Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
503 declaraciones · página 17 de 17
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Señor Bolaños, sirva este listado también para dejar claro a todos los que con esta amnistía quieren pasar página que la única hoja que gira es la de la represión y la injusticia, ninguna hoja más. El conflicto político e histórico entre la nación catalana y la española sigue existiendo. Lo que hace la amnistía es simplemente devolver a la política lo que es de la política, ciertamente abriendo una ventana de oportunidad para negociar de tú a tú el futuro de Cataluña, de una Cataluña que nosotros queremos libre. Concluyo. El texto de la amnistía que votaremos hoy es el resultado de la generosidad colectiva, de nuestra negociación con Esquerra y con los socialistas. Desde Junts queremos reconocer y agradecer la labor realizada por sus equipos jurídicos y también políticos, como también queremos agradecer el apoyo a la ley a SUMAR, Bildu, el PNV, Podemos y el BNG. Hoy lo más importante es enviar un mensaje de esperanza a todas las personas injustamente represaliadas y a sus familias, que desde el primer día han sido el motor de la negociación política de Junts. Esta ley de amnistía, ahora sí, va por todas ellas. Y para todos aquellos que se preguntan o que nos preguntáis: ¿y ahora qué? Pues bien, ahora Junts, juntos, y a por todas. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hay una persona que pueda entender a Jano, se llama Juan Carlos Unzué. Estábamos cuando hace un par de semanas nos echó la bronca a todos; con razón, porque ellos no tienen mucho tiempo, ya que solo había cinco diputados, de los noventa que se habían convocados. También estuvimos en el pasado octubre, cuando ConELA presentó sus reivindicaciones aquí, en el Congreso. En Junts, que somos un grupo pequeño, hacemos todo lo posible por llegar a todas partes, aunque no siempre nos va a ser posible, pero los enfermos de ELA saben que estamos a su lado. Sin su testimonio y su orientación no nos habría sido posible impulsar una iniciativa que pone a los enfermos y a sus familias en el centro, iniciativa que, además -y esto es muy importante-, respeta las competencias de las distintas comunidades autónomas. Por eso, creemos que vamos a tener el consenso necesario para sacarla adelante y hacer posible la ley ELA. Hoy estamos aquí para posicionarnos ante la toma en consideración de la proposición de ley del PP también pensando en estas personas con ELA. Es una iniciativa con la que no estamos de acuerdo en algunos aspectos, que no ha sido actualizada teniendo en cuenta los nuevos grados de discapacidad y que pisa competencias, pero hoy vamos a votar a favor de su toma en consideración precisamente por consideración a todos los enfermos, que un día más vuelven a ver sus reivindicaciones bajo el foco. Estoy convencida de que toda la Cámara va a apoyarla. Incluso, no se van a oponer los diputados socialistas, que, oportunamente, han anunciado que han registrado una la ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades neurodegenerativas, como es el caso de la ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«A Junts estem convençuts que la nostra iniciativa tindrà llum verda també la propera setmana. Bé, he dit la nostra, i en realitat és d'ells, de ConELA, de Fundació Miquel Valls, del Xavier, amb la seva Nur i el seu Mixo, del Jordi, del Juan Carlos, de la Ilde, del Francesc, de l'Antonio i també dels nostres mestres inspiradors allà on siguin. Gràcies. Gracias, presidenta. Como saben, Junts per Catalunya también ha presentado una proposición no de ley para mejorar la vida de los enfermos de ELA y sus familias, una iniciativa que les anuncio que formará parte del orden del día del próximo Pleno del 19 de marzo para su toma en consideración. La proposición de Junt, en realidad, no es suya porque ha sido trabajada, codo a codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls, de Cataluña, a quienes agradezco su colaboración constante. En Junts hemos estado siempre al lado de los enfermos de ELA. Y, personalmente, me impliqué hace más de diez años con Jano Galán, que fue diagnosticado a los treinta y cinco años y falleció a los cuarenta, dejando atrás a su mujer, Natalia, y tres hijos. Él, como buen director comercial que era, supo hacer llegar su mensaje: la mejor manera de hacer algo bueno por uno mismo es hacer algo bueno por los demás. ¡Qué gran verdad! También nos decía: Yo, que pensaba que era una persona normal, con una vida normal, ahora me doy cuenta de que quiero ser extraordinario, y voy a ser extraordinario. ¡Y tanto que fue extraordinario! Recuerdo cómo me impactó el vídeo que hizo cuando ya se sabía tocado de muerte y se había comprometido con la causa de hacer visible el ELA para conseguir más fondos para la investigación. Jano nos decía: '¿Por qué o para cuándo guardé lo mejor de mí? ¿Por qué me quedé callado aquel día que quería gritar? ¿Por qué me rendí tan rápido cuando aún me quedaban fuerzas? ¿Por qué pesó más hacer lo correcto que hacer lo que realmente sentía? ¿Por qué fue más importante dar una buena imagen que dar un buen abrazo? Mi vida ya no es mía, pero ahora empiezo a vivir.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hi ha una persona que pot entendre el Jano es diu Juan Carlos Unzué. Hi érem quan fa un parell de setmanes ens va esbroncar a tots amb raó, perquè ells no tenen gaire temps, perquè només hi havia 5 diputats dels 90 que havien convocat. També hi vàrem ser el passat octubre quan ConELA va presentar les seves reivindicacions aquí al Congrés. Junts som un grup petit i fem mans i mànigues per arribar a tot arreu i no sempre ens serà possible, però els malalts d'ELA saben que estem al seu costat. Sense el seu testimoni i la seva orientació no ens hauria estat possible fer una iniciativa que posa el malalt i les seves famílies al centre. Una iniciativa que, a més, i això és molt important, respecta les competències de les diferents comunitats autònomes. Per això pensem que tindrem el consens necessari per tirar-la endavant i fer possible la llei ELA. Però avui som aquí per posicionar-nos davant la presa en consideració de la proposició de llei del PP, també pensant en aquestes persones amb ELA. És una iniciativa amb la qual no estem d'acord en alguns aspectes, que no ha estat actualitzada tenint en compte els nous graus de discapacitat o que trepitja competències, però avui votarem a favor de la seva presa en consideració, justament per consideració a tots els malalts que un dia més tornen a veure les seves reivindicacions sota el focus. Estic convençuda que tota la cambra li donarà suport. Fins i tot no s'hi oposaran els diputats socialistes, que oportunament han anunciat que han registrat una llei per a l'atenció integral de les persones afectades per malalties neurodegeneratives, com ara l'ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Hoy ustedes quieren recuperar ese Estado que durante algunos años fue considerado un activo en la lucha contra la impunidad de las violaciones de los derechos humanos cometidos en todo el mundo, un hecho que muchos pueden llegar a reconocer, aunque, como siempre, el Estado español tiene un pero. Así, hay que recordar cómo en los años noventa, mientras alguno de estos jueces -por cierto, elevados a mártires de la democracia y de los derechos humanos por el progresismo español- acogía causas contra la vulneración de derechos humanos al otro lado del Atlántico, aquí él mismo los vulneraba. La Cataluña de 1992 fue un ejemplo de vulneración de derechos humanos, con detenciones indiscriminadas de ciudadanos independentistas, también de torturas, que el Reino de España se negaba a investigar y por el que años después fue condenado por el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo. Esta es la doble vara de medir española que tan bien conocemos los independentistas y que tan evidente ha hecho el proceso en los últimos años. La libertad de expresión, el derecho a un juicio justo y a un tribunal independiente e imparcial o el respeto a la vida familiar y privada, por ejemplo, quedan fulminados, como quedan también muchos de los principios fundamentales que deberían de construir toda sociedad democrática. Cuando recientemente sufrimos la crudeza de este Estado, algunos de ustedes se taparon los ojos y las orejas y miraron hacia otro lado, y ahora se dan cuenta, señorías, de que la represión no era exclusiva del independentismo, de que la persecución no solo era contra nuestro pueblo y esos representantes legalmente escogidos, sino que lo es contra la diferencia, contra la disidencia política, contra el principio básico de la libertad individual y colectiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«No se engañen más ninguno de ustedes. No se engañen, señorías. Basta de repetir que la Transición española fue un éxito porque no es cierto, no fue un éxito. La Transición fue una operación de ingeniería política muy complicada que ayudó a superar el Rubicón de la muerte de un dictador, eso se lo compro. Se evitó un conflicto que podría haber sido muy gordo eso también se lo compro-, pero alguien lo estropeó adulterando el espíritu que la movía y hoy tenemos las cloacas de la España política a rebosar con jueces y policías que han acabado haciendo de todo menos su trabajo, pese a quien pese. Y cuando los catalanes respiramos hoy, señoras y señores diputados qué infamia respirar-, es terrorismo. ¡Qué vergüenza! La Transición lo ven- no consolidó un cambio de cultura política en España, el cambio que España necesitaba, y eso explica la incapacidad aún hoy de respetar a Cataluña. Ese es el fracaso. A menudo las izquierdas denuncian la pervivencia del franquismo sociológico. Y tienen razón. Hay partidos enteros que se molestan cuando aquí se dice, por ejemplo, que el franquismo era fascismo y que el general Franco era un asesino porque era un asesino-. Para según quién, este ejercicio de verdad sobre la oscuridad del franquismo es un esfuerzo inasumible que les provoca un vértigo democrático asfixiante. Tienen un problema y lo entiendo. En Cataluña decimos que de la familia se pueden decir cosas, pero no se puede oír decir cosas. Lo mismo de los amigos y de los entornos, y la verdad es que es una conducta muy humana. Y en medio ahí, en medio-, el árbitro, el catalanismo político, herederos de quienes también hicieron la Transición con la promesa incumplida de que Cataluña, la cultural, la política y la económica serían respetadas.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«La Transició, ho veuen, no va consolidar un canvi de cultura política a Espanya, el canvi que Espanya necessitava, i això explica la incapacitat encara avui per respectar Catalunya. Aquest és el fracàs. Sovint les esquerres denuncien la pervivència del franquisme sociològic. I tenen raó. Hi ha partits sencers partits sencers- que es neguitegen quan aquí es diu, per exemple, que el franquisme era feixisme i que el general Franco era un assassí, perquè era un assassí. Per a segons qui, aquest exercici de veritat sobre la foscor del franquisme és un esforç inassumible que els provoca un vertigen democràtic asfixiant. Tenen un problema. I ho entenc, a Catalunya diem que de la família se'n pot dir, però no se'n pot sentir dir. També dels amics o dels entorns. La veritat és que és una conducta molt humana. I al mig ai, al mig- l'àrbitre, el catalanisme polític, hereus de qui també van fer la Transició amb la promesa incomplerta que Catalunya, la cultural, la política i l'econòmica serien respectades. L'Estat no s'ha cregut que això anava de respectar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Hoy, sin embargo, corresponde hablar de las personas con discapacidad y de cómo debe abordarse esta circunstancia para que todos estos ciudadanos, todas las personas con una discapacidad, puedan vivir en una sociedad inclusiva, sin barreras, donde puedan desarrollar sus proyectos vitales y profesionales de forma independiente, participar plenamente en todos los aspectos de la vida y en sus comunidades, y que tengan asegurada la igualdad de derechos, de oportunidades y de participación plena. Y no podemos abordar este asunto sin referirnos a uno de los intelectuales y políticos catalanes más relevantes del siglo XX, el señor Ramón Trías Fargas. La Generalitat de Catalunya determinó que 2022 sería el año Trías Fargas, para conmemorar el centenario de su nacimiento y también el cuadragésimo aniversario de la aprobación de la LISMI, de la que él, en calidad de diputado de esta Cámara, el Congreso, fue el precursor. Hombre sarcástico, según su hijo Andy -que hoy debía acompañarnos pero no le ha sido posible-, rígido y de gran temperamento, que defendía que debía situarse la eficacia económica al servicio de la justicia social y la solidaridad. Destinó parte de su compromiso político a la protección de las personas más vulnerables. Con el nacimiento de Andy, su hijo pequeño con síndrome de Down, él y su esposa Montserrat decidieron que como familia aceptaban el diagnóstico, pero no el pronóstico. En aquellos momentos las personas con discapacidad estaban condenadas a vivir una vida estigmatizada, dirigida por los demás, oscura y falta de oportunidades, con unas exiguas políticas basadas en un modelo caritativo, asistencial y paternalista. No existía un marco jurídico que permitiera el despliegue del acompañamiento a las personas con discapacidad. Trías Fargas decidió, recogiendo todas las demandas de personas y colectivos afectados, impulsar la pionera en aquel entonces LISMI y, dos años más tarde, la Fundación Catalana Síndrome de Down; ley y fundación, dos iniciativas que contribuyeron ante todo a crear conciencia colectiva, a visibilizar que las personas con discapacidad pueden y además tienen el derecho de vivir una vida con igualdad de oportunidades. La LISMI supuso un punto de inflexión en cuanto al cambio de mentalidad con la que se abordaba esta materia. Trías Fargas consiguió que todo el discurso se centrara por primera vez en la necesidad de integración de las personas con discapacidad: integración a través del trabajo, la educación, la salud y la accesibilidad. Aquellos primeros instrumentos, que a lo largo de estas cuatro décadas han ido evolucionando, nos han llevado hoy a las puertas de la inclusión. Y hoy, con prioridad, hay que situar a las personas con discapacidad en la esfera de la libertad, de la capacidad de escoger. Ninguna sociedad que desee considerarse a sí misma como una sociedad digna puede permitir que las personas con discapacidad vean pasar la vida a través de una ventana. No, lo que debemos hacer como sociedad es asegurar que puedan vivir su vida tal y como ellas quieren libremente vivirla. Y en este sentido, y como homenaje también a la excepcional figura de Trías Fargas y a sus aportaciones para un nuevo contexto en este ámbito, hoy vamos a emitir nuestro voto positivo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les daremos algunas de las razones que ustedes tienen desde hace semanas encima de la mesa, porque hay que enmendar los reales decretos y hacer que el trabajo se haga de manera consensuada, porque ustedes no tienen mayoría. Con estos reales decretos se retrocede a nivel de financiación y se consolida el café para todos. Y no parece que ustedes estén dispuestos a negociar mejoras para Catalunya sin haberlas hecho extensivas al resto de las comunidades autónomas, obviando así la singularidad y las necesidades específicas de Catalunya. Estamos aquí para cambiar la relación entre Catalunya y España, no para perpetuarla, y ustedes saben perfectamente que nuestros votos están al servicio de los ciudadanos de Catalunya y al servicio del progreso de nuestro país. No están ni a su servicio ni al servicio del reino. Sigo. Lo que no pueden hacer ustedes es vender a los ciudadanos que presentan un real decreto con medidas sociales y esconder las trampas, por ejemplo, cuando siguen compensando por detrás a las grandes eléctricas españolas y condicionado los presupuestos generales del Estado con una partida de 100 millones de euros. Algunas de las propuestas que les hemos hecho en Junts, por ejemplo, es no subir la factura de la luz ni del gas, porque no se puede seguir apretando ni a las familias ni a las pymes. También hemos propuesto que la patronal catalana, por tanto, el tejido empresarial y productivo de Catalunya, esté representada en la toma de decisiones que nos afectan, como, por ejemplo, las medidas del Real Decreto 7/2023, que acaba de defender la vicepresidenta. Hoy, no se contempla la representación catalana. En cambio, sí que están representadas otras comunidades autónomas. Junts hemos propuesto también que no se incremente el impuesto especial sobre la electricidad, porque todos estos incrementos quienes los acaban pagando son las familias y las pymes. En 2017, el Partido Popular intentó, otra vez, perjudicar la economía catalana con un real decreto y con la ayuda del rey. Fueron pocas empresas, es cierto, pero hay que dejar constancia de que lo que se hizo de mala fe en 2017, ahora se revierte, ahora se repara. Por lo tanto, hay que reforzar los artículos 9 y 10 de la Ley de Sociedades de Capital, que dicen que las empresas han de tener su sede allí donde tienen la actividad mayoritaria. Hay que garantizar que se cumpla la ley. Aquellas empresas catalanas que cumplan la ley deben poder tener incentivos fiscales, porque ya toca que se dediquen fondos a las pequeñas y medianas empresas catalanas que, hasta ahora, han estado muy apretadas. Junts también ha puesto sobre la mesa que, si el transporte público tiene que continuar siendo bonificado, quien lo tiene que pagar no es Catalunya y el Estado español, sino que lo tiene que asumir de manera íntegra el Estado español. Y se tiene que pagar porque, a pesar de meses de grandes titulares, hoy en día ustedes no han pagado la bonificación de 2023, y eso no puede continuar haciéndose así.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Segueixo. El que no poden fer vostès és vendre als ciutadans que presenten un reial decret amb mesures socials i amagar les trampes. Per exemple, quan segueixen compensant per darrere les grans elèctriques espanyoles. Aquest cop, i condicionat als Pressupostos Generals de l'Estat espanyol, amb una partida de 100 milions d'euros. Des de Junts algunes de les propostes que els hem fet, per exemple, és no apujar la factura de la llum i la factura del gas, perquè no es pot seguir collant ni les famílies ni les pimes. També hem proposat que la patronal catalana, per tant, el teixit empresarial i productiu de Catalunya, estigui representada en la presa de decisions que ens afecten, com per exemple les mesures del Reial decret 7/2023 que ha defensat fa una estona la vicepresidenta. Avui no hi és prevista la representació catalana, en canvi, sí que hi han representades altres comunitats autònomes. Des de Junts hem proposat també que no s'incrementi l'impost especial sobre l'electricitat perquè tots aquests increments qui els acaba pagant són les famílies i les pimes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«El segundo tema, el segundo asunto, un asunto que ya no tiene marcha atrás y que, además, está muy vinculado con las recomendaciones que le vienen dadas de Europa. Una de las peticiones que le ha hecho la Comisión Europea es la renovación del Consejo General del Poder Judicial, y hacerlo antes de la reforma que pide el Partido Popular. En este país algunos han asumido como propias atribuciones que no les corresponden. Un presidente interino del Consejo General del Poder Judicial no puede llamar al orden a una diputada de esta Cámara; ninguna ley le atribuye el control o la vigilancia de la legítima actividad que realizamos. La estrategia de la cúpula judicial de injerencia en la política no tiene precedentes en nuestro entorno europeo, pero esto no es algo nuevo, lo llevamos aguantando y batallando desde hace muchos muchos años. De hecho, estos últimos días hemos conocido que se sigue espiando y que se ha espiado a mucha más gente catalana. Desde Quim Arrufat o David Fernàndez a una exdiputada de esta Cámara, Marta Sibina y a su familia; al exdiputado del Parlament Albano Dante; también a Jordi Millà y Jordi Roset, miembros de la Cámara de Comercio, como al diputado de Junts, Joan Canadell. Hemos conocido incluso que la Guardia Civil incluye el concierto de Sant Esteve del Palacio de la Música en el sumario de Tsunami, un concierto que este año cumple ciento diez años, que se ha celebrado cada 26 de diciembre y que solo se ha detenido en cuatro ocasiones en situaciones excepcionales e históricas como la Guerra Civil o la gran nevada de 1962; un concierto centenario que reivindica, por ejemplo, la tradición de las nadales. Hasta este punto absurdo y hasta este ridículo llega la guerra judicial, una guerra judicial que algunos siguen negando, pero que ya es imposible de justificar. Entendemos que poco a poco, usted, señor Sánchez, y su Gobierno vayan corrigiendo el análisis. El PP lleva años bloqueando la renovación del Consejo General del Poder Judicial con un objetivo muy claro que todo el mundo conoce: proteger a sus afines y asegurarse al mismo tiempo que los jueces amigos les den protección. Y digo jueces amigos, porque ustedes a nosotros nos pueden llamar terroristas, golpistas y nazis, nos pueden llamar mutiladores y ningún juez les va a acosar. La libertad de expresión, y la libertad de pensamiento también, no están por debajo del criterio de ninguna cúpula judicial, y aún menos de una cúpula judicial que hace demasiado tiempo que está cuestionada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«El panorama que tenemos por delante, por lo tanto, es desolador, con un claro aumento de los problemas mentales, sobre todo entre los más jóvenes. Problemas de sociabilidad, drogodependencia, adicción a las redes sociales, a las pantallas, a la pornografía, probablemente responsable del claro aumento de las agresiones sexuales entre menores. La infrafinanciación estructural e histórica de la sanidad está siendo, por lo tanto, algo que nos está costando la salud a los catalanes. La falta de profesionales en la salud pública está generando que las personas con problemas de salud mental o con malestar emocional y sus familias se abonen a la autoayuda o acaben en personal poco formado, y aunque la falta de profesionales afecta a todo el mundo, quien puede ir a las consultas privadas lo tiene más fácil, claro, para salir del pozo. Pero eso no puede ser, porque cuando la salud se convierte en un lujo o en un objeto inalcanzable toda la sociedad es la que está enferma. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Les conseqüències. L'atenció mitjana que rep un pacient atès per un psicòleg clínic són 30 minuts cada dos mesos, inclosos els pacients amb diagnòstics greus, lluny dels 45 minuts cada dues setmanes que demanen els professionals. Els nens i adolescents catalans han d'esperar una mitjana de 80 dies per poder ser visitats de manera ordinària o 20 dies si es determina que sigui una visita preferent, urgències al marge, lògicament. L'espera per als adults també és desesperant: 47 dies per a les visites ordinàries, 33 per a les preferents, i en el cas de la psiquiatria les xifres no milloren substancialment. El panorama que tenim per davant, per tant, és desolador, amb un clar augment dels problemes mentals, especialment entre els més joves. Problemes de sociabilitat, drogodependències, addicció a les xarxes socials, a les pantalles, a la pornografia, probablement responsable del clar augment de les agressions sexuals entre menors. L'infrafinançament estructural i històric de la sanitat està sent, per tant, un llast. Ens està costant la salut als catalans. La falta de professionals a la salut pública està generant que les persones amb problemes de salut mental o malestar emocional i les seves famílies s'abonin a l'autoajuda o vagin a parar a professionals o a personal poc format. I tot i que la falta de professionals afecta tothom, qui pot anar a les consultes privades, home, doncs ho té més fàcil per sortir del pou. I això no pot ser, perquè quan la salut es converteix en un luxe o en un objectiu inabastable és tota la societat la que està malalta. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Gracias, presidenta. El 17 de agosto de 2017, sobre las cinco de la tarde, un joven marroquí criado en Ripoll y enrolado en el Estado Islámico se metió en el paseo de Las Ramblas de Barcelona con una furgoneta con la intención de atropellar al máximo número de personas. Su recorrido en zigzag en casi 500 metros dejó un rastro de muerte que no olvidaremos nunca. Trece personas murieron en el acto, una en el hospital y hubo otras dos muertes, pues el terrorista de Las Ramblas intento huir robando un vehículo y apuñaló mortalmente al conductor, y de madrugada en Cambrils otros miembros de la célula yihadista armados con navajas y un hacha atacaron a los peatones del paseo marítimo, y mataron a uno y causaron heridas a otros. En total, dieciséis muertos y más de 250 heridos, de más de treinta y cinco nacionalidades. La víctima mortal más pequeña fue Xavi, que solo tenía 3 añitos. Ahora tendría 9. Quizá a estas horas habría terminado los deberes y estaría jugando o haciendo extraescolares o algún deporte con otros niños de su edad, pero Xavi murió en Las Ramblas y hoy no está aquí. Hoy sí que está, y nos acompaña, Javier Martínez, su padre (dirigiéndose a la tribuna de invitados), que desde aquel 17 de agosto de 2017 ha convertido el dolor en lucha por la defensa de la verdad. Él, con la ayuda de sus abogados. De eso se trata, de defender este derecho a saber qué hay detrás de los atentados del 17 de agosto, unos atentados que fueron una salida a la desesperada de los terroristas. Un plan B improvisado después de que el día antes una explosión hiciera estallar su base de operaciones en Alcanar, donde la célula yihadista fabricaba una gran cantidad de explosivos para cometer un atentado mucho más mortal, presuntamente en la Sagrada Familia, en el Camp Nou o en la Torre Eiffel. Se dijo que la explosión de Alcanar fue accidental, donde murieron dos terroristas y un tercero resultó gravemente herido, pero hay testimonios que vieron la furgoneta del imán Es Satty, el cerebro de la operación, huyendo después de la operación, un hecho que nunca, nunca se ha investigado. ¿Quién conducía esta furgoneta? ¿Quizá quien provocó la explosión? ¿Quizá el mismo imán Es Satty? Seis días después de la explosión, el juez Andreu dijo que el imán había muerto en Alcanar, sin ningún informe forense que lo avalara. De hecho, a fecha de hoy, no hay pruebas concluyentes para asegurar al cien por cien que Es Satty está muerto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos. Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo -usted se ha referido a ello, señor ministro-, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia. En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena -y hoy lo volvemos a hacer- ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales. Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»