Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 17 de 45
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Per això, Esquerra Republicana hi vam treballar i vam defensar aquesta proposició de llei que vam presentar al Senat i que ara també hem registrat aquí al Congrés amb quatre objectius: flexibilitzar la regla de despesa, permetre l'ús lliure dels superàvits -perquè aquest Reial decret, això no ho fa- transposar el nou marc fiscal europeu aprovat fa gairebé dos anys i que el Govern encara no ha aplicat, repartir de manera justa els objectius de dèficit i deute entre l'Estat, les comunitats i els ajuntaments en proporció a la despesa que executen i derogar d'una vegada la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, el ministre Montoro, que va ser la mà que va perpetrar el major atac del PP contra l'autonomia local. Per tant, lamentem profundament que vostès, juntament amb el PP al Senat la setmana passada, bloquegessin aquesta iniciativa. Mentrestant, els ajuntaments tenen milions congelats als bancs i mentre falten recursos per a habitatge públic o serveis socials. Quan l'administració més propera no pot respondre, es deixa un espai immens perquè creixi la demagògia de l'extrema dreta. Això és el que estan fent vostès, fer créixer l'extrema dreta. Tenen una altra opció al Congrés. Hem registrat aquest projecte de llei aquí. Veurem el que faran, votin-lo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2025, de 2 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes en materia de...
«Sí. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Jo tinc la mala sort de sortir sempre després de l'Òscar Matute de Bildu, amb la qual cosa l'única gràcia que tinc és que ho faig en català. Ell ho fa en castellà, jo en català. Perquè ha explicat gran part del que li anava a dir, jo, senyor ministre. I ho comentàvem abans amb els companys d'escó, que em deien: 'Ha sigut relativament breu'. Més breu hauria hagut de ser, perquè cada vegada que parlava d'allò que no era estrictament l'acord em donava motius per votar-hi en contra. Nosaltres donarem suport. Nosaltres donarem suport a l'increment que, a través d'aquesta tècnica decret llei, es fa perquè és evident que qualsevol benefici en favor dels treballadors públics li donarem suport, però hi ha un parell de coses a comentar. De fet, n'hi ha vàries. La primera, la cara o el sentiment amb què van rebre determinades entitats locals el fet que s'apugés un 11 % el seu capítol I sense que en fossin coneixedors, els va situar en una situació de dir: Com afrontarem un increment del capítol I de l'11 % fins al 2028, si no tenim ni tan sols ara mateix encara la disponibilitat dels romanents? A tothom li ha de quedar clar. Aquest reial decret no incorpora aquest 11 %, només es refereix als anys 2025 i 2026 i són, respectivament, d'un 2,5 % i d'un 1,5 %, amb un 0,5 % eventualment addicional. Per tant, diríem que, del que ha publicat la premsa al que efectivament ens ve en negre i blanc avui aquí hi ha una diferència substancial.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno después de...
«Dit això, quan una fa la carrera de dret, encara que la faci a poc a poc i durant molts anys, com és el meu cas, hi ha una cosa que a penal li queda clar. I a penal li queda clar que in dubio pro reo. Després de veure la sentència que han fet sobre el cas del Fiscal General de l'Estat, he de dir que han polvoritzat tots els principis sentenciadors que mai a la vida havia après en aquella facultat. Els meus catedràtics es deuen estar tirant pels balcons perquè quan jo vaig arribar a aquest congrés, que ja saben que no considero que sigui el meu, el meu motiu fonamental era explicar al meu país que aquest és un Estat en fallida, que aquest és un Estat que no va fer bé la transició des de la dictadura fins a una suposada democràcia, que són 'los mismos perros con distintos collares'. Però és que sap què passa, que m'estan traient la feina? M'estan traient la feina a base de carregar-se l'Estat vostès sols. El que estan demostrant és que l'antic feixisme, ara diríem amb una mica de gust vintage i una mica reformulat, 'los suyos son los suyos'. I aquí només poden manar ells. Per tant, si algú té la gosadia de pretendre exercir el govern i la direcció de lEstat des de diríem elements ideològics diferents, aniran per vostès 'por tierra, mar y aire, por lo civil o por lo criminal'? Amb els jutjats o amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat? D'una manera legal o d'una manera il·legal? Això ja ho vam veure amb tot el procés, per unes persones que volien votar i van posar urnes i van acabar a la presó. I allò era gravíssim i allò els hauria hagut d'advertir. Per tant, a nosaltres això ens hauria de 'pillar molt lejos'. Però no ens pilla 'lejos', perquè resulta que també ens ho apliquen. I perquè resulta que encara formem part daquest Estat. Mirin, sincerament la prevaricació, i ho dic amb totes les lletres, que representa una sentència que diu que es pot acreditar que qui va fer el delicte va ser el Fiscal General de lEstat 'o otros de su entorno', és de tal calibre que acaben de destrossar l'estat de dret del seu Estat, no del que jo crearé o del que jo vull crear o del que jo imagino, del seu Estat. I els agraïm molt, els ho agraïm molt, que demostrin que les costures de l'estat es trenquen i els agraïm molt que demostrin que la magistratura màxima d'aquest estat és prevaricadora. Quan les sentències que han de fer tenen un rerefons polític i els agraïm molt que demostrin que els tribunals en aquest estat són elements polítics i no elements jurídics. I els agraïm molt que demostrin que la judicialització de la política, no és que sigui un fet, és que ara ja és l'ecosistema en què viuen. Si vostès volen seguir sent animalets que fan política en un ecosistema absolutament corromput. Facin-ho, però, si us plau, a nosaltres no ens hi emboliquin. Ja és hora que ens deixin votar d'una vegada. Perquè l'olor de putrefacció d'aquest estat no l'havia sentit mai.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Bé, doncs molt bon dia. Gràcies senyora presidenta. Senyor ministre, avui vostè ha comparegut aquí per explicar una mica la política exterior d'Espanya. Però, quan observem algunes de les decisions del govern en matèries tan sensibles, com el Sàhara Occidental, molts dels companys que m'han precedit s'hi ha referit, respecte a drets humans, la igualtat de les dones com a eina transformadora de les societats o el dret de vot, el que trobem no és coherència, valentia i diplomàcia, si no contradicció i renúncia. Primer, pel que fa al Sàhara Occidental, cinquanta anys d'una injustícia que Espanya no vol afrontar, cinquanta anys després dels acords tripartits de Madrid, Espanya continua sense assumir les seves responsabilitats. Aquell acord va ser una cessió il·legal que va abandonar el poble sahrauí a una potència ocupant, contravenint la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions que reconeixen al Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització. Cinquanta anys després i la injustícia continua amb ocupació militar, repressió sistèmica, espoli de recursos naturals i vulneracions constants dels drets humans. Però també continua viva una cosa, més forta que tota aquesta opressió, la resistència i la resistència democràtica i exemplar del poble sahrauí. Un poble que, malgrat l'exili i la repressió, ha mantingut sempre una aposta inequívoca per la via pacífica i pel dret a l'autodeterminació. Si el Sàhara és encara avui el mapa mural del món és gràcies a aquesta resistència, no pas gràcies a Espanya. I aquí el problema, és clar, Espanya continua sent potència administradora de iure, però actua com si no ho fos. El deure històric d'acompanyar un procés d'autodeterminació ha estat substituït per la dependència energètica i la submissió diplomàtica al Marroc.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En fi, senyor ministre, nosaltres som un dels grups que vam demanar aquesta compareixença juntament amb el grup Mixt i Bildu, però no sabíem, quan la vam demanar, justament, que tindríem aquestes notícies tan curioses que ens venen des de Washington. Aquest document d'estratègia de seguretat nacional que, estarà d'acord amb mi que, com a mínim, és una cosa que, als que passem dels 50 anys, ens deixa atònits. Vostè sap perfectament que ara estem en una divisió de dos eixos que trenca una lògica que vostè i jo havíem conegut quan érem joves. I ara la lògica és la d'autoritarisme expressat des de Washington per al senyor Trump i amb tots els altres autoritaris que ja hi eren Rússia, Xina, els països del Golf, etcètera. I el camp democràtic, on, en teoria, hi som nosaltres i la Unió Europea. Aleshores, aquesta dicotomia, senyor ministre, jo crec que ens obliga a parlar de les coses d'una manera diferent a com n'hem parlat. I he de dir que ens sap greu que vostè no hagi abordat, diguem, el toro per les banyes. Sabem que la Unió Europea és un projecte que treballa per la dignitat humana, però és un projecte que s'està desfigurant.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En fi, senyor ministre, nosaltres som un dels grups que vam demanar aquesta compareixença juntament amb el grup Mixt i Bildu, però no sabíem, quan la vam demanar, justament, que tindríem aquestes notícies tan curioses que ens venen des de Washington. Aquest document d'estratègia de seguretat nacional que, estarà d'acord amb mi que, com a mínim, és una cosa que, als que passem dels 50 anys, ens deixa atònits. Vostè sap perfectament que ara estem en una divisió de dos eixos que trenca una lògica que vostè i jo havíem conegut quan érem joves. I ara la lògica és la d'autoritarisme expressat des de Washington per al senyor Trump i amb tots els altres autoritaris que ja hi eren Rússia, Xina, els països del Golf, etcètera. I el camp democràtic, on, en teoria, hi som nosaltres i la Unió Europea. Aleshores, aquesta dicotomia, senyor ministre, jo crec que ens obliga a parlar de les coses d'una manera diferent a com n'hem parlat. I he de dir que ens sap greu que vostè no hagi abordat, diguem, el toro per les banyes. Sabem que la Unió Europea és un projecte que treballa per la dignitat humana, però és un projecte que s'està desfigurant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Malaltia. Un assalariat que es posa malalt cobra, un autònom no pot treballar, per tant no factura i, a sobre,ha de continuar pagant la quota durant els primers 60 dies de baixa. Això obliga a molta gent a treballar amb febre, amb lesions, amb dolor, i penso que no és correcte i també ho hem de treballar i hem de millorar-ho perquè és un problema real. En un estat que es diu social. Proposta clara. En cas de malaltia greu. Quota zero des del primer dia i possibilitat de contractar un substitut amb una bonificació potent. Tot això ho pagarem perquè baixarem les quotes dels de baix i al mateix temps apujarem els de dalt. Està calculat. No hem fet volar coloms. Majors de 52 anys. Un assalariat de 53 anys que perd la feina pot cobrar el subsidi de majors de 52 anys i continuar cotitzant. Un autònom de 53 anys que ha de tancar el negoci. Res. Caiguda lliure fins la jubilació. Ho hem de solucionar. Conciliació i cures. Per tenir fills o cuidar-los, els autònoms són també aquí ciutadans de segona. Prestacions per maternitat o paternitat o lactància pitjors d'accés i en la pràctica, més febles. Si demanem cotitzar per ingressos reals i just, hem de rebre també el mateix.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Segon bloc, el segon greuge, pagar per no rebre una protecció social com un assalariat. Ens han repetit anys i panys, 'si voleu més drets, pagueu més quota'. Això és fals. Els autònoms ja paguen però no reben una protecció equivalent a la dels assalariats. L'atur dels autònoms és una ficció a la pràctica. Hem de millorar-ho. Sobre el paper hi ha el cessament d'activitats. És veritat, però el cessament d'activitats a la realitat és una cursa d'obstacles. L'hem de simplificar. Avui es denega, dades reals, sis de cada deu sol·licituds. I no és veritat que aquest sis siguin defraudadors. No és cert. Sis de cada deu autònoms que tanquen o perden la seva activitat demanen ajuda i es queden sense res. Se'ls demana pèrdues difícils de demostrar caigudes del 75 % dels ingressos, muntanyes de papers, i, en molts casos, abans de que se'ls reconegui el dret, ja s'han enfonsat. Ho hem d'evitar. Nosaltres proposem estudiar el contrari. Un atur real d'autònoms homologable als assalariats i que sigui l'administració qui hagi de demostrar que no hi ha aquest dret. I no l'autònom qui ha de demostrar la seva misèria. Crec que els podem estudiar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Primer bloc: començarem pel cor del sistema les cotitzacions dels autònoms. Històricament és veritat que el 85 % dels autònoms han cotitzat la base mínima. La base mínima. Hi ha un 15 % que ho han fet voluntàriament, però hi ha el 85 % que no ho ha fet perquè els agrada cotitzar poc, sinó perquè no podien pagar més. El sistema ho permetia, però alhora els ofegava. M'explicaré. Mirem aquesta comparació. Un autònom que guanya més de 6000 euros, més de 6000 euros al mes, paga 600 euros de quota i un assalariat amb un sou de 1500 euros, entre ell i l'empresa gairebé el mateix. Un assalariat que cobra 6000 euros aporta, gairebé, 1900 euros al mes. Conclusió clara, qui més guanya si és autònom, aporta proporcionalment 3 vegades menys que un mileurista assalariat. I això no és just. Això no és just. Això és un sistema regressiu i que crec que hem de no acceptar-ho i intentar canviar-ho. De fet, ho vam fer una mica, el RETA, ja portem uns anys i crec que s'ha de reformar per poder solucionar aquesta realitat. A més, les quotes de RETA sabem que només cobreixen aproximadament la meitat de les despeses en pensions dels autònoms. Raó de més per reformar-ho. Tot això té conseqüències al final de la vida laboral. La pensió mitjana d'un autònom és de 942 euros. Amb això no es pot viure. La d'un treballador del règim general no és per tirar coets, però és de 1487 euros, una diferència del 37 %. No és casualitat, és el resultat d'un sistema que no està ben dissenyat. Anem a intentar dissenyar-lo.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué balance hace de las políticas más progresistas de la historia en relación con el equilibrio entre la...
«Vostè fa uns dies va dir que la política de pesca de la Unió Europea havia estat un èxit, mentre la flota catalana estava amarrada. Quin cinisme! Tenim un país governat per polítiques ambientalistes on la fauna salvatge no para de créixer amb despoblament rural, això sí, on la ramaderia i l'agricultura reculen. Fa massa anys que el sector primari ho pateix. I vostès, el Partit Socialista, amb tots els seus socis habituals, tant a Europa com a l'Estat com a la Generalitat, en són responsables directes. Han permès que cérvols i daines, que són transmissors de la brucel·losi, proliferin sense control pels mateixos prats on pasturen els vedells. Les ZEPA s'han convertit en zones d'especial pobresa agrícola. Parlem del senglar. Avui n'hi ha el doble a Catalunya. Fan malbé els conreus, són transmissors de la pesta porcina. I, per cert, si ha sortit d'un centre de recerca, esperem que rodin caps. Les seves polítiques proteccionistes són un fracàs i han situat el sector primari i el porcí, que és una potència a Catalunya, el 52 per cent de l'Estat, en greu risc. Vostès són uns mals gestors. Un informe del Ministeri de l'any 2024 advertia del risc de propagació de la pesta porcina precisament per excés de senglars. No calia ser gaire espavilat. El sector feia molt temps que ho denunciava. Per què tarden tant a reaccionar? Van informar la Generalitat? De què serveix que hi hagi els socialistes governant aquí i allà? I, mentrestant, el senyor Illa a una fira a Mèxic. Tot plegat no devia ser prou important.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Ara bé, també hem de dir la veritat. Aquesta proposta es queda curta, sobretot venint d'un partit que governa i que pot fer immediatament el que calgui, perquè tindria els vots suficients en temes com aquests. De què estem parlant? Imaginem-nos tres coses senzilles, perquè ens entenem de què estem parlant. Una web d'un servei públic que només pot fer servir un ratolí i petites finestres, doncs una persona amb discapacitat visual, no hi podria entrar, per exemple. Un sistema automàtic que tria currículums elimina sense voler, per exemple, persones que han treballat menys anys, perquè han tingut una discapacitat des de sempre o de cop i volta. També és discriminació, però disfressada de neutralitat. Una aplicació municipal d'emergència no accessible al llenguatge senzill per a les persones amb discapacitat intel·lectual, aquestes queden desprotegides. D'això és del que estem parlant: de drets humans en versió digital. Per això diem que no n'hi ha prou amb bones paraules i una proposició no de llei, no n'hi ha prou. Calen coses molt, molt, molt, molt clares. En direm tres, per no dir-ne més. La primera: calen lleis, lleis, no només declaracions. Si una administració o una empresa fa servir la intel·ligència artificial per excloure persones amb discapacitat, ha de ser obligatori i corregir-ho, i s'ha de poder sancionar si cal. Si no, no serveix de res. Les bones intencions normalment es queden en res, malauradament. Segon: res sobre nosaltres sense nosaltres, que és un dels lemes del moviment de discapacitats i ens agrada molt dir-ho. Res sobre nosaltres sense nosaltres. Què vol dir això? Que no podem dissenyar aplicacions, webs o algoritmes sense seure a taula amb les persones que en patiran les conseqüències. Si dissenyem una ciutat sense rampes, la culpa no és de qui va en cadira de rodes. Doncs amb la intel·ligència artificial passa el mateix. Si no hi ha rampes digitals, si no hi ha accessibilitat, el problema no és la discapacitat, és del sistema. Tercer: transparència i control públic. Quan un algoritme decideix alguna cosa important sobre la teva vida (una prestació, una ajuda o una cita mèdica), no pot ser una caixa negra. La ciutadania ha de poder saber quina eina utilitzes, amb quines dades, amb quins criteris, i l'administració ha de poder dir: 'Aquest sistema discrimina, l'aturarem, el revisarem, el corregirem i, si cal, el sancionarem'.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Per tant, tot això té el seu origen en les polítiques austericides que vostès van iniciar, per cert, per cert, amb la seva connivència, un agost que ens van canviar la Constitución que nos dimos entre todos y que no sabíamos que lo de la estabilidad anava per aquí. I fins i tot l'FMI ha explicat que allò de l'austericidi no és una bona idea, perquè bàsicament el que provoca és pobresa i fractura social. Però vaja, això sembla que no estigui en el seu marc mental. Ens venen a explicar aquí aquesta inflació com si vostès no haguessin estat responsables de cap decisió econòmica en els darrers trenta anys, cosa que és normal, si no saben reconèixer M. Rajoy, doncs bé, deixem-ho córrer. No cal reconèixer res. Què és interessant de tot això? Mirin, és cert que hi ha un increment de recaptació, però és cert també que el seu destí ha de ser l'enfortiment del model de finançament, i escoltin bé el que vaig dir, que potser algú se sorprèn, dels ajuntaments. I és així perquè són la primera entitat que dona serveis a la ciutadania i la més mal finançada de tot l'Estat. Si els estem demanant l'esforç de subsidiarietat i l'esforç d'atenció, hem de fer que sigui viable i, per tant, que tinguin accés als romanents. Ja no només pel capítol 1 que en parlàvem fa un temps, sinó també a tota la resta de serveis que presten.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ara bé, no els negaré que sorprèn que aquesta proposició no de llei vingui del Partit Popular, perquè en realitat tant la dreta com l'esquerra espanyola han participat de l'empobriment de la gent en les últimes dècades, portant-los a la situació actual. Només cal mirar com ha canviat la renda real de la gent entre el 2010 i el 2024. La renda mitjana europea entre aquests dos anys s'ha incrementat un 20 %, l'espanyola només un 1 %. El grup de la cua de la Unió Europea. La renda real a Europa ha crescut 20 vegades més que la renda dels ciutadans espanyols. La irlandesa, 33 vegades més. La polonesa, 78 vegades més. La búlgara, 81 vegades més. La romanesa, 162 vegades més que la renda espanyola. Per tant, mentre l'Estat s'infla amb més ingressos, la gent s'empobreix. Mentre l'Estat s'engreixa amb més despeses, la gent viu pitjor. Mentre l'Estat arriba sobrat d'ingressos a final d'any, la gent pateix per arribar a final de mes. Però escoltin, uns i altres, vostès vagin negant la realitat quan són al govern, que després la gent, quan parlin, tot seran lamentacions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ho hem explicat reiteradament. Les famílies no noten cap millora perquè els salaris estan estancats, els preus no fan més que pujar. Els impostos que vostès posen són més alts que mai. Les seves polítiques han trinxat el mercat de l'habitatge. I els serveis públics que vostès gestionen no van. Ras i curt, vostès han construït un castell de cartes, un escenari on tot és bonic, però que tothom, des de casa, veu que és fals. Mirem algunes dades que hem conegut recentment i que corroboren aquesta afirmació. Espanya és el país de la Unió Europea amb una major diferència de renda entre els joves i els majors de 65 anys, 49 punts percentuals de diferència. Vostès estan, per tant, condemnant els joves a la misèria. Una família de dos adults amb dos fills ingressa avui mensualment només 130 euros més que ingressava la mateixa família l'any 2007. La classe mitjana i treballadora té la mateixa renda avui que fa dues dècades, però vostès els han convertit en els que no reben res i ho han de pagar tot. Per tant, vostès estan destruint la classe mitjana i treballadora. En només deu mesos, vostès han recaptat 45 000 milions d'euros més que en tot l'any 2019. L'economia creix a un 3 %, però la recaptació d'impostos ho fa un 10 %. Per tant, vostès estan escanyant tothom amb un rècord de recaptació d'impostos que paguen tant els treballadors, els autònoms, els empresaris o jubilats. Siguis qui siguis. Tothom assumeix i pateix aquest rècord de recaptació d'impostos.»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Cuando un ciudadano siente que su lengua es ignorada o relegada, el mensaje que recibe no es neutro, percibe distancia y desigualdad. Por el contrario, cuando el Estado reconoce esa diversidad con normalidad refuerza la confianza democrática y el sentimiento de pertenencia compartida. Porque, además, en esta proposición de ley el castellano mantiene plenamente su estatus en todo el Estado y ninguna medida de las que hay limita su uso ni resta un ápice de su protección. ¿Qué podría molestarles entonces, señorías de la extrema derecha y de la derecha? Acabo presidenta. Senyor Campos, el Partit Socialista ha defensat sempre una Espanya diversa, plural i cohesionada. A Catalunya, per exemple, el PSC hem defensat i defensem orgullosament el sistema d'immersió lingüística, aquell que ha garantit durant tots aquests anys de democràcia la cohesió social a Catalunya i que els nostres infants i estudiants dominin plenament el català i el castellà. Per més que vostè digui mentides en aquesta tribuna. Acabo, presidenta. Señor Campos, el Partido Socialista siempre ha defendido una España diversa, plural y cohesionada.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gràcies, presidenta. Enguany ha estat l'any Llompart. 100 anys del seu naixement. Llompart, pels qui no el coneixen, és el nostre fuster, el nostre Castelao, és el nostre Sarri. Llompart estaria estarrufat de sentir els discursos d'odi i els atacs que rep la nostra llengua al nostre país. Discursos com el d'odi que hem escoltat avui d'horabaixa aquí, al Congrés. I, davant l'odi, la resposta és legislar, legislar en positiu, en drets. I per això aquesta proposta en defensa del plurilingüisme, en defensa dels drets lingüístics. I donarem resposta a aquest odi als carrers, donant suport a l'obra cultural, a Joves per la Llengua i a totes les entitats que així es manifestin, i també a les places perquè els faci més ràbia, amb alegria. I cantarem en defensa de la diversitat de la nostra llengua. Amb alegria tornarem a cantar 'T'estimo, t'estime, t'estim'. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Este año ha sido el año de los cien años de Llompart. Y Llompart, para los que no lo conozcan, es nuestro Fuster, es nuestro Castelao, es nuestro Sarri. Llompart estaría horrorizado de oír esos discursos de odio y de ataque a nuestro país, nuestra lengua. Discursos de odio como el que hemos oído hoy aquí, esta tarde, en el Congreso, con ese odio. Y la respuesta es legislar, legislar en positivo, en derecho. Y por eso esta propuesta en defensa del plurilingüismo, en defensa de los derechos lingüísticos, y mi respuesta a este odio en las calles, dando apoyo a la obra cultural, derechos lingüísticos y a todas las entidades que se manifiesten. Y también a todos, para que en las plazas, con alegría, defendamos la diversidad de nuestra lengua, con alegría vamos a volver a cantar T'estime, t'estimo, t'estim. Gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Acabo amb unes paraules de qui defensava la llengua catalana també aquí fa 123 anys. Fa uns mesos, moguda per la curiositat, vaig anar a l'arxiu del Congrés a buscar documents sobre l'etapa de diputat a Corts de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims referents del modernisme, amb el seu Palau de la Música o amb el seu recinte de Sant Pau i de la Santa Creu. I vaig fer una troballa que avui té tot el sentit citar. Diari de sessions del 29 de novembre de 1902. Domènech i Montaner carrega valentament contra el decret del ministre d'Instrucció Pública, el comte de Romanones, que prohibeix l'ús del català en l'ensenyament. I diu: 'Estan sempre amb l'ànima d'uniformar Espanya. El comte de Romanones diu coses molt greus, que la llengua és la pell que cobreix els òrgans que constitueixen un poble i que als organismes d'Espanya els ha de cobrir una sola pell, i que a Catalunya se li ha de privar de la seva llengua. Ve a dir que a la personalitat de Catalunya li han de treure la pell i, després, com és natural, morirà. I la posarien al peu del seu arbre perquè s'assimili el que d'ella quedi. Creu que renunciarem nosaltres a la nostra vida per venir a servir d'adob a l'arbre del centralisme? A un arbre que vosaltres mateixos reconeixeu que està corcat i amb les arrels fil·loxerades? A títol de què ens demaneu que ens desprenguem de la nostra personalitat? No, no ens desprendrem d'ella. Renunciarem a tot, a tot, a tot, abans de renunciar al nostre amor a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Senyories, hem reculat molt durant els darrers anys. Per això aquesta llei és imprescindible. Pel que fa a Catalunya, la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va suposar un gir involutiu cap a una progressiva desoficialització i va significar la pèrdua dels beneficis de la noció de llengua pròpia. A les Balears i el País Valencià assistim a l'arraconament sistemàtic de la llengua pròpia que porten a terme els respectius governs del Partit Popular, obligats pels seus acords amb els ultres de VOX, la qual cosa suposa una destrucció criminal de la cultura feta des de les institucions amb total impunitat. No som, senyories, davant un tema només d'identitat. Som davant d'una qüestió d'igualtat i de radicalitat democràtica. Venim d'un silenci antic i molt llarg, com cantava en Raimon, però no ens resignem. I el gran poeta Vicent Andrés Estellés ho diu aixina al poema 9 d'octubre de 1978. 'Poble retrobat a les malmeses síl·labes de l'idioma, de sang, de ferro, d'ossos que duren més que els homes'.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Bon dia senyora, vicepresidenta. Des que vostè és ministra d'Hisenda el 2019, sense pressupostos; el 2020, sense pressupostos; el 2024, sense pressupostos; el 2025, sense pressupostos. I el 2026, de camí sense pressupostos. De vuit anys, vostè només haurà aprovat 3 pressupostos. Qualsevol altre ministre d'Hisenda, com faria qualsevol professional que fracassés, faria temps que hauria presentat la seva dimissió per manifesta incapacitat. Però vostè té una sort que cada vegada que no aconsegueix aprovar uns pressupostos no es juga els seus diners, sinó que es juga els diners i el futur dels ciutadans. Només s'entén així que vostè vingui avui aquí i faci l'exposició que ha fet. Només així s'entén que vostè compti aprovar el sostre de la despesa amb l'exposició que ha fet. Com aprovar-la si la seva proposta és exactament la mateixa que l'any passat, li vam tombar en aquest mateix hemicicle? La mateixa. Com pensa aprovar-ho aquest any? Com fer amb els vots del Partit Popular potser? Perquè és de P5 de política, que si es fa el mateix s'obtenen els mateixos resultats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I vaig acabant. Més enllà d'aquests elements, també volem fer notar un parell de coses on cal que el Govern espanyol, al nostre entendre, s'apliqui millor, per no dir molt millor. La primera, Espanya encara no ha actualitzat el nou marc fiscal de la Unió Europea. Aquest marc és un marc que simplifica la regla de despesa i facilita el seu compliment. En canvi, l'Estat manté, tornem-hi, manté el marc fiscal de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, el del PP. El marc del Partit Popular. Malgrat que han tingut set anys, vicepresidenta, per fer-hi alguna cosa i això no només suposa un problema d'encaix entre models diferents, sinó que té un impacte molt tangible en el dia a dia de la ciutadania. De fet, l'Airef ha calculat que el fet de no actualitzar les regles fiscals al nou marc europeu obligarà a ajustar la despesa pública en 12 000 milions d'euros addicionals l'any que ve. I, en segon lloc, la proposta de senda de dèficit no és prou expansiva, no aboca l'augment de recaptació dels darrers anys al sistema públic i especialment a les comunitats i als ajuntaments. Segons el propi Govern, la recaptació fins a aquestes alçades del 2025 ha augmentat un 12 %, però les transferències a les comunitats només són la meitat. És una vergonya. De fet, és vergonyós.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bon dia, de nou. Gràcies, president, vicepresidenta. Avui, una vegada més, debatem sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I avui també, i una vegada més, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar. Tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos possibles per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Dit això, avui facilitarem la tramitació del sostre de despesa. De fet, ho farem per permetre negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns pressupostos que primer han de complir amb tot allò pactat, especialment el finançament singular, amb ordinalitat i recaptació d'impostos a Catalunya. Ara bé, dit això, no podem deixar de dir també que aquests objectius de dèficit constaten, vicepresidenta, una vegada més, l'aposta de l'Estat per recentralitzar la capacitat financera cap al Govern central. Els objectius presentats pel Govern neguen una capacitat financera que és clau, que és clau per comunitats autònomes i per ajuntaments. I avui no és la primera vegada que ens tornem a veure obligats a denunciar-ho. A denunciar, bàsicament, que això fa una dècada que passa. De fet, això fa deu anys que passa amb el Partit Popular i amb el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso en todos los ámbitos de la política de...
«Presidenta, senyories, bona tarda. Novament, ens trobem davant una situació curiosa, que és el Partit Popular fent de VOX amb una moció que podríem anomenar moció òmnibus, si fóssim benèvols, o moció croqueta, on ho emboliquem tot. Té molta broma, té molta broma que el partit que va mantenir durant cinc anys el ministre Fernández Díaz vingui a donar lliçons sobre Interior. I no perquè el senyor Marlaska no mereixi crítiques, que en mereix, i el Grup Republicà en fa i en farà sobre la gestió del ministre d'Interior socialista; però, evidentment, senyories del PP, vostès amb cinc anys, cinc, del ministre Fernández Díaz, el que haurien de fer és callar, callar i demanar perdó. Vull recordar que el ministre Fernández Díaz i el seu àngel de la guarda Marcelo tenen el dubtós honor d'haver estat el pitjor que ha conegut el Ministeri d'Interior. Vull recordar que el senyor Fernández Díaz va actuar com un veritable delinqüent des de la seva autoritat. I, per tant, quan vostès diuen: 'Quiebra i bigues podrides', mirin a casa seva. Perquè el mal que va fer el ministre Fernández Díaz a la institucionalitat, el mal que va fer a la seguretat de l'Estat, el mal que va fer als uniformats i el mal que va fer a la credibilitat del Govern i de l'Estat va ser enorme. Per cert, ministre que tenim el plaer de poder llegir des d'un diari on un dia ens parla de la Mare de Déu i el dia següent ens parla de la Llei d'amnistia. Conservin-lo com a comentarista, no el tornin a portar a la política, si us plau.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Però no vull desaprofitar l'ocasió, ja que es parla d'aquesta qüestió, per parlar del problema greu que té això dels exàmens del carnet de conduir. I és aquesta desastrosa i mala gestió centralitzada marca Espanya que tant els agrada als governs espanyols. Mirin, a Catalunya fa molt temps que manquen examinadors. I, ja que ha intervingut abans el diputat català del Grup navarrès, a Catalunya, entre que s'aprova l'examen teòric i que pots fer l'examen pràctic, han arribat a passar fins a 9 mesos, 9 mesos. I, a més a més, desplaçaments. Els ciutadans de Catalunya van a examinar-se a Conca, van a examinar-se a Albacete, van a examinar-se a Terol. I això no és turisme d'interior. Això és el turisme del despropòsit. És el turisme de la ineficiència en la gestió. I és el fracàs d'un model centralitzat que combatem. No hi ha prou examinadors, però, com l'Estat no vol cedir les competències, és incapaç de resoldre aquest problema, perquè fins i tot creant noves places d'examinadors, el problema no es resol. A Catalunya no es fa formació d'examinadors, només es fa a Madrid, com tantes coses. Igual com passa amb maquinistes de trens, amb inspectors als punts de control de fronterers, amb examinadors de carnet o amb personal de la Direcció General de la Marina Mercant. La majoria dels funcionaris que fan cap a Catalunya, on el cost de la vida és molt més alt, el que fan és tornar cap a casa seva de seguida que poden. Hi ha el cas d'un examinador que va examinar un dia, va agafar una baixa de gairebé dos anys i, quina casualitat, la baixa es va acabar quan va aconseguir una plaça en un altre territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«El PP planteja mantenir centres desplaçats i que l'Estat n'assumeixi els costos. Ho compartim. Però això no resol el problema de fons, no transforma el model. Amb el sistema actual, d'aquí a dos anys estarem exactament igual, perquè el que falla no és una factura o una connexió. El que falla és un monopoli centralista que impedeix gestionar el servei amb eficàcia i proximitat. La solució és que les administracions autonòmiques, i en el nostre cas el Servei Català de Trànsit, gestioni aquests exàmens de conduir. Ells, juntament amb les federacions d'autoescoles i el món local, saben on cal posar centres, quants examinadors fan falta i com s'han d'evitar aquests col·lapses. En molts països ja funciona així. Aquí, en canvi, estem atrapats en un model que ni funciona ni deixa funcionar. Quan una persona del Pallars, del Baix Ebre, de la Terra Alta, de l'Empordà o del Moianès ha de fer 150 quilòmetres per a examinar-se, això és desigualtat. Quan un jove s'espera sis mesos per falta d'examinadors, això és desigualtat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Bona tarda, diputats i diputades. Avui el Partit Popular ens porta una PNL que denuncia un problema real: la digitalització dels exàmens de conduir està creant obstacles enormes, sobretot als municipis petits i a les zones rurals. Però el que presenta avui, el que el PP presenta avui aquí és una tirita per tapar una hemorràgia. El problema de fons no és la digitalització, sinó el centralisme malaltís que la DGT governa un servei essencial. Ignora la realitat dels territoris, les distàncies, les necessitats de la gent i la capacitat dels ajuntaments. I diguem-ho clar, quan la DGT falla -?i està fallant estrepitosament, i no només ara, ja fa anys que falla- no és només mala gestió, és una injustícia territorial, un sistema que tracta els territoris com perifèria. Catalunya, com molts altres territoris, pateix una gestió centralista i negligent. Es concentren exàmens, es tanquen centres desplaçats, com el de Vielha, o se'l vol deixar morir per manca de recursos, com pretenen fer a la Pobla. A més, es traslladen costos als ajuntaments que no tenen ni diners ni competències per assumir-los, i això colpeix especialment municipis petits, zones rurals o comarques de muntanya sense alternatives de transport públic. Obligar la gent a fer desenes de quilòmetres per examinar-se no és modernitzar, és un abandó institucional. Digitalitzar és modernitzar, sí; però modernitzar no vol dir recentralitzar ni empobrir l'accés a un servei bàsic. El problema, doncs, és estructural. La DGT governa com si tot passés a Madrid, les cues de mesos, els calendaris que sanuncien, es cancel·len, els examinadors que no arriben, les llistes d'espera eternes, i aquesta digitalització improvisada i, a més a més, imposada. I tot això no és mala sort. Això és mala gestió. A Catalunya ho patim com ningú. 80 000 persones esperant fer un examen. Joves que no poden treballar, famílies que no poden moure's, empreses que no poden contractar. És una situació insostenible i és senzillament una vergonya.»