Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
96 declaraciones · página 2 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Eso sí, que votemos a favor no significa que renunciemos a hacer algunas consideraciones que me atrevo a adjetivar de críticas. La primera, señorías, es que esta reforma llega tarde. Formentera tiene Consell Insular propio desde el año 2007. Han tenido que pasar casi dos décadas para que el Estado adapte plenamente sus estructuras a la representación y a esta realidad. Por lo tanto, demasiado a menudo -lo hemos dicho muchas veces- las instituciones del Estado reaccionan a paso de tortuga, con lentitud, ante las realidades que son nacionales, ante las realidades que son territoriales y, en este caso, también insulares. Segunda reflexión -esta es un poco más de fondo-, esta proposición modifica dos artículos de la LOREG. Se modifican dos artículos para adaptarlos a la nueva configuración de las circunscripciones, en este caso, insulares, y está bien que se haga, pero, si me lo permiten, también tenemos que señalar que este hecho pone en evidencia los déficits estructurales del Senado, la Cámara Alta, que continúa sin ejercer como una verdadera Cámara territorial. Creo que eso hay que decirlo, es necesario decirlo, porque el problema no es solo quién está representado ahí, sino para qué sirve en realidad esta representación. Eso es lo que nosotros, al menos desde el Grupo Republicano, nos preguntamos cada vez que pensamos en el Senado. De hecho, hace años que escuchamos discursos sobre la pluralidad territorial del Estado, sobre el respeto a la diversidad y también sobre la necesidad de comparación institucional. Bueno, nosotros eso lo oímos muchas veces, pero luego tenemos un Senado con unas competencias que son las que son -subordinado también al Congreso, déjenmelo decir así-, incapaz de canalizar de forma efectiva las demandas de los territorios, que es para lo que tendría que servir, para canalizar las demandas de los territorios. Y eso pasa aún de forma más flagrante, especialmente cuando se trata de los países catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Aquest és el resultat i aquí és on volem ser molt clars. La gestió de l'aigua no pot continuar depenent d'organismes com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Quan parlem de sistemes que afecten directament al territori català, per més intercomunicats que sigui la Conca, cal avançar, en definitiva, cap a una gestió, com deia, descentralitzada, amb un lideratge de la Generalitat i amb la participació directa i amb la informació que ha de ser sempre transparent i directa amb els protagonistes, que són els regants. I tot això no és només una qüestió política, és també una qüestió tècnica. Senyories, la modernització del Canal d'Urgell implica passar de reg a manta, a reg de precisió, requereix i representa passar de la ineficiència a l'eficiència hídrica. Adaptar el sistema a la realitat actual del canvi climàtic i, el més important, garantir la viabilitat econòmica d'un sector que és imprescindible, que és el sector agrari. I això requereix tres coses requereix inversió sostinguda, requereix, evidentment, planificació a llarg termini i, sobretot, una governança eficient. Que les coses es decideixin on s'han de decidir i no a 500 quilòmetres d'on passen. No és acceptable, doncs, que el futur del sector depengui de la improvisació o depengui dels retards o repeteixo, de decisions preses lluny d'on passen les coses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En Esquerra Republicana siempre lo hemos dicho muy claro: vemos bien esta iniciativa, porque habla de estos temas que he contado, y también porque pone sobre la mesa una verdad incómoda que algunos, demasiadas veces, han querido maquillar durante demasiado tiempo. Sin energía competitiva, no hay industria competitiva -y esto es lo que pone encima de la mesa esta iniciativa-; y sin industria competitiva, pues mira por dónde, no hay autonomía estratégica ni tampoco ningún futuro digno para ninguna sociedad. Las cosas no se solucionan solas. Estamos en un contexto global marcado, desafortunadamente, por demasiados conflictos bélicos, por tensiones geopolíticas, por, en definitiva, mercados energéticos muy, muy inestables y por competidores que no juegan con las mismas reglas. Y ante esta situación, la inacción nunca es neutral, absolutamente nunca. La inacción es una forma también de desmantelamiento, y aquí también hay que hablar con propiedad. Ni el Partido Socialista ni ustedes pueden continuar demasiado tiempo instalados en la autocomplacencia, porque esto es continuo. Pero tampoco el Partido Popular puede venir a dar lecciones después de años de decisiones que, evidentemente, sí han debilitado el tejido industrial energético. Entre unos y otros hablan mucho, pero casi siempre han estado gobernando sin una política industrial verdadera. Este Congreso, y mucha gente fuera, está esperando la ley de industria, porque ¿dónde se encuentra la ley de industria? ¿En un cajón? ¿De qué tienen miedo? Es necesaria esta ley de industria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, i ara sí que acabo, president, nosaltres ho tenim clar: ni resignació, ni submissió, ni retòrica buida. Indústria, energia, sobirania i, sobretot, senyories, futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Intentaré centrar un poco la cuestión, volver a reubicarla. Hoy, con el permiso del Partido Nacionalista Vasco, no hablamos solo de siderurgia. Entiendo que hoy discutimos en este hemiciclo si realmente los partidos representados aquí, en este Congreso, están dispuestos a defender la industria productiva o si se continuará llegando tarde. Siempre, eso sí, haciendo grandes proclamas y ofreciendo respuestas muy pequeñas. Esto es lo que suele pasar: mucha retórica sobre reindustrialización, mucha retórica sobre estrategia autonómica, sobre transición verde, pero cuando toca realmente bajar al terreno, cuando hay que actuar sobre los costes energéticos, sobre los peajes, sobre la competencia desleal, sobre los mecanismos de compensación, entonces, todo son excusas, todo son dilaciones, todo son retales. ¿Y quién paga la fiesta? Pues la industria. No solo la industria, la pagan los trabajadores, la pagan también los territorios que ven cómo su tejido productivo cada vez se ve más debilitado, y también la pagan, obviamente, las generaciones futuras, porque sin base industrial, señorías, no hay prosperidad, no hay innovación y tampoco hay transición ecológica que se sostenga.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Des d'Esquerra Republicana ho hem dit sempre molt clar. Veiem bé aquesta iniciativa, perquè parla d'aquests temes que he apuntat, i la veiem bé també perquè posa damunt de la taula una veritat incòmoda que alguns massa sovint han volgut maquillar durant massa temps. Mirin, sense energia competitiva, no hi ha indústria competitiva. I això és el que posa damunt la taula aquesta iniciativa. I sense indústria competitiva, doncs mira per on, no hi ha sobirania econòmica, ni tampoc hi ha autonomia estratègica, ni tampoc hi ha cap futur digne per a cap societat. Les coses no se solucionen soles. Estem en un context global marcat, malauradament, per massa conflictes bèl·lics, per tensions geopolítiques, per, en definitiva, mercats energètics molt i molt i molt inestables, i per competidors que no juguen amb les mateixes regles. I davant d'aquesta situació, la inacció mai, absolutament mai, és neutral. La inacció és una forma també de desmantellament. I aquí també cal parlar amb claredat. És que ni el Partit Socialista ni vostès poden continuar gaire temps ja instal·lats en l'autocomplaença, perquè això és continu, però tampoc el Partit Popular pot venir a donar lliçons després d'anys de decisions que, evidentment, sí, han ajudat i han acabat afeblint també el teixit industrial i energètic. I uns i altres en parlen molt, però massa sovint han governat sense una veritable política industrial. De fet, aquest congrés i molta gent a fora està esperant la llei d'Indústria. Perquè on és la llei d'Indústria? En un calaix? De què tenen por? És necessària una llei d'indústria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Bona tarda de nou. Gràcies, presidenta. Intentaré centrar una mica el tema, tornar-lo a reubicar. Avui, amb el permís del Partit Nacionalista Basc, no parlem només de siderúrgia. Entenc que avui discutim en aquest hemicicle si realment els partits representats aquí en aquest congrés estan disposats a defensar la indústria productiva o si es continuarà arribant tard, sempre, això sí, fent grans proclames i oferint respostes, malauradament molt i molt i molt petites. Perquè això és el que passa massa sovint: molta retòrica sobre reindustrialització, molta retòrica sobre autonomia estratègica, molta retòrica sobre transició verda, però quan toca realment baixar al terreny, quan toca actuar sobre els costos energètics, sobre els peatges, sobre la competència deslleial, sobre els mecanismes de compensació, aleshores tot són excuses, tot són dilacions, tot són pedaços. I mentrestant, qui paga la festa? Doncs ho diem alt i clar: la paga la indústria. No només la indústria, la paguen els treballadors, la paguen també els territoris que veuen com el teixit productiu cada vegada es debilita més, i la paguen també, òbviament, les generacions futures, perquè, sense base industrial, senyories, no hi ha prosperitat i no hi ha innovació, i tampoc hi ha transició ecològica que s'aguanti.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Seamos claros, no se trata de una dejadez del Partido Popular -ahora miro al señor Gallardo-, seguro que no es todo culpa suya ni de su partido. Evidentemente, aquí hay un fracaso de los Gobiernos del Partido Socialista. Unos Gobiernos que, cuando han tenido la oportunidad, lo que han hecho ha sido mantener un sistema que no responde a la realidad actual de los agricultores y de los ganaderos. A unos y a otros les digo: menos lecciones desde el atril, porque la verdad hoy es tozuda. Entre otras cosas, el señor Gallardo ha hablado de aumento de costes. Sí, señor Gallardo, pero usted no ha hablado de otra realidad flagrante, que es el cambio climático. (El señor Gallardo Barrena: Sí, sí). No ha hablado nada de esto, para nada. En Cataluña esto lo sabemos muy bien. En los últimos años, una sequía persistente ha puesto al límite a centenares y centenares de explotaciones agrarias, con unas reservas hídricas por debajo de mínimos durante muchos muchos meses, cultivos perdidos o reducidos de forma drástica y agricultores que no saben si van a poder continuar el año siguiente. Esto no son datos, diputadas y diputados, esto son vidas. Y ante esta realidad y esta situación, el sistema de seguros del»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«Miri, a mi vostès em tenen al·lucinada, doctor, deixi'm dir-li així. Només saben parlar de fanatisme climàtic i de religió verda o de verds religiosos. Ja no ho sé. Només saben parlar d'això i som molts, vull pensar, en aquesta cambra que ens agradaria saber, per exemple, què els hi dirien vostès als pagesos, per exemple, que han perdut collites per la sequera més llarga i persistent de la història? Què els diuen? Perquè el canvi climàtic no existeix. Què els hi diuen vostès als ramaders que pateixen onades de calor extremes i veuen com el bestiar es mor assedegat? Què els hi diuen vostès, els viticultors que han d'avançar les collites o que resulta que pateixen el míldiu perquè plou sense parar? El canvi climàtic no és una agenda ideològica, és una realitat física. La transició ecològica no és un càstig cap als pagesos, és la única manera que el camp tingui futur. El que profundament és irresponsable és prometre, que és el que fan vostès, que tot continuarà igual mentre el clima canvia i ho fa de manera radical. Vostè es pensa que respira aquí fora un aire diferent al meu? Perquè respira el mateix punyetero aire i aquest aire està contaminat. És a dir, que el dia que la palme jo, senyor Chamorro, també la palmarà vostè per l'aire contaminat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«Estem en plena crisi climàtica. La llei que vostès ens proposen tampoc revisa models, ni incorpora índexs agroclimàtics, ni aborda la caiguda de contractació en les assegurances, que és un tema clau. No diu res d'ENESA, del cofinançament públic, ni de la cobertura insuficient de cultius mediterranis. Una llei que ignora el risc és un pamflet, no és altra cosa. Pel que fa a la pesta porcina africana, que és la principal, la principal amenaça sanitària del sector, vostès es limiten a parlar d'una vaga coordinació estatal, sense reforçar o sense parlar de reforçar, per exemple, laboratoris ni vigilància en fauna salvatge, ni protocols de transport o finançament per bioseguretat. Continuem sense una explicació en aquests moments de l'origen del brot i les ajudes als ramaders en aquests moments continuen sent insuficients. Hi ha molta incertesa. Aquest és un tema molt important. De fet, per això des d'Esquerra Republicana també hem sol·licitat la compareixença del ministre i recollim les demandes sindicals, perquè tots els ajuts vagin condicionats al manteniment de l'ocupació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Señora Montero, este déficit se suma a un elemento estructural que va relacionado directamente con la calidad de nuestros servicios públicos, el modelo de financiación. Aquí quiero detenerme un momento. Sabe perfectamente que hay que modificar el modelo de financiación local, es imprescindible. Es una prioridad para los alcaldes y las alcaldesas, que son en definitiva los representantes de la ciudadanía, los que están en primera línea de todos los colores políticos. Tienen que ponerse a ello, ministra, porque, si no, van a fortalecer este mal. Lo que tienen que hacer es revertir un mal que compartiremos con usted seguramente. El PP lo hizo en su día, pero ustedes lo continúan perpetuando. Esquerra les avisa de que la próxima semana en el Senado se debatirá una proposición de ley pidiendo una cosa tan obvia como es derogar y reformar la ley de estabilidad presupuestaria para acabar con este marco de austeridad que ahoga a los ayuntamientos. La imposición de reglas fiscales tan estrictas impiden al final hacer uso de sus remanentes. Es una cosa obvia. A esto se suma que Cataluña tiene un déficit fiscal de más de la mitad del presupuesto de la Generalitat. Esto es escandaloso. Además, el Estado incumple año tras año las inversiones comprometidas con mi país. ¿Cómo esperan que se puedan financiar dignamente los servicios públicos? Nos gustaría saber cómo. No sé si tienen alguna fórmula mágica o tienen algún as en la manga, pero para nosotros es imprescindible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyora Montero, aquesta senda de dèficit es suma a un element estructural que va directament relacionat amb la qualitat dels nostres serveis públics, que és el model de finançament. I aquí m'hi vull aturar un moment. Sap perfectament que cal modificar el model de finançament local. És imprescindible. Sap que és una prioritat pels alcaldes i per les alcaldesses, que són, en definitiva, els representants de la ciutadania, els que estan a primera línia, de tots els colors polítics. S'hi han de posar ja ministra. Perquè és que si no, el que fan és enfortir aquest mal. Un mal que el que s'ha de fer és revertir. Un mal que compartirem amb vostès, segurament. El PP va fer en el seu dia, però que vostès continuen perpetuant. Des d'Esquerra, doncs, els avisem que la setmana que ve el Senat es debatrà una proposició no de llei demanant una cosa tan òbvia com és derogar la LRSAL i reformar la Llei d'Estabilitat Pressupostària per acabar amb aquest marc d'austeritat que escanya als ajuntaments. La imposició de les regles fiscals tan estrictes i que impedeixen al final fer ús dels seus romanents. Una cosa tan òbvia. Però això se li suma que a Catalunya té un dèficit fiscal de més de la meitat del pressupost de la Generalitat. Que això és escandalós i que l'Estat incompleix any rere any les inversions compromeses o promeses amb el meu país. Com esperen que es puguin finançar dignament els serveis públics? Ens agradaria saber com. No sé si tenen alguna fórmula màgica o tenen algun as a la màniga, però per nosaltres és imprescindible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Saben todas y todos ustedes que la política agraria común se creó hace muchos años, en 1962, y que su artículo 39, que es el artículo del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, establece cuáles son los objetivos de esta política agraria. Sesenta y cinco años más tarde podemos decir que prácticamente todos los objetivos han fracasado. Es cierto que se ha conseguido incrementar un poco la producción, pero en ningún caso se ha conseguido garantizar a la población agrícola un nivel de vida equitativo, y esto quiere decir con un aumento de la renta. Y este es el punto clave, porque si no hay renta, no hay actividad agrícola y, si no hay actividad agrícola, es evidente que no hay producción de alimentos. Esto significa que pone en riesgo también el autoabastecimiento, que era uno de los objetivos de la PAC. Pero lo más importante de todo: si no hay renta, no hay continuidad, no hay relevo generacional y, si no hay relevo generacional, no hay futuro para este sector. Tampoco durante estos años se han conseguido estabilizar los mercados ni se han conseguido tampoco -muy importante- unos precios razonables. En un mundo -hay que decirlo- cada vez más convulso en conflictos geopolíticos y fenómenos meteorológicos extremos, las explotaciones agrícolas se ven extremadamente afectadas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Esta moción es un ataque directo a todo aquello que representa el futuro energético y soberano, un ataque descarnado a los territorios, por ejemplo, que durante muchísimas décadas han soportado el peso de la regeneración nuclear, como el Camp de Tarragona o las Tierras del Ebro. Hablan de paralizar el cierre a las centrales nucleares -lo han dicho muchísimas veces y lo vuelven a decir-, pero lo que esconden en el fondo, como han dicho las personas que me han precedido en el uso de la palabra, es su negación al cambio climático y su voluntad de perpetuar un modelo energético basado en un oligopolio dominado por las grandes empresas y muy alejado del territorio. Hablan de frenar la expansión desordenada de las plantas de energía renovable, pero, en realidad, señorías de VOX, ustedes quieren detener la transición energética, continuar con ese modelo centralizado y obsoleto y, evidentemente, contaminado. Y hablan de la posibilidad de un nuevo apagón eléctrico -¡atención!-, cuando el verdadero reto, señorías, no es evitar un apagón que no llegará, sino avanzar con decisión hacia la transformación para conseguir este nuevo modelo energético.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Bon vespre de nou. Darrere d'aquest discurs, per variar, perquè arriba a ser molt cansino, extremadament cansino, però no ens cansarem tampoc de rebatre el seu discurs, VOX no ens desvetlla una preocupació real sobre el subministrament elèctric, al contrari. El que fa VOX és aportar una escudella barrejada d'aquelles espesses en forma de moció per presentar-nos una oposició ideològica flagrant a la transició verda, a les energies renovables i a qualsevol política que redueixi la dependència dels combustibles fòssils i del seu model recentralitzador. Abascal i els seus, vostès juguen fort les cartes, en juguen dues de cartes, sempre, reiteradament, cada punyetera setmana. La carta de la por i la carta del caos. Fan servir la inseguretat energètica com una arma ideològica. Això sí, per variar, com sempre, al més pur estil feixista, sense aportar solucions, només aportant nostàlgia d'un temps passat que per vostès devia ser gloriós. Aquesta moció és un atac, és un atac directe a tot allò que representa el futur energètic i sobirà, un atac descarnat als territoris, per exemple, que durant moltíssimes dècades han suportat el pes de la regeneració nuclear, com el Camp de Tarragona o com les Terres de l'Ebre. Miri, parlen de paralitzar 'el cierre a las centrales nucleares'. Ho han dit mantes vegades. Doncs ho tornen a dir. Però el que amaguen, en el fons, és, com s'ha dit persones que m'han precedit, és la seva negació al canvi climàtic i la seva voluntat de perpetuar, i torno, un model energètic basat en un oligopoli dominat per les grans empreses i molt allunyat, molt allunyat del territori. Parlen també de frenar 'la expansión desordenada de las plantas de energía renovable', però en realitat, senyories de VOX, el seu propòsit és aturar la transició energètica, és continuar amb aquest model centralitzat, obsolet i, evidentment, contaminat. I parlen també de la possibilitat d'una nova apagada elèctrica. Atenció, eh. Quan el veritable repte, senyories, no és evitar una apagada que no arribarà, sinó el repte veritable és avançar amb decisió cap a la transformació, per assolir aquest nou model energètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Senyories del Partit Socialista, senyor Camino. Compartim, evidentment, la preocupació pel futur del món rural. Avui vostès, amb aquesta proposició no de llei, també ho han fet manifest. També volem dir clar i català, però, que arriba tard. I, si em permet, arriba incompleta, arriba malament. Parlar de teletreball, parlar de 5G està molt bé. De fet, és fantàstic. Però el que realment necessita el territori no és només una connexió digital, sinó que el que necessita el territori i els petits municipis és una connexió política de veritat. Una connexió política i, sobretot, el que necessita són recursos reals. El món rural s'apaga, i s'apaga mentre les ciutats ho engoleixen tot: recursos, oportunitats, persones. El territori ha esdevingut un decorat buit, útil només per als caps de setmana i, val a dir també, útil cada vegada que hi ha campanya electoral. Però sense un món rural viu, res no aguanta: ni l'economia, ni aguanta el paisatge, ni la identitat d'un país. El problema no és només que la gent marxi, que també. El problema real és que la gent no pugui quedar-se allà on vol o ha escollit desenvolupar el seu projecte de vida. Fa dècades que als territoris rurals se'ns diu allò d''Ara sí, ara toca. Ha arribat el vostre moment. Ara el teletreball, la digitalització o el 5G revertiran el problema de la despoblació'. Però la realitat, senyories, és sempre tossuda. Sovint és massa tossuda. I el que veiem cada any és com es tanquen escoles rurals, desapareixen línies d'autobús, s'abaixa la persiana dels centres d'atenció primària i les oportunitats continuen marxant cap als centres urbans. Això ho veiem cada dos per tres. I sí, el problema va més enllà, com deia, de la cobertura digital, perquè el que necessitem és cobertura política i cobertura econòmica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Aquest mateix dilluns, La Vanguardia publicava que un de cada quatre ascensors i escales mecàniques de Rodalies continua avariat. És a dir, uns 60 dels prop de 250 dispositius continuen avariats. I això, val a dir també, que fa pocs mesos es va canviar d'empresa de manteniment. Tot i que el març d'enguany la situació era encara pitjor, amb gairebé la meitat dels equips fora de servei, avui encara hi ha estacions on les avaries, avaries, repeteixo, d'accessibilitat, s'allarguen mesos, com per exemple Bellvitge o com per exemple a Arenys de Mar. Renfe promet que al setembre el percentatge baixarà al 20 % i anuncia noves instal·lacions en estacions com El Prat, en estacions com a Vic o Vilanova i la Geltrú. Però la realitat és que mentre això no arriba i, val a dir, no arriba, milers d'usuaris continuen trobant-se amb greus dificultats per accedir al tren. Tot plegat, senyories, és el reflex d'una manca crònica d'inversió. Crònica, vull dir que fa molt temps, independentment dels governs que han gestionat el destí de l'Estat espanyol. Una manca de planificació i una manca també de respecte pels usuaris catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Dos: encara estem esperant la creació de la nova Comissió Nacional d'Energia, vicepresidenta, o l'aprovació de mecanismes que millorin la coordinació i, sobretot, la transparència del sector que tantes vegades es parla. Tres: tot i els avanços del sistema de gestió de capacitat a la xarxa, aquest sistema continua sent competitiu, opac i dominat pels grans productors que, malauradament, bloquegen una i altra vegada nodes amb macroprojectes especulatius, marginant també i deixant fora iniciatives petites, locals o ciutadanes, i aquest per a nosaltres no és el camí. I quatre: no s'estableixen reserves de capacitat per a projectes locals, per a projectes públics, per a projectes cooperatius, i això contradiu de manera flagrant la directiva europea de renovables i alhora no es penalitza tampoc l'aparcament especulatiu de capacitat, i això perpetua l'oligopoli i el centralisme energètic. En definitiva, l'accés a la xarxa que tantes i tantes vegades es parla des d'aquest faristol, l'accés a la xarxa continua sent el gran mur entre la teoria de la transició energètica democràtica i la seva pràctica real. Aquest és el mur a vèncer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat. I els recordo també, que ja ho he fet en més d'una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l'esperit d'aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d'acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l'accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l'estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital. I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El nostre compromís amb els drets humans no pot tenir fronteres ni excuses. Exigim que el Congrés enviï aquesta delegació que està demanada per anar a la manifestació de l'Orgull a Budapest. Una delegació que acabem de saber de manera informal que sembla que se'ns ha denegat. I exigim alhora també a la Unió Europea que actuï amb determinació, que imposi cessions, que congeli fons, que aïlli els governs que legislen contra la llibertat. Perquè davant de vulneracions d'aquestes característiques tan greus de drets, ni Brussel·les ni el Govern espanyol, senyories del PSOE, poden continuar mirant cap a una altra banda, per més PNL que presentin. I és aquí on cal preguntar-se quin paper juga el Govern espanyol davant d'aquesta ofensiva contra els drets fonamentals? Crec que la pregunta és adient i el Ministeri d'Igualtat, liderat per Ana Redondo, què fa exactament? Perquè per a nosaltres la resposta és clara, es diu inacció. La ministra ha mostrat una manca alarmant d'iniciativa, especialment en matèria LGTBI. Cap llei rellevant a dia d'avui, cap compareixença amb substància, cap lideratge real. El Ministeri d'Igualtat ha passat de ser un espai d'impuls transformador a una gestoria discreta. És veritat, hi ha un contrast amb la gestió d'Irene Montero. Ho hem de dir, ella va aprovar la llei trans, enmig de l'oposició del seu propi Govern. Va fer política valenta, no gestió inerta. I aquest viratge queda encara més clar quan recordem que fa només uns mesos, en el seu 41è Congrés Federal, el PSOE va esborrar la lletra Q de les sigles LGTBIQ+, excloent el seu llenguatge institucional. Sí, sí, sí, això és així, per les identitats queer, no binàries i dissidents. No és un matís. Això no és un matís, és una exclusió deliberada, és una cessió al sector més conservador del partit. És així, quan es deixa de dir, senyores i senyors, es deixa de protegir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos. A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas. A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear -hay que decirlo- ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO2 de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante. La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En Cataluña tenemos ochenta y seis clubes náuticos en toda la costa, entidades que durante décadas han estado en la base de las disciplinas marítima; han ofrecido espacios para la práctica deportiva, se han convertido también en motores de innovación y conservación del patrimonio marítimo y -muy importante también- de integración social. Los deportes de mar son una escuela de vida que enseñan a nuestros jóvenes a conocer y a respetar el medio natural, a desarrollar actividades físicas en condiciones a veces cambiantes e imprevisibles -es algo que a nuestros jóvenes les viene muy bien aprender-, pero sobre todo esas actividades inculcan unos valores, si me lo permiten, que no tienen precio, como el de la superación personal. En este mundo son valores importantes el de la perseverancia, la responsabilidad ambiental -también, señorías del Partido Popular y de VOX- y también el de la convivencia -eso va por todo el hemiciclo-. En definitiva, son espacios de formación y de conexión con el territorio. Estas instalaciones deportivas náuticas federadas para desarrollar su actividad tienen que ocupar un espacio considerable, eso es evidente, y todo eso no se puede hacer con la magia. Yo creo que hoy el Grupo Popular pierde una oportunidad, porque la modificación que nos propone pone en riesgo la continuidad de ese patrimonio tan necesario. Por lo que se refiere al espacio máximo de ocupación, que ustedes limitan a esos 700 metros, nosotros creemos que eso parte de un principio normativo que contradice directamente la lógica del urbanismo funcional, porque hablar de 700 metros cuadrados sin tener en cuenta la actividad concreta y el número de usuarios -permítanme que lo diga así- no tiene ningún tipo de sentido. Eso requiere, por lo tanto, un debate serio, sentarse a analizar las cosas e intentar entender cada uno de estos territorios; de hecho, demuestra la necesidad imperiosa de reflexionar desde un punto de vista también jurídico, pero sobre todo técnico y operativo. Y la propuesta de ubicar las instalaciones preferentemente en los extremos de la playa o adosadas a su límite pues parte de una concepción estética y teórica que ignora por completo las condiciones técnicas de navegación: los vientos dominantes, las corrientes marinas, la seguridad de acceso al mar, la propia orografía. Es que, si me lo permitan, es de cajón.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Aquestes instal·lacions esportives nàutiques federades perquè han d'ocupar, per desenvolupar la seva activitat, un espai considerable, evidentment. Tot això no es pot fer amb la màgia, no? Jo crec que avui el Partit Popular perd una oportunitat. La modificació que ens proposa continua posant en risc la continuïtat d'aquest patrimoni tan únic com necessari, tant pel que fa al límit màxim d'ocupació, que vostès limiten en aquests 700 metres. Nosaltres considerem que això parteix d'un principi normatiu que contradiu la lògica de l'urbanisme funcional directament, perquè parlar de 700 metres quadrats sense tenir en compte l'activitat concreta ni el nombre d'usuaris, permetin-me, no té cap mena de sentit. I això el que requereix és de debat seriós, de seure, d'analitzar i d'intentar entendre cada un d'aquests territoris. De fet, demostra la necessitat imperiosa de reflexionar, com deia, des d'un punt de vista també jurídic, però sobretot tècnic i operatiu. I la proposta d'ubicar les instal·lacions preferentment als extrems de la platja o adossades al seu límit, doncs, home, parteix d'una concepció estètica i teòrica que ignora completament les condicions, però completament, les condicions tècniques de navegació: els vents dominants, les corrents marines, la seguretat d'accés al mar, la pròpia orografia. I és que és una mica, si em permeten, de calaix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»