Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 21 de 23
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Al final, fins i tot en la redacció d'una llei com aquesta, i al Senat es va veure aquesta llei d'ensenyaments artístics, fins i tot quan parlem d'ensenyaments artístics s'acaba discutint sobre qui decideix, qui aprova, qui mana i, en aquest cas, sobre qui dona el vistiplau als plans d'estudi, a les escoles, als ensenyants, qui els vigila -quina obsessió amb l'ANECA!-, qui marca prioritat, qui diu el que està bé i el que no ho està. En la discussió d'aquesta llei, el fet que Catalunya tingui un extraordinari bagatge d'estudis, de centres d'ensenyament artístics, ha sigut, jo diria, que una pura anècdota. És igual si Catalunya està feta de creativitat o no. Tot això, al final, no interessa. La clau sempre acaba sent la mirada centralista, que sempre ha de ser més que la resta, es parli de cinema, de pagesia, de ports, de platges, de trens o de pressupostos, naturalment. És com una mena de miracle. A veure si m'explico: el Madrid-Estat -i al Madrid-Estat hi participen diputats de qualsevol comunitat- ha decidit, tocat pels déus del poder, que sempre és més important que la resta. I fent honor a la veritat, també és cert i vull que consti en acta, la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics s'ha fet de manera educada, i els ho agraeixo. Però vostès, tots, quan agafen l'ordinador i es posen a redactar... Noi, quina mania! PSOE i PP tenen tendència a menystenir allò que Catalunya els pugui aportar. I alerta, aquesta no és una denúncia resignada, no s'ho pensin, al contrari. Espanya sempre ens acaba recordant, al catalanisme, sempre ens confirma que anem bé. Anem bé perquè, al final, sempre estem al cap del carrer. Quin és el cap del carrer? La mirada catalana de les coses no és la mirada espanyola de les coses. Els uns, el PP, des del bressol es pensen que l'Estat és seu, Espanya és seva; i els altres, el PSOE, arriben al poder, entren als ministeris, queden engolits pel com s'ha fet sempre i, aleshores, acaben fent el de sempre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Més enllà de les bones intencions epistolars i de les gesticulacions, què pensen fer? Canviaran la Llei de l'Esport per adaptar la normativa a la defensa de l'interès superior del menor? Perquè, si no es canvia la llei, deixen els nens i els joves a la graderia i els clubs entre l'espasa i la paret. Alguns han patit sancions, atenció, de fins a 40 000 euros. Perquè si no es canvia la llei en aplicació del dret internacional, poden fins i tot haver-hi conseqüències civils, pel dany psicològic causat als menors, o penals sobre aquells que hagin negat la llicència al menor. I perquè amb els nens, les nenes i els adolescents no s'hi juga. Señorías, presidenta, muchas gracias. De antemano, diré que, como sabe muy bien el señor Gabilondo, las catalanas y los catalanes tenemos nuestro propio Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges, en este caso la síndica. Por tanto, es al Síndic de Greuges a quien reconocemos. Desgraciadamente, en muchos casos seguimos dependiendo de las decisiones del Gobierno español o, si hablamos de deporte, de las federaciones españolas, y por eso no hemos querido desaprovechar esta oportunidad para volver a denunciar un caso que consideramos flagrante. Hay un tema, como digo, del que se ha ocupado el Defensor del Pueblo -también lo ha hecho el presidente del CSD, Rodríguez Uribes-, pero sin proponer soluciones que vayan más allá de la mera gesticulación, y les voy a explicar por qué. Me refiero a la discriminación que sufren muchos menores extracomunitarios, a los que se impide competir con licencia federativa, un problema especialmente escandaloso cuando hablamos de fútbol. Claramente, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos del menor. Insisto, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos de los menores extranjeros extracomunitarios.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Després de veure tot el que ha passat amb l'escàndol dins la Reial Federació Espanyola de Futbol i les amenaces de la FIFA d'expulsar els clubs de futbol espanyol de les competicions europees si hi ha interferències en l'elecció del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, interferències per part del CSD, comencem a entendre retroactivament aquesta genuflexió de la llei espanyola davant els interessos de la FIFA. Els van amenaçar aleshores, quan estava tramitant-se la llei de l'esport, potser amb deixar-los fora del Mundial? És això? Perquè això seria molt greu. Però com s'explica si no que, en el passat, el CSD intervingués en un munt de casos, obligant les federacions a concedir llicència a un determinat menor i, en canvi, es permeti que la Llei de l'Esport vulneri els drets del menor? Estem parlant de casos en els que es va facilitar la llicència: març del 2016, desembre del 2018, gener del 2021, maig del 2021. S'està discriminant els menors per raó de la seva nacionalitat. Se'ls nega el seu dret al joc, a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com el seu dret a l'educació. Perquè si van a estudiar, per exemple, a Catalunya, només podran jugar federats el primer any. El segon any no se'ls permetrà, perquè el reglament de la FIFA ho prohibeix. Se'ls retirarà la llicència, per no parlar de la vulneració del seu dret d'associació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«En la tramitació de la llei espanyola de l'esport, Junts va denunciar aquesta situació de desprotecció dels menors estrangers. Vàrem presentar una esmena perquè es ponderés en tot moment el seu dret a la pràctica esportiva recreativa com a forma d'inclusió social, facilitant la tramitació de les llicències federatives amb l'únic requisit que el menor estigui en situació regular. S'ha de dir que, a Junts, entenem que aquesta situació hauria d'estar garantida sempre, és a dir, que tot menor ha de ser considerat regular quan es tracta de fer prevaldre el seu interès superior. Han de tenir l'oportunitat de jugar amb els altres nens, amb les altres nenes o adolescents de la seva edat. De fet, en el projecte de llei de famílies es diu que els menors estrangers en situació irregular podran tenir un document d'identitat com estrangers, amb la qual cosa es resoldria el problema dels papers. Malauradament, la nostra esmena a la Llei de l'Esport no va prosperar en els seus termes, i la llei espanyola estableix que el dret dels menors estrangers, quan es tracta de competir amb llicència, està supeditat a la normativa federativa nacional i internacional aplicable. És a dir, la llei espanyola facilita que les federacions internacionals, que són entitats privades, com és el cas de la FIFA, amb seu a Suïssa, limitin els drets dels menors extracomunitaris que arriben a l'Estat. Una genuflexió normativa en tota regla.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«I un dels altres arguments que vostè torna a reproduir, després d'un temps que ens semblava que ho havia entès, és el que fa referència al suposat trencament de la societat catalana, i ho diu vostè, a qui una part de la societat espanyola li organitza manifestacions en contra de les seves polítiques i han provocat entre tots vostès una divisió social que feia dècades que no es vivia. Creu que la societat espanyola està fragmentada i dividida perquè el partit que va guanyar les eleccions a Espanya no governa? O que està fragmentada i dividida per què s'aprovarà una llei d'amnistia? Creu que li fa falta una agenda del reencuentro aquí? O, senyor Sánchez, no creu potser que després de sis anys dirigint el Govern de l'Estat espanyol, alguna responsabilitat hi deu tenir? En el debat d'investidura li vam dir, i avui li repetim: seguim esperant que vostè, amb fets, desmenteixi aquells que creiem que a vostè només li importa el poder i que farà el que calgui i s'aliarà amb qui calgui només per conservar-lo. L'any 2006, el president Mas va guanyar les eleccions a Catalunya amb sis diputats més del que ha tret ara el PSC i no va governar. L'any passat, el candidat socialista Collboni va perdre les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona i va ser alcalde gràcies a un pacte amb el Partit Popular i té govern en minoria. Vostè, senyor Sánchez, va perdre les eleccions espanyoles del 23 de juliol, tot i venir de presidir cinc anys el Govern espanyol, i avui continua al càrrec en minoria. No penso que tot això que li estic explicant justifiqui aquesta inflor de pit que va exhibint -alguns en dirien prepotència- perquè els números no li surten. Per poder governar a Espanya, a Barcelona o intentar-ho a Catalunya, vostè necessita sempre els números dels altres, perquè amb els seus no em fa mai prou.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para favorecer el acceso a alimentos básicos.
«Després, estic absolutament convençut, i he mirat algunes iniciatives semblants que hi va haver quan vostès governaven, que si a vostès els arriben a proposar això quan vostès governaven, vostès això ho tomben radicalment de dalt a baix. He vist alguna iniciativa semblant en aquell moment. Vostès, realment, amb aquesta mesura, en realitat el que volen fer és un plantejament de confrontació política, però vostès no van a la resolució del problema. Que el Govern ha d'actuar? I tant que sí. La música és bona. Que el Govern ha de fer coses? Sí, és clar que sí. Però dir 'que faci tot lo possible en tots els graons de la cadena alimentària', escolti'm, això és com no dir res. Dir 'revisar totes aquelles mesures adoptades pel govern que han contribuït a augmentar aquests preus i reduir el consum, especialment l'aplicació anticipada de l'impost del plàstic', quina mania amb les mesures ambientals. Escolti, segur que és un factor més, però també segur que no és la causa, no? Per acabar dient 'baixin l'IVA de tot', de la carn, del peix, de les conserves, a més a més de les baixades de l'IVA que ja s'han fet, perdoni'm, això és molt poc rigorós. D'entrada, perquè de les dades, que és cert que són dades oficials que vostès han explicat, hi ha dades que vostès, aquí no hi ha un anàlisi prou profund. Per exemple, és cert que hi ha hagut un augment de preus i una reducció del consum d'alguns aliments frescos, totalment d'acord. Però vostès saben que hi ha una certa tendència de l'augment de les dietes basades en productes de proteïna, productes proteínics. Vostès saben, també, que hi ha una tendència a dietes veganes, flexitarianes. Vostès tot això no ho estan tenint en compte. Per tant, ens sembla que això és un pim-pam-pum polític, no una proposta per resoldre cap problema. De propostes per resoldre aquests problemes n'hem parlat en moltes ocasions, i el que cal és posar fil a l'agulla, modificar la llei de cadena alimentària i tantes altres accions que s'han de fer perquè els aliments redueixin el seu cost. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bé, ho dèiem aquest migdia, que els temes polèmics són terrenys abonats a la demagògia, i avui hem vist tota una masterclass al respecte. El 7 de juny del 2022, en la presa en consideració d'aquesta mateixa iniciativa, els deia que totes les dones, totes les dones d'aquest hemicicle estem en contra de l'explotació sexual. Totes. Cap de nosaltres vol que una dona es vegi obligada a prostituir-se. Però també els deia que aquesta iniciativa de l'abolicionisme més punitiu no acabarà amb la prostitució, sinó que enviarà la que s'exercia en espais regulats, els coneguts de terceria locativa, a la clandestinitat, com va exposar en el seu informe Amnistia Internacional. Una regulació que pot portar les prostitutes que no formen part del proxenetisme coercitiu a posar en risc la seva integritat física no és una bona regulació. Una regulació que les empeny a exercir en el seu entorn familiar o veïnal, aprofundint en la seva estigmatització, no és una bona regulació. A més, dependran encara més de les màfies d'explotació sexual. Quan es legisla, s'ha d'analitzar molt i molt bé quines conseqüències poden tenir els canvis que es proposen. A la Comissió d'Igualtat ja hem tingut altres exemples d'efectes indesitjats en el passat, com amb la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual que, com recordarà segur tot l'hemicicle, va suposar la rebaixa de centenars de condemnes per agressió sexual, una llei que va sortir del Ministeri d'Igualtat d'Unidas Podemos, però també del Ministeri de Justícia del PSOE. A més, com vàrem dir també ara fa dos anys, què ha passat amb el consentiment? Parlen de llibertat sexual, defensen que només sí és sí, menys quan una dona adulta, de manera voluntària, tria exercir la prostitució. Aleshores, el seu consentiment no és vàlid. Aquí hem escoltat, des del Grup Socialista, que la prostitució és una violació previ pagament. Aleshores ens preguntem: com és que el feminisme socialista no ha proposat un canvi al Codi Penal per incloure la prostitució voluntària, per tant, consentida, en el delicte de violació? Ja els ho dic jo: perquè jurídicament no s'aguanta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Després de sentir moltes vegades que era la millor d'Europa i que donava tan bon resultat, la realitat s'acaba imposant. Aquesta llei s'ha de modificar. Les propostes que fa el text les compartim majoritàriament. Proposarem millores. Hi ha aspectes que es poden millorar: la definició d'algunes qüestions en identificació de producte, etiquetatge, garantia de preus, productes de proximitat i quilòmetre zero... El sector ho espera ja. I ho espera l'explotació familiar, segurament la baula més feble del sector, però ho espera també aquella explotació de tipus mitjà que té unes condicions més adequades per competir i per lluitar en el mercat, i també espera, doncs, aquestes mesures i aquesta modificació d'aquesta llei, per no ser objecte de l'especulació dels productes agroalimentaris, perquè una intermediació no es quedi tot el marge de benefici dels productors, per evitar la incertesa total que representa comercialitzar productes sense saber quin preu et pagaran. La reforma de la llei de cadena alimentària no ho resoldrà tot, això que quedi clar. La modernització dels regadius, la reforma d'Agroseguro, una PAC més adaptada al nostre territori i més flexible als diferents sectors, les inspeccions dels productes importats per requerir els mateixos nivells d'exigència amb seguretat alimentària i de tractament amb productes prohibits, per exemple, al nostre mercat... Tot això també ha d'aparèixer en l'equació. I no podem esperar més. Cal actuar ja en tots els fronts, i també en la modificació de la llei de la cadena alimentària que avui podem donar un pas endavant. Espero que els grups del Govern s'hagin cregut de debò que cal fer les coses diferents. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«En aquesta tasca, que nosaltres la sentim nostra i que la volem impulsar, som partidaris i demanem fugir del partidisme i de la tàctica política, perquè una de les coses que jo crec que ens demana el sector dels pagesos i els ramaders, i el conjunt de la societat també, és que estiguem per la feina, que ens concentrem en resoldre aquests problemes amb els quals, de fet, hi ha un diagnòstic compartit, en molts aspectes. I, per tant, no crear-ne de nous i posar-nos a la feina, no dedicar-nos a batalletes polítiques ni discursos ideològics, sinó a treballar per resoldre aquests problemes amb celeritat. La situació és molt greu. Penso que el ritme de presa de les decisions dels diferents governs no és prou ràpid. Però els anirem recordant, no sigui que, com que han afluixat les mobilitzacions, no es tornin a acomodar una altra vegada. Com fem el que prediquem, el grup de Junts, senyora Jordà, votarem a favor d'aquesta iniciativa, naturalment. Aquesta presa en consideració és, efectivament, una oportunitat. Aquesta proposta ens permet fer una cosa amb la qual penso que hi ha un diagnòstic compartit, que és que la llei de cadena alimentària no ha donat el resultat desitjat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Junts per Catalunya no acceptarem aquest menyspreu cap a la nostra policia integral, que precisament és qui s'ocupa d'aquestes funcions. Si vostès coneguessin de veritat la societat catalana, sabrien que pels catalans ha estat i segueix sent cabdal comptar amb una policia pròpia, europea, democràtica, moderna, al servei de la proximitat. El desaire premeditat que acaben de fer vostès als Mossos d'Esquadra és ben significatiu del capteniment que tenen en general per totes les institucions catalanes. I respecte als tres altres punts, jo vull fer evident que el que proposen, ho dic per les persones que ens estaran escoltant després del vídeo de vostès, que vostès el que fan és instar al Gobierno. És a dir, que després d'avui, tot estarà igual. Instar al Govern, el Gobierno español. Escolti, el que s'ha de fer és fer i proposar projectes de modificacions legislatives, no mocions, com el que, efectivament, ha fet el PNV o com, efectivament, també hem fet nosaltres. I hem presentat ja unes proposicions de llei per tal de fer les modificacions necessàries per abordar aquesta situació gravíssima d'impunitat en termes de delinqüència multireincident. Ens preocupa molt i hem trobat molt bones mesures que podrem debatre, parlar-ne i trobar consensos perquè, efectivament, es puguin aprovar i siguin, sí en aquest cas, aplicables de veritat i puguin resoldre el problema de la impunitat de les persones multireincidents, o de l'augment dels jutges del penal o d'instrucció i, en general, on faci falta, no només a jutges del penal a Barcelona. I també a modificar, per exemple, el Codi Penal o la llei d'enjudiciament criminal per assegurar, per exemple, que els ajuntaments o altres administracions locals puguem tenir o puguem estar legitimats activament per també comparèixer en aquests processos penals, tot de cares a poder assegurar que aquests processos judicials prosperin en més garanties cap a aquestes persones multireincidents, o com també vam fer presentant esmenes al decret 6/2023 respecte el desallotjament en casos d'ocupacions, com també vam aconseguir d'aprovar en el Parlament de Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Els malalts d'ELA tenen molts herois. Un d'ells va fer anys ahir. Des d'aquí, feliç cinquanta-setè aniversari, Juan Carlos Unzué. En altres circumstàncies podríem dir que tindria molta vida per davant. Però el Juan Carlos sap que la malaltia avança implacable i que no té cura, que ell no té temps. Per això el Juancar no perd ni un minut ni un segon, perquè sap que la seva causa és molt més gran que ell. L'equip de Juancar el formen més de 3000 homes i dones de tot l'estat, també amb ELA, i les seves famílies i els seus amics. I aquest jugador número 12 en què s'ha convertit la societat, la gent del carrer que vol una llei ELA. Els deia l'altre dia, i els torno a repetir avui, que la gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior, en què aquest govern, el govern de l'estat, va prorrogar fins a 48 vegades una proposició de llei que, al final, va decaure perquè es van convocar eleccions. Tots i totes som responsables de posar data ràpidament a la ponència d'aquesta llei. Tots i totes som responsables de trobar el consens sense dilacions. Pot ser la primera llei que posi d'acord aquest hemicicle. Posem, per tant, el focus en la seva esperança. Llum verda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En fi, les associacions de lluita contra l'ELA han deixat clar que la proposició de Junts és la que a hores d'ara reflecteix les seves reivindicacions i necessitats. I no és perquè Junts l'hagi encertat, sinó perquè Junts els ha escoltat des de l'empatia, sabent que això de l'ELA li pot tocar a qualsevol, sabent que hi ha moltes malalties neurodegeneratives que requereixen atenció, però que l'ELA és una malaltia complexa des del moment del diagnòstic que marca un final de vida especialment cruel. Perquè mata en pocs anys, perquè t'acaba deixant immòbil, mut, amb la ment clara i la voluntat ferma atrapades en un cos que ja no obeeix. Senyories, posem davant del mirall les polítiques del benestar social a les situacions de gran dependència i de gran discapacitat. La llei ELA pot ser una llei pionera, una llei valenta, una llei avançada que obri camí, com fan els herois de les novel·les d'aventures, com els líders que descobreixen noves maneres d'enfrontar-se al món o d'enfrontar-se a la vida.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Gràcies, president. Bé, amb la presa en consideració d'aquesta tercera proposició de llei que té a veure amb les malalties neurodegeneratives, tanquem la primera fase de tramitació de la que ha de ser la futura llei ELA. Insisteixo: llei ELA. La proposició socialista tornarà, segur, a tenyir de verd l'hemicicle, però, ara per ara, no és una llei ELA. Té present l'esclerosi lateral amiotròfica? Sí, però li nega la seva singularitat. Parla, per exemple, d'agilitzar els graus de discapacitat i de dependència perquè, en lloc de en sis mesos, es revisin en tres, però igualment obliga els malalts tocats de mort a tornar a passar per un tribunal mèdic i a fer tots els tràmits burocràtics que això implica. Nosaltres, per exemple, demanem un grau de discapacitat i dependència més alt d'inici i, al cap d'un any, de manera automàtica, passar al màxim grau permès sense tràmits burocràtics. Respecte a l'electrodependència, els recordem que, per a les persones amb discapacitat, ja existeix la figura del consumidor vulnerable o consumidor vulnerable sever, condicionada als ingressos. La millora que es proposa del barem econòmic és tan baixa que la majoria d'electrodependents quedarien fora d'aquest bonus social. Els proposem que, a més dels ingressos, tinguin en compte, també, les despeses d'una persona que està 24 hores connectada al consum elèctric. Es parla de rehabilitació per millorar la qualitat de vida dels malalts, però s'obliden del més important, que és l'atenció sociosanitària o intermèdia de 24 hores que necessiten les persones de gran dependència en risc de mort, en el cas dels que tenen feta, per exemple, una traqueotomia, com passa en la fase final de vida dels malalts d'ELA. Formació dels cuidadors professionals, sí. Però, i els familiars cuidadors, qui els forma? Proposen residències específiques per malalties neurodegeneratives. A Junts pensem, i ja ho vam dir, que potser és millor que hi hagi places especialitzades a centres sociosanitaris.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«De tot el que ens ha explicat avui, ens agradaria saber què és exactament allò que beneficia directament a Catalunya. I òbviament, que sempre parlo de Catalunya, òbviament, que sempre parlo des de la perspectiva de Catalunya, perquè nosaltres som representants polítics que representem a la nostra nació, que és Catalunya, cap altra. Deia que, de tot el que ens ha explicat avui, ens agradaria saber què és allò que exactament beneficia a Catalunya. I ho dic també perquè vostè ha citat a Umberto Eco i amb els catalans, aquí, al Reino de España, sempre s'aplica la llei del pèndol. O ens espolia la dreta espanyola o ens espolia l'esquerra espanyola. Des que vostè és president, ha parlat moltes vegades de Catalunya. Aquí sempre es parla molt de Catalunya, però ningú ha fet una sola proposta de manera voluntària per poder ajudar a la nostra nació, al nostre país. Vostè abans ha parlat d'una llista, la llista de coses que no funcionen a Catalunya. És una llista que no necessitem perquè la tenim claríssima. El que nosaltres necessitem, senyor Sánchez, són els quartos, els diners, els recursos que corresponen als ciutadans de Catalunya i que vostès no paguen, governi qui governi, perquè el Partit Popular tampoc pagava a Catalunya. Per exemple, què han proposat per solucionar el problema del finançament? Vostès no han fet cap ni una proposta per Catalunya. De fet, no només no han fet cap proposta, han seguit fent allò que feia el Partit Popular, que és no pagar a Catalunya i seguir munyint els ciutadans de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I sobre aquesta darrera formació els hi donaré un exemple que els hi farà molt més clar. A l'estació de Sants, en plena precampanya, vostès han anunciat una inversió de 176 milions d'euros. Paral·lelament, alhora, Madrid, estació d'Atocha, vostès han mobilitzat 650 milions d'euros. Barcelona, 176 milions; Madrid, 650 milions d'euros. Em temo que, passades les eleccions de Catalunya, comprovarem que la inversió de Sants és només, i ha estat només, un acte de suport al seu candidat. Perquè la llista d'infraestructures vitals i essencials per Catalunya que estan inacabades, que estan bloquejades, que estan estancades des de fa molts anys, des dels governs del PP fins als governs socialistes, és molt llarga, senyor Sánchez: el corredor mediterrani; l'estació de La Sagrera; l'ampliació de Sants; el desdoblament de l'R3; l'intercanviador de la Torrassa; el soterrament de vàries vies de varis municipis; l'estació intermodal a Martorell; l'estació intermodal del Camp de Tarragona; l'estació intermodal del Prat; el baixador de l'aeroport de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de Nacional 2 de Girona; la finalització, l'ampliació i la millora de la Nacional 240 de Borges Blanques a Lleida; la finalització de l'A-14, l'A-22, l'A-26, l'A-27; ampliació de l'A-2; ampliació i millora de la Nacional 420; la gestió del fons de les beques; el deute històric de l'estat espanyol amb Catalunya i, per tant, amb tots els ciutadans de Catalunya, 465 000 milions d'euros, segons la comissió del Parlament de Catalunya; la baixa execució dels pressupostos generals de l'estat espanyol davant d'altres territoris; el finançament de la Llei de la Dependència; els impostos suspesos pel Tribunal Constitucional; la llei i les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional; la disposició addicional tercera, i un etern etcètera.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les entitats que han promogut aquesta ILP i ciutadania que, amb la seva signatura, l'ha avalat. Benvinguts a aquesta cambra. Tractem avui la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular que, mitjançant una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2022, ens proposa, mitjançant un reial decret, una regulació extraordinària de les persones estrangeres que es trobessin en territori de l'Estat espanyol abans de l'1 de novembre de 2021. Em permeto aquí fer una referència al president Puigdemont i a la seva conferència pronunciada el 5 de setembre de 2023 a Brussel·les. En ella va detallar el paquet de qüestions materials pendents de resoldre des de fa dècades a Catalunya. Entre d'altres, però en un lloc destacat, va referir-se a la taxa d'immigració, posant l'accent en dos aspectes. El primer, que aquesta era la més alta de tota la península, i el segon, la manca de competències i de recursos per gestionar-la. I, és en aquest context, que Junts per Catalunya, com ja coneixen, hem pactat amb el Govern espanyol la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos, que han de permetre al govern de Catalunya implementar una política nacional pròpia en aquest àmbit, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats de Catalunya. Evidentment, i com sempre defensem, en el marc normatiu europeu, en aquest cas en matèria d'asil i immigració, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que són diferents de les de Catalunya. Unes competències i recursos integrals que, sabem molt bé, només podrem blindar amb la independència i amb un estat propi. De moment, però, amb la seva delegació podrem evitar haver de parlar mai més de regulacions extraordinàries. I no n'haurem de parlar més perquè si a Catalunya tenim totes les eines, nosaltres serem capaços de donar la millor resposta en temps i forma al complex fenomen migratori del nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Però des de Junts per Catalunya hem d'anar més enllà en la reflexió de la seva proposta, perquè aquesta proposició no de llei és una nova evidència de la voluntat dels grups polítics espanyols d'atribuir a l'Estat una capacitat política de fer política al marge de l'àmbit competencial que li és propi per dur-la a terme. Perquè, de la mateixa manera que vostès no permetrien en cap cas que hi hagués una invasió competencial per part de ningú, nosaltres tampoc podem admetre-ho a la inversa i normalitzar aquesta pràctica. I és evident que vostès, en certa manera, ja són conscients d'aquesta realitat que hi ha en la proposta que fan, perquè en el mateix redactat de la proposició ja fan preventivament referència a l'àmbit competencial, una referència, tot sigui dit de passada, col·locada una mica amb calçador. Vostès proposen instar el Govern de l'Estat a emprendre tot un seguit d'accions, però a la vegada fan referència al fet que això es faci en coordinació amb les comunitats autònomes i en l'àmbit de les seves pròpies competències, com si posant un llacet al regal enverinat aquest pogués passar desapercebut a ulls nostres. Doncs mirin, no, no es tracta pas d'això. Al marge de la conveniència o no de treballar sobre una problemàtica, que he dit que l'entenem necessària, les competències de resoldre aquesta problemàtica o les tenen uns o les tenen els altres, i en aquest cas, les competències en matèria de serveis socials, d'acord amb l'article 166 de l'Estatut de Catalunya, són exclusives de la Generalitat de Catalunya. I estaran d'acord amb mi que, a més a més, aquest article té tota la força que ha de tenir per complir-se, no només per ser part d'una llei orgànica, que també, sinó perquè va aconseguir mantenir-se en l'Estatut vigent, sobrevivint a la retallada que li va aplicar aquesta cambra respecte a allò que havia aprovat el poble de Catalunya mitjançant referèndum, així com també sobrevivint a la posterior mutilació que li va aplicar el Tribunal Constitucional. Però, a més a més, a la idea d'apel·lar a la coordinació amb les comunitats autònomes que vostès recullen en la seva proposició, pressuposa situar la política impulsada pel Govern de l'Estat com la política principal, la política en majúscules, a la qual queden subordinades les polítiques desenvolupades per les comunitats autònomes i que s'han de desplegar, segons vostès, amb la coordinació del govern de l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que una societat moderna i que vetlli per tots i cadascun dels seus ciutadans ha de preocupar-se per l'estat emocional de les seves persones i evitar que aquestes puguin caure en qualsevol tipus d'aïllament social. I, per tant, en aquest context, i des d'aquesta premissa, qualsevol mesura que reforci la lluita contra el risc de la solitud no desitjada, com una de les expressions i evidències de l'aïllament social, hauria de ser benvinguda. Per altra banda, si entrem pròpiament en l'anàlisi del que planteja aquesta proposició no de llei, podríem admetre des de Junts per Catalunya la majoria de les qüestions plantejades, tot i que val a dir que el que s'hi proposa només fa referència a mesures correctives i, per tant, a posar el focus un cop ja s'ha produït la problemàtica. És per això que, des del nostre punt de vista, faltaria incorporar-hi també totes aquelles accions preventives que s'anticipin a la solitud no desitjada mitjançant la promoció de relacions de qualitat, sòlides i duradores, fet, com deia, que no es preveu en aquesta proposició no de llei i, per tant, des del nostre punt de vista, cal treballar tant la resolució del problema com també la seva prevenció per evitar que es produeixi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«La societat reclama cada cop més respostes individualitzades ajustades davant dels problemes mèdics, i això és el que fa, per exemple, l'Agència Europea del Medicament quan dona avantatges des de la legislació europea als laboratoris que investiguen malalties rares. Fins i tot això és el que fa Catalunya, quan protocol·litza els malalts d'ELA com a malalt crònic avançat des del primer moment, entenent que està ja en final de vida i que necessitarà pal·liatius relativament ràpid. I hi ha un altre aspecte que també fa l'ELA singular, ataca sobretot persones entre els 40 i els 65 anys, que normalment són pares o mares de família, amb nens o adolescents que volen veure créixer i els hem d'ajudar que això sigui possible. No esperin que un pare o una mare es rendeixi fàcilment, no ho faran, allargaran tot el que puguin la seva estada en aquest món, malgrat la dificultat que això comporti. Pel privilegi, el regal, de veure créixer els nens. Per això vull acabar amb una cita d'una altra persona que, com el Lou Gehrig, també se sent un home afortunat perquè, com si no, podria saludar cada nou dia tot dient: 'Avui és el millor dia'? Això fa l'Ilde Oliveras. Li preguntava l'altre dia d'on va sortir la frase i em va explicar que va ser una mena de contracte vital amb els seus fills Pol i Dalmau. A l'Ilde el van diagnosticar d'ELA el 19 de juny del 2020, tot just sortint del confinament de la Covid, i només un dia més tard, quina casualitat, de veure la roda de premsa del Juan Carlos Unzué al Barça anunciant la bomba informativa. I és clar, l'Ilde no s'ho creia, però lluny d'enfonsar-se, s'ha vestit la samarreta de l'equip del Juan Carlos i jo m'he vestit la seva, és aquesta. Aquí hi diu: 'Avui és el millor dia'. No veieu el missatge perquè només es fa visible quan sortim al carrer i li posem llum a la vida, però avui farem que la llum entri a aquest hemicicle prement el botó verd i tindrà tot el sentit. Des del 2019 les organitzacions de malalts d'ELA visibilitzen la malaltia il·luminant de verd els monuments més importants de la ciutat. El verd és el color de l'esperança, de la naturalesa, de la salut, de la generositat i de la vida, i estem segurs que avui, de nou, serà el color amb el qual el poder legislatiu d'aquesta cambra acompanyarà aquesta proposició de llei que presenta Junts, però que pertany a la gran família ELA. Mai com ara per arribar al consens, és la gran oportunitat que tenim totes i tots de complir amb un compromís que ve de lluny i que sento que per fi el tenim a prop. Gràcies i fem-ho possible.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I per acabar, demanem ajudes per al transport de malalts, que s'impulsi una formació específica per als cuidadors i una avaluació de l'estratègia davant l'impacte de les malalties neurodegeneratives, que van guanyant terreny a mesura que la població envelleix. El Grup Socialista portarà en breu a aquesta cambra la tercera proposició d'ELA per a la presa en consideració, però està orientada a legislar genèricament sobre malalties neurodegeneratives. L'altre dia també escoltàvem a Esquerra defensant l'ampliació de l'àmbit de la dependència, però la resposta que necessiten els malalts d'ELA no pot ser generalitzada. L'ELA és singular, requereix una llei singular i que arribi aviat, no tornin a guardar al calaix les reivindicacions dels malalts d'ELA, perquè la gent no els ho perdonaria, perquè no tenen temps, perquè l'ELA és molt ràpida, et mata en una mitjana d'entre tres i cinc anys, no dona treva ni temps per adaptar-te als seus símptomes. No t'ataquen un punt, com fa, per exemple, el càncer. No. L'ELA afecta tot el sistema motor i fa que comencis per no tenir força, després ja no pots caminar, ni menjar, ni acaronar o abraçar la gent que estimes, ni parlar, ni respirar. És una malaltia rara de gran complexitat, sense oblidar el cop psicològic que representa ser diagnosticat amb ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«També proposem una modificació del barem de limitacions de mobilitat per incloure-hi la dificultat respiratòria. I té sentit, té tot el sentit, ja que un malalt d'ELA amb mobilitat a les cames pot tenir afectada la musculatura de l'aparell respiratori i això li provoca ofec i dificultats per caminar. Aquest canvi en el barem també afavoriria les persones que tenen cardiopatologies que també els provoquen problemes respiratoris. Es demana que hi hagi recursos tècnics i humans especialitzats en l'atenció als malalts d'ELA. Per descomptat, és competència de cada comunitat autònoma decidir si fa o no centres d'ELA, però és segur que cal personal especialitzat. De fet, pensem que la millor solució és formar personal especialitzat i acreditar places per a malalts d'ELA als centres sociosanitaris. Fer uns pocs centres per a una malaltia rara el que pot provocar és que els pacients acabin lluny de la família i dels amics, i les relacions socials formen part, indiscutiblement, de la qualitat de vida. Per això demanem garantir atenció domiciliària especialitzada amb serveis de fisioteràpia, per exemple, en els casos de gran dependència, que són la meitat dels malalts. Parlem de 1500 persones a tot l'Estat. És un dels punts clau. En un estat de benestar no pot ser que el familiar s'hagi de convertir en el cuidador responsable de la persona amb ELA. L'atenció d'aquesta malaltia requereix una formació complexa. I arriba un punt que aquesta atenció ha de ser de 24 hores. Per exemple, com és el cas del Carlos, quan el malalt s'ha de fer una traqueotomia per poder respirar, ha de tenir sempre a prop algú, per si es tapona el forat, perquè es pot ofegar, es pot morir. Com explica el Juan Carlos Unzué, quan arriben a aquest punt, molts malalts es deixen anar, es veuen obligats, diu ell, a morir, perquè no existeixen les ajudes que necessiten i senten que estan arruïnant les seves famílies. L'eutanàsia no ha de ser una elecció per imposició econòmica, com denuncia també el Jordi Sabaté. Els que el seguim a xarxes socials veiem les seves ganes de viure, o les del Xavi Gàmez amb el seu 'amo vivir'. Pels que no ho sabeu, el Xavi ha fet una Guia tecnològica per a persones dependents amb esperit guerrer, on ensenya com dominar la tecnologia des de la veu. Malauradament, el 28 de febrer el Xavi anunciava a les xarxes que els metges ja li han dit que queda poc per a la traqueotomia i ens compartia la seva terrible angoixa. Sap que un cop li facin, deixarà de parlar i de menjar. Per qui qüestiona si l'ELA ha de tenir una llei especial, el convido a informar-se a fons de com mata l'ELA, aturant un a un cadascun dels teus músculs fins a deixar-te immòbil, amb el cap absolutament clar, presoner dins d'un cos amb compte enrere. Un cap que pateix per la família, per l'entorn, per això també proposem, per protegir les persones cuidadores d'aquests malalts d'ELA, que han hagut de deixar la feina, que puguin mantenir les bases de la seva cotització a la Seguretat Social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tot això, i probablement algunes coses més, és el que veritablement és a mida d'aquesta amnistia. I, senyor Bolaños, serveixi aquest llistat també per deixar clar, a tots els que amb aquesta amnistia volen passar pàgina, que l'únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia, cap més. El conflicte polític històric entre la nació catalana i l'espanyola continua existint; el que fa l'amnistia només és tornar a la política el que és de la política i, això és cert, obrir una finestra d'oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya, d'una Catalunya que nosaltres volem lliure. I acabo. Acabo. El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva de la nostra negociació amb Esquerra i amb els socialistes. Des de Junts els volem reconèixer i agrair la feina feta pels seus equips jurídics i també pels polítics, com també volem agrair el suport a la llei de SUMAR, de Bildu, del PNV, de Podemos i del BNG. Avui el més important és enviar un missatge d'esperança a totes les persones injustament represaliades i a les seves famílies, que des del primer dia han estat el motor de la negociació política de Junts. Aquesta llei d'amnistia, ara sí, va per totes elles. I per tot aquells que us pregunteu, per tots aquells que ens pregunteu, i ara què?, doncs, ara junts i a totes. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 'no' raonat dels diputats i diputades de Junts del 30 de gener ens confirma que és mantenint amb fermesa la posició que s'avança de veritat. Aquell difícil i poc entès 'no' ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible: una amnistia integral que no deixa cap independentista fora i que és d'aplicació immediata; una amnistia que adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació; una amnistia que guanya dos mesos per als acusats pels acusats del Tribunal de Cuentas, dos mesos que altrament haurien estat irrecuperables; una amnistia ajustada al dret internacional i preparada per al recorregut i encaix europeu, perquè ha pogut incorporar les principals recomanacions de l'esborrany de l'informe elaborat per la Comissió de Venècia després de la visita a Madrid de la seva delegació d'experts juristes -val a dir, d'experts juristes, imparcials i independents-, que, ara els hi voldria recordar, fou forçada pel Partit Popular amb la intenció de vendre'ls el seu discurs sempre trampós. Aquell discurs que només compra Espanya i que des de Junts per Catalunya vam combatre traslladant a la Comissió de Venècia rigorosos arguments jurídics, que són aquells amb què guanyem a Europa. És el discurs dels mateixos que no es cansen de repetir que aquesta és una amnistia feta a mida dels independentistes. Des de Junts per Catalunya els diem que no s'equivoquin, que no enredin més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Em permetran començar saludant el president, el vicepresident, els membres de l'executiva i la coordinadora de l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat de la qual un servidor va ser promotor i que, igual que el president Puigdemont en el seu moment, vaig tenir l'honor de presidir, segurament, en els moments més àlgids de la repressió contra els electes locals. Va per ells avui també aquesta amnistia. Moltes gràcies. Encarem avui el penúltim debat en aquesta cambra de la llei d'amnistia. El penúltim, perquè tots som conscients que, després del seu pas pel fangar del Senat, haurà de tornar per ser definitivament sanejada de l'acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn. Una dreta àmplia que, seguint la proclama 'el que pueda hacer, que haga', del líder de la mentida i la intoxicació, el senyor Aznar, ens ha ofert i ens oferirà un ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar la seva tramitació definitiva i, sobretot, l'aplicació d'aquesta llei. Una llei presentada pel Grup Socialista no per convicció, com avui ens ven en Salvador Illa, candidat, sinó com a resultat de l'acord d'investidura amb Junts per Catalunya. Una llei que Junts des de l'inici del seu recorregut parlamentari vam dir que calia esmenar per disposar d'una norma amb més garanties. Una llei que va arribar al ple d'aquesta cambra a finals de gener, només parcialment esmenada i que Junts no vam avalar per entendre que tenia mancances.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Avui tindrem llei d'ensenyances de les arts i és bo, però els ensenyaments artístics, senyores i senyors, no comencen avui, no comencen a aquesta hora, no començaran quan haguem fet la votació, les coses -oh, sorpresa- no comencen quan ho decideix aquest Congreso, aquest hemicicle o l'Espanya política. En cada sector hi ha vida prèvia. En cada societat hi ha vida prèvia, al marge de l'activitat legislativa del que es digui aquí, en aquest Congreso, i Catalunya, com a nació, precisament n'és la prova. Som nació i ho som al marge del que ens digui l'Estat, del que s'aprovi o no s'aprovi en aquest hemicicle. Aquesta també és la clau de tot plegat. I avui és un bon dia per recordar-ho. Entendre-ho o no, aquesta és la qüestió. Senyores i senyors diputats, gràcies per la seva atenció. Gaudeixin del dia. Presidenta, señorías, hoy es un buen día, muy buen día. Hemos salvado las prisas, las presiones y vamos a aprobar la ley de amnistía. Habrá costado, pero lo haremos, y saldrá investida y sólida. Y en este primer punto, vamos a aprobar también la ley de enseñanzas artísticas, que es una norma muy esperada. Es fácil pensar que el de la creatividad es un mundo sin reglas. De hecho, se hace difícil imaginar a Tàpies, Bellver o Flotats atrapados en una telaraña de normas. En cambio, una cosa es el talento y la creatividad y otra la formación necesaria. Este querer aprender requiere un entorno seguro, reglado, que ordene la forma referente a cómo se brinda ese conocimiento. Se trata de fijar al enseñante y definir cómo y dónde se enseña. Hay que garantizar la calidad, y es lo que vamos a hacer. Globalmente, lo conseguiremos, lo haremos, está bien, y, por tanto, podemos felicitarnos por ello todos juntos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Per ser gràfics i no em perdo, no m'estic perdent, no. No m'estic perdent. Per ser pedagògics, mentre a Madrid s'aixecava el Teatro Real amb els diners de l'Estat, a Catalunya, a Barcelona, la societat civil construïa el Liceu o el Palau amb els seus propis mecenes i impulsors. Aquest detall, que sembla menor, aquest detall, ens porta a l'epicentre de la discussió d'avui, a la col·laboració també entre la cosa pública i la iniciativa privada, i la necessitat de fer-ho compatible. No és, hi insisteixo, no és una anècdota, també en l'ensenyament artístic no és una anècdota. A Catalunya sempre ens hem mogut a partir de la força de la societat civil, perquè mai no hem estat Estat, i estaria bé que fessin silenci els que són Estat. És per això que sabem que l'excés de normes acaba encotillant o pot acabar encotillant qualsevol tipus d'iniciativa, i per això, quan se n'escriu una, de norma, de nova, s'ha d'evitar fer malbé precisament la capacitat de crear, precisament la innovació i el fet d'avançar-nos o la capacitat d'avançar-nos als temps. La norma no pot fer nosa, i això és el que hem procurat en aquesta llei d'ensenyaments artístics.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«En el quilòmetre zero dels intangibles hi ha, per exemple -i avui és un bon dia de dir-ho-, la necessitat que Catalunya decideixi quin és el camí de la seva plenitud, cosa que acabarà passant, senyories, cosa que acabarà passant. I a l'altre extrem, el de les coses concretes, hi ha una llei com la d'avui, que per molts només va de posar ordre i prou, però no, no, no, no, també s'hi fa notar el conflicte de nacions. De fet, els que sostenen que Espanya és una sola nació uniforme haurien d'analitzar què proposem des de Catalunya en cada esmena d'aquesta llei, haurien de fer atenció a allò que diem els grups catalans, els bascos, els gallecs, que no som terroristes, sinó representants dels electors, i aportem matisos absolutament diferents al que proposen els dos grans partits amb visió d'Estat. I ho haurien d'analitzar per entendre que, al marge del debat ideològic, recurrent, habitual en qualsevol societat, sa, aquí també hi ha un xoc de mirades nacionals. És un xoc cultural i per això és tan, tan difícil de resoldre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»