Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
249 declaraciones · página 2 de 9
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Vamos a votar a favor también porque es de sentido común que las ayudas de emergencia no tengan que tributar. No se puede pedir a una familia que lo ha perdido absolutamente todo que encima pague impuestos por una ayuda destinada simplemente a intentar reconstruir su vida. Es necesario también -y eso queremos añadirlo- poner las mayores facilidades a empresas, a trabajadores autónomos y a entidades sin ánimos de lucro de tal modo que puedan recuperar su actividad perdida. Por tanto, sí, podemos decir que hay medidas positivas en este decreto: la flexibilización parcial para los ayuntamientos afectados, la protección de víctimas de los ayuntamientos ferroviarios, las exenciones fiscales son para nosotros decisiones correctas y necesarias. Pero aprobar este real decreto -vamos a echar agua al vino ahora- no significa que lo consideremos suficiente y hoy hay que decirlo también. El Estado sigue llegando tarde; el Estado continúa reaccionando después de la tragedia en lugar de prepararse antes de que llegue. La dana no es un hecho excepcional; la dana, señorías, no es un hecho aislado, desgraciadamente. Los episodios climáticos extremos, lamentablemente, son cada vez más frecuentes y seguimos gobernándolos con una lógica improvisada, siguiendo una lógica -oh, sorpresa- siempre centralista y basada en decretos de urgencia; una lógica que no ha sido capaz de dar respuesta a todas las necesidades surgidas un año y medio después de la gota fría.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«I amb els dos minuts que em queden permeti'm una reflexió més profunda. Aquest Reial decret és, una vegada més, la prova que el model actual arriba sempre després dels fets, quan hi ha víctimes, quan hi ha pobles inundats, quan hi ha serveis col·lapsats. Però governar no és només reparar danys. Governar és anticiparse. I en aquesta línia, senyor ministre permetinme també recordar que les mesures excepcionals respecte als carburants. Mesures previstes en el Reial decret 7/2026, acaben el 30 de juny. Això és d'aquí un mes i quatre dies. Cal que es posin les piles ja. Per oferir solucions als professionals i també als vehicles d'ús personal que no es basin només en rebaixes de l'IVA o l'impost dels hidrocarburs. De fet, la rebaixa de l'IVA a l'electricitat i el gas acabarà el proper 1 de juny. Això és d'aquí quinze dies. És cert que la inflació s'ha estabilitzat, però el Govern espanyol ha d'estar preparat per a una possible escalada de preus, perquè no és només l'emergència climàtica que m'hi he referit molt. També és l'entorn internacional que, òbviament, ens obliga a prevenir i anticipar la invasió d'Ucraïna, el bloqueig de l'estret d'Ormuz, el xantatge permanent dels Estats Units en matèria de combustibles. Tota aquesta inestabilitat, senyor ministre, repercuteix de forma directa a la ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Per tant, sí que podem dir que hi ha mesures positives en aquest decret. Les exempcions fiscals, la flexibilització parcial de les regles fiscals per als ajuntaments afectats o la protecció de víctimes d'accidents ferroviaris són, al nostre entendre, decisions correctes i també necessàries. Però aprovar aquest Reial decret, ara posarem una mica d'aigua al vi, no significa considerarlo suficient i avui també toca dirho. L'Estat continua arribant tard. L'Estat continua reaccionant després de la tragèdia en lloc de prepararse abans que aquesta arribi. Perquè la dana no és un fet excepcional. La dana no és, senyoria, un fet aïllat. Malauradament, els episodis climàtics extrems són cada vegada més freqüents i continuem governantlos amb una lògica improvisada, amb una lògica o sorpresa sempre centralista i basada en decrets d'urgència. Una lògica que no ha estat capaç de donar resposta a totes les necessitats sorgides un any i mig després de la gota freda. Mirin, cada catàstrofe torna a evidenciar les mateixes mancances infraestructures vulnerables, serveis públics extremadament tensionats, manca de prevenció, infrafinançament dels municipis per nosaltres molt greu i una dependència excessiva de decisions preses aquí des de Madrid. Una altra evidència important, els ajuntaments són els primers que responen quan hi ha una emergència. Els ajuntaments, siguin del color que siguin, sempre hi són. Són els que obren els pavellons, els que tenen les famílies, els que reparen els carrers, els que recuperen serveis bàsics. Però després, quan arriba el moment dels recursos, aquests per als ajuntaments arriben condicionats i arriben insuficients. I, evidentment, arriben tard. I això no és autonomia local real, com tampoc ho és obligar les comunitats autònomes per culpa d'un finançament injust a recórrer al FLA, on, per cert, aprofito s'hauria d'haver produït ja la quitança. Una quitança que, senyories, senyor ministre, està pactada. No sé què coi estem esperant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimonio forzado es control social del cuerpo, de la sexualidad y de la autonomía económica de mujeres y niños; mujeres y niños, aunque muy mayoritariamente de mujeres. Se utiliza para tapar muchas veces una agresión sexual, obligando a la víctima a casarse con el agresor. Esto no es familia, es dominación. En segundo lugar, los datos son una bofetada; quienes me han precedido ya lo han dicho. Quizás hay un dato que no han dicho y es importante: en estos momentos, en el mundo hay 640 millones de mujeres vivas que fueron casadas cuando eran niñas y, al ritmo que vamos, harían falta trescientos años para erradicar esta lacra. En tercer lugar, si alguien quiere hacer como que esto no nos interpela, recuerdo una evidencia: en el Estado español, no hay matrimonio sin consentimiento, un matrimonio sin consentimiento es nulo y forzar a alguien a casarse a través de la violencia o la intimidación es delito. Por lo tanto, la línea es clarísima: consentimiento o nada. Y contra la falta de consentimiento, toda la fuerza del mundo. Han hecho comparaciones con ponerse y quitarse la ropa. Con consentimiento o sin consentimiento es la clave, la diferencia. Ninguna mujer bajo la imposición ni para casarse ni para vestirse de una forma o de otra. Esa es la parte importante, y hay quien no la entiende.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Perquè parlem de vides trencades, hi votarem a favor, però exigim, senyors del Partit Socialista, fets. A la dreta, menys rialles i cooperació, més pressupost, més educació i llibertat per a les nenes avui i no d'aquí a tres segles. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Vamos a votar a favor porque el matrimonio forzado es de una violencia extrema. Hoy lo que toca es ejecutar y poner recursos y no hacer literatura institucional. En nuestro grupo parlamentario, no somos muy partidarios de que los grupos del Gobierno traigan proposiciones no de ley sin más; nos gustaría que vinieran acompañadas de un poco más de material. Por ejemplo, nos habría hecho ilusión que hubieran salido aquí y nos dijera que, a partir de ahora, el Gobierno de este Estado va a aplicar el 0,7 % en cooperación internacional, para Unicef, para Gaza, Cisjordania, etcétera. Nos gustaría, quizás, dedicar una parte de la cooperación internacional a aumentar esto, aunque sea utilizando fondos de contingencia, etcétera. Esto estaría bien, pero, bueno, tenemos una proposición no de ley. Evidentemente, siempre está bien hablar de este tema, que es un tema grave para todas las personas que son víctimas de esta lacra.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimoni forçat, com deia abans, és control social del cos, de la sexualitat i de l'autonomia econòmica, de dones i de nens, tant de dones com de nens. Encara que majoritàriament, molt majoritàriament de dones, s'utilitza per tapar moltes vegades una agressió sexual, obligant a la víctima casant-se amb l'agressor. Això no és família, això és dominació. Segona, les dades són una bufetada. Els qui m'han precedit ja ho han dit. Potser hi ha una dada que no han dit i també em sembla important que en aquests moments al món hi ha 640 milions de dones vives, 640 milions de vives, que van ser casades quan eren nenes. I al ritme que anem farien falta 300 anys per erradicar aquesta xacra. Tercer, si algú vol fer veure que això aquí no ens interpel·la, recordo una evidència: a l'Estat espanyol no hi ha matrimonis sense consentiment. I un matrimoni sense consentiment és nul i forçar a algú a casar-se amb violència o intimidació és delicte. Per tant, la línia és claríssima: és el consentiment o res. I contra el consentiment, tota la força del món. Hi ha gent que ha fet una comparació amb una posar-se la roba, treure's la roba. Ni posar-la, ni treure-la: amb consentiment o sense consentiment, és la diferència, és la clau. Cap dona sota imposició. Cap dona sota imposició, ni per casar-se, ni per vestir-se d'una manera ni per una altra. Aquesta és la part important i alguns no l'entenen, aquesta part important.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Moltes gràcies, president. Votarem a favor, perquè el matrimoni forçat és una violència extrema i avui el que toca és executar i, sobretot, posar recursos i no fer literatura institucional. Des del nostre grup parlamentari, no som gaire partidaris que els grups del govern portin proposicions no de llei sense més. Ens agradaria que vinguessin acompanyats d'una mica més de matèria, per exemple. Ens hagués fet il·lusió que haguessin sortit aquí i dir: a partir d'ara el govern d'aquest país -d'aquest estat, millor dit- aplicarà el 0,7 % en cooperació internacional. Això estaria molt bé. Aquest matí ho parlàvem quan estàvem parlant d'Unicef en el tema de Gaza i Cisjordània, etcètera, etcètera. Ens agradaria que potser no tants recursos militars i potser dedicar una part de la cooperació internacional a augmentar, encara que sigui utilitzant fons de contingència, etcètera, etcètera. Això estaria bé. Això estaria bé. Però bé, tenim una proposició no de llei. Evidentment que sempre està bé parlar d'aquest tema aquí, que realment és un tema greu per a totes les persones que són víctimes d'aquesta tracta, no?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Señorías socialistas, está bien que tengan buenas intenciones, y nosotros las celebramos y daremos apoyo a esta proposición, pero la memoria tiene muchas aristas, innumerables exiliados, depurados, torturados, innumerables asesinados, innumerables víctimas, y muchos de ellos no se han recordado aquí, muchos han caído en el anonimato. Está bien que hoy saquemos del anonimato a los bibliotecarios y a los libreros, está bien que lo hagamos, sobre todo porque algunos de una cierta generación tenemos una gran estima por las bibliotecas, seguidores como yo, baby boomer, que soy representante quizá de la última generación de los que nos construimos una biblioteca personal. Mis padres consideraban los libros un tesoro; mis hijos lo ven como algo que está en las redes. Yo, en este sentido, permítanme decirlo, soy un hombre del pasado. Permítame, señora presidenta, que termine mi intervención haciendo una recomendación cultural. Señorías, si pueden, vayan a ver la actuación de Lluís Homar que hace el papel del emperador Adriano en Las memorias de Adriano. Lluís Homar, en el papel de Adriano, termina una parte de su monólogo diciendo lo siguiente: cuando conquistábamos cualquier ciudad, hacíamos muchas cosas, pero sobre todo construíamos una biblioteca. Eso lo hizo un emperador que era un sabio, un emperador que era un filósofo. (Rumores). Hoy en día, desafortunadamente, si pensamos en Putin, si pensamos en Netanyahu, si pensamos en Trump... (Rumores).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«También hemos tenido acceso a la respuesta del Estado español, ¿qué ha respondido? Pues la carta de respuesta confirma que muchas de las cosas que denuncian las víctimas -de las que nosotros intentamos ser la voz- son ciertas. En diversos momentos, el mismo Gobierno español reconoce que todavía no existe un mecanismo estatal independiente para investigar el Patronato de Protección a la Mujer y admite que esta investigación todavía no se ha hecho, y cuando se detallan las actuaciones realizadas, lo que encontramos son sobre todo iniciativas parlamentarias, debates o proposiciones no de ley, pero ningún cambio legislativo que genere obligaciones jurídicas reales. Incluso hace referencia a la comisión de investigación que se ha aprobado en el Parlament de Catalunya, un Parlamento que no es el suyo. Muchos reconocimientos simbólicos, como el acto de hace unos días, pero ninguna política estructural. Mientras tanto, han sido las supervivientes, las investigadoras, el movimiento feminista y las entidades memorialistas quienes han hecho la tarea que el Estado no está haciendo. Han investigado, han recogido testimonios, han reconstruido la memoria y han traído la verdad hasta esta Cámara. No ha sido el Estado el que ha abierto este camino, han sido las víctimas mismas y, como decía, no podemos dejar sobre sus hombros esta responsabilidad.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Por eso, gran parte de nuestra proposición va encaminada a que sea el Estado el que asuma las responsabilidades que tiene en la investigación, la búsqueda de la información, el inventario de los centros que formaron parte del patronato y la localización de víctimas, que quizás ni son conscientes de que lo fueron. Es el Estado el que tiene que dedicar esfuerzos y recursos para encontrarlas y también para facilitarles la documentación que las acredita como víctimas si realmente están incluidas, como ustedes dicen. No se puede dejar esta tarea sobre los hombros de mujeres que tienen 80 o 90 años. Ellas quizás solo sabían que se las envió a las monjas. Muchos de estos centros ni siquiera estaban identificados como centros colaboradores del patronato en concreto, y no podemos dejarles a ellas la responsabilidad de esta investigación. Eso es lo que dice también el relator de Naciones Unidas en una petición formal que hizo llegar al Gobierno del Estado español en 2025. Los expertos de Naciones Unidas expresan una preocupación muy clara ante la falta de medidas de verdad, justicia y reparación para las mujeres internadas en el patronato, y recuerdan que los Estados tienen la obligación de investigar las violaciones graves de derechos humanos, garantizar el derecho a la verdad y ofrecer reparación integral a las víctimas, una reparación que, según el derecho internacional, tiene que incluir restitución, rehabilitación, satisfacción y también indemnización; también indemnización. Ahora ya no lo decimos solo nosotros, lo dice también Naciones Unidas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Pese a la gravedad de los hechos, ningún responsable político, judicial o religioso ha sido juzgado en este Estado, y estas mujeres siguen sin tener reconocimiento hoy explícitamente en la legislación vigente. Pero el patronato no desapareció con la Dictadura, duró hasta 1985 con el Gobierno de Felipe González, un Gobierno socialista, porque en aquel momento Felipe González era socialista. Esa estructura represiva sobrevivió durante años de democracia y aunque no nos ponemos de acuerdo con los grupos del Gobierno sobre si la ley actual reconoce o no a las mujeres que estuvieron en el patronato hasta 1975 o hasta 1988 según la aprobación del último decreto, en lo que sí estamos de acuerdo es en que hay un espacio temporal de ocho años en el que estas mujeres no están reconocidas como víctimas del franquismo. Por eso nuestra proposición de hoy, aparte de plantear el reconocimiento de estas mujeres -una cosa que nos está costando encajar-, va mucho más allá: quiere avanzar hacia mecanismos de reparación adecuados y garantizar también el derecho a la verdad, porque, todavía hoy, una parte muy importante de la documentación sigue dispersa o está inaccesible.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«I això també hem tingut accés a la resposta de l'Estat espanyol. Què hi ha respost l'Estat espanyol? Doncs en la carta de resposta confirma que moltes de les coses que denuncien les víctimes i de les quals nosaltres estem intentant ser la veu són certes. En diversos moments, el mateix Govern espanyol reconeix que encara no existeix cap mecanisme estatal independent per investigar el Patronato de Protección a la Mujer i admet que aquesta investigació encara no s'ha fet. I quan detalla les actuacions realitzades, el que trobem són sobretot iniciatives parlamentàries, debats o proposicions no de llei, però en canvi, cap canvi legislatiu que generi obligacions jurídiques reals. Inclús fa referència a la comissió d'investigació que s'ha aprovat al Parlament de Catalunya, un Parlament que no és el seu. Molts reconeixements simbòlics, com l'acte de fa uns dies, però cap política estructural. Mentrestant, han estat les supervivents, les investigadores, el moviment feminista i les entitats memorialistes qui han fet la feina que l'Estat no està fent. Han investigat, han recollit testimonis, han construït la memòria i han portat aquesta veritat fins aquí, fins a aquesta cambra. No ha estat l'Estat qui ha obert aquest camí. Han estat les pròpies víctimes i, com deia, no els podem deixar a elles sobre les seves espatlles aquesta responsabilitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Malgrat la gravetat dels fets, cap responsable polític, judicial, policial o religiós ha estat jutjat en aquest Estat. I aquestes dones continuen avui sense un reconeixement explícit en la legislació vigent. Però el Patronato no va desaparèixer amb la dictadura. Va durar fins al 1985, amb el govern de Felipe González, un govern socialista perquè en aquell moment Felipe González era socialista. Aquesta estructura repressiva va sobreviure durant anys de democràcia i fins que, i tot i que no ens posem d'acord amb els grups de govern de si la llei actual reconeix o no a les dones que van estar al Patronato fins al 1975 o fins el 1978, amb l'última aprovació del Reial Decret, el que sí que està clar i on sí ens posem d'acord és que queda un espai temporal de vuit anys ara en què aquestes dones no estan reconegudes com a víctimes del franquisme. Però per això la nostra proposició avui, a part de plantejar reconèixer a aquestes dones -una cosa que, com dic, ens està costant trobar l'encaix- va molt més enllà i vol avançar cap a mecanismes de reparació adequats i garantir també el dret a la veritat. Perquè encara avui una part molt important de la documentació continua dispersa o està inaccessible. Per això, gran part de la nostra proposició va encaminada a que sigui l'Estat qui assumeixi les responsabilitats que té en la recerca de la documentació, l'inventari de centres que van formar part del Patronato i la localització de víctimes que potser ni són conscients que ho van ser. És l'Estat qui ha de posar esforços i recursos per trobar-les i també per facilitar-les-hi la documentació que les acredita com a víctimes, si realment estan incloses com vostès diuen. No es pot deixar a les espatlles de senyores que poden tenir 80 o 90 anys aquesta feina. Elles potser només saben que les van enviar les monges. Molts d'aquests centres ni tan sols estaven identificats com a centres col·laboradors del Patronato en concret i no els podem deixar a elles la responsabilitat d'aquesta investigació. Això és el que diu també el relator de Nacions Unides en una petició formal que va fer arribar al Govern de l'Estat espanyol el 2025. Els experts de Nacions Unides expressen una preocupació molt clara davant la manca de mesures de veritat, de justícia i reparació per a les dones internades al Patronato i recorden que els estats tenen l'obligació d'investigar les violacions greus dels drets humans, garantir el dret a la veritat i oferir reparació integral a les víctimes. Una reparació que, segons el dret internacional, ha d'incloure restitució, rehabilitació, satisfacció i també indemnització, també indemnització. Ara ja no ho diem nosaltres, ho estan dient Nacions Unides.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Después, una revisión, señor ministro, de los requisitos y criterios de acceso. Tenemos que hilar mucho más fino para evitar exclusiones injustificadas de las víctimas. La cuestión de quién es o no víctima no es una cuestión que se pueda resolver fácilmente en una comisión. Tenemos que hilar fino y, por tanto, los criterios, como dice el señor Legarda, tienen que estar clarísimos, clarísimos. Por último, una garantía también de interpretación de la víctima, y aquí entrarían los familiares de Salvador Puig Antich. (Aplausos). No podemos hacer que este real decreto no sea posible para que se acoja la familia de Salvador Puig Antich. Por lo tanto, tenemos que ir por ahí, señor ministro. Y termino con una última reflexión, señora presidenta, muy breve. Hace cincuenta años se produjo un golpe de Estado en Argentina, lo hemos recordado hace poco. Cuando nosotros salíamos de la dictadura, los argentinos y las argentinas entraban en el horror de la junta militar. Los argentinos nos han enseñado dos cosas: el valor de romper el silencio contra el horror y el valor de la memoria. Aceptemos la enseñanza de nuestros hermanos transatlánticos y, cuando legislemos sobre el pasado, hagámoslo de verdad, no hagamos simulacros. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Y bien, señorías del PP, ustedes, en eso de la memoria, ya sabemos que, bueno, no tocan mucho, no hacen caso. Ustedes dicen: No abramos heridas. Pues bien, ¿saben ustedes cuál es la política de memoria del PP? Consiste, por ejemplo, en organizar desde la Comunidad de Madrid charlas sobre ETA en colegios mayores, porque se ve -según se ha dicho- que ETA es algo presente, no algo pasado. Sensacional la política de memoria del PP. Es decir, señorías del PP, que veo que ahora me escuchan, y lo celebro -cuando hablo de ETA, es una palabra mágica, ustedes escuchan-, ustedes no tienen vergüenza, porque para ustedes hay víctimas de primera y de segunda. Para mí todas son víctimas, los asesinados por ETA y los asesinados por el franquismo; esa es la diferencia. (Aplausos). Señor ministro, estamos contentos de que usted haya aceptado un acuerdo con nosotros para corregir verdaderamente algunos puntos que, como han dicho algunos compañeros, son mejorables. Por ejemplo, la ampliación del ámbito temporal de las indemnizaciones. Es extraño que no se haya podido llegar hasta el 31 de diciembre de 1983. Entendemos que usted eso lo recoge, y lo celebramos. También la ampliación del plazo para la presentación de solicitudes. Un año prorrogable es poca cosa; nosotros pedimos, como mínimo, tres años para poder hacerlo, señor ministro. Entendemos que usted también lo recoge.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bien, las víctimas son importantes, y yo también me quiero referir aquí a las víctimas. Por ejemplo, a Blanca Serra, activista independentista que fue torturada en Vía Layetana y que, si bien la Fiscalía ha reconocido su estatuto de víctima, ha dicho que no podía hacer nada con los responsables. Nuevamente nos encontramos con una barrera. Es decir, tenemos una ley de memoria que establece quién es víctima, pero no identifica nunca a los victimarios, y eso también es una falta -tenemos que decirlo- que debilita la democracia española, esta democracia con la que algunos se llenan la boca diciendo que es plena. Pues no será tan plena, señorías. Otra víctima torturada es Jordi Carbonell, profesor de catalán. Se le torturó, sobre todo, porque hablaba en catalán; otra ignominia, otro nombre de la ignominia, señorías. O el gran luchador y activista Miguel Núñez, que también fue torturado en Barcelona; luchador antifranquista y comunista. Escuchen, todos estos nombres merecen mucho respeto cuando legislamos. Y termino la referencia con el caso, por ejemplo, de una familia que, si no corregimos el real decreto, no se podría acoger tampoco a los beneficios de las indemnizaciones, la familia de Salvador Puig Antich. Me referiré también a este caso antes de terminar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies. Buenos días, presidenta, señorías. Abordamos hoy un real decreto que, efectivamente, como se ha dicho, es una mejora, pero también, señor ministro, es un real decreto que se podría haber hecho mejor. Presenta algunos elementos directamente mejorables, y después me referiré a eso, como han hecho algunos portavoces. Además, tengo que decirle algo, y es que lamentamos que un tema tan sensible como el de la memoria no se haya consultado con algunos de los grupos que más nos hemos dedicado a esta cuestión. Podríamos haber evitado algunas incoherencias manifiestas de ese real decreto. Dicho eso, permítanme una reflexión más amplia sobre la cuestión de la ley de memoria. Como ustedes saben, el Grupo Republicano votó que no a la primera ley del año 2007 y se abstuvo ante la ley del año 2022. Como siempre recordaba el compañero Joan Tardà, es una ley que sirve, pero que no sirve suficientemente, no llega suficientemente al fondo. Y el real decreto adolece de los mismos males un poco, señor ministro. ¿Por qué? Por ejemplo, la consideración de víctima es una cuestión central en las políticas de memoria, es vacilante, y aquí nos enfrentamos a este problema. Recuerde que nuestro grupo hace poco presentó una proposición de ley sobre el famoso Patronato de Protección a la Mujer, que duró, señorías del PSOE, hasta el año 1985, tres años después de que ganara Felipe González, digámoslo todo. El estatuto de la víctima está en el centro de las políticas de memoria, como el estatuto del testigo, que está en el centro de esa legislación de la memoria. Y ustedes, señor ministro, a veces legislan sin saber cosas básicas de la teoría de la memoria colectiva. Francia, Reino Unido o Estados Unidos hace años que hablan de ello. A veces parece que descubran el Mediterráneo, se lo digo con toda cordialidad.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Després, una revisió, senyor ministre, dels requisits i criteris d'accés, hem de filar molt prim per evitar exclusions injustificades de les víctimes. La qüestió de qui és víctima o no és víctima no és una qüestió que es pugui resoldre fàcilment en una comissió. Hem de filar prim i, per tant, els criteris, com deia el senyor Legarda, han d'estar claríssims, claríssims. I, finalment, una garantia també d'interpretació pro víctima, I aquí entraria la qüestió també dels familiars de Salvador Puig Antich. No pot ser que fem aquest reial decret i la família de Puig Antich no es pugui acollir. Per tant, senyor ministre, hem d'anar per aquí. Acabo amb una última reflexió, senyora presidenta, molt breu. Fa 50 anys hi va haver el cop d'estat a l'Argentina. Ho hem recordat fa poc. Quan nosaltres sortíem de la dictadura. Els argentins i les argentines entraven en l'horror de la junta militar. Els argentins ens han ensenyat dues coses: el valor de trencar el silenci contra l'horror i el valor de la memòria. Acceptem l'ensenyança dels nostres germans transatlàntics i, quan legislem sobre el passat, fem-ho de debò. No fem simulacres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«I bé, senyories del PP, vostès, amb això de la memòria, ja sabem que no ho toquen gaire, no fos cas que, com diuen sempre vostès, senyories del PP, no abramos heridas. Bé, doncs saben quina és la política de memòria del PP? Consisteix, per exemple, en organitzar des de la Comunidad de Madrid xerrades sobre ETA, en col·legis majors, perquè es veu, segons s'ha dit, que ETA és algo presente, no algo pasado. Sensacional la política de memòria del PP, és a dir, és a dir, senyories del PP, que veig que ara m'escolten -ho celebro- quan dic ETA es produeix un miracle: vostès escolten. Una paraula màgica. Senyories del PP, no tenen vergonya, perquè per vostès hi ha víctimes de primera i víctimes de segona. Per mi tots són víctimes: els assassinats per ETA i els assassinats pel franquisme. Aquesta és la diferència. I bé, senyor ministre, estem contents de que vostè hagi acceptat un acord amb nosaltres per corregir realment alguns punts que, com han dit alguns companys, són millorables. Per exemple, l'ampliació de l'àmbit temporal de reconeixement d'indemnització. És estrany que no es pogués arribar fins al 31 de desembre del 1983. Entenem que vostè això ho recull i ho celebrem. També l'ampliació del termini per a la presentació de sol·licituds. Un any prorrogable és poca cosa. Nosaltres demanem com a mínim tres anys per poder-ho fer, senyor ministre. Entenem que vostè també ho recull.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bé, les víctimes són importants. Jo també em vull referir aquí a les víctimes, per exemple, Blanca Serra, activista independentista que fou torturada a Via Laietana i que, si bé la Fiscalia ha reconegut el seu estatut de víctima, ha dit que no podia fer res amb els responsables. Novament ens trobem amb una barrera, és a dir, tenim una llei de memòria que estableix qui és víctima i no identifica mai als victimaris. I això també és una mancança que hem de dir que afebleix la democràcia espanyola, aquesta democràcia que alguns s'omplen la boca dient que és plena. No serà tan plena, senyories. Una altra víctima torturada també, Jordi Carbonell, professor de català al qual se'l va torturar, sobretot perquè parlava en català, un altre nom de la ignomínia, senyories. O el gran lluitador activista senyor Miguel Núñez, que també fou torturat a Barcelona, lluitador antifranquista i comunista. Escoltin, tots aquests noms mereixen molt de respecte quan legislem. I acabo la referència, doncs, en el cas, per exemple, d'una família que si no corregim el reial decret, no es podria acollir tampoc als beneficis de les indemnitzacions, que és la família de Salvador Puig Antich. Em referiré també a aquest cas abans d'acabar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bon dia, presidenta. Senyories, abordem avui un reial decret que, efectivament, com s'ha dit, és una millora, però també senyor ministre, és un Reial decret que s'hagués pogut fer millor. Presenta alguns elements directament millorables i després em referiré a això -ho han fet alguns portaveus- i, a més a més, li he de dir, lamentant que un tema tan sensible com el de la memòria no fos consultat prèviament a alguns dels grups que més ens hem dedicat a aquesta qüestió. S'haguessin pogut evitar algunes incoherències manifestes del Reial Decret. Dit això, permetin-me una reflexió més gran sobre la qüestió de la Llei de memòria. Com vostès saben, el grup republicà va votar no a la primera llei de l'any 2007 i es va abstenir a la llei de l'any 2022. Com sempre recordava el company Joan Tardà, és una llei que serveix, però no serveix prou. No va prou al fons. i una mica el reial decret té el mateix mal, senyor ministre, parteix del mateix mal. Per exemple, la consideració de víctima és una qüestió central en les polítiques de memòria. És vacil·lant i ens trobem aquí en aquest problema. Recordi que el nostre grup fa poc va presentar una proposició de llei sobre el famós Patronato de Protección a la Mujer, que va durar, senyories del PSOE, fins l'any 1985, tres anys després que governés Felipe González, també diguem-ho tot. L'estatut de la víctima està en el centre de les polítiques de memòria, com l'Estatut del testimoni està en el centre de la narrativa de la memòria. I vostès, senyor ministre, a vegades legislen sense saber coses bàsiques de la teoria sobre la memòria col·lectiva, que fa molts anys que a França i que al Regne Unit i que als Estats Units se'n parla. A vegades sembla que descobreixin el Mediterrani, li dic cordialment.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Sense valentia legislativa, costarà molt poder acabar amb la seguretat viària, perquè, si de veritat volem reduir la sinistralitat, cal lideratge polític, cal una coherència i cal una estratègia per evitar aquests accidents. I ens tornarem a trobar en la negociació, senyories, seran més valents ara? O tornaran a deixar aquest projecte de llei un any aturat, sense parlar amb ningú, sense esperar res, sense fer res? Perquè la seguretat viària no va de titulars, no va de gesticulació; va de polítiques serioses, coherents i sostingudes en el temps. Nosaltres hi serem. Clar que sí que hi serem, però per millorar la seguretat viària, per garantir que serveixi per a allò que realment importa. Perquè, quan modifiquem una llei, s'ha de fer per salvar vides, salvar-les totes. Perquè la vida, senyories, és el bé més preuat que tenim i, per tant, s'ha de preservar. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes, diputados y diputadas. Debatimos hoy una modificación del Código Penal que aparentemente puede parecer técnica, pero que en realidad es profundamente política. Hablamos de qué modelo de movilidad queremos, hablamos de cómo proteger la vida y, sobre todo, hablamos de si ponemos en el centro a las personas o la velocidad. Esta proposición de ley modifica el artículo 379.1 del Código Penal para reducir los límites, a partir de los cuales de 60 a 50 kilómetros/hora en vías urbanas y de 80 a 70 en vías interurbanas. La pregunta es clara: ¿tiene sentido?, ¿es necesario? Los datos nos dicen que sí. El 22 % de los accidentes mortales tienen la velocidad como factor determinante y detrás de este porcentaje no hay números, lo que hay son vidas rotas. Hay familias -sobre todo, familias- destrozadas, hay víctimas que forman parte del colectivo más vulnerable: niños, víctimas con nombres y apellidos, como Josep Boan Rosanes, cuya familia hoy está aquí, y que en verano de 2020 perdió la vida con una motocicleta por un conductor que, superando la velocidad, invadió su carril con un resultado fatal.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Debatem avui una modificació del Codi Penal que aparentment pot semblar tècnica, però que en realitat és profundament política. Parlem de quin model de mobilitat volem. Parlem de com protegim la vida. I, sobretot, parla de si posem al centre les persones, o si hi posem la velocitat. Aquesta proposició de llei modifica l'article 379.1 del Codi Penal per reduir els llindars a partir dels quals l'excés de velocitat esdevé un delicte: de 60 a 50 quilòmetres per hora en vies urbanes, i de 80 a 70 en vies urbanes. La pregunta és clara: té sentit? És necessari? Les dades ens diuen que sí El 22 % dels accidents mortals tenen la velocitat com a factor determinant, i darrere d'aquest percentatge no hi ha números, el que hi ha és vides trencades i hi ha famílies, sobretot famílies, trencades. Hi ha víctimes que massa sovint formen part del col·lectiu més vulnerable: vianants, ciclistes, gent gran o infants; víctimes amb noms i cognoms, com el de Josep Boan Rosanes, que avui ens acompanya aquí la seva família, que l'estiu del 2020 van perdre la vida dalt d'una moto a causa d'un conductor que, superant el límit de velocitat permès, va envair el seu carril amb un resultat fatal.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«Lo que les pedimos, señor ministro, es que actúen con la responsabilidad que tienen. Mire, el Partido Socialista tiene una deuda histórica muy importante, porque desde 1982 hasta 1985 su partido, en manos de Felipe González, tenía la Presidencia del Gobierno y estas mujeres siguieron encerradas en internados, reformatorios o manicomios, humilladas bajo su Gobierno, el del Partido Socialista. Por ello, por favor, cojan las riendas e investiguen. No pueden dejar en las espaldas de las víctimas la investigación de toda esta información que, como decía, es prácticamente imposible de conseguir. Investiguen de oficio, pongan recursos, hagan el favor de hacer el trabajo que les toca, no un grupo de trabajo dentro de un grupo de trabajo de otro grupo de trabajo. Lo que tienen que hacer es poner recursos para dar a estas mujeres la documentación y ampliar la ley de memoria hasta 1985. Hasta que esto no pase, la ley de memoria no reconocerá a todas las víctimas del franquismo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«Moltes gràcies. Mire, ministro, yo creo que, claramente, la ley no protege a todas las víctimas del franquismo. De hecho, el reconocimiento de estas víctimas tiene un claro sesgo de género, y esto principalmente es porque las supervivientes, las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer, están fuera del reconocimiento de esta ley. Y estará de acuerdo conmigo que hay dos cosas que no podemos negar, que son que hasta ahora la ley reconocía a estas personas víctimas del franquismo hasta 1975, pero el Patronato actuó hasta 1985 -no hasta 1978, hasta 1985, diez años después de la muerte del dictador- reprimiendo a mujeres que el único delito que habían cometido era no comulgar con los cánones de cómo se tenía que ser mujer durante el franquismo. Y, en segundo lugar, señor ministro, todas aquellas que ingresaron antes de 1975 tienen que traer documentación, una documentación que no existe porque estas mujeres fueron ingresadas sin juicio previo. Es una documentación que, en el caso que existiera, está repartida por miles de archivos. Está escondida en archivos privados de las congregaciones religiosas que reprimieron a estas mujeres, en los centros del Patronato e incluso podrían estar en el Vaticano. ¿Y ustedes qué hacen? Hacen un acto este viernes de postureo. Es un acto que usted sabe que no genera consenso, un acto que usted sabe que no todas las asociaciones de víctimas van a ir a apoyar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«El que els demanem, senyor ministre, és que actuïn amb la responsabilitat que tenen. Mirin, el Partit Socialista té un deute històric molt important amb aquestes dones, perquè, del 1982 al 1985, el seu partit en mans de Felipe González tenia la presidència del Govern, i aquestes dones van seguir tancades en internats, en reformatoris, en manicomis, vexades, humiliades sota el seu Govern, del Partit Socialista. Per tant, si us plau, agafin les regnes, investiguin, no poden deixar sobre les espatlles de les víctimes la recerca de tota aquesta informació que, com deia, és pràcticament impossible d'aconseguir. Investiguin vostès d'ofici, posin recursos. Facin el favor de fer la feina que els toca. No un grupo de trabajo dentro de un grupo de trabajo de no sé qué de otro grupo de Trabajo. El que han de fer és posar recursos per donar a aquestes dones la documentació i ampliar la llei de memòria fins al 1985. Fins que això no passi, la llei de memòria no reconeixerà totes les víctimes del franquisme.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«Miri, ministre, jo crec que clarament la llei no protegeix totes les víctimes del franquisme. De fet, el reconeixement d'aquestes víctimes té un clar biaix de gènere, i això és principalment perquè les supervivents, les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer estan fora del reconeixement d'aquesta llei. I estarà d'acord amb mi que hi ha dues coses que no podem negar, que és que fins ara la llei reconeixia aquestes persones víctimes del franquisme fins al 1975, però és que el Patronato va actuar fins al 1985; no fins al 1978, fins al 1985. Deu anys després de la mort del dictador, reprimint dones que l'únic delicte que havien comès era no combregar amb els cànons de com s'havia de ser dona durant el franquisme. I, en segon lloc, senyor ministre, totes aquelles que hi van ingressar abans del 1975 han de portar documentació. Una documentació que no existeix, perquè aquestes dones van ser ingressades sense judici previ. Una documentació que, en el cas que existís, està repartida per milers d'arxius, està amagada en arxius privats de les congregacions religioses que van reprimir aquestes dones en els centres del Patronato i inclús podrien estar al Vaticà. I vostès què fan? Fan un acte aquest divendres de postureo. És un acte que vostè sap que no genera consens. Un acte que vostè sap que no totes les associacions de víctimes vindran a recolzar-lo.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Una previa. Señora Calvo, hay que tener muchas ganas de meter a Puigdemont y al 1 de octubre en una iniciativa en contra o para intentar paliar las amenazas a las mujeres feministas de izquierdas. Hay que tener muchas ganas de hablar de Puigdemont y del 1 de octubre, muchas ganas. ¡Menudo papelón! Señorías del Grupo Socialista, esto no debería ser una PNL. Esto no debería ser una proposición no de ley. Este hemiciclo no debería estar semivacío. Ustedes tienen el BOE cada martes. Esto debería ser ley, cárcel y multas, no una iniciativa random para quedar aquí bien. Ridícula, mala, puta, deberías estar muerta, loca, loca, ida, eres un trozo de carne con ojos. ¿Qué les parece esto, señorías del Grupo Popular? A VOX, ni me refiero. ¿Están en contra de estos comentarios? Les doy una pista: son a mujeres. ¿Sí? Deberían estar en contra, porque son comentarios contra Ayuso y contra Ester Muñoz. (Aplausos). A mí me parecen terribles. Me parecen terribles las políticas que defienden Ayuso y Ester Muñoz. A mí me parece terrible una imagen de Begoña Villacís embarazada de ocho meses rodeada de tarados que la estaban increpando. Me parece horrible. Esto me parece horrible. Ahora, ustedes (señalando hacia los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso); ahora, ustedes. Sospecho que no lo harán, ¿verdad? Hay aquí víctimas de ese acoso, pero, claro, son de izquierdas. ¿Saben cuál es la diferencia? Que esto está escrito por cuatro 'taraos', 'taraos'. Lo que le ocurre al liderazgo femenino y feminista de izquierdas en este país es un sistema orquestado y financiado por partidos como ustedes. Por ejemplo: OKdiario, un millón de pavos; esRadio, un millón de pavos; Libertad Digital, 900 000; Periodista Digital, 350 000; Estado de alarma -¡Estado de alarma!, las paguitas-, 150 000. Este es un sistema que cada día insulta, vilipendia, menosprecia, persigue hasta la puerta de su casa, como a Sarah Santaolalla, financiado. No son cuatro 'taraos', ¿eh? Hay dos ahí con un micro (señalando hacia fuera del hemiciclo), periodistas incómodos. Algún día se sabrá cómo están aquí y por qué tienen una credencial del Congreso. Algún día se sabrá, ¿eh? Se lo puedo asegurar. Ustedes financian un sistema de acoso. ¿Saben por qué? Porque saben perfectamente que el futuro de las izquierdas es femenino y es feminista. (Rumores). Lo saben perfectamente, y las quieren disciplinar. Las quieren disciplinar: que no sean, que no hablen, que no defiendan, que la siguiente se lo piense porque, oye, si han perseguido hasta la puerta de su casa a Sarah... Yo no tengo ni idea de dónde vive Ayuso; sé que su ático está pagado por muchísima gente (rumores), pero no tengo ni idea de dónde vive. En cambio, sé dónde vive mucha gente de izquierdas. ¿Por qué? ¿Eso por qué es? (Rumores). Claro, la gente de izquierdas no puede, tenemos que vivir en cuevas.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Per exemple... Gracias, presidenta. Buenas tardes ya. Antes de empezar, voy a hacer una previa, señora Crespín. Antes ha dicho el Grupo Popular: Son 48 las víctimas de los accidentes ferroviarios; 48: o sea, 47 en Adamuz y 1 en Gelida. Por favor, hagan el favor de no fijarse en eso, porque entiendo que como partidos grandes de Gobierno es una falta de respeto total. Ayer lo hizo el señor Feijóo y hoy en su intervención lo ha hecho la señora Crespín. Yo creo que no se lo merecen. El real decreto 4/2026 es una de las pocas normas de esta legislatura -hablaré en el sentido contrario de lo que he escuchado en esta última intervención- que defiende a los usuarios del ferrocarril, y además lo hace interviniendo el mercado y modificando la Ley General de Defensa de los Consumidores. El Estado no puede ser un simple espectador cuando el este, fuera de autorregularse, aprovecha las tragedias para lucrarse de forma abusiva. Pero, señorías del PSOE, esto no tendría que ser una medida excepcional. Ante abusos recurrentes del mercado -no solo en el transporte- es preciso actuar con más valentía y de forma sistemática. (Rumores).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Ja abans de començar, faré una prèvia. Senyora Crespín, abans els he dit al Partit Popular: Són quaranta-vuit les víctimes dels accidents ferroviaris, quaranta-vuit, quaranta-set Ademuz, un a Gelida. Facin el favor, si us plau, de no deixar-se les víctimes, perquè trobo que, com a partits grans que són de govern, és una falta de respecte total. Ahir ho va fer el senyor Feijóo, avui a la seva declaració, a la seva intervenció ho ha fet la senyora Crespín. Crec que no es mereix. El reial decret llei 4/2026 és una de les poques normes d'aquesta legislatura -parlaré totalment en sentit contrari del que he sentit ara en aquesta última intervenció- que defensa els usuaris del ferrocarril i, a més, ho fa intervenint el mercat i modificant la Llei general per a la defensa dels consumidors. L'Estat no pot ser un simple espectador quan el mercat, lluny de regular-se, aprofita les tragèdies per lucrar-se de manera abusiva. Però, senyories del PSOE, això no hauria de ser una mesura excepcional. Davant abusos recurrents del mercat, no només en el transport, cal actuar amb més valentia i de manera sistemàtica.»