegament del mateix, que es garantirà que l'assignació de fons no es fa amb criteris polítics o arbitraris, i que s'establirà, o que s'estableix, com es rendiran comptes a aquesta Cambra mitjançant un informe trimestral, així com una compareixença trimestral també del ministre d'Economia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltes gràcies, president. Catalunya és terra d'emprenedors. Terra de gent treballadora que se sobreposa a totes les dificultats. Terra de gent lluitadora que serra les dents per agafar forces quan tot fa pujada. Terra de gent ferma davant de les dificultats que prefereix esforçar-se per tirar endavant, quan apareixen adversitats en el camí, en lloc d'asseure's al voral esperant sobreviure dels esforços d'altres. Per això, malgrat el maltractament econòmic que des de fa segles l'Estat està dispensant a Catalunya. Malgrat haver de conviure en el dia a dia amb un Estat que espolia tot el que pot i intenta boicotejar constantment el desenvolupament de les nostres infraestructures. Malgrat estar sotmesos a un enorme dèficit fiscal i a una enorme i creixent pressió tributària. Malgrat haver d'avançar amb tot en contra des de fa segles. Malgrat tot això, Catalunya és un enorme motor econòmic. Segles de gent curtida gràcies a l'esforç de generació rere generació per aixecar les seves famílies, fer prosperar l'activitat allà on treballa i exportar el seu potencial més enllà de les nostres fronteres. No en va, Catalunya va ser pionera al segle XIII en el desenvolupament de les drassanes, la constitució de gremis i l'impuls del comerç internacional. No en va, al segle XIV, va esdevenir referent en dret marítim internacional a través del Consolat de Mar. No en va és la primera àrea peninsular a fer la Revolució Industrial al segle XIX. No en va és la capdavantera desenvolupant infraestructures modernes durant el mateix segle XIX. Els primers ferrocarrils. El primer sistema portuari modern o la implantació d'un servei de telègraf inèdit fins llavors. No en va, Catalunya esdevé motor del creixement de nous sectors econòmics a començament del segle XX, com ara el metal·lúrgic, el químic i l'alimentari. No en va, en els mateixos anys, Catalunya lidera el naixement de moviments obrers i el cooperativisme des de les grans ciutats als pobles més petits, marcant-hi sovint la vida política, social i cultural. No en va, Catalunya en l'actualitat lidera les exportacions i representa més d'un 25 % del total dels productes exportats en sectors molt importants: l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el metal·lúrgic, amb una facturació de milers de milions d'euros.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Hi ha una esmena que és important també que ja ho he explicat abans, i que és que les servituds aeronàutiques s'analitzin les limitacions d'aquesta activitat aeronàutica amb les activitats del seu entorn. Aquest és el cas Esmena a Organyà. A Organyà hi ha un centre de vol de parapent que organitza competicions internacionals i que té prestigi internacional. Però l'aproximació dels vols a l'Aeroport de la Seu d'Urgell va fer que en un moment donat diguessin 'Això de parapent es tanca'. Bé, escolti, què vol dir que es tanca? Amb molts d'esforços de l'Ajuntament, de la Generalitat, del territori, per intentar salvar aquesta activitat es va aconseguir entrar en un terreny que era 'Escolta'm, hi pot haver limitacions horàries, hi pot haver limitacions en alçada de l'activitat del parapent o hi pot haver una desviació de la ruta d'aproximació'. És a dir, hi ha alternatives tècniques que permeten no imposar tal com cal, tal qual, directament les restriccions de l'activitat aèria, sinó buscar compatibilitats. Aquesta esmena també ha estat incorporada. Cal cercar aquestes compatibilitats i donar importància a l'activitat aèria i també a l'activitat del territori.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Simplificar i promoure l'aprovació de rutes PBN. I això, a mi m'agrada explicar les coses perquè les coses s'entenguin. PBN què vol dir? És un acrònim en anglès que vol dir Performance Based Navigation. Rutes PBN per operacions d'emergència, per helicòpters sanitaris, de bombers o policials. Això què permet? Què és la ruta PBN? La ruta PBN, o la navegació basada en PBN, especifica que els sistemes d'acompliment siguin definits segons els termes de precisió, integritat, disposició, continuïtat i funcionalitat requerits per a les operacions proposades en el context d'un espai aeri particular. És a dir, permet predefinir les condicions de navegació i seguretat aèria per a una determinada operació. Això ja introduiran vostès, estic segur que sí, que per a aquest tipus de vols d'emergències, de seguretat, policials, bombers, permet operar amb menys restriccions climatològiques, dona un element de facilitació als pilots i a les tripulacions i, per tant, facilita les operacions de salvament també, i afavoreix la seguretat dels professionals. Hi ha moltíssimes experiències dels països occidentals que ens envolten de com tot això s'ha anat desenvolupant i cal fer-ho aquí, que no s'està fent. Aquesta esmena també ha estat incorporada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, senyora presidenta. Als qui amb bona intenció no es posin el pinganillo quan parlo avui els recomano que se'l posin, perquè parlarem d'algunes qüestions una miqueta tècniques que si no, potser no, no ho agafaran, eh. Molt bon dia, com deia, presidenta, diputats, senyores i senyors diputats. El grup de Junts es va plantejar inicialment en aquesta llei presentar una esmena a la totalitat, perquè nosaltres no compartim el model de gestió aeroportuària absolutament centralitzat que hi ha a l'Estat espanyol en relació amb AENA. Per tant, comparteixo absolutament el posicionament que ha fet el grup del PNB, per exemple, i votarem la seva esmena viva en aquest sentit. Però de seguida vam veure també que aquesta no era la llei per fer front a aquesta qüestió. Al final, aquesta llei és una llei que modifica dues lleis, per cert, dues lleis molt antigues. Modifica la Llei de navegació aèria, que és de l'any 1960, és a dir, fa 65 anys que té aquesta llei. I modifica també la Llei de seguretat aèria de l'any 2003. És una llei molt tècnica, molt d'adaptació de normativa europea, d'actualització normativa, de temes de seguretat. Per tant, vam entendre que el que tocava era tractar aquestes matèries que també tenen la seva importància i que no era el lloc per poder abordar aquesta qüestió més general del model aeroportuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el fallo total del sistema eléctrico durante todo el lunes 28 de abril?
«Senyor ministre, la seva resposta, com és habitual en el govern, és una cortina de fum. Dilluns, 28 d'abril. 12:33. Tot l'Estat espanyol es queda sense electricitat. Sis hores després, sis hores després compareix Pedro Sánchez. Fins llavors silenci. Vuit hores després, vuit hores després, compareix Salvador Illa. Fins llavors. Silenci. Silenci mentre queia completament el sistema de telefonia. Silenci mentre el transport públic col·lapsava mentre la gent quedava tancada als trens a l'interior de túnels foscos, mentre la gent patia l'angoixa de no trobar els seus familiars. Silenci mentre els polígons petroquímics cremaven a les torxes tota la seva producció. Silenci mentre tot quedava aturat. Hores i hores d'un silenci inacceptable. Silenci del president Sánchez. Silenci del ministre d'Interior, del ministre d'Indústria, de la ministra de Transició Ecològica, del ministre de Transports. Silenci del president Illa. Silenci dels consellers de la Generalitat, dels 42 diputats del PSC al Parlament i dels 19 diputats del PSC aquí al Congrés. Mentre la gent patia, vostès estaven tots callats, callats i amagats a Madrid, perquè ningú volia posar la seva cara a una situació descontrolada i callats i amagats a Catalunya, perquè patim un govern sense capacitat de gestió i una sucursal sense veu pròpia. Callats i amagats perquè ningú volia ser el Carlos Mazón de la dana o el Mariano Rajoy del Prestige. Callats i amagats que rima amb deixar els ciutadans abandonats i uns governs covards.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«No estem al seu costat, senyor Sànchez, tampoc estem al seu costat, senyor Feijóo. És fàcil d'entendre: nosaltres estem al costat de Catalunya i quan fan mal a Catalunya i els catalans, nosaltres votem que no. I el cost que paguem cada cop que diem que no el tenim absolutament assumit. Paga la pena, dir no a l'Estat espanyol si és per Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Hoy, señor Sánchez, ha comparecido para hablar de los millones de euros que quieren ustedes destinar en materia de defensa y de seguridad, también sobre el apagón, que una semana después todavía nadie sabe explicar qué ha pasado, y, mientras tanto, ustedes han ido acumulando silencios. Y ha hablado de otros temas de actualidad política que también comentaremos. En la reunión que mantuvimos usted y yo hace unas semanas, señor Sánchez, sobre la actual vulnerabilidad en materia de defensa de la Unión Europea le dejamos muy clara sobre todo y especialmente una cosa que ahora le voy a recordar: si el 20 % de lo que quiere usted invertir -y ahora estamos hablando del ámbito de la defensa, pero lo podemos hacer extensivo a todos los demás ámbitos- no se queda en Cataluña, que es lo que le corresponde, usted no tiene el apoyo de Junts per Catalunya. Para nosotros está clarísimo en qué invertiríamos ese 20 % que nos corresponde: lo invertiríamos en la industria catalana, en la tecnología dual, en el talento que tenemos en Cataluña, también en un buen acompañamiento de todas aquellas empresas pequeñas y medianas que están realizando una contribución increíble en el progreso. También en el ámbito de la ciberseguridad, de la seguridad y en el ámbito de la energía. Si el Gobierno del señor Illa, con sus socios Esquerra y Comuns, que son quienes ahora gobiernan en Cataluña, prefieren gastarse el dinero de los catalanes en el ejército español, eso lo tendrán que explicar y aclarar ellos. En cualquier caso, con el resto del dinero, el suyo, hagan ustedes lo que quieran, pero si dependiera de nosotros, ni un solo euro de los catalanes iría a un ejército militar que no es el nuestro. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I només un apunt, però què és important: l'impost del valor de la producció elèctrica, què és un impost que posa el Partit Popular al 2012, el paguen tots els generadors d'electricitat, senyor Sánchez, no només les nuclears. I, per tant, vostè no és creïble quan diu 'o serà verda o no serà' perquè l'Estat espanyol és l'únic estat de la Unió Europea que penalitza amb aquest impost a les renovables. I ho fan amb els que van de defensors de les renovables. I lúltim apunt respecte a aquest tema: les grans elèctriques espanyoles fan el que fan, òbviament, perquè els diferents governs permeten que ho facin. Els governs espanyols, però també els qui col·laboren amb els governs espanyols. I els recordo que Junts per Catalunya és l'únic partit català d'aquest hemicicle que va votar en contra de compensar amb milions d'euros, amb més de 2000 milions d'euros, les grans elèctriques espanyoles. L'únic. Deia que ens alertava vostè, senyor Sánchez, del perill de les apagades elèctriques com a problema de seguretat nacional. I no li falta raó, però a Catalunya sabem perfectament què vol dir viure una apagada, i no només energètica, sinó també institucional i democràtica. La defensa d'un territori comença per garantir la seguretat i el benestar de tot el poble. I vostès, el govern espanyol de torn, -dretes o esquerres- han estat incapaços de garantir ni tan sols el servei de Rodalies. En el servei de Rodalies no li cal una apagada per no funcionar. Després de dècades de diners promesos que no han arribat. Lluvias de millones que tots han anunciat. El sistema de Rodalies de Catalunya continua sent una vergonya estructural. Inversions ridícules a Catalunya que contrasten amb inversions milionàries a Madrid. Hi ha hagut una apagada general a Renfe a Catalunya que està gestionada per vostès. Mentre l'operador que gestionem des de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha funcionat perfectament. I aquesta deixadesa només s'acaba d'una manera: que siguem els catalans els qui gestionem els nostres propis recursos, que fins ara han gestionat vostès i que no han arribat a Catalunya. Aquest desastre començarà a acabar el dia que siguem independents i el temps i els números ens estan donant la raó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però arribats a aquest punt, és molt clara respecte a la defensa respecte a l'apagada. Respecte a les lleis espanyoles que vostès aproven el Consell de Ministres i que van en contra dels interessos de Catalunya. Què faran els 19 diputats del PSC? Què faran els 19 diputats que el senyor Illa té aquí a Madrid? Seguiran callant i votant sí a tot el que marca l'amo espanyol? Perquè fins avui han callat i han aplaudit mentre ens han anat fotent els quartos als catalans. Ara són els set vots de Junts que estan frenant aquest saqueig. A nosaltres ens agrada parlar clar i vostès ho saben perfectament. De què serveix el PSC? De què ha servit, per exemple, que el PSC i Esquerra hagin votat a favor dels pressupostos generals de l'estat espanyol els darrers anys? Ha servit per donar molts titulars, això sí, però la realitat, els números, què diuen? Doncs els números diuen que s'ha pagat el doble a Madrid del què s'ha pagat a Catalunya. Els números diuen que un madrileny ha cobrat el doble que un català, i no ve d'ara això, ha passat sempre, governi la dreta espanyola o governi l'esquerra espanyola, sempre hi perd Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Lamentablement, i durant dècades, l'aparell de l'Estat espanyol, amb tots els seus col·laboradors, ha dedicat més esforços a contenir l'anhel democràtic i legítim català que a atendre demandes socials, culturals, econòmiques. I si no, com s'explica, per exemple, que ara ens vingui aquí a demanar un aval per gastar-se 10 000 milions d'euros en un pla de defensa molt poc detallat, mentre és incapaç de pagar, senyor Sánchez, els 40 milions d'euros que necessiten els afectats per l'ELA. Que els necessiten i que fixa la llei que vam aprovar aquí fa uns mesos amb els seus vots, també socialistes. Però permetin-me que digui amb els seus vots hipòcrites, perquè la llei està aprovada, però els diners no arriben i depèn exclusivament de vostès que aquests diners arriben a qui els necessiten. Com es pot parlar també de defensa compartida quan un dels pobles que hi ha a la península se sent històricament ocupat i, per tant, gens defensat. Catalunya ha vist desfilar tancs espanyols pels seus carrers, ha vist assassinar i empresonar presidents, ha tingut presos polítics. De fet, el president de Catalunya és avui a l'exili. Catalunya ha estat amenaçada amb la suspensió del seu autogovern. En moltíssimes ocasions ha vist perseguida i menystinguda la seva llengua. Ha patit un 155 i ha viscut com l'estructura militar i d'intel·ligència de l'Estat espanyol ha servit, no pas per garantir la seva seguretat, sinó per espiar, per perseguir i per criminalitzar. I sempre, senyor Sánchez, amb la seva col·laboració. Segurament el més reprovable en el seu discurs sobre defensa és que no ha tingut espai per a l'autocrítica ni cap menció a l'ús coercitiu del poder estatal contra un poble que només vol decidir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però és més, aquesta manera de fer no és un fet puntual amb els pressupostos generals de l'Estat. No ho és. Preguntem-nos ara per què després de l'error monumental del govern d'intentar fer un improcedent reial decret òmnibus no aprovat encara un reial decret econòmic. En cinc mesos no ha tingut temps de preparar-lo, negociar-lo i portar-lo a aprovació? Doncs la resposta respon a la mateixa raó que els pressupostos generals de l'Estat: el govern li va molt millor no tenir aprovat el reial decret econòmic que tenir-lo aprovat. Perquè així, sense aquest reial decret no han d'actualitzar les entregues a compte a les comunitats autònomes i a les administracions locals, i d'aquesta manera el govern es queda la major tresoreria que obté, fruit de la major recaptació d'impostos. Perquè així, per exemple, mentre passen els mesos sense aprovar la bonificació a les empreses electro intensives, el govern fa caixa amb el que no ha pagat aquestes empreses. I d'aquesta manera podríem anar allargant i allargant la llista de beneficis pel govern a costa dels perjudicis per als ciutadans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Moltes gràcies president. Bé, avui el PP ens porta una iniciativa elaborada en el passat que té a veure amb el futur del mix energètic. Demanen la creació d'una estratègia integral per a una transició energètica neta, justa i competitiva. D'entrada, nosaltres a Junts, ens sembla que aquesta estratègia ja existeix. Es diu PROENCAT a Catalunya i es diu PNIEC al Pla Nacional Espanyol d'Energia i Clima a la resta de l'Estat. És a dir, que ja existeix un marc des del qual es planifica i s'ordena com fer possible la transició justa, neta i competitiva. El problema, com sempre, amb aquest govern i amb els anteriors, són els incompliments i la falta de reacció a l'hora de corregir els desviaments entre el que es diu que es farà i el que s'acaba fent. I com diem a Catalunya, 'd'aquí plora la criatura'. El dilluns 28 va marxar la llum i en alguns despatxos pensem que encara no hi ha tornat. Perquè a aquestes alçades ja hauríem de tenir respostes clares respecte del que va passar de la gran apagada. Dues hores i mitja abans, i també mitja hora abans del blackout, ja s'havien detectat per part darrere d'ella problemes amb la tensió de la xarxa, però el govern espanyol ens va vendre que tot havia passat en cinc segons. Insistim, algú hauria d'aclarir exactament què i quan va passar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Val a dir que a nosaltres ens sorprèn la tècnica legislativa utilitzada en aquest cas. Ens sorprèn que sigui una proposició de llei d'un dels grups del govern que avui obliga a posicionar-nos a tots els altres i a iniciar una feina d'aproximació amb les parts afectades i amb la resta de grups polítics. Al nostre entendre, un canvi normatiu d'aquest abast, sense el debat necessari amb tots els afectats, no sembla la millor solució. Hagués estat més adient fer-ho via projecte de llei i arribar aquí amb la feina feta, però els podem entendre davant la complexitat i, sovint la incapacitat, és més fàcil repartir responsabilitats entre tots. En fi, no serem els de Junts que defugirem la feina. Aquesta proposició dels socialistes té tres línies d'actuació: l'eliminació progressiva de l'opció de mutualitats alternatives, de forma que a partir de l'1 de gener de 2027 els nous professionals col·legiats que iniciïn la seva activitat autònoma hauran d'afiliar-se obligatòriament al RETA, amb una excepció: aquells que ja estiguin afiliats per un altre règim de la Seguretat Social per una activitat per compte d'altre; la millora de les prestacions mínimes de les mutualitats, amb un increment progressiu de la quota mínima, equiparant el tram de cotització en el RETA i la creació d'una passarel·la per a la transició al RETA mitjançant una disposició transitòria que permeti als professionals col·legiats afiliats a les mutualitats alternatives, sol·licitar en un termini d'un any, des de l'entrada en vigor del reglament, la transferència dels drets econòmics acumulats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Laietana. No dubtem de la voluntat de la Fiscalia de fer efectiu el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Però sí que sabem, i ho diem des d'ara, que quan aquesta investigació arribi al jutge, per molt que s'hagi constatat quins són els crims comesos i qui són els criminals que els van cometre, el màxim que hi podrà haver és una simple declaració judicial civil de reconeixement dels fets sense efectes penals. En cap cas hi haurà una condemna als torturadors i, per tant, no hi haurà justícia real. Això és així. Això és així perquè la Llei de Memòria Democràtica no va incloure la mesura clau per evitar que els jutges continuïn obstaculitzant les condemnes als criminals franquistes. Què és la derogació de l'amnistia del 1977 per als crims de lesa humanitat i, per tant, els jutges poden continuar arxivant sistemàticament les denúncies fins que ja no quedi cap criminal franquista viu, com molt bé ha explicat el diputat del BNG Néstor Rego. De fet, les Nacions Unides repetidament han recordat a l'Estat espanyol l'obligació de garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i, per tant, de derogar l'amnistia del 1977. Un recordatori que, per cert, ni tan sols hauria de ser necessari perquè els jutges espanyols ja tenen l'obligació d'aplicar l'amnistia als crims de lesa humanitat. I tenen aquesta obligació des del moment que Espanya va signar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i, des del moment que la Constitució espanyola estableix que els tractats ratificats per Espanya són dret intern i que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques, s'han d'interpretar conforme la Declaració dels Drets humans i els acords internacionals ratificats. Centenars de persones han estat torturades a Via Laietana, 43. Les germanes Eva i Blanca Serra, els germans Pepus i Maribel Ferràndiz, Carles Vallejo, Carles Castellanos, Pilar Rebaque, Carles Miquel Jacobo, Xènia García i tants i tants d'altres. Demano disculpes als centenars de persones que han estat torturades en aquest pou de la vergonya que és Via Laietana, 43, per no poder dir els noms de totes elles. La comissaria de Via Laietana és la demostració del fracàs de la memòria a l'Estat espanyol, com ens ho recorda cada setmana la Comissió de la Dignitat. El 2017 aquest congrés va aprovar una PNL perquè deixés de ser una comissaria activa i passés a ser el que ha d'acabar sent un espai de memòria, exactament igual que els camps de concentració a Europa de la Segona Guerra Mundial. Exactament igual que els locals de l'ESMA de Buenos Aires i exactament igual que els locals de l'Stasi a Berlín. El moment per aconseguir-ho era el 2022. No va ser així. Amb el vot d'uns i l'abstenció d'altres, es va aprovar una llei que ignorava Via Laietana, quan l'hauria pogut perfectament incloure, com va incloure la cessió del Palacio de la Cumbre a l'Ajuntament de Donòstia. En la llei de memòria, qui va guanyar va ser el ministre Marlaska, avantposant els criteris operatius als drets humans. En paraules seves: 'No vemos motivos operativos para trasladar la Jefatura Superior de Policía, que son los criterios que deben operar, que deben guiar nuestra actuación'. Los criterios operativos, per damunt dels drets humans, segons el ministre Marlaska, i amb la Llei de Memòria Democràtica, qui va posar els límits a la democràcia espanyola va ser el secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, senyor Rafael Pérez Ruiz, quan l'octubre del 2021, en el mateix edifici de Via Laietana 43, on s'han torturat centenars de catalans i catalanes, va dir literalment: 'Esta Jefatura de Via Laietana es un símbolo de servicio público desde el que varias generaciones de policías han contribuido y siguen contribuyendo a reforzar la democràcia'. Ho va dir on centenars i centenars i milers de catalans i catalanes van ser torturats. Una frase pròpia d'un autèntic psicòpata. Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«La feina que s'ha fet a Catalunya des de la mateixa Generalitat, des de les administracions locals i en gran mesura des de les entitats, és considerable i reconeixible. D'aquí que el nombre de places estructurals d'acollida a Catalunya en relació a la seva població estigui molt per sobre que la de la majoria de comunitats de l'Estat. I és evident que això dificulta fer la feina ben feta. Tensiona el sistema en alguns casos i també la mateixa societat d'acollida. Entenem que no té cap sentit treure un menor d'un sistema col·lapsat per portar-lo a un sistema tensionat, molt menys quan n'hi ha d'altres que tenen molt camp per córrer. I és en aquest marc que vàrem arribar a un acord. Un acord que posava de relleu la solidaritat, la defensa de drets i el compromís de Catalunya també en l'àmbit de l'acollida. Un acord per posar fi a un sistema de repartiment que no funcionava i que, per l'incompliment d'altres, posava innecessàriament més pressió a Catalunya. Saben, senyories, que des de Junts fa temps que encarem sense por al debat del repte demogràfic a casa nostra, a Catalunya. Ho fem sense defugir cap aresta, per punxeguda que sigui, i a risc que alguns ens etiquetin gratuïtament. Ho fem per revertir les situacions injustes que patim. Ho fem, en aquest cas per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel fet migratori en tots els àmbits de la nostra societat. D'aquí també l'acord per la delegació de competències en immigració i davant l'apàtic govern Illa i la inacció dels 19 diputats socialistes catalans en aquesta cambra, ho fem de forma generosa i posant eines al servei del nostre país, al servei de Catalunya i del progrés i benestar de tota la seva gent.»