Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 22 de 31
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«La societat, com deia, ha pres consciència progressivament. Des de finals del segle passat, s'han anat fent públics casos d'abusos sexuals. Al principi, la societat els entomava com a circumstàncies excepcionals, amb impacte mediàtic però puntuals, i només ha estat en els darrers anys que s'ha girat el focus cap a les víctimes. I això és mèrit precisament de les associacions i, també val la pena dir-ho, de mitjans de comunicació responsables amb la seva tasca, que és investigar i informar. Una tasca que sovint queda amagada pel silenci, però també pel sensacionalisme i la gesticulació ideològica. L'informe que ens ha remès el Defensor del Poble es basa en tres àmbits: una comissió assessora d'experts, una unitat d'atenció a les víctimes i de suport a la investigació i un fòrum de diàleg amb les associacions. Creiem que la metodologia ha estat adequada, suficient per arribar a un primer diagnòstic i, per tant, considerem acomplert el primer requisit d'aquest procés, que és el de la veritat. Valorem especialment, com ja s'ha dit, el procés d'escolta, l'element qualitatiu que aporta el tracte directe amb les víctimes i les associacions. Més dubtes, en canvi, ens planteja, per exemple, l'enquesta i les projeccions que se'n deriven.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«En Junts somos muy conscientes de que ahora el Estado debe volcarse en la ayuda a aquellos que lo han perdido todo, y sumamos desde Cataluña porque decimos que también somos Valencia, como pueblo hermano. Lo explicaba el otro día mi compañero, el diputado Cervera. Se ha construido un auténtico corredor mediterráneo de solidaridad, del que él formó parte, para orgullo nuestro, porque fue a sacar agua de las casas de los vecinos valencianos con los voluntarios de las Agrupaciones de Defensa Forestal. Hemos conocido muchas acciones solidarias que han surgido espontáneamente. Un empresario del Vallès envió, de forma altruista, cincuenta bombas para sacar agua de las casas al día siguiente de la DANA. Y como esta, tantas y tantas acciones. Desgraciadamente, el partido que lidera la oposición aquí y que gobierna en el país valenciano nos responde desde la catalanofobia, y lo hace cuando el señor Feijóo vincula las ayudas a Valencia con el posible coste de la financiación singular a Cataluña, que, por cierto, todavía nadie ha concretado. Es una forma muy nefasta de apartar el foco del desastre de la gestión del PP, porque el drama de la DANA no empezó el 29 de octubre, sino el día en que Mazón se chuleó en redes sociales de haberse cargado la Unidad de Emergencias del Gobierno saliente. Pero esta vez colocar a Cataluña en el titular no ejerce el papel de cortina de humo, porque Cataluña ha demostrado estar a la altura en otras crisis. Llevamos muchos años construyendo un modelo sólido con nuestro propio servicio Meteocat, que nació a principios del siglo XX, en plena mancomunidad; un servicio que hemos defendido cuando, a golpe de real decreto, el Gobierno socialista ha limitado sus competencias, haciendo prevalecer la AEMET gracias a algunos que hoy sospecho que no podrían explicar su voto; en esta Cámara solo votaron en contra Junts y la CUP.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No volem ser alarmistes, de cap manera, però estem avisats per la història. L'any 62 aquest efecte barrera el van provocar els enderrocs que hi havia sota l'anterior pont de la via del tren. La força de l'aigua es va emportar per davant un dels seus pilars i el desbordament va afectar dos barris de Sant Adrià. És cert, la pitjor part d'aquella riuada del Vallès Occidental se la van emportar Terrassa, Sabadell o Rubí. Hi va haver més de 800 morts o desapareguts i està clar que el que no volem és que tornin a estar aquestes poblacions en risc. Amb els experts en canvi climàtic vaticinant que el retorn d'aquests episodis serà cada cop més curt i les imatges de la DANA encara a la retina, a les nostres retines, és imperatiu prendre mesures per evitar situacions de risc. Per això li preguntem si el seu ministeri i el de Transports tenen previst modificar el pont del tren a Sant Adrià del Besòs. Des de Junts, demanem que es revisin els plans urbanístics, els models constructius, les actuacions a fer aigües amunt i aigües avall per evitar nous desastres. Que es destinin recursos per netejar les lleres dels rius per evitar desbordaments, sense dilacions i des del consens, convertint tota aquesta càrrega emocional que sentim uns i altres, la positiva, però també la negativa, també la negativa, en una crida a l'acció. No podem canviar el que va passar les hores prèvies a la DANA. Les 226 persones que ens han deixat no tornaran, però sí que podem fer que el dia després, que les setmanes després la situació canviï. Que aquesta reflexió serveixi, per tant, per canviar el futur.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«D'altra banda, tots hauríem de fer una reflexió profunda sobre el model urbanístic que ha portat a que bona part de la construcció estigui en zones inundables als litorals marítims, però també a la ribera dels rius. A Catalunya ho sabem prou, a mar i a muntanya i mirem el cel. Un cel més amenaçador pel canvi climàtic. Per tant, urgeix analitzar quines actuacions s'han de fer per evitar els riscos de noves DANAs i amb quines inversions. El mateix secretari d'Estat, Hugo Morán, ha reconegut que la falta de pressupost ha impedit tirar endavant projectes dissenyats per minimitzar el risc d'inundació en els barrancs del Poio i de la Saleta. No hi va haver inversions ni amb el PSOE, però tampoc amb el PP. I si parlem de Catalunya, al Besòs hi ha una situació de risc que reclama intervenció i actuació des de fa molts anys. Parlem del pont del ferrocarril sobre el Besòs a l'alçada de Sant Adrià. La seva baixa alçada és un perill perquè, en cas de fortes pluges, faria de barrera i podria ocasionar un desbordament del riu inundant la zona residencial i industrial fins a arribar a l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a la platja de Sant Adrià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Recordem que la devastació als municipis del barranc del Poio no va ser causada per la pluja, sinó pel desbordament del torrent, que va arribar a baixar amb la força de quatre ebres. L'alt cost en vides humanes és una sentència ferma. Els ciutadans han de saber amb prou temps el que se'ls ve a sobre per poder reaccionar, per poder posar-se fora de perill i cal investigar urgentment què va fallar en aquesta crisi humanitària. A Junts som molt conscients que ara l'Estat s'ha de bolcar en ajudar aquells que ho han perdut tot i ens hi sumem des de Catalunya, on també diem que som València com a poble germà. Ho explicava l'altre dia el meu company, el diputat Cervera: S'ha construït un autèntic corredor mediterrani de solidaritat, del qual ell en va ser part, per orgull nostre, anant a treure ajuda, -perdó- anant a treure aigua de les cases dels veïns valencians amb els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal. Hem conegut moltes accions solidàries nascudes espontàniament. Una empresa del Vallès va enviar de manera altruista 50 bombes per treure l'aigua de les cases l'endemà mateix de la DANA. I com aquesta tantes i tantes accions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Así, somos muchos los que nos preguntamos: ¿tuvo conocimiento previo del golpe el rey, el monarca? ¿Acaso presionó políticamente al Gobierno de Suárez? ¿El rey giró el argumento cuando vio que Tejero y compañía eran la Banda del Empastre? ¿Cuál era su relación con los militares del golpe? ¿Y Armada no estaba y no se le esperaba o es que su sombra era tan alargada que no hacía falta que estuviera porque sencillamente todo estaba ligado, todo estaba ya listo? Y hablando del general Armada, ¿existía y a qué respondía el plan Armada? ¿Estaban todos al corriente? ¿Estaban al corriente partidos políticos y líderes políticos? ¿Cuáles? Las últimas semanas se ha estrenado en Netflix Asalto al Banco Central, que habla de unos papeles que implicaban a Manglano y apunta a un Gobierno pactado incluso con los socialistas en el teórico Ejecutivo de Armada. Y hablando de Manglano, ¿cuál fue el papel de los servicios de inteligencia? Todas estas preguntas siguen pendientes, en el aire, por mucho que se haya investigado y escrito al respecto. Siguen en el aire las dos grandes controversias: la de las complicidades previas, que apuntan a ciertos sectores políticos, y la del papel del rey, que todavía hoy no sabemos con claridad si fue una solución, un problema o ambas cosas a la vez. Lanzar luz sobre esto pasa por desclasificar la documentación de los archivos oficiales sobre el 23-F, que siguen siendo secretos y que, aunque prospere esta moción, continuarán siéndolo, porque hay una ley franquista que así lo determina. Pese a las iniciativas lideradas reiteradamente por el Partido Nacionalista Vasco para reformarla, hoy seguimos igual que hace cincuenta y seis años, ciertamente como tantas otras cosas en el Estado español, y, miren ustedes, sin voluntad y mientras siga vigente una ley franquista, la de 1968, de secretos oficiales, no será posible una investigación transparente y completa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, senyories, mentre les majories parlamentàries continuïn vetant -uns grups per activa i els altres per passiva- la modificació d'una llei aprovada i rubricada pel caudillo, ja poden guarnir tant com vulguin la democràcia espanyola, que cada cop que aquesta surti a la foto continuarà sent igual de gris que sis dècades enrere. Què més ha de passar per saber la veritat? Que no vol regenerar la democràcia el president Sánchez, senyories socialistes? Si ho vol fer, menys esmenes i més projectes. Perquè, mirin, que Felipe era ics i que eme punto era Mariano Rajoy ja ho sabem. Ara, poder s'hauria de saber quin va ser el veritable paper de la monarquia en el serial del 23-F. Muchas gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Hoy Podemos nos trae al Pleno la moción consecuencia de su interpelación a la ministra de Defensa por la desclasificación de la documentación sobre el 23-F, de la documentación del golpe de Estado de 1981 liderado por los generales y con el teniente coronel Tejero como artífice y artista mediático de ese dantesco vodevil que vivió esta Cámara. Más de cuarenta años después, y pese a la amplísima literatura generada por dichos hechos, hoy todavía no sabemos toda la verdad y sigue habiendo muchas dudas, como, por ejemplo, cuál fue el papel que desempeñó el rey Juan Carlos I más allá del que se le ha otorgado oficialmente como figura clave que desactivó el golpe de Estado y salvó la democracia, más allá de ese papel de temporizador ejecutado la madrugada del 24 de febrero que sirvió para blanquear al heredero político del dictador y a la propia Monarquía. Eso entonces dio aires de democracia a una institución antidemocrática por nacimiento, además de anacrónica y caduca, como todas las monarquías del mundo, pero la española siempre arrastra connotaciones peores que la mayoría, porque a diferencia de otras monarquías europeas, que se limitan a ejercer su papel de representación, la Monarquía española se ha dedicado a ser actor activo de la política del Estado: Felipe VI lo hizo con el 'a por ellos' del 3 de octubre de 2017 y lo hizo su padre, el emérito, el rey de la corrupción, con el tema que nos ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Per acabar, deixi'ns fer memòria d'una altra esmena de Junts que tampoc no va prosperar en la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, la que suprimia l'article que feia referència a la gestació per subrogació. La llei la qualifica com una forma de violència contra la dona i aquesta vam considerar que és -valgui la redundància- una consideració que genera estigma als nens i nenes que viuen a l'Estat i que són fruit d'una gestació subrogada. Aquesta falta de sensibilitat respecte d'ells també s'hauria de corregir, com també les dificultats que els pares tenen a l'hora de fer els tràmits de filiació. Que ho acabin pagant els nens és una conseqüència, una vegada més, indesitjada. El mes de setembre, el Tribunal Suprem va autoritzar els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement. Inicialment hi constava la població estrangera on havia nascut. Se'ls ha permès posar el domicili familiar per protegir de nou l'interès del menor. Evidentment, si al registre hi consta un país estranger quan els pares no hi tenen relació amb aquest país, més enllà de que és on han anat a fer la gestació subrogada, s'està remarcant el caràcter adoptiu de la filiació del menor i, per tant, les seves circumstàncies d'origen. Això entenem que ens hauria de preocupar a totes i a tots, que no s'acabin fent lleis que poden generar situacions que acabin anant en contra del bé superior dels infants.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Voy a hacerlo desde el escaño, presidenta, porque voy a ser muy breve. Queremos poner de manifiesto -ya lo saben todos- que se está tramitando una proposición legislativa, una modificación en términos muy similares a la que hoy vuelven a presentarnos. Les indicamos que, en caso de que prospere, creemos que lo adecuado sería que se acumularan en su tramitación. En cualquier caso, repetiré lo que ya ha comentado mi compañero Luis Cervera cuando se iniciaba el trámite de la primera de las proposiciones. Junts per Catalunya hará que esta modificación, la que se acabe concretando, no desvirtúe en ningún caso el modelo penitenciario propio, el modelo penitenciario catalán, no que suponga o represente una recentralización o centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat de Catalunya y, finalmente, no pueda convertirse, en ningún caso, para el Gobierno de la Generalitat de Catalunya, como tantas veces ha sucedido ya, en una mala financiación en su aplicación y que no esté a la altura del incremento del coste, que sabremos que sería considerable. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Moltes gràcies. Ho faré des de l'escó, presidenta, perquè seré molt breu. Volem posar de manifest -ja ho sabem tots- que s'està tramitant una proposició legislativa, una modificació en termes molt similars a la que avui ens tornen a presentar. I els indiquem doncs que, en cas que prosperi, creiem que el que seria adequat és que s'acumulessin en la seva tramitació. I, en tot cas, repetiré el que ja va esmentar el meu company Cervera quan s'iniciava el tràmit de la primera de les proposicions, i és que des de Junts per Catalunya vetllarem perquè aquesta modificació, la que s'acabi concretant, no desvirtuï en cap cas el model penitenciari propi, el model penitenciari català, Que tampoc suposi o representi una recentralització o una centralització encoberta que afecti les competències de la Generalitat de Catalunya. I, finalment, que en cap cas pugui convertir-se en un llast per al Govern de la Generalitat, per al Govern de Catalunya, perquè, com tantes vegades ja ha passat, el mal finançament en la seva aplicació no estigui a l'alçada de l'augment del cost, que tots sabem que en aquest cas serà bastant considerable.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«No, no, no li he dit que volguéssim revertir aquesta situació. Però miri, el tema és prou seriós. Ahir a darrera hora feia un cafè amb un CEO d'una empresa catalana d'àmbit estatal amb 3500 treballadors. Sap quants no havien anat a treballar? 380, més d'un 10 %. No és un tema menor. Aquesta situació requereix de noves mesures perquè repetir nos que l'ocupació no para de créixer i que l'economia va com un tiro no soluciona, no soluciona res. Miri, jo dic la seva fabulosa reforma laboral a la que sempre apel·len no ha servit perquè deixem de ser líders europeus ni en atur ni tampoc en absentisme laboral. Vicepresidenta, en aquest tema, com en tants altres que l'ocupen, són del seu negociat, necessiten aplicar-se més i gesticular menys. No le he dicho que quisiéramos revertir esta situación, pero, mire usted, el tema es suficientemente serio. Ayer a última hora estaba tomando un café con el CEO de una empresa catalana de ámbito estatal, con 3500 trabajadores. ¿Sabe usted cuántos no fueron a trabajar? 380, más del 10 %. No es un tema menor. Esta situación requiere nuevas medidas, porque repetirnos que la ocupación no deja de subir y que la economía aumenta no soluciona nada. Su fabulosa reforma laboral, a la que siempre apela, no ha servido para que dejemos de ser líderes europeos en desempleo ni tampoco en absentismo laboral. Vicepresidenta, en este tema, como en tantos otros que le ocupan, que son de su negociado, necesitan aplicarse más y gesticular menos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Desde todos los ámbitos donde tenemos representación, asumimos como nuestros todas las llamadas a la población para extremar prudencia y minimizar riesgos. Dos semanas después del devastador aguacero que nos ocupa, queremos reconocer también la respuesta catalana, que ha convertido la autopista del mediterráneo en un verdadero corredor de solidaridad con el país valencià, un corredor por donde transitan la ayuda institucional y la cívica, una ayuda y una solidaridad que, estamos convencidos, continuará hasta la recuperación de la normalidad o lo más parecido a esta posible. Debo decirle, señor ministro, que personalmente me cuesta hablar de las medidas que usted ha venido hoy a presentarnos y mucho más opinar sobre ellas, porque todo me parece poco. Quizás me lo parece porque he sido parte del contingente de más de cuatrocientos voluntarios de las agrupaciones de defensa forestal catalanas que desde el largo fin de semana de Todos los Santos hemos ayudado al municipio de Picanya. Precisamente por esto sé muy bien que nada es suficiente ante tanta destrucción y ante la pérdida de tantas vidas y de tantos bienes, de tantos esfuerzos, de tantos proyectos y de tantos recuerdos. Ahora bien, lo que pensamos que carece de sentido es aprovechar la tragedia para chantajear a los grupos de esta Cámara. Es un error lo que el presidente Sánchez ha intentado: vincular la aprobación de los presupuestos generales a las ayudas necesarias que van a recibir los damnificados. Por eso, Junts per Catalunya la semana pasada ya presentamos una iniciativa para modificar el actual presupuesto y dotarlo de un fondo extraordinario de hasta 15 000 millones de euros que debería estar a disposición de todos los afectados en el plazo máximo de un mes. Porque ante hechos excepcionales, necesitamos respuestas excepcionales. Nosotros, sin hacer el ridículo como la ministra Robles y retroceder cinco mil años, podemos reconocer que esta DANA ha generado un episodio de lluvias excepcionales, con acumulaciones superiores a los 600 milímetros de agua en veinticuatro horas e intensidades en algunos casos superiores a los 200 milímetros por hora. Esta es una situación que generaría problemas en cualquier parte; ocasionaría problemas porque muchas veces se menosprecia la fuerza de la naturaleza y porque durante muchos años no se ha sido lo suficientemente cauteloso en el desarrollo urbanístico de muchos pueblos y ciudades. Este es, a nuestro parecer, un aspecto clave que debemos tratar. Corregir esto no es fácil, y no solamente necesitamos muchos recursos, también hay que ser muy valientes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, dues setmanes després del devastador aiguat que ens ocupa, volem també reconèixer la resposta catalana que ha convertit l'autopista de la Mediterrània en un veritable corredor de solidaritat amb el País Valencià, un corredor per on transcorre l'ajuda institucional i la cívica. Una ajuda i una solidaritat que estem convençuts que continuarà fins a la recuperació de la normalitat o, si més no, el més semblant a aquesta. Haig de dir-li, ministre, que personalment se'm fa difícil parlar del reguitzell de mesures que avui vostè ha vingut a presentar i molt més opinar-ne, perquè tot em sembla poc. I potser m'ho sembla perquè he format part del contingent de més de 400 voluntaris de les agrupacions de defensa forestal catalanes que des del llarg cap de setmana de Tots Sants hem estat ajudant al municipi de Picanya. I precisament per això sé molt bé que res és prou davant tanta destrucció, davant la pèrdua de tantes vides i de tants béns, de tants esforços, de tants projectes i de tants records.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«No obstante, antes de entrar a fondo en la propuesta, lo primero que tengo que decir es que no podemos felicitarnos de ningún modo en cuanto a cómo ha ido la tramitación legislativa; por respeto a las víctimas, no podemos estar satisfechos de cómo los representantes políticos hemos respondido a esta demanda justa que afecta a tantas y tantas personas. Lo realmente importante es que la iniciativa finalmente tire adelante, pero hay que reconocer que algunos partidos han preferido, por encima del servicio a la ciudadanía, priorizar sus intereses partidistas y hacer populismo con retóricas ideológicas que desgraciadamente demasiadas veces demuestran carcasas vacías, y esto tanto en Cataluña como aquí, en el Estado español, tanto en el Parlament como en el Congreso de los Diputados. Recuerdo que en febrero de 2023, en la ley penal que se tramitó para rectificar la conocida como ley del solo sí es sí, este grupo parlamentario que represento, Junts per Catalunya, ya presentó una enmienda para impedir la prescripción de los abusos a menores, una enmienda que recogía el enorme esfuerzo continuado y perseverante de muchas personas, y especialmente del señor Miguel Hurtado, víctima él mismo de abusos y un activista ejemplar a favor de una causa justa. Una iniciativa que, por cierto, se presentó en un contexto adecuado, un contexto adecuado para que pudiera prosperar y generar efectos de manera inmediata, que era la tramitación justamente de una ley penal. Y no solo esto, sino que la enmienda iba acompañada de otras enmiendas que respondían a la misma finalidad de proteger los derechos de los menores; me refiero a una batería de enmiendas trabajadas por la diputada Pilar Calvo para restringir el acceso de menores a la pornografía, para castigar el deep fake con finalidades pornográficas y para limitar la tecnología en acceso a plataformas con contenidos de adultos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Recordo, recordo que el febrer de 2023, en la llei penal que es va tramitar per rectificar la coneguda com a llei del 'només sí és sí', aquest grup parlamentari que represento, Junts per Catalunya, ja va presentar una esmena per impedir la prescripció dels abusos a menors. Una esmena que recollia l'enorme esforç, el continuat i perseverant esforç de moltes persones i molt especialment, molt especialment del senyor Miquel Hurtado, víctima ell mateix d'abusos i un activista exemplar en favor d'una causa justa. Una iniciativa que, per cert, vàrem presentar en un context adequat, un context adequat perquè pogués prosperar i generar efectes de forma immediata, que era la tramitació precisament d'una llei penal. I no només això, sinó que l'esmena anava acompanyada d'altres esmenes que responien a la mateixa finalitat de protegir els drets dels menors. Em refereixo a una bateria d'esmenes treballades per la diputada Pilar Calvo per restringir l'accés dels menors a la pornografia, per castigar el deep fake amb finalitats pornogràfiques i per limitar la tecnologia en l'accés a plataformes amb continguts d'adults. Totes aquestes iniciatives, que feien front a uns problemes que no poden esperar, podrien estar ara mateix en vigor concretament des de fa un any i mig. Però vostès, senyors del PP..., del PSOE, i vostès, senyors del PP, ens van votar en contra i els altres es van abstenir. Per tant, fa un any i mig que s'hauria pogut acabar amb l'espai d'impunitat a menors que avui intentem revertir i no es va fer. I d'aquest fet, d'aquesta circumstància no ens en podem sentir orgullosos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Hi ha moltes altres actuacions que s'han de dur a terme per a resoldre l'arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d'actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d'investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l'àmbit civil, penal, d'enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d'aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d'entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l'Estat espanyol, com aquí a l'Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Per cert, hi ha qui carrega contra l'externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d'acord. S'ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d'haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d'autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d'on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l'últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s'han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Volem català, i el volem amb garanties de poder tenir programació de qualitat. Som el 16 % de la població i aportem el 20 % del PIB. Paguem gairebé 54 000 milions d'euros en impostos, i tot aquest esforç contributiu també ha de tenir un retorn clar en el suport a la llengua catalana, que, recordem-ho, parlen deu milions de persones, i per a la indústria audiovisual catalana. En aquesta remodelació de la Corporació de Radiotelevisió Espanyola només donarem suport a l'opció que reconegui Catalunya i que parli en català. No demanem res que no sigui absolutament normal en altres indrets. La pròpia televisió pública britànica té BBC Nations, justament perquè entenen que la identitat nacional que senten anglesos, gal·lesos, escocesos o nord-irlandesos ha de poder expressar-se amb les seves llengües pròpies, amb les seves cultures pròpies, amb la seva pròpia manera de ser. Volem això i apostem per això i, per tant -ho tornem a dir-, donarem suport només a aquella opció que faci una aposta clara pel català.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Ara -ara- és el moment de capgirar la situació. Hem viscut temporades de més o menys presència de la nostra llengua, però la realitat és que Radiotelevisió a Catalunya ha estat sobretot un lloc des del que s'han produït molts programes per al consum estatal o des del que s'ha gestionat, per exemple, tot el canal de Teledeporte. Hi ha hagut i hi ha grans professionals, una plantilla de més de vuit-cents treballadors. A més, el sector audiovisual de Catalunya -ho sap tothom- és un dels més importants a nivell europeu, per prolífic i per la seva gran qualitat. Hi ha un munt de productores catalanes que fan continguts en català, també -també- en el competitiu món de l'animació. Per tant, hi ha un potencial enorme per donar-li un tomb a la situació actual. I per què? Perquè des de Junts defensem la llengua, i ho fem apostant per ella, creant-li nous espais on plantar cara a l'emergència lingüística que viu. Que jo els parli català ara mateix n'és la prova; que seguim lluitant perquè ho puguin fer els catalanoparlants del Parlament Europeu, també.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Potser estaria bé que el govern espanyol reconegués que, a més del senyor García Ortiz, hi ha altres víctimes del lawfare. Acabo amb les paraules de Gonzalo Boye: Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué? No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, des d'aquí només dir-te que serem al teu costat sempre. No deixarem caure, no deixarem caure a cap dels nostres sense donar batalla. Moltes gràcies. Señorías, contrariamente a lo que solemos hacer, voy a empezar por el final; es decir, anunciando el voto contrario de Junts per Catalunya a la proposición no de ley del Partido Popular que pide el cese del fiscal general del Estado, el señor Álvaro García Ortiz. Lo hacemos porque esta iniciativa legislativa solo es un capítulo más de una evidente operación de law fare, en este caso contra una persona que ocupa una de las instituciones más importantes en todo Estado de derecho: la Fiscalía General del Estado. Nosotros sabemos de qué va esto. Siempre empieza con una denuncia falsa; un informe de la policía con orígenes oscuros que tergiversa los hechos o que directamente los inventa; una denuncia que, obviamente, tiene unos fines que deshumanizan a la víctima y anticipan una condena mediática, y continúa con la asunción de este informe por parte de un órgano judicial de parte. En este momento gran parte del mal ya está hecho, pero muchas veces la cosa continúa con un juicio sin garantías y acaba con una sentencia injusta. Sabemos de qué hablamos y, si no, pueden preguntar al alcalde Trias, al conseller Homs, al presidente Mas, a los consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, al vicepresidente Junqueras, al presidente Puigdemont y a tantos y tantos otros que han sido víctimas del law fare del Estado español. Todo esto lo sabemos de primera mano y ustedes, señores del PSOE, en lugar de empezar por donde he empezado yo, es decir, denunciando rotundamente el abuso de derecho, el law fare y la injusticia, siempre han girado la cara. Esa es la historia de la Operación Cataluña. No son solo unos cuantos policías a las órdenes de la cúpula del Ministerio del Interior del señor Fernández Díaz, sino una operación de Estado que empieza en 2012 y se alarga hasta fecha de hoy. Implica a policías sí, pero también a periodistas, empresarios, a servicios secretos, a jueces, a magistrados y fiscales de todas las instancias. La Operación Cataluña es una operación de Estado para ilegitimar un Gobierno independentistas; una operación de los Gobiernos del PP y del Partido Socialista también, porque, si no recuerdo mal, fue durante los mandatos socialistas cuando muchísimas personas -políticos, abogados, periodistas- fueron espiados por razones estrictamente ideológicas con herramientas tan sofisticados como el programa Pegasus. El law fare, naturalmente, tiene una viga maestra: las togas. Lo hemos vivido durante toda la represión judicial de los últimos años y ahora ha vuelto a quedar en evidencia con la rebelión de los jueces y fiscales a la hora de cumplir su deber, que no es otro que aplicar la ley. Me refiero, obviamente, a la ley de amnistía.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Sepan que Junts seguiremos defendiendo la oficialidad de las selecciones catalanas, una nación libre, una selección libre, aun cuando con Illa en la presidencia de la Generalitat -hay que decirlo- desnacionalizando Cataluña tenemos la sensación de que en este tema jugamos en campo contrario aun estando en casa. No nos engañemos, esta negociación sistemática de nuestro derecho como una nación dentro del deporte también sale de otro miedo: que el independentismo encuentre más terrenos de juego en los que expresarse. Prueba de ello es que ven con buenos ojos que las fuerzas de seguridad retiren las esteladas a los seguidores de los equipos catalanes, como sucedió hace un mes en el Valencia-Girona, en Mestalla, cuando un policía nacional hizo salir de la grada visitante a unos seguidores del Girona que llevaban una estelada y una bandera del Girona. No había habido ningún incidente, ninguno, pero esto sucedió. Lo diremos tantas veces como haga falta: llevar una estelada no contraviene ninguna ley, forma parte de la libertad de expresión política y, por supuesto, no incita ni a la violencia ni al terrorismo. Es más, el triángulo azul que lleva la estelada representa la defensa de la humanidad como un valor irrenunciable. Estamos hartos de que los seguidores del deporte catalán tengan que padecer esta persecución solo por el hecho de pertenecer a una minoría nacional: la catalana. De nada sirve hacer leyes que pretendan fomentar los valores, si luego pisan ustedes sistemáticamente nuestros derechos de representación internacional, de expresión política o de autonomía del deportista. Ya presentamos enmiendas contra la obligación de ir a las convocatorias de selecciones. No respetan la capacidad de decisión del deportista, incluso obligan a asistir a los deportistas que tienen problemas físicos, eso sí, mientras los clubes pagan la fiesta. Solo hay dos países que obligan a sus deportistas con una legislación específica, Italia y España, dos Estados que siguen aplicando el ordeno y mando que viene de los tiempos de los dictadores Franco y Mussolini. En pleno siglo XXI esto es hacer el ridículo. Ir a la selección debería ser un honor deseado y no una imposición. En el caso de España, el castigo por no ir es de multa y de dos a cinco años de retirada de la licencia deportiva. Esta fue la amenaza que recibieron las futbolistas de la selección absoluta cuando se negaron a ir a la selección después del piquito de Rubiales. Las acusaron de histéricas, y nosotros ya lo dijimos, fueron históricas, pero de poco o nada sirvió la queja de Aitana Bonmatí, que, por cierto, ayer recogió su segundo balón de oro consecutivo, el cuarto de una jugadora catalana si contamos a Alexia Putellas en 2021 y en 2022. Así que felicitamos a Aitana Bonmatí por su balón de oro. Los deportistas y las deportistas merecen más respeto porque son quienes ponen el esfuerzo y quienes ponen el cuerpo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Estem farts que els seguidors de l'esport català hagin de patir aquesta persecució només pel fet de pertànyer a una minoria nacional, la minoria nacional catalana. De res no serveix fer lleis que pretenen fomentar els valors si després trepitgen vostès sistemàticament els nostres drets de representació internacional, d'expressió política o d'autonomia de l'esportista. Ja vàrem presentar esmenes contra l'obligació d'anar a les convocatòries de seleccions. No respecten la capacitat de decisió de l'esportista, fins i tot els obliguen a assistir als esportistes que arrosseguen problemes físics. Això sí, mentre els clubs van pagant la festa. Només hi ha dos països que obliguen els seus esportistes amb una legislació específica: Itàlia i Espanya, dos estats que segueixen aplicant l'ordeno y mando que ve dels temps dels dictadors Franco i Mussolini. En ple segle XXI, això és fer el ridícul. Perquè anar a la selecció hauria de ser un honor desitjat, no una imposició. En el cas d'Espanya, el càstig per no anar és de multa i de dos a cinc anys de retirada de la llicència esportiva. Aquesta va ser l'amenaça que van rebre les futbolistes de la selecció absoluta quan es van negar a anar a la selecció després del piquito de Rubiales. Les van acusar de histèriques. Nosaltres ja ho vam dir, van ser històriques. De poc o de res va servir la queixa pública de l'Aitana Bonmatí, que, per cert, ahir va recollir la seva segona Pilota d'Or consecutiva, la quarta consecutiva d'una jugadora catalana si comptem les d'Alexia Putellas del 2021 i del 2022. I, per tant, felicitem Aitana Bonmatí per aquesta Pilota d'Or.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Sàpiguen que des de Junts seguirem defensant l'oficialitat de les seleccions catalanes. Una nació lliure, una selecció lliure. Malgrat que amb Illa a la presidència de la Generalitat, tot s'ha de dir, desnacionalitzant Catalunya, tenim la sensació que en aquest tema fins i tot juguem a camp contrari quan ho fem a casa. I és que, no ens enganyem, aquesta negociació sistemàtica del nostre dret com a nació dins de l'esport també neix d'una altra por, de la que tenen de que l'independentisme trobi més terrenys de joc en els que expressar-se. Prova d'això és que veuen amb bons ulls que les forces de seguretat retirin les estelades als seguidors dels equips catalans, com va passar fa un mes al València-Girona, a Mestalla, quan un policia nacional va fer sortir de la grada visitant a uns seguidors del Girona que portaven una estelada i una bandera del Girona. No hi havia hagut cap incident, cap ni un, però els hi va passar això. Ho diré i ho direm tantes vegades com calgui: Portar una estelada no contravé cap llei. Forma part de la llibertat d'expressió política i, per suposat, no incita ni a la violència ni al terrorisme. És més, el triangle blau que porta l'estelada representa la defensa de la humanitat com un valor irrenunciable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Creu senyor Sémper que els nens catalans no celebrarien als col·legis les victòries de les seleccions catalanes? Li asseguro que les celebrarien i tant que les celebrarien! A Catalunya tenim clubs esportius des de mitjans del segle XIX i federacions des de principis del XX: futbol, tennis, atletisme, natació, rugbi, que són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. I hi ha un cas del que no volen sentir ni parlar, però els hi farem un recordatori. La Federació Catalana de Rugby es va crear el 1922 i, gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia del 1932, va ser fundadora de la Federació Internacional a París el 1934, amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. I no, no hi era a Espanya, però Franco ho va resoldre. Franco ho va resoldre. El 1940, després de la Guerra Civil, saben què va fer? Va dissoldre la Federació Catalana. I vostè parla de polititzar? Això era polititzar. També hi ha el cas de la Federació Catalana de bitlles i bowling, reconeguda el 2008 com a membre de la Federació Internacional i denunciada, ves per on, per la Federació Espanyola. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó a la Federació Internacional, entenent que prevalen els seus estatuts per damunt de la normativa interna dels estats. El 1999 més de mig milió de catalans van demanar via ILP que Catalunya pugui competir internacionalment promovent la modificació de la nostra Llei de l'esport. Aznar ho va portar al Tribunal Constitucional i ho va perdre, sentència 110/2012.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Com vostès ja saben, des de Junts per Catalunya no acceptem el joc que tant d'èxit els hi ha donat amb d'altres del 'o lo tomas o lo dejas', que en seguretat ciutadana es tradueix en 'o compres al marc del Ministeri d'Interior i les hipoteques del senyor Marlaska o et quedes sense res'. No acceptem el xantatge de l'adhesió total o res, i menys quan sabem que vostès, i molt especialment el senyor Marlaska, no han tingut mai voluntat real de revertir el retrocés de 2015 i alinear la seguretat ciutadana amb els estàndards de les Nacions Unides, de la Comissió de Venècia, que és el que demanen des de la comissària europea de Drets Humans fins a organitzacions com Amnistia Internacional, Irídia o Stop Bales de Goma. Alguns disculparan el PSOE per ser captiu dels sindicats policials, però vostès no són captius de res, i encara menys de la ultradreta. El mateix PSOE que deia voler derogar la llei mordassa va ser el primer en donar cobertura a les clavegueres de l'Estat del PP en l'Operació Catalunya, el primer a posar-se al costat de Vox, Ciudadanos i PP al Parlament Europeu per votar el suplicatori del president Puigdemont o per eliminar les referències al catalangate de l'informe Pegasus. El PSOE va ser el primer a entregar-se a una repressió judicial que ara, per cert, li està explotant a la cara. Recordem que el 2018 el senyor Sánchez demanava el compliment íntegre de les penes de la sentència del procés i que el 2019, en plena campanya electoral, el senyor Sánchez es va comprometre 'a traer de vuelta ante la justicia española' el president Puigdemont. O, ara mateix, el PSOE a Catalunya hem vist com actua quan el senyor Illa ha rebut abans els feixistes de l'entitat Societat Civil Catalana que el grup majoritari a l'oposició al Parlament de Catalunya. Vostès són un partit molt acomplexat.»