Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 23 de 45
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«Ara fa deu anys, ara fa deu anys, vostès, PP i PSOE i els seus lloros mediàtics, no es cansaven de repetir de manera fal·laç que Catalunya estava dividida, que les famílies es trencaven i que la gent no es parlava. I ho feien perquè nosaltres sortíem any rere any i de manera democràtica a defensar massivament els nostres drets i perquè debatíem quin era el millor futur pel nostre país, que és exactament el que fan les societats democràticament madures, sense drames i sense violència, cosa que no ha passat aquí al reino. Deu anys després, qui veritablement està trencada és la societat espanyola i no per raons de debat democràtic, sinó per raons de poder i de cadira, no per l'esperança d'un país lliure i millor, sinó per destruir a l'adversari. Catalunya fa deu anys discutia sobre un futur millor i, deu anys després, vostès es destrossen mútuament. No els sembla que els hi cal una mica d'autocrítica? Perquè fins fa poc anaven vostès, PP i PSOE, de la mà per posar-nos a la presó, per suspendre les nostres institucions democràticament escollides.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«I obro un parèntesis i m'adreço a aquells cínics que ens venen, que s'escandalitzen quan algú va de putes i callen quan l'Estat espanyol ens furta més de 22 000 milions d'euros cada any als ciutadans de Catalunya. Callen quan no es paga a Catalunya ni la meitat del que ens correspon i a Madrid s'està pagant el doble. Callen quan només s'inverteixen 130 euros per català i 372 per madrileny o 643 per murcià. Callen quan el servei de rodalies de Catalunya és un absolut desastre. Callen quan l'oferta d'habitatge cau en picat i quan els preus estan pujant fins al 24 % per les seves polítiques i l'assetjament a la propietat privada i privat petit també està pujant. Callen quan l'Estat espanyol és dels països de la Unió Europea amb menys habitatge públic. Callen quan l'atur juvenil és el més alt de la Unió Europea. Callen quan els sous de l'Estat espanyol són una misèria. Callen quan la gent no arriba a final de mes. Callen quan la productivitat i els salaris són exactament els mateixos que hi havia fa 20 anys, però en canvi els preus han pujat un 25 % i són els mateixos que callen quan cada dia els diners dels catalans es perden al forat negre de Madrid.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Senyor ministre, senyors diputats, aquest és el dia a dia de Rodalies, dels joves i dels no joves que utilitzen aquest servei de transport. Perquè si algú es pensa que els joves no van amb Rodalies, sí que hi van. Van a estudiar, a treballar, a fer oci, al gimnàs o on sigui. I vostès es creuen que els joves són rucs? Que no preferirien un servei de rodalies, que funcionés com Déu mana i no un Bono Joven? Joves espanyols, súper oferta del govern, gran promoció: '¡Me lo quitan de las manos!', de regal, uns bons descomptes interessants per fer alguns viatges d'aquest estiu. Fantàstic! Això és xauxa! Però si ets un jove català, la resta de l'any aniràs amb un servei que és una porqueria i arribaràs tard, perdràs classes o perdràs la feina. Això sí, amb una forta subvenció pública, no patiu. Bé, aquesta ficció es queda curta amb la realitat del dia a dia dels ciutadans usuaris de Rodalies, molts d'ells joves, però serveix per entendre el punt de vista que tenim des de Junts per Catalunya, senyor ministre. Realment allò prioritari és dedicar 120 milions d'euros cada any a regalar descomptes als joves perquè viatgin? Aquesta és la prioritat per als joves? És el millor que es pot fer per ells? I tenir un bon servei de transport públic, per què no s'ho plantegen això? I així podríem continuar. El país d'Europa amb l'atur juvenil més alt des de fa dècades, el país, de fet, acumula el 28 % de l'atur de tot Europa. Vostè ha dit: 'Aquest programa té 700 000 joves beneficiaris'. Doncs escolti, l'Estat espanyol té gairebé 600 000 joves parats. I el país d'Europa on els poders públics ofereixen, de lluny, menys oferta d'habitatge públic, d'habitatge protegit, d'habitatge assequible amb les seves polítiques. 'Amb les seves' vull dir amb les seves, eh? Perquè ja fa deu anys -no cal marejar la perdiu- ja fa deu anys que la majoria d'administracions públiques de l'Estat espanyol, govern central, autonomies, grans ajuntaments, estan governades en mans dels partits d'esquerres. Per les seves polítiques, el país d'Europa que menys habitatge protegit, habitatge per joves ofereix. I així podríem continuar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Finalment, i per tots els diputats i diputades del seu partit i, per vostè mateix també, jo els hi recomano molt que es mirin un documental català que va sortir al 30 minuts de la Directa, que es diu Infiltrats. Se'l mirin tots vostès. Coneixeran de primera mà els testimonis de persones que van viure una situació absolutament indigna per part de policies infiltrats a les seves vides. No només parlo de que alguns d'aquests policies van liderar actes de sabotatge. No només parlo de que alguns d'aquests policies van assistir a reunions amb advocats d'altres activistes per establir la seva estratègia de defensa. És que, a més a més, m'estic referint a que es van infiltrar, si me permeten, entrar a formar part de la seva vida sentimental durant més de dos anys. Òscar, un gironí, es pensava que la Maria era la seva dona. Ell s'ho va pensar durant dos anys. Això no és conculcar els drets fonamentals de les persones? Ni sota control judicial ni res. I si no és que hi ha hagut un abús del poder judicial, si ha permès això. Cap de nosaltres podem validar això i això vostè ho acaba de validar aquí mateix. Això que acaba de fer vostè ara és una vergonya i el mínim que podria fer, i li he repetit, ja és la tercera vegada que li dic, és demanar perdó en nom de la policia que vostè representa i ha de controlar i ha de vigilar a totes aquestes persones que se li han conculcat els seus drets fonamentals més bàsics en nom de ves a saber què.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Jo he arribat a aquest moment, quan estava preparant això, m'he recordat d'una reflexió que segur que tots vostès recorden, coneixen, però, i és avinent la reflexió que va fer aquell pastor luterà alemany, Niemöller, que deia: 'Quan els nazis van venir a buscar els comunistes vaig guardar silenci perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, jo no vaig protestar perquè jo n'era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar perquè jo no era jueu. I quan van venir a buscar-me a mi ja no hi havia ningú més a protestar'. Algunes cares que veig aquesta darrera setmana de derrotats m'han recordat aquestes reflexions d'aquest pastor alemany. Senyor ministre, res del que ha passat aquests darrers anys en Catalunya i la seva policia patriòtica i les forces de seguretat de l'Estat, UCO inclosa, és normal. Res del que ha passat és normal. Nosaltres, els independentistes, hem patit, i encara ara, una llarga repressió, i per això coneixem bé de què va la justícia espanyola i la policia espanyola i la premsa patriòtica espanyola. Es va voler castigar les esperances dels catalans amb una repressió desfermada, vergonyosa, il·legal. I sabem bé que aquesta repressió tenen pare i mare. El PP i el PSOE. Miri, vostè senyor ministre i el seu govern van deixar corrompre fins al moll de l'os l'estat de dret quan es van endinsar en la pitjor de les perversions comeses aquests darrers anys a Espanya. M'explico: van permetre que s'equiparés l'independentisme, una causa legítima, política, social, essencialment pacífica, van deixar que s'equiparés amb el delicte de terrorisme. Aquest plat va ser cuinat pel PP, és cert. Però vostès li van parar la taula per culpa d'aquesta equiparació han convertit a milers de ciutadans, activistes socials i els polítics que els hi donaven veu als seus parlaments amb potencials terroristes. I això és el que ha permès poder utilitzar amb certa aparença de legalitat unes eines que haurien de ser absolutament excepcionals d'una manera tan desfermada i legítima que cap estat democràtic del món sencer podria suportar sense veure destrossades les seves costures.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Mirin, nosaltres Junts per Catalunya som un partit molt jove. Vam néixer ara fa cinc anys, només. Vam néixer en plena repressió de l'Estat espanyol cap a tot el que flairava a independentisme. Vam irrompre per contribuir a la resolució política del conflicte històric entre Catalunya i Espanya. Vam irrompre per bastir la independència del meu país, de Catalunya, perquè nosaltres fa molt temps que sabem que confiant que l'Estat espanyol es sanegi, es reformi, és una expectativa suïcida per al meu país. Espanya és irreformable i no és possible un futur de progrés i prosperitat per als catalans, no hi ha esperança possible per als nostres fills, si no ens apartem d'aquest regne corcat i construïm el nostre propi destí, com a nació que som i que permanentment s'ens és negat. Perquè aquestes anomalies sistèmiques van rebrotant sovint com les males herbes. Com els deia a Catalunya els independentistes ja hem comprovat que Espanya és irreformable, governi qui governi. Ara ho veu tothom que 'tanto monta, monta tanto'. Ni per un moment es pensin que ens oblidarem de l'1 d'octubre, ni del cop d'estat contra Catalunya que va significar el 155, ni del paper que va jugar el Borbó capitanejant el 'a por ellos' i avalant la nostra persecució política. Ni d'haver hagut de suportar veure els nostres companys, els nostres amics, els nostres veïns, els nostres conciutadans a la presó o a l'exili, o espiats o enjudiciats o espoliats amb la casa o amb els sous embargats. No s'ho pensin pas ni per un moment. Normalitat a Catalunya? Això seria ciència-ficció. De fet, és un miracle que Catalunya i els catalans encara existim perquè al llarg dels segles, de forma cíclica, els poders espanyols ens han volgut prendre tot: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres pròpies institucions, el nostre dret i tradicions, els nostres recursos, el nostre model educatiu. Abans ho feien amb bombes, cops d'estat i decrets reials i ara a cops de BOE, a cops de toga i de policia patriòtica. I avui el PP, dins la seva estratègia política de desgast, i que no qualificaré ara, estratègia política de desgast per erosionar l'executiu, blanquegen selectivament estructures policials. Ara el PP pretén presentar la UCO com una víctima quan ells mateixos se n'han servit com una arma política. És que és paradoxal que ara el PP exigeixi protegir la UCO quan el mateix PP va ser el protagonista d'una de les pitjors ingerències de la seva història. Amb l'Operació Kitchen, aquella trama parapolicial dins del Ministeri d'Interior sota el govern Rajoy, que va instrumentalitzar els recursos de la UCO, també altres cossos policials i, fins i tot, periodistes per obstruir investigacions judicials, destruir proves i espiar il·legalment. El PP no està pensant avui en democràcia. En absolut. El PP està pensant en el poder. Estan decidits a preservar el totpoderós poder de l'Estat a través de la manipulació dels silencis i de la por. I, això sí, tot beneït per un cap d'Estat inelegible i inviolable. Cap d'Estat que aquest mateix dilluns ha insultat la intel·ligència i els sentiments dels catalans quan en una nova mostra de catalanofòbia ha pretès alliçonar nos a casa nostra del que ha de simbolitzar o no Montserrat per nosaltres, quan el focus de tot plegat hauria d'estar situat en el respecte institucional, en la separació real dels poders, en la fi de la impunitat, la despolitització dels cossos de seguretat, en les fórmules per assegurar que estan únicament al servei de la ciutadania, sotmesos al control democràtic i deslliurada de qualsevol tipus d'ingerència. Però, en canvi, la preocupació del PP d'avui és una preocupació selectiva i utilitària. Només els és útil quan apunten cap a l'oponent polític. Els hi confesso que soc incapaç de veure cap indici de preocupació real pel model policial democràtic, pel control parlamentari o per preservar els drets de les persones investigades, més aviat al contrari, especialment quan es tracta dindependentistes, clar. No els veiem gens preocupats, per exemple, per la no desclassificació de tots els documents relacionats amb les operacions il·legals de la policia patriòtica que han ferit de mort a la democràcia, la llibertat de premsa i els drets civils de milers de catalans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Molt bona tarda a tothom. Gràcies senyora presidenta, senyories, senyor ministre. Com ens tenen acostumats en termes de democràcia l'Estat espanyol, avui ni el PP ni el PSOE parlaran a la ciutadania amb la veritat. Continuaran sense reconèixer que l'Estat fa dècades que ha utilitzat, i encara ho fa, els cossos policials espanyols com a arma política per aplacar les dissidències i per noquejar els rivals polítics. Alguns no hem estalviat esforços a denunciar des de fa molt temps les tremendes deficiències democràtiques que abasteixen el règim espanyol. I la conseqüència d'oposar-s'hi: repressió. Repressió per terra, mar i aire. Junts per Catalunya, aquí mateix, a cada ple hem denunciat manta vegades anomalies gravíssimes en termes de qualitat democràtica que hem estat patint els independentistes. Hem estat espiats il·legalment, privats d'informació rellevant, amb atestats incriminatoris falsos, amb condemnes a anys llum de ser ajustades a dret. Anomalies que es coneixien i es negaven. I ara ja no es poden amagar més, veig, perquè s'ha fet obvi que aquestes anomalies perduren. De fet, són tan arrelades que ja es donen per descomptat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«No voldria acabar sense fer esment d'un tema lamentable. Aquesta setmana fa tres anys d'una ignomínia que vostè coneix perfectament. El 24 de juny de l'any 2022, a la frontera de Melilla, van morir almenys 37 persones. 77 persones segueixen desaparegudes i va haver-hi centenars de persones ferides. Organitzacions de defensa dels drets humans, ONG, etcètera i altres entitats, van documentar com es va organitzar i executar una operació coordinada entre les autoritats espanyoles i les marroquines que va acabar amb la mort i la tortura de persones migrants. Tres anys més tard, senyor ministre, el seu govern i el ministeri seu han negat les irregularitats i han derivat totes les responsabilitats al Marroc, i no hi ha cap investigació judicial oberta. Jo crec que en puritat, vostè, com a ministre d'un govern que es considera progressista, com a socialista, com a persona que sap el que representa estar a una banda o altra d'una frontera. I malgrat que vostè entén que té moltes pressions de sindicats i corporatius, de la policia, etcètera, sap que això és un escàndol democràtic i cal que el Regne d'Espanya investigui com tocaria això. Perquè formar part d'Europa i ser una democràcia plena també indica això. Senyor ministre, hi ha molts deures a fer i anem tard.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina de la situación actual?
«Senyor Bolaños, si es pensa que Junts per Catalunya donarà els seus set vots a qualsevol iniciativa només perquè porti la signatura del Partit Socialista, és que després de dos anys encara no ha entès res. Junts per Catalunya més val que se'n faci la idea. No forma part de cap dels blocs d'aquesta cambra. Mai hem sigut socis del seu govern. De fet, li recordo que som els únics que no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès. I si en algun moment això ha estat important és precisament ara. Alguns, alguns, prediquen que PP i VOX vindran de la mà de Junts. Però a aquestes alçades de la història ja sabem que si PP i VOX acaben venint serà per la corrupció a l'estil socialistes i pel pànic en el bloc de les esquerres que ja estem veient en aquest hemicicle. Insisteixo, Junts per Catalunya no som ni hem estat mai els seus socis ni els socis de cap partit espanyol. Per això nosaltres no ens fa falta gesticular, com sí que necessiten fer del primer a l'últim dels seus socis d'esquerres. I per això tampoc mai no ens ha tremolat el pols a l'hora de votar 'no' a les seves iniciatives, quan hem cregut que eren contràries als interessos dels ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«En els darrers set anys, els salaris no han crescut gens en termes reals. Però vostès han augmentat significativament el que recapten per l'IRPF associat a aquests salaris. Una veritable indecència que els obligarà un dia rere l'altre a posar-se davant del mirall de la vergonya. Perquè parlem d'això, senyors diputats del PSOE, de vergonya; vergonya per munyir a la gent sense cap mena de contemplació per l'esforç, la dedicació i el sacrifici que fan en el dia a dia per tirar endavant les seves famílies. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Tal y como exponía la semana pasada, las políticas fiscales del Gobierno del Estado se han traducido en una mayor presión fiscal sobre los ciudadanos con la consecuente mayor recaudación de impuestos. Esta realidad implicó que en el año 2024 el Estado recaudase 40 000 millones de euros más que cuando el PSOE entró en el Gobierno en el año 2018. Alguno podría pensar que ha sido un hecho excepcional y puntual, pero no es así. Desde 2018 ustedes han sangrado a los ciudadanos con 98 000 millones de euros más en impuestos de lo que habrían pagado sin su presencia. Además, eso no se para ahí; al contrario, solo en el primer cuatrimestre de este año ya han recaudado 10 000 millones de euros más que en el mismo periodo del año anterior. Por lo tanto, hablamos de una cifra ingente y creciente de recursos que se escapan de la gestión de esta Cámara por la incapacidad del Gobierno del PSOE para tramitar unos presupuestos nuevos. Por eso, ante esta realidad, presentamos hoy esta batería de iniciativas, de propuestas fiscales dirigidas al grueso de nuestra sociedad, orientadas a mejorar la calidad de vida de nuestros ciudadanos y, a la vez, a incentivar el desarrollo de la economía. Vayamos a ver, pues, cada una de las propuestas de esta moción.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«En un altre ordre de coses, és evident que el preu de l'electricitat ha tingut un alt impacte en el cost de la vida dels ciutadans i també en la competitivitat de les empreses del nostre país. Per això, des de Junts per Catalunya considerem necessari eliminar l'impost sobre el valor de la producció elèctrica i poder reduir així el preu de la factura de l'electricitat. Finalment, la darrera i la més rellevant de les iniciatives. Cal aprovar la deflactació dels tres primers trams de l'IRPF. Aquesta mesura no és només necessària per justa, sinó que és absolutament obligada. De fet, és una autèntica vergonya que, amb una inflació acumulada en els darrers anys d'un 25 %, el govern de l'Estat espanyol hagi incrementat la pressió fiscal mitjançant el no-ajust de l'IRPF a aquest augment de la inflació. És una salvatjada que només s'explica per la insensibilitat dels diputats del PSOE i, a més a més, amb l'aplaudiment entusiasta dels 19 diputats del PSC en cada iniciativa que es fa des del govern del PSOE. És absolutament indecent el que vostès estan fent a la gent en aquesta matèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Però la voluntat del Govern per extreure recursos econòmics aprofitant els moments de patiment i de dolor dels ciutadans encara va més enllà d'aquests dos exemples que hem vist ara. Després d'una vida de treball i de pagar tots els impostos corresponents a aquest treball, després d'estalviar per poder-se comprar la casa on viure, després de pagar els impostos per comprar aquesta casa i després de pagar tota la vida els impostos associats a ser titulars d'aquesta casa, després de tota aquest esforç durant anys, el dia que ens morim ve l'Estat i aplica l'impost de successions sobre tot allò que és fruit d'una vida de treball, fent molts diners per part de l'Estat, de nou, en el moment de més dolor que viuen els ciutadans. Davant d'aquest sense sentit, proposem des de Junts per Catalunya la bonificació del 99 % de l'impost de successions. Per altra banda, i per tal de garantir el desenvolupament econòmic d'una part estructural de l'economia del país, des de Junts per Catalunya, considerem fonamental protegir els autònoms i garantir que tinguin el futur que es mereixen tots els que estan en aquest àmbit. Per això, cal impulsar mesures potents en defensa dels autònoms. Proposem que s'augmentin les deduccions per als autònoms fins el 10 % del rendiment net. A més a més, les despeses deduïbles dels autònoms pels elements que tinguin un ús compartit, personal i professional s'han de poder deduir en un 50 % de l'amortització. Aquesta deducció també ha de ser aplicable a les despeses vinculades a la utilització de vehicles i altres elements d'immobilitzat, incloses les despeses de manteniment. D'altra banda, els consums compartits entre l'activitat econòmica i l'habitatge habitual, quan aquesta és espai de treball, s'han de poder deduir en un 25 % del total. I finalment, ja que parlem de l'habitatge habitual dels autònoms quan hi desenvolupen la seva activitat, s'ha de considerar aquest habitatge habitual com a element fonamental per a la família i, per tant, ha de ser considerat patrimoni protegit i inembargable.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Fixin-se bé, com ha anat això del 5 %, etcètera. Espanya gastava fa tres anys l'1 % del PIB en Defensa. Aquest any, després de les pressions del senyor Trump i l'OTAN, s'afirma, afirma el govern espanyol que s'arribarà al 2 % redirigint despesa d'altres partides. I aquesta setmana, com deia el senyor Sánchez, afirma que Espanya, per un art de màgia, queda fora de l'objectiu general del 5 % i que ha assolit un acord, diguem, a mida amb el seu secretari general per arribar només al 2,1 % del PIB. Però oh, miracle! El senyor Mark Rutte l'ha desmentit dient que la despesa que ha de pagar el Regne d'Espanya serà com a mínim del 3,5 %. Aleshores, senyories del PSOE, jo com a diputat d'aquesta cambra i representant de la ciutadania em demano: On és la veritat? O, com diria el clàssic, ¿dónde está la bolita? Que és el que ha negociat en Pedro Sánchez? Què és el que vostès volen pagar i contribuir o no a l'OTAN?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«També resulta extraordinàriament simptomàtic que la fiscal de memòria, senyora Delgado, que ha rebut les entitats que reclamen reconeixement i reparació per al tema de Pamplona 1978, no hagi fet res. I jo em demano des d'aquesta tribuna: De què serveix una fiscalia de memòria que escolta la gent i després no actua? Per què? Per què paguem aquesta fiscalia de memòria? A Catalunya tenim casos similars. I només els diré una cosa que deia aquest dematí -i amb això acabo, president- nosaltres recordem sempre que Via Laietana ha de canviar de titularitat i ha de ser un lloc de memòria. Per què? Justament perquè ha d'abraçar les víctimes, totes les víctimes. I vull fer un recordatori a les senyories del PP i suposo que a les senyories de VOX, si volen escoltar. Saben, senyories del PP, quina és la gran diferència entre la democràcia i un règim autoritari o totalitari? La democràcia abraça totes les víctimes, unes i altres, unes i altres, els assassinats pel bàndol franquista i els assassinats per les patrulles anarquistes, els assassinats per ETA i pel GRAPO. Això és el que ha de fer la democràcia i en això estem. Un règim autoritari, totalitari o un règim nostàlgic només abraça unes víctimes. I això, malauradament, és el que vam tenir durant 40 anys. No ho volem més.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«President, senyories, bona tarda. Votarem a favor d'aquesta PNL, com no podria ser d'altra manera, perquè som davant d'un cas d'injustícia, de silencis oficials, d'impunitats acumulades i de dolor. Com ha destacat la diputada d'Euskal Herria Bildu, han passat 47 anys i ningú ha assumit cap responsabilitat, ningú, per tot allò que va passar a Pamplona. Per tant, s'ha esdevingut un veritable forat negre de la història i també un forat negre de la justícia. L'assassinat de Germán Rodríguez i el fet que mig centenar de persones van ser ferides o lesionades aquell dia forma part d'una mena de buit històric. No existeix a efectes oficials. Vull recordar també, com s'ha dit aquí, que uns dies després un altre jove, Joseba Barandiaran, va ser assassinat en una manifestació de protesta a Donostia. Les comparacions sempre són odioses històricament, però em permetran que en faci alguna. El 30 de gener de 1972, a la ciutat nord-irlandesa de Derry, es va produir el que és conegut com a Bloody Sunday. Soldats britànics van matar tretze manifestants desarmats. L'Estat britànic va organitzar una primera comissió fake que va consistir en tapar aquell incident, però després el mateix estat britànic, el 1998, va crear una altra comissió d'investigació, dirigida per lord Saville, que va acabar amb un informe que va trigar 12 anys i l'any 2010 es va conèixer aquest informe, que va tenir una conclusió claríssima des del punt de vista democràtic. Què va dir aquell informe promogut per l'Estat britànic? Va dir que els assassinats dels manifestants desarmats de la ciutat de Derry van ser injustificats i injustificables. El primer ministre en aquell moment, David Cameron, va demanar perdó públicament en nom de l'Estat. Bé, els britànics no són perfectes, però estaran d'acord amb mi, que aquí van fer una mica més de feina que no a l'Estat espanyol. I en aquest cas concret, el que ha portat aquí el grup d'Euskal Herria Bildu. Repeteixo, les comparacions són odioses, però són importants. Perquè això que va fer possible l'estat britànic, per què no ho fa l'Estat espanyol? Fem-nos aquesta pregunta: Per què l'estat espanyol no és capaç de fer això? Fixem-nos, l'Estat espanyol, que té una llei de memòria democràtica que corre el perill de ser una llei absolutament passada per aigua, paper mullat. Esquerra va votar aquesta llei amb totes les reticències del món, però ens sap molt de greu haver de constatar que acabi sent un instrument només apte per a fer festivals i festes. Perquè els hem de dir, senyories socialistes i senyories del govern, no serveix de res celebrar cincuenta años de libertad si finalment vostès no actuen sobre aquests forats negres de la història. Si no actuen sobre el que va passar a Pamplona l'any 1978, no serveix de res tot aquest festival de commemoracions. Al contrari, això subratlla encara més la impostura del Regne d'Espanya respecte a la memòria. És encara més lesiu per a les víctimes que, de cop i volta, la democràcia espanyola celebri la mort de Franco com si fos realment -i permeti'm l'expressió- una revisitació dels famosos coros y danzas. Ja ens entenem, coros y danzas.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Com diu la proposta, han passat 47 anys i encara ningú no ha assumit cap responsabilitat pels fets esdevinguts ni s'ha fet efectiu el dret a la veritat, la justícia i la reparació que la família de Germán Rodríguez reclama. En realitat, ningú ha estat jutjat ni condemnat pels prop de dos-cents assassinats que s'atribueixen a l'aparell repressor de l'Estat durant la transició i al final del franquisme. No ha estat jutjat Rodolfo Martín Villa, encara que esperem que sigui jutjat finalment per la mort de Teófilo del Valle a Elda, al País Valencià, una mort que es va produir l'any 1976. Però el fet és que a data d'avui ja han passat gairebé cinquanta anys, Martín Villa continua impune. Martín Villa, el que va ser responsable polític i penal de la matança de Vitòria del març del 1976. Martín Villa, el responsable de la mort de Germán el juliol del 1978. I Martín Villa, el responsable també de la mort, pocs mesos després dels sanfermins del 1978, del militant independentista i comunista català Gustau Muñoz, un català nascut a Sevilla, assassinat d'un tret a l'esquena l'11 de setembre de 1978, quan tornava d'una manifestació amb el lema 'Fora les forces d'ocupació' per un policia, per un agent de les forces d'ocupació que encara -encara avui- ocupen Via Laietana.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Senyora presidenta. Senyories, torno a recordar que Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No vam voler que ni el nostre vot ni la nostra abstenció poguessin servir per engreixar el relat fals i mentider de la legitimitat del règim del 1978, un règim que formalment, però també materialment és continuador del règim franquista. La consigna de la ley a la ley no només fa referència a la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, una llei que, per cert, va servir per entronitzar el pare de l'actual rei com a hereu de Franco, una successió inaudita en una democràcia que mai s'hauria d'haver produït, sinó que la consigna de la ley a la ley va molt més lluny i serveix per justificar la legitimitat de la dictadura a través de la continuïtat material entre aquesta i el règim del 1978. D'aquí i no d'enlloc més venen tots els mals de l'actual règim polític. Una continuïtat blanquejada pel relat de la ejemplar transición española, un relat condescendent amb la dictadura dins del qual nosaltres, Junts per Catalunya, ubiquem la Llei de memòria democràtica. Una llei plena, això sí, de declaracions simbòliques sobre l'apologia del franquisme, els títols nobiliaris o els símbols i les denominacions franquistes en l'espai públic i les institucions; plena de simbologia, però buida d'actes reparadors i de justícia. Una llei que, malgrat parlar de veritat, justícia i reparació, no respon als paràmetres del dret internacional sobre el que és la justícia transicional. Els seus impulsors, els impulsors d'aquesta llei de memòria, no van voler mai que la llei anés més enllà del marc de la transició i de la Constitución, de la concordia y del reencuentro que nos dimos entre todos. El resultat és una llei que no fa efectives la veritat, la justícia i la reparació, ni per a les víctimes -que fa massa anys que esperen que la justícia i la reparació es facin efectives- ni pels jerarques i els criminals franquistes que amb aquesta Constitución de la concordia y del reencuentro han continuat gaudint ben tranquils dels seus privilegis, i més ara amb aquesta llei de memòria que en realitat, com dèiem, és una llei de punt final, que els assegura definitivament la impunitat davant responsabilitats penals o de qualsevol altra mena. Contra aquesta impunitat va precisament la iniciativa de Sanfermines 1978: Gogoan!, que ens porta avui a Euskal Herria Bildu, que rememora els fets esdevinguts els Sanfermines de 1978, en els que el simple desplegament d'una pancarta a favor de l'amnistia dels presos va ser l'excusa per a una violència policial extrema i indiscriminada, amb desenes de ferits i la mort per tret de bala del jove Germán Rodríguez, de la secció basca de la Lliga Comunista, LKI, i en les protestes contra aquesta repressió, com ja s'ha esmentat, la mort també per la violència policial espanyola del jove abertzale Joseba Barandiaran.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«A priori, aquest objectiu no sembla inadequat, però la veritat, i un cop més, és que darrere d'una iniciativa raonable, el que hi torna a haver, el que hi ha és l'obsessió dels dos grans partits de l'Estat per controlar el procés legislatiu. Mirin, quan els blaus allarguen i bloquegen, els vermells proposen tenir-ho tot ben acotat perquè els blaus no puguin abusar de la situació. Però saben què passa? Doncs que quan són els vermells que ho controlen, després ja els va bé que la màniga sigui ampla per legislar al seu ritme. I llavors, com passa ara, són els blaus els que proposen fer rígids els terminis. I com els deia, els arguments que fan servir uns i els que fan servir els altres canvien de bancada tant bon punt com canvien els papers. I avui ja hem vist com el ponent popular ha dedicat bona part del seu temps d'intervenció a criticar i a desqualificar els socialistes més que a argumentar el fons de la seva proposta. I això és el mateix que els retreien vostès als socialistes, si recuperen aquell debat d'ara fa vuit anys, de l'octubre del 2017. Veurem quina serà la resposta del grup socialista. M'hi jugo un pèsol que, com deia, hauran intercanviat els rols. I és que això és el que porten fent fa més de quatre dècades, amb més o menys intensitat, en tants àmbits, en tantes institucions, promoure canvis perquè no canviï res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«El seu és un govern que es permet la degradació dels serveis públics. En tenim evidències cada setmana a Catalunya. Ja voldria jo pagar els impostos que paguen a Europa de mitjana i tenir els serveis públics amb la qualitat que tenen els altres països europeus. El problema és que paguem el mateix que es paga a Europa i tenim uns serveis absolutament tercermundistes. El seu és un govern que justament amb el bloc de l'oposició degrada les institucions públiques. Ho hem vist aquest de matí en un debat absolutament acarnissat, indigne d'aquest hemicicle. El seu és un govern en empresofòbic, que posa en risc el desenvolupament econòmic i, en conseqüència, el futur dels treballadors. Un govern que ha estat més anys sense pressupostos aprovats que amb pressupostos aprovats. El 2019, el 2020, el 2024 i el 2025 estan funcionant amb pressupostos prorrogats. Dels set anys de govern, només han aprovat tres pressupostos i en aquest mandat no han aconseguit aprovar ni un sol pressupost, ni tan sols s'ha atrevit a tramitar-lo. Per tant, el seu govern és un govern d'una enorme irresponsabilitat i incapacitat. Només cal aixecar una mica la mirada i veure-ho.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Escolti'm, senyora vicepresidenta, en l'àmbit jurídic hi ha la figura de la responsabilitat per acció directa o per omissió, i per tant, en l'àmbit fiscal és el mateix. Es pot augmentar la pressió fiscal als ciutadans per omissió. Si en deu anys ha augmentat un 25 % la inflació del país, és evident que si manté el tipus de l'IVA, i és evident que si manté els tipus de l'IRPF i no deflaga, l'IRPF està augmentant la pressió fiscal en els ciutadans i, per tant, es trasllada amb una major recaptació i amb una major que paguem i les dades ho acreditin. Però vostè escolti'm, a trinxeres amb aquest posicionament. Em sembla increïble que davant de les dades empíriques continuï amb el fum. Es deuen pensar, potser, que la gent és estúpida, que no se'n donen compte, que entre el que vostès diuen i el que viuen a casa seva, hi ha una realitat absolutament diferent. Que la gent a casa seva passa dificultats i pateix, i que cada vegada li costa més arribar a final de mes. Doncs, miri, no s'equivoqui. Mantenir el discurs de l'engany, que és el que fa el seu govern, és molt perillós per als ciutadans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«I si parlem de situacions crítiques, també podem parlar d'habitatge. Cortina de fum. 'La regularización del mercado de vivienda favorece el acceso a una vivienda a precios asequibles'. Segur? Realitat: dos anys després de l'aprovació de la Llei de l'habitatge, el preu de l'habitatge de lloguer ha augmentat un 24 % i l'oferta s'ha reduït un 17 %. Precisament l'efecte contrari que vostès diuen que s'ha produït. I, finalment, podem parlar de pressió fiscal. Aquí vostè ens farà el discurs clàssic que com a vicepresidenta repeteix constantment per intentar que algú se'l cregui. Cortina de fum. En aquest cas de vostè: '¿En qué página del libro de sesiones este gobierno ha aprobado subir los impuestos de la renta media y trabajadora? Anem a les dades de la pròpia Agència Tributària, que depèn del seu ministeri. Increment de la recaptació des que vostès van arribar al Govern: IVA, un 9,6 % d'increment; impost de societats, un 30,8 % d'increment; IRPF, un 30,6 % d'increment de recaptació. L'any passat vostès van recaptar 42 800 milions d'euros més en impostos que quan vostès van arribar el 2018 i com que em posaran mil excuses per justificar-ho, i em dirà, ja ho dic jo, que l'economia ha crescut i per això es recapta més, jo li explico el perquè totes aquestes coses no són veritat. Fixi's: si el nombre de treballadors ha crescut un 14,5 % en aquests anys, per què l'IRPF creix més del doble que aquesta xifra en el mateix període? Si el salari mitjà ha crescut un 0,6 %, per què el tipus mitjà del IRPF creix un 11 %? Doncs perquè la pressió fiscal ha augmentat espectacularment, perquè vostè s'ha obstinat a no ajustar els trams de l'IRPF? Ras i curt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Mirem més dades. Persones en risc de pobresa o exclusió social. Cortina de fum del Govern. 'Todos los avances sociales en España llevan el sello del PSOE. Tenemos mayor bienestar social y mayor crecimiento económico'. Sí? Realitat: dades d'Eurostat. En total, España hi ha 12,5 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social, un de cada quatre ciutadans espanyols. Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb un percentatge més alt de joves en risc de pobresa o exclusió social. El tercer només superat per Turquia i Bulgària. I ja que hem parlat de joves, podem fer-ho, també de gent gran. Parlem ara de pensions. Cortina de fum del govern. 'La sostenibilitat del sistema de pensions de España, hoy está garantizada y miramos el futuro con optimismo'. Segur? Realitat: dades del Ministeri de Seguretat Social. Cost mensual de les pensions l'any 2 010 6868 milions d'euros. Any 2025 13 495 milions d'euros. En 15 anys s'ha duplicat la despesa mensual en pensions. Dades de FEDEA. Aportacions anuals de l'Estat al sistema de pensions. Any 2018, 20 727 milions d'euros. Any 2024, 54 005 milions d'euros. Des que vostès han arribat al govern han hagut de retirar ingents quantitats de diners d'altres finalitats i doblar les aportacions de l'Estat al sistema de pensions. Però això no és tot, senyora vicepresidenta. Dades del Banc d'Espanya: endeutament del sistema de pensions. Any 2016, 17 173 milions d'euros de deute. Any 2024, 126 173 milions d'euros de deute. Des que han arribat vostès, l'endeutament s'ha multiplicat per tres. Se n'adonen de la velocitat en què es degrada el sistema de pensions? Aquest és el gran elefant de l'habitació de l'economia espanyola i que no en volen parlar. Una situació que es torna més crítica cada dia que passa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Deute públic. Cortina de fum del Govern. 'Espanya ha reducido su nivel de deuda pública en los últimos años'. En serio? Realitat: dades de l'Instituto Nacional de Estadística. Espanya deu un milió 667 mil milions d'euros, la xifra més gran de tota la història, la més gran, equivalent a tot el producte interior brut del seu país. En els darrers quinze anys, Espanya deu el triple que no devia. Productivitat. Cortina de fum del Gobierno. 'Estamos incentivando a la productividad. La productividad ha subido en España'. Cert? La realitat: dades del Fons Monetari Internacional. Espanya té la mateixa productivitat avui que fa 20 anys, Espanya té una productivitat que està un 25 % per sota dels Estats Units i un 15 % per sota d'Alemanya, França o Itàlia. Segons les dades del Banc d'Espanya, Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb més baixes laborals. A Espanya cada dia falta anar a treballar un 1,4 milions de persones. Per tant, els principals indicadors de l'economia espanyola acrediten una evolució negativa i una degradació amb el pas del temps. Això, en bona part, ja explica el per què els ciutadans tenim la certesa en el nostre dia a dia, que les nostres vides, com diuen vostès, no han millorat significativament en els darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Producte interior brut. Cortina de fum del Govern. 'Espanya és l'economia que más crece de la zona euro'. Sí? Realitat: agafem l'indicador que utilitza la Unió Europea per valorar el PIB. Les dades de l'Eurostat del PIB per càpita per poder adquisitiu. A Espanya 36 300 euros per habitant hauria d'ocupar la primera posició, si és la primera economia que creix d'Europa. Doncs no. Ni la primera, ni la segona, ni la tercera. Espanya ocupa la quinzena posició. Índex de preus al consum. Cortina de fum del Govern. 'La reducció de la inflació és un dato magnífico que refleja un acierto claro de la política económica del Gobierno'. Segur? Realitat: dades de l'Instituto Nacional de Estadística. En els darrers 10 anys, l'índex de preus al consum d'Espanya ha augmentat un 25,3 %. El cost de la vida s'ha encarit tant en els darrers deu anys que només en aquests deu anys, 100 euros s'han convertit en 80. Taxa d'atur. Cortina de fum del Govern. 'España está creciendo sin burbujas ni pelotazos. Podemos llegar al pleno empleo' De veritat? El pleno empleo? Realitat: dades d'Eurostat y OCDE. Espanya té un 10,9 % d'atur absolut, el pitjor de tota la Unió Europea. El pitjor dels 38 països de l'OCDE. Espanya té un 26,6 % d'atur juvenil, el pitjor de tota la Unió Europea. El pitjor de tota l'OCDE. Espanya té un 3,8 % d'atur de llarga durada, el doble de la mitjana europea.»
INECita «10,9 %» · Tasa de paro (EPA), 1T 2025: 11,36 %Fuente ↗
INECita «26,6 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 1T 2025: 26,53 %Fuente ↗
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«No ens enganyem, senyors i senyores diputats, aquesta moció no va de laïcitat ni de seguretat. El que els fastigueja a aquesta gent no és la religió, és veure gent que resa un altre déu. Els musulmans, per l'extrema dreta, són individus atrapats en una cultura maligna i sempre seran musulmans, mai seran un veí, una persona més, no, no. Sempre seran musulmans. Aquell individu sospitós només per la seva creença. La cohesió real s'aconsegueix quan cadascú és respectat com a individu i no és reduït a una única etiqueta ètnica o religiosa. La clau és garantir a tothom el dret a la indiferència, senyors, el dret a la indiferència. En una democràcia plural, això que vostès desconeixen, ningú ha de ser tractat diferent per la seva religió o pel seu origen. Per exemple, parlem de Mohamed. Aquest el conec jo, fa 30 anys que viu a Catalunya, és fuster, parla català, té fills que van a l'escola, algun que va a la universitat, però encara avui dia per vostès és un simple immigrant, com si tota una vida quedés reduïda a això. El seu fill també es diu Mohammed, ha de poder ser un alumne qualsevol i que serà el que ell vulgui ser. Però, per a aquests individus de VOX, aquesta persona no és un individu qualsevol. Està caracteritzat pel seu vel, pel menjar que fa servir. Té dret qualsevol persona que se li respecti la seva fe, però sobretot al que té dret, senyors de VOX, al que té dret qualsevol persona és el dret a la indiferència, a ser tractat com un individu normal, com un ciutadà normal, com qualsevol altre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«A què esperen? No necessiten cap proposició no de llei per posar-se en acció. I és urgent per mirar de parar-li els peus a l'extrema dreta d'Orbán, donat que, malauradament, i per molt increïble que sembli, per molt increïble que sembli, no existeix cap mecanisme per fer fora de la Unió Europea un Estat que, com Hongria, vulnera sistemàticament els drets humans. Discriminar, en aquest cas per orientació sexual o identitat de gènere, impedeix la llibertat d'expressió i no respecta la vida privada dels seus ciutadans, que ho són també, recordem-ho, de la Unió Europea. La Comissió Europea ja ha interposat un recurs d'incompliment davant del Tribunal de Justícia de la Unió per altres raons, no per aquesta, per altres raons, però si vostès volen, torno a dirigir-me al Govern espanyol, poden promoure altres accions. Potser la feminista Simone de Beauvoir no estaria d'acord que ara la cités, però m'agrada fer-ho, perquè ella deia, advertia que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa, perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants tota la vida, tota la vostra vida. Doncs bé, aquesta cita, aquesta sentència, seria aplicable també als drets del col·lectiu LGTBI i a tots els drets humans. Res, res no es pot donar per conquerit. Prova d'això és que a Catalunya portem anys observant un creixement sostingut de la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+, malgrat l'existència de marcs legals protectors. Per aquesta raó, des de la legislatura anterior, l'Observatori contra l'LGTBIfòbia impulsa la modificació de la llei catalana 11/2014, la primera, recordem-ho, en favor dels drets del col·lectiu LGTBI a lEstat espanyol. I impulsa aquesta modificació justament per garantir-los plenament. Sí, plenament, perquè 10 anys després d'aquesta llei pionera, hi ha mancances encara a corregir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, president. Bé, les persones del col·lectiu LGTBI a Hongria estan patint la regressió dels seus drets conquerits en una lluita de més de trenta anys. Els han prohibit la marxa de l'orgull LGTBI o qualsevol altre esdeveniment que visibilitzi el col·lectiu. Un col·lectiu que, a més, ha estat criminalitzat perquè el Govern d'Orbán equipara els continguts sobre identitats sexuals amb la pedofília. Han restringit l'accés a continguts LGTBI a mitjans de comunicació, els serveis digitals, la literatura, l'educació..., sota el pretext de la protecció dels menors. Davant d'una situació d'aquesta gravetat, què fa, què proposa el Govern espanyol? Doncs bé, fa servir el seu Grup Parlamentari per instar-se a si mateix amb una iniciativa que, ho sentim, per molt bona voluntat que porti, és més propera al màrqueting que a una acció efectiva. I ens expliquem: més enllà del titular mediàtic, quina utilitat té presentar una proposició no de llei, no de llei, per denunciar la persecució del col·lectiu LGTBI a Hongria? El PSOE, que recordem-ho controla els ministeris de Justícia, d'Igualtat i d'Exteriors, és a dir, com a Govern, tenen presència al Consell Europeu i a les institucions internacionals i, amb voluntat política, avui mateix, ara mateix, el ministre d'Afers Exteriors podria fer una declaració institucional i proposar sancions a nivell europeu contra Hongria per aquest tema. L'Estat espanyol podria liderar, per tant, una resposta coordinada a la Unió Europea per frenar Viktor Orbán.»