Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.716 declaraciones · página 24 de 158
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El Parlamento Europeo también ha iniciado otras conversaciones. Aquí también nos preocupa que se hayan agrupado estas conversaciones en torno a la Comisión de Economía, en lugar de repartir las negociaciones entre las comisiones expertas en cada ámbito, que, sin duda, en su caso, es el Ministerio de Agricultura. Nosotros queremos que sea usted quien vaya a defender las posiciones de agricultores, campesinos y ganaderos. Pero aquí no acaba todo. En comparación con otras veces, la Comisión Europea ha presentado la cantidad total de recursos y el reglamento de todo de una tacada. Eso resta claridad a las negociaciones, porque todo el mundo está viendo cómo acaba todo este jaleo financiero para cada programa. Ante todo esto y todas nuestras dudas, ministro, necesitamos que usted y su ministerio nos contesten a unas cuestiones o preguntas que yo le formulo ahora mismo. Primera pregunta, ¿defenderán la propuesta de hacer planes de asociaciones regionales en la Comisión Europea pese a la recentralización de la PAC que eso supone? Segunda pregunta, en caso de que se mantengan estos planes de asociación nacionales y regionales, ¿se asegurarán de que en ningún caso caigan los recursos destinados al sector que hacemos protagonista hoy, el agrario? Tercera pregunta, ¿cómo mantendrán esa promesa? Porque no es fácil. Si eso es así, ¿cómo lo hará? Tiene toda nuestra ayuda, pero ¿cómo mantendrán esa promesa ante los cambios en las rúbricas propuestas, aparte del 10 % del objetivo rural y el avance en recursos de la PAC prometidos durante las negociaciones en Mercosur? ¿Propondrá la recuperación de los fondos que el sector agrario catalán ha perdido en los últimos periodos de programación, que sabemos que había? ¿Qué medidas propondrán para evitar la recentralización que suponen los planes nacionales únicos? ¿Defenderán una posición -déjenme decirlo así- de una manera respetuosa con las competencias autonómicas en agricultura y desarrollo rural, una propuesta que permita la adaptación de todos estos programas a la realidad de cada territorio? Lo hemos explicado muchas veces, la territorialización y también que se minimice el impacto en las políticas agrarias. Luego, ¿defenderá la posición del sector en Cataluña, que pide que no se imponga la financiación de intervenciones sectoriales impuesto por la Comisión Europea? Porque hay que recordar que esta cofinanciación lo que haría es debilitar a los productores e iría en contra de la integridad y, en definitiva, del mercado único. Séptima pregunta, ¿exigirán que se mantenga como mínimo el presupuesto de 6100 millones de euros para el Fondo Marítimo, de Pesca y de Acuicultura del próximo presupuesto? ¿Pedirán que este fondo se mantenga y se dedique exclusivamente a la política de pesca? Y, en estos últimos ocho segundos, última pregunta, la novena, ¿protegerán el modelo catalán de desarrollo local participativo -que en la segunda intervención me gustaría también explicar más- ante una propuesta absurda que pretende disolver en otros modelos más generalistas y a escala europea? Nada más, ministro, hasta aquí. Estaremos muy atentos a lo que nos pueda contestar. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Voy muy mal de tiempo. Contextualicemos. La Comisión Europea presentó su propuesta en el verano de 2025; una propuesta que suponía, como yo decía, una recentralización inmensa sin precedentes. Agrupaba todos los fondos y programas bajo planes únicos y los Estados podían decidir cómo repartían esos recursos. Eso significa que, si eso ocurriera, se minimizaría a la mínima expresión el papel de los Gobiernos -Gobiernos como el de la Generalitat de Cataluña-, pese a toda la experiencia acumulada desde hace décadas gestionando la PAC y programas como FEDER o el Fondo Social Europeo con, evidentemente, su indiscutible capacidad de ejecución, porque ha sido un éxito. Convendrá usted conmigo, ministro, que ha sido un éxito. Hace unos días, el pasado domingo, los Estados miembros pactaron tres de los grandes bloques del nuevo presupuesto plurianual, incluyendo lo que más nos preocupa y afecta a su ámbito de actuación: los nuevos programas y los planes nacionales y planes regionales. Este acuerdo será la base de las conversaciones en el Consejo Europeo de finales de esta semana. Según ha dicho António Costa -corríjame si no es así-, se espera un acuerdo total entre los Estados a finales de año. Este, señor ministro, es el primer ámbito en el que hay que exigir claridad al Gobierno español. Y es que necesitamos que usted arroje luz a la oscuridad con respecto a estos programas y a esta recentralización. Y también con respecto a un elemento global de las conversaciones que tampoco nos gusta. De hecho, nos pone los pelos de punta que los Estados propongan una reducción del 2 % de la propuesta inicial de la Comisión, que ya nos parecía poco ambiciosa para los retos a los que nos enfrentamos en Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La propuesta de la Comisión Europea recorta el presupuesto nada menos que casi un 70 %. Eso es para que nos explote la cabeza. Es una de las pocas partidas que cae, pese al aumento global de los recursos. Eso hace pensar a alguno que lo que quiere la Comisión es cargarse la pesca en el Mediterráneo. Es que no se me ocurre otra cosa. También incluye una reforma que eliminará el modelo local participativo -catalán, si me permiten decirlo-. Me gusta hablar de mi país, es para lo que estoy aquí, de hecho. Pero eso, por supuesto, es extensible a toda la costa del Estado. Por todo eso, es clave que en este Parlamento orientemos la posición del Gobierno español en las negociaciones del Consejo, que le tocará a usted. Tiene trabajo por delante, ¿eh? Porque también, con toda la humildad del mundo, nosotros batallaremos y no permitiremos que se recorte en los programas clave para nuestro campesinado y el sector pesquero. Y también la pesca, la pesca no puede ser moneda de cambio, y tenemos esta sensación de que permanentemente lo es. Tiene que dejar de ser el hermano pequeño.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nuevo presupuesto europeo, por tanto, tiene que dar respuesta a unos retos vitales, importantísimos para nuestro futuro y para todo el continente. Hablamos, como decía, de cohesión territorial y social, de lucha contra el cambio climático, de soberanía alimentaria y de transición energética. Es absolutamente importante, es vital, que en este Parlamento tengamos todos los debates que hagan falta sobre el presupuesto europeo. Hasta ahora -podemos decirlo- teníamos tiempo, pero, señor ministro, se lo decía al principio cuando le he saludado, no lo hemos tenido mucho. Sé que la semana que viene usted comparecerá en la Comisión de Agricultura para hablar de este tema, pero conviene que tengamos estos debates. Nosotros, con toda la humildad del mundo, hace mucho tiempo que avisamos de los recortes de la PAC, de la introducción de esta cofinanciación o de la absoluta recentralización de los fondos y programas. Y también hace tiempo que avisamos de la situación insostenible a la que se está abocando a un sector que es pequeño, pero vital, el pesquero, y al que a veces le damos poca importancia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Por eso, en Esquerra Republicana consideramos que el debate sobre el próximo marco financiero plurianual de la Unión Europea es en realidad un debate sobre qué Europa queremos; este es el debate. ¿Queremos una Europa que proteja a sus productores, que garantice la viabilidad de las explotaciones familiares -que es importante- y que entienda al sector primario, como decía hasta ahora, como uno estratégico? ¿O, al contrario, queremos una Europa que relegue estas prioridades? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Entramos en materia, ministro. A nosotros nos gustaría poder centrar esta intervención en una cuestión fundamental para nuestra ganadería, nuestro campesinado y la cuestión territorial; a saber, el futuro presupuesto plurianual de la Unión Europea, el presupuesto que dictará, evidentemente, a qué se destinan los recursos europeos para un periodo de nada menos que siete años, de 2028 a 2034. Es verdad que en esta Cámara lo hacemos muy a menudo, hablamos de la importancia de los presupuestos generales del Estado, que son muy importantes, aunque no los veamos, son muy importantes. Pero este presupuesto, el europeo, es cinco o seis veces superior e incluye diversas políticas. Algunas de ellas, por no decir casi todas, son políticas clave para Cataluña y también para el resto del Estado, para el resto de las comunidades, pero permítanme que haga referencia a mi país. Y son competencia de su ministerio, señor ministro, todas ellas, en especial la PAC y la política pesquera común.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Res més. Fins aquí, ministre molt atenta al que ens pugui contestar. Gràcies. Muy buenos días a todas y a todos, diputadas y diputados. Señor ministro, cuando se creó la política agrícola común en 1962, Europa todavía tenía muy presente, evidentemente, la fragilidad del suministro alimentario. Acababa de pasar la Segunda Guerra Mundial. La PAC nació con una idea sencilla pues, pero también fundamental. Es ridículo que se la explique porque la conoce perfectamente, pero vale la pena recordarla. La idea era garantizar alimentos suficientes para la ciudadanía europea, pero no solo eso -también algo importante que todavía nos persigue hoy- sino también para asegurar una renta digna para los agricultores y ganaderos y, evidentemente, para mantener vivo el mundo rural. Durante más de seis décadas, la política agrícola común ha sido una de las políticas más integradoras -vale decirlo- y de más éxito de esta construcción europea, pero ha evolucionado, como no puede ser de otra manera, porque han pasado sesenta años; ha evolucionado y ha incorporado nuevos objetivos, en este caso, nuevos objetivos ambientales, también nuevos objetivos de sostenibilidad, de calidad alimentaria y de equilibrio territorial. Pero vale la pena decir que eso lo ha hecho sin perder su razón de ser, nunca, al menos desde nuestro punto de vista; a saber, preservar un sector estratégico, porque el sector primario no es un sector cualquiera -y eso usted lo sabe muy bien-, no lo es. El sector primario es justamente el que garantiza la soberanía alimentaria, y eso, aunque lo digamos muchas veces en este hemiciclo, deberíamos ponérnoslo entre ceja y ceja y entender realmente qué quiere decir. Y no solo eso, sino que además este sector agroalimentario fija población en el territorio, preserva los paisajes, y no solo los paisajes, sino también los ecosistemas, y genera actividad económica y, evidentemente, contribuye a la cohesión social y a la cohesión territorial. Sin campesinado, sin ganadería, sin pesca, no hay mundo rural, no hay mundo marítimo, señorías, pero tampoco hay seguridad alimentaria, y evidentemente, sin seguridad alimentaria, tampoco hay autonomía estratégica para Europa, también para el continente europeo. Y precisamente en un contexto marcado por la guerra de Ucrania, por las tensiones geopolíticas, por los efectos del cambio climático y también por la competencia brutal a nivel internacional, sería un grave error considerar la PAC como una simple partida presupuestaria susceptible de reducción. Eso sería un error; de hecho, en estos momentos lo es, es un error garrafal, porque la PAC es una inversión en seguridad, cohesión y en futuro, evidentemente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer el Gobierno ante casos como el de la industria química Dow Chemical de Tarragona?
«Gràcies. Señor ministro, le pido dos cosas: una, recuperemos la autorización administrativa que se cargó la fórmula de 2012; eso protege a los trabajadores. Y dos, barreras reales para la deslocalización, que no se pueda despedir ganando dinero y marchándose como si nada. Es posible en la ley de industria que tienen ustedes, pero hace falta política. Ustedes registraron la ley de industria hace un año y todavía no han acabado con las enmiendas; la han prorrogado más de cuarenta veces, no la tramitan, la congelan. Y para acabar, señor ministro, la industria militar, la dual, aquí han movilizado más de 25 000 millones de euros por decreto, sin pasar por el Congreso, mientras que en la química de Tarragona ni tan solo una ley que no dejan ni debatir. ¿Dónde están las prisas, señor ministro? ¿Para las armas o para las personas? En Esquerra Republicana lo que queremos es que las plantas no cierren y que la gente no pierda su trabajo. Ojalá hubiera esa misma voluntad que hay en esos momentos para repartir los miles de millones de euros que Europa da para la industria dual -es decir, para la militar- que para la industria química, para salvar otras industrias que tienen un gran retorno social y que aportan mucho para este país. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer el Gobierno ante casos como el de la industria química Dow Chemical de Tarragona?
«Senyor ministre, li demano dues coses: una, recuperem l'autorització administrativa dels ERO, la que es va carregar la reforma del 2012 -això és protegir els treballadors- i, dues, barreres reals a la deslocalització, que no es pugui acomiadar guanyant diners i marxar com si res. I és possible amb la llei d'indústria que vostès tenen, però cal voluntat política. Vostès van registrar la llei d'indústria fa un any i mig i encara no han tancat ni el termini d'esmenes. L'han prorrogat més de quaranta vegades. No la tramiten, la congelen. I, per acabar, senyor ministre, per a la indústria militar, la dual, han mobilitzat més de 25 000 milions d'euros per decret, sense passar pel Congrés, mentre que per la química de Tarragona ni tan sols una llei que no deixen ni debatre. On són les presses, senyor ministre, per les armes o per la gent? Des d'Esquerra Republicana el que volem és que les plantes no tanquin i que la gent no perdi la feina. Tant de bo hi hagués la mateixa voluntat que hi ha en aquests moments per repartirse els 800 000 milions d'euros que Europa dona per a la indústria dual, és a dir, la militar, que per salvar la indústria química i salvar altres indústries amb un retorn social i econòmic important per a aquest país.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer el Gobierno ante casos como el de la industria química Dow Chemical de Tarragona?
«Bon dia, senyor president. Tarragona, 687 persones de Dow no dormen tranquil·les. Avui hi ha unes quantes aquí dalt, que s'han aixecat més aviat de les cinc del matí, per escoltar la seva resposta. L'empresa ha anunciat un ERO de 138 acomiadaments i el comitè ho diu clar: Les plantes funcionen. Aquí no sobra ningú, al contrari, hi ha més feina per treballador. No acomiaden perquè perdin diners, acomiaden per guanyarne més. I darrere de Dow hi ha tot un sector amb por, la química, la indústria de les indústries. A Catalunya, el darrer mes hi ha hagut 1400 acomiadaments per ERO. Li pregunto de veritat: Què pensa fer el Govern davant de casos com aquests? Gràcies. Buenos días, señora presidenta. En Tarragona, 687 personas no duermen tranquilas, llevan desde las cinco de la mañana esperando la respuesta. La empresa ha anunciado un número muy alto de despidos. Y está claro, las plantas funcionan, no sobra nadie, hay más trabajo por trabajador. Despiden para ganar más, no para resolver la plantilla. En la química, la industria de las industrias en Cataluña, en el último mes ha habido 1400 despidos por ERE. Le pregunto: ¿qué piensa hacer el Gobierno ante casos como este? Gracias.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«También hay que proteger al personal funcionario en el sector público. El artículo 49 del EBEP creo que se aplica de manera desigual, según quién interpreta el expediente. Hace falta una instrucción única, clara y obligatoria para todo el mundo, para todo el sector público, que garantice que ni la escolarización del menor ni la atención ambulatoria sirvan para denegar, reducir o revocar ese derecho. Mismas necesidades de cuidados, mismos derechos, mismas garantías. La vida no es un mercado, los niños no son expedientes y las familias no son números. Por eso votaremos que sí. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«En tercer lugar, hay que simplificar trámites y acabar con la judicialización. Una prestación que obliga a litigar no protege, abandona. Hay familias que tienen que demostrar una y otra vez que su hijo sigue enfermo, como si una enfermedad degenerativa fuera una sospecha, como si esa familia pidiera un privilegio, como si cuidar fuera una trampa, como si las familias que piden esta prestación fueran delincuentes. Esta es la realidad. Si se cortan las prestaciones, puedes estar meses o años de juicios, y mientras tanto tienes que pagar el alquiler, las terapias, los recibos y la comida. Aquí los Gobiernos, todos los Gobiernos, han sido cómplices, también el actual, dejando que cada mutua interprete y, dos, pidiendo papeles sin parar. La trampa es convertir el cuidado en una carrera de obstáculos. Y aquí hay que decir nombres políticos, no hacer poesía ni promesas. Cuando un Gobierno no reforma el real decreto de 2011, mantiene el problema; cuando no crea una unidad de terapia rápida, fuerza a las familias a ir a los juzgados; cuando no sanciona a las mutuas que incumplen, mira hacia otro lado. ¿Y quién lo paga? Lo paga, como siempre, la gente trabajadora: una enfermera que reduce jornada; un autónomo que pierde ingresos y cotización; una familia monoparental que no tiene margen; una madre que duerme poco, trabaja menos y cuida siempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Bien hay que poner fin al poder arbitrario de las mutuas. Estas no son el médico de nuestros hijos e hijas, son asociaciones privadas de empresarios que gestionan prestaciones públicas. Y aquí está el conflicto: son entidades privadas que pueden condicionar un derecho público, mientras que las familias cargan con la enfermedad. Cuando una mutua corta la CUME, no corta el expediente, corta curas, salario y vida. La mutua no es el médico de tu hijo; las mutuas son entidades colaboradoras de la Seguridad Social que tramitan y controlan esta prestación. Pero demasiadas veces interpretan informes, cuestionan diagnósticos y cortan y recortan pagos. Quien tiene que decir si un menor necesita cuidado directo, continuo y permanente es el médico público que le trata, y punto. Nadie más tiene nada que decir sobre este tema; el médico público que lo trata, y punto. No una mutua, que mira más el expediente como si fuera una factura. En segundo lugar, hay que adaptar la ley a la vida real. Hay jóvenes que cumplen 23, 26 años y siguen necesitando cuidados por alta discapacidad, alta dependencia, enfermedades crónicas, situaciones irreversibles. Es decir, la necesidad sigue, pero el derecho se acaba. El hijo sigue necesitando cuidados, la madre sigue cuidando, pero el Estado desaparece. Una madre me lo explicaba mejor que cualquier informe. Es literal lo que voy a decir. '¿Qué pasa a los 26 años? ¿Se cura mi hijo a los 26 años? No, no se cura. Lo que pasa es que la familia se queda sola porque ya no hay prestaciones'.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias presidenta. Las familias necesitan derechos, y no solo promesas. Hoy hablamos de la CUME, que es una prestación pública para padres y madres que tienen que reducir su jornada para cuidar a un hijo o hija con una enfermedad grave. Sirve para compensar el salario que pierden. Sirve o debe servir para que cuidar no condene a una familia a la pobreza o a la miseria. Y hoy volvemos a hablar de ello otra vez. Desde Esquerra hemos presentados distintas PNL, mociones en muchos ayuntamientos, hemos llevado el tema al Parlament, hemos formulado preguntas orales y escritas, y parece que no sirve para nada; desgraciadamente, ya es un caso del parlamentarismo este de la CUME. Y no es una casualidad, responde a la estrategia de aplazar lo que es justo. Pero lo que hay que hacer no es complicado, y además es de justicia, como les voy a decir ahora. Y a los que no les interesa, que están de tertulia aquí, en el hemiciclo, que se vayan al bar. En fin, son cristianos, dicen.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«I aquí els governs, tots els governs han estat còmplices, també l'actual, deixant que cada mútua interpreti. Dos, demanant papers sense parar. La trampa és convertir la cura en una cursa d'obstacles. I aquí cal dir noms polítics, no fer poesia ni promeses. Quan el Govern no reforma el Reial decret del 2011, manté el problema. Manté el problema. Quan no crea una unitat de teràpia ràpida i vinculant, força les famílies a anar als jutjats. Quan no sanciona les mútues que incompleixen, mira cap a una altra banda. I qui ho paga? Ho paga, com sempre, la gent treballadora, una infermera que redueix jornada, un autònom que perd ingressos i cotització, una família monoparental que no té marge, una mare que dorm poc, treballa menys i cuida sempre. I per acabar, també cal protegir el personal funcionari en el sector públic. El permís de l'article 49 de l'EBEP s'aplica de manera desigual, segons qui interpreta l'expedient. Cal una instrucció única, clara i obligatòria per a tots, per a tothom, per a tot el sector públic que garanteixi que ni l'escolarització del menor, ni el tractament domiciliari o ambulatori puguin servir per denegar, reduir o revocar aquest dret. Mateixes necessitats de cura, mateixos drets, mateixes garanties. La vida no és un mercat i els infants no són expedients. Les famílies no són números. Per això, votarem que sí.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Segon, cal adaptar la llei a la vida real. Hi ha joves que fan vintitres anys, vintisis anys i continuen necessitant cures: alta discapacitat, alta dependència, malalties cròniques, situacions irreversibles. És a dir, que la necessitat contínua, però el dret s'acaba. El fill continua necessitant cures, la mare continua cuidant, però l'Estat desapareix. I una mare m'ho explicava millor que qualsevol informe. Literal, el que diré: 'Què passa als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? No, no es cura'. El que passa és que la família queda sola perquè ja no hi ha prestacions. Tercer, cal simplificar tràmits i acabar amb la judicialització. Una prestació que obliga a litigar no protegeix, abandona. Hi ha famílies que han de demostrar una vegada i una altra que el seu fill continua estant malalt, com si una malaltia degenerativa fos una sospita, com si una família demanés un privilegi, com si cuidar fos una trampa, com si les famílies que demanen aquesta prestació fossin delinqüents. Aquesta és la realitat. Si es tallen les prestacions, pots estar mesos o anys de judicis i mentrestant has de pagar el lloguer, teràpies, rebuts i menjar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Primer, cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Cal posar fi al poder arbitrari de les mútues. Les mútues no són el metge dels nostres fills i les nostres filles. Són associacions privades d'empresaris que gestionen prestacions públiques. I aquí hi ha el conflicte. I aquí hi ha el conflicte, entitats privades que poden condicionar un dret públic mentre les famílies carreguen amb la malaltia. Quan una mútua talla la CUME, no talla un expedient, talla cures, salari i vida. La mútua no és el metge del teu fill. La mútua no és el metge del teu fill. Les mútues són entitats col·laboradores de la Seguretat Social que tramiten i controlen aquesta prestació, però massa sovint interpreten informes, qüestionen diagnòstics i tallen pagaments. Qui ha de dir si un menor necessita cura directa, contínua i permanent és el metge públic que el tracta i punt. Ningú més ha de dir res més sobre aquest tema. El metge públic que el tracta i punt. No una mútua que mira més l'expedient com si fos una factura.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Les famílies necessiten drets i no només promeses. Avui parlem de la CUME. La CUME és una prestació pública per a pares i mares que han de reduir la jornada per cuidar un fill o una filla amb una malaltia greu. Serveix per compensar el salari que perden. Serveix o ha de servir perquè cuidar no condemni a una família a la pobresa o a la misèria. I avui tornem a parlarne, una altra vegada. Des d'Esquerra hem fet PNLs. Hem fet mocions als ajuntaments. Hem portat el tema al Parlament, hem fet preguntes orals, hem fet preguntes escrites i sembla que no serveix per a res. Ja és un clàssic del parlamentarisme, el tema de la CUME, malauradament. I això no és casualitat. És una estratègia d'ajornar allò que és just. El que cal fer no és complicat i, a més, és de justícia, com ara els hi diré. Hi ha gent que no els interessa, perquè estan de tertúlia aquí a l'hemicicle i haurien d'anar al bar, com a mínim. Però bé, sembla que en fi, són cristians, diuen.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però no pateixin, ho tindrem apuntat per recordarlos, si mai espero que no passi, però si mai tornen a estar al govern, espero poderlos recordar que vostès no han complit mai de la vida. Gràcies. Pero no se preocupen, lo tendremos apuntado para recordárselo. Si alguna vez -y espero que no pase- vuelven a estar en el Gobierno, espero poder recordarles que ustedes no han cumplido nunca en la vida. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Acabo, presidente. La movilidad es un derecho, una herramienta de cohesión territorial y un instrumento fundamental para la lucha contra el cambio climático. Por eso votaremos a favor de esta iniciativa. Pedir al Gobierno que cumpla los compromisos adquiridos es lo mínimo que se puede pedir; que lo haga el Grupo Popular nos parecería incluso revolucionario, si no fuera porque solo lo hacen por puro cinismo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Y hoy aquí también quiero recordar las incidencias de la semana pasada: primer día de las pruebas de selectividad -coincidían, además, con la visita del Papa- y dos caídas del sistema que dejan parada una vez más Cataluña, con todo el tráfico del servicio ferroviario. Y cuando hablamos de igualdad de oportunidades también hablamos de eso, de la confianza de poder llegar a tu examen, de poder acceder a un centro sanitario, a un centro educativo, a un lugar de trabajo o simplemente poder moverte con fiabilidad. Eso afecta a toda Cataluña, pero especialmente afecta a las tierras del Lleida, del Pirineo y también a las tierras del Ebro, donde el transporte público sigue siendo una asignatura pendiente en demasiadas ocasiones. Quería referirme también, y hoy se ha hablado muy poco de ello, a un punto que ustedes mencionan: la renovación del parque automovilístico. Hay un aspecto de su propuesta que me parece especialmente interesante, porque, cuando hablan de renovar flotas de vehículos, de apoyar a los autónomos, a los transportistas, a las pequeñas empresas y a las familias para que puedan acceder a vehículos más seguros y menos contaminantes, están hablando de política industrial. Y resulta curioso ver al Grupo Popular descubriendo que los mercados por sí solos no se regulan ni siempre resuelven los problemas. Bienvenidos al maravilloso mundo de las políticas públicas. La descarbonización del transporte es imprescindible, claro, pero esta transformación no puede recaer sobre los hombros de las familias trabajadoras. Y si la ley prevé un plan nacional de renovación del parque automovilístico, este, señorías del PSOE, tiene que llegar con criterios de justicia social, porque no se trata solo de sustituir vehículos antiguos por nuevos, sino de ayudar a familias, autónomos y pequeñas empresas a acceder a vehículos más seguros y menos contaminantes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«La realidad es que los admiro. Los admiro porque o son unos cínicos -que lo son- o deben estar totalmente convencidos de que no volverán a gobernar nunca más en la vida. Porque ustedes son el partido que durante décadas convirtió la austeridad en dogma y la privatización en una receta universal. Ustedes son los que apostaron por las autopistas radiales y los grandes aeropuertos, pero todo a costa del transporte de la clase trabajadora. Y aquí quiero hacer un inciso, porque no es solo culpa suya. La movilidad pública sostenible comienza cuando en este Estado se acaba el bipartidismo, con unos Gobiernos del PP y del PSOE que solo tenían en cuenta su beneficio propio. Y gracias al trabajo de Esquerra Republicana y de otros partidos como el BNG, Bildu y Compromís, la Ley de Movilidad Sostenible avanzó. Una ley que trabajamos con el objetivo de garantizar un sistema de transporte más seguro, más eficiente, más accesible y más sostenible. Pero la ley no transforma la realidad solo por su aprobación; necesita despliegue, recursos, planificación y voluntad política. Y es evidente que hay aspectos del despliegue de la ley que acumulan retrasos e incumplimientos que hay que corregir. En primer lugar, me gustaría hablar del ferrocarril. Ustedes hablan del ferrocarril que utiliza la clase trabajadora, pero hasta que no han estado en la oposición no les ha importado lo más mínimo. El tren ha sido la columna vertebral de la movilidad sostenible. Queremos convertirlo en una alternativa real a los vuelos de corta distancia; no queremos acabar con esos vuelos de los que ustedes ni siquiera han hablado. Las incidencias recurrentes, las limitaciones temporales de velocidad derivadas de la falta de mantenimiento cuando ustedes gobernaban, pero también de las mayorías absolutas del PSOE, y los problemas que sufren cada día miles de usuarios ponen sobre la mesa la necesidad de acelerar las inversiones, porque los usuarios no necesitan las excusas que les dan cada día, sino que funcionen los trenes. Por eso compartimos la necesidad de identificar y corregir urgentemente estos puntos críticos y también recuperar la confianza de los usuarios, la confianza que estos usuarios han perdido. La puntualidad no es un lujo, debería ser una obligación.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Acabo, president. La mobilitat és un dret, una eina de cohesió territorial i un instrument fonamental per a la lluita contra el canvi climàtic. Per això, votarem a favor d'aquesta iniciativa. Demanar al Govern que compleixi els compromisos adquirits. És el mínim que hem de demanar; que ho faci el Partit Popular fins i tot em semblaria revolucionari, si no és que només ho fan per pur cinisme. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Debatimos hoy una iniciativa que pone sobre la mesa una cuestión que debería ser elemental en cualquier democracia: el cumplimiento de las leyes aprobadas por esta Cámara. He de reconocer que la propuesta del Partido Popular tiene un punto de valentía, porque están pidiendo al Gobierno que cumpla estrictamente todos los términos de la ley, todos los plazos, que ejecute todos los planes previstos, que comparezca ante el Parlamento y que asuma responsabilidades por cualquier retraso; todos los puntos que enmendamos conjuntamente en la Ley de Movilidad Sostenible. Pero un momento: una ley contra la que ustedes votaron. Y la verdad es que daría risa si no fuera porque da lástima.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I avui aquí també vull recordar les incidències de la setmana passada. Primer dia de les proves de la selectivitat, coincidint a més a més amb la visita del papa: dues caigudes del sistema i deixa una vegada més per tot Catalunya el trànsit del servei ferroviari. I quan parlem d'igualtat d'oportunitats, senyories, depèn d'això, de la confiança de poder arribar al teu examen, de poder accedir a un centre sanitari o un centre educatiu, o a un lloc de treball, o simplement poderte moure amb fiabilitat. I això afecta tot Catalunya, però especialment afecta a les terres de Lleida, del Pirineu i també a les terres de l'Ebre, on el transport públic continua sent una assignatura pendent. En massa ocasions. Voldria referirme també, que avui se n'ha parlat molt poc, a un punt que vostès posen, que és la renovació del parc automobilístic. Hi ha un aspecte de la seva proposta que em sembla especialment interessant, perquè quan parlen de renovar flotes de vehicles, de donar suport als autònoms, als transportistes, a les petites empreses i a les famílies perquè puguin accedir a vehicles més segurs i menys contaminants estan parlant de política industrial. I resulta curiós veure el Partit Popular descobrint que els mercats per si sols no es regulen ni sempre resolen els problemes. Benvinguts al meravellós món de les polítiques públiques! La descarbonització del transport és imprescindible, clar que ho és. Però aquesta transformació no pot recaure sobre les espatlles de les famílies treballadores. I si la llei preveu un pla nacional de renovació del parc automobilístic, aquest, senyories del PSOE, ha d'arribar amb criteris de justícia social, perquè no es tracta només de substituir vehicles antics per vehicles nous, sinó d'ajudar famílies, autònoms i petites empreses a accedir a vehicles més segurs i menys contaminants.»