Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
93 declaraciones · página 2 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«I vull acabar parlant de prevenció, que vostès no en parlen. La prevenció és molt important. La prevenció és determinant i indiscutiblement infinitament més eficaç que la improvisació. I, de fet, si tots haguéssim set més previsors, potser avui vostès no estarien aquí. Mirin, molt abans de l'aparició d'aquest brot, el govern republicà va actuar i ho va fer en nom de la prevenció a Catalunya. Ho va fer actuant amb anticipació. Ho va fer actuant amb planificació i amb criteri tècnic, perquè això és clau. I també es va actuar sobre la reducció de la població de senglars en alguns territoris, com a Collserola. Es va reduir, he de dir gairebé a la meitat de la que hi havia a l'època del covid. És a dir, que tot això que proposen, a la nostra manera, amb seny, ja ho hem fet. Això sí, la recepta per a nosaltres és clara i amb això acabo: prevenció i bioseguretat. I els he de dir que les explotacions del meu país han fet els deures, igual que també els han fet abans i ara, gràcies al que es va fer abans la Generalitat de Catalunya. Recursos per afrontar els riscos lligats a la sanitat animal i sobretot, sobretot, -?acabo president- defensar de veritat el nostre sector primari, evidentment respectant, com ha de ser, les competències de cada una de les administracions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Mirin, senyories, el control del porc senglar, la gestió cinegètica i la sanitat animal són totes elles competències autonòmiques. Primera cosa. I això no és una opinió, no és ideologia. És a dir, és la Constitució, la seva Constitució, les lleis vigents. Però, és clar, això els deixebles d'Abascal, és a dir, vostès, doncs és només un petit inconvenient. És infinitament més divertit, molt més divertit demanar un mando único estatal, com si el virus es combatés amb ordres des de Madrid o amb circulars impreses al Butlletí Oficial de l'Estat, per exemple. És més, com que no n'hi ha prou amb centralitzar, proposen -?atenció també- una auditoria independent que, oh sorpresa, sorpresa, ja té les conclusions escrites abans de començar. De qui és la culpa de la pesta porcina al focus a Collserola? De la Generalitat de Catalunya. Sempre Catalunya, mai Madrid, mai els errors estructurals que pateix el sector, que són molts, ni tampoc la manca de suport real a la pagesia i a la ramaderia. Només, senyories de VOX, ho sabem totes i tots, utilitzen el sector primari per rascar vots a les zones rurals. Només instrumentalitzen la pagesia, la ramaderia a cada debat que en tenen l'oportunitat per rascar quatre vots i s'estan quedant sols, perquè al final només intervinc jo. Ara, aquí estarem per plantar-los cara i sí, per defensar el sector. Però encara hi ha més, VOX suggereix que el sector cinegètic es converteixi en una autoritat sanitària, que es flexibilitzi la normativa d'armes -?com no?- i que la caça esdevingui la gran heroïna contra la malaltia. És a dir, la gran heroïna -?és important la caça, atenció, no estem dient això- és molt important, però no és l'única solució davant d'aquesta malaltia. Mirin, diputades i diputats de VOX, la sanitat animal no es basa en qui dispara millor o en qui dispara més ràpid, sinó en protocols científics. Es basa en epidemiologia i també, i sobretot, en bioseguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Des d'Esquerra Republicana ho diem sense embuts: si el Senat és una cambra territorial, que no ho debatrem avui aquí, ha de representar els territoris i els ha de representar tal com són, no tal com eren fa mig segle. Aquesta és una reforma que no trenca res. De fet, ni tan sols esgarrapa la intocable unitat d'Espanya que alguns defensen més amb l'estómac, si em permeten, que amb el cervell. És una reforma que tampoc resta drets a ningú. Al contrari, és una reforma que el que fa és afegir democràcia, perquè no s'hauria de fer, però ho llanço. No sé si algú en aquest hemicicle, doncs li fa por adquirir més democràcia. Ho demano. Em temo que alguns -?els mateixos que no em deuen entendre, perquè tampoc m'escolten- a aquests, possiblement, la democràcia els fa una mica de por. I deixi'm que vagi un pas més enllà. Aquest és un debat que interpel·la el conjunt dels Països Catalans, també Països Catalans, una realitat conceptual que a molts els fa explotar les neurones. Interpel·la una manera d'entendre l'Estat basada en la uniformització i en el centralisme, una manera de fer que incomoda profundament quan als pobles petits, els pobles insulars, els pobles catalanoparlants, alcem la veu i reclamem ser tractats com a subjectes polítics complerts, subjectes polítics complerts. També un concepte que no hauria d'espantar ningú en una democràcia plena. I aquesta és la qüestió: Formentera parla en català. Formentera també pensa en català. Formentera forma part d'un espai cultural, lingüístic i nacional, i això, senyories, no es pot ignorar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«M'explico. En el cas del món municipal, per nosaltres és imprescindible reforçar la suficiència financera dels ajuntaments i els recursos propis de què disposen, bàsicament per reduir la dependència de l'Estat. Jo vull recordar que els ajuntaments de Catalunya i també del País Valencià són els més mal finançats de l'Estat. Un exemple, l'any passat van rebre al voltant de 500 euros per habitant i, si corregim en aquest cas el cost de la vida, resulta que els ajuntaments catalans es trobaven un 40 % per sota del finançament que va rebre, per exemple, els municipis d'Aragó. És només una dada, una dada crec que important i que cal reflexionar-hi. Avui, senyora Montero, em ve molt de gust també recordar-li que aquest grup parlamentari vam defensar al Senat una proposició de llei per derogar LRSAL i per reformar la Llei d'estabilitat pressupostària. Dos textos que junts expliquen a la perfecció l'ofec que pateixen els ajuntaments del meu país. En definitiva, també tots els ajuntaments de l'Estat, però jo li parlo de Catalunya. Crec que avui, vicepresidenta, que n'ha de prendre nota perquè hi ha feina, perquè cal, sens dubte, flexibilitzar urgentment la regla de despesa, perquè cal permetre als ajuntaments utilitzar els seus superàvits de manera lliure, perquè cal excloure la inversió en habitatge dels límits de despesa, perquè cal també transposar un nou marc fiscal europeu per donar major flexibilitat a la despesa i fixar objectius a mitjà termini, perquè cal repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«Me explico. El texto que presenta hoy el Partido Popular, desde nuestro punto de vista, que conste, es una proposición de ley fallida; técnicamente fallida. No es operativa, no crea, según qué tipo, obligaciones, las necesarias, no asigna recursos -importante- ni modifica ningún instrumento existente -eso es aún más importante-. Es un marco declarativo, que podríamos considerar que reduce el principio genérico, que no resuelve ninguno de los problemas del sector primario, tanto el agrícola como el ganadero, que necesitan muchas muchas porque tiene muchos retos. Esquerra va a votar en contra, decía, porque no aporta soluciones y, además, creemos que incluso puede empeorar la gobernanza del sector. Se ha dicho, y lo han dicho los colegas que me han precedido, que el texto evita cualquier compromiso real. Hablan de sistema alimentario esencial, pero no hay medidas ejecutables, no hay ningún artículo operativo, no hay calendario, no hay inversiones, no hay presupuesto. Es una legislación absolutamente ornamental. Usted hablaba de ideología. Sí, la suya, su ideología, la defensa de un modelo concreto para un sistema primario concreto, que no es lo que necesita el sector. El sector lo que necesita son herramientas. La creación de un supuesto sistema estatal de coordinación, dicen ustedes. Bueno, eso es actuar como un caballo de Troya. No se definen competencias, cuando las competencias ya las tenemos. Excluye la participación decisoria de las comunidades autónomas. También se ha dicho, una vez más, que recentraliza ámbitos como la PAC, las ayudas, los seguros o la sanidad animal. Es un paso más hacia un modelo uniformizador, que es lo que ustedes intentan cada dos por tres. Hay que decirles que son perseverantes, porque no se cansan, siempre con el tema recentralizador ignorando obviamente el territorio. Tampoco se refuerza el AICA ni se establecen mecanismos de transparencia ni contratos con costes verificados ni sanciones automáticas en el caso de pérdidas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«Vostè parlava d'ideologia, sí, la seva ideologia, la defensa d'un model concret per un sistema primari concret, que no és el que necessita el sector. El sector el que necessita són eines. La creació d'un suposat sistema estatal de coordinació, diuen vostès, això és actuar com un cavall de Troia. No es defineixen competències, quan les competències ja les tenim. Exclou la participació decisòria de les comunitats autònomes. I també s'ha dit una vegada més, recentralitza àmbits com la PAC, els ajuts, les assegurances o la sanitat animal. És un pas més cap a un model uniformitzador, que és el que vostès intenten cada dos per tres. I, a més a més, se'ls ha de dir que són perseverants perquè no se'n cansen. Sempre amb el tema recentralitzador, ignorant, òbviament, el territori. Tampoc es reforça l'AICA en aquest cas, ni s'estableixen mecanismes de transparència, ni contractes amb costos verificats, ni sancions automàtiques en cas de la venda a pèrdues. En parlava algun també dels meus companys, no? I la llei de la cadena alimentària? Miri, Esquerra Republicana fa més d'un any que esperem que es debati en aquest hemicicle la reforma de la llei de la cadena alimentària, que es va admetre a tràmit i que està aturada, com tantes d'altres, en això estic amb vostès. Perquè el que hem de fer és anar a l'arrel dels problemes. Si no anem a l'arrel dels problemes, és impossible. I aquesta, aquesta llei, precisament, és una eina que podria ser molt vàlida, si no fos tan tèbia, si no fos tan tímida. Si el PSOE hi posés una mica de ganes. Doncs bé, nosaltres sí que la volem modificar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«Bona tarda. Gràcies, president. Amic i company de comissió, senyor Folch, val a dir que t'ho has treballat. T'ho has treballat i ens has gairebé exigit que, si no votàvem o a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició de llei, doncs volia dir que no volíem ajudar, que no volíem defensar, o que no volíem protegir el sector primari. Doncs bé, escolti'm, jo el que t'he de dir amb tota la franquesa és que justament perquè el volem protegir i ajudar, la votarem en contra. M'explico: el text que presenta avui el Partit Popular, des del nostre punt de vista, és una proposició de llei fallida tècnicament, tècnicament fallida. No és operativa, no crea segons quins tipus d'obligacions, les necessàries, no assigna recursos, important, ni modifica cap instrument existent, que això encara és més important. És un marc declaratiu, un marc declaratiu que podríem considerar que es redueix a principis genèrics que no resolen cap dels problemes del sector primari, tant l'agrícola com el ramader, que en necessiten moltes, moltes, perquè té molts reptes. Esquerra, deia, hi votarem en contra, perquè no aporta solucions i, a més a més, pensem que inclús pot empitjorar la governança del sector. S'ha dit, ho han dit els companys que m'han precedit, de fet, el text evita qualsevol compromís real. Parlen de sistema alimentari essencial, però no hi ha mesures executables. No hi ha cap article operatiu. No hi ha calendari, no hi ha inversions, no hi ha pressupost. És una legislació absolutament ornamental.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Segunda cosa. El objetivo de déficit ni la deuda total que se permite a cada nivel administrativo -evidentemente, se establece en la ley de estabilidad presupuestaria- no concuerdan con las competencias ni con los gastos de las comunidades autónomas y los ayuntamientos. No sería necesario recordarlo hoy, pero lo volveremos a hacer porque tanto la Generalitat como los ayuntamientos tienen una parte del gasto del estado bienestar en Seguridad Social, en educación... ¿Cómo es posible, vicepresidenta? ¿Cómo puede ser que las comunidades autónomas, que hacen más de la mitad del gasto público, el Estado puede registrar solo un 0,1 % de la financiación, mientras la Administración General del Estado registra 1,8 % del déficit? No se entiende. Nosotros lo definimos como un despropósito, porque es un despropósito. Es una aberración que el Estado utilice este paternalismo a la hora de gestionar unos recursos que deberían ser de todos y todas. Es un despropósito que no se permita desarrollar la economía local, competencias que tiene cada territorio de las comunidades autónomas, de una manera digna, básicamente para financiar solo las políticas públicas, que sean mejores. Es una vergüenza que el Estado utilice esta recentralización para que el Gobierno central haga un gasto en ámbitos. También lo hemos denunciado. Nosotros no vemos clave ni necesario, y menos la ciudadanía, por ejemplo, la escalada de inversión en defensa de este último año.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Segona cosa. Ni l'objectiu de dèficit, ni el deute total que es permet a cada nivell administratiu que, evidentment, s'estableix a la llei d'estabilitat pressupostària, concorden ni amb les competències ni amb la despesa de les comunitats autònomes ni dels ajuntaments. De fet, no caldria que avui ho recordéssim, però ho tornarem a fer, que tant la Generalitat com els ajuntaments fan bona part de la despesa de l'Estat del benestar, en educació, en salut, en serveis socials. Com és possible, vicepresidenta? Com pot ser que les comunitats autònomes que fa més de la meitat de la despesa pública que l'Estat, puguin registrar només un 0,1 % del finançament. Mentrestant, l'Administració General de l'Estat en registra 1,8 % del dèficit. No s'entén. Nosaltres això ho definim com un despropòsit perquè és un despropòsit. De fet, és una aberració. És una aberració que lEstat empri aquest paternalisme a lhora de gestionar uns recursos que haurien de ser de totes i de tots. De fet, és un despropòsit que no es permeti desenvolupar lautonomia local i les competències que té cada territori, les comunitats autònomes, de forma digna. Bàsicament, hi torno, per finançar només les polítiques públiques que siguin millors. També és una vergonya que lEstat utilitzi aquesta recentralització perquè el Govern central faci despesa en àmbits, també ho hem denunciat mantes vegades, que nosaltres no els veiem clars ni necessaris, i menys la ciutadania, com per exemple l'escalada d'inversió en Defensa d'aquest darrer any.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«Volem parlar d'adaptació, volem parlar de resiliència davant futurs desastres. Desastres que, evidentment, sens dubte ningú dels aquí presents podrà evitar. Per això volem deixar clar que, més enllà d'aprovar reiteradament reals decrets lleis milionaris, és imprescindible forçar un sistema jurídic que integri de manera transversal mesures climàtiques en àrees tan importants com, per exemple, la planificació urbana o l'ordenació del territori, o la protecció d'infraestructures o la gestió ambiental. I anem tard, anem infinitament tard. És vital disposar ja d'un marc d'adaptació sòlid. Si no el tenim, la capacitat de les administracions, de totes, governi qui governi, també de l'Administració central per protegir la ciutadania, ja els aviso jo que serà nul·la. No n'hi haurà. I saben què passa? Doncs que els agradi més o menys la ciutadania té drets. Sí, la ciutadania té drets. Drets, la majoria dels quals estan a la Constitució, que uns i altres tant els hi agradi que tant defensen. L'article 15: el dret a la vida. L'article 43: el dret a la salut. L'article 47: el dret a l'habitatge. O l'article 17: el dret a la seguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Acabo. Senyories del PP, aquest és el nostre model per a les polítiques agràries i les polítiques pesqueres del nostre país. Aquest i cap d'altre. Moltes gràcies. Gracias de nuevo, presidente. La verdad es que no por la hora, pero cansa, es muy cansado ver cómo se las gastan aquí en Europa entre unos y otros, y todavía falta escuchar a los terceros en discordia, a los negacionistas y oportunistas de VOX. Nosotros seremos muy claros con respecto a la propuesta de la Comisión Europea del nuevo plan financiero. Primera consideración. Para nosotros, este presupuesto se pliega a las demandas de los Estados Unidos, así de claro. La renta nacional bruta se mantiene solo en un 1,13 %, pero se destina un 5 % del PIB en defensa. Segunda consideración. Es una mala idea la creación de un solo fondo para la gestión de todas las ayudas y los recursos, ya lo hemos dicho en más de una ocasión. Quiero recordar que, hasta el día de hoy, la PAC es la única política europea que consta en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea; no hay ninguna otra más. El sector agrario es un sector muy pequeño ante el resto de los sectores y es evidente que será muy difícil que pueda nutrirse de algún fondo más de entre los que no están asignados. De hecho, es imposible, no hace falta que nos hagamos trampas al solitario.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies de nou, president. La veritat és que no per l'hora, però cansa. És molt cansat veure com se les tenen aquí i a Europa entre uns i altres, i encara falta escoltar els tercers en discòrdia, els negacionistes i oportunistes de VOX. Mirin, nosaltres serem molt clars respecte a la proposta de la Comissió Europea del nou pla financer. D'entrada, per nosaltres aquesta proposta, aquest pressupost, es plega a les demandes dels Estats Units. Així de clar. La renda nacional bruta es manté només en un 1,13 %, però es destina -atenció- un 5 % del PIB en Defensa. Segona consideració, és una mala idea la creació d'un sol fons per a la gestió de tots els ajuts i de tots els recursos. Ja ho hem dit en més d'una ocasió. Jo vull recordar que la PAC, fins a dia d'avui, és l'única política europea que consta al tractat fundacional de la Unió Europea, l'única. No n'hi ha cap més. El sector agrari és un sector molt petit, molt petit davant la resta de sectors i és evident, senyories, que serà molt, molt, molt difícil que pugui nodrir-se d'algun fons més entre els que no estan assignats. De fet, és impossible. No cal que ens fem trampes al solitari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Dicho esto, es evidente que no compartimos, y no solo no compartimos, sino que ni tan solo podemos tolerar el relato que hace VOX en esta PNL, una proposición no de ley en la que, bajo el disfraz, como siempre, de la defensa del campo, VOX esconde un discurso negacionista extremadamente recentralizador y profundamente reaccionario. VOX pretende romper el vínculo entre la PAC y el Pacto Verde Europeo, un vínculo -permítanme- esencial para el futuro del campo, y más en un contexto de crisis climática que ya está arrasando cosechas, que está reduciendo la fertilidad de los suelos y además poniendo en riesgo la soberanía alimentaria. Nosotros no queremos una PAC que ignore el medio ambiente, que subvencione modelos productivos contaminantes o que premie a quien tiene más tierra. Esta no es la PAC que queremos; queremos una PAC verde, justa y transformadora, que recompense las buenas prácticas, el relevo generacional y la sostenibilidad real, no la rentabilidad especulativa. Y, señor Chamorro, rechazamos su intento de convertir esta PAC en una herramienta ideológica al servicio del nacionalismo español más profundamente retrógrado. El campo catalán, valenciano, de las islas, andaluz, no necesita más centralismo; necesita más autonomía, más adaptación al territorio y una voz propia en Europa. Ustedes se llenan la boca de soberanía alimentaria, pero ustedes niegan la soberanía de los pueblos. Ustedes hablan de libertad, pero ustedes someten a los agricultores a un modelo único, a un modelo uniforme y a un modelo caduco. Y ya decimos basta, señor Chamorro. El futuro de los agricultores pasa por una agricultura y ganadería viva, enraizada en el territorio, comprometida con el cambio climático. Y tenemos claro que hay que cambiar la PAC, sí, pero un cambio que sirva para orientarla a dar apoyo real a las explotaciones que se dedican a la producción de alimentos, pero al mismo tiempo que gestionan el territorio. Y este cambio de modelo tiene que venir acercándonos al territorio y al sector, porque solo así será más efectivo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Dit això, és evident que no ho compartim, i no només no compartim, és que no podem ni tan sols tolerar el relat que fa VOX en aquesta PNL. Una proposició no de llei que sota la disfressa, com sempre, de la defensa del camp, doncs VOX amaga un discurs negacionista, un discurs extremadament recentralitzador i, evidentment, profundament reaccionari. VOX pretén trencar el vincle entre la PAC i el Pacte Verd Europeu. Un vincle, permeti'm, essencial, bàsicament per garantir el futur del camp, i més en un context de crisi climàtica que ja està arrasant collites, que ja està reduint la fertilitat dels sòls i, a més a més, posant en risc la sobirania alimentària. Nosaltres no volem una PAC que ignori el medi ambient, que subvencioni models productius contaminants o que premiï qui més terra té. Aquesta no és la PAC que nosaltres volem. Nosaltres volem una PAC verda, justa i transformadora que recompensi les bones pràctiques, el relleu generacional i la sostenibilitat real. En cap cas la rendibilitat especulativa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Lo que debe preocuparnos, en verdad, no es la falta de electricidad, señorías, sino la falta de planificación, la lentitud en los trámites. Lo que debe preocuparnos es la concentración del poder energético en manos de los de siempre, de cuatro grandes compañías que frenan el autoconsumo y representan una barrera absoluta a las comunidades locales. En realidad, a ustedes no les preocupa nada. No les importa nada, su único interés es sembrar dudas entre la ciudadanía y proteger los intereses de los de siempre. Mensaje también para el Partido Socialista y el Ministerio para la Transición Ecológica: por favor, pongan la sexta y aceleren, acabemos ya con la moción típica de cada martes a última hora de la tarde. Desplieguen redes inteligentes, refuercen las interconexiones internas, ayuden a los municipios pequeños a desarrollar proyectos de autoconsumo, refuercen -importantísimo- la red eléctrica, concreten de una vez por todas el Fondo de Transición Justa para territorios como la Ribera de Ebro, porque hablar cada dos por tres del Pacto Verde, porque llevar proposiciones no de ley en defensa del Pacto Verde no sirve de nada si la burocracia en este Estado lo paraliza absolutamente todo. Si la regulación no acompaña y si los plazos son eternos, créanme, señorías del Partido Socialista, toda esta lentitud lo que genera es desafección; genera desafección política de la ciudadanía y, evidentemente, da alas a los que hacen ruido y los que bloquean.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«El que ens ha de preocupar de veritat no és la manca d'electricitat, senyories, sinó la manca de planificació, la lentitud en els tràmits. El que ens ha de preocupar és la concentració del poder energètic en mans dels de sempre, de quatre grans companyies que frenen l'autoconsum i que posen una barrera absoluta a les comunitats locals. En realitat, a vostès no els preocupa res. És que, de fet, tant els hi fot tot. Tant els hi fot tot. El seu únic interès és sembrar dubtes entre la ciutadania i, evidentment, protegir els interessos dels de sempre. I un missatge també per al Partit Socialista i per al Ministeri de Transició. Posin la sisena marxa i apretin el gas. I acabem ja amb la moció típica de cada dimarts a última hora de la tarda. Despleguin xarxes intel·ligents, reforcin les interconnexions internes, ajudin els municipis petits a tirar endavant projectes d'autoconsum, reforcin, importantíssim, la xarxa elèctrica; concretin d'una vegada per totes el fons de transició justa per als territoris com la Ribera d'Ebre. Perquè parlar cada dos per tres del pacto verde, perquè portar proposicions no de llei en defensa del pacte verd no serveix de res si la burocràcia en aquest Estat ho paralitza absolutament tot, si la regulació no acompanya i si els terminis són eterns. I creguin-me, senyories del Partit Socialista, tota aquesta lentitud el que genera és desafecció, genera desafecció política de la ciutadania i, evidentment, dona ales als del soroll i als del bloqueig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«El mateix ens passa quan pensem en l'acord comercial amb el Marroc. Un acord que reconeix els productes originats al Sàhara com a marroquins. De fet, un acord, senyories, que ataca principis bàsics del dret internacional i que és contrari absolutament a la jurisprudència europea. VOX, de fet, no ens sorprèn, no té cap interès, no té el mínim interès a defensar els drets dels refugiats del Sàhara. Fins aquí cap novetat. O a criticar un procés de descolonització. Tampoc cap novetat. Els de VOX, encara que no els hi sembli, senyories, els hi va això de les colònies. I aquí lamento el viratge, una vegada més, del PSOE respecte al Sàhara. Una posició que fa seguidisme d'un tal Donald Trump, el primer a reconèixer la sobirania del Marroc davant del Sàhara. I avui també vull deixar clar que des de l'esquerra i des de l'independentisme català, tot el ferm compromís amb el Sàhara. I ja per anar acabant, presidenta, en aquesta moció hi trobem també, una vegada més, per variar, el negacionisme climàtic de l'extrema dreta. Mentida sobre l'Acord de París i totes aquestes bajanades que van dient mentre veiem episodis, mentre aquests dies inclús hem vist episodis, una vegada més, extrems amb una regularitat, deixi-m'ho dir, que espanta, que espanta moltíssim. L'últim, les inundacions a les Terres de l'Ebre de diumenge passat. Des d'aquí, una abraçada fraternal als companys i companyes del sud del meu país. És necessari, doncs, que davant de tantíssimes evidències, la Comissió Europea mostri l'ambició necessària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Muy buenas tardes a todas y a todos. Esta moción que estamos debatiendo hoy es una moción importante. Lo es, porque, entre otras cosas, el control fitosanitario en todas partes, pero en el caso que nos ocupa, puertos y aeropuertos, no es en ningún caso una cuestión menor. Es una cuestión de seguridad alimentaria, es una cuestión de salud pública; en definitiva, es una cuestión de defensa de nuestro sector agroalimentario. En Cataluña sabemos perfectamente lo que significa tener un sector agroalimentario fuerte, un sector ganadero fuerte; de hecho, un sector agroalimentario de primer nivel. Por poner un ejemplo, la ganadería porcina. Hoy no hablaré de vino. Si habláramos de vino, podría hablar no solo de la filoxera, sino también del mildiu, por ejemplo, pero hoy hablaremos de ganadería porcina. En mi país este sector es un auténtico motor económico, sobre todo en las comarcas de Osona. Solo quiero recordar que Cataluña concentra casi un tercio de toda la ocupación del sector porcino del Estado español, que globalmente ocupa a casi treinta mil personas, da empleo a casi treinta mil personas, casi diez mil puestos de trabajo directos e indirectos vinculados al porcino en Cataluña. Un sector que aporta una parte clave a las exportaciones, que genera una riqueza en el territorio importante y que además respalda a comarcas rurales que, sin dicha actividad, obviamente tendrían más complicado poder vivir en esas comarcas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d'aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu. I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s'exigeixen aquí. Perquè el sector -i vaig acabant, president- viu una doble traïció: l'obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l'acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol. El mateix Govern de Canàries s'ha oposat a l'acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu -i acabo- des d'Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l'espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Gràcies, president. Bona tarda a totes i a tots. Aquesta moció que avui estem debatent és una moció important. Ho és perquè, entre altres coses, el control fitosanitari arreu, però en el cas que ens ocupa en ports i aeroports, no és en cap cas una qüestió menor. És una qüestió de seguretat alimentària, és una qüestió de salut pública. És, en definitiva, una qüestió de defensa del nostre sector agroalimentari. A Catalunya sabem perfectament què significa tenir un sector agroalimentari fort, un sector ramader fort, de fet, un sector agroalimentari de primer nivell. Per posar un exemple, la ramaderia porcina. Avui no parlaré de vi. Si parléssim de vi podria parlar no només de la fil·loxera, podríem parlar també del míldiu, per exemple, però avui parlarem de ramaderia porcina. Al meu país, aquest sector és un autèntic motor econòmic, sobretot a les comarques de Ponent i també a Osona. Només cal recordar que Catalunya concentra gairebé un terç de tota l'ocupació que es genera al sector porcí a l'Estat espanyol, que globalment ocupa prop de 30 000 persones. Estem parlant de prop també de 10 000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al porcí a Catalunya, un sector que aporta una part clau a les exportacions, que genera una riquesa en el territori important i que sustenta comarques rurals que, sense aquesta activitat, evidentment tindrien més difícil poder viure en aquestes comarques.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«I acabo. No ho oblidem, senyores i senyors diputats, senyories del Partit Socialista, que l'Agenda 2030 va ser un gran exemple de política multilateral. Avui també s'ha dit. Va ser una agenda pactada per més de 193 estats a l'Assemblea General de Nacions Unides, amb objectius tant urgents com erradicar, com hem dit, la pobresa o revertir el canvi climàtic. Però si volem ser efectius ?i acabo presidenta- davant les campanyes de l'extrema dreta internacional que nega la igualtat de gènere, que nega la preservació del medi ambient o els drets o el dret a feines dignes, senyories, l'Agenda 2030 només es pot defensar amb fets. No som aquí per fer de comparsa ni per avalar proclames cosmètiques. Diem sí als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l'Agenda 2030, però sobretot diem sí a la coherència, diem sí a les polítiques valentes, diem sí a l'exercici de sobirania necessari per fer-ho tot plegat realitat. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidenta. Lo que nos trae aquí hoy el Partido Socialista es un ejercicio de autocomplacencia. Infinidad de palabras, muchos compromisos indefinidos y muy poca concreción. Señorías, precisamente este es el escollo, este es el problema. No basta con lucir el pin de los ODS, lo que hace falta son políticas valientes que nos acerquen a esos objetivos. Hace poco más de un año, y nunca lo voy a olvidar, una persona conocida me preguntó si ese pin de colores que lucen tantos políticos, también el presidente Sánchez, eran los quesitos del Trivial. Yo, al principio, me reí, pero luego me asusté, porque tenía toda la razón. Si los ODS solo sirven para decorar la solapa, son exactamente eso: un simple juego de mesa. El reto no es coleccionar medallas de cartón, sino hacer políticas que realmente reduzcan la pobreza, hacer políticas que realmente garanticen una vivienda digna o que hagan viable y posible la transición ecológica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Pero esto va a tener un efecto bumerán, señor Chamorro, porque el campo no necesita más discursos patrióticos vacíos. Necesita herramientas reales, inversión y, sobre todo, respeto. Lo que ustedes hacen, en realidad, es una traición, vestida de supuesta defensa, porque el aceite, el olivo no es solo una actividad productiva; es paisaje, es territorio, es identidad y, sí, también es soberanía. Son cosas que forman parte de una forma de vivir. El aceite, los olivares son una forma de resistencia colectiva, de enraizamiento. Por ello, defender el olivo significa que hay que hacerlo con una mirada ecológica y, aunque no lo crean, con una mirada democrática, garantizando la viabilidad del relevo generacional, la marca de origen, el apoyo a las cooperativas, la inversión necesaria para mantener este mundo rural vivo y activo, sobre todo. Sin embargo, ustedes utilizan el esfuerzo del campo siempre -insisto, siempre- como excusa para cargarse las renovables, como si las placas y los olivos fueran incompatibles. Pero el verdadero choque no es entre olivos y placas, sino entre un modelo integrador y justo y el discurso de ustedes, un discurso de odio e inmovilismo. La transición energética tiene que ser una oportunidad para reforzar el territorio, no para enfrentarlo. Hay que pasar de un modelo extractivo a un modelo compartido con la gente. Por lo tanto, también nos dirigimos al Gobierno, al Ministerio de Transición, pero también al Ministerio de Agricultura, porque creo que, sí, hay que proteger por ley algunos paisajes de olivar, aquellos que tienen un valor patrimonial importante, y fomentar la fotovoltaica, adaptar los cultivos tradicionales, y también hay que crear las comunidades energéticas rurales. Allí donde quiera, la gente tiene que poder desarrollar su proyecto y, además, hay que desarrollar todo esto a través del mundo cooperativo, que es una realidad -valga decirlo- muy asentada en el sector del aceite. ¿Por qué? Porque los agricultores y las cooperativas tienen que convertirse en productores de energía. Esa es la clave. Hay que reducir su propio gasto energético, ganando soberanía -importante- y, al mismo tiempo, revitalizando el mundo rural; no sustituirlo, como ustedes insinúan, por otra cosa, sino dando futuro y vida al mundo rural. Hay que establecer un consenso con el territorio, con moratorias temporales para los macroproyectos, y eso hasta que tengamos un mapa del suelo consensuado, y también hay que acompañar desde el punto de vista técnico a los agricultores. Esto es importante para que la producción agrícola sea compatible con la producción energética. Ahí veo yo una gran oportunidad si hacemos bien los deberes, porque conseguiremos tres cosas -aquí me dirijo al resto del hemiciclo, que no es VOX-: avanzar en energías limpias, garantizar un futuro para los agricultores y el mundo rural y desmontar de una puñetera vez los discursos vacíos y destructivos de la extrema derecha.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Miren ustedes, la extrema derecha siempre -insisto, siempre- ha utilizado el campo como decorado, como coartada política, pero nunca como una verdadera prioridad; nunca, tampoco ahora. De hecho, durante el franquismo, por ejemplo, mientras se programaba la defensa de la tierra española -usted hablaba ahora en la misma línea de defensa del campo español-, se impulsaron los grandes planes colonizadores, como el del delta del Ebro, que transformaron de forma radical y autoritaria la estructura agrícola tradicional de aquel humedal del sur de Europa. Se desviaron ríos, se secaron zonas de humedal, se cambiaron cultivos, se construyeron pueblos totalmente nuevos, sin tener en cuenta a los agricultores ni el tejido de la comunidad local. Y todo eso el franquismo lo hizo en nombre de un supuesto progreso -del progreso, de la producción-, pero con un objetivo muy claro, el mismo que el de ustedes: controlar el territorio y someterlo al modelo centralista del régimen. Ustedes hoy están en las mismas, tienen el mismo patrón. VOX utiliza el relato del mundo rural como herramienta de confrontación y propaganda, pero su fin es no proponer absolutamente ninguna medida real para garantizar su futuro. Al contrario, utiliza el miedo, el miedo legítimo del sector agrario para frenar la transición energética, para frenar cualquier paso adelante en materia de sostenibilidad e imponer una idea de territorio subordinada a su ideología.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I això tindrà un efecte bumerang, senyor Chamorro. Mirin, el camp no necessita més discursos patriòtics. El camp no necessita més discursos patriòtics buits, sinó el que necessita el camp són eines reals, inversió i, sobretot, respecte. El que vostès fan, en realitat, és una traïció disfressada d'una suposada defensa. I és que l'oli i les oliveres no són només una activitat productiva. Són paisatge, són territori, són identitat i sí, també són sobirania. Són una manera de viure. L'oli i les oliveres és una forma d'arrelament i és una estructura també, sí, de resistència col·lectiva. Per això, defensar l'olivera vol dir fer-ho amb una mirada ecològica i amb una mirada, encara que no s'ho creguin, també democràtica, garantint-ne la seva viabilitat, el relleu generacional, les marques d'origen, el suport a les cooperatives i la inversió necessària per mantenir aquest món rural, sobretot viu i actiu. Però vostès utilitzen l'esforç del camp sempre, sempre com una excusa per carregar-se les renovables, com si les plaques i les oliveres fossin incompatibles. Però el veritable xoc no és entre plaques i oliveres, sinó el xoc està entre un model integrador i just i el seu discurs, el seu discurs d'odi i d'immobilisme. Mirin, la transició energètica -i vaig acabant- ha de ser una oportunitat també per reforçar el territori, no per enfrontar-lo. Cal passar d'un model extractiu a un model arrelat, a un model just, a un model compartit, compartit també amb la seva gent. Per això, des d'Esquerra interpel·lem també al Gobierno, al Ministeri de Transició, però també al Ministeri d'Agricultura. Perquè sí, sí s'han de protegir per llei alguns paisatges d'oliveres, sobretot els que tenen un valor patrimonial important, fomentant l'agrovoltaica, adaptant-la també als cultius tradicionals. I cal sobretot incentivar les comunitats energètiques rurals, perquè la gent pugui seguir desenvolupant el seu projecte de vida allà on lliurement esculli. I especialment fer-ho a través del món cooperatiu, que en el sector de l'oli, val a dir, és una realitat molt consolidada i amb molt futur. Per què? Perquè els pagesos i les cooperatives han d'esdevenir, diputades i diputats, sens dubte productors d'energia. Aquesta és la clau, reduint també la seva despesa energètica, la pròpia despesa energètica, guanyant sobirania -per nosaltres, clau, important- i revitalitzant el món rural, no pas substituint-lo com vostès insinuen, sinó donant-li vida, donant-li dignitat, donant-li futur. Cal consensuar amb el territori, cal establir moratòries temporals, també cal dir-ho, als macroprojectes. Cal fer-ho fins que evidentment, hi hagi mapes de sòls consensuats i acompanyar tècnicament als pagesos, això també és important, per fer compatible aquesta producció agrària, també amb la producció, repeteixo, d'energia. Tenim una gran oportunitat. Si es fan bé els deures, aconseguirem tres coses, senyores i senyors diputats, en aquest cas em dirigeixo a la resta de l'hemicicle que no és VOX: Avançar en energies netes, assegurar un futur per al món rural i per a la pagesia i desmuntar d'una punyetera vegada els discursos buits i els discursos absolutament destructius de l'extrema dreta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda, diputades i diputats. Senyor Chamorro, jo no sé si s'hi fixen, però cada vegada interpel·len menys grups parlamentaris d'aquesta cambra. El primer grup a fixar posició és el grup republicà. Imaginin-se! A vegades em pregunto per què jo, erre que erre, estic aquí intentant fer veure posar llum a tanta demagògia i tant negacionisme com el que vostès apliquen. M'ho demano, però aquí estic persistent, perquè per persistència segur que no em guanyen. Miri, l'extrema dreta sempre, sempre, sempre, sempre, ha fet servir el camp com a decorat, i deixi'm-ho així, també com a coartada política, però mai, mai, com una prioritat real, mai. Ara tampoc. De fet, durant el franquisme, per exemple, mentre es proclamava la defensa de la terra espanyola, igual que ara vostè parla del campo español amb aquesta vehemència, quan això passava va ser quan es van impulsar els grans plans colonitzadors, com el del Delta de l'Ebre, que van transformar, de manera radical però alhora també de manera autoritària, l'estructura agrària tradicional d'aquella zona humida del sud d'Europa. Es van desviar rius, es van assecar zones humides, es van expropiar terres, es van imposar conreus i es van construir pobles nous sense comptar ni amb els pagesos ni tampoc amb el teixit comunitari local. I tot això el franquisme ho va fer en nom d'un suposat progrés, progrés i producció, però amb un objectiu clar, el mateix que vostès: controlar el territori i sotmetre'l al model centralista del règim. I avui segueixen el mateix patró. VOX fa servir el relat del món rural com una eina de confrontació i propaganda, però sense proposar absolutament cap tipus de mesura real per garantir-ne el futur. Al contrari, utilitza la por, la por legítima del sector agrari, per atacar la transició energètica, per frenar qualsevol tipus de pas endavant pel que fa a la sostenibilitat i per imposar una idea de territori subordinada a la seva ideologia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Paso de nuevo al ámbito de intersección de su ministerio y del de Exteriores, algo que está estrechamente vinculado al cumplimiento de los derechos humanos, porque todo esto, sí, va de derechos humanos, un ámbito que nos preocupa muchísimo -hay que decirlo- porque la lucha contra la extrema derecha en la defensa de la democracia es algo que no se hace adoptando la agenda de la extrema derecha. No se hace así, no se combate a la extrema derecha cogiendo y adoptando su agenda, y ustedes es lo que están haciendo. Lo hacen alabando el Pacto Europeo de Migración y Asilo. En la última década, miles de personas han muerto intentando cruzar el Mediterráneo y muchas otras han muerto intentando cruzar la frontera del Estado español, como pasó el pasado mes de junio de 2022, cuando más de treinta personas murieron y más de doscientas personas resultaron heridas en la valla. Según Naciones Unidas, fueron víctimas de la intervención de la policía fronteriza de los dos países. En lugar de velar por el respeto y el cumplimiento de los derechos humanos, la Unión Europea ha aprobado un Pacto de Migración y Asilo que limita las vías seguras, que permite las devoluciones colectivas y que no garantiza en ningún caso la solidaridad entre Estados para acoger a personas. Y que el Partido Popular propicie un debate sobre este asunto se debe a motivos que entiendo que todos podemos imaginar, pero lo que tenemos que denunciar es que las familias europeas del Partido Popular, y también del Partido Socialista, se hayan puesto de acuerdo para sacar adelante este Pacto de Migración y Asilo. Eso sí que es condenable. Y también tenemos que denunciar que el Partido Socialista nos venga ahora a defender, señor ministro, las bondades de este pacto, como ya han hecho en varias comisiones parlamentarias.»