Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
51 declaraciones · página 2 de 2
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Gràcies, presidenta. Bon dia. El Reial decret llei 9/2024, aprovat el 23 de desembre, inclou mesures urgents en matèries tributàries de Seguretat Social, medi ambient i habitatge, entre d'altres. Un altre Reial decret òmnibus, on posen de tot i obliguen els grups parlamentaris a tenir un debat important sobre el sentit del vot. Cert és que en la seva totalitat és un decret important en àmbits claus i que afecten temes molt rellevants al dia a dia de la ciutadania com són el treball, les pensions, la transició energètica i l'habitatge. Però lamentablement, també és cert que el que hi recull no inclou totes les mesures que nosaltres creiem necessàries. Tot i això, hi votarem a favor perquè no s'entendria que després d'anys d'increment del cost de la vida i davant d'un horitzó econòmic incert, deixéssim tot el suport, deixéssim sense tot el suport possible la ciutadania, especialment la més vulnerable. Per tant, Esquerra Republicana de Catalunya mai posarà l'economia d'uns pocs privilegiats per damunt del dret de les persones. Però la ciutadania ha de saber que ens trobem davant d'un reial decret llei que, sota la retòrica de mesures urgents, mostra de nou la incapacitat d'aquest govern per abordar amb valentia els grans reptes estructurals que tenim com a societat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«I ara me'n vaig al meu segon punt per parlar sobre el caos ferroviari, perquè és el segon tema que ens ocupa i per nosaltres és igualment greu. Tot i això, no m'estendré massa perquè n'hem parlat en nombroses ocasions. Els episodis continus de caos ferroviaris són inacceptables i denoten problemes estructurals i de coordinació entre els actors implicats, que cada vegada van en creixement. Només cal veure que fins i tot la gran velocitat pateix diàriament retards. Els criteris actuals de puntualitat estan molt allunyats de les exigències de la ciutadania -ho hem denunciat en nombroses ocasions. El sistema ferroviari pateix un dèficit d'inversió, de manteniment i de modernització. Els recursos destinats al manteniment de les línies regionals i de rodalies són clarament insuficients. Per tant, podem afirmar que el caos ferroviari no és un fenomen nou. Cal aplicar solucions estructurals. El transport és la garantia de vertebració territorial. Un bon mitjà de transport garanteix l'equitat i l'equilibri territorial que tant parlem, i des d'aquesta tribuna exigim claredat, compromís i acció. El Govern ha de prendre mesures immediates per revertir aquesta situació i recuperar la confiança de la ciutadania. Cal posar en marxa un pla d'inversions d'urgències per reparar i modernitzar les infraestructures ferroviàries. Però, sobretot, i el més important, no és només dotar els pressupostos, sinó que després el que cal és executar-los. Hi ha la feina feta. Li recomano que revisi l'estudi de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura sobre el desenvolupament del ferrocarril a Catalunya, perquè el seu objectiu és aconseguir el milió de viatgers al dia per al 2035. Revisi també l'estudi proposat per Comissions Obreres de Lleida, un pla perfectament estructurat per fer de les rodalies el mitjà de transport prioritari de la ciutadania, aquest mitjà de transport que la classe treballadora necessita tant per poder accedir al seu lloc de treball i per poder accedir als seus estudis. És en aquest sentit que considerem que cal l'agilització i la coordinació ràpida i urgent en el traspàs de competències i que es tingui en compte la demanda real de les persones del territori. I, mentrestant, garantim una atenció adequada als passatgers afectats per incidències o per obres amb informació clara i solucions ràpides.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Sobre la jubilació, estem d'acord que no és solament un tema del seu ministeri, però és que vostè ho ha dit: cal treballar amb coordinació amb els altres ministeris. I estic completament segura que si el Ministeri de Transport està d'acord amb la jubilació anticipada, al Ministeri de Seguretat Social tot li serà més fàcil. I així es va demostrar amb aquella proposició no de llei que vam presentar nosaltres el 9 d'abril a la Comissió de Transports, amb la seva aprovació, també per part del seu grup, perquè l'aprovació de coeficients reductors depèn de forma molt discrecional del Govern espanyol de torn. De fet, és tan discrecional que gairebé és arbitrària. Així, avui tenim que els pilots d'avió, com els conductors de ferrocarril, poden avançar la seva jubilació a través d'aquest mecanisme, però els conductors de taxi i els conductors de camió no? Sembla una mica arbitrari, no li sembla? I igualment amb els conductors d'autobús, eh?, perquè després veiem i hem de lamentar víctimes, com ens ha passat ara aquests últims dies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, no li he parlat de la gestió de la DANA. Precisament m'ho havia deixat per a la compareixença que hi ha després. Però, bé, ja que nha parlat, doncs li parlaré de DANA i transport, i li faré una altra petició sobre transport professional. Les ajudes a la DANA no han tingut en compte adequadament el sector del transport. Tot i que la ciutat és un dels punts de trànsit més importants de l'Estat, les mesures econòmiques s'han dirigit pràcticament només als afectats residents dels municipis danyats, deixant de banda els transportistes que, tot i no residir-hi, van patir danys importants als seus vehicles. Les ajudes ofertes fins ara, com l'increment del 20 % en la taxació dels danys, són insuficients. L'últim decret llei d'ajudes aprovat no ha tingut en compte la realitat del sector, ja que les quantitats per a la renovació de vehicles són molt baixes en comparació amb el valor dels camions, i les condicions no són apropiades per al sector. I si és cert que les infraestructures es van intentar solucionar el més ràpid possible, també és cert -i també hi deu estar d'acord- que hi ha hagut professionals que ho han perdut tot sense ser el seu domicili social al País Valencià. I els transportistes tampoc han pogut beneficiar-se de les ajudes laborals i econòmiques destinades als autònoms afectats pel que li he dit, perquè, tot i que la seva activitat també va quedar greument afectada pel desastre, no estan vivint allà. Per tant, li desgranaré una mica el que m'ha anat contestant, eh?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, ja! Des del nostre grup, votarem en contra d'aquesta esmena a la totalitat. El projecte de llei d'esmena, per nosaltres, és una eina legislativa necessària per construir una arquitectura de regulació financera que protegeixi els consumidors i, alhora, els defensi davant de les pràctiques abusives de les entitats financeres. No oblidem d'on venim. La crisi financera de l'any 2008 va portar al PSOE primer i al PP després a realitzar un rescat bancari. Amb la bandera capitalista que no ens podem permetre una fallida del sistema financer, els dos grans partits aviat es van posar d'acord per realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. Resultat: una reestructuració bancària on es van transferir més de 120 000 milions d'euros de l'erari públic, en forma d'ajuts en recapitalització. Anys després, aquest rescat bancari no ha estat retornat íntegrament a la ciutadania i, segons el Banc d'Espanya, hi ha més de 60 000 milions d'euros impossibles de recuperar. Tot i això, la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania. Encara hi ha milers de persones en mans de la seva usura. Per fer recordatori, mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva -eren expulsats de casa seva- i milers de petits empresaris no podien fer front a les seves despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Unión del Pueblo Navarro ens porta una moció instant al govern de l'Estat per tràmits pendents, els terminis i les previsions per a la construcció de la segona fase del Canal de Navarra. Una segona fase que suposaria unes 25 522 hectàrees. Un canal, el de Navarra, que persegueix en la seva globalitat la transformació en regadiu de gairebé 60 000 hectàrees, l'abastament urbà i industrial de més de 350 000 habitants, un 60 % de la població de la Comunitat Foral de Navarra. Però avui no vull perdre l'oportunitat de parlar de canals de regadiu i els parlaré d'un canal que fa més de 150 anys va transformar un territori, un territori anomenat el Clot del Dimoni, per les seves condicions climàtiques i les sequeres adverses. Aquest és el canal d'Urgell, una infraestructura destinada al rec que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu de diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Un canal de la Confederación Hidrogràfica de l'Ebre que rega -ojo, atenció a la xifra- 70 000 hectàrees i que urgeix modernitzar. A part del subministrament del regadiu a uns 18 000 regants, 48 600 hectàrees, aquesta xarxa també abasteix 121 municipis, 1826 granges, 175 indústries i més d'un miler de cases disseminades pel territori. Però sobretot aconsegueix que els i les nostres pageses puguin fer cultius de qualitat i que aquests puguin estar presents en la nostra alimentació diària. Per tant, el Canal d'Urgell és una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la plana de l'Urgell i que, després de més de 150 anys de funcionament, continua sent un eix vertebrador d'aquest territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Anys més tard, mentre s'estava redactant l'estudi informatiu de doble plataforma a Castelló-Castellbisbal també es va cancel·lar i es va substituir per un tercer carril entre Vila-seca i Castellbisbal per la línia actual. Totes aquestes decisions, ja ho han dit també, van en contra del que la Unió Europea defineix pel Corredor del Mediterrani i ho defineix com un eix prioritari de mercaderies. El Ministeri tampoc no ha fet cap estudi de demanda de capacitat de la línia Vila-seca-Castellbisbal. Aquest estudi de demanda de capacitat el va fer pel seu compte el port de Tarragona l'any 2021 i es va demostrar la saturació imminent d'aquest itinerari, sobretot quan entri en funcionament el tercer carril. Respecte de la necessitat..., de la necessària autopista ferroviària del Corredor Mediterrani, que diuen també que està en estudio. Però després veiem com empreses de la Unió Europea que s'han interessat per operar aquesta autopista ferroviària han desistit del seu propòsit perquè l'Estat els diu que ara no toca. Per aquesta raó, també el Ministeri està donant preferència al tram de la xarxa actual entre el Camp de Tarragona i Saragossa per a mercaderies i de Saragossa passar els Pirineus per l'eix de Canfranc.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Ara, aquestes dades recollides han de ser transmeses a les autoritats de seguretat i en el cas de Catalunya, ho han de fer al cos de Mossos d'Esquadra. I aquesta comunicació ha de fer-se de manera telemàtica a través de sistemes homologats, perquè així ens assegurem que compleixin els requisits de seguretat i protecció de dades personals, perquè després tenen l'obligació de conservar aquestes dades durant un període i aquesta informació l'han de tenir disponible en cas que hi hagi alguna investigació després. Per tant, l'objectiu és garantir la seguretat pública, aquella que tan els agrada a vostès quan són les persones que venen, venen a guanyar-se la vida i no a disfrutar d'unes vacances. Aquesta informació entenem que permet actuar de manera preventiva i intervenir en situacions sospitoses, ajudant a mantenir el turisme com una activitat neta i segura, fonamental per a la nostra economia. El turisme és una porta d'entrada a moltes oportunitats econòmiques, però malauradament també pot ser activitats delictives, algunes que els agrada molt a vostès, com per exemple, el narcotràfic.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Dit això, i per acabar, ja saben que el temps no es pot recuperar. Una societat moderna ha de garantir que el transport públic sigui eficient i fiable, perquè perdre el temps és perdre qualitat de vida. I apuntin-s'ho bé, senyories del PSOE: estem cansades d'incidències, i més avui, després de l'incendi del vagó de la R-3 a l'alçada de Torelló. Corredisses, caos, fins i tot hi ha hagut passatgers que han decidit saltar a la via. Continuarem així fins lamentar la pèrdua de la vida d'algun ciutadà o ciutadana? Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Miren, vivimos en un mundo en el que el recurso más preciado, el que no podemos recuperar nunca es el tiempo. Todos y todas disponemos de solo veinticuatro horas al día, y dentro de esas horas tenemos que encontrar un equilibrio entre el trabajo, la vida familiar, la salud y el descanso y, desafortunadamente, en este Estado, incluso las horas en un andén de Renfe. Esto es un hecho universal, pero la manera en la que distribuimos el tiempo no lo es.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El diputat ha sortit i ha dit: 'aquest estiu hi ha hagut un caos'. Verge Santa, que es diria. Com pot dir que aquest estiu hi ha hagut un caos després que a Catalunya fa trenta anys que vivim en un caos? Del deteriorament de les vies de tren de l'alta velocitat durant els últims set anys que vostès van governar de la mà de M. Rajoy -igual així saben fins i tot qui és- n'arrosseguem encara les conseqüències. No està de més recordar que va ser la gestió del Govern de Mariano Rajoy la que ens va deixar aquestes lamentables dades. Entre el 2012 i el 2017, el Partit Popular va disminuir quasi un 50 % la inversió en carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports i habitatge. Els pressupostos dirigits al ferrocarril van ser els que més retallades van patir. Les inversions realitzades el 2012, que van ser de 5000 milions, es van reduir a 2286 milions el 2017; una retallada del 55 %. Però encara em sembla més vergonyós el fet que l'any 2016 només executessin un 36 % del pressupostat. I no li parlo de Catalunya, li parlo de l'Estat; imagini's el que es va pressupostar per Catalunya. També s'ha de recordar que el Partit Popular va prometre que el 2020 estaria acabat el corredor del Mediterrani. I aquí sí que recordo a les senyories del PSOE que també cal que s'hi vagin posant.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En definitiva, promoure l'ús de solucions que permetin oferir opcions de transport de menor demanda, com ara transport a la demanda, un vehicle compartit o establir l'obligatorietat de la construcció de vies segregades per a la mobilitat activa com a part d'una nova connexió entre municipis. Cal possibilitar el dret a desplaçar-se entre tots els municipis de manera segura i sostenible. I, d'altra banda, els generadors de mobilitat obligada o massiva haurien d'optar entre l'accés amb mobilitat sostenible o pagament compensatori, que s'hauria de destinar al finançament del transport. Acabo. Esperem trobar un PSOE disposat a arribar a acords i després complir-los, com en els Avant, que avui anuncien que compliran, de Tortosa i de Lleida. Continuïn així i tindran el nostre vot, però si no és així, si no compleixen tot el que hem acordat, no donin el nostre vot per fet, perquè no el tindran. Gràcies. Lo digo claramente porque con este trámite no se ha presentado una ley de movilidad sostenible, porque hemos alcanzado unos acuerdos; acuerdos que algunos están cumpliéndose ya y otros están a punto de cumplirse. La recuperación del servicio Avant entre Tortosa y Barcelona debe ponerse en marcha el próximo martes, coincidiendo con las obras que debe ejecutar ADIF en el túnel de Roda de Bará. Es clave para las tierras del Ebro recuperar este servicio. También en la misma fecha se reforzará con más plazas el Avant que sale de Lleida hacia Barcelona a primera hora de la mañana y, en el sentido contrario, el servicio que sale de Barcelona a primera hora de la tarde. Este es un acuerdo que hoy ya se ha anunciado. También nos comprometimos a iniciar el servicio entre Lleida-Cervera y Manresa a finales del otoño. Y debo decirles que sí han cumplido ya en incrementar el número de circulaciones entre Lleida y Cervera; son diez al día en cada sentido. Eso es lo que yo les decía antes de las vías: estas nuevas circulaciones han llevado a un aumento del 30 % de los viajeros de tren respecto al año 2023. Señor ministro, cuando las cosas se hacen bien, la gente responde.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Per posar-nos en context, la crisi financera de l'any 2008 va portar el PSOE primer i el Partit Popular després al conegut com a rescat bancari. Rere l'excusa de 'no ens podem permetre una fallida del sistema financer', els dos grans partits espanyols van realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. En total, i sota l'eufemisme de la reestructuració bancària i segons l'informe de fiscalització oficial, es van transferir més de 120 milions d'euros en forma d'ajuts en recapitalització. Però, atenció, la majoria d'aquests diners eren diners públics. Després d'aquesta operació, el rescat bancari no ha estat retornat íntegrament i, segons el Banc d'Espanya, hi ha 60 000 milions d'euros que són impossibles de recuperar. Tot i això, mentre la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania, encara hi ha milers de persones en mans de la usura bancària. Per fer recordatori: mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva, milers de petits empresaris no podien fer front a les despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera. Elles, ells, en definitiva, nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Bona tarda als que ens acompanyen avui aquí i també als que ens acompanyen avui des de casa seva perquè no han tingut els recursos o no han tingut la manera de poder arribar aquí, que són moltes, aquestes persones. Tornem a tenir debat sobre una iniciativa parlamentària relacionada amb l'ELA. Això vol dir que ens fa molta falta. Ens preocupa moltíssim el benestar dels malalts d'aquesta dolència i el de les seves famílies, que solen ser qui s'encarreguen de les cures i els pertoca també patir el que suposa aquesta malaltia. I és per això que donarem suport a la iniciativa, com també ho vam fer a la que es va presentar la setmana passada i també ho farem a la propera que es presentarà, doncs segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 700 persones comencen a desenvolupar els símptomes de l'ELA cada any a l'Estat, entre 3000 i 4000 persones pateixen a l'Estat en l'actualitat aquesta malaltia i unes 400 a Catalunya. L'ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa més comú a l'Estat, després de l'Alzheimer i el Parkinson. A més, observem també que el 30 % dels pacients amb ELA sofreixen ansietat i el 44 % pateixen depressió. És evident, doncs, que aquesta malaltia requereix una especial atenció, com ja vam dir, quan vius en zones rurals, que és d'on jo provinc, que a més a més s'hi solapen les dificultats afegides de les distàncies i les baixes ràtios de recursos atencionals. En poblacions petites, com per exemple la que vaig anomenar de Belianes, on hi ha el Josep, un malalt afectat per l'ELA, que ni tan sols han pogut contractar ningú que els doni ajuda. Aquest greuge provoca que la família s'ha d'adaptar a la malaltia i a la seva dependència, fer nous horaris, adaptar l'habitatge, fer-se càrrec del finançament de la compra del llit articulat, eines informàtiques, un generador de llum -que tornem a recordar que no et pots quedar sense llum-, i el que no pot passar és que, a més a més, parlis amb aquesta família i se sentin privilegiats per poder fer aquesta adaptació o per tenir recursos econòmics per fer front a les múltiples despeses. S'ha d'acabar amb aquesta discriminació.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Avui debatem, tal com dèiem, el reial decret del Govern espanyol de mesures anticrisi. Novament ens trobem davant d'un reial decret òmnibus, tal com ja ens tenen acostumats. Un reial decret amb mesures diverses que no deixa de ser pròrrogues de mesures de caràcter social i econòmic dels diversos reials decrets aprovats la legislatura passada. Tot i que són mesures molt necessàries, trobem a faltar equitat social, però sobretot trobem a faltar equitat territorial. I estem totalment d'acord amb la prohibició de cobrar comissions per les retirades d'efectiu, però ens agradaria més que també s'eliminessin les clàusules abusives de la banca, com per exemple el cobrament per quedar en descobert, que afecta les persones més vulnerables. Després, molt important per no haver de cobrar per treure diners en efectiu, i és que hi hagi oficines bancàries... Ministre, si us plau, crec que és suficientment important perquè m'estigués escoltant. En fi, que també hi hagués l'obligació d'haver-hi oficines a tots els municipis. De què ens serveix que no ens cobrin comissió si no hi ha cap oficina per anar a treure els diners? Com ho fem perquè ens passi això? Ara mateix a Catalunya hi ha 503 municipis que no disposen de servei d'oficines bancàries, tot i que al nostre país la Generalitat de Catalunya ja garantirà oficines mòbils per a aquests municipis és a la banca a qui s'ha d'imposar l'obligatorietat de garantir aquest servei i la gratuïtat de fer la retirada amb efectiu, però no només a les entitats on tenen un compte, sinó a altres entitats, perquè ja que no hi ha tots els bancs a tots els municipis, que les persones grans puguin anar a qualsevol lloc a retirar diners sense que això els costi diners. Per això esperem que el Congrés de Diputats doni llum verda a la proposició de llei sobre exclusió financera que ha enviat el Parlament de Catalunya aquí i que es troba pendent de la presa en consideració.»