Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
83 declaraciones · página 2 de 3
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Senyories, hem reculat molt durant els darrers anys. Per això aquesta llei és imprescindible. Pel que fa a Catalunya, la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va suposar un gir involutiu cap a una progressiva desoficialització i va significar la pèrdua dels beneficis de la noció de llengua pròpia. A les Balears i el País Valencià assistim a l'arraconament sistemàtic de la llengua pròpia que porten a terme els respectius governs del Partit Popular, obligats pels seus acords amb els ultres de VOX, la qual cosa suposa una destrucció criminal de la cultura feta des de les institucions amb total impunitat. No som, senyories, davant un tema només d'identitat. Som davant d'una qüestió d'igualtat i de radicalitat democràtica. Venim d'un silenci antic i molt llarg, com cantava en Raimon, però no ens resignem. I el gran poeta Vicent Andrés Estellés ho diu aixina al poema 9 d'octubre de 1978. 'Poble retrobat a les malmeses síl·labes de l'idioma, de sang, de ferro, d'ossos que duren més que els homes'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Hoy hablaré en nombre de las fuerzas políticas que representan a las antiguas y a las más antiguas naciones europeas: Euskal Herria, Galiza y països catalans. Nuestra lengua está ligada a nuestra identidad y es la expresión de nuestro pueblo; está completamente ligada a la historia y a la memoria gracias a un nudo indestructible y arraigado a las mismas. Porque, de hecho, una lengua es mucho más que una herramienta de comunicación, es muchísimo más: es un repositorio de la memoria libre de las personas y, además, es un vínculo entre diferentes generaciones; es toda una visión del mundo y una forma única, una forma original de estar en el mundo. Nuestras lenguas, que son el euskera, el galego y el catalán, han perdurado ante numerosos intentos de genocidio cultural que, durante siglos y siglos, han sucedido y se han producido a cargo de los Estados español y francés. (Aplausos). La Constitució del 1978 afirma un principi plurilingüístic que parteix de l'obstinada realitat: el 40 % de la població de l'Estat espanyol, més de 19 milions de persones viuen en territoris amb llengües oficials diferents del castellà o espanyol. Al mateix temps, però, aquesta constitució consagra la supremacia del castellà, que és oficial a tot l'Estat i el coneixement del qual s'imposa arreu. La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries ha assenyalat diverses vegades que els parlants de català, euskera i gallec no són tractats com els parlants de castellà, tot i ser aquestes llengües també oficials. Arran d'això i en el dia a dia, es generen moltes situacions de discriminació inacceptables en un sistema democràtic. Aquesta pèssima i ínfima protecció del català a l'euskera i al gallec es demostra, per exemple, en l'absència d'una normativa estatal que garanteixi que totes les persones puguin relacionar-se amb validesa i eficàcia jurídica amb els òrgans de l'Administració central i les institucions comunes en la llengua que triïn. Tret, és clar, del Congrés de Diputats i l'edició plurilingüe del Boletín Oficial del Estado, del DNI o del carnet de conduir. Senyories, és escandalosa la feblesa del plurilingüisme a Espanya, sobretot si es compara amb estats com Bèlgica, el Canadà o Suïssa.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Buenas tardes, arratsalde on, boa tarde, bona tarda. Es un honor hablar hoy aquí en nombre de los veinticuatro diputados que hemos firmado esta proposición de ley orgánica de garantía del plurilingüismo, representando a los grupos de Esquerra Republicana, Euskal Herria Bildu, Partido Nacionalista Vasco, Bloque Nacionalista Galego, Comuns, Compromís y Més per Mallorca. Saludo también a las entidades por la igualdad lingüística que nos acompañan en la tribuna. Muchas gracias por estar aquí. En Esquerra, agradecemos también la buena predisposición del resto de formaciones para mejorar y sacar adelante un proyecto importante, que me atrevo a calificar de histórico, en el sentido de conseguir que el adjetivo pluricultural sea algo más que un mero enunciado vacío cuando se habla del Estado español. Con esta proposición, también hacemos más real y tangible el principio de igualdad que consagra la Constitución, pues se trata, señorías, de que los hablantes de catalán, euskera y galego dejen de ser ciudadanos de segunda ante la Administración Central. Senyories, quin és l'objectiu que perseguim? Volem garantir el plurilingüisme real a l'Estat i ho fem corregint al biaix monolingüe de les institucions estatals per assegurar d'aquesta manera el dret efectiu de la ciutadania a relacionar-se amb l'Administració en qualsevol llengua oficial. Aquest és un compromís del PSOE, el recordo, senyories socialistes, en el moment d'arrencar la present legislatura a l'agost del 2023, igual que el de promoure la institucionalització del català a la Unió Europea, que encara està pendent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos, éticos y de transparencia...
«I això té molta gràcia, si m'ho permeten que passi aquesta setmana on es recordarà demà 50 anys de la mort del dictador. Per què? Doncs per un motiu molt senzill. Perquè vostès, senyories del PP, que ho han fiat tot a VOX i que VOX, com veuen, està aprofitant el momentum, senyories del PP, vostès van de la mà d'un partit que blanqueja el franquisme, senzillament. Un partit que en aquesta seu parlamentària ha dit que el període de Franco va ser un període de concòrdia i de, en fi, de reconciliació. Això s'ha dit aquí. Està en el diari de sessions. Per tant, senyories del PP, vostès venen a parlar sobre el ministre Torres, a més a més, amb un dia bastant desafortunat, perquè els atzars han fet que en aquest moment, com sha recordat, hi hagi detingut tres persones del seu partit a Almeria: el president de la Diputació, el vicepresident i també un alcalde. Per tant, diríem que no tenen els papers en regla, tampoc en aquest sentit. Ja sé, senyories, que volen agafar el tren o l'avió i que, a més a més, jo els parlo en una llengua que potser no els agrada, però m'agradaria que almenys simulessin que escolten perquè per això els paguen, en definitiva.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Senyores i senyors, diputats i diputades. Primer de tot, gràcies a la feina feta pel ponent, senyor Fèlix Alonso. També moltes gràcies a la lletrada Mercedes Cabrera, sense la qual estic convençut que aquesta llei hagués costat més de sortir, sent generós. Senyora presidenta, senyor president, diputats, avui fem un pas útil concret a la gent per garantir l'atenció a la clientela amb terminis clars, drets exigibles, obligacions reals per a les grans empreses. Aquesta llei situa el benestar dels consumidors al centre, posa fi a abusos quotidians i reforça drets que fins ara depenia massa sovint de la bona voluntat de les companyies. El primer eix, el més rellevant per al nostre grup, és el dret d'atenció en català i a la resta dels idiomes cooficials, per fi reconegut com a obligació jurídica i no com una concessió de bona voluntat, normalitzant allò que hauria de ser normal en un estat plurilingüe i no el 2025, sinó molt abans, però a poc a poc anem fent passes. A Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, s'haurà de poder ser atès en català, igualment en euskera a Euskadi i Navarra i en gallec a Galícia, quan així ho sol·liciti la clientela i el servei es dirigeixi a territoris amb llengua oficial pròpia. Això és inclusió i respecte. Cadascú serà atès en l'idioma oficial que demani dins de la seva comunitat, sense que hi hagi idiomes per damunt dels altres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tiene previsto el Gobierno impulsar alguna modificación legislativa para garantizar el respeto a los...
«Gràcies. Ministre, li donaré una notícia si m'escolta, que és la següent: recentment, un jutge ha anul·lat les bases d'un concurs, que va convocar l'Ajuntament de Vic, per proveir una plaça. Una feina, simplement perquè es demanava el nivell B2 de català. És un veritable escàndol. I, a més a més, li diré que més de, en aquest moment, 218 normes s'han dictat des de l'àmbit espanyol i europeu contra la llengua catalana. Li demano una pregunta molt senzilla: vostès que a més a més de ser un govern oficialment progressista, apadrinen el govern de l'assossec del senyor Illa, el president Illa, vostè creu que hi ha alguna agenda del reencuentro possible amb un greuge permanent, estructural, establert i sistemàtic sobre els parlants de català? Vostè creu que es pot governar de manera militant tenint uns operadors jurídics, una part dels quals constantment posen pals a les rodes perquè els catalanoparlants puguem exercir una vida normal? Vostè creu que un govern pot operar tenint una part de població que són tractats cada dia com a ciutadans de segona?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Mirin, i són molt pesats parlant del pacte nacional de l'aigua. Per què no parlen d'una gestió eficient de l'aigua? Per què no parlen de la modernització dels regs? Per què no parlen del canal d'Urgell? Per què no parlen de les dessalinitzadores? Serà molt més interessant que aquest coi del pacte nacional de l'aigua. Escolti'n, que l'aigua no és una mercaderia. És a dir, perquè és que vostès són els reis de l'extremisme hidràulic, per definició, quan és d'un interès general. Mirin, el sector primari necessita menys paraules i menys mocions llençols i, com els deia, més activitat. No es pot venir aquí a fer-se fotos amb el sector quan està en crisi i després anar a Europa a donar suport a un acord com el de Mercosur o votar contra els mecanismes de protecció dels petits agricultors. Això no es pot fer, perquè això no és decent. I aprofito l'últim minut, senyories, avui que és vigília del 9 d'octubre, per enviar una abraçada fraternal als valencians i a les valencianes amb motiu de la seva Diada nacional. Perquè davant de les amenaces de l'extrema dreta, contra la llengua, contra la cultura, contra els drets civils i polítics, sempre, sempre, hi trobarà la nostra solidaritat i suport, com hem demostrat abastament des de l'esquerra nacional dels Països Catalans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de garantizar la enseñanza y presencia del...
«Mirin, hi ha qui ataca i hi ha qui defensa i nosaltres sempre defensarem la llengua catalana. Jo ho he dit vàries vegades en aquest faristol. Jo no parlo aquí català per fotre'ls vostès. No es pensin que són tan importants. Jo parlo català perquè és la llengua que m'ha ensenyat la meva mare. És la llengua amb la que he crescut. És la llengua amb la que estimo, és la llengua amb la que somio. És la llengua en la que penso i no ho faig per fotre'ls a vostès ni a les senyories del Partit Popular, que sembla que tot giri al seu voltant. És curiós, és molt curiós que vostès vinguin aquí a dir que el problema és que l'educació no es fa en castellà. Mirin, l'altre dia el senyor Figaredo quasi es carrega el faristol i el micròfon aquí per un tema de comprensió lectora, no de llengua. Perquè que jo sàpiga, vostè està escolaritzat en castellà, per tant hauria de tenir totes les competències bàsiques i no va entendre el company Vicent Vidal, que jo ho entenc, que no l'entengui, perquè vostè català no en sap, però aquí té unes pantalles, eh? I sinó té un pinganillo que no l'he vist posar se'l mai. És a dir, és que em sembla increïble que cada setmana haguem d'estar aquí venint a defensar que el català és llengua oficial, que el català ha de ser llengua vehicular. Em sembla increïble. Em sembla una pèrdua de temps per a tota la ciutadania, que és que hauria d'estar penada a la seva sacrosanta constitució! Vostès el que volen és que el català, el basc, el gallec, es converteixin en un element de folklore, com passa ara ja a la Catalunya Nord. Gràcies a Déu i aquí, des d'aquí dono les gràcies a la resistència catalanoparlant de la Catalunya Nord, que manté el català també a l'Estat francès. Vostès sembla que perquè jo vinc aquí i digui: 'Hola, bona tarda', se acaba el imperio!»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«I si parlem de cultura, parlem de cultura i no podem disfressar la violència i el maltractament animal de cultura. La cultura és la llengua, és la música, és les festes populars, és la creativitat, és la memòria compartida. La cultura és tot menys veure com un animal es dessagna, atrapat dins una plaça d'on no pot escapar i sense cap possibilitat de defensar-se. No pot ser cultura veure com un ésser viu cau esgotat i ensangonat davant d'aplaudiments. La cultura evoluciona, igual que les nostres ciutats. Allò que un dia eren fortificacions de pedra, avui són espais oberts i sostenibles. El mateix passa amb les tradicions. Les que no respecten la vida no sobreviuen, perquè no resisteixen el pas del temps ni la consciència col·lectiva. Per això, aquesta ILP avui és important, perquè és democràcia en estat pur i perquè obre la porta a una cultura sense crueltat. El Congrés pot mirar enrere i perpetuar els privilegis d'una minoria o pot mirar endavant i escoltar la majoria social que vol avançar. El Congrés avui pot mirar enrere o pot equiparar-se amb els països del seu entorn d'Europa, on ja fa temps que no es permeten espectacles ni es subvencionen festes amb crueltat animal amb diners públics. Espanya és pràcticament una excepció en això. A la majoria dels països del nostre entorn, els espectacles amb animals que impliquen patiment, com deia, estan prohibits o han quedat relegats al passat. França, com deien abans, és l'única que manté la tauromàquia en alguns territoris, és cert, però ni de lluny amb el suport institucional i financer que aquí encara es defensa. Portugal, tot i permetre'n algunes modalitats, ha introduït restriccions clares i si mirem al nord, a l'est o a l'oest, la resposta és unànime: no hi ha lloc per a la crueltat disfressada de tradició. La cultura europea d'avui és drets, és respecte i és benestar animal. Nosaltres, i jo en particular, ho tenim molt clar. La tauromàquia no és cultura. És crueltat. És maltractament animal i és inacceptable.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Bé, he de confessar que quan vaig llegir el títol d'aquesta PNL em vaig fer il·lusions perquè em pensava que vostès volien tornar a parlar de llengua i de la imposició del castellà i del que pateix, i sincerament, estic una mica decebuda amb la proposició no de llei que presenten vostès, senyories del Partit Popular. Vostès presenten una PNL per dir que el Govern no té pressupost i que hauria d'invertir més en educació. Un cop més, vostès utilitzant l'educació com a arma política, en una cosa o en un altre. Però el més sorprenent és que tenen vostès la barra de venir aquí avui a dir que les famílies estan mal finançades amb l'educació i que estudiar és molt car. Jo vull fer un exercici de memòria. Se'n recorden vostès d'aquell 2012 on el Partit Popular tenia majoria absoluta en aquesta cambra i un president que es deia M. Rajoy? Se'n recorden? Se'n recorden que en aquell moment aquell govern va retallar més d'un 21 % de pressupost en educació? Se'n recorden quan van retallar al mateix moment tres milions d'euros, 3000 milions d'euros en educació i 7000 milions d'euros en sanitat? Se'n recorden? Això, senyories del Partit Popular, va suposar un augment del 20 % de les ràtios d'alumnes per classe i un augment d'entre el 15 i el 25 % de les taxes universitàries en la matrícula del primer curs, la supressió de programes educatius en escoles bressol, per exemple ?un tema que precisament ara reivindiquen que s'ha de finançar en aquesta PNL. Amb les seves retallades es van perdre 14 000 llocs de treball de professorat al 2012. Del 2010 al 2012, els pressupostos educatius es van reduir en més de 6300 milions d'euros. Es van retallar nombrosos programes de suport, com els plans de reforç PROA, de lluita contra l'abandonament, beques d'idiomes, Erasmus, llibres de text... Aquesta caiguda va representar el 37 % menys en els fons del Ministeri d'Educació.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Segueixo. Incorporarem esmenes sobre llengua, sí, i ho deien abans: No hi ha justícia democràtica possible si no entén el dret del ciutadà justiciable i, per tant, sense el requisit de llengua serà molt difícil que ens posem d'acord. Incorporarem aquelles competències que van perdre els jutjats de pau. Durant la tramitació van perdre la de matrimoni, però també van perdre competències en el Registre Civil. Incorporarem els drets laborals, efectivament, són el 30 % els interins. L'associació, tant de fiscals com d'advocats interins o suplents, són el 30 % aproximadament del cos actual i també dicten una gran part de les sentències. Per tant, no sé que ens expliquen que no formen part del poder judicial i en formen part ara. És normal que posem d'alguna manera una mica de decència a les seves condicions laborals. Què més? Doncs, per exemple, la impunitat. Ja n'hi ha prou de sentir que no podem parlar dels jutges. I tant que sí! Tinc opinió política sobre moltes de les sentències del Tribunal Suprem o de l'Audiència Nacional o d'altres òrgans del poder judicial. I s'ha d'acabar la impunitat amb que hi ha sentències manifestament injustes, preses amb tota la consciència de la seva injustícia manifesta, els recordo que això és un tipus penal, però que no pots dir-ho, perquè aleshores afectes a la independència judicial. Si no existeix! Si vostès posen i treuen jutges i després ens venen a dir aquí que hem de respectar no sé quina independència judicial. Francament, respecten vostès la nostra independència el dia que la declarem, perquè almenys serà més real. Per tant, de cap de les maneres deixarem d'opinar sobre els jutges i de cap de les maneres deixarem d'intentar que tinguin un sistema de responsabilitat que se'ls pugui demanar comptes per les seves sentències i per les seves interlocutòries.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué influencia tiene en Europa, Señor Albares?
«Señor Albares, ¿herida abierta? Es un genocidio. ¡Genocidio! No passa res per dir-ho. Però jo li parlava del reconeixement de l'oficialitat del català a Europa, com vostè sap, un compromís del seu Govern a la investidura amb Junts, amb Esquerra Republicana, que el català sigui reconegut oficial a Europa i això s'ho ha petat, s'ho ha petat la dreta, la dreta espanyola, el Partido Popular. Es vanaglorien d'haver-se petat aquest acord, aquest compromís. Per què el català no pot ser oficial a Europa? El català és més parlat que el maltès, el letó, l'estonià, el danès, el suec, el finès. El català és parlat per deu milions d'europeus a Europa. Per què no pot ser reconegut? Ah, perquè és català. I perquè no forma part d'un Estat. Ah, però la seva sacrosanta Constitució diu que sí, que és una llengua oficial de la seva pàtria, no? I què pensen els seus diputats, els seus càrrecs? Què pensa vostè, senyor Feijóo, que és gallec? Vostè guanyava campanyes electorals a Galícia parlant en gallec. També és un idioma vetat per vostès. Què pensa vostè, senyor Sémper, que és basc, que..., tranquils, que el basc sigui vetat? Què pensa el senyor Santi Rodríguez, la senyora Llanos de Luna? Què pensen? Què pensa la senyora Dolors Montserrat i Montserrat, que tenia serioses dificultats per parlar en castellà aquí, que el català sigui vetat? Per què no pot ser un idioma reconegut a Europa?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«I vull llegir tots aquells ajuntaments que han aportat diners a la Bressola, com deia alguns a l'alcaldia i alguns a l'oposició. Breda, Riells, Susqueda, Arbúcies, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Sant Hilari Sacalm, el Consell Comarcal del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon, Vallfogona de Ripollès, Ripoll, Ordis, l'Escala, Llançà, Olot, Banyoles, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Fontcoberta, Salt, Sant Julià de Ramis, el Consell Comarcal del Gironès, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols, entre molts altres. Això sempre quedarà curt, però nosaltres sempre estarem al peu del canó per defensar l'ensenyament en català a tot el territori on es parla la nostra llengua. Perquè la llengua és un signe d'identitat, un signe de cultura catalana que no podem perdre, perquè, si la perdem, perdem tota la identitat. Moltes gràcies. Muchas gracias. Para nosotros, esta semana, el único acuerdo internacional que debemos celebrar, y que debemos celebrarlo muchísimo, es el acuerdo que ha arrancado Esquerra Republicana del Ministerio de Exteriores del Gobierno español de financiar -por primera vez en la historia, es un acuerdo histórico, la enseñanza en catalán en la Cataluña Norte. Así, por fin, se reconoce de forma tácita lo que nosotros hemos dicho siempre: que se tiene que proteger la lengua catalana en todo el territorio de los países catalanes y que, sobre todo, se debe proteger en territorios como Cataluña Norte, la Catalunya Nord. Hemos conseguido, por lo tanto, un acuerdo histórico en esta Cámara, y es que desde el Ministerio de Asuntos Exteriores se va a financiar la Bressola. La Bressola es una escuela de fiscalidad progresiva que depende de escuelas públicas y de subvenciones, porque cada familia paga en función de lo que ingresa. Esto que hemos conseguido esta semana aquí no es más que un paso más hacia adelante en un paquete de medidas que pusimos en marcha desde Esquerra Republicana cuando supimos que la Bressola sufría graves problemas de financiación por las intervenciones de partidos de derecha y de extrema derecha que hay en Francia. Conseguimos hacerlo arrancando una aportación extra a la Generalitat. Lo hemos hecho desde mis comarcas gerundenses, donde estamos en el Gobierno en muchísimos lugares y donde hemos apretado para que se hagan donaciones y se pueda aportar esa financiación desde los ayuntamientos. Voy a leer cuáles son los ayuntamientos que han aportado dinero a la Bressola, como decía, unos en la alcaldía y otros en la oposición: (nombra una serie de pueblos en catalán), entre muchos otros. Eso también se va a quedar corto. Y nosotros siempre vamos a estar al pie del cañón para defender la enseñanza en catalán en todo el territorio en el que se habla nuestra lengua, porque la lengua es un signo de identidad, de cultura catalana que no podemos perder, porque si la perdemos vamos a perder toda la identidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«Bé, moltes gràcies. Per a nosaltres, avui, aquesta setmana, l'únic acord internacional que hem de celebrar, i hem de celebrar moltíssim, és l'acord que ha arrencat Esquerra Republicana del Ministeri d'Exteriors del Govern espanyol de finançar per primera vegada a la història un acord històric a l'ensenyament en català a la Catalunya Nord. D'aquesta manera, per fi es reconeix de forma tàcita el que nosaltres sempre hem dit, que és que s'ha de protegir la llengua catalana, que s'ha de protegir a tot el territori dels Països Catalans i que, especialment, s'ha de protegir en territoris com la Catalunya Nord. Com deia, per primer cop hem aconseguit un acord històric en aquesta cambra, que és que des del Ministeri d'Assumptes Exteriors es financi la Bressola. La Bressola és una escola de fiscalitat progressiva i, per tant, depèn de les administracions públiques i de les subvencions, perquè cada família paga en funció d'allò que ingressa. Això que hem aconseguit aquesta setmana aquí no és més que un pas més, un graó més d'un paquet de mesures que hem engegat, que vam engegar des d'Esquerra Republicana en el moment en què vam saber que la Bressola patia greus problemes de finançament pel context polític de dreta i extrema dreta que hi ha a França. Ho vam fer arrencant també una aportació extra des de la Generalitat. I ho vam fer especialment engegat des de comarques gironines, des de les meves comarques, on en molts ajuntaments on estem a Govern i també des de l'oposició, hem apretat perquè també es facin donacions i es faci aquest finançament dels ajuntaments.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«I faré una mica de treure pit del meu país i de les polítiques del meu partit. Catalunya no és territori d'entrada, però sí terra d'arribada i esperança. I això no és una frase bonica, és una realitat. I donaré dades. Entre el 2017 i el 2025, Catalunya ha acollit més de 15 000 joves migrats sols, i avui 6435 infants i joves viuen sota la protecció de la Generalitat. És per nosaltres un orgull. Infants, adolescents, nens i nenes que arriben sols, sense ningú, sense papers, sense diners, sense suport, només amb una maleta buida i un cor ple d'esperança. Aquesta és la realitat. Que hi ha problemes? Sí que hi ha problemes, com a tot arreu. I si hi ha problemes, hi ha solucions. I els problemes que això impliqui es busquen solucions. És tan senzill com això, com qualsevol altre menor, com qualsevol altra persona. Si hi ha problemes, es busquen solucions. Nosaltres a Catalunya vam decidir no fallar-los. Fins i tot vam anar més enllà. Acompanyem fins als 21 anys. Oferim habitatge, formació i inserció laboral, escolarització i cultura cap a la llengua. Per això diem que el nostre sistema està compromès i amb orgull, i així ens ho ha reconegut més d'una vegada el propi ministeri. Tenim una petita diferència, però crec que aquest decret ho soluciona.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Avui, el repte en la democràcia és tot un altre, senyories. El repte és que el ciutadà gitano pugui ser un ciutadà no de segona o de tercera, sinó un ciutadà com qualsevol altre. Siguem positius, però siguem crítics també. Senyories del PSOE, tot i els avenços en la Constitució del 78, aquest text no ha servit per acabar amb el que és la discriminació estructural del poble gitano. No hem aconseguit una igualtat i una inclusió definitives de les persones gitanes, que és un poble que no es menciona ni es reconeix específicament a la Carta Magna, d'acord, en consonància amb la legislació internacional pròpia de les Nacions Unides. I diguem-ho clar també, més enllà de les dates i de si els gitanos van arribar en un moment donat a la Corona d'Aragó o a Navarra o a Andalusia, el problema que té aquesta proposició no de llei, a la qual nosaltres li donarem suport, és que hi ha el perill que es quedi, senyories del PSOE, en pura retòrica, en postureig, en una qüestió simbòlica. I els he d'advertir, senyories del PSOE, que vostès, en temes de memòria, a vegades cauen en aquest error. Vostès fan a vegades brindis al sol, grans declaracions que no es concreten. I saben que al grup d'Esquerra Republicana volem aterrar en la realitat. Donarem suport a aquesta proposició no de llei, però també serem vigilants perquè això es concreti clarament. Cal un compromís clar per les polítiques que vagin cap a la igualtat d'oportunitats per a les persones gitanes, la reparació dels danys històrics, el manteniment de la seva llengua i cultura, i el foment i divulgació de la seva memòria comunitària.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para la...
«Bon vespre, diputades i diputats. El País Valencià ha patit una riuada devastadora, una riuada provocada per la dana. Això és evident, està clar. El que també està clar és que vostès, senyories de VOX, poden seguir negant que la terra sigui rodona o que el canvi climàtic sigui, avui per avui, un dels principals problemes polítics, econòmics i socials als quals ens enfrontem. Però saben realment el que no necessita el País Valencià? D'entrada, el que no necessita el País Valencià és negacionistes com vostès, que deixin desemparats els camps i els pobles del país. El que no necessita el País Valencià és especuladors com vostès, que es dediquen a mercadejar amb els diners de les ajudes per atorgar contractes per a la recuperació d'empreses involucrades en el cas Gürtel o en el cas Taula. I, quan dic vostès, parlo de Mazón, sí, de Mazón i de la seva sucursal al País Valencià. També parlo de VOX, que fa dos dies signava un acord pel qual donarà suport als pressupostos del País Valencià, a canvi, a canvi de carregar-se la normativa ambiental europea, a canvi d'arraconar la població migrant i a canvi de malmetre la llengua. I tot això el mateix dia que les dades d'Eurostat ens diuen que l'Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana europea en l'ús de petroli i dels seus derivats.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, acabo amb la qüestió del català. Celebro el seu compromís personal. Novament el celebro. Vostè l'ha dit aquí dalt, avui a la tribuna, perquè vostè té clar, suposo que és una cosa que les senyories del PP a vegades dubten. No hi ha Europa sense Europa de la cultura i la diversitat. Europa és rica, justament, perquè no és homogènia. Perquè els txecs parlen txec, els holandesos parlen holandès, els portuguesos, portuguès i els catalans parlem català, també els espanyols, espanyol. Per tant, quan nosaltres parlem de l'Europa de la cultura, estem parlant d'una Europa en la qual no sobra cap llengua i això vol dir respecte a les minories i no hi ha llengües minoritàries, senyories. Hi ha llengües minoritzades i, en aquest sentit, celebro que vostè es comprometi amb els parlants de català que viuen sota la República Francesa perquè també són ciutadans europeus. I aquest principi de riquesa cultural els abraça a ells i a nosaltres. Al capdavall, vam construir, suposem, una Europa perquè no hi haguessin fronteres, tampoc lingüístiques.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Per últim, permeti'm, senyor ministre, que li reiteri des d'aquí una demanda que fem des d'Esquerra Republicana cada vegada que tenim ocasió, que és la de fer oficial el català a la Unió Europea, l'oficialitat del català és un dret de deu milions de catalanoparlants a Europa, una part dels quals, evidentment, són ciutadans de l'Estat espanyol. Una quantitat més gran la de parlants del català, que dotze de les llengües que actualment són oficials a la Unió. Li demanem, ministre Albares, que el Govern espanyol posi aquest tema al centre de negociacions polítiques al màxim nivell a Brussel·les i que s'accelerin els temps i que puguem veure l'oficialitat plena ben aviat, no només en institucions o acords puntuals. I en aquest sentit, permeti'm que li expliqui també una qüestió que té a veure amb l'Europa de la diversitat i de la riquesa cultural que entenem que vostè comparteix: la situació greu que pateix en aquest moment les escoles que ensenyen català a la Catalunya nord, dins l'estat francès, coneguda com a escoles de la Bressola. Aquest és un projecte que va néixer l'any 1976 i va néixer de la societat civil. Va ser la gent que va organitzar aquestes escoles. Estic parlant de 9 centres educatius de més de 1100 alumnes i de 7 municipis de l'estat francès. Ens agradaria un compromís per part del Govern d'Espanya, i de vostè, per ajudar a la Bressola. Com vostès fan quan ajuden la llengua espanyola en altres estats, perquè a dreta llei a dia d'avui, senyor ministre, vostè sap que el català és una llengua constitucional d'Espanya. Per tant, té vostè una responsabilitat. Esperem aquest compromís.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Si els donem la raó en una cosa: probablement la seva política migratòria, tret de la llengua catalana, seria exactament igual que la de qualsevol altre partit de dretes d'aquest hemicicle i d'altres països, o fins i tot competeix amb l'extrema dreta. I el que lamento, senyor de Podem, és que també en aquest cas, lamento que la seva política centralitzadora i uniformitzadora sigui la mateixa. I això em dol. Em dol moltíssim. Perquè qui es creurà el discurs de la plurinacionalitat quan a la primera de canvi, quan hi ha cessió de competències, ens hi oposem? Les competències són una cosa i com s'usen és una altra cosa. Les mateixes competències que té l'Estat espanyol en mans de Vox, no crec que siguin les mateixes que en mans de Podem. Les mateixes competències en mans de Junts o d'Aliança Catalana, no són les mateixes que tindrà Esquerra Republicana. I això vostès no ho tenen clar i em dol, em dol. Però en fi, és el que tenim i és el que combatrem. Per nosaltres el tema de la resposta a la immigració és un tema de justícia social, de drets humans i per això sempre hem estat a favor de la ILP de regularització, etcètera, etcètera, etcètera. Però, evidentment, no podem votar a favor d'aquesta llei, que simplement és una mostra més de la seva catalanofòbia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyors del Partit Popular, això no va d'immigració, va com sempre, de catalanofòbia que els dona vots, els dona vots fora d'Espanya. Quan venen a Catalunya, la senyora Cayetana, com se diu aquesta senyora, no me'n recordo massa. La marquesa, aquesta em sembla que va treure un sol escó. A vegades ens trobem a faltar el poder. A vegades només perquè la gent pateix, però els trobem a faltar perquè quan vostès governen, l'independentisme puja. El Partit Popular té un llarg historial de guerra contra Catalunya, va recórrer l'Estatut i va dinamitar un pacte polític votat pel poble. Avui encara el poble de Catalunya no ha votat l'Estatut retallat. Han bloquejat lleis socials per pura venjança política. Han recorregut a la immersió lingüística als tribunals. Perquè per a vostès la llengua catalana és un problema. Van llançar el 'a por ellos' com a única resposta a un fet polític i democràtic històric. I ara tornen amb la mateixa cançó rància de sempre, la mateixa cantarella franquista de la uniformitat de la recentralització i de la repressió.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo están afectando al Ministerio de Política...
«Gràcies, president. És curiós que el senyor Mazón, com a exemple d'incompetència, ha aconseguit intentar tapar la seva corrupció incompetent, mitjançant, per exemple, una estratègia, que és preparar una consulta sobre la llengua. Ara, el senyor Mazón vol distreure la seva incompetència parlant del valencià. De fet, intentant extirpar el valencià de la vida escolar del País Valencià. Però encara és més interessant el que ha fet el senyor Mazón, que demostra, a més a més de ser incompetent, ser maldestre, torpe, tradueixo, perquè el senyor Mazón no ha tingut altra ocurrència que comparar la DANA amb l'11-M. És una cosa tremenda. Com ha dit un periodista, és mentar la soga en casa del ahorcado. Jo crec que el senyor Mazón haurà de ser cridat a Génova perquè busqui altres metàfores, perquè em sembla que realment l'11-M no és la millor manera que el Partit Popular tingui una posició preeminent quan argumenta. La segona corrupció és encara més interessant, perquè és oblidar la realitat en favor de la propaganda. I això també ens porta al Partit Popular i ens porta al que ha fet el seu líder, senyor Feijóo, parlant del que s'ha anomenat la quita autonómica. El senyor Feijóo els diu als presidents autonòmics del PP que rebutgin diners per a les seves poblacions, per a la gent, perquè ho ha demanat Catalunya. Fixin-se que és divertit el que ha passat en la història recent d'Espanya. Durant una època, si Catalunya demanava una cosa, tothom volia lo que dice Cataluña. Ara hem invertit el joc i ara es tracta de dir si lo pide Cataluña, que no lo tenga nadie. És sensacional. És el que es vindria a dir un tret al peu. Jo espero que el senyor Feijóo ¿que, per cert, va ser president de Galícia, encara que a vegades costa recordar-ho¿ pugui parlar als ciutadans de les autonomies governades pel PP i els digui que, efectivament, renuncia als diners per la gent. És magnífic. És un cas també de corrupció, diríem, de caràcter conceptual.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Moltes gràcies, presidenta. Per al grup d'Esquerra Republicana és essencial que la nova etapa del Consell serveixi per impulsar al màxim la producció en català de Radiotelevisió Espanyola, des del Centre de Producció de Catalunya Sant Cugat, on treballen més de 800 persones, i des de Ràdio 4, històrica emissora de ràdio que va ser pionera en la nostra llengua. El compromís de la corporación amb les llengües diverses de l'Estat ha de ser clar, continuat, concret i mesurable. Ara és el moment de fer-ho, si és que, senyories, ens prenem seriosament el fet que a Espanya, sobre el paper, és un estat plurinacional. Per cert,... Para el Grupo Republicano es esencial que la nueva etapa del consejo sirva para impulsar al máximo la producción en catalán de Radiotelevisión Española en el Centro de Producción de Cataluña en Sant Cugat, donde trabajan más de 800 personas, y en Radio 4, emisora histórica que fue pionera en nuestra lengua. El compromiso de la corporación con las lenguas diversas del Estado debe ser algo continuado, concreto, que se pueda medir. Claro, ahora es el momento de hacerlo. Señorías, sí, nos tomamos muy en serio el hecho de que en España tenemos un estado plurinacional.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«I, finalment, com no podria ser d'altra manera, el nostre grup està especialment interessat en la promoció i expansió de l'ús del català pel que fa a Ràdio 4 i al centre de producció de Sant Cugat, històric centre, que va ser capdavanter en la recuperació audiovisual de la llengua, i volem posar també en valor aquest paper. I demanarem que ja aquest pluralisme divers també comprengui i abraci el que és la producció i l'emissió de programes en totes les llengües -el català, l'eusquera, el gallec, etcètera-, i, a més a més, en un moment en què la societat camina cap al plurilingüisme. Aprofito per posar en valor l'excel·lent tasca que fan els professionals de la corporació, en general, i especialment també els de Ràdio 4 i el centre de producció de Sant Cugat, on, com vostè sap, es fan també molts programes culturals i esportius i educatius que s'emeten a tot l'Estat. Votarem a favor, amb aquestes, diguem-ne, salvetats que he dit, que intentarem millorar. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Miri, jo fa pocs dies que he arribat a aquesta cambra, i avui estic contenta. Estic contenta perquè, des de que vaig arribar aquí, a totes les intervencions que he fet no hi ha hagut ningú del Partit Popular que m'hagi escoltat, no hi ha hagut ningú que s'hagi posat el pinganillo de la traducció simultània, i això, avui, ja és una victòria de la llengua catalana i dels partits catalans. Aquesta és la primera. I la segona qüestió que voldria contestar-li al senyor Sémper. Hi ha una cosa molt clara: aquí tothom sent els colors del seu país. La diferència entre vostès i nosaltres és que nosaltres no tenim cap problema que jugui la selecció espanyola a les competicions internacionals. És més, no tenim cap problema amb que hi hagi persones de Catalunya que la segueixin i que gaudeixin amb les seves victòries. El problema és que vostès volen vetar que la nostra selecció, la selecció del nostre país, dels colors que nosaltres sentim i representem..., sí que volen vetar la seva participació en competicions internacionals. I aquí queda molt clar qui és l'autoritari, qui és el excloent i qui és el nacionalista tòxic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Vull aprofitar aquesta tribuna per recordar que l'acord d'investidura per al Govern de la Generalitat firmat entre Esquerra Republicana i el PSC -o el PSOE- recull el compromís de treballar pel reconeixement internacional de les seleccions catalanes. Aquest acord es materialitza en la promoció de la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i de mecanismes que garanteixin el seu reconeixement en coordinació amb el Consell Superior de l'Esport i les federacions corresponents. Catalunya ara té una nova conselleria d'Esport que, tot i el seu intent de vetar les seleccions catalanes a partir de la modificació dels articles 48.2 i 49.1 de la llei de l'esport, haurà de treballar per la participació directa en competicions internacionals de totes aquelles federacions que, pel seu arrelament social i històric, compleixin amb els requisits fruit del pacte a la Generalitat. Tinguin present que mentre Esquerra Republicana existeixi les seleccions catalanes existiran. L'oficialitat de les seleccions catalanes és i seguirà sent una de les nostres lluites, així com ho són la defensa de la llengua catalana i l'impuls de tots els trets culturals que ens fan únics i úniques. La diferència és riquesa, és llegat i és un tresor que no puc entendre que algú no vulgui potenciar. Perquè, encara que a vostès els hi sembli increïble, hi ha persones que no flipen amb la Roja i que no la senten seva, i una d'aquestes persones soc jo mateixa. La seva creuada contra Catalunya i els catalans i catalanes no té límit, ho sabem. Però tinguin clara una cosa: la nostra perseverança tampoc en té. I si fins avui no han aconseguit fer-nos desaparèixer, cosa que estic segura que és el seu objectiu últim, no ho aconseguiran ni ara ni mai. Visca les seleccions catalanes i visca la terra lliure!»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Mirin, els proposo un joc, senyories del Partit Popular. Ahir es va celebrar la gala de la Pilota d'Or. El premi al millor jugador jove se'l va endur un noi català, del Maresme, de mare guineana i pare marroquí. La Pilota d'Or femenina se la va endur una reivindicativa catalana del Penedès que sovint s'ha mullat en defensa de la llengua catalana i dels drets de les dones. El premi al millor jugador masculí, la Pilota d'Or, se'l va endur un madrileny que l'únic pecat que ha comès és jugar en un equip anglès entrenat per Pep Guardiola i no al Reial Madrid. Estan contents? Per vostès, Lamine, Aitana i Rodri deuen ser tres espanyols, no?, però, en canvi, no crec que estiguin massa contents. És que potser surten massa de la norma? No tenen l'aspecte físic i les opinions que a vostès els agradaria que tinguessin? No juguen en els clubs on haurien de jugar? Sento haver-me de repetir, però d'això seu se'n diu autoritarisme i no patriotisme. I és tan així que si una persona esportista es nega a anar a una selecció espanyola li apliquen una multa que pot arribar fins a 30 000 euros i la suspensió de la seva llicència federativa entre dos i quinze anys, i els agrada. Es van oposar amb entusiasme a la proposició de llei que vam portar a debat per modificar-ho. Vostès estan més còmodes del que són capaços de reconèixer amb la idea d'obligar els esportistes a competir on vostès diguin, quan vostès diguin i amb la samarreta que vostès diguin. Això és un mecanisme de coacció absolut cap a les persones que practiquen esport, que perden tota capacitat d'elecció respecte als equips de les seves federacions, amb les implicacions simbòliques i polítiques que això comporta. La convocatòria d'un esportista amb la seva selecció ha de ser un reconeixement a la seva trajectòria professional i al seu nivell i no una imposició d'un estat que ens voldria a tots i a totes tallats pel mateix patró. Esquerra Republicana sempre ha treballat, i ho continuarà fent, pel màxim reconeixement de l'esport català, sigui del nivell que sigui.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el Gobierno el posicionamiento del Consejo de Europa contra las sentencias judiciales que...
«Ens preocupa, senyor ministre, especialment, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i posteriorment el Suprem abonés aquesta obligació. Perquè a més a més va contra la LOMLOE i va contra, com diem, tots els ordenaments que tenen a veure amb les llengües minoritàries aquí. Acabo. Mentre Catalunya continuï formant part d'Espanya, aquest és un problema del govern espanyol. Per tant, demanem que agafi aquesta qüestió amb tota la força, que s'hi dediqui, que comenci a actuar i que no es converteixi en espectador d'aquesta retallada de drets d'uns ciutadans que són els catalanoparlants. Señor ministro, lo que dice usted es plausible, porque es verdad que durante cuarenta años no se han utilizado otras lenguas que el castellano en esta Cámara, pero bien está lo que bien acaba. La escuela catalana garantiza perfectamente que, cuando se acaban los ciclos, los alumnos salgan hablando catalán, castellano y una lengua extranjera; esta es la igualdad de oportunidades. En cualquier caso, hay datos que indican que el catalán socialmente retrocede. Lo ha destacado, por ejemplo, la ONG Plataforma por la Lengua, Plataforma per la Llengua. Hay una dificultad muy grave para utilizar el catalán en el ámbito sanitario, y hay un dato importante que usted debe conocer: solamente un 6,8 % de las sentencias dictadas en Cataluña lo hace el catalán.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el Gobierno el posicionamiento del Consejo de Europa contra las sentencias judiciales que...
«Senyor ministre, el que diu vostè és plausible. Per cert, ha costat quaranta anys que fem servir altres llengües que no siguin el castellà en aquesta cambra, però bé, bé està el que bé acaba. L'escola catalana, com vostè sap, garanteix perfectament que, quan s'acaben els cicles, els alumnes surtin sabent català, castellà i una llengua estrangera. Això és la igualtat d'oportunitats. Això no obstant, hi ha dades que indiquen que el català socialment retrocedeix. Ho ha destacat, per exemple, l'ONG Plataforma per la Llengua. Hi ha dificultats per ser atesos en català en l'àmbit sanitari, molt greu. Hi ha una dada important que vostè deu conèixer: Només un 6,8 de sentències dictades a Catalunya són en català. D'altra banda, per exemple, en els alumnes de quart d'ESO han retrocedit 20 punts l'ús que fan en el pati de l'escola de la llengua catalana, 20 punts des de l'any 2006. I per si això no fos poc, vostè sap perfectament el que està passant al país Valencià i a les Illes Balears des que el PP i VOX governen aquestes comunitats: Estan provocant el segregacionisme lingüístic. Bé, en aquest context, el que hi ha és un fet nou, que és que el comitè d'experts del Consell d'Europa ha dit molt clarament que la sentència judicial que obliguen a l'escola catalana a fer un 25 % va en contra clarament de la Carta Social Europea i que, per tant, això impedeix aplicar el que és norma al continent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica relativa a la modificación del régimen jurídico de la nacionalidad.
«El que realment somien és una Espanya monolítica, construïda sobre la submissió i la fidelitat a una visió única d'Espanya. Una Espanya sense espai per a les diferents nacionalitats que integren l'Estat, ni cap espai per a les persones que aporten noves perspectives, noves llengües i noves cultures. I com si tot això no fos suficient, la llei proposa un examen de puresa ideològica i cultural, un examen de puresa ideològica i cultural. Cuidado no t'equivoquis, potser algú no el passaria. De fet, potser ser del Barça ja començaria dient. 'Ui, ui, ui, que no vamos bien con el examen, que no vamos bien con el examen'. Realment és que fa riure. I com si tot això no fos diferent el que deia, un examen de puresa ideològica. Així, a qui vulgui adquirir la nacionalitat espanyola, se li demanen coneixements com la llengua, evidentment l'espanyola. Les altres no són espanyoles. Ja m'agrada a mi, això. Ja m'agrada que només hi hagi una llengua espanyola, ja m'agrada. Així les coses queden clares. Però això no té res a veure amb res més que amb la seva manera d'entendre la vida i la política.»