Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
54 declaraciones · página 2 de 2
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè ens diu que la ciutadania vol veure això, però en realitat la ciutadania el que veu és un caos. Veu les andanes plenes de gent i que arriben tard a la feina. Crec sincerament, ministre, que no parlem el mateix idioma i no em refereixo que parlem un català o en castellà. Em refereixo que no parlem de la realitat quotidiana que viuen els usuaris. I li posaré un exemple perquè s'entengui millor. Vostè ens parla de moltes pomes, però la ciutadania necessita peres. Si no som capaços d'analitzar què fa realment falta a la ciutadania, no solucionarem mai aquest problema. Ens omplirà de pomes, ens posarà les estacions plenes de pomes, que vol dir promeses, titulars i inversions anunciades, però continuarem sense tenir cap pera. S'entén això? S'entén que no ens està donant el que necessitem? És a dir, no ens dona millores reals ni tangibles ni útils per a les persones que han de pujar cada dia al tren. I encara més greu, hi ha avaries que avui serien evitables amb una bona gestió, però no es pot gestionar bé si vostè no les veu. I el traspàs, aquest traspàs s'ha de fer, perquè és l'única via per garantir un servei digne a la ciutadania de Catalunya. Però això no pot convertir-se en una guerra entre treballadors de Renfe, treballadors d'Adif i els treballadors que cada dia agafen el tren, però tampoc pot derivar en sabotatges a les vies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Diumenge dia 9 de març es convoca una reunió d'urgència. Té la seva ironia que el president d'Adif Pedro Marco de la Peña, hagi de venir en avió si vol arribar a Barcelona. I per acabar-ho d'adobar, amb solidaritat total amb els usuaris catalans, aquesta reunió comença amb retard. I en aquesta reunió es prenen acords que els vaig trobar inversemblants. Per exemple, arran de l'obertura del túnel de Roda de Berà s'ha decidit fer la prova sense passatgers. Repeteixo: sense passatgers a dins del tren. Això vol dir que feien les proves amb viatgers dins del tren? Quina mena de gestió és aquesta? Li faré una proposta. Posin el consell d'administració de Renfe dins d'un tren durant aquestes proves i així si estan tancats tres o quatre hores a dins del tren podran saber com és un tren de Rodalies per dins. Les inversions s'han de fer amb planificació. Primer les més urgents, després les necessàries i, finalment, les més prioritàries. Com diu la portaveu de Dignitat a les vies, vostès estan arreglant el terra i les parets d'un edifici que no té sostre. Pintar les parets amb aquarel·la no serveix de res si no hi ha sostre. Les poden pintar fins a la lluna i tornar que no solucionaran res. Senyor Puente, vostè sap el que pateix la gent? Pensin en la ciutadania. La ciutadania que necessita el tren per anar a treballar o estudiar, que es desperta i no sap si podrà arribar a la feina, que adapta els seus estudis al seu mitjà de transport. Estan parlant de sostenibilitat, però vostès forcen la gent a tenir un cotxe o a viure a les grans ciutats. Hi ha persones que es lleven a les sis del matí i, en el millor dels casos, arriben quaranta-cinc minuts tard a la seva feina. Qui compensa aquesta frustració?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Per tant, considerem un greuge que la majoria d'aquests treballadors que porten el pes de la logística diària es trobin sense veu efectiva en la presa de decisions, perquè això els permetria tenir la interlocució necessària per poder negociar unes condicions laborals dignes que alhora ajudaran al relleu generacional. Ara mateix, més del 60 % dels transportistes superen els 50 anys. L'envelliment de la plantilla no és casual. Cap treballador jove es vol incorporar en un sector on les jornades són interminables, les tarifes injustes i la competència deslleial són el pa de cada dia. Les hores d'espera per les càrregues i descàrregues moltes vegades no es cobren. De fet, segons dades de l'any 2022 de l'IR1, l'escassetat en el transport de mercaderies per carreteres va deixar vacants un 44 % dels llocs de treball. A l'Estat espanyol es necessiten més de 15 000 transportistes de mercaderies i gairebé uns 6000 conductors d'autobús. A la vegada, l'atur juvenil es manté vora el 30 %. Aquesta situació, doncs, és insostenible i la poca legislació existent que podria ser d'ajuda, com és el Reial decret llei 14/2022, que vostès diran que tenen moltes de les mesures que demanem, que també està anomenat llei de la cadena del transport, no s'està aplicant correctament. I els transportistes tenen moltíssims problemes per la no aplicació d'una norma que hauria d'estar-se multant el que no l'aplica.»
INECita «30 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2024: 26,89 %Fuente ↗
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«I ara me'n vaig al meu segon punt per parlar sobre el caos ferroviari, perquè és el segon tema que ens ocupa i per nosaltres és igualment greu. Tot i això, no m'estendré massa perquè n'hem parlat en nombroses ocasions. Els episodis continus de caos ferroviaris són inacceptables i denoten problemes estructurals i de coordinació entre els actors implicats, que cada vegada van en creixement. Només cal veure que fins i tot la gran velocitat pateix diàriament retards. Els criteris actuals de puntualitat estan molt allunyats de les exigències de la ciutadania -ho hem denunciat en nombroses ocasions. El sistema ferroviari pateix un dèficit d'inversió, de manteniment i de modernització. Els recursos destinats al manteniment de les línies regionals i de rodalies són clarament insuficients. Per tant, podem afirmar que el caos ferroviari no és un fenomen nou. Cal aplicar solucions estructurals. El transport és la garantia de vertebració territorial. Un bon mitjà de transport garanteix l'equitat i l'equilibri territorial que tant parlem, i des d'aquesta tribuna exigim claredat, compromís i acció. El Govern ha de prendre mesures immediates per revertir aquesta situació i recuperar la confiança de la ciutadania. Cal posar en marxa un pla d'inversions d'urgències per reparar i modernitzar les infraestructures ferroviàries. Però, sobretot, i el més important, no és només dotar els pressupostos, sinó que després el que cal és executar-los. Hi ha la feina feta. Li recomano que revisi l'estudi de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura sobre el desenvolupament del ferrocarril a Catalunya, perquè el seu objectiu és aconseguir el milió de viatgers al dia per al 2035. Revisi també l'estudi proposat per Comissions Obreres de Lleida, un pla perfectament estructurat per fer de les rodalies el mitjà de transport prioritari de la ciutadania, aquest mitjà de transport que la classe treballadora necessita tant per poder accedir al seu lloc de treball i per poder accedir als seus estudis. És en aquest sentit que considerem que cal l'agilització i la coordinació ràpida i urgent en el traspàs de competències i que es tingui en compte la demanda real de les persones del territori. I, mentrestant, garantim una atenció adequada als passatgers afectats per incidències o per obres amb informació clara i solucions ràpides.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Les ciutats i poblacions construïdes a planes inclinades cap al mar, com és el cas dels setanta-vuit municipis afectats a València per la DANA, necessiten que les seves infraestructures crítiques, com ponts, carreteres i vies de tren, siguin relocalitzades per evitar que tornin a passar esfondraments, com un dels ponts de la Rambla del Poyo, al municipi de Picanya. Estem parlant de que es necessita deconstruir, perquè abunden les obres d'infraestructures mal ideades i pitjor construïdes. En el barranc de l'Horteta de Torrent hi ha ocupacions del llit del riu, i no són d'horts, són d'indústria i fins i tot d'habitatges. Aquestes ocupacions tallen les sortides naturals de l'aigua i les conseqüències han quedat més que clares. No ens serveix per a res que ens digui que des del ministeri s'estan dirigint molts recursos i que tenen els millors tècnics treballant, perquè -felicitats!- aquesta és la seva tasca. Però tots aquests esforços responen a una lògica momentània davant de la DANA, però no preveuen una altra possible DANA. És molt necessari reparar i indemnitzar, però nosaltres també volem que es presentin projectes que promoguin canvis estructurals, que adaptin les infraestructures dels nostres territoris a la realitat del canvi climàtic i els reptes de futur que això comporta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«En primer lloc, hem de democratitzar la representativitat del sector. Existeix un greu problema de representativitat que no fa justícia a la realitat del sector i afavoreix només les grans empreses de transport, i l'origen està clar: l'ambigüitat en els criteris per formar part del Comitè Nacional de Transport de Mercaderies per Carretera. Les normes actuals exclouen la branca obrera del sector perquè, entre d'altres, es té en compte el nombre de camions de cada empresa que les organitzacions presenten com a afiliades o existeix l'exigència a les organitzacions de posseir locals i personal a càrrec. Senyor ministre, amb aquests criteris, les petites empreses i els autònoms, que són el 70 % dels transportistes de l'Estat espanyol, es queden sense possibilitats de formar part del comitè nacional. Aquest problema va quedar en evidència en moments com la vaga de març del 2022, on més de noranta mil empreses, majoritàriament autònoms i microempreses, van reclamar una interlocució efectiva davant del ministeri. Diverses plataformes i entitats han denunciat reiteradament que el Comitè Nacional de Transport no representa de manera justa la diversitat del sector. Doncs, crec que ja tenim el primer punt: el sector necessita una solució neta i democràtica a l'hora de triar els seus interlocutors i representants.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l'Urgell, per la impotència que vam sentir. La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d'Urgell d'un dia per l'altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l'any passat, a l'abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l'estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d'una comarca que produeix vins i olis d'altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d'estalvi d'aigua s'han d'aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s'ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos. Així doncs, avui m'he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d'Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d'aigua.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Gràcies, presidenta. Sembla que aquesta PNL del Partit Popular no els sortirà tan bé. Potser si haguessin posat alguna millora laboral al servei de l'hostaleria els votaríem a favor. Potser la jubilació anticipada de les kellys, potser estaria bé. Potser s'haguessin referit al personal recepcionista de grans cadenes hoteleres que es posen nerviosos al veure cua de gent per donar dades amb un sou que fa vergonya. Sembla que aquesta setmana els ha sortit el seu interior una mica de dretes i permetin-me que els faci una pregunta. Necessitem en aquest país més mesures de seguretat o no? Perquè fa uns dies ens queixàvem de la multirreincidència i més mesures de seguretat. Ara ja no les necessitem? Hem de controlar qui entra al país o no l'hem de controlar? O és que si estàs més morè necessites més controls o si tens la butxaca més plena o no la tens tan plena necessites legislar d'una manera o legislar d'una altra? Vaja, vaja. Vostès són més d'infiltrar policies a associacions juvenils, de punxar telèfons a polítics que pensen diferent i ara ens venen a dir que donar dades que es donen a qualsevol web és dificultós? Simplement fan un ridícul espantós.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Plantegin-se també què és el que s'està fent en molts sectors amb el període estival amb els joves. Perquè els joves necessiten un entorn segur i estable on puguin prosperar. I això implica també accés a una educació de qualitat, serveis de salut adequats i un sistema de suport que els recolzi en moments de necessitat; augmentar els recursos per la sanitat perquè els governs puguin ampliar el servei de salut sociocomunitària. Això fora una cosa molt important, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, i que els permeti posar-los a l'abast de la gent que també vivim al món rural. La gent que vivim al món rural també tenim moltes necessitats i moltes vegades no podem disposar del tren gratuït perquè ni tan sols tenim tren. I també és molt important incorporar més referents de benestar emocional a la salut pública, apostar per l'associacionisme i la participació juvenil com a vector de cohesió comunitària i benestar col·lectiu és fer una aposta per la salut i sobretot per la salut mental. És hora que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Menys paternalisme, necessitem molt menys paternalisme, i passar de les paraules als fets.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les joves necessiten més i malauradament se senten ignorats i desatesos a les polítiques públiques del Govern de l'Estat. Necessiten un habitatge assequible i una feina digna. Avui la nostra societat s'enfronta a una crisi d'accés a aquests drets bàsics que hem de resoldre de manera urgent i ambiciosa. És inacceptable que en ple segle XXI els i les nostres joves hagin de dedicar gran part dels seus ingressos a pagar lloguers desorbitats. Molts es veuen obligats a compartir pisos en condicions precàries o, pitjor encara, a romandre a casa de les seves famílies perquè no poden permetre emancipar-se, mentre que a Europa l'emancipació és prop dels 26 anys, a l'Estat espanyol no s'abandona el domicili familiar fins passats els 30. Això no és viure amb dignitat. Necessitem polítiques valentes que recullin el mercat immobiliari, que fomentin la construcció d'habitatge públic i assequible i que protegeixin el dret de les llogateres. Els i les joves han d'accedir a un habitatge digne que els permeti construir el seu propi futur. I és molt fàcil. Es preguntaran com. Doncs obligant a la banca que faci el retorn social del rescat bancari que ja fa prou anys que es van donar molts diners de l'erari públic i la banca no ho torna de cap de les maneres. Que posin a disposició dels i les joves els pisos buits que tenen a la Sareb. I, paral·lelament, una altra cosa que és superimportant: una feina digna que els permeti viure amb autonomia i seguretat. I això vol dir salaris justos, condicions de treball dignes, estabilitat laboral i oportunitats de creixement professional. I ho sabem, la precarietat laboral és un problema endèmic que afecta especialment les persones més joves. Tenen contractes temporals, sous baixos, hores extres no remunerades i condicions laborals inacceptables i són el pa de cada dia de molts d'ells i elles, sobretot també en període estival.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Bon dia. Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Vagi per davant, senyor ministre, que convalidarem aquest reial decret llei, perquè de fet també ens agrada que es promogui l'ús del transport públic, però els i les joves són el futur del nostre país i està clar que és molt important que trobin en el transport públic una eina per fer viatges en període d'estiu. Però és que no només necessiten viatjar a un preu assequible a l'estiu, sinó la resta de l'any, que també necessiten un transport digne i, sobretot, el necessiten puntual. Potser no s'ho creurà, senyor ministre, però no només es mouen per vacances. També es mouen per feina, també es mouen pels seus estudis i el transport públic, ara mateix, no és només una qüestió de comoditat, és una opció sostenible i d'aprofitament de recursos. La gratuïtat hauria de ser una justícia social, una mesura que s'hauria d'aplicar segons la capacitat econòmica, però clar, fent-ho en un termini tan curt de temps, no es poden fer aquestes valoracions i acabem fent les ajudes universals i això no és equitatiu. Una ajuda universal no és equitativa. I parlant de mobilitat, també deixi'm dir-los que estaria molt bé que els i les joves que tenim en llista d'espera per fer un examen de conduir es poguessin examinar també entre l'u de juliol i el 30 de setembre d'aquest any i acabar amb aquest greuge estructural que té la DGT. O és que preveuen que tots viatjaran a Cuenca gratuïtament i s'acabarà el problema estructural de la DGT? Per tant, aquesta mesura, per molt important que sigui, no em sembla suficient. La mobilitat és essencial, però només és una part del trencaclosques.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Saben i són coneixedors que moltíssimes famílies no es poden permetre aquesta conciliació laboral ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia. Llavors, com solucionen els malalts que no hi poden fer front, les persones que viuen soles com ho solucionen? El sistema de salut i l'estat de benestar han de contemplar aquest acompanyament integral de totes les dolències i en totes les fases de les mateixes, sigui a base de tractament per alentir la malaltia o sigui per cures pal·liatives, arribades al cas. Imaginem-nos, per un moment, que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament de la malaltia. Això doncs, senyories, és el que els passa als afectats per ELA. Per tant, per part del nostre grup, i també per part de molts dels malalts d'ELA, preguem la màxima celeritat en la tramitació. La particularitat dels malalts d'ELA i els malalts fortament dependents és la falta de temps i els pocs recursos que tenen d'entrada. Això sí, els demanem que la resolució final sigui fruit d'un debat serè i que fugim del pim-pam-pum oportunista i de la frivolitat que estem veient aquests dies. Els malalts i els familiars necessiten solucions immediates, no pas fotografies i filibusterisme parlamentari. Coordinin, consensuïn entre els proposants un text de bases. Discutim-lo i tramitem-lo, que és el que ens pertoca als legisladors. També tinguem un escrupolós compte amb els marcs competencials, i no deixem ningú enrere.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En tot cas, som on som, la cinquena proposició de llei que es presenta a aquestes Corts sobre l'ELA, i la seva proposta, senyories de SUMAR i PSOE, no ens sona malament, d'entrada. Obren una mica més el focus respecte les altres propostes i van més enllà de l'ELA, tenint en compte altres malalties que són també totalment incapacitants i que acaben tenint necessitats molt similars. També ens sembla interessant l'apunt en relació a l'extensió del bonus energètic pels electrodependents, ja que els afectats per ELA, més d'hora o més tard al llarg de la seva malaltia, ho acaben sent. Per tant, òbviament, votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com ho hem fet amb els altres textos. A diferència d'altres malalties, l'ELA no té un llarg tractament mèdic o farmacològic. L'ELA necessita adaptació del seu entorn i un acompanyament les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. I això, senyories, vol dir que, si no tens recursos econòmics, no hi pots fer front, i que si no tens un entorn familiar que t'acompanya, tot es complica. No ens podem permetre que a una persona, sigui quina sigui, condicionin la seva vida els recursos econòmics o d'entorn disponibles. Haver de triar entre viure o morir pels recursos dels quals es disposa és totalment pervers.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Gracias, presidente. Bona tarda, diputats i diputades. La cinquena vegada i la quarta d'aquesta legislatura que es presenta una proposició de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, aquesta vegada de part dels membres del govern espanyol i, en particular, del titular del Ministeri de Sanitat. Sembla que els ha agafat a tots una necessitat imperiosa i urgent de plantejar a cadascun de vostès, SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX i abans, la legislatura passada, Ciutadans, un projecte propi per protegir i ajudar els malalts d'ELA i els seus familiars. Al grup republicà ens sembla una idea excel·lent que es vulguin pal·liar els efectes i millorar les condicions de vida dels malalts i també dels familiars. Ja ho hem dit tantes vegades com n'hem tingut ocasió. Ens sembla una necessitat. Però tenim una sospita, senyories, i no ens ve gens de gust que la confirmin, i el debat d'avui precisament ho fa. Aprofiten aquesta necessitat per ser uns oportunistes, uns i els altres, i em sap greu que això sigui així. Mirin, amb què hi hagués hagut un sol text sobre el qual discutir i fer-ne un tràmit parlamentari n'hi hauria prou. No caldria substanciar un debat rere un altre, que el que acaba fent és allargar la posada en marxa de les solucions que reclama i que tant necessita el col·lectiu.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Cal un debat profund i extens sobre la llei de la dependència i les cures i no es pot abordar des del populisme i a cop de titulars. Sempre és necessari remoure consciències, però és millor fer-ho des de l'honestedat i des del rigor. Perquè sigui així, cal abordar aquest tema des de tots els punts, fent una tasca multidisciplinària i que integri molts departaments, sense deixar ningú enrere, ni els malalts d'ELA ni els de cap malaltia minoritària que sigui fortament dependent. Perquè està molt bé portar-ho a debat, però està molt millor dotar de recursos, i entre una bancada i una altra han deixat caure un pressupost amb un increment de més de 230 milions d'euros, que sumat al total feia 2 169 000 d'euros que la Generalitat destinava a drets socials. Es necessiten fets més que paraules, i és que els malalts de totes aquestes malalties ho necessiten i els seus familiars, també. I com no pot ser d'una altra manera, des d'Esquerra Republicana hi som, hi hem sigut i hi serem sempre, en aquest debat. I, a més a més, hi aportarem, com hem fet sempre, i hi aportarem com ningú, però fem-ho, fem-ho ja, perquè és la nostra obligació i la nostra responsabilitat. Agafem les tres lleis que ja hi ha presentades, fem-les que siguin totalment inclusives, que siguin justes i equitatives per a tothom que pateix aquesta malaltia i per a tothom que malauradament pateix una malaltia que el fa fortament dependent i totalment esclavitzat a casa seva. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquest cas exemplifica el potencial que s'està perdent degut a un mal disseny dels fons. I acabo amb una pregunta clara: l'economia, les empreses i la ciutadania ens podem permetre aquesta situació de pèrdua d'oportunitats i de recursos dels fons Next Generation? La resposta és no. Per això s'ha de treballar una proposta de PERTE territorial, dirigit a la indústria, que permeti dissenyar i gestionar directament els fons europeus amb la voluntat que els recursos arribin àgilment al teixit productiu. Les empreses de Catalunya necessiten accedir al suport dels fons europeus per la urgent necessitat de transformar els models productius i adaptar-los i fer front a nous reptes com el del canvi climàtic. En definitiva, afrontar solvències dels reptes de futur. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos una propuesta del PNV, una PNL relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional, una propuesta que ya avanzamos que votaremos a favor. Los fondos europeos son una oportunidad para transformar un tejido productivo contaminante, ineficiente y desigual, pero cómo aprovechemos esta oportunidad marcará, por lo tanto, el futuro de las nuevas generaciones. Es una propuesta que se ha hecho llegar en reiteradas ocasiones al Ministerio de Industria, pero que, sin embargo, no se ha atendido nunca; eso es, la articulación del PERTE territorial de industria y, en nuestro caso, el PERTE catalán. ¿Por qué pensamos que es tan importante? De los recursos del mecanismo de transformación y resiliencia que los diferentes ministerios han traspasado a los departamentos de la Generalitat no hay recursos para hacer política industrial. Por lo tanto, se han gestionado por el Ministerio de Industria y Turismo, y eso es poco coherente por el hecho de que Cataluña representa más del 22,5 % del valor añadido bruto industrial del Estado español y el hecho de que Cataluña, de acuerdo con el estatuto de autonomía, tiene competencia exclusiva en materia de industria. Por lo tanto, la Dirección General de Industria tiene por misión, entre otras cosas, el diseño y la ejecución de políticas de fomento de la competitividad industrial. Pero, a la vez, constatemos que Cataluña, como el resto de comunidades autónomas, no dispone de esta autonomía para llevar los fondos Next Generation al tejido económico y productivo, y eso es precisamente lo que queremos revertir, ya que, además del conocimiento y proximidad que la Administración catalana tiene del tejido industrial y productivo, nos permitiría impulsar los proyectos empresariales que necesita nuestro país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Aquests recursos es perden mentre les empreses de Catalunya necessiten urgentment accedir al suport dels fons europeus per afrontar amb solvència els reptes de futur. És una paradoxa que, per una banda, estiguin quedant convocatòries desertes i, per altra banda, les empreses segueixin sense trobar la manera d'accedir a aquests fons. En aquest context i veient les grans dificultats que s'estaven trobant les empreses de Catalunya per engegar projectes, la Generalitat, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya i amb recursos propis, fa els deures i obre una línia d'ajuts durant el 2022 per ajudar les empreses a realitzar inversions industrials. El disseny d'aquesta línia el fa partint de les necessitats reals de les empreses i tenint en compte les seves característiques. A diferència dels ajuts estatals, lluny de quedar deserts, s'han d'ampliar: dels 10 milions d'euros inicials, s'acaba ampliant amb un 45,7 % de milions d'euros i es dona suport a un total de 200 projectes innovadors. Aquesta xifra és més del doble de la que s'ha assignat amb la línia Activa Financiación d'àmbit estatal en dos anys.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Per tant, doncs, la Direcció General d'Indústria té per missió, entre d'altres, el disseny i l'execució de polítiques de foment de la competitivitat industrial, però alhora constatem que Catalunya, com la resta de comunitats autònomes, no disposa d'aquesta autonomia per fer arribar els fons Next Generation al teixit econòmic i productiu. I això és precisament el que volem revertir, ja que, a part del coneixement i la proximitat que l'Administració catalana té del teixit industrial i productiu, ens permetria impulsar els projectes empresarials que necessita el nostre país. Les dades actuals ens demostren que la gestió estatal està sent deficitària i -atenció a aquests càlculs-, segons els nostres càlculs, el 31 % de tots els recursos Next Generation no han arribat a cap beneficiari. Això vol dir que s'han perdut. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important d'aquests recursos perduts. Tenim exemples: al PERTE VEC, el 73 % va quedar desert; el PERTE Agro deixa un 68 % desert; el PERTE Naval no adjudica un 70 % dels recursos. I pel que fa a les convocatòries genèriques del Ministeri, a les línies per a inversió, digitalització i sostenibilitat industrial, passa el mateix: Activa Financiación, el 92 % dels recursos ha quedat desert; Industria Conectada 4.0, només s'adjudica el 10 % de 95 milions d'euros.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«La seva proposició no de llei no és una mala proposta, però està clarament millorable. Tal com la plantegen, no passa de ser una mera declaració que arriba tard, que ara, això sí, ens n'alegrem que arribi, perquè val més que arribi tard que mai, però plantegen un nou pacte d'Estat per a la salut mental, que serà un mal pacte d'Estat si no es té en compte el marc competencial. I recordin i respectin escrupolosament que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en polítiques de salut. A Catalunya, concretament al Parlament, ja fa temps que estem treballant en el Pacte Nacional de Salut Mental. De fet, es farà efectiu el 2024 i, en aquest sentit, ja es preveu destinar un total de 20 milions d'euros a aquest pacte nacional perquè pugui assolir els seus objectius. És necessita que les mesures que impulsin siguin sòlides per poder revertir aquesta realitat injusta que viu la gent. Una política de salut mental i benestar emocional que respongui a les necessitats de tota la ciutadania ha d'estar present en tots els àmbits socials. La salut mental no significa únicament un trastorn mental, sinó que està interconnectada amb tots els aspectes que condicionen el benestar emocional dels individus i de les comunitats. La gent vol tenir educació, vol tenir treball i vol tenir la família ben atesa. Educació, treball i família, els tres pilars.»