Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
353 declaraciones · página 2 de 12
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta, vicepresident. Bon dia, senyories. A Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret llei. I ho farem perquè entenem que davant un context internacional encara avui marcat per la incertesa energètica i òbviament també la incertesa geopolítica, cal donar estabilitat. No només cal donar estabilitat, sinó que cal protegir sempre els col·lectius, vicepresident, més vulnerables. I cal també continuar avançant cap a un model energètic també més resilient. De fet, molt més resilient del que marca aquest reial decret. Però també els dic que el nostre sí no és, en cap cas un xec en blanc, és un sí exigent. És un sí que reclama, vicepresident, molta més ambició, perquè la gran lliçó que ens ha deixat o que ens han deixat les darreres crisis, al nostre entendre, és una lliçó molt clara: la dependència energètica sí o sí ens fa més febles. No hi ha debat, ens fa més vulnerables, més vulnerables econòmicament, més vulnerables socialment i infinitament més vulnerables políticament. I nosaltres, com a indepes, com a independentistes, això ho sabem i ho sabem molt bé. No hi ha sobirania nacional sense sobirania energètica i aquesta només serà possible, vicepresident, si accelerem, si posem la sisena. De debò, la transició cap a un sistema renovable, la transició cap a un sistema descentralitzat i, sobretot, la transició cap a un sistema democràtic.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Acabo. Hoy ganamos una batalla. El combate seguirá en el Senado y los presupuestos se quedarán en transferencia, pero hoy votamos sí por la señora que necesita y espera una plaza de residencia; por el chico con ELA que necesita cuidados veinticuatro horas, y por la trabajadora o el familiar que cobra mil euros por un trabajo que vale mucho más. De hecho, esta es otra asignatura pendiente de esta sociedad, pagamos muy poco y tenemos muy malas condiciones para las personas que cuidan a nuestros abuelos y a nuestros enfermos. Porque las leyes por sí mismas no cuidan a nadie, a las personas las cuidan los sueldos dignos, los servicios públicos y la financiación garantizada. Muchas gracias. La lucha por los que padecen ELA continúa. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I acabo. Avui guanyem una batalla. El combat continuarà al Senat, als pressupostos i a cada transferència, però avui votem sí per la senyora que espera la plaça de residencia. Avui votem sí per la senyora que espera a la plaça de residència, el noi Amela, que necessita el suport les vintiquatre hores, a la treballadora familiar que cobra 1000 euros per una feina que en val molt més. Aquesta és una altra assignatura pendent d'aquesta societat: paguem molt poc i tenim molt males condicions per les persones que cuiden dels nostres avis i els nostres malalts. Perquè les lleis per sí soles no cuiden a ningú, cuiden les persones amb sous dignes, amb serveis públics i finançament garantit. Moltes gràcies. Hem fet un pas, però com deia abans, la guerra continua. Gracias, presidente. Señorías, quiero dar las gracias al ponente, a todos los diputados que han contribuido a hacer mejor esta ley, al ministro y a la letrada Mercedes Cabrera, que sin ella esto habría sido muy diferente y mucho más complicado. Y, bueno, también quiero darles las gracias a todos por su trabajo. Hace veinte años esta Cámara prometió a la gente trabajadora que cuidar dejaría de ser un problema privado, que cuando en casa no se pudiera más habría un Estado detrás. Esa promesa se escribió, pero no se terminó de pagar, y una promesa que no se paga se convierte en una mentira fatídica. Mientras tramitábamos esta reforma, una persona cada diecisiete minutos ha muerto esperando esta ayuda, 85 al día y casi 8000 sin haber sido siquiera valoradas. En Cataluña, han muerto 4342 personas solo hasta mayo, una de cada tres casi de todo el Estado. Tras cada cifra hay una madre, un padre o una vecina que cuidó a todo el mundo y a quien nadie cuidó cuando lo necesitaba. Gente que levantó nuestros países y que ha muerto haciendo cola ante la puerta del estado del bienestar. Por eso les pido nuestro voto. Esquerra Republicana va a votar sí. Un sí con memoria, con condiciones y con vigilancia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Quarta, el repartiment territorial continua sec a la demografia. Es paga per beneficiari reconegut, però no per necessitat real, i això penalitza Catalunya, 4442 persones mortes en llista d'espera només fins al maig i 320 dies de mitjana per resoldre un expedient. No demanem cap privilegi. Demanem que la llei es compleixi, com deia abans. Hi ha qui aquests dies diuen que això és un pedaç, que 2200 milions d'euros és un pedaç. Un pedaç és retallar més de 5000 milions d'euros, com va fer el Partit Popular a partir del 2012. Això sí que és un pedaç i, a més, d'una mala costurera o costurera. I per acabar, hi ha qui compta la dependència com una despesa. Nosaltres la comptem com el que és: el salari indirecte de la classe treballadora, allò que sosté aquella persona que emmalalteix, que es fa gran, quan algú de casa ja no es pot valdre sol. Defensar aquest finançament és defensar el sou de la gent encara que no surti de la nòmina. I és alhora lluita social i lluita nacional, perquè finalment, finançar els drets de la gent i respectar les competències de Catalunya no són dues coses, són per a nosaltres, per a Esquerra Republicana, la mateixa.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Gràcies. Buenas tardes, presidente, señorías. Este real decreto responde a una necesidad clara, concreta y urgente, que es, como se ha dicho, garantizar la sostenibilidad económica de la corporación RTVE ante la incertidumbre suscitada por litigios y por la interpretación y el ocasional cambio de doctrina tributaria, que pueden dejar ciertos impuestos soportados por RTVE sin deducción. Señor ministro, si no se trata esta situación, como ha dicho usted, se pone en riesgo el equilibrio patrimonial de la corporación y, por consiguiente, la continuidad del servicio público que presta. No será por nosotros que esto no salga adelante. Tenemos claro el servicio que prestan RTVE y sus profesionales. Recordamos también el importante centro de producción de San Cugat, en Cataluña y el canal La 2 Cat, importante para divulgar la lengua catalana, más todavía, señoras y señores, donde predominan las noticias falsas y la posverdad. Tres puntos harán que nuestro grupo vote a favor de este real decreto. En primer lugar, la defensa del servicio público y la pluralidad. La medida preserva la existencia de un medio público importante, capaz de garantizar la pluralidad de la información, espacios culturales y contenidos en todas las lenguas oficiales. En Cataluña sabemos bien de la importancia de tener un espacio mediático que reconozca y haga visible nuestra lengua y nuestra realidad. Una corporación económicamente saneada es también una garantía de que estas realidades no quedarán relegadas por criterios mercantiles. En segundo lugar, señor ministro, votaremos a favor por la seguridad jurídica y la previsibilidad financiera. La inclusión de un mecanismo de compensación ante circunstancias sobrevenidas, como sentencias o resoluciones que alteran la deducción de impuestos, aporta previsibilidad contable y evita que la gestión ordinaria deba cargar con riesgos extemporáneos, que no dependen de la actividad normal de la corporación. Esto facilitará una gestión más eficiente y evitará tensiones en la plantilla y en la programación. Y, en tercer lugar, señorías, votaremos a favor porque entendemos que es una medida proporcional y adecuada y que llega en un momento urgente.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Una concentración de recursos en manos del Estado mientras, sí, son los territorios, las comunidades autónomas y los ayuntamientos quienes asumen buena parte -buena parte?- de los servicios públicos. Un modelo construido sobre una lógica aplastante de austeridad que limita la capacidad de gobernar de aquellos que están más cerca de los ciudadanos, de aquellos que conocen los problemas, de aquellos y aquellas que conocen las deficiencias, que conocen los problemas, las preocupaciones, las desilusiones y -por qué no decirlo también?- las esperanzas de sus gentes. Y este modelo, señor ministro, tiene que acabar de una vez por todas. Cataluña, no es una sorpresa -sigue al lado de otros territorios, ¿eh??-, sigue hoy infrafinanciada. Continúa aportando más de lo que recibe, mucho más de lo que recibe, y sigue sosteniendo servicios esenciales con un margen de actuación absolutamente insuficiente. Y eso no es solo una injusticia financiera. Eso, si me lo permiten, es un límite permanente de la capacidad de hacer política que sea útil. Repito: es un límite permanente de la capacidad de hacer política útil. Por eso en Esquerra Republicana defendemos otro modelo. Un modelo en el que los recursos sí que acompañan a las competencias. Un modelo en el que quien presta los servicios públicos tenga también la capacidad de financiarlos -y vuelvo?-, de financiarlos de manera digna, porque más autonomía financiera no es ningún privilegio. No es ningún privilegio, es una condición indispensable para que los servicios públicos puedan funcionar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Però, ministre, vol dir que no es pot fer millor, tot això? Li han dit els meus companys. Cada estiu hem de fer el mateix debat? L'estiu que ve, si encara som aquí, farem la temporada 5 del Verano Joven? Tornarem a parlar de viatges pels joves, tornarem a anunciar descomptes, tornarem a fer campanyes perquè puguin recórrer el país i perquè puguin recórrer Europa? Molta propaganda, ministre, i poca visió. Els sembla que el principal problema dels joves avui és el preu d'un bitllet de tren durant els mesos de juliol a setembre? Perquè molts joves que avui podran viatjar amb un 90 % de descompte no saben si poden emanciparse abans dels trenta anys. Molts joves, que avui podran fer un Interrail a meitat de preu, tornaran al setembre i no sabran si podran arribar a la seva universitat amb tren. Molts dels joves que avui podran anar de Barcelona a Sevilla per pocs euros continuaran encadenant contractes temporals, pràctiques mal remunerades o salaris que no els permetran construir un projecte de vida. I alguns, els que recorreran Europa aquest estiu, descobriran una realitat curiosa: que en molts països els joves s'emancipen abans, que tenen salaris més elevats, que troben habitatges assequibles amb més facilitat que aquí i el més important, i que segurament no han vist mai, que els trens van a l'hora. I és una mica paradoxal, ministre, els facilitem el viatge per conèixer Europa, però encara no hem resolt, perquè moltes de les oportunitats que trobaran a Europa no les troben a casa seva. I no ho dic per menystenir la mesura. Al contrari, és positiu que els joves utilitzin el transport públic, molt positiu. És positiu també que coneguin altres territoris i és positiu que el tren i l'autobús puguin ser una alternativa real al vehicle privat. Però també és positiu recordar que la mobilitat no pot substituir polítiques d'habitatge ni polítiques salarials ni polítiques industrials ni oportunitats laborals per als joves, perquè els joves necessiten molt més que poder viatjar. Necessiten poderse quedar al territori on viuen, construir un projecte vital en aquest territori. Necessiten una feina estable i accedir a un habitatge. Necessiten serveis públics de qualitat -?no a l'estiu, tot l'any- i saber que el seu futur no dependrà d'una promoció estival que dura tres mesos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Por todo eso, evidentemente, votaremos en contra de las dos enmiendas a la totalidad y defenderemos una reforma que fortalece el pluralismo político, amplía los derechos de representación de la ciudadanía y contribuye a hacer un Congreso más democrático, más representativo y más respetuoso con la realidad plural de este Estado. Porque la pregunta que nosotros nos hacemos y que nos gustaría que se hiciera la ciudadanía es: ¿Quién puede estar en contra de ser más democráticos a estas alturas? La respuesta es muy clara, la respuesta de los que están en contra de ser más democráticos es la España en blanco y negro; la de los que añoran el tiempo pasado; los que buscan un bipartidismo en el que puedan decidir dónde aplican sus políticas; a quién pueden ustedes enchufar; qué poderes pueden manipular para continuar así estando en el poder, tanto si están en el Gobierno como si no. Por lo tanto, nuestro voto será en contra a este Estado en blanco y negro y a sus políticas, que no nos han llevado a ningún lugar más que al sufrimiento de muchos ciudadanos y ciudadanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Per tot això, evidentment, votarem en contra de les dues esmenes a la totalitat i defensarem una reforma que reforça el pluralisme polític, amplia els drets de representació de la ciutadania i contribueix a fer un congrés més democràtic, més representatiu i més respectuós amb la realitat plural d'aquest Estat. Per tant, la pregunta que nosaltres ens fem i que ens agradaria que es fes la ciutadania és: qui pot estar en contra de ser més democràtics a aquestes alçades? Qui pot estar en contra de ser més democràtics? La resposta és molt clara. La resposta dels qui estan en contra de ser més democràtics és el de l'Espanya en blanc i negre, els que enyoren un temps passat, el que volen aquí un bipartidisme on puguin decidir on apliquen les seves polítiques, a qui poden vostès enxufar, quins poders poden manipular i així poder continuar estant al poder, tant si estan al Govern com si no. Per tant, el nostre vot en contra en aquest Estat en blanc i negre, a les seves polítiques que no ens han portat enlloc més que al patiment de molts ciutadans i ciutadanes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les democràcies del nostre entorn tendeixen a tenir governs de coalició i parlaments amb un major nombre de forces polítiques diferents i, gràcies a això, la ciutadania avança. Molts d'aquests països, com vam exposar en la presentació d'aquesta iniciativa, garanteixen la possibilitat de conformar grup parlamentari amb requisits tan o més accessibles que els plantejats en la nostra proposta de reforma. I ho fan perquè els parlaments només poden complir la seva tasca d'articular les diferents voluntats populars en propostes polítiques de majories si les forces polítiques minoritàries tenen la possibilitat d'expressarse, de defensarse, de fer propostes. I la pregunta és molt senzilla: té sentit que formacions que obtenen cinc diputats i centenars de milers de vots puguin veure limitada la seva capacitat de representació per uns requisits que no responen a la realitat política actual? Nosaltres creiem que no i la seva proposta, senyories del PP, no resol aquest problema. Al contrari, consolida les barreres existents i manté un sistema que ha provocat reiteradament que opcions polítiques àmpliament recolzades per la ciutadania hagin quedat relegades al Grup Mixt, amb menys capacitat d'iniciativa i de control parlamentari. Això també és el que volen. Vostès volen que quan arribin al govern no se'ls pugui controlar. Està clar que vostès, senyories del PP, volen continuar amb un bipartidisme on puguin fer i desfer al seu gust, més o menys com fan ara, però s'estalviarien haver d'utilitzar el poder judicial com fan avui.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I aquí estem, amb el Partit Socialista i el PP llençantse els casos pel cap, com si això fos una competició per veure qui té el sumari més gruixut. Si estarien tots amb el cap destrossat, permetinme que ho digui així, mentre la gent continua esperant, esperant habitatge assequible, esperant Rodalies dignes, esperant que els sous pugin, esperant una sanitat pública millor, esperant que la joventut pugui emanciparse abans de jubilarse, abans de jubilarse, senyories, esperant que algú governi. Perquè la sensació que transmet aquest bipartidisme és francament, de veritat, desoladora. Uns compareixen davant del jutge, els altres compareixen davant d'una comissió d'investigació. I entre els uns i els altres, doncs sí, el més calent a l'aigüera. El règim del 78, senyories. És que ens donen la raó. Els independentistes d'esquerres fa molts anys que denunciem que el règim del 78 té una tendència preocupant a confondre sempre les institucions amb els interessos dels grans partits. I permeti'm que ho digui també, veient l'espectacle que estan protagonitzant uns i altres, aquest matí i avui, un dimecres a dos quarts de set de la tarda, costa trobar arguments per desmentirho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«Como le decía antes al señor Chamorro, podríamos coincidir, pero ustedes no quieren resolverlos, porque ustedes -?y esto se olvidan siempre de decirlo en esta tribuna- necesitan que estos problemas continúen existiendo. Ahí está la clave, porque el malestar del campo es su materia prima, diputadas y diputados de VOX, su materia prima. Cuanta más indignación, mejor para VOX; cuanta más desesperación, mejor para VOX; cuanta más confrontación, también mejor para VOX. Por eso no presentan una estrategia para el sector primario, lo que presentan es una estrategia, sí, pero electoral, y utilizan a los agricultores y a los pescadores como otros utilizan las banderas: única y exclusivamente como atrezo. Pero el campo no es un decorado en absoluto, el campo es gente que se levanta antes de que salga el sol, que trabaja 365 días al año y que está cansada de ser utilizada por políticos que aparecen cinco minutos antes delante de un tractor y desaparecen después. Cuando toca hacer políticas, cuando hay que negociar presupuestos, cuando hay que defender a los agricultores, cuando hay que invertir en modernización de regadíos y cuando toca hablar de relevo generacional no están.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«Bé, bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories de VOX, senyor Chamorro, de fet, he de confessar que és fascinant escoltarlos parlar del camp com si fossin una força antisistema perseguida per Brussel·les. És al·lucinant. Però saben què passa? Ho deia ara la companya de Podemos, vostès governen o han governat en comunitats autònomes que tenen competències fonamentals en agricultura i ramaderia, en desenvolupament rural, en regadius, en sanitat animal o en incorporació de joves. I què han fet? Perquè una cosa és fer discursos inflamats des d'aquesta tribuna i una altra de molt diferent és governar. Una altra de molt diferent és gestionar, és prendre decisions. I, quan han tingut responsabilitats de govern, no han liderat absolutament cap tipus de revolució a favor del sector que ens ocupa, a favor del sector primari. No han acabat amb la burocràcia, no han garantit preus justos, no han resolt el problema del relleu generacional, no han aturat el desdoblament, no han multiplicat les assegurances agràries ni les han adaptat al canvi climàtic. És veritat que vostès no creuen que existeixi el canvi climàtic, aleshores potser seria una mica contraproduent que ho fessin. En definitiva, no han solucionat la crisi hídrica. És que no han fet res. O, si han fet alguna cosa, els diré què han fet, allò que tant critiquen dels altres. Vostès només han fet propaganda, propaganda i soroll. Vostès són extraordinaris buscant culpables, de fet, són els millors buscant culpables. Brussel·les, l'Agenda 2030, els ecologistes, els immigrants, els buròcrates, el grau i mig d'augment de la temperatura. Però són incapaços d'assumir cap responsabilitat elemental. I, quan es governa, doncs jo lamento dirlos que es fa més complicat assenyalar, perquè el que toca és resoldre. I la realitat és que allà on governen els agricultors, els ramaders continuen tenint els mateixos problemes i, si em permeten, més, realment més. Per això aquesta moció té una part gairebé còmica, perquè moltes de les coses que denuncien són problemes reals.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Me dirijo a la izquierda de este hemiciclo, porque nos podemos hacer los tontos o no. Yo al menos tengo ojos en la cara. Y lo digo porque yo creo que todo lo bueno que ha pasado en este país en los últimos siete u ocho años ha sido con la participación de Zapatero. Pero ¿qué diríamos si hubieran encontrado un millón y pico de euros en joyas en la casa de Aznar, en la casa del rey, en la casa de Feijóo, en la casa de Ayuso, en la casa de Abascal? ¿Qué diríamos? Señorías, conviene regular urgentemente la figura del expresidente. No tiene ningún sentido que no haya límites entre la influencia, el lobby y el tráfico de influencias. No tiene ningún sentido. Señorías, voy acabando. Yo lo he dicho muchas veces: no tengo puñeteras ganas de que Feijóo sea presidente, Abascal vicepresidente, Ester Muñoz ministra, Tellado ministro... No tengo puñeteras ganas, puñeteras. Yo no tengo puñeteras ganas de ver el enorme sufrimiento social que van a traer. Yo no tengo puñeteras ganas de ver ilegalizaciones. Yo no tengo puñeteras ganas de ver encarcelamientos políticos. Lo han anunciado. Pero, señorías, señor presidente, ¿seguir así para qué? Usted ha dicho: Cómo no continuar. Vale, bien, pero ¿para hacer qué? ¿Para hacer qué? (Varios señores diputados: ¡Para robar!). Resistir está bien. Le puedo asegurar que hay muchísima gente que subsiste gracias a este Gobierno. Y este Gobierno, gracias a la influencia de muchos de nosotros, ha hecho y está haciendo cosas muy buenas para la gente. Pero limitarnos a decir que somos lo menos malo de entre todo lo malo y no hacer absolutamente nada más... Por ejemplo, en vivienda: ¿por qué no frenamos la especulación inmobiliaria de una vez por todas, de una puñetera vez? ¿Por qué no? ¿Por qué no? Llenemos de contenido la legislatura. Porque la pregunta que les hago es, señores del PSOE: si solamente va a resistir, ¿qué quedará del PSOE cuando todo esto acabe? ¿Qué quedará? Se lo digo yo: gente muy chunga.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I encara hi ha una segona preocupació, que és la recentralització tantes vegades anomenada, malauradament, en aquesta cambra. La Comissió Europea planteja concentrar la gestió dels fons en grans plans estatals. I nosaltres diem amb la boca grossa que això és un error. És un error, perquè, senyories, estaria bé que això s'entengués, la proximitat no és un error. No sempre, però moltes vegades la proximitat és una solució. A vegades vols desempallegarte d'aquells que tens al costat, a vegades també pot passar, però normalment des de la proximitat es gestiona millor, perquè les polítiques funcionen millor quan s'escolta els territoris, quan es coneixen els territoris. Perquè la subsidiarietat no és una paraula decorativa dels tractats europeus, és una garantia, sí, de bona governança. I perquè ningú, des d'un despatx llunyà, coneix millor les necessitats, si m'ho permeten, del Delta de l'Ebre, de les Terres de Ponent, del Pirineu o dels ports del litoral del meu país. La pagesia, el sector pesquer no demana privilegis. I això és molt important que ens ho gravem entre cella i cella. Demanen una cosa molt més modesta i també, si m'ho permeten, molt més justa. Demanen poder continuar existint. Demanen poder continuar existint. Demanen competir en igualtat de condicions. Demanen, sí, tenir un futur. I demanen que, quan Europa parla de transició ecològica, no converteixi precisament els qui millor coneixen el territori, que és la pagesia, que són els ramaders, no els converteixi en les víctimes de les seves contradiccions. I això no vol dir no ser ecologista, i això no vol dir no ser mediambielista. I això no vol dir no creure en el canvi climàtic. Perquè els primers interessats, senyories, en el fet que les coses es facin bé, a preservar la biodiversitat, a preservarho extremadament tot, són els primers interessats justament la pagesia.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«La proposta, senyories, del nou marc financer pluriennal ens preocupa, i ens preocupa molt. I d'aquí ve la interpel·lació de la setmana passada, i d'aquí ve, evidentment, també aquesta moció. Ens preocupa perquè es multipliquen les partides en altres àmbits. I, mentre això passa, mentre en altres àmbits del pressupost europeu es multipliquen i es multipliquen moltes partides, es plantegen retallades molt serioses, retallades del 10 %, per exemple, en ajudes directes de la PAC, d'un 20 % en desenvolupament rural i, escoltin bé, per si algun despistat encara no ho sap, de gairebé un 67 %, un escandalós 67 % en el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura. I això, si m'ho permeten, no és només una qüestió comptable. Això són explotacions que directament desapareixeran. Això són joves que sí, avui ja renuncien a incorporarse al sector, són pobles també que perden activitat, són confraries que no poden continuar, són territoris sencers que, en definitiva, es van buidant. I després ens preguntem per què Europa sembla a vegades tan llunyana. Doncs perquè Europa és llunyana quan els seus números no són el reflex del que passa a la realitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Fa anys que es desenvolupen programes de prevenció de les violències masclistes, de formació del professorat i d'acompanyament als centres. Evidentment, queda molta feina per fer. Ningú no diu que el problema estigui resolt, però també és cert que hi ha experiències acumulades, coneixement pedagògic i bones pràctiques que mereixen ser reconegudes, i s'ha de posar en valor la feina d'aquests territoris que ja han incorporat de manera transversal la coeducació, la perspectiva de gènere i l'educació afectivosexual en els seus currículums i projectes educatius, com deia, com és el cas del meu país. 'El feminisme ha anat massa lluny', ens hem de sentir dir molt sovint, mentre milers de dones i nenes continuen patint violències masclistes, agressions sexuals, assetjament, discriminacions i desigualtats que limiten la nostra llibertat i condicionen les nostres vides cada dia. Els mateixos que sostenen que no hi ha cap problema amb la igualtat i que no existeix la violència de gènere mentre maten a plena llum del dia dones als carrers del nostre país són els que diran ara en una estoneta, aquí al faristol, que parlar d'educació afectivosexual és no sé quina cosa obscena. Doncs mirin, no, no ho és. I, si pensen així, potser és que s'han de revisar les seves obscenitats. Perquè educar en aquest sentit és educar en el respecte i en l'autorespecte, és educar en el consentiment i, sobretot, aprendre a relacionarse entre iguals i des de la llibertat, no des de la dominació. I estic segura que amb el panorama mundial que ens està quedant és més necessari que mai.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Pero una cosa es compartir un objetivo y otra es aceptar que las decisiones se tomen cada vez más lejos de los centros que luego las tienen que aplicar. Las necesidades educativas no son las mismas en todas partes. No es lo mismo una escuela rural que un instituto del área metropolitana. No son iguales en un centro con mucha complejidad social que en un centro con una realidad completamente distinta. Por eso pensamos precisamente que las políticas educativas necesitan proximidad, flexibilidad y también capacidad de adaptación. También creemos que este debate debería ser mucho más ambicioso. Si queremos hablar seriamente de calidad educativa, debemos hablar de segregación escolar, de inclusión, de salud mental, de lucha contra el abandono escolar, de recursos para centros con más dificultades y de la dignificación de la profesión docente. Las ratios forman parte de la solución, cierto, pero no son la solución. Por todo eso, nuestro grupo tiene claro que este proyecto de ley que plantea el Gobierno no puede ver la luz tal y como ustedes lo han redactado. Pero también creemos que la respuesta adecuada no sería impedir su tramitación, porque hay una aspiración legítima de mejorar las condiciones de la docencia y una demanda real de continuar reduciendo las ratios, eso es cierto, y porque pensamos que es en el trámite parlamentario donde precisamente hay que hacer todo ese trabajo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Antes de entrar en el fondo del asunto, quisiera dejar claro que en Esquerra Republicana compartimos plenamente la necesidad de mejorar las condiciones de la docencia en todo su conjunto. Todo ello comporta, evidentemente, que también compartimos la voluntad de reducir las ratios en las aulas, que solo es una pequeña parte de las reivindicaciones de los y las maestras. No tenemos ningún problema con este objetivo y esta iniciativa. Hace muchos años que defendemos una reducción de ratios, lo cual mejora la atención personalizada y permite a los profesionales desarrollar mejor su trabajo. La educación, probablemente, es una de las políticas públicas que más condicionan el futuro de una sociedad. Cuando hablamos de escuela, cuando hablamos de las condiciones en las que trabajan los docentes o de las oportunidades que ofrecemos a nuestros niños y jóvenes, no discutimos un tema concreto sectorial. Estamos hablando, sobre todo, de qué modelo de sociedad queremos construir. Dicho esto, hemos de ser honestos. Los retos de la educación de hoy no se resuelven solo modificando un artículo de una ley. Si hemos aprendido algo de las últimas semanas escuchando a la comunidad educativa catalana es precisamente esto. Los y las maestras, profesores y profesoras, equipos directivos, familias y representantes sindicales no se limitan a salir a la calle en Cataluña para pedir la reducción de los alumnos en las aulas. Nos hablan de las dificultades para desplegar una escuela inclusiva con garantías; nos hablan de la falta de profesionales de apoyo, de la necesidad de reforzar los servicios de orientación y atención educativa, de los centros de alta complejidad que continúan enfrentando retos sin recursos suficientes -hace poco vimos cómo el Gobierno trabajador del señor Illa les aplicaba recortes-; y, sobre todo, nos hablan de la necesidad de dignificar una profesión que hace demasiados años ha debido soportar sobrecargas, recortes y falta de reconocimiento.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però una cosa és compartir un objectiu i l'altra és acceptar que les decisions es prenguin cada vegada més lluny dels centres que després les han d'aplicar. Les necessitats educatives no són iguals a tot arreu. No són iguals en una escola rural que en un institut de l'àrea metropolitana. No són iguals en un centre amb elevada complexitat social que en un centre amb una realitat completament diferent. I precisament per això pensem que les polítiques educatives necessiten proximitat, flexibilitat i capacitat d'adaptació. També pensem que aquest debat hauria de ser molt més ambiciós. Si volem parlar seriosament de qualitat educativa, hem de parlar de segregació escolar, d'inclusió, de salut mental, de lluita contra l'abandonament escolar, de recursos per als centres amb més dificultats i de la dignificació de la professió docent. Les ràtios formen part de la solució, és cert, però no són la solució. Per tot això, el nostre grup té clar que aquest projecte de llei que planteja el Govern no pot veure la llum tal i com vostès l'han redactat, però també creiem que la resposta adequada no seria impedirne la tramitació, perquè hi ha una aspiració legítima de millorar les condicions de la docència i una demanda real a continuar reduint les ràtios -això és cert- i perquè pensem que el tràmit parlamentari és on precisament s'ha de fer tota aquesta feina.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Bé, moltes gràcies. Abans d'entrar en el fons del debat, vull deixar clar que, des d'Esquerra Republicana, compartim plenament la necessitat de millorar les condicions de la docència en tot el seu conjunt i això comporta que, evidentment, compartim també la voluntat de reduir les ràtios a les aules, que només és una petita part de les reivindicacions dels i les mestres. No tenim cap problema amb l'objectiu que inspira aquesta iniciativa. De fet, fa molts anys que defensem que una reducció de ràtios facilita una atenció més personalitzada, afavoreix la inclusió educativa i permet als professionals desenvolupar millor la seva feina. L'educació és probablement una de les polítiques públiques que més condicionen el futur d'una societat. Quan parlem d'escola, quan parlem de les condicions en què treballen els docents o de les oportunitats que oferim als nostres infants i joves no estem discutint un tema concret o sectorial. Estem discutint sobretot sobre quin model de societat volem construir. Ara bé, dit això, hem de ser honestos, senyora ministra. Els reptes que avui té l'educació no es resolen només modificant una xifra en una llei. I si alguna cosa hem après de les últimes setmanes escoltant la comunitat educativa catalana és precisament això. Els i les mestres, els professors i les professores, els equips directius, les famílies i els representants sindicals no es limiten a sortir als carrers a Catalunya a reclamar la reducció del nombre d'alumnes per aula. Ens parlen de les dificultats per desplegar una escola inclusiva amb garanties. Ens parlen de la manca de professionals de suport. Ens parlen de la necessitat de reforçar els serveis d'orientació i atenció educativa, dels centres d'alta complexitat, que continuen assumint reptes enormes, amb recursos insuficients i que van veure fa uns mesos com el Govern de Salvador Illa els retallava les educadores socials i les tècniques d'inclusió. I ens parlen, sobretot, de la necessitat de dignificar una professió, que fa massa anys ha hagut de suportar retallades, sobrecàrregues i manques de reconeixement.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Per tant, sí -i ara sí que acabo- votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l'actual situació. Sí, som així de responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro. Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble. Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra. Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos -porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento- más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros. Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también -eso no sé si lo sabe alguien, parece que no- quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere. Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados -ahogados es poco- por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente -como se ha denunciado aquí muchas veces también- el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«I en aquest sentit crec que paga la pena en aquest moment dir que hi ha moltes entitats culturals del país -en aquest cas jo parlo de Catalunya, però segur que a tot l'Estat- que continuen sostenint la seva activitat amb recursos insuficients i, per tant, és bo que fem una aposta per als nivells d'excel·lència màxima, però no podem perdre de vista això. Posaré un exemple. Per exemple, la Ryder CUP. La Ryder CUP és un gran aparador internacional -no ho posem en dubte- i també és un model de promoció d'un determinat esquema d'esport, però està orientat bàsicament a la promoció turística, a l'atracció d'inversions i a un públic d'un determinat poder adquisitiu. Per tant, necessitem les dues dimensions, és a dir, tenir ryders cups, però també inversió en els barris. La cultura d'un país, senyories, no es construeix únicament a través dels grans festivals o dels grans esdeveniments. Més aviat, si vostès volen, aquests grans esdeveniments sorgeixen d'una vida cultural prèvia que té lloc en la base. Per tant, nosaltres pensem que, des dels ateneus, les entitats veïnals, les festes de barri, necessitem mantenir aquest finançament suficient. I això, senyor Urtasun, interpel·la el seu ministeri com interpel·la les comunitats autònomes i la inversió municipal. Si es poden establir, senyories, beneficis fiscals per a grans esdeveniments internacionals, també se'n poden establir per a aquelles activitats que generen cohesió social, participació i arrelament territorial. Els grans esdeveniments projecten el país internacionalment, però la cultura popular de base el manté viu. I ara és el moment en què podríem esmentar l'enyorada escriptora Montserrat Roig quan deia que, a la llarga, la inversió en la cultura és el que ens assegura la llibertat. I és així.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»