Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
99 declaraciones · página 2 de 4
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Senyora ministra, i han rectificat les seves declaracions públiques sobre un presumpte simulacre sanitari a Las Palmas de Gran Canària quan en realitat era a Palma de Mallorca? També hi va haver contradiccions aquí. Sent tot això important, el més greu és com des del Govern espanyol han mentit a la ciutadania en alguns aspectes i vostè no ha fet cap autocrítica. Primer dient que tenien l'obligació legal d'aplicar el reglament sanitari de l'Organització Mundial de la Salut i acollir en aigües de l'Estat espanyol a l'Hondius. Ningú no qüestiona que hi pugui haver una obligació moral, però no hi ha cap obligació legal. On és el document de l'Organització Mundial de la Salut recordantli a l'Estat espanyol que estava obligat legalment a atendre el desembarcament de l'Hondius? No hi ha obligació legal. Però vostè buscava, potser, la foto internacional al costat dels ministres, com van fer GrandeMarlaska, el senyor Torres... Això sí, el president canari no sortia a les fotos. A mi em sembla que tots vostès, aquest Govern necessita i busca desesperadament les fotos. Una mica com la compareixença d'avui, degut al greu deteriorament de la seva credibilitat política, de la quantitat d'escàndols i d'investigacions judicials que hi ha al voltant del govern i dels partits i que, per tant, a mi em sembla que vostès van actuar i van actuar més veient allò com una oportunitat de tenir una foto i tenir una bona informació davant dels mitjans de comunicació. Hi ha hagut errades, ministre, errades que tenien riscos que podien haver costat la vida de persones, errades i contradiccions que evidencien una certa manca d'un protocol clar, previ i coordinat entre totes les administracions implicades, com quan primer van dir que existia un avió medicalitzat preparat per traslladar eventuals infectats d'hantavirus i després que si haguessin detectat una persona infectada amb hantavirus hauria estat derivada a un hospital de les Illes Canàries. En aquell moment la imatge que donaven és que no sabien el que havien de fer.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Gràcies, presidenta. Ministres, senyores i senyors diputats. Primer de tot, en aquesta qüestió ha d'haver un capítol d'agraïments. Jo estic totalment d'acord amb tot el que s'ha dit respecte de tot el personal del sector públic sanitari i s'ha d'agrair a tots els que hi hagin participat, però també a la gent de l'Organització Mundial de la Salut, també a la tripulació i el capità del vaixell. A les tripulacions i als pilots dels avions i tantíssima gent, personal portuari, de seguretat, de forces i cossos de seguretat, etcètera, que han participat en tota aquesta petita crisi. Dic petita perquè finalment no ha tingut les conseqüències que tothom temíem. Jo també vull fer un esment. Senyora ministra, vostè sap què? Que Junts desconfia de les iniciatives legislatives del Govern espanyol mani qui mani? No fem gaire diferència perquè sistemàticament es trepitgen les competències de la Generalitat o d'altres comunitats autònomes. Unes competències que el Govern Illa, per cert, no defensa per no molestar l'amo de Madrid. Vostè s'omple la boca dient que el seu ministeri sí que respecta aquestes competències en altres iniciatives. En altres intervencions ho ha fet, però el que valen són els fets i a l'hora de veritat, vostès no tenen cap problema en trepitjar no només les competències autonòmiques en aquest cas, sinó fins i tot també els seus dirigents, com ha passat en aquest cas, si no és de la seva corda. Tots hem vist com han faltat el respecte al president de Canàries durant aquesta crisi de l'hantavirus, en una emergència sanitària com la COVID, encara molt present a la memòria de tots nosaltres. En lloc d'actuar amb humilitat i amb prudència, s'ha actuat amb arrogància i amb un punt de temeritat. I això ha passat avui aquí, en aquesta compareixença, senyora ministra. Si algú hagués de fer un titular de la seva compareixença és que és una compareixença plena de complaença. És una compareixença plena d'auto elogi. És una compareixença amb un punt de superioritat i on no hi ha hagut pràcticament cap crítica, cap assumpció de cap errada de cap contradicció, que n'hi ha hagut moltes i algunes les comentaré. Fins i tot dir que en aquesta situació, en aquesta crisi es van permetre insultar a qui té la presidència dels ciutadans de les Canàries, en aquest cas, el president de la comunitat autònoma, qualificantlo d'ignorant -sembla ser el seu secretari d'Estat, va fer unes declaracions d'aquest estil-. No deu ser que vostès es pensen que estan pel damunt de tothom? Doncs això per nosaltres mereix una valoració molt negativa. Insultar el president que defensa al final els interessos de la seva ciutadania, ferlo fora de les decisions importants, en plena emergència sanitària, explica el seu concepte de respecte competencial que, evidentment, nosaltres compartim. Van informar abans a la premsa que el propi president Clavijo, que Hondius navegava cap a Canàries no li van compartir el primer protocol que havien fet els experts de l'OMS per desembarcament d'una amenaça biològica, malgrat que estava adreçat a totes les autoritats involucrades en el dispositiu. Desglossar una sèrie d'accions en aquest protocol unes corresponien al Govern espanyol, unes altres a les comunitats autònomes, i els vam tenir desinformats en una bona part del procés, sense poder posar en marxa les decisions i les actuacions que els corresponia a ells. I encara tenen les penques d'acusar el president canari d'ignorància. És que una part de la ignorància la tenia perquè no l'havien informat adequadament.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Perquè aquesta llei no fixa només uns principis generals de salut pública, no, aquesta llei determina el contingut concret dels anuncis, determina quines advertències s'han d'incloure, determina fins i tot frases literals que s'han de posar obligatòries, determina quina part de l'espai publicitari han d'ocupar aquests missatges, quins espais públics quedaran afectats, els radi exacte de metres de prohibició automàtica. És a dir, que l'Estat acaba decidint també sobre qüestions que afecten directament potestats urbanístiques, comercials i d'activitats dels ajuntaments catalans. I nosaltres ja estem farts d'aquestes propostes així, perquè això no és cooperació institucional, això és laminació competencial. I el problema és que aquesta manera de fer s'ha convertit en sistèmica. Ho hem vist, ens ho fan sempre en habitatge. Ho hem vist amb educació, ho hem vist en consum, ho hem vist en lleis del sòl i ara també ho veiem amb això, sempre sota el mateix patró. Aprofitar títols competencials genèrics per anar erosionant competències autonòmiques i municipals amb regulacions exhaustives. Des d'aquí, des de Madrid, ho hem dit des d'aquest faristol, manta vegades. Junts impedirem sempre que puguem que prosperi qualsevol iniciativa que trinxa les nostres competències. Aquesta ho és.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. La lluita contra l'obesitat infantil i juvenil, òbviament, és un objectiu necessari i compartit per Junts per Catalunya. Perquè estem, efectivament, davant d'un problema de salut pública molt real. L'OMS fa anys que alerta de l'augment del sobrepès infantil i és evident que els poders públics han d'impulsar polítiques de prevenció, educació alimentària i promoció d'hàbits saludables. Catalunya fa anys que es treballa en aquesta línia amb programes d'alimentació saludable, escoles, guies de salut pública, estratègies de prevenció impulsades des de les diverses institucions catalanes. És evident que queda molta feina per fer. Dit això, i com malauradament s'ha convertit en una costum en aquest hemicicle amb determinades propostes de regulació, com en aquest cas, poc rigoroses, -ja els hi diré per què- ja els avanço que no trobaran a Junts avalant una proposició que jurídicament és deficient. Per nosaltres és el pitjor, profundament invasiva des del punt de vista competencial i redactada amb un nivell d'ambigüitat incompatible amb la seguretat jurídica exigible a qualsevol norma restrictiva de drets com és aquesta. Perquè aquesta iniciativa no es limita a regular publicitat dirigida a infants o joves. Va molt més enllà i ho fa amb conceptes jurídics, extraordinàriament indeterminats i amb una extensió pràcticament il·limitada del seu àmbit d'aplicació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està plenament -plenament- reconegut en la legislació vigent, tant en la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva, com en la Llei orgànica 1/2023 que va modificar l'anterior per garantir l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública i com s'ha dit -i com s'ha dit- també està garantit de manera constitucional. A Catalunya, és un dret consolidat que rep un suport total i indiscutible perquè deriva directament de la dignitat i l'autodeterminació de la dona, però sabem -sabem- que no és així a tot arreu. Per tant, solidàriament ens posem al costat de qualsevol dona que s'hi vulgui acollir, a aquest dret, sigui d'on sigui, sigui on sigui. Hem d'evitar, entre totes, qualsevol retrocés en aquesta matèria. La totalitat de VOX ho seria. Votarem que no, però també votarem que no a la totalitat del PP. Però abans d'analitzar arguments dels populars, cal deixar clar que tot plegat és fum. Ni sortiran endavant, com hem dit, les totalitats de VOX o del PP, ni té recorregut, no té cap recorregut la reforma constitucional del PSOE. Un govern Sánchez que no té majoria simples per aprovar lleis, com ens vol fer creure que busca majories de tres cinquenes parts per canviar la Constitució?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Però en fi, parlem de l'aigua. Són polítiques, estratègiques, òbviament, per a tots els territoris. Ho són. I parlem d'unes infraestructures que han estat sempre estratègiques, però ho són més davant d'un canvi climàtic, aparentment irreversible. No és que vindrà, és que el tenim aquí, que fa que aquest recurs, l'aigua que és imprescindible, és un recurs escàs i molt més difícil de gestionar, que és imprescindible per a la producció d'aliments, per a la vida humana, per a la salut, per a moltes activitats econòmiques. I parlem de com afrontar aquest canvi climàtic i com afrontar la gestió d'aquest recurs en aquestes noves condicions. La darrera sequera a Catalunya ens ha posat al límit i, per tant, les infraestructures són més necessàries que mai i, per tant, a Catalunya en aquest cas li parlaré una mica de la situació de Catalunya, si no li sembla malament, també necessitem dessalinització, regeneració i recuperació d'aqüífers, modernització de xarxes, reducció de fuites, modernització de regs i altres noves infraestructures. I el problema no és només que sigui un recurs escàs, més difícil de gestionar davant el canvi climàtic, sinó que fallen les inversions i l'execució. Benvinguts al club. L'Observatori de la Transició Hídrica alerta que encara està pendent la major part dels 2500 milions d'euros previstos i que, a més a més, aquests milions d'euros previstos per invertir tenen noms i cognoms: la dessalinitzadora de la Tordera, l'ampliació i una nova dessalinitzadora a Foix. 80 hectòmetres cúbics imprescindibles, com s'ha vist en aquesta última sequera, per garantir el subministrament al sistema Ter Llobregat i el conjunt de l'àrea metropolitana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Diria que vostè, senyor Sánchez, és conscient que el Reial decret que es vota demà no és suficient. Hi ha absències clares. El que ja hauria d'haver fet el president de Catalunya, el president Illa, si la seva lleialtat fos cap al poble de Catalunya, i no pas cap al Partit Socialista, és exigir-li a vostè ampliacions de crèdit per poder dotar de recursos necessaris el sistema de salut de Catalunya, el sistema d'educació de Catalunya i també per començar a posar al dia Rodalies Catalunya. I això ho podríem fer demà mateix. I alguns diran: 'I com?'. Els darrers anys, vostès han tingut una recaptació rècord d'impostos, l'any passat van recaptar uns 57 % més de l'any que van entrar a govern ara fa vuit anys. Per tant, tenen capacitat per abaixar impostos i també per treure pressió als ciutadans de Catalunya. Una altra cosa és que vostès o els seus socis no ho vulguin fer. I, si no ho volen fer, hauran d'explicar per què no. I com deia Cruyff, avui els diners no han d'estar al banc, han d'estar al camp, perquè els problemes de fons continuen existint. La gent està fins als nassos de pagar. La gent està fins als nassos de pencar, de patir contínuament i veure que el país cada dia està pitjor. Perquè vostès, els socialistes i els seus socis tenen el país, Catalunya, immers en un caos sense precedents. Pagesos, mestres, metges, autònoms, pescadors, taxistes, usuaris del transport públic, veterinaris, al carrer dient: 'Fins aquí, ja n'hi ha prou'.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«I acabo reconeixent el dret també preferent del teletreball per a famílies responsables de les cures en malalties de salut mental, infantils i juvenils, i declarant exemptes de tributació les ajudes als afectats per la talidomida. Més de 60 mesures a favor del benestar dels ciutadans de Catalunya que formen part de la columna vertebral de la nostra acció política i que vostès podran votar en les votacions individuals de la nostra moció. Muchas gracias, señor presidente. Señor Matute, señora Vallugera, que yo, que acabo de llegar, cometa ciertos errores parlamentarios hasta cierto punto sería aceptable, pero ustedes dos, que son veteranos y que además los tengo por buenos parlamentarios, no pueden pretender hacer según qué trampas. Es evidente que nuestra PNL y nuestra moción no tienen nada que ver con un real decreto ómnibus, porque ustedes en la PNL y en la moción pueden hacer enmiendas y votar punto por punto, podrán decidir, por tanto, en lo que están de acuerdo y en lo que no están de acuerdo; en cambio, en un real decreto ómnibus, o te lo tragas entero o no hay alternativa. Así que, entiendo que hayan querido jugar, pero no es oportuno.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene del sistema sanitario público de Cataluña?
«Ministra, per molt que ho negui sap perfectament que la seva llei de gestió directa de la salut pública posa en risc el model sanitari català, un model on la col·laboració públic-privada, públic-social no és excepcional, és estructural. El 65 % dels serveis que ofereix el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya surten d'aquesta col·laboració i, gràcies a això, els 8 milions de catalans tenim accés a una xarxa de més de noranta hospitals, a banda dels 8 de gestió directa de l'ICS. I avui, gràcies a això, els nens i les nenes catalans, per exemple, són atesos a l'Hospital de la Vall d'Hebron, però també a l'Hospital Sant Joan de Déu, de titularitat privada dins del SISCAT. La seva llei suposa una greu ingerència competencial perquè Catalunya mana en la seva organització sanitària. Dit d'una altra manera, ni vostè ni cap ministre espanyol té res a dir en com s'ho fa Catalunya per garantir una bona qualitat assistencial. Pretenen fer marginal la col·laboració públic-privada que només accepten si els hospitals públics no tenen prou mitjans per donar servei. I encara més, pretenen decidir a Madrid si un concert es justifica o no a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Gràcies, president. Bé, si haguéssim fet una avaluació prèvia de la necessitat d'aquesta llei, haurien arribat a la conclusió que senzillament no calia, perquè la llei que vol modificar la 27/2022 per avaluar, per exemple, les polítiques públiques de l'Administració General de l'Estat té caràcter transversal i general i permet a l'Agència Estatal d'Avaluació incorporar nous indicadors per analitzar i predir quina repercussió pot tenir una política concreta en un determinat àmbit, com ara la joventut i infància. Per tant, no ens facin perdre el temps o no li facin perdre el temps als joves per respecte, bàsicament. I fins aquí l'avaluació de la seva iniciativa d'aquesta pancarta electoralista dirigida als joves que només serveix per gesticular i que ni millora les seves condicions de vida ni la seva confiança en el futur. Els joves necessiten solucions reals. El problema d'habitatge, que no els permet emancipar-se o fer-ho en condicions dignes, a la seva precarietat laboral i de salaris baixos que no els permet arribar a final de mes. Problemes que els porten al desànim, a l'ansietat, a la depressió o altres problemes de salut mental, omplint les llistes d'espera del psicòleg.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«I ara parlem de l'altra invasió competencial, la que es produeix entre socis de govern. El Grup Socialista, com dèiem, presenta una proposició que afecta directament el Ministeri de Sanitat que té SUMAR al capdavant. No semblaria molt normal, no sabem si és que li estan llegint la cartilla a la ministra Mónica García o què és el que està passant. Perquè, si no, com hem d'entendre que proposin modificar la Llei d'equitat i cohesió del sistema públic de salut perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi l'avaluació periòdica del programa de cribratge neonatal. Una avaluació que, evidentment, des de les comunitats autònomes no veiem bé. En lloc de proposar entre socis fer un projecte de llei del Govern espanyol, el PSOE ha optat pel tràmit del grup parlamentari. Potser aquesta iniciativa -?molt recent, per cert, perquè la van registrar a principis d'aquest mes- és una resposta a la iniciativa del grup SUMAR, que presenta una proposició de llei que trepitja competències de la ministra que té la cartera socialista, que té la cartera d'habitatge. En qualsevol cas, és curiós veure com la discrepància interna en el si del Govern espanyol arriba a la presa en consideració en aquesta cambra i no al Consell de Ministres. En fi, que deu ser que la crisi dins de casa és més important del que sembla des de fora. O bé, o que uns i altres estan en campanya electoral, perquè ja ho ha dit abans el company, el diputat del PNB, en lloc de venir aquí a parlar de cribratge dels nadons, doncs al final han acabat parlant del cribratge del càncer de mama a Andalusia i de mascaretes i de corrupció i d'altres temes que res no tenen a veure amb la proposició de llei d'avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«Gràcies, presidenta, senyories. Bé, la proposta del Grup Socialista suposa una doble invasió competencial, per un costat, de les competències de Catalunya, i això no és cap sorpresa, i, de l'altra, de les competències del seu soci de govern, SUMAR, que és qui té la gestió de la cartera de Sanitat. Però crec que a aquestes alçades tampoc estarien sorpresos. I vaig per punts. En primer lloc, la proposició de llei envaeix les competències exclusives de Catalunya respecte de l'organització sanitària, i també trepitja les compartides en promoció de la salut pública, que inclou justament els programes de cribratge. Els partits del Govern espanyol segueixen, per tant, insistint en aquesta mena de tutela que volen fer de les comunitats autònomes. Però bé, si parlem de Catalunya i parlem de cribratge neonatal, hem de dir que, des del 1970, Catalunya disposa del seu programa de detecció precoç neonatal, que ha anat desenvolupant i gestionant l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment, cobreix 27 malalties genètiques o endocrines, fent servir en 20 d'elles la tecnologia d'espectrometria de masses en tàndem. Això és molt rellevant, ja que amb una goteta de sang del taló d'un nadó es pot saber d'una manera precoç si hi ha un risc de patir una d'aquestes malalties i actuar de manera preventiva. I estem parlant de trastorns endocrins, metabòlics, com l'hipotiroïdisme o malalties de la sang, o fibrosi quística, o fins i tot malalties autoimmunes o neurodegeneratives, com l'atròfia muscular espinal. La cobertura de 27 malalties a Catalunya és universal i supera de 15 el mínim de l'Estat amb 12 malalties, que per suposat no discutim en el sentit de la importància que té millorar l'atenció sanitària dels nadons. Catalunya, per tant, va molt per davant en aquest sentit en el cribratge neonatal de malalties rares en nadons. De fet, el lidera des de fa 55 anys, gràcies, i ho volem posar en valor, a la feina extraordinària del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2024, perquè es facin una idea, aquest laboratori va testar més de 54 000 nadons, va analitzar més de 56 000 mostres, va prendre 380 000 determinacions i va confirmar 189 diagnòstics. Una feina ingent que ha permès detectar sis nens bombolla a Catalunya des del 2017, que ara tenen una supervivència del 95,5 %, malgrat ser casos d'extrema complexitat i risc, justament gràcies a aquesta prevenció.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. És una llei que porta ja gairebé dos anys de tràmit, des del principi d'aquest mandat, més tot el tràmit del mandat anterior. Una llei que se'n recordaran, nosaltres ja vam dir en el seu moment que el projecte de llei ens generava més aviat la necessitat de fer una esmena a la totalitat que no pas d'implicar-nos-hi. Una llei que ens semblava antiga, centralista i no adaptada a les necessitats del moment. Però també és veritat que és una legislació que la Unió Europea demana a tots els estats, a tots els estats. Es demana que fomentin la mobilitat sostenible i la reducció del CO2, la descarbonització de la mobilitat i nosaltres en això hi estem implicats. Som un partit polític compromès amb el desenvolupament dels Objectius del Desenvolupament Sostenible i la mobilitat és una de les fonts principals d'emissions. Per tant, vam fer tot un conjunt d'esmenes, que aprofito per dir que es va crear un context suficient de diàleg i de negociació com perquè amb les nostres esmenes poguéssim introduir les modificacions mínimes necessàries perquè nosaltres poguéssim donar suport a la llei, com per exemple, respectar de forma clara les competències de la Generalitat, simplificar les propostes prou complexes i amb barrabassades i jo diria fins i tot burocràtiques, que plantejava la llei en el seu primer moment, amb diferents nivells de decisió i una visió molt, molt centralista i molt, molt antiga, si em permeten, de la mobilitat. Això va permetre també fer una altra cosa que jo ho vaig posar en valor l'altre dia i vull tornar-ho a dir: La mobilitat sostenible sí que és un clam social, des d'associacions de veïns, entitats per la bicicleta, associacions a favor de la salut de les persones, la descarbonització, sobretot a les ciutats. Està vinculada a la salut de les persones, dels nens, de la gent gran, de les persones amb malalties cròniques. I a totes aquestes entitats, poc o molt, tots hem sigut d'alguna manera atents a les seves propostes i hem pogut recollir algunes de les seves iniciatives i de les seves esmenes.Però Junts per Catalunya, vàrem introduir tot un conjunt d'esmenes també en aquest sentit, més de contingut més sectorial, en el sentit d'afavorir, per exemple, l'electrificació i la simplificació de tràmits en la implementació de nous punts de recàrrega elèctrica, la descarbonització de flotes, etcètera. Unes esmenes que jo ja els he explicat en alguna altra ocasió i que no m'hi estendré. I em centraré en les modificacions que han vingut ara del Senat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Vostè ha apel·lat aquest matí a l'esperit de l'acord. Dels esperits dels acords, els catalans ni viuen ni mengen. Nosaltres apel·lem a la materialització dels acords, a la materialització dels compliments. Els acords espirituals no els volem. Volem fets. A vostès els interessen els titulars. A nosaltres ens interessen els fets. I la seva intervenció d'avui no ha fet altra cosa que donar-nos encara més la raó. És un cínic i un hipòcrita. Fixi's, vostè i el portaveu del PSOE han parlat de la llei de famílies, han parlat de la llei universal de la salut o de la llei de protecció dels menors en entorns digitals. De quina llei de famílies ens estan parlant vostès, senyor Sánchez? La que tenen registrada fa gairebé dos anys i que vostès i els seus socis han prorrogat 63 setmanes seguides per mantenir-la al calaix? De quina llei d'accés universal a la salut ens està parlant? De la qual vostès i els seus socis han prorrogat durant 52 setmanes mantenint-la al calaix? De quina llei de protecció del menor ens està parlant? Si vostès fa tres anys van votar en contra de la proposta de Junts per protegir els menors de l'entorn digital. La gent ha de saber que això és exactament el que vostès fan amb les lleis: Públicament diuen que són molt importants i molt urgents, però la realitat és que les tenen tancades en un calaix i només les treuen a passejar quan volen un titular. És evident, doncs, que qui bloqueja les lleis és vostè. O això també és culpa de Junts? Vol que segueixi o desistirem ja de fer-nos xantatge cada dia?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I si em permeten, es deia que les trenta-set hores i mitja era un clam social, massiu. No ho era. No ho era, però el que sí que és un clam social és per treballar per una mobilitat més sostenible. Associacions de veïns que volen contribuir a una millor qualitat de vida dels seus veïns. Entitats que vetllen per la salut dels infants o de persones amb malalties respiratòries, que reivindiquen mesures per protegir la seva salut. Escoles que promouen rutes a peu o en bici segures de la mà dels seus ajuntaments i de les associacions de pares. Infinitat d'entitats ecologistes, sindicats, associacions del foment de la bici, totes elles promovent mesures que ens han fet propostes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Associacions de persones amb mobilitat reduïda, que reclamen que Adif adapti les seves estacions i que siguin realment accessibles. Ferrocarrils de la Generalitat les té totes adaptades. Bé, amb tots aquests ens hem reunit i hem recollit propostes i hem sigut capaços de transformar també aquestes propostes en propostes positives per a Catalunya, afavorint l'electrificació de la mobilitat, simplificant els tràmits per posar nous punts de càrrega elèctrica i, sobretot, també temes tan importants com, per exemple, facilitar l'accés de les ciutats mitjanes als fons que preveia aquesta llei. Les ciutats mitjanes catalanes quedaven fora de l'accés d'aquest fons. O també, per exemple, mesures de l'impuls del transport ferroviari de mercaderies i altres, com per exemple, desbloquejar algunes infraestructures de transport ferroviari estratègiques per al nostre país, com l'estació de Martorell de Vila-Seca, la variant ferroviària de Figueres, entre altres. Motius suficients com per entendre que aquesta llei podia valdre la pena sempre i quan, tenint en compte les millores que hem sigut capaços d'introduir i sempre i quan nosaltres seguim defensant tot un conjunt d'esmenes que ens sembla que és on s'hauria de situar aquesta llei que, com s'ha dit també, és una llei paraigües.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Senyories. President, gràcies. Bé, avui toca parlar de salut mental. Però abans d'entrar en la que fa referència a l'individu, permetin-me que reflexioni sobre aquesta bogeria col·lectiva global que ens ha tocat viure, en què hem convertit el món i que contamina els nostres espais de convivència, ja siguin físics o virtuals. I no pretenc ser alarmista, però si no sabem trobar la manera de corregir el rumb, anem cap a la nostra pròpia destrucció. Potser, potser la ciència pot salvar l'espècie, però si la despullem dels valors que durant dècades han construït el concepte humanitat, el que ja no serem és l'espècie humana. Sense empatia, condemnem a mort la confiança en l'ésser humà. No és estrany, per tant, que enmig d'aquest món difícil, descarnat, cada cop més tecnològic però més deshumanitzat, les malalties mentals esdevinguin una plaga. Perquè a banda de les necessitats bàsiques de supervivència i de seguretat, aliment, feina, per tenir una ment sana, les persones necessiten, necessitem sentir-nos estimades, acceptades i autorrealitzades. Perquè a banda de les patologies mentals d'origen biològic, cada cop cada cop, hi ha més persones, especialment els nostres joves, que pateixen trastorns de comportament o depressions o ansietat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Una altra dada interessant. Miri, són els mateixos dies que Ferrocarrils de la Generalitat té incidències que els mateixos dies a l'any que Renfe no té incidències a Catalunya. M'agradaria parlar, molt ràpidament, només esmentar-lo, aquest estudi de la Universitat Rovira i Virgili que ha impulsat Dignitat a les vies de Tarragona, que posa en evidència el greu perjudici, que hem estat dient aquí molts representants dels diferents grups parlamentaris de com afecta greument a la salut de les persones, a la seva vida quotidiana, on explica que hi ha un impacte psicològic, d'angoixa, d'ansietat, de gent que han acabat prenent pastilles o de gent que senzillament és que han hagut de perdre la feina o canviar de feina o canviar de domicili perquè el transport públic no resolia el seu problema. El cas Avant és el mateix. Contínuament reivindiquem els problemes de l'Avant. Han hagut de retirar trens Avant per excessos de vibració. Són trens vells. Contínuament vibren de forma excessiva. I, a més a més, vaig donar les dades de la comissió que resulta que al voltant de Madrid ?també, senyors del PP, per cert, també hi deuen tenir alguna cosa a veure, a més a més del senyor del PSOE- hi ha ciutats com Cuenca, que té una tercera part de població de Lleida, per exemple, i té 18 freqüències al dia d'Avant; Lleida en té 8. I a una ciutat com Toledo, que té la meitat de població de Lleida, i té 15 freqüències diàries a Madrid d'Avant. Lleida, en té 8. Ciudad Real, que també té la meitat, 11. Segòvia té una tercera part, 18. El maltracte és en inversió i el maltracte és en el servei i el maltracte és en el nombre de trens i amb el nombre de personal.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un IVA més alt per als serveis funeraris. De fet, és el tercer país amb l'IVA pels serveis funeraris més gran de tota la Unió Europea, un IVA per morir-se que és el mateix que per comprar béns de luxe i, per tant, és absolutament inadmissible que l'Estat aprofiti per fer negoci, per recaptar més impostos en el moment del màxim dolor dels ciutadans. Per aquesta raó, proposem rebaixar l'IVA dels serveis funeraris del 21 % actual al tipus reduït del 10 %. En aquest mateix sentit, una bona part dels serveis de teleassistència, d'ajudes a domicili, dels centres de dia i d'atenció residencial no es poden acollir a l'IVA superreduït del 4 %. Això implica que són penalitzats de manera severa aquells ciutadans que, a més a més de passar dificultats greus de salut, esperen el reconeixement del grau de dependència o bé l'assignació d'una plaça pública i que, per tant, han d'assumir els costos, directament, el cent per cent del cost d'aquest servei i a més a més, han de pagar-los amb un IVA del 10 % sense poder-se acollir al superreduït del 4 %. Per això proposem des de Junts per Catalunya que tots aquests serveis de suport a la dependència tinguin el mateix IVA superreduït del 4 %.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, gràcies per ser avui aquí. Després de l'espectacle lamentable que hem viscut aquest matí en la sessió de control com a bèsties ferotges bastonejant-se uns als altres, li proposo ara un canvi de registre. Un debat pausat i ben fonamentat sobre la situació fiscal i econòmica del seu país. 17 de juliol de 2024. President Sánchez: 'España vive uno de los mejores momentos de su historia'. 19 de gener de 2025. President Sánchez: 'España es la mejor economía del mundo'. Però és evident que si vas pel carrer, si observes el que passa, si parles amb la gent, hi ha alguna cosa que en aquestes dues afirmacions no encaixen. Alguna cosa que evidencia que ni Espanya viu el millor moment de la seva història, ni és la millor economia del món. I un es pregunta si no serà que el seu govern no pensa més en sobreviure el següent CIS i que per sobreviure és capaç d'amagar les dades i mentir tant com calgui. Doncs miri, això és el que li proposo avui: parlar de dades, parlar d'evidències, deixar les opinions i parlar de veritats. I, per tant, li faig una primera proposta. Una primera proposta que consisteix en que després d'aquesta interpel·lació jo penjaré totes les dades que ara utilitzaré per tal que qui vulgui les pugui contrastar tant com calgui. Li proposo a vostè fer exactament el mateix. No hauria de ser un problema per vostè. Pensi que nosaltres només som 7 diputats i vostès en són 119 i tenen al darrere tot un ministeri amb més de 30 000 treballadors. Si no ho accepta i està en el seu dret, la seva intervenció només seran opinions. I darrerament, senyora vicepresidenta, tots sabem que la veracitat de les opinions del govern cotitzen molt i molt a la baixa. Així doncs, entrem en matèria. Comencem amb dades macro, aquelles que defineixen la salut econòmica d'un país.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d'estat contra l'antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea. Així que estem d'acord a fer mesures d'inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d'oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d'acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l'arribada del Joan, comte d'Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas. El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano -Tomás se llamaba- habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte. Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis.»