Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 2 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«I acabo, ara sí, amb una reflexió europea. Em sembla profundament revelador que Brussel·les pugui flexibilitzar les regles fiscals quan es tracta de despesa militar. Quan es tracta de despesa militar és tot molt fàcil, molt flexible. Però aquesta mateixa flexibilitat desaparegui quan parlem, per exemple, de la lluita contra el canvi climàtic, quan parlem d'habitatge o quan és important resoldre i donar una resposta a una recessió econòmica. Sembla que per als tancs, doncs si hi ha una barra lliure enorme, molt ample, però que pels serveis públics sempre hi ha aquella prudència per ser elegant, pressupostària. Nosaltres, senyories, defensem una altra Europa, una Europa més coordinada. Una Europa amb capacitats compartides, amb més recursos propis i amb una política exterior musculada, una política exterior forta, però també una Europa que no abandoni la cohesió territorial, que no abandoni la pagesia, que no abandoni la pesca ni tampoc l'estat del benestar. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Compartimos una parte importante del fondo de esta moción, entre otras cosas porque hay una pregunta que cada vez es más evidente. Si Europa tiene que invertir más en seguridad, ¿tendrá que hacerlo de conformidad con sus propias prioridades o acaso debería hacerlo siguiendo el dictado de Donald Trump? Esta es la gran pregunta. Y para Esquerra Republicana la respuesta es muy clara: la OTAN es un marco cada vez más agotado. Es algo que decimos desde hace años, y la presidencia de Trump ha puesto de manifiesto esto cada vez con más claridad. Es un aliado que chantajea -hay que decirlo así de claro- a sus socios. No es exactamente un modelo que yo definiera como modelo de seguridad compartida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Per això ens preocupa profundament el missatge que s'està enviant. Se'ns diu que no hi haurà retallades. Fantàstic! Que no hi haurà retallades socials. Perfecte. Però senyories, atenció! No retallar no és el mateix que no reforçar. I aquí és on hi ha la clau. Després de 8 anys de governs suposadament progressistes, encara arrosseguem moltes de les ferides que van deixar la crisi financera i, evidentment, també les polítiques d'austeritat. I si ara tenim més recaptació, que està molt bé, la pregunta és molt senzilla: aquesta recaptació la destinarem a reconstruir l'estat del benestar o a alimentar la cursa armamentística? La pregunta és molt binària. És sí o no. Fem una cosa o fem l'altra? També ens preocupa - amb el temps que em queda- la manca de transparència. Per nosaltres és clau i molt important. El Govern espanyol afirma que ja va assolir el famós 2 % de despesa militar. Bé, i la pregunta és, i ara? I ara què? Quin és l'objectiu real per a aquest any? Quin percentatge, senyories, s'està executant? Perquè tampoc ho sabem. Quins compromisos s'han adquirit per la pròxima dècada? La veritat és que aquesta cambra no ho sap. Jo crec que no hi ha ningú. O sí? Seria una sorpresa que pogués respondre a aquestes preguntes. I això deixam'ho dir és especialment greu, molt greu, perquè sense pressupostos aprovats i amb partides disperses en diferents ministeris és molt difícil. Se'ns fa molt difícil que aquest Parlament pugui fiscalitzar adequadament aquestes suposades preses de decisions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Per tant, sí que podem dir que hi ha mesures positives en aquest decret. Les exempcions fiscals, la flexibilització parcial de les regles fiscals per als ajuntaments afectats o la protecció de víctimes d'accidents ferroviaris són, al nostre entendre, decisions correctes i també necessàries. Però aprovar aquest Reial decret, ara posarem una mica d'aigua al vi, no significa considerarlo suficient i avui també toca dirho. L'Estat continua arribant tard. L'Estat continua reaccionant després de la tragèdia en lloc de prepararse abans que aquesta arribi. Perquè la dana no és un fet excepcional. La dana no és, senyoria, un fet aïllat. Malauradament, els episodis climàtics extrems són cada vegada més freqüents i continuem governantlos amb una lògica improvisada, amb una lògica o sorpresa sempre centralista i basada en decrets d'urgència. Una lògica que no ha estat capaç de donar resposta a totes les necessitats sorgides un any i mig després de la gota freda. Mirin, cada catàstrofe torna a evidenciar les mateixes mancances infraestructures vulnerables, serveis públics extremadament tensionats, manca de prevenció, infrafinançament dels municipis per nosaltres molt greu i una dependència excessiva de decisions preses aquí des de Madrid. Una altra evidència important, els ajuntaments són els primers que responen quan hi ha una emergència. Els ajuntaments, siguin del color que siguin, sempre hi són. Són els que obren els pavellons, els que tenen les famílies, els que reparen els carrers, els que recuperen serveis bàsics. Però després, quan arriba el moment dels recursos, aquests per als ajuntaments arriben condicionats i arriben insuficients. I, evidentment, arriben tard. I això no és autonomia local real, com tampoc ho és obligar les comunitats autònomes per culpa d'un finançament injust a recórrer al FLA, on, per cert, aprofito s'hauria d'haver produït ja la quitança. Una quitança que, senyories, senyor ministre, està pactada. No sé què coi estem esperant.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tots i a totes. Diputades i diputats, senyor ministre. Votarem a favor d'aquest Reial decret. Ho farem perquè evidentment hi ha persones afectades. Persones que en aquests moments no poden esperar més perquè les ajudes a famílies, les ajudes a treballadors autònoms i a municipis afectats per la dana, afectats també pels incendis o pels accidents ferroviaris, son evidentment necessàries. Malgrat ho hem de dir que arriben tard per a molta gent. De fet, tampoc és cap sorpresa. Esquerra Republicana sempre, sempre, sempre, hem estat al costat dels afectats per la dana al País Valencià i òbviament, ho seguirem estant. I també votarem a favor, perquè és de sentit comú que les ajudes d'emergència no hagin de tributar. No es pot demanar a una família que ho ha perdut absolutament tot i que a sobre pagui amb impostos per una ajuda destinada simplement a intentar reconstruir la seva vida. Cal també això, ho volem afegir, posar les majors facilitats a empreses, treballadors, autònoms i entitats sense ànim de lucre perquè recuperin justament la seva activitat perduda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Per tant, i ara sí que acabo, sí, votarem a favor. Ho farem per coherència democràtica. Ho farem per respecte institucional, evidentment, a Formentera, i perquè entenem que la representació territorial s'ha d'adequar sempre, sempre, a la realitat. Però també diem que això és només un pas petit i que queda pendent el debat. El debat important. El debat de calat. El de la democratització real de les institucions d'aquest Estat i el reconeixement efectiu, sens dubte, de la seva pluralitat nacional i també territorial. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos y a todas. Esquerra Republicana va a votar a favor de esta proposición de ley. Lo haremos porque entendemos que adaptar la LOREG a la reforma constitucional aprobada es una obligación, una obligación democrática y, sin duda, también es una obligación jurídica. Si la realidad institucional de Formentera ha cambiado y hoy se reconoce su representación propia en el Senado, es lógico y, a la vez, es absolutamente coherente que el ordenamiento electoral también lo haga. También lo haremos porque compartimos una idea de fondo. Compartimos que las islas no son periferias administrativas. Las islas son, sin duda, comunidades con identidad, comunidades con necesidades y comunidades con voz propia. La representación territorial no puede ser solo una fórmula retórica, siempre tiene que tener consecuencias políticas y consecuencias institucionales.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Des d'Esquerra Republicana defensem que les nacions i els territoris de l'Estat necessiten, senyories, veu pròpia, necessiten capacitat de decisió i, sobretot, necessiten reconeixement polític real. I això no s'arregla només amb ajustos puntuals, sinó que això s'arregla, evidentment, afrontant un debat profund, un debat, en definitiva, sobre el model territorial i democràtic. També -i vaig acabant, presidenta- volem destacar un element important. Aquesta reforma reforça la idea que les realitats insulars mereixen un tracte específic. I això creiem que és especialment rellevant en un moment en què massa sovint les polítiques estatals es pensen des d'una lògica absolutament centralista, des d'una lògica absolutament uniformitzadora, que és al qual ens tenen acostumats. Així ho hem vist, per exemple, i això és important en la proposta per al pressupost de la Unió Europea. Una proposta que tindrem temps de parlarne, però és una proposta -el pressupost de la Unió Europea- presentada per la Comissió per al període, com bé saben, 20282034, on, en comptes de recentralitzar com es proposa, el que cal, senyories, és justament descentralitzar els programes. És important que es descentralitzin, perquè des de la descentralització es gestionaran millor. Perquè són els governs més propers a la ciutadania qui han de gestionar aquestes realitats, perquè aquests recursos sens dubte aniran canalitzats on més bé han d'estar canalitzats. I cal també preservar fons específics per als territoris insulars. Perquè també és important donar resposta a les seves realitats concretes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta proposició de llei. Ho farem perquè entenem que adaptar la LOREG a la reforma constitucional aprovada és una obligació, és una obligació democràtica i, sens dubte, una obligació també jurídica. Si la realitat institucional de Formentera ha canviat, i si avui es reconeix la seva representació pròpia al Senat, és lògic, i alhora és absolutament coherent, que l'ordenament electoral també ho faci. I també ho farem perquè compartim una idea de fons. Compartim que les Illes no són perifèries administratives. Les illes són, sens dubte, comunitats amb identitat, comunitats amb necessitats i comunitats amb veu pròpia. La representació territorial, doncs, no pot ser només una fórmula retòrica, ha de tenir sempre conseqüències polítiques i conseqüències, sens dubte, institucionals. Ara bé, que votem a favor no vol dir que renunciem a fer algunes consideracions que m'atreveixo a adjectivar de crítiques. La primera és que aquesta reforma, senyories, arriba tard. Formentera té consell insular propi des de l'any 2007. Han hagut de passar gairebé dues dècades perquè l'Estat adapti plenament les seves estructures de representació a aquesta realitat. Massa sovint, doncs, i ho hem dit moltíssimes vegades, les institucions de l'Estat reaccionen a pas de tortuga, reaccionen amb lentitud davant les realitats que són nacionals, davant les realitats que són territorials i, en aquest cas també, insulars.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s'ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti'm bé: els independentistes republicans d'esquerra estem una mica d'acord. D'acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d'infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d'acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l'aigua existent. Un model, s'ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l'Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d'Urgell, un sistema amb més de 150 anys d'història.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I per això acabo com he començat. Si l'Estat no és capaç de garantir unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política concreta, està fallant un Estat, aquell Estat que diu que alimenta la població amb la seva agricultura. Res més. Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Presidenta, diputados y diputadas, voy a empezar con una máxima que creo que es muy importante y que define perfectamente la discusión de esta tarde: si este Estado, si un Estado, en definitiva, no garantiza unos seguros agrarios que funcionen, no está fallando una política sectorial concreta, no solo está fallando el Ministerio de Agricultura -si hablamos de este Estado-, es justamente este Estado el que está fallando, sin duda, al país al que quiere alimentar. Esta es la cuestión. Eso es lo que está ocurriendo ahora mismo y esto sí es un despropósito. Estamos hablando de una proposición de ley que llega tarde, déjemelo decir. Llega muy tarde y llega muy mal. Y llega, además, de la mano de aquellos que cuando han gobernado -y lo han hecho muchos años- no han hecho nada o tampoco han sido capaces de resolver este problema. Señorías del Grupo Popular, hoy parece que ustedes descubren la sopa de ajo, que descubren los ingresos agrarios, la volatilidad o la fragilidad del propio sector, pero los agricultores hace demasiado tiempo que sufren mucho y ustedes, cuando tuvieron la oportunidad, tampoco hicieron nada. Tampoco hicieron ningún cambio, sobre todo ningún cambio de verdad, de calado, estructural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I 30 segons, presidenta, només per parlar de la llei de la cadena alimentària, que tampoc respon a la realitat, i que ni Partit Popular ni Partit Socialista han estat capaços de solucionar o d'acabar les deficiències que té aquesta llei des del primer dia. És més, uns ni van ser ni se'ls va esperar, i els altres tancada en un calaix, perquè Esquerra Republicana, com bé saben, en el seu dia, vàrem presentar propostes per modificar-la. I ja està, acabo. Diria moltes coses més, però vaig fora de temps. Mirin, només una cosa, el camp, els pagesos que fan allò de 24/7, estan 24 hores gairebé treballant a fora, a la intempèrie, de 7 dies a la setmana, no discuteixen sobre ideologia perquè tenen poc temps. El poc temps que els queda, si els queda alguna hora, fan papers, la burocràcia. Al camp cada dia es lluita per una altra cosa, que és per sobreviure, perquè al final no hi ha més sostenibilitat, no existeix cap sostenibilitat si no existeix l'econòmica, és a dir, que s'hi puguin guanyar la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I a més a més, deixin-m'ho dir, apareixen noves afectacions, perquè estem en canvi climàtic, i on abans plovia poc, ara plou molt i amb més intensitat. I què es troben massa pagesos? Doncs miri, n'ha parlat el senyor Gavin, ha parlat del míldiu, el míldiu que afecta, com bé saben, la vinya. Hi ha territoris de l'Estat espanyol on sí que té una cobertura per l'assegurança. I resulta que al meu país no. I no l'hem patit avui, el míldiu, el vam patir l'any 2018. Això no s'entén. No té cap mena de sentit. Davant d'això, hi ha dificultats de cobertura, hi ha dificultats de reconeixement de dany i massa incertesa sobre el que queda protegit i el que no. On no hi ha incertesa és a l'hora de pagar el pagès, aquí sí que no hi ha incertesa, però a l'hora de fer la valoració dels danys, atenció, perquè llavors resulta que hi ha molta lletra petita que a vegades ni tan sols està escrita. I això, senyories, en un context, repeteixo, de canvi climàtic i d'augment de riscos, doncs és inacceptable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi'm que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d'avui aquesta tarda. Si l'Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l'Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d'Agricultura si parlem d'aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m'ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament. I arriba, a més, de la mà d'aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d'all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l'oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l'os, cap canvi estructural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«No em queda temps, però només un apunt, presidenta, per parlar de l'execució pressupostària. De fet, la llei obliga l'Estat a publicar, com bé saben, semestralment, les dades regularitzades d'execució de la inversió. Però aquestes dades no es publiquen, no es publiquen en obert. No s'envien tampoc en temps i en forma, i això és una vulneració claríssima de la Llei General Pressupostària. De fet, en els últims deu anys, Adif, per posar un exemple, només ha pressupostat 4167 milions d'euros per a Catalunya. D'aquests quatre mil i escaig n'ha executat mil trescents, un de cada tres euros. Perquè es fixin amb la comparació? Jo crec que amb això queda tot dit. Mirin, i ara sí que acabo. Si realment senyories del Partit Popular pretenen o volen parlar de transparència i volen parlar de justícia fiscal, comencin per reconèixer el dèficit fiscal estructural, la desinversió persistent i el maltractament financer que pateix Catalunya. Perquè el que és frívol i patètic és que ens portin una moció al plenari d'aquesta cambra fingint que acaben de descobrir un problemón quan vostès són els que l'han generat durant anys. Els hi hauria de caure la cara de vergonya. El que passa és que la cara la tenen de ciment armat i parlant de cares de ciment armat, senyor Cruset, jo li diré, sense bramar que viuen a Ripoll, més tard o dhora sadonaran de qui negocia a canvi de res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d'aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes. Diez más dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d'una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d'euros l'any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d'aquesta realitat, s'escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven. El que han fet és erosionar d'una manera flagrant l'estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se'n a passeig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Avui el Partit Popular ens porta una moció que és directament un exercici de cinisme polític, m'atreviria a dir, de primer nivell. Vostès venen aquí i es queixen de la quitança del FLA. Vostès venen aquí i es queixen del nou model de finançament. Vostès venen aquí, ens ensenyen una fotografia del president del meu partit i del president de l'Estat espanyol. És a dir, vostès es queixen que les comunitats autònomes tinguin menys deute i més recursos. Doncs miri, francament, costa d'entendre. Costa d'entendre si és que el que realment els molesta no és tant això, sinó que el que els molesta és que Catalunya guanyi sobirania i que, a més a més, aquesta sobirania la guanyi gràcies a la feina d'Esquerra Republicana de Catalunya. Mirin, si vostès, senyories del PP, creguessin mínimament en la descentralització política i fiscal, sens dubte estarien a favor d'aquestes mesures. Però no tot el contrari. Perquè el que estem veient és si em permeten la renúncia sistemàtica dels seus governs autonòmics a exigir l'autogovern. Així de simple. Així de clar. I això ens vehicula cap a una conclusió molt clara: el seu model, senyories del PP, no és el de l'Espanya autonòmica, tampoc el nostre, però de moment és el que hi ha i per això treballem per guanyar espais de sobirania. El seu model s'assembla molt més al centralisme que defensen els d'Abascal i els seus.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Mirin, senyories, el control del porc senglar, la gestió cinegètica i la sanitat animal són totes elles competències autonòmiques. Primera cosa. I això no és una opinió, no és ideologia. És a dir, és la Constitució, la seva Constitució, les lleis vigents. Però, és clar, això els deixebles d'Abascal, és a dir, vostès, doncs és només un petit inconvenient. És infinitament més divertit, molt més divertit demanar un mando único estatal, com si el virus es combatés amb ordres des de Madrid o amb circulars impreses al Butlletí Oficial de l'Estat, per exemple. És més, com que no n'hi ha prou amb centralitzar, proposen -?atenció també- una auditoria independent que, oh sorpresa, sorpresa, ja té les conclusions escrites abans de començar. De qui és la culpa de la pesta porcina al focus a Collserola? De la Generalitat de Catalunya. Sempre Catalunya, mai Madrid, mai els errors estructurals que pateix el sector, que són molts, ni tampoc la manca de suport real a la pagesia i a la ramaderia. Només, senyories de VOX, ho sabem totes i tots, utilitzen el sector primari per rascar vots a les zones rurals. Només instrumentalitzen la pagesia, la ramaderia a cada debat que en tenen l'oportunitat per rascar quatre vots i s'estan quedant sols, perquè al final només intervinc jo. Ara, aquí estarem per plantar-los cara i sí, per defensar el sector. Però encara hi ha més, VOX suggereix que el sector cinegètic es converteixi en una autoritat sanitària, que es flexibilitzi la normativa d'armes -?com no?- i que la caça esdevingui la gran heroïna contra la malaltia. És a dir, la gran heroïna -?és important la caça, atenció, no estem dient això- és molt important, però no és l'única solució davant d'aquesta malaltia. Mirin, diputades i diputats de VOX, la sanitat animal no es basa en qui dispara millor o en qui dispara més ràpid, sinó en protocols científics. Es basa en epidemiologia i també, i sobretot, en bioseguretat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I no és -?i vaig acabant, presidenta- casualitat que la disposició final d'aquesta reforma estableixi també que el text es publiqui en totes les llengües de l'Estat. Crec que això també és bo fer-ho notar. No és un detall menor. És el reconeixement de la riquesa i de la diversitat lingüística. I ara sí que acabo dient, per si no havia quedat clar, crec que sí que donarem suport, evidentment, en aquesta presa de consideració en aquesta reforma, perquè per nosaltres cada poble té dret, sens dubte, a ser representat en primera persona. Espero també si puc llençar el desig que més d'hora que tard, els que així ho vulguem, ho puguem fer també des d'un estat propi, amb o sense Senat. Res més. Moltes gràcies, presidenta, i enhorabona. Gracias, presidenta, hoy seguramente mejor acompañada que otros días. Buenas tardes a todas y a todos y un saludo a los representantes de las islas que hoy nos acompañáis y a otros que estáis también en tribuna. Hoy en esta proposición de ley no debatimos, a nuestro parecer, una cuestión técnica; de hecho, no debatimos tampoco un simple ajuste legal. Hoy, con esta iniciativa que nos llega desde el Parlamento de las Islas Baleares, debatimos dignidad, dignidad democrática, reconocimiento nacional y justicia también territorial. La propuesta de reforma del artículo 69.3 de la Constitución para que Formentera pueda escoger a un senador propio no es un capricho; de hecho -se ha dicho sobradamente hoy aquí esta tarde- ni siquiera es una extravagancia, al contrario: es claramente el resultado de una reivindicación noble, sostenida, unánime y persistente del pueblo de Formentera expresada por sus instituciones a lo largo de muchos años, de demasiados años.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Des d'Esquerra Republicana ho diem sense embuts: si el Senat és una cambra territorial, que no ho debatrem avui aquí, ha de representar els territoris i els ha de representar tal com són, no tal com eren fa mig segle. Aquesta és una reforma que no trenca res. De fet, ni tan sols esgarrapa la intocable unitat d'Espanya que alguns defensen més amb l'estómac, si em permeten, que amb el cervell. És una reforma que tampoc resta drets a ningú. Al contrari, és una reforma que el que fa és afegir democràcia, perquè no s'hauria de fer, però ho llanço. No sé si algú en aquest hemicicle, doncs li fa por adquirir més democràcia. Ho demano. Em temo que alguns -?els mateixos que no em deuen entendre, perquè tampoc m'escolten- a aquests, possiblement, la democràcia els fa una mica de por. I deixi'm que vagi un pas més enllà. Aquest és un debat que interpel·la el conjunt dels Països Catalans, també Països Catalans, una realitat conceptual que a molts els fa explotar les neurones. Interpel·la una manera d'entendre l'Estat basada en la uniformització i en el centralisme, una manera de fer que incomoda profundament quan als pobles petits, els pobles insulars, els pobles catalanoparlants, alcem la veu i reclamem ser tractats com a subjectes polítics complerts, subjectes polítics complerts. També un concepte que no hauria d'espantar ningú en una democràcia plena. I aquesta és la qüestió: Formentera parla en català. Formentera també pensa en català. Formentera forma part d'un espai cultural, lingüístic i nacional, i això, senyories, no es pot ignorar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Formentera no és una extensió d'Eivissa. Formentera no és una nota a peu de pàgina. Formentera és un poble amb una identitat pròpia, amb unes institucions pròpies i amb tot el dret del món a ser escoltat directament a la cambra que teòricament -?teòricament- representa tots els territoris. I deixi'm que ho digui directament: negar aquesta representació és una anomalia democràtica, sens dubte. La seva estimada constitució -?d'alguns, eh?- la Constitució del 78 va agrupar a Eivissa i Formentera en una sola circumscripció, quan Formentera ni tan sols tenia Consell insular propi. Formentera és una illa amb autogovern, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat institucional. És evident, doncs, repeteixo, que mantenir aquella agrupació és perpetuar una ficció constitucional que ja no respon a cap realitat, a cap, i avui encara menys a cap realitat política ni a cap realitat social. I encara més, Formentera avui té més població que altres illes de l'Estat que ja escullen senador propi. És a dir, que si algú té l'excusa basada en el pes demogràfic, és evident també que cau pel pes de la pròpia gravetat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo. Des d'Esquerra Republicana defensem fer totes aquestes polítiques i fer-les també des del nostre país. La Generalitat ja gestiona una part important de l'estat del benestar, però també ho dic obertament. No és cap sorpresa, el volem gestionar tot i volem tenir la capacitat fiscal per fer unes polítiques redistributives que siguin ambicioses, ambicioses perquè la ciutadania ho mereix. I per això també són crucials els acords per al model de finançament que n'hem parlat en el punt anterior i també per augmentar la capacitat tributària de la Generalitat de Catalunya. Res més. Gràcies, president. Gracias, presidente. También de manera rápida, aunque en este punto no daremos apoyo, queremos manifestar, de entrada, nuestra preocupación, una preocupación muy importante en cuanto al tema que hoy el Partido Popular expresa. Parece que les preocupa menos de lo que les preocupaba cuando gobernaban. Pero, en todo caso, con toda probabilidad no compartiremos las medidas que el Partido Popular pondría en marcha. Por eso, sí queremos poner de relieve tres o cuatro puntos. Para empezar, es evidente que en el Estado español hay un problema muy grave, inmenso, con los trabajadores pobres en concreto. Según Oxfam Intermón, casi tres millones de personas trabajadoras sufren pobreza laboral -tres millones de personas-, es decir, que no pueden hacer frente a sus gastos corrientes a pesar de trabajar y tienen que destinar hasta un 80 % de sus ingresos a cubrir gastos como la vivienda o servicios sumamente básicos. Eso demuestra muchas cosas. Entre otras, básicamente que España no se ha recuperado de la fractura social -y creo que esto es importante- causada por el austericidio del Partido Popular, evidentemente también facilitada por el Partido Socialista en la década pasada. Creemos que aquí radica el problema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El 2024 un 25,8 % de la població espanyola es trobava en risc de pobresa i d'exclusió social, segons la taxa AROPE, més de 12 milions de persones. El fet que, malgrat tenir una feina, senyories, milions de persones puguin sortir d'aquesta situació és altament preocupant. No entenem massa vegades, per no dir sempre, el triomfalisme del Govern espanyol quan parla de la taxa d'atur més baixa des de l'any 2008 o, més enllà de reduir latur i de mesures importantíssimes, com augmentar el salari mínim o facilitar l'ingrés mínim vital. És evident que cal anar molt més enllà. Des d'Esquerra Republicana crec que hem estat molt clars parlant i defensant mesures productives i fiscals per tenir una Catalunya justa i pròspera. Des del nostre entendre, cal apostar per l'estratègia de reindustrialització, sobretot la reindustrialització verda important i per l'especialització, sobretot en els sectors amb un alt valor afegit. I cal abandonar l'aposta pel model, en aquest cas, econòmic amb baix valor afegit que es basa en el turisme de masses o el rendista expressat. Val a dir, amb l'ampliació o amb la suposada ampliació de l'aeroport del Prat, per exemple, o la falta d'ambició en matèria climàtica. I a nivell fiscal, ho hem dit també moltes vegades, apostem per rebaixar l'IRPF a la classe treballadora. Apostem per equiparar les rendes del capital a les rendes del treball, no és cap novetat, i establir un marc més just en matèria climàtica, també per a les empreses o per a les grans empreses, en aquest cas de l'Ibex. Abaixar impostos com demana gairebé cada sessió plenària, tant el Partit Popular com VOX, de manera reiterada, no es trasllada en tenir directament menors preus i majors ingressos per a les famílies. Més aviat al contrari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. També de manera ràpida, malgrat que en aquest punt no hi donarem suport, però sí que volem manifestar d'entrada la nostra preocupació, que és una preocupació molt important respecte al tema que avui el Partit Popular expressa, o que fa veure que expressa, i fa veure que els preocupa. Segurament els preocupa avui menys que quan estaven vostès governant. Però en tot cas, amb tota probabilitat no compartirem tampoc les mesures que el Partit Popular posarà en marxa. Per això sí que volem falcar tres o quatre punts. D'entrada, és una evidència que a l'Estat espanyol hi ha un problema molt greu, un problema immens amb els treballadors, amb els treballadors pobres. Segons Oxfam Intermón, quasi 3 milions de persones treballadores pateixen pobresa laboral, 3 milions de persones, és a dir, que no poden fer front a les seves despeses les despeses corrents malgrat tenir feina i que han de destinar fins a un 80 % dels seus ingressos a cobrir despeses com l'habitatge o serveis extremadament bàsics. Això, senyories, demostra moltes coses, però bàsicament, que Espanya no s'ha recuperat de la fractura social, i crec que és important causada per l'austericidi del Partit Popular. Evidentment també facilitat pel Partit Socialista de la dècada passada. I crec creiem que aquí rau el problema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Intentaré fer-ho de manera telegràfica. De fet, el primer que vull posar en consideració és l'extrema urgència. Això vol dir l'extrema necessitat de millorar el model de finançament de Catalunya i també, encara que alguns els hi retumbin les orelles, dels Països Catalans. De fet, fa 12 anys que el model actual està caducat. De fet, en els 17 anys que aquest model ja ha caducat en els 17 anys de funcionament, els 17 anys que ha estat operatiu, el que ha demostrat és, bàsicament, que s'ha consolidat un finançament injust, un finançament persistent i directament lesiu per als serveis públics de Catalunya. I això, senyores i senyors diputats, és així. L'any 2021 el dèficit fiscal de Catalunya. Ho hem explicat manta vegades. Va assolir un màxim històric de 22 000 milions d'euros, això és, un 9,6 % del producte interior brut. O dit d'una altra manera, és més de la meitat del pressupost que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultat de tot això, doncs, també n'hem parlat, malauradament, moltes vegades. Uns serveis públics com el de Rodalies, especialment a Catalunya, o és igual, o serveis públics dedicats a la salut o a l'educació, que tenen un finançament infinitament inferior al que els ciutadans de Catalunya mereixen. I, per desgràcia, els catalans patim, en pateixen les conseqüències cada dia. Caos a Rodalies o una pressió flagrant de la nostra sanitat pública.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, i acabo. L'Estat, vostès, es queden al marge. L'Estat, vostès, ens imposen les regles, els recursos i les normes i a sobre ens retreuen que no som capaços d'arribar. És el mateix esquema de sempre, vicepresidenta. Vostès decideixen i nosaltres paguem, això sí, i Catalunya aguanta. I sap què passa, vicepresidenta? Que hi ha un detall que crec -sospito- que vostès encara no poden controlar, que és també la nostra determinació, perquè si tinguéssim els recursos que generem no estaríem avui aquí discutint de dèficit. Estaríem construint el país que mereixen els nostres conciutadans. I potser és exactament això el que els fa por a l'hora de no modificar el que fa tant temps haurien de modificar. Doncs miri, tinguin-ho clar: o ens deixin gestionar el que es nostre o sens dubte seguirem avançant igualment perquè aquest país, el meu, no ha vingut, vicepresidenta, a demanar permís. Moltes gràcies. Decía que hay que repartir los objetivos de déficit y de deuda de manera justa entre las autonomías del Estado y los municipios. Tienen que tener voz y voto también a la hora de decidir sus objetivos de déficit las autonomías y los ayuntamientos. Señora Montero, sé que eso pasa hoy, pero pasa porque les forzamos a ello. Por lo tanto, creemos que también es preciso que se introduzca en la ley. Y ya no sé si catalogarlo de triste o de patético, pero la realidad es que tanto su partido, el Partido Socialista, como el Partido Popular bloquearon ese debate en el Senado. Esperamos que puedan explicarse con sus alcaldes y alcaldesas, pero, sobre todo, lo que esperamos en el Grupo Republicano es que, cuando debatamos esta proposición de ley aquí en el Congreso, cambien su posición.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Sí. Deia que calia repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa entre l'Estat, les comunitats autònomes i, evidentment, els ajuntaments. És més, tant ajuntaments com comunitats autònomes han de tenir veu i vot a l'hora de decidir els seus objectius de dèficit. Perquè avui, senyora Montero, això és cert que passa, però passa perquè els forcem. Pensem, doncs, que el que cal també és introduir-ho a la llei. I jo no sé ja si catalogar-ho de trist o de patètic, però la realitat és que tant el seu partit, el Partit Socialista, com el Partit Popular, van bloquejar aquest debat al Senat. Esperem, esperem que se sàpiguen explicar vostès amb els seus alcaldes i alcaldesses. Però sobretot el que esperem des del grup republicà és que, quan debatem aquesta proposició de llei aquí al Congrés, canviïn la seva posició. Per cert, també senyora ministra, aprofito aquest punt per reivindicar que el Reial decret llei que han pactat PP i PSOE sobre les inversions dels ajuntaments no és en cap cas la solució que el món local necessita, ni tampoc la que mereix. I no ho és perquè és un pedaç temporal. Es manté el marc restrictiu del Partit Popular i impedeix planificar inversions als ajuntaments amb seguretat jurídica. En definitiva, i lligant-ho amb el debat d'avui, cal acabar amb el fet que el sostre de despesa augmenti en un 8,5 %, la recaptació del 2025 en un 12 %, però la regla de despesa, vicepresidenta, només augmenti un 3,5. Això és una bestiesa. Ho és perquè d'això en depenen els recursos dels ajuntaments, perquè d'això en depenen els recursos dels diferents territoris de l'Estat. Això vol dir que d'aquesta animalada en depenen els serveis públics. Els objectius de dèficit proposats per l'Estat són claus en aquest sentit. L'administració central es reserva el 95 %, el 95 % de la capacitat de fer dèficit. Però atenció! N'executa menys del 60 de la despesa pública i molt menys del 60 % de la despesa social o en els àmbits de salut, els d'educació i els serveis socials es concentra en les comunitats autònomes. Un repartiment just dels objectius de dèficit, vicepresidenta, equivaldria a un 1,1 % per a l'administració central, un 0,5 per a les comunitats autònomes i un 0,3 per als ajuntaments. Això seria el més just.»