Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
616 declaraciones · página 2 de 21
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«La gente no se merece cualquier real decreto. Tenemos que hacer leyes con el máximo rigor y la máxima solvencia. Pero, sobre todo, tenemos que hacer leyes que funcionen y solucionen los problemas. Y hoy no hay ningún jurista que firmase estos reales decretos. Señora ministra, este real decreto permite que los fondos sigan comprando, que sigan especulando y se siga desahuciando. La propuesta que nosotros le presentamos frenaba todo eso. Pero lo más grave ya no es que ustedes no se hayan atrevido con los fondos -y no se han atrevido-; lo más grave de todo es que con quienes sí que se han atrevido ha sido con los miles de familias que se esfuerzan y aguantan, ahogadas, un coste de la vida cada vez más alto. Ministra, ¿estos dos reales decretos provocarán el efecto contrario de lo que pretenden? Sí. Desde la publicación de estos reales decretos, más de cuatro mil viviendas se han retirado del mercado, señora ministra. Encontrar vivienda cada día será más complicado. Y nuestra responsabilidad es generar seguridad, no inseguridad. Si usted quiere que los precios bajen, pero cada vez hay menos pisos disponibles y cada vez los fondos buitre tienen más propiedad -porque este real decreto así lo permite-, resultará imposible que bajen los precios. Si usted quiere proteger a las personas vulnerables pero lo que hace es trasladar el coste de esta protección a otra familia, lo que está haciendo no es resolver la vulnerabilidad; lo que está haciendo es trasladarla, trasladar la vulnerabilidad a otro hogar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Pedro Sánchez y también el presidente Illa, que conoce la realidad de Cataluña, y muchos de ustedes están haciendo lo peor que puede hacer un político: alimentar una mentira, alimentar una falsa esperanza. Ustedes están haciendo promesas que, sí, suenan muy bien, pero lo que se merece la gente es la verdad, porque, cuando la política queda atrapada por los titulares, por el populismo y los extremos, la política deja de ser útil. Señora ministra, lo que hacía falta era comenzar a rectificar las políticas que nos han traído esta escalada de precios, no ser reincidentes en ellas. Defender el derecho a la vivienda con responsabilidad y pensar en esta mayoría social es hacer leyes que funcionen, leyes que solucionen los problemas -no que los agraven-, leyes que protejan a todas y cada una de las familias. Por tanto, hoy esto va de ser honestos con la mayoría social o seguir alimentando una esperanza que todos ustedes saben que estos dos reales decretos no recogen. Es un momento muy grave. Nosotros, de verdad, ministra, nos creímos que ustedes pondrían por delante poder comenzar a solucionar el problema apostando por políticas que sí están funcionando en otros países para salir del marco mental que durante demasiados años se ha ido instalando, a saber, que estamos condenados a vivir de alquiler de forma permanente y precaria y que nuestros hijos están condenados a vivir en habitaciones. Nos creímos, de verdad, señora ministra, que ustedes estaban dispuestos a revertir la nefasta tendencia de los últimos años y que se abría, por tanto, una oportunidad para poder enviar un mensaje de esperanza a la gente, y es que vivir de alquiler en una habitación no tiene que ser el horizonte de nuestros hijos. El horizonte de nuestros hijos tiene que ser que puedan tener una vivienda propia y un hogar propio, pero ustedes, señora ministra, parece que han renunciado a ello. Nosotros no lo hemos hecho, y ahora, antes de terminar, les explicaré por qué.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Nosaltres no posarem en risc el país que tantes generacions a Catalunya han ajudat a construir i que estan construint. Nosaltres el que volem, senyora ministra, és un país molt millor pels nostres fills i no un país pitjor. I nosaltres no busquem la derrota de ningú. Nosaltres el que volem és una solució i ens hem quedat sols perquè el PP, perquè el PSOE, perquè VOX i els seus socis estan més interessats en la campanya electoral que en solucionar els problemes. Avui alguns tenen el seu vídeo. Nosaltres evitem un empitjorament. Però la solució continua pendent i vostès hauran de decidir si la volen o no la volen. L'excepcionalitat del problema de l'habitatge... Gracias, señora ministra. Gracias, presidenta. Usted hoy, señora ministra, ha tenido tiempo ilimitado para poder defender al detalle sus engaños. Nosotros solo tendremos siete minutos para defender la verdad. (Protestas). Hoy hay mucha gente pendiente de lo que ocurra en esta Cámara; sobre todo, la gente que confía en la esperanza de que este real decreto podrá protegerla. Y nosotros tenemos la responsabilidad de decir la verdad, sea cual sea el precio de hacerlo, señora ministra, porque la gente necesita poder confiar, la gente necesita saber qué pasa, aunque no sea lo que quiera escuchar. En mitad de todo este ruido existe la verdad. Y la verdad va un poco más lenta, pero la verdad llega. Un buen ejemplo de todo este ruido es el tuit que ha hecho el presidente del Gobierno del Estado español, el señor Pedro Sánchez, que dice que esto va de escoger entre la mayoría social y los especuladores. Solo hay que leer el artículo 1.1, el artículo 1.4 y el artículo 2.1 para saber que los especuladores podrán seguir comprando, que podrán seguir especulando y no se frenarán los desahucios si se aprueba este real decreto. Por tanto, una cosa es el titular, señora ministra, y otra es lo que recoge la ley. Y, cuando hablamos de vivienda, la diferencia es demasiado importante como para esconderla detrás de un eslogan.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«És un moment molt greu. I nosaltres, de veritat, ministra, ens vam creure que vostès posarien per davant poder començar a solucionar el problema, apostant per polítiques que sí que estan funcionant a altres països, per sortir del marc mental que durant massa anys s'ha anat instal·lant, i és que estem condemnats a viure el lloguer de manera permanent i de manera precària. I que els nostres fills estan condemnats a viure en habitacions. Ens vam creure de veritat, senyora ministra, que estaven vostès disposats a revertir la nefasta tendència dels darrers anys i que s'obria, per tant, una oportunitat per poder enviar un missatge d'esperança a la gent. I és que viure de lloguer en una habitació no ha de ser l'horitzó dels nostres fills. L'horitzó dels nostres fills ha de ser que puguin tenir un habitatge propi i una llar pròpia. Però vostès, senyora ministra, sembla que hi han renunciat. I nosaltres no ho hem fet. I ara, abans d'acabar, els hi explicarem per què. La gent no es mereix qualsevol reial decret. Hem de fer lleis amb el màxim rigor i la màxima solvència. Però sobretot hem de fer lleis que funcionin i que solucionin els problemes. I avui no hi ha cap jurista que signaria aquests reials decrets. Senyora ministra, aquest reial decret permet que els fons segueixin comprant, segueixin especulant i es segueixi desnonant. La proposta que nosaltres li vam presentar, tot això ho frenava. Però el més greu ja no és que vostès no s'hagin atrevit amb el fons, perquè no s'han atrevit. El més greu de tot és que amb qui sí que s'han atrevit és amb milers de famílies que s'esforcen i que aguanten ofegades un cost de la vida cada dia més alt.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Pedro Sánchez i també el president Illa, que coneix la realitat de Catalunya, i molts de vostès, estan fent el pitjor que pot fer un polític que és alimentar la mentida, que és alimentar una falsa esperança. Vostès estan fent promeses que sí, que sonen molt bé, però el que es mereix la gent és la veritat, perquè quan la política queda atrapada pels titulars, pel populisme i pels extrems, la política deixa de ser útil. Senyora ministra, el que calia era començar a rectificar les polítiques que ens han portat a aquesta escalada de preus, no a ser reincidents en elles. Defensar el dret a l'habitatge amb responsabilitat i pensar en aquesta majoria social és fer lleis que funcionin. Lleis que solucionin els problemes i no que els agreugen. Lleis que protegeixin a totes i cada una de les famílies. Per tant, avui això va de ser honestos amb la majoria social o seguir alimentant una esperança que tots vostès saben que aquest reial decret o aquests dos reials decrets no recullen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Gràcies, senyora ministra. Gràcies, presidenta. Vostè, avui, senyora ministra, ha tingut temps il·limitat per poder defensar al detall els seus enganys. Nosaltres només tindrem set minuts per defensar la veritat. Avui hi ha molta gent pendent del que passarà aquí. Sobretot aquella gent que confia en l'esperança que aquest reial decret podrà protegirla. I nosaltres tenim la responsabilitat de dir la veritat, sigui quin sigui el preu a pagar per ferho, senyora ministra. Perquè la gent necessita poder confiar. La gent necessita saber què passa, encara que no sigui allò que voldria escoltar. Enmig de tot aquest soroll existeix la veritat. I la veritat va una miqueta més lenta, però la veritat arriba. I un bon exemple de tot aquest soroll és la piulada que ha fet el president del Govern de l'Estat espanyol, el senyor Pedro Sánchez, que diu que això va d'escollir entre la majoria social i els especuladors i només cal llegir l'article 1.1, l'article 1.4, i l'article 2.1 per saber que els especuladors podran seguir comprant, podran seguir especulant i no es frenaran els desnonaments si s'aprova aquest reial decret. Per tant, una cosa és el titular, senyora ministra, i l'altra és el que recull la llei. I quan parlem d'habitatge la diferència és massa important com per amagarla darrere d'un eslògan.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«A pesar del valor geoestratégico de contar con posiciones de territorio europeo en el estrecho de Gibraltar, la comunidad internacional no les acompaña en la reivindicación territorial ni tampoco les ampara el Tratado del Atlántico Norte. Por otro lado, el fortalecimiento de Marruecos como gran actor internacional -de lo que ya se han ocupado Trump e Israel- también complica la situación. Además, no les ayuda y seguramente seguirá pidiendo estos derechos sobre Ceuta y Melilla como ha hecho sobre el Sáhara, y le ha salido bien. La legitimidad española sobre Ceuta y Melilla es débil, y con argumentos del siglo XXI, salvo que fuera la propia población de Ceuta y Melilla la que, en un referéndum, se pronunciara en cuanto a su voluntad de seguir perteneciendo al Reino de España. ¿Se han planteado esa posibilidad? ¿Convocar un referéndum, señores del Gobierno -nadie me escucha, según parece-, en Ceuta y Melilla en este sentido? Gran Bretaña lo hizo con respecto a Gibraltar, y esta legitimidad sí tiene todo el reconocimiento internacional y ha permitido a Gran Bretaña fundamentar sobre ello su posición y su nuevo acuerdo con España y con la Unión Europea. Ya sé que Gran Bretaña está a años luz de los fundamentos democráticos españoles, pero plantéenselo. O todavía mejor: ¿se han planteado autorizar a las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla a que realicen ellas ese referéndum si lo desean? El referéndum que, a pesar de la ONU -termino ya, presidenta-, señores del PSOE -ustedes que se llenan la boca de multilateralismo-, han negado al Sáhara Occidental -o, como hicieron con Cataluña, que se reprimió un referéndum con acuerdo de todo el Parlamento de Cataluña- es seguramente la única vía que les queda para preservar con legitimidad democrática los derechos del Estado español sobre Ceuta y Melilla. ¿Se lo han planteado? Igual que la manifestación masiva de la población de Gibraltar, como decía, dio esa legitimidad a Gran Bretaña, nosotros creemos que, si quieren resolver este problema, lo que tienen que hacer es convocar un referéndum de autodeterminación. Perdón. Ahora no me acordaba. Es demasiada democracia para España, compañeros de Junts. No me acordaba. Y tampoco me acordaba de que su especialidad es la represión contra la población indefensa que quiere votar y contra la gente que lleva esteladas. Gracias.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Malgrat que el valor geoestratègic de tenir posicions de territori de la Unió Europea en l'estret de Gibraltar. La comunitat internacional no els acompanya en la reivindicació territorial ni tampoc els empara el Tractat de l'Atlàntic Nord. I, per altra banda, l'enfortiment del Marroc com un gran actor internacional del que ja s'ha ocupat el tram i Israel. Això sí, també complica la situació. I a més a més, no els ajuda. I segurament seguirà demanant aquests drets sobre Ceuta i Melilla, com ha fet sobre el Sàhara i li ha sortit bé. La legitimitat espanyola sobre Ceuta i Melilla és dèbil amb arguments del segle XXI. A no ser que fos la mateixa població de Ceuta i Melilla que en un referèndum es pronunciés sobre la seva voluntat de continuar pertanyent al Regne d'Espanya. S'han plantejat aquesta possibilitat convocar un referèndum? Senyors del Govern, ningú m'escolta, em sembla. Ceuta i Melilla. En aquest sentit, la Gran Bretanya ho va fer. Sobre Gibraltar i aquesta legitimitat sí que té tot el reconeixement internacional i ha permès a la Gran Bretanya fonamentar sobre això la seva posició país i el seu nou acord amb Espanya i amb la Unió Europea. Ja sé que la Gran Bretanya està a anys llum dels fonaments democràtics espanyols, però plantegin, o encara millor, s'han plantejat autoritzar a les comunitats autònomes de Ceuta i Melilla a què facin aquest referèndum si volen el referèndum que malgrat l'ONU... -estic acabant, presidenta- senyors del PSOE, el referèndum que malgrat l'ONU, vostès que s'omplen la boca del multilateralisme. Vostès han negat el Sàhara Occidental o el que van fer a Catalunya per acord del Parlament de Catalunya? Vostès, tots plegats van reprimir. És segurament l'única via que els queda per preservar amb legitimitat democràtica els drets de l'Estat espanyol sobre Ceuta i Melilla. S'ho han plantejat igual que la manifestació massiva de la població de Gibraltar, com deia, va donar aquesta legitimitat a la Gran Bretanya? Nosaltres pensem que si volen resoldre aquest problema, el que han de fer és un referèndum d'autodeterminació. Perdó, no m'havien recordat. És massa democràcia per Espanya. Companys de Junts i no m'havien recordat que la seva especialitat és la repressió contra la població civil indefensa que vol votar o contra la gent que porta estelades.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. Com i fa referència a la iniciativa, vull començar per fer un agraïment a tot el personal públic que està treballant a Ceuta des de fa dos mesos. Els militars, per descomptat, el personal d'ordre públic, funcionaris, serveis assistencials. I, evidentment, també ho vull fer a totes les ONGs voluntaris que també estan treballant en la vessant humanitària. Hem viscut ja i hem debatut moltes iniciatives sobre aquest tema aquestes últimes setmanes. Òbviament perquè és una crisi molt greu. Fa dos mesos que va succeir i encara està oberta. No està resolta, però per no repetir els arguments i no tornar a debatre sobre coses que ja han estat dites, deixi'm que avui faci una intervenció al voltant d'una reflexió. Els uns per poc i els altres per massa. I ho explicaré. Un és el Govern que van actuar tard i malament, sense saber defensar la frontera, sense desplegar mitjans policials o militars per fer un efecte dissuasori davant d'una amenaça imminent, cometent tota mena d'errors. La batalla d'informes del CNI entre ministeris, no fent cas dels avisos del CNI, dient mentides, que si la màfia, que si els israelians quan la repressió de l'1 d'octubre ja ho deia la setmana passada van faltar tres vaixells plens de policies. Ara són incapaços de filtrar un sol vaixell per atendre tota la gent que malviu en barraques a les platges de Ceuta i poder fer una atenció adequada, tramitar tots els tràmits administratius i normalitzar una mica la vida quotidiana a l'espai públic. I per una altra banda, el Grup Popular, que gairebé tot ho resumeix a la defensa de l'ús de la força i a una qüestió militarista. Nosaltres no estem ni a un costat ni a l'altre.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Y si resulta que, con el esfuerzo de toda una vida, has podido ahorrar un poco para comprarte algo, cuando te mueras, la Administración volverá a ganar dinero ahí con el impuesto de sucesiones, un impuesto clarísimamente injusto porque recae sobre una propiedad de las familias que ya ha pagado todos sus impuestos en el flujo económico. Ya has cobrado una nómina que te ha permitido ahorrar -has pagado el IRPF sobre esa nómina, evidentemente-, y si con lo que te queda, después de años de ahorro, te puedes comprar alguna cosa, has pagado el impuesto de transmisiones patrimoniales. ¿Que has hecho obras de mantenimiento? Has pagado el IVA, has pagado la tasa municipal, has pagado el impuesto de construcciones e instalaciones. ¿Que se han hecho obras en la calle ante esa propiedad? Has pagado contribuciones especiales. ¿Que has mantenido la propiedad durante los años? Has pagado el IBI cada año. Año tras año, pagar, pagar y pagar sucesivamente a la Administración. Y el día que te mueres, vuelves a pagar, como si nada, el impuesto sobre sucesiones. Algunos dirán: hombre, con lo que ganan los herederos ya lo pueden pagar. Pues no, ya no se trata solo de la injusticia que representa que ustedes se queden parte del dinero del esfuerzo de los padres, que han ido ahorrando y que dejan a sus hijos eso después de todo ese esfuerzo durante toda su vida, sino que realmente mucha gente ni siquiera puede hacer frente a lo que sube el impuesto. El año pasado 55 000 ciudadanos tuvieron que renunciar a la herencia de sus padres porque no podían hacer frente a ese impuesto. Tuvieron que renunciar a aquello que les habían legado sus padres, muchas veces fruto del esfuerzo, del ahorro, de no ir de vacaciones, de no gastar más de lo necesariamente imprescindible para poder dejarles algo a sus hijos. Ustedes entran hasta la cocina y se quedan una parte de ello.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Es evidente, señor ministro, que, si hacen eso, todo el mundo está cansado. Pero le voy a decir una cosa: no solo están cansados; la gente está harta y está quemada, y eso, sin ninguna duda, plantea un cambio de rasante y tienen toda la razón de estar así. Evidentemente que tienen toda la razón, porque ustedes tienen a la clase media y trabajadora -y especialmente a la de Cataluña- absolutamente al límite. De hecho, ustedes incluso se atreven a hacer negocio con el sufrimiento y el dolor de las familias. Cuando se muere alguien, ustedes hacen a las familias pagar por los servicios funerarios el IVA más alto que se paga en toda Europa por esos servicios. Cuando alguien tiene que ir a una residencia o tiene que contratar una atención residencial, ustedes no permiten que a esa familia se le aplique el IVA superreducido. Si se te muere la pareja y tienes una pensión de viudedad, ustedes hacen que esa pensión tribute como rendimientos del trabajo. Si tienes un hijo con una gran dependencia, tienes que cuidarlo más allá de los 26 años y necesitas como padre estar a su lado porque necesita igualmente tus cuidados, resulta que ustedes han vetado que pueda tener la prestación económica que permita a esa familia seguir estando al lado de ese hijo. Lo han vetado con toda la cara y sin ningún tipo de sensibilidad. Si un banco de alimentos tiene que comprar productos para ayudar a las personas vulnerables, a pesar de que este hemiciclo aprobó que no se aplicase, ustedes siguen aplicándoles el IVA cuando compran esos productos para ayudar a los vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I si resulta que amb l'esforç de tota una vida has pogut estalviar una mica per comprar alguna cosa, quan et moris, l'Administració tornarà a guanyar diners amb l'impost de successions. Un impost claríssimament injust perquè recau sobre una propietat de les famílies que ja han pagat tots els seus impostos en el flux econòmic que has cobrat. Una nòmina que t'ha permès estalviar. Evidentment has pagat l'IRPF i a sobre la nòmina que amb el que et queda després d'anys d'estalvi pots comprar alguna cosa. Has pagat l'impost de transmissions patrimonials que has fet? Obres de manteniment expectativa Has pagat la taxa municipal? Has pagat l'impost de construccions i instal·lacions que s'han fet obres al carrer? Davant d'aquesta propietat has pagat contribucions especials que has mantingut la propietat durant els anys. Has pagat IBI cada any i així cada any. Pagar, pagar, pagar i pagar successivament a l'Administració. I el dia que et mores tornes a pagar com si res, l'impost de successions. Alguns diran 'home, amb el que es guanyen els hereus ja ho poden pagar això'. Doncs no. Ja no es tracta només de la injustícia que representa que vostès es quedin part dels diners, de l'esforç dels pares que han anat estalviant i que deixen els fills després de tot aquest esforç durant tota la seva vida. Realment molta gent ni tan sols poden fer front al que puja l'impost. L'any passat 55 000 ciutadans van haver de renunciar a l'herència dels seus pares perquè no podien fer front a aquest impost. Van haver de renunciar a allò que els havien deixat els seus pares, molt sovint, fruit de l'esforç de l'estalvi, de no anar de vacances, de no gastar més del necessàriament imprescindible per poder deixar alguna cosa als seus fills. Vostès entren fins a la cuina i es queden una part d'això. I ara, amb tota aquesta realitat, amb totes aquestes dades, no opinions i dades.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I és evident, senyor ministre, que fent això és lògic que tothom estigui cansat. Però m'atreviria a dir una cosa, no només cansat, la gent estan farts i estan cremats. I això marca, sense cap mena de dubte, un canvi de rasant. I tenen tota la raó per estar així. I evidentment que tenen tota la raó. Perquè vostès tenen la classe mitjana i treballadora, i especialment la de Catalunya. Absolutament al límit. De fet, vostès fins i tot s'atreveixen a fer negoci amb el patiment i els dolors de les famílies quan algú es mor. Vostès fan pagar a les famílies pels serveis funeraris l'IVA més alt que es paga per aquests serveis a tota Europa. Quan algú ha d'anar a una residència o ha de contractar una atenció residencial, vostès no permeten que aquesta família s'apliqui l'IVA superreduït. Si se't mor la parella, hi tens una pensió de viudetat. Vostès fan tributar aquesta pensió com a rendiments del treball? Si tens un fill amb una gran dependència i l'has de cuidar més enllà dels 26 anys i necessites com a pare ser al seu costat perquè necessita el teu cuidado, resulta que vostès han vetat que puguin tindre la prestació econòmica que li permeti a aquesta família seguir estant al costat d'aquest fill seu. I ho han vetat amb tota la cara i sense cap mena de sensibilitat. Si un banc d'aliments ha de comprar productes per ajudar a les persones vulnerables, malgrat que aquest hemicicle va aprovar que no s'apliqués, vostès segueixen aplicant l'IVA quan compren aquests productes per ajudar als vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Están ahogando a la gente, ¡y tanto que la están ahogando! La llegada de la factura de la luz de cada mes a la gente le da miedo, llenar el depósito del coche es algo que da terror y pagar la calefacción se ha doblado en los últimos meses. Ustedes están convirtiendo la vida de las familias en una carrera diaria por la supervivencia. Eso sí, mientras tanto sus ingresos como Estado no paran de crecer y están en cifras récord. Ustedes están creando un país de trabajadores pobres. De hecho, son una máquina de subsidiados, un país donde esforzarse no sirve de nada, no tiene ningún tipo de premio ni de incentivo. Un país en el que tener algo en propiedad es garantía de ser perseguido por el propio Gobierno; un país gris; un país que no tiene ningún tipo de futuro ni genera ningún tipo de ilusión para el día a día a los ciudadanos que viven en él. ¿Sabe qué es lo peor, señor ministro? Que esto no ha hecho más que empezar. El tsunami económico que se nos avecina les va a pasar a ustedes por encima de la manera más contundente. La gente no va a perdonar que ustedes les hayan engañado contándoles que tienen la suerte de vivir en un paraíso que se llama España y que, además, les hayan llevado al sufrimiento que se les viene encima. ¿Qué piensa hacer, señor ministro? ¿Seguirá repitiendo que vivimos en el mejor momento económico de la historia de España mientras los bolsillos de la gente dicen exactamente lo contrario? ¿O realmente van a empezar ustedes a moverse y acometerán las reformas y rebajas fiscales que le estamos planteando desde Junts?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Y luego hay un dato más. ¿Sabe quién se ha visto extraordinariamente beneficiado y a quién sí le han crecido extraordinariamente sus ingresos? ¿Sabe quién es? Usted, Hacienda, el Estado. Fíjese si no en los datos de la propia Agencia Tributaria. En el año 2018, ustedes ingresaron 208 000 millones de euros en impuestos. Solo siete años después, fueron 325 000 millones de euros. Más de 116 000 millones de euros más de ingresos, un incremento de casi el 56 % de los impuestos que ustedes recaudan. Además, durante años ustedes han construido un debate político en torno a una falsa dicotomía, como si solo existieran los ricos y las personas vulnerables, como si no hubiera nadie en medio de estas dos circunstancias. Pero es precisamente la gente del medio, la clase media trabajadora, quien tiene que acabar soportando todo el bienestar del Estado. Los que tienen ingresos suficientes para pagar muchos impuestos, pero demasiado pocos ingresos para recibir ayudas. La clase media trabajadora es a la que ustedes están sangrando mes a mes, y lo hacen a cambio de nada: ni de ayudas, ni de buenos servicios públicos, ni de unas buenas perspectivas de futuro, ni del reconocimiento de su esfuerzo. Nada. Todo lo contrario. Solo ahogados a impuestos y muchas veces señalados y criminalizados por ustedes por el solo hecho de tener una nómina o por tener una propiedad, cualquier cosa en propiedad. Trabajadores autónomos, pequeños empresarios, familias que luchan para salir adelante, jóvenes con estudios que quieren prosperar, gente que no pide que el Estado le resuelva directamente la vida, gente que lo único que quiere es abrirse camino con su esfuerzo, sin que nadie, como hace actualmente el Estado, le complique la vida, todos, desde el primero al último, castigados por el Estado, y todo eso porque ustedes no tienen vergüenza.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Pero no hemos acabado aún, porque la gente no vive de comerse directamente los euros que les ingresan a través de la nómina. La gente tiene que salir a comprar, pagar facturas y tiene que vivir. Y aquí aparece el segundo gran problema que ustedes esconden y hacen como que no existe: el coste de la vida. Los precios han aumentado un 22 % desde que ustedes están en el Gobierno. Solo este mes de septiembre tienen una inflación del 4,9 %, casi el doble que en el mismo mes del año pasado. Ir a comprar a las tiendas es mucho más caro; llenar el carro del supermercado es más caro; pagar la luz es mucho más caro; llenar el depósito de gasolina es mucho más caro; pagar el alquiler es mucho más caro; vestir a los hijos es mucho más caro. Todo se ha encarecido, y mucho, en estos últimos años. Eso sí, usted insiste en lo contrario: es evidente que estamos mejor que hace ocho años. Quizás usted sí, señor ministro. No tengo ninguna duda, seguro. Pero la pregunta no es cómo está usted; la pregunta es cómo están las familias, y los datos no encajan con su relato. Pero no nos desviemos. Vayamos a los números. De los casi 10 000 euros de aumento de ingresos de esa familia de hace años, después de pagar IRPF y cotizaciones, les quedan 6900. Ahora vamos a aplicarle el incremento anual del coste de la vida. Datos reales: 2200 euros más al año en alimentación; 2000 euros más en alquileres; 1000 euros más en electricidad, transporte y agua; 600 euros más en ropa y mantenimiento del hogar y el resto, gastos familiares. Así que mantener el mismo nivel de vida de las familias en total respecto a 2018, a esta concretamente, le cuesta 7600 euros más al año. Después de haber aumentado el salario, gracias a su esfuerzo, en 10 000 euros, resulta que esta familia se queda en números rojos y tiene menos poder adquisitivo hoy del que tenía cuando llegaron ustedes al Gobierno. Y eso sin tener en cuenta el tsunami inflacionista, que hace tiempo se lo advertimos y que, a día de hoy, ya tenemos encima. Por todo eso -por todo eso- la gente está cansada, señor ministro, y tiene motivos para estarlo. Claro, porque ustedes les cuentan cada semana lo contrario de lo que dicen, de lo que notan en su casa, de lo que viven. Ustedes les cuentan que todo va extraordinariamente bien, pero luego ellos abren la aplicación del banco y la realidad es otra muy distinta: cada vez es más difícil asumir los costes familiares.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Volvamos a lo que decía usted: los salarios reales han crecido por encima de la inflación; es evidente que estamos mejor que hace ocho años. Vamos a comprobarlo. Hablemos de la clase media y trabajadora del país. La gente que trabaja, la que cobra la nómina y la que paga, y muchos, impuestos. Hablemos de la clase media y trabajadora, por cierto, que son los grandes castigados de sus políticas. Los que cada vez llegan más justos a final de mes y, a la vez, no tienen derecho a ninguna ayuda porque, según ustedes, consideran que ganan demasiado. Usted dice que ahora viven mejor que nunca. Nosotros le decimos exactamente lo contrario: están más ahogados que nunca. Y vayamos a los datos. ¿Qué ha pasado entre 2018 y hoy, desde que ustedes llegaron al Gobierno y hoy? Sigamos el dinero de una familia tipo: dos adultos, dos hijos, dos sueldos y situados los salarios en la media salarial del país, ni más ni menos. En 2018, el salario medio era de 22 151 euros brutos anuales. Actualmente, es de 27 133 euros anuales. Eso quiere decir que esta familia ingresa 9963 euros brutos más ahora que en 2018. Casi 10 000 euros más. Dicho así no suena mal: 10 000 euros más al año no está mal del todo. Incluso parece una buena noticia: los salarios han crecido. Pero aquí es donde hacen trampas ustedes, porque ustedes gastan aquí muchísimo dinero y energía pública en grandes titulares en torno a esto, pero no cuentan toda la verdad. Dicen que los salarios han aumentado un 22,5 % y que, por lo tanto, ahora se vive mucho mejor que antes. Pues no. No es verdad, no se vive ahora mejor que antes. Y, lo que es peor, usted sabe perfectamente que ahora no se vive mejor que antes. Es así. Porque en un lado de la balanza familiar esos ingresos, como hemos visto ahora, han crecido, y sí crecen mejor para esa familia, eso es evidente, pero es una balanza y al otro lado de la balanza están los gastos, y aquí es donde se desmonta su relato. ¿Quiere que hagamos las cuentas de esta familia hasta el final? ¿Quiere ver qué es lo que pasa en la práctica con esos 10 000 euros de más que ha ingresado esta familia? Descontemos lo que paga ahora y comparémoslo con lo que pagaba cuando llegaron ustedes al Gobierno hace años.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Els ciutadans que hi viuen i sap el que és pitjor, senyor ministre? Que això no ha fet més que començar. El tsunami econòmic que s'acosta els hi passarà per sobre de la manera més contundent i la gent no perdonarà que vostès els hagin enganyat explicant que tenen la sort de viure amb un tros de paradís que es diu Espanya. I a més a més, els hagin portat el patiment que els ve a sobre. Què pensa fer, senyor ministre? Continuarà repetint que vivim el millor moment econòmic de la història d'Espanya, mentre les butxaques de la gent diuen exactament tot el contrari? O realment es començaran a moure i entomar les reformes i rebaixes fiscals que des de Junts li estem plantejant? Muchas gracias, presidente. ¿Qué tal, señor ministro? El 21 de mayo usted decía: habrá presupuestos, es un compromiso que adquiero. Su Constitución -que diría que debe mandar más que usted- dice que tienen que presentarse como muy tarde esos presupuestos hoy, 30 de septiembre. ¿Ya está a punto para presentarlos? ¿Los tiene a punto de registrar o ha mentido a la gente una vez más, señor ministro? 27 de marzo de 2026, con palabras también de usted: la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 de abril, también palabras suyas: los salarios reales han crecido por encima de la inflación; es evidente que estamos mejor que hace ocho años. ¿De verdad cree eso, señor ministro, o también mentía cuando decía eso, como ha hecho con los presupuestos? Y si cree eso, ¿usted sale a la calle o solo se pasea por las alfombras del ministerio? ¿Habla usted con la gente, con los trabajadores, autónomos, familias y jóvenes? ¿Habla con ellos o solo oye la música que le va sonando al lado de los aduladores que tiene y que le rodean? Porque aquí solo hay dos opciones: o usted desconoce la realidad y, por lo tanto, tenemos un problema, o miente usted cuando afirma que España tiene los mejores indicadores económicos y sociales de la historia. Pues ya se lo digo yo: miente. Solo hace falta salir a la calle para verlo. Y miente cuando dice que la gente hoy está mejor que nunca. Miente. Solo hace falta escuchar cualquiera de las conversaciones en la calle. Y cuando dice que las familias viven hoy mejor que nunca, miente. Solo hace falta ver qué es lo que le pasa a buena parte de las familias de este país.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tot això perquè vostès no tenen vergonya. Perquè si no, no s'atrevirien a ferho. Estan ofegant la gent. I tant que estan ofegant la gent! L'arribada de la factura de la llum de cada mes. A la gent els hi fa por omplir el dipòsit del cotxe. És esgarrifós. I el cost de la calefacció s'ha doblat en els últims mesos. Vostès estan convertint la vida quotidiana de moltes famílies en una cursa diària per la supervivència. Això sí, mentrestant, els seus ingressos com a Estat no paren de créixer. Estan en xifres rècord. Vostès estan creant un país de treballadors pobres. De fet, són una màquina de fer pobres. Estan creant un país de subsidiats. Un país on esforçarse no serveix de res. No té cap mena de premi i no té cap mena d'incentiu. Un país on tenir alguna cosa en propietat és garantia de ser perseguit pel propi Govern. Un país gris, un país que no té cap mena de futur ni genera cap mena d'il·lusió a guanyar el dia a dia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Bon dia. Moltes gràcies, president. Què tal, senyor ministre? El 21 de maig vostè deia. 'Habrá presupuestos'. Es un compromiso que adquiere la seva constitució, que diria que Deu mana més que vostè. Diu que s'han de presentar com a molt tard els pressupostos. Avui, 30 de setembre, ja està a punt per presentar. Els té a punt de registrar o ha mentit a la gent? De nou, senyor ministre, 27 de març de 2026. En paraules de vostè, 'la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 d'abril'. També, en paraules seves, 'los salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. De veritat què pensa això, senyor ministre? O també mentia quan deia això? Com ha fet amb els pressupostos? I si pensa això, vostè surt al carrer o només es passeja per les catifes del ministeri? Vostè parla amb la gent, amb els treballadors, amb els autònoms, amb les families, amb els joves? I parla o només escolta la música que li sona al voltant dels aduladors que té al costat? Perquè aquí només hi ha dues opcions: o vostè desconeix la realitat i per tant, tenim un problema o menteix quan afirma que Espanya té els millors indicadors econòmics i socials de la història. Doncs ja li dic jo: menteix. Només cal sortir al carrer i veureho. I menteix quan diu que la gent avui està millor que mai. Menteix. Només cal escoltar qualsevol conversa de carrer. I menteix quan diu que les famílies viuen millor avui que mai, menteix. Només cal mirar què els hi passa bona part de les famílies d'aquest país.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Y este modelo para Cataluña ya se ha demostrado que no sirve, que no tiene ningún sentido, porque, señorías, si Cataluña hoy es responsable de la acogida, de la integración, de los servicios sociales, de la educación, de la sanidad, de la protección de los menores, de la seguridad ciudadana, es evidente que necesita disponer de todas las herramientas para intervenir de forma integrada en la política migratoria. Pero las necesita para revertir las consecuencias del descontrol generado por las políticas del actual Gobierno de España, que han llevado al límite nuestro país, Cataluña. En septiembre de 2025, ustedes, señorías del Partido Popular, con la inestimable ayuda de los jacobinos de Podemos, negaron a Cataluña las competencias en inmigración. Pero lo saben, la gente de Junts no nos rendimos nunca. Por eso volvimos a registrar la ley para esta delegación, por esto hoy hemos presentado una enmienda a esta iniciativa. Porque sí, ciertamente, son los Estados miembros los que deben garantizar el nuevo marco europeo, pero no es menos cierto que en ningún lado se impone que las funciones las tenga que ejercer necesariamente la Administración central. Y de ahí nuestra propuesta de enmienda para que en Cataluña la autoridad competente prevista en el pacto europeo sea la Generalitat. No les estamos proponiendo que Cataluña incumpla el pacto europeo; hacemos justo lo contrario: dotarnos de las herramientas para cumplir con el marco común que fija Europa. Porque en Junts per Catalunya defendemos una política migratoria ordenada, defendemos el control de los flujos migratorios, defendemos que los procedimientos de asilo funcionen, defendemos que las decisiones administrativas se cumplan, y que cuando toquen, los retornos sean efectivos. Pero, sobre todo, señorías del Partido Popular, defendemos que la política migratoria que impacta -y de qué manera- sobre la realidad catalana no se haga a 600 kilómetros de distancia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«I aquest model per a Catalunya ja s'ha demostrat que no serveix i que no té cap sentit. Perquè senyories, si Catalunya avui és responsable de l'acollida, de la integració dels serveis socials, de l'educació, de la sanitat, de la protecció dels menors, de la seguretat ciutadana, és evident que necessita disposar de totes les eines per intervenir de manera integral en la política migratòria. Les necessita per revertir les conseqüències del descontrol generat per les polítiques de l'actual Govern d'Espanya que han portat al límit el nostre país, Catalunya. El setembre del 2025, vostès, senyories del Partit Popular, amb la inestimable ajuda dels jacobins de Podemos, van negar a Catalunya les competències en immigració. Però ho saben la gent de la gent de Junts no ens rendim mai. Per això vàrem tornar a registrar la llei per aquesta delegació. Per això avui hem presentat una esmena a aquesta iniciativa. Perquè si certament són els estats membres que han de garantir el nou marc europeu, però no és menys cert que enlloc s'imposa que les funcions les hagi d'exercir necessàriament l'Administració central. I d'aquí la nostra proposta d'esmena perquè a Catalunya l'autoritat competent prevista en el pacte europeu sigui la Generalitat. No els estem proposant que Catalunya incompleixi el pacte europeu. Fem just el contrari; dotarnos de les eines per complir amb el marc comú que fixa Europa. Perquè des de Junts per Catalunya defensem una política migratòria ordenada. Defensem el control dels fluxos migratoris. Defensem que els procediments d'asil funcionin. Defensem que les decisions administratives es compleixin i que, quan toquin, els retorns siguin efectius. Però sobretot, senyories del Partit Popular, defensem que la política migratòria que impacta i de quina manera sobre la realitat catalana no es faci a 600 quilòmetres de distància.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno español puede garantizar una gestión eficiente en las crisis de seguridad?
«Ministra, no se encontraron urnas ni papeletas. La gente de Cataluña no se dejó intimidar y fue a votar de forma masiva. Hicieron frente a la represión. Ganó el sí de calle y el día 1 de octubre fue una fiesta de civismo, de respeto, de democracia, un clamor de libertad. Algunos quieren olvidarlo, pero muchos no lo olvidamos y aún estamos aquí.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno español puede garantizar una gestión eficiente en las crisis de seguridad?
«Però miri, ministra, no es van trobar urnes ni paperetes. La gent de Catalunya no es va deixar intimidar i van anar a votar massivament. Van fer front a la repressió. El sí va guanyar de carrer i l'1 d'octubre va ser una festa de civisme, de respecte, de democràcia. Un clam de llibertat. I molts volen que això s'oblidi, però molts altres, no ho oblidem. I encara som aquí. Señora ministra, es decepcionante la falta de autocrítica que hay en el Gobierno, ni siquiera en cuanto a la guerra de informes del CNI que tuvo usted con el ministro Marlaska. Miren, ustedes no desplegaron el ejército en Ceuta hasta doce horas después de la crisis en la frontera cuando tenían que haberlo hecho veinticuatro horas antes, que ya tenían indicios e informaciones suficientes para saber que se podía desbordar la frontera europea y así disuadir precisamente de esa amenaza, que es lo que están haciendo hoy. Ante la peor crisis de seguridad y también humanitaria desde hace décadas, ustedes no asumen responsabilidades políticas. Han hecho un ridículo internacional y aún no saben cómo resolver la gestión de los inmigrantes que aún están en Ceuta. En cambio, contra los catalanes, su imaginación es desbordante y su capacidad represora sin límites. ¿Recuerda usted cuando enviaron 20 000 policías a Cataluña a pegar y a intimidar a la población civil para que no votasen? ¡Qué peligro poner un papel en una urna! Contrataron y desplegaron tres buques, el Rhapsody, la Azzurra y el Piolín -que estuvo dos meses en el puerto de Barcelona-, y ahora no saben siquiera dónde poner las carpas para que los inmigrantes de Ceuta no tengan que malvivir en cabañas en las playas. ¿No se les ha ocurrido contratar un crucero como los del puerto de Ceuta, habituales para acudir y hacer los trámites administrativos necesarios a menores inmigrantes, que están por millares en las calles de Ceuta? (Muestra una fotografía). Cuando los catalanes votan un referéndum acordado por su Parlamento, el Estado se transforma en una potencia represora: miles de policías, informes falsos, todo el mundo buscando urnas. Ahora bien, cuando invaden las fronteras de Ceuta, ustedes no saben qué hacer. Apalear a votantes pacíficos, jóvenes con estelada, eso sí; investigar los abusos de la mili, eso no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Pero, cuando la incompetencia del servicio se perpetúa durante años y años, la única solución aquí es el centralismo. En cuanto a los años de denuncias, de manifestaciones, de reuniones, incluso de incumplimiento de una proposición que presentó nuestro grupo hace unos años y que se aprobó, el desatender todo eso la única explicación que tiene es que los responsables están a quinientos metros de distancia de la realidad y a ustedes les debe patinar y a los señores de Renfe les debe dar exactamente igual lo que le pasa a la gente cada día, que se desespera porque se encuentra sin transporte público para ir a trabajar. Felicidades, señores del Gobierno y a los grupos que les dan apoyo. Después se van a quejar de que venga la derecha.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Y mi pregunta es: ¿Ustedes, señores del PSCPSOE, han utilizado alguna vez diariamente el tren para ir a trabajar? Aprovecho para contestar también a algún portavoz demagogo, y yo lo he hecho durante casi ocho años de mi vida profesional. Y creo que ustedes no tienen ni idea del estrés, de la angustia que supone para los usuarios diarios no saber si van a tener plaza en un tren hasta el último momento. No tienen ni idea del daño que hace al transporte público tener un servicio tan deficiente. Y se lo hacen ustedes solos todo, y este es el resultado. El tren de alta velocidad con parada en Lleida pierde 675 000 viajeros en nueve meses, señores socialistas. Este es el resultado. (Muestra de nuevo un recorte de prensa). Y también por la pérdida de frecuencias de alta velocidad que no se han recuperado aún. Su incompetencia es el peor enemigo del fomento del transporte público, señor diputado del Grupo Socialista que ha intervenido en este punto, y el mejor amigo de las emisiones de CO2. (Muestra otro recorte de prensa). La pérdida de 400 plazas diarias de Avant hace que la gente vuelva al coche privado; al BlaBlaCar y al coche privado. Ese es el resultado de sus políticas. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»